Hi havia una vegada del 7/1/2016

Són el grup Marc, mestres àvies recuperadores de contes, formem part de l'associació de mestres roses sensat i avui hem vingut a explicar-vos contes. Esperem que us agradin. Són el grup Marc, mestres àvies recuperadores de contes, formem part de l'associació de mestres roses sensat i avui hem vingut a explicar-vos contes. De contes i de rondalles ja us en comptaré un grapat, la meitat serà mentida, l'altra meitat veritat. La gallineta vermella i el gra de blat, hi havia una vegada una gallina vermelleta nomenada Marcelina que vivien una granja envoltada de molts animals. Era una granja molt gran, a mig del camp. Allà hi vivien vaques, cavalls, porcs, fins i tot hi havia una estany amb bànecs i un corral amb gallines. I hi havia a la granja també una família de grangers que ho cuidava tot. També hi havia gats, gossos. La gallina Marcelina tenia els tres millors amics que eren, un ànec, un gat i un gos. Un dia la gallina Marcelina, furgant en la terra de la granja, buscant menjar, va trobar un gra de blat. Era un gra de blat fantàstic, gros, sencer, medú, sa. I va pensar que si sol menjava, doncs ja estava. Però que si el sembrava, creixeria, i després podia fer pa per a ella, els seus pollets, els seus amics. Ah, això estaria molt bé. I vinc decidida perquè dels seus amics jo els heu preguntat, co, co, co, qui m'ajudarà a semblar blat? Jo no, va dir l'ànec. Jo no, va dir el gat. Jo no, va dir el gos. Co, co, molt bé, doncs ho semblaré jo, va dir la gallineta. I així, Marcelina va obrir un forat en la terra, va semblar soleta, el seu gra de blat amb molta cura, i ho va tapar. Després ho va regar. Va passar algun temps, i el cap del temps el blat va creixer, i va madurar, convertir-se en una planta bonica i esplendurosa. Co, co, co, qui m'ajudarà a seguir el blat? Va preguntant altra vegada la gallina Marcelina. Co, co, jo no, jo no, jo no. Co, co, molt bé, si no em voleu ajudar ho seguraré jo. Va dir la gallina Marcelina un pèl de sabuda. I la gallineta molt d'esforç va sagar, ella sola el blat. Va bé detallar amb el seu avic, una a una, tot a les tiges. Quan va bé acabat, va parlar una mica cansada amb els seus companys. Co, co, qui m'ajudarà a trillar el blat? Co, co, jo no, va dir l'Ànec. Jo no, jo no, va dir el gat. Jo no, va dir el gust. Co, co, molt bé, ho trillaré jo. Començava a estar amb pipada amb els seus amics. I ha de posar ella sola a trillar-lo. Va triturar amb paciència fins que va aconseguir separar el gra de la palla. Quan va acabar, va tornar a preguntar. Co, co, qui m'ajudarà a portar el blat al molí per mordre? Li fer una farina. Co, co, jo no, jo no. Co, co, molt bé, ho portaré jo. I ho pastaré jo. La Marcelina ara estava molt enfadada. Va portar la farina al molí. Quan li van donar la farina, la va portar cap a casa. Va pastar la farina amb aigua llevat, sal. Va posar la massa al forn. I a partir d'aquest moment, una olor deliciosa es va escampar per tota la granja. Ostres, amics, es van situar ben bé el davant de la porta. Esperar la invitació de Marcelina. Ells esperaven que obriria la porta i diria allò de... Ca, ca, qui vol? Però la gallineta vermella, quan va tenir que va de la barra de pa, que era deliciosa, per fora la cròstera roseta, per dintre la molla era blanca i tendra. Molt tranquil·lament va preguntar, co, co, co, co. I ara qui menjarà la barra de pa? Quac, quac, quac, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo. Quac, quac, quac. Doncs no us la menjareu cap de vosaltres. Va contestar a la Marcelina. Me la menjaré jo, solet, amb els meus pollets, i amb ningú més. I així ho va fer, va quedar els seus pollets, i va compartir el pa amb ells i amb ningú més. I, quant a comptat, quant a