Hi havia una vegada del 14/1/2016

Ràdio T'esper Durant l'8.1 Peres totes, ràdio t'esper Sintonitzes, ràdio t'esper La ràdio de Sant Just Durant l'8.1 Ràdio t'esper Durant l'8.1 Ràdio t'esper Durant l'8.1 Ràdio t'esper Durant l'8.1 Ràdio t'esper Durant l'8.1 Ràdio t'esper Durant l'8.1 Hola, som el grup Marc. Mestres, avies recuperadores de contes. Formem part de l'associació de mestres roses sensats i avui hem vingut a explicar-vos contes. Esperem que us agradin. Sousa, liebe Sousa, was raschett in Stroh. Die Gänse geht barfos und haben kein Schuhl. Der Schuster hat leder kein Leisten dazu. Der Ruh kann ja den Gänselein aufmachen. Rundallebe, Rundallebe, no us cregueu res del que us diré. El cabrit que menjava fins que tenia la panxa plena. Hi havia una vegada una cabra que tenia un cabridet menut menut, però molt llest. Un dia estaven pasturant en un prat. La mare cabra que tenia la boca molt grossa menjava de pressa, de pressa, de pressa, d'aquí i cap allà. Però el cabridet tenia la boca petita i havia de m'estagar molt i menjava molt a poc a poc. Quan la mare va estar tipa va dir anem cap al corral que ja en tenim prou. Però el cabridet ha de fer el desentès. Ell no volia marxar fins que no tingués la panxa plena. Mira quan iré d'hi l'amo, eh! Va menaçar la mare. Doncs fes-ho. Va dir el petit. La cabra grossa, com que veu que de cap de les maneres el pot convence de tornar al corral o el deixa menjant i se'n va donar avís al seu amo. I li va dir amo, vinga a dir-vos que el cabrit no vol sortir del prat fins que no tingui la panxa plena. I l'amo que tenia mandra d'anar i va contestar. Ja hi enviaré el gos. Aquest el farà venir de pressa. Gos, ves el prat i fes sortir el cabrit que no vol venir fins que no tingui la panxa plena. Però el gos també tenia mandra. I no es va moure. Ai, l'amo es va enfadar, llavors se'n va anar a trobar el vestó i li va dir vestó, ves a picar el gos que no vol anar a trobar el cabrit que no vol sortir del prat fins que no tingui la panxa plena. Però el vestó tampoc no es va moure. I l'amo, molt enfadat, se'n va anar al foc. I li va dir foc, ves a cremar el vestó que el vestó no vol picar el gos i el gos no vol anar a treure el cabrit que no vol sortir del prat fins que no tingui la panxa plena. I què me'n direu? El foc tampoc no es va moure. Tot i que l'amo el va menaçar a fer venir l'aigua. I se'n va anar. I li va dir aigua, ves a pagar el foc que el foc no vol anar a cremar el vestó o el vestó no vol anar a picar el gos i el gos no vol anar a treure el cabrit que no vol sortir del prat fins que no tingui la panxa plena. Però l'aigua tampoc no es va moure. Llavors l'amo, molt enfadat, se'n va anar a buscar el bau. I li va dir vau, ves a veure l'aigua que no vol anar a pagar el foc que no vol anar a cremar el vestó que no vol anar a picar el gos i el gos no vol anar a treure el cabrit que no vol sortir del prat fins que no tingui la panxa plena. Però el bau també va tenir mandra. Tanta que no es podia ni posar dret. I no hi va anar. I l'amo ja apurat del tot va dir ja voreu ara i se'n va anar el carnisser. I li va dir carnisser ves a escorchar el bau que no vol anar a veure l'aigua que no vol anar a pagar el foc que no vol cremar el vestó que no vol picar el gos que no vol anar a treure el cabrit que no vol sortir del prat fins que no tingui la panxa plena. Ah, i el carnisser tot d'una vasta punt i va corrents en direcció al bau i el bau, quan el veus, se'n va corrents a veure l'aigua i l'aigua corra que a pagar el foc i el foc fos ràpid perquè el mal vestó i el vestó marxa de pressa a picar el gos i el gos com un coet se'n va al prat però allà ja no hi havia el cabrit perquè en tota aquesta estona ja sabia ben atipat d'herba i ja era el corral i contra el contacte contacte a bata. La neguet lletx Com cada estiu la senyora Ânega es va posar a cubar els seus ous Totes les seves amigues del corral volien veure els seus neguetx com sempre que aniden molt