Hi havia una vegada del 21/1/2016

Big Woods a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà als millors llibres les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartallera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja us sabeu a Babilòniers, no us ho perdeu. Dijous de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Hola, som el grup Marc. Mestres, avies recuperadores de contes. Formem part de l'Associació de Mestres Roses Sensat i avui hem vingut a explicar-vos contes. Esperem que us agradin. Vet aquí, que en un racó de món on tenien els tothom, va passar el que us vaig explicar i va succeir el que ara us vaig dir. Hi havia una vegada, una cabra, que tenia un cabridet menut, menut, però molt llest. Un dia estaven pasturant en un pret, la mare cabra i el cabridet. I la cabra gran, que tenia la boca grossa, menjava de pressa, de pressa, de pressa i menjava d'aquí, menjava d'allò. Però el cabridet tenia la boca petita. Havia de m'estagar molt a poc a poc. I és clar, menjava a poc a poc. Quan la mare va estar a tipa, va dir, apen, anem al corral, que ja en tenim prou. Però el cabridet, que encara tenia gana, es va fer el desentès i no volia sortir fins que no tingués la panxa plena. Mira quan iria a dir l'amo, eh? Va mençar la mare. Doncs fes-ho, va dir el petit. La cabra grossa, com que veia que de cap manera podia portar el petit cap al corral, doncs ella torna i se'n va a avisar l'amo. I li diu, amo, vinga a donar-vos avis que el cabridet no vol sortir del prat fins que no tingui la panxa plena. L'amo, que tenia mandra d'anar-hi, va contestar. Ah, ja hi enviaria el gos. Aquest el farà venir de pressa. Gos, ves el prat i fes sortir el cabrid que no vol venir, que no tingui la panxa plena. Però el gos també tenia mandra i no es va moure. I l'amo se'n va anar a trobar el vestó i li va dir al vestó, vestó, ves a pagar el gos, que no vol anar a treure el cabrid, que no vol sortir del prat fins que no tingui la panxa plena. Però el vestó tampoc no es va moure. I l'amo, encara més enfadat, se'n va anar al foc i li va dir, foc, ves a cremar el vestó, que el vestó no vol picar el gos, i el gos no vol anar a treure el cabrid, que no vol sortir del prat, que no tingui la panxa plena. I què us penseu? Doncs el foc tampoc no es va moure. Tot i que l'amo el va amenaçar de fer venir l'aigua. I com que no es va moure, l'amo se'n va anar a cap al riu. Aigua, ves a pagar el foc, que el foc no vol anar a cremar el vestó, que el vestó no vol anar a pagar el gos, i el gos no vol anar a treure el cabrid, que no vol sortir del prat fins que no tingui la panxa plena. Però l'aigua tampoc no es va moure. I l'amo se'n va anar a cercar el bau. I el troba i li diu, bau, ves a veure't l'aigua, que no vol anar a pagar el foc, que el foc no vol anar a cremar el vestó, que no vol anar a picar el gos, i el gos no vol anar a treure el cabrid, que no vol sortir del prat fins que no tingui la panxa plena. Però el bau també va tenir mandra. Tanta que no es podia ni posar dret, i no hi va anar. L'amo ja ha enfadat, però ha enfadat de debò. Va anar al carnicer. I li va dir al carnicer, ves a escurtxar el bau, que no vol anar a veure l'aigua, que l'aigua no vol anar a pagar el foc, que no vol anar a cremar el vestó, i el vestó no vol picar el gos, i el gos no vol anar a treure el cabrid, que no vol sortir del prat fins que no tingui la panxa plena. I va amb els dos ganivets més grossos a escurtxar el bau, i el bau, quan ho veus, se'n va al revendre a veure l'aigua, i l'aigua corre a pagar el foc, i el foc fos ràpid a cremar el vestó, i el vestó marxa de pressa a picar el gos, i el gos, com un coet, se'n va al prat. I ja no hi va trobar el cabrid. Perquè és clar, amb tantes coses, havia passat el temps, s'havia ben atipat d'herba, i se n'havia anat xinotxant cap al corral. Per això fora mandra, perquè compta