acabat, que tot això es mentida és ben veritat. Vet aquí una vegada. Les maduixes compta de Centra Europa. Una vegada hi havia una dona que tenia una filla molt gandula i malparlada. Es deia Margot. Vet aquí que, a més a més, era molt mimada. Li deixava fer que li donava la gana i no tenia mai cap plant per ella. Vet aquí que, a la vora, hi havia un bon home que havia de marxar amb un viatge molt llarg. Ell tenia també una filla, que es deia Mariet. Era una nena xerida, bona menjona i molt treballadora. El bon home, per no deixar-la sola, va anar a casa de la veïna i li va demanar, sisplau, si li podria tenir la nena fins que ell tornés. La dona va dir, oh, això costarà, perquè, a veure, l'hauré de mantenir, doncs no t'amoïnis. Li va deixar una bossa de diners i la dona ja s'hi va venir. El pare va marxar i la Mariet es va quedar a casa de la Margot, amb la seva mare. Però vet aquí que la Margot, a més a més, de gandula i malparlada, era molt ambajosa i molt renconiosa. Quan va veure que la Marieta se'n sortia de tot i era tan treballadora i tot ho feia bé, li va agafar una mania horrorosa. I aleshores, totes les malifetes que ella feia, li carregava les culpes en la pobra Mariet. La mare se la creia de totes totes. Jo, si s'anava passant, que la pobra Marieta estava molt trista, perquè aquella dona no parava de renyar-la i de pagar-la. La Margot, veient això, s'ho passava molt bé. I com que encara li tenien més ràbia i més mania, un dia la volia fer perdre. I li va dir la seva mare, mare, mare. Avui voldria menjar maduixes, que en tens, i la mare va dir, maduixes, en aquest temps, com vols que entengui, si és l'hivern. Sí, mare, però saps què? La Marieta ha dit que ella sabia un nivell de maduixes. Doncs que les vagi a buscar, perquè jo vull menjar maduixes. I la mare va dir, home, vols dir, no en trobarà. Sí, mare, sí, ha dit que ella sabia un lloc, i segur, segur, segur, que les pot trobar. Tant i tant, la Margot va insistir, que em arregenava i tot, la mare va dir. Vine cap aquí, Marieta. Agafa un cistell i ja te'n pots anar a buscar maduixes per la Margot, perquè si no se'n posarà malalta. I la Marieta va dir, però sí, s'hi fa molt de fred. Mira, és tan avant, si és l'hivern, no en trobaré. Com que no? Mentidera, jo estic tan elev a Margot, que sí que sabies on li havia. Doncs, t'anivàs. No, jo no he dit res. Com que no has dit res? Ja tornes a ser, com sempre, una nàia canaval per res. Marxa de mateix i no torni sense les maduixes. Li va abrir la porta, li va donar empenta i la van gegar damunt la neu. La pobra Marieta va agafar el cistellet i se'n va anar a bosc en dies. Tot era ple de neu. Els arbres estaven tots, tots, tots, tots, plens, plens, plens, a besar de neu. Li caien el damunt. Tenia un fred pobriçona, però ella endavant, endavant, endavant. Fins que el final del bosc va veure com una clariana. S'hi va costar i allà va veure. 12 humenets asseguts a la vara del foc, que amb tant i ria. La Marieta s'hi va costar i va dir, bon dia, com us dieu? I ells van dir, o la Marieta et coneixem, es va quedar molt parada, em coneixeu oi tant, i de què, oi, nosaltres tenim molts llocs. Tenim molts ulls portat arreu i sabem el que passa. Que em deixaríeu acostar a la vara del foc és que estic morta de fred i tant que sí, vine cap aquí, vine cap aquí. Què portes aquí en aquest cistellet? No res, és que la dona aquella que viu amb la margot em fa venir a buscar maduixes. Maduixes, aquella mala dona? Això t'ha dit? Sí, sí, per la seva filla, per la margot. No t'amoïnis, vine cap aquí. Queda't amb nosaltres una bona estona i escalfa't. La Marieta es va costar. Se'ls anava mirant. Eren 12 humenets, però no tots eren iguals. N'hi havia, un de petitet, un de més grandet, una