de bonics tots li sortien molt bonics Aquella vegada encobava 6 i un que era una mica més gros que els altres però no li feia res ho feia gust que els seus neguetx van començar a obrir els ous a poc a poc i van anar sortint sortint van anar posant-se al voltant del niu i totes les amigues van sentir el sorollet que feien i van anar a veure com eren de bonics una a un van anar posant-se al costat de la seva mare la gent van veure aquells preciosos neguetx que havien sortit de cada u però el gran el gran encara no s'havia obert oi, és ben estrany com és que no neix la mare negueta va dir doncs el cobrir una estoneta més uns quants dies sí cal es va posar sobre els altres petitons voltàvem, voltàvem, voltàvem per allà però ella, fins que no sobrís aquell ous tan gros l'ou un dia es va començar a trencar i va sortir un ànec somrient més gran que els seus germans però quina sorpresa però si era molt lletx els altres eren boniquets tots petitons, clairets era molt lletx la mare àneca tenia una mica de vergonya d'haver tingut aquell ànec tan lletx el tapava no deixava que el veia sent gaire li amoïnava que la critiquéssim que li diguéssim quin fill que havia tingut tan lletx i li sabia greu els altres sis se'l miraven com una bèstia estranya i pensava no, quin germà més estrany que tenim i no hi jugaven pa gens amb ell oi, la nageta es va quedar molt trist es va donar que allà no el volien vam passar molts dies i ell no millorava la seva aspecte cada vegada era més lletxet cada vegada creixia de pressa de pressa, molt més de pressa que els altres i era prim i esprima chat i ningú li agradava l'especte que tenia un dia la neguet va decidir que s'havia de buscar un altre lloc un lloc on pogués trobar amics de veritat uns amics que el volguessin i un matí, molt aviat, va fugir per un forat de la tanca va arribar un altre grange on hi havia una vella que recollia tot el que se li acostés va anar cap allà i va dir ah, mira quin ànec el li doné força a menjar ah, ah, ah quin ànec més llolo ah, com m'agrada aquest ànec a més és grosot, és grosot farà molt bon caldo va arribar l'hivern la neguet gairebé es va morir de gana perquè la vella no se'n cuidava pàgents ni li deixava un lloc calentó per poder dormir un dia se'n va anar entre mig del gel i la neu i bobret es va posar dintre d'un bosc a fugir dels caçadors va passar molt malament tot aquell hivern sort que al final va arribar la primavera i la neguet va anar a parar un estany on hi havia unes haus tan boniques, tan belles com mai havia vist fins a les hores oh, que bonics quin plomatge que tenen oh, que preciosos que m'agraden, que elegants com es mouen, que distingits jo no havia vist mai uns personatges tan preciosos com aquests com que no hi tenia res a perdre s'hi va apropar els va preguntar si podia banyar-se amb elles els signes, queren signes, clar li van dir i doncs clar que sí si tu ets com nosaltres la neguet va dir un fadat no us m'ho feu de mi ja sé que sóc lleig, per què em dieu això però mira't, mira't en l'aigua del lloc, mira un reflex oi, tia, veuràs es va mirar a dintre de l'aigua quan l'aigua era ben quieta ben quieta, ben quieta, ah però si sóc com ells, sóc com ells oh, oh es va quedar meravellat durant aquell lloc hivern s'havia transformat en un signe preciós aquella neguet lleig era ara un signe blanc i elegant igual com aquells de l'estany us va ser feliç sempre més vet aquí que aquella història d'aquella neguet que era lleig és que no era una ana, era un signe i era bonic, com tots els animals són bonics vet aquí un gat, vet aquí un gust aquest conte ja s'ha fos vet aquí una vegada vet aquí una vegada la casaca verda una vegada hi havia un noi, vaja, un xicot que va tornar a fer el soldat a una guerra molt trista com totes les guerres però aquella molt més perquè fins i tot hi van haver de anar nois de 17 anys en arribar al poble es va quedar esma perdut a veure que a la meitat de les cases estaven