de més grandet, una de més grandet, fins l'últim que era molt vellet, molt vellet. Ella se'ls mirava, se'ls mirava i al final va dir, qui sou? El més vellet va contestar, sou els 12 mesos de l'any. Oh, els 12 mesos de l'any? Sí, i com us dieu? Mira, va dir el petitó. Ja em dic Janer. Oh, Janer! Ai, el Janer! El Janer és el més trempat i cabellet de tots els mesos. Doncs mira, sé que quan estàs tot arçut i alat hi ha pa i el vi està assegurat. Oh, quines coses més boniques que em dius? M'agrada molt Marieta. Ja, però se'ls va dir gelata i va dir. I tu com et dius? Jo el febrer. Ai, pel febrer, pel febrer, m'agrada molt, perquè floreja el vell amb mallet. Quines coses més boniques que m'has dit? I tu li va dir a l'altre, com et dius? Jo, març. Ai, pel març entre el sol per totes les parts, m'agrada molt el més de març. Caram, nena, cada vegada em dius coses més boniques. I tu, en el quart li va dir. Jo em dic Abril. L'Abril! L'Abril, el més més gentil. Mira quina floreta que m'has dit, nena. Aviam, aviam. I tu, com et dius? Va dir en el següent. Jo, marx. Ai, pel marx, roses i cares precioses. Oh, nena, cada vegada em dius de més boniques. I tu, va dir en a l'altre. Jo em dic Juny. Ai, pel Jun, roselles i blata pun. Que m'agrada el més de Juny. Marieta, és que per tots tens una cosa bonica. I tu, com et dius? Va dir en l'altre. Jo, Juliol. Ai, el Juliol, el bonic més del sol. Mira, m'agrada molt el Juliol, perquè sempre tinc fred i així m'escalfa molt. I tu, va dir en a l'altre. Jo, a gust. Ui, a la gos, festes majors per tots. M'encanta el més de gos. Mira, doncs jo estic molt content de sentir aquestes coses que ens dius tan boniques. I tu, li va dir en a l'altre. Jo em dic setembre. Ai, el setembre, figues i rein pots prendre. Mira, em passo tan bé perquè m'agrada molt la fruita. I el setembre va estar molt content. Allavors es va dirigir en el següent. I tu, com et dius? Jo, a octubre. Ui, de llunes boniques la degené. I la que més, la d'octubre també. Mira, una altra cosa que m'has dit preciosa. I tu, va dir en a l'altre, que ja era molt vellet. Jo em dic novembre. Ai, novembre. Pel novembre, festes grans, Sant Martí i tots sants. M'ho passo també per tots sants menjant aquells penellets tan bons. Ai, m'agrada molt conèixer el novembre. Llavors es va dirigir el més vellet, més vellet, més vellet. I tu, com t'hi dius? Jo em dic desembre. Ai, desembre. El desembre dic xos, que ens du l'alegria del Nadal Jullós. Ai, m'ha agradat molt de conèixer-us. Són uns mesos preciosos. El més vellet el desembre li va dir. Molt bé. Doncs ara que jo t'has escalfat i has recuperat la teva alegria, nosaltres et volem també regalar alguna cosa. Ara porta el cistellet. Veu que el cistellet va ficar a la mà el mes de desembre i el va tornar a tapar. Ara te'n pots anar tranquil·la perquè em sembla que la dona aquella estarà molt contenta i l'amargot també. Moltes gràcies. I he estat molt contenta de conèixer-us. Adeu, adeu. Adeu, maca, adeu. La Marieta va tornar enrere. No hi havia gens de neu pel camí. Els arbres estaven tots favorits. Els ocells cantaven i el terra era ple d'herba. Caminant, caminant, va arribar a la casa. Quan la vam veure venir, oh, mira, oh, mira la Marieta. Ha tornat, ha tornat. Mare, ha tornat. Com s'ho ha fet? Com més que no s'ha perdut pel basc. A veure, a veure. I per tant, el cistell que pesa molt. Què hi dius en aquí? Què hi dius en aquí? Li va arreglar el cistell, el va obrir. Ple de maduixes sucoses boníssimes. I ple de monedes d'or. Quan va veure això, l'amargot li va agafar una ràbia que no podia enviar. I d'on t'ho has tret? I d'on t'ho has tret? Veus, mare, com si que jo deia la veritat. Veus com tenies a veure? Ells sabien on tenien les maduixes. Jo