endarrucades, trencades, enfonsades en el carreró on havia viscut sempre només quedaven tres cases a peu dret i la seva no una veïna en veure el si va acostar i el va abraçar ah, i joan que aquest era el nom del xicot va caure una bomba sobre casa teva mentre tots eren a dins dormint van morir els pares i els teus germans petits en joan es va quedar sense poder parlar va plorar set dies i set nits sort que no tenia gana perquè no tenia diners ni per comprar pa i la vida que tenia caminant pels camps es va cebra sobre una gran pedra de descansar tot mirant cap al poble es va dir donaria qualsevol cosa per trobar una solució al meu gran problema tot seguit es va sentir un solet molt fort va aparèixer davant dels joan un home a tot vestit de negre les sabates, l'american, els pantalons, la camisa el llacet, els guants i fins i tot anava amb un barret de copa negre com la gola d'un llop oh, quina sort va dir el joan no m'havies cridat, va dir l'home de negre no, no, jo no he cridat a ningú va dir el joan una mica encara espantat i tant que m'has demanat ajuda dient que donaries qualsevol cosa per trobar una solució al teu gran problema que tens ara mira, et regalaré que esta bossa on hi ha diners és una bossa màgica com més en treus, més n'hi ha podràs tornar a fer la casa dels teus pares, podràs comprar-te roba podràs tenir el tot el que tu vulguis ei ei però tu no em coneixes de res perquè m'ho regales no, no, només te la deixo i si vols quedar-te-la has d'entrar en un joc has d'estar dos anys sense rentar-te cap part del cos sense tallar-te ni els cabells ni les ungles dels peus ni de les mans sense canviar-te la roba i has de portar aquesta casaca verda sempre posada no te la pots treure mai i estàs d'acord? uf, això és molt fàcil va dir en Joan la meva mare sempre m'havia de renyar perquè jo no volia ni dutxar-me ni banyar-me m'agradava molt anar brut ui però això a canvi de què? sí, sí has de fer el que t'he dit, d'anar ben brut i si no ho pots acomplir hauràs de venir amb mi a ajudar-me a treballar tota la teva vida i no has de cobrar ni un sol diner farem tant de mal com puguem, ja ho veuràs en Joan es va donar que aquell home tan negre del dimoni però no li va fer por en Joan era més valent perquè era bo se'n sortiria l'home de negre va desaparèixer de cop en mig d'un gran soroll en Joan tenia ganes de veure si era veritat això de la bossa màgica i sí, i sí com més entreia més n'hi havia va començar a buscar paletes, maons, ciments es va fer una casa seva tal com era abans de la guerra va ajudar a fer les cases dels veïns, va reglar l'església, va fer que els carrers i les voreres estessin bé com a noves vaja, que el poble semblava nou de trinca es va fer un amic de tots els nens els comprava panets, chocolate bonbons, nata, caramels i confills sempre li anaven tots al darrere, jugaven, saltaven i ballaven contents com un gínjol però clar, a mesura que anaven passant els mesos els cabells li creixien, li creixien les ungles tan i tan llargues no li deixaven gairebé tancar les mans i s'havia hagut de tallar les espardenyes per deixar sortir les ungles dels peus feia pudor, molta pudor els nens i les nenes els era igual que fes pudor però els pares no els agradava que anessin sempre amb aquell noi tan brut i els seus fills no volia que s'hi acostessin perquè veien en Joan molt estrany els feia pudor tan brut de mica en mica en Joan es va anar sentint sol molt sol no teníem qui parlar els amics amb una excusa o altres s'havien anat allunyant d'ell va deixar el poble i va anar voltant pels pobles i ciutats tothom fugia del seu costat un dia va preguntar per anar a dormir a un hotel l'amo no el volia i va dir que si el veien als altres clients no es quedarien i els seus negocis se n'anirien horris en Joan li va proposar de llogar-li totes les habitacions les pagarien totes a canvi que pogués dormir a una d'elles l'home hi va estar d'acord ja que cobriria molts diners i tindria poca feina un