també vull anar, ja em t'he llenat. Mare, jo també vull anar. Mare, ja vull anar. Vull tots aquests uns césar per mi. I la mare, no, home, no, no, no hi vagis. Mira, mira quin temps que fa. Mira com neva. Et quedarà gelada. És igual, mare. Igual que ell ha llenat jo també. I el mateix que li ha passat amb ella, a mi també m'ha passat. I tant que sigui com no, va agafar el cistell i va marxar corrents. Caminant, caminant, cada cop feia més fred, cada cop feia més fred. I tot ella es quedava gelada, gelada, gelada. Va arribar al final del bosc i va veure l'aclariana, s'hi va acostar. I va veure els humanets a la vegada al flac. I va dir... Ei, què hi feu, aquí? Per què no em deixava venir? Ei, jo també vull descalfar-me. Va, deixeu-me allò. Ui, nena, sí que véns alvorada. Però vaja, vina, vina, que t'escalfaràs. Ah, d'acord. A veure. Ah, que sou vosaltres, que li veu donats allò en la marieta. I tant, que li van donar, ja ho crec. Doncs jo també ho vull. A veure, primer de tot, vull saber qui sou vosaltres. Som els 12 mesos de l'any. Ai, els 12 mesos de l'any. I què hi feu, aquí? Doncs mira, estem celebrant que és el primer dia de l'any. Ah, vaja, el primer dia de l'any. Quines coses de celebrar. A mi no m'agrada el primer dia de l'any. I vull saber com us dieu. Vaja, com et dius tu? Li va dir la més petitó. Jo em dic Gener. El Gener? Va, quina merda, pel Geners fos com una gala de llop. No m'agrada gens el Gener. Veiem, i tu, com et dius en l'altra? Jo, a febrer. Ui, el febrer plujós, cara de gos, que encara m'agrada menys. No, res. I tu, com et dius? Jo em dic Mars. Mars, Marçot. Mat a la vella i a la vora del foc i a la jove, si pot. Va, tampoc m'agrada el Mars. I tu, com et dius? Va, Gener Lat. Jo, a Abril. A l'Abril, només fa que ploure. Ploure, ploure, pluges més de mil. Us, no m'agrada tampoc el més de mil. I tu, com et dius? Li va, Gener Lat. Jo, Marçot. El Marçot, el Marçot podreix la fruita i el Junts se n'emporta la culpa. Va, tampoc m'agrada el Marçot. I tu, com et dius? Jo, Junts. Ui, aigues de Junts. Mal sol en dur. Res, tampoc m'agrada el Junts. Veiem, i tu, com et dius? La mare va dir, i jo, Juliol. Pel Juliol, ni dono ni cargol. I si plou, les pluges porten dol. Au, ux, tampoc m'agrada. I tu, com et dius? La mare va dir, agos, llams i trons per l'agos. Tampoc l'has entrat de fos. Res, em quedo sempre xopa i no puc ni sortir perquè plou tant i tampoc els llams i estons. No m'agrada l'agos. I tu, com et dius? Va, dinata. Jo, setembre. Ui, el vent setembre el porta molt de mal. Ux, fina mena de gent que trobo. I tu, com et dius? Jo, octubre. L'octubre dolentet s'endula calor i em porta el fred. Res, tampoc. Tampoc m'agrada. I tu, com et dius? La mare va dir, jo, novembre. Pel novembre, els malalts i els difuns van junts. I m'agafa una por. Jo, no vull res, amb el novembre. Dirige'ns el més ballat, li va dir. I tu, com et dius? Jo, desembre. Pel desembre, costipats, gel i neu, per tots costats. Mira, no m'agrada cap. Bé, omplim el cisteri, que m'anaràs a anar. Oi, tanca, te l'omplirem. Porta, porta. El més ballat, el desembre, va agafar el cisteri, el va obrir, va ficar-hi la mare, el va tapar. No l'obris, eh? Clar que no l'obriré, perquè em caurien tots els doblers. I s'enverà, sense ni el comiat d'arça. Caminant, caminant, caminant, el bosc, cada cop caia més fred. I hi havia gel per tot arreu. Penjaven els caramulls de totes les branques dels arbres. I l'amargot anava en tominça, en tominça, en tominça. Per fi va arribar a casa seva. La mare que ja l'esperava. Filla meva, filla meva, vine cap aquí que deus estar ben morta. Si mare sí, sí que ho estic. Sort que m'han donat el que jo volia. I tant veiem, va dir la mare, obre el cisteri. Va obrir el