dia va passar per allà un home gran buscant habitació l'amo de l'hotel li va explicar el que feia el cas però l'home no li va pas fer res i li va dir que era un home brut a mitjanit en Joan va sentir l'aveu d'un home que plorava es va aixecar va trucar a la seva porta de dins estan amb només un escleix de la porta oberta en Ramon que així es deia l'home gran li va dir que el deixés tranquil perquè tenia un problema molt gran en Joan va insistir sense marxar dient-li que potser li podria ajudar en Joan va insistir molt tenia ganes d'ajudar aquell home que plorava en Ramon li va explicar que havia tingut molt mala collita que la setmana passada havia pedregat que tots els arbres fruiters s'havien quedat sense cap fruita ni pomes ni taronges ni mandarines ni limones i a més se l'havia fet malbé el tractor i ja no podria treballar a la terra perquè ell era massa vell per fer-ho amb la xada tenia 3 filles que l'ajudaven a les feines de collir vendre i de fer molt malades i ara sense re de re en Joan li va posar molt fàcil la solució compraria amb un nou tractor llavors podries tornar a plantar els camps tindries diners per anar a comprar les llavors tindries diners per anar a comprar menjar no et faltarà de res en Ramon es va quedar es m'ha perdut, conmocionat al sentit tot allò que li proposava aquell noi desconegut va pensar... a canvi de què deu ser en Joan que li va veure la cara de desconcert i de dubte li va aclarir immediatament només m'heu de deixar viure a casa vostre tot un any que era el que li faltava per fer els dos anys tant com havien quedat amb el diable i tant que si noi va dir en Ramon només faltaria amb el que m'ajudes només faltaria que no poguessis viure a casa meva ai... vina, vina, vina viure a casa i conèixeràs les meves filles estran contentes de saber que gràcies a tu tindrem problemes per viure es van posar en camí van comprar un tractor, llavors, gallines, menjar contents, tots dos van anar a casa d'en Ramon en arribar va cridar, noies, noies, veniu, baixeu us vull presentar un bon amic les dues filles grans van mirar per la finestra del primer pis i em veurà aquell home tan brut i amb aquelles crènyes que semblava un rodamont no van voler baixar pas a saludar-lo la petita, la Marieta m'ha baixat de seguida el va saludar amb una bona rialla una rialla, una mica espurveguida, la veritat seguidita el pare li va explicar el que havia passat i la noia va estar molt contenta amb aquella ajuda que els havia ofert en Joan ho va anar a dir de seguida les seves germanes i aquestes no van voler saber res d'aquell home tan estrany la Marieta cada dia feia el dinar diferent, cada dia un de diferent per complaure el nou convidat i el seu pare li agrava els menjars típics del seu poble a taula se'n taulaven converses divertides altres molt interessants de coses que havien viscut, uns i altres de coses que havien après anar amb pel món s'explicaven el que els agradava i el que els entristia el que els divertia i el que els avorria què volien fer quan fossin més grats en Joan i la Marieta es van fer molt amics les seves germanes no ho entenien com la seva germana petita li agradava estar amb aquell home i li deien que pujés a menjar amb elles que no ho fes allà, que feia fàstic la Marieta els explicava com era de divertit, interessant i agradable i aquí fins i tot li semblava que se n'estava enamorant ximpleta li deien elles quina animalada com t'has venut l'enteniment no veus que sembla boig amb aquesta fila que fa no em feu cas de la fila que fa escolteu-lo i veureu que és encantador uix no nosaltres ens volem enamorar d'un noi ben guapo i ben neti polit un dia en Joan en acabar d'esmorzar tots tres a taula els va dir ben serios que hauria de marxar uns quants dies la cara de la Marieta es va entristir però els va dir que tornaria quan ja era la porta amb la Marieta que l'havia acompanyat per dir-li adéu li va dir et vols casar amb mi Marieta? ets la noia més bonica, més