cisteri, ple de carbó i de merda. La mare es va quedar tan parada que no podia ni parlar. I l'amargot va agafar una endreviada tan forta, tan forta, tan forta, que de l'endreviada es va morir. I resulta que en aquell mateix moment tornava el pare de la Marieta. Que la van a buscar i se l'enduven lluny. I aquella donota es va quedar amb un pantenàs sense la seva fillota. I que te cric, que te cric, aquest conte s'ha acabat. Ves aquí una vegada. L'aprenent de lladre. Ves aquí que en aquell temps en què les escoles no estaven ni ben i malament, perquè no n'hi havia, un noi que es deia Agostí va decidir de fer l'ofici de lladre. Per més que la seva mare va mirar de traure del cap, no hi va haver res a fer. Per tal depèn de l'ofici es va anar a oferir, com aprenent, a un bandolet molt famós a la comarca. La colla de lladres tenia el cau en una cova, el cim d'una muntanya molt àspre i molt altra, que s'hi arribava per un camí noi de cabres. Des de allà es dominau un estenc saplana i els lladres podien estar a la guait. Feia poca estona que el noi s'havia presentat per demanar feina que el capital va cridar. Ep, aprenent, que avui tenim poca teca per dinar. Veus aquell home que passa per allà baix amb aquell xai? Sí. Doncs vés i rove-li. Entesos? Va dir el noi decidit. Conta, va dir el capità, que és valent i forçut i no els deixarà pendre el xai sense més ni més. No, tingueu por, capità, que li pendé el xai i ni tan sols em veurà. Només necessito un ganivet i una vei nevella a la mida del ganivet. I amb aquelles dues coses el noi va baixar de la muntanya fins a arribar al camí per on havia de passar l'home del xai. Va deixar la veina a terra, a mig del camí, de manera que semblava que li havia acigut algú. Unes dues cintes passes més enllà, després d'un revolt des al qual no es veia el lloc on havia deixat la veina, va deixar caure el ganivet. Aleshores es va posar a esperar, amagat darrere un verdissà. El cap d'una estona va passar l'home que duia el xai a coll. Quan va veure la veina, va pensar, mira, em volgui d'haver caigut, però com que era tan vella i atrotinada, la va deixar. Va continuar caminant i més enllà es va trobar el ganivet. Llavors va recordar la veina que ha hagut del terra i va pensar que segurament una cosa anava en l'altra. Va acollir el ganivet i va decidir tornar enrere a buscar la veina. Però per fer més via i no triginar inútilment el pes es va treure el xai del coll i el va deixar a la porta del camí. Així que l'home va haver tombat el revolt desfent el camí. L'agostica el vigilava com un gat vell a la rata, va sortir del seu amagatalles, va carregar el xai a coll i va pujar rebent cap a la cova. Quan l'home va tornar a satisfet amb les troballes, no va trobar el xai. Es va estranyar. Va pensar que potser s'havia desligat, potser havia tirat un tany amunt buscant nerve, el va cridar, el va cercar. Però va ser ben inútil. Llavors va pensar que a la millor havia tirat cap al ramat d'on havia sortit feia una estona. I va decidir tornar enrere per veure si el trobava. Quan hi va arribar el pastó li va dir que no, que no, que no l'havia pas vist al seu xai. Però li va donar un altre. Em vol tracta que si trobava el primer, el segon el tornaria, però que si no el trobava, li pagaria. O el capità i tota la colla bandolers que havien seguit les maniobres del noi des de la cova van celebrar amb volt la seva astúcia. L'Agustí va arribar esbufagant com un bau, perquè el xai pesava. Però encara n'havia tingut temps d'alegrar-se amb les felicitacions i de recuperar l'alè, que el capità que havia vist passar l'home carregat amb volt, el segon xai li va dir, mira, em penso que amb un xai no farem. Veig que l'home d'abans ve pel camí amb un altre xai. A veure si li