agradable més simplàtica, més dolça més trempada i més aixerida que mai he conegut estic tan enamorat de tu digues Marieta et vols casar amb mi la Marieta es va quedar tot enrogilada no sabia on mirar però tenia moltes ganes de mirar en Joan va respirar fons per agafar forces per parlar i li va dir sense embuts jo també estic enamorada de tu ets el noi més agradable, més simpàtic i més bona persona que he conegut mai t'he de ser sincera no sé per què no et rentes en alguna cosa ho deus fer perquè ets tan bo si en vull casar amb tu, Joan en vull casar amb tu i es van abraçar en Joan li va donar la meitat de la seva anell i se'n va quedar la altra meitat va marxar content amb els ulls plens de llàgrimes d'alegria la Marieta ho van explicar al seu pare i a les seves germanes el pare va estar molt content per molt que ja s'ho pensava perquè havia vist com es miraven i les germanes li van dir de tot ximplet, arruca com et vols casar amb un home tan brut que te l'has pensat que hauràs de dormir al llit amb ell la Marieta va respondre-los que s'havien perdut conèixer el millor home del món el més vol, el més eixerit, el més simpàtic el més divertit, que ella n'estava molt enamorada quan es va quedar sola, però li va venir una mica de por com dormir-hi el mateix dit el que em deien les germanes i jo ja m'hi acostumaré però em fa por potser el podria convèncer que rentés tot eren dubtes, alegria i preocupació en Joan a les dues del migia ja estava segut sobre la gran pedra el diable va arribar a l'hora en punt acompanyat d'aquella fresa que sempre anava amb ell al veure-ne en Joan brut com una guilla amb la casaca verda gairebé enganxada per la brutícia ja va veure clar que havia perdut el joc li va donar la bossa màgica perquè se la quedés per sempre en Joan feliç com unes basques li va dir adeu li va fer un bot de alegria davant seu mentre el dimoni marxava traient foc pels caixals en Joan va anar de seguida al riu a rentar-se ell i la roba un cop la brutícia més grossa va ser fora va anar al poble a comprar-se sa boixa i la roba i renta que renta fins que va quedar net com una patena després va anar al barbé a tallar-se els cabells i la barba quan es va veure ben polit va anar a comprar regals per la Marieta pel Ramon i també per les seves germanes entenia que no haguéssim volgut dinar amb ell perquè feia pudor es va comprar un cotxe per portar els regals va arribar a casa de la Marieta i va tocar la botzina la germanes el veu per la finestra i el van baixar de seguida per conèixer que aquells li havien portat fins aquí allà què li havien portat fins a casa d'elles la Marieta es va quedar de dents estava esperant en en Joan bon dia, noies, va dir en Joan que hi ha la Marieta la Marieta el sentia que allà veu va fer un bot de la cadira i va sortir el carrer en Joan tenia la mà, la mitjanet li va demanar a la seva les van ajuntar i es van casar van ser molt feliços i van menjar molts anissos vete aquí un gol, vete aquí un gat aquest conte ja s'ha acabat és un recull anti que no sabem pas d'on ve me l'havia explicat la meva avionita vete aquí un gat, vete aquí un gos vete aquí un conte fos vete aquí un gos, vete aquí un gat i el conte acabat t'arriba a veure'l ja veig el res i si l'arriba a la paraula ja per 저 no aye feted I may you find yourself alone Half a minute Half a minute I may you find yourself alone Half a minute Yeah Half a minute Half a minute Oh, half a minute Half a minute Half a minute Half a minute Half a minute Half a minute Half a minute Half a minute Half a minute Half a minute Half a minute Half a minute Half a minute Half a minute Half a minute Half a minute Half a minute Half a minute Half a minute Half a minute Half a minute Half a minute Half a minute Ara escoltes ràdio d'espern Ara escoltes ràdio d'espern Ara escoltes ràdio d'espern Ara escoltes ràdio d'espern Ara escoltes ràdio d'espern Ara escoltes ràdio d'espern Ara escoltes ràdio d'espern Ara escoltes ràdio