saps prendre una altra vegada. No hi patiu, capità. Li tornaré a prendre el xai i tampoc no em veurà. I el noi va tornar a baixar cap al pla? Es va vagant el mateix indret on havia deixat Carlos Ghaniver la primera vegada, i quan l'home ja era a la vora va començar a volar. Bé, bé, bé. L'home va pensar que aquí volava, era el xai perdut, i ràpidament va anar a buscar-lo, però quan era molt incòmoda en dinsar-se'n el bosc amb el xai acollibé, que s'encrenxaria la llana per tot arreu, el va deixar ben lligat a la vora del camí. L'Agustí es va fer perseguir una estona per dins del bosc, bé, cap aquí, bé, cap allà, i el pobre home vinga a seguir-lo, i quan es va cansar va anar silenciosament cap al camí, va deslligar el segon xai i va córrem un tany amunt. Naturalment el pobre home no va trobar el xai perdut, molt estanyat va tornar cap al camí, i quan va veure que el segon també havia desaparegut es va quedar de pedra. Enreviat, però sense poder-se'n explicar què passava, va resultar tornar el remat per si, potser, ja havien anat als dos xai junts. O si, més no, comprar-ne un tercer. És que no hi havia més remei, perquè l'Andemà era festa major, i tenien convidats i no podia arribar-hi amb les mans buides. El noi va arribar a la coba tallant un pan de llengua, però abans de descarregar-se el segon xai, el capità que havia vist que el pobre home tornava amb un tercer xai a coll, va dir-ho, mira, jo torno a aquell infel·lís amb un tercer animal. Voleu que li vagi a prendre una altra vegada? Va dir el noi, tot i de fallit. Home, no cal, ja tenia un prou menjar, va dir el capità que el veia cansat. Doncs mira, o que aquesta vegada hi aniré jo pel meu gust, i no només li rebreu el xai, sinó que fins i tot li prendé la roba. I el noi es va llançar, corrió la ball cap al pla, i més enllà, d'on li havia pres els dos xai, hi havia un petit estany. L'Agustí es va ser a labores, per anar que arribés l'home carregat amb el tercer xai, i així el va sentir, es va posar a riure-os tensiblement, i en barol tan alegre, l'home va remogar, mal humorat. És que el món és així, mentre els uns riuen, els altres se'n revien. Què us ha passat alguna cosa, mestra? Va preguntar el noi, fent-se l'innocent. Què he perdut dos xai's, i per poder-ne menjar per la festa major he hagut de pagar tres? Ai, doncs mira'l, quina casualitat. Jo precisament reia perquè acabo de veure dos xai's, que jugant-hi per seguir-se, han travessat l'estany i han sortit per l'altra costat. Encara hi deuen ser? Potser són els vostres. Segur va dir l'home, animat, amb un fil d'esperança, si em volguéssiu guardar aquest animal i la roba, travessaria l'estany i els aniria a buscar. Amb molt d'agus, bon home, podeu anar-hi ben tranquil. L'home es va despullar amb la trenquelitat que ara li vigeleria el xai, i es va tirar l'aigua i així que va ser prou enllà per no poder veure'l, l'Augustí es va cargar el xai a l'esquena, va agafar la roba i va tornar cap a la cova. Aquesta vegada va arribar-hi més mort que viu de pensament. El capità i tots els bandolers que havien estat cada vegada més atents a les seves maniobres, tot era felicitar-lo, fer-li festes, copets a l'esquena i dir-li que era el més fi de tots ells, que cap, cap, no se li hagués ocorregut robar-la d'aquests xais de la manera que ell ho havia fet. A l'hora de dinar, el noi no podia aguantar-se de gana. Van per a la taula i van posar-hi els dos xais. L'Augustí enlleminit, es va treure un guanyet de la butxaca a punt per tallar-nos un tros ben gros, però a les hores va saltar el capità. Eh, aprenent, que això no és per tu. Aquí des de sempre tenim per costum que els aprenents es mengin les sobres. Cuiné, porta aquelles patates que van quedar d'ahir. O aquelles patates més cremades. Sí, em sembla que encara n'hi ha, com que ningú les volia. Com s'entén, va dir l'Augustí. Jo no he de menjar dels meus xais, perquè aquí li ha après dels xais a l'home i ha estat jo? No hi ha dret. Eh, i quin dret busques aquí tu? Que no saps on ets? Ja et diré quina és la llei. Aquí no hi ha res de ningú, i tot és de tots i meu més que dels altres, perquè sóc el Camano. On s'és vist, volia fer prevale el dret del que has robat. Si tu ho has robat al Caminral, nosaltres tornarem a tu i s'ha acabat. Aquesta és la nostra llei, fiqui-te-la al cap. Doncs si un altre m'ha de robar a mi sense perill ni cansament allò que jo he pres amb esforç, estúcia i risc, que robi un altre, que per robar i no guanyar, val més treballar. Deixo l'ofici. Apa, adeu-siau! I deixant tots els llades amb la paraula la boca i sense tastar res, l'Augustí se'n va anar cap a casa seva i va abandonar l'ofici de lladre pel qual tenia tan bones condicions. I qui no s'ho volgui creure, que ho vagi a veure, perquè tot això és tan veritat com que aquest conte s'ha acabat. I que t'acric, que t'acrac, el conte s'ha acabat, darrere la porta hi ha confits, perquè us aneu allà pels dits. Fes una foto del terrat que des d'aquí es pot veure en mar. La roba estès el meu Agost, un camp d'espigues i cargors. Esperarem que passi el fred i sota l'herbre parlarem de tot. Un diurit malamental, un mar d'antenes i animals. Els astronautes volen baix, els núvols passen com qui no diu res. Amb l'esputxa a casa a les mans caminarem els passos d'altres peus. Esmorzarem panboli cel·lo, vestirem amb unes copes de vi. Deixem davant de la ciutat de tardes llarga i potser més, molt més de nit. Un altre lloc, un altre temps, on parlarem amb altres dents. El meu secret s'ho ha titulat, camins d'arròs, camins de blanc. Esperarem que baixi el sol i sota l'herbre parlarem del temps. Un diurit malamental, un tros de vida artificial. Els astronautes volen baix, els núvols passen com qui no diu res. Amb l'esputxa a casa a les mans caminarem els passos d'altres peus. Esmorzarem panboli cel·lo, vestirem amb unes copes de vi. Deixem davant de la ciutat de tardes llarga i potser més, molt més de nit. Un altre lloc, un altre temps, on parlarem amb altres dents. Un diurit malamental, un tros de vida artificial. Un diurit malamental, un tros de vida artificial. Un diurit malamental, un tros de vida artificial. Un diurit malamental, un tros de vida artificial. Un diurit malamental, un tros de vida artificial. Un diurit malamental, un tros de vida artificial. Un diurit malamental, un tros de vida artificial. Un diurit malamental, un tros de vida artificial. Un diurit malamental, un tros de vida artificial. Un diurit malamental, un tros de vida artificial. Un diurit malamental. Un diurit malamental. Un diurit malamental. Un diurit malamental. Un diurit malamental. Un diurit malamental. Un diurit malamental. Un diurit malamental. Un diurit malamental. Un diurit malamental. Un diurit malamental. Un diurit malamental. Un diurit malamental. Un diurit malamental. Un diurit malamental. Un diurit malamental. Un diurit malamental. Un diurit malamental. Un diurit malamental. Un diurit malamental. Un diurit malamental. Un diurit malamental. Un diurit malamental. Un diurit malamental. Un diurit malamental. Un diurit malamental. Un diurit malamental. Un diurit malamental. Un diurit malamental. Un diurit malamental. Un diurit malamental. Un diurit malamental. Un diurit malamental. Un diurit malamental. Un diurit malamental. Un diurit malamental. Un diurit malamental. Un diurit malamental. Un diurit malamental. Un diurit malamental. Un diurit malamental. Un diurit malamental. Un diurit malamental. Un diurit malamental. Un diurit malamental.