d'espern Ara escoltes ràdio d'espern Ara escoltes ràdio d'espern Ara escoltes ràdio d'espern Ara escoltes ràdio d'espern Ara escoltes ràdio d'espern Ara escoltes ràdio d'espern Ara escoltes ràdio d'espern Ara escoltes ràdio d'espern Ara escoltes ràdio d'espern Ara escoltes ràdio d'espern Ara escoltes ràdio d'espern Ara escoltes ràdio d'espern Ara escoltes ràdio d'espern Ara escoltes ràdio d'espern Ara escoltes ràdio d'espern Ara escoltes ràdio d'espern Ara escoltes ràdio d'espern Ara escoltes ràdio d'espern Ara escoltes ràdio d'espern Ara escoltes ràdio d'espern Ara escoltes ràdio d'espern Ara escoltes ràdio d'espern Ara escoltes ràdio d'espern Ara escoltes ràdio d'espern Ara escoltes ràdio d'espern Ara escoltes ràdio d'espern Ara escoltes ràdio d'espern Ara escoltes ràdio d'espern Ara escoltes ràdio d'espern Ara escoltes ràdio d'espern Ara escoltes ràdio d'espern Ara escoltes ràdio d'espern Ara escoltes ràdio d'espern Ara escoltes ràdio d'espern Ara escoltes ràdio d'espern Ara escoltes ràdio d'espern Ara escoltes ràdio d'espern Ara escoltes ràdio d'espern Ara escoltes ràdio d'espern Ara escoltes ràdio d'espern Ara escoltes ràdio d'espern Ara escoltes ràdio d'espern Ara escoltes ràdio d'espern Ara escoltes ràdio d'espern Ara escoltes ràdio d'espern Ara escoltes ràdio d'espern Ara escoltes ràdio d'espern Ara escoltes ràdio d'espern Ara escoltes ràdio d'espern Ara escoltes ràdio d'espern Ara escoltes ràdio d'espern Ara escoltes ràdio d'espern Ara escoltes ràdio d'espern Ara escoltes ràdio d'espern Ara escoltes ràdio d'espern Ara escoltes ràdio d'espern Ara escoltes ràdio d'espern Ara escoltes ràdio d'espern Ara escoltes ràdio d'espern Ara escoltes ràdio d'espern Ara escoltes ràdio d'espern Ara escoltes ràdio d'espern Ara escoltes ràdio d'espern Ara escoltes ràdio d'espern Ara escoltes ràdio d'espern Ara escoltes ràdio d'espern Ara escoltes ràdio d'espern Ara escoltes ràdio d'espern Ara escoltes ràdio d'espern Ara escoltes ràdio d'espern Ara escoltes ràdio d'espern Ara escoltes ràdio d'espern Ara escoltes ràdio d'espern Ara escoltes ràdio d'espern Ara escoltes ràdio d'espern Ara escoltes ràdio d'espern Ara escoltes ràdio d'espern Ara escoltes ràdio d'espern Ara escoltes ràdio d'espern Ara escoltes ràdio d'espern Ara escoltes ràdio d'espern Ara escoltes ràdio d'espern Ara escoltes ràdio d'espern Ara escoltes ràdio d'espern Ara escoltes ràdio d'espern Ara escoltes ràdio d'espern Ara escoltes ràdio d'espern Ara escoltes ràdio d'espern Ara escoltes ràdio d'espern Ara escoltes ràdio d'espern Ara escoltes ràdio d'espern Ara escoltes ràdio d'espern Ara escoltes ràdio d'espern Ara escoltes ràdio d'espern Ara escoltes ràdio d'espern Ara escoltes ràdio d'espern Ara escoltes ràdio d'espern Ara escoltes ràdio d'espern Ara escoltes ràdio d'espern Ara escoltes ràdio d'espern Ara escoltes ràdio d'espern Ara escoltes ràdio d'espern Ara escoltes ràdio d'espern Ara escoltes ràdio d'espern Ara escoltes ràdio d'espern Ara escoltes ràdio d'espern Ara escoltes ràdio d'espern Ara escoltes ràdio d'espern Ara escoltes ràdio d'espern Ara escoltes ràdio d'espern Ara escoltes ràdio d'espern Ara escoltes ràdio d'espern Ara escoltes ràdio d'espern Ara escoltes ràdio d'espern Ara escoltes ràdio d'espern Ara escoltes ràdio d'espern Ara escoltes ràdio d'espern Ara escoltes ràdio d'espern Ara escoltes ràdio d'espern Ara escoltes ràdio d'espern Ara escoltes ràdio d'espern Ara escoltes ràdio d'espern Ara escoltes ràdio d'espern Ara escoltes ràdio d'espern Ara escoltes ràdio d'espern Ara escoltes ràdio d'espern Ara escoltes ràdio d'espern Ara escoltes ràdio d'espern Ara escoltes ràdio d'espern Ara escoltes ràdio d'espern Ara escoltes ràdio d'espern Ara escoltes ràdio d'espern Ara escoltes ràdio d'espern Ara escoltes ràdio d'espern Ara escoltes ràdio d'espern Ara escoltes ràdio d'espern Ara escoltes ràdio d'espern Ara escoltes ràdio d'espern Ara escoltes ràdio d'espern Ara escoltes ràdio d'espern Ara escoltes ràdio d'espern