comptat, compta cavat. La Margarideta, popular catalana, hi havia un rei que tenia tres filles, molt bones i molt gallardes. Se l'estimaven molt, era una família molt ben avinguda, el rei estava molt content amb les seves filles, i les filles estaven enamorades del seu pare. Però, bé, d'aquí, que un dia el rei li va semblar que sí que se l'estimaven les filles, però volia ser una mica més. I com m'estimaven? I no sabia com fer-ho, i se li va acudir que els hi preguntaria. Un dia va cridar la filla gran, i li va dir, escolta'm, tu m'estimes, oi? Ai, pare, quines tonteries que dius! Esclar que t'estimo, ja ho saps! Però mira, a mi m'agradaria que em diguessis com m'estimes. Ai, mira, escolta'm, jo t'estimo com el pa. I el rei va estar molt content, i va dir, si m'estimes com el pa, vinen-se. A cap d'uns dies li va voler preguntar una cosa semblant a la filla mitjana. I la filla mitjana també li va dir, però pare, si ja ho saps, que t'estimem. Què dius ara? No, no, però tu m'estimes com què? I la noia va dir, pare, jo t'estimo com el vi. El rei va estar molt satisfet, i li va dir, si m'estimes com el pa, i li va dir, si m'estimes com el vi, vine aquí. I li volia fer la mateixa pregunta a la filla petita, que com sempre a les famílies la petita era la preferida. I la va cridar, escolta'm, margarideta, perquè la filla petita es deia margarideta. Tu com m'estimes? Ai, pare, i feia broma, quines preguntes em fa? Si ja ho saps, pare. I tu com m'estimes? Mira, pare, jo t'estimo com la sal. El rei, quan va sentir això, es va enforismar, es va posar nerviós i vermell, i va dir, si m'estimes com la sal, marxa d'aquest hostel. I la va treure de casa. La margarideta es va quedar sorprès. Endur-s'ho esperava de cap manera, però què li ha passat el pare, però què és això? Però li va dir tan seriós i tan fort que hi havia de marxar de casa. Ella anava vestida molt elegant de princesa amb els seus cabells pentinat, el seu vestit brudat d'hort. Així no puc anar pel món a buscar feina. I se'n va anar a l'estable i va buscar uns vestits espanyeringats que hi havia per allà de quan netejaven. I em va trobar un que li anava a la mida, se'l va posar, va buscar un mocó d'opel cap per amagar-se els seus cabells daurats i a més. Després, poc a poc i molt trista, va marxar de casa. Va agafar un sarronet i va posar una mica de pa, una mica de formatge, una mica de llengonissa i se'n va anar a corremont. Va caminar, caminar, una bona estona, quasi tot el dia, estava cansada i de sobte es troba una casa gran, molt gran, que semblava molt important. A molt bestiar i plantes a l'entrada. Hi havia la mestressa que estava acabant de regar una mica les plantes. I entre i diu, bona dona, no tindriu pas una feina per mi. La mestressa se la mira i li diu, ah, mira, doncs véns en bon moment, perquè no tingui ningú per portar les oques a pasturar. Ah, doncs molt bé, es va quedar a dormir aquella casa, l'an de mal matí, ben d'hora, va portar les oques al camp que li van dir. Però resulta que en allà aquell prat hi havia un llac petit al mig amb una aigua tan neta, que semblava un mirall. Quan van estallar les oques es van repartir pel camp, com feien sempre, allà al prat, en verba, i la margarideta es va treure el gorro, es va treure el mocador del cap i va agafar una pinta d'or que s'havia posat a la butxaca i es va pentinar els seus cabells tan llars i tan bonics. Com que l'aigua li feia de mirall es va posar de cara a l'aigua i es va començar a pentinar els seus llars cabells deurats. Les oques, quan ho van veure, es van quedar en vedalides i se'n van anar totes al voltant de la princesa. I l'anaven mirant com es pentinava, com es pentinava, i van estar quasi tot el dia fent això. A l'hora de marxar, la princesa es va posar el mocador del cap, es va posar el gorro a sobre i se'n van anar cap a casa. Arriben a casa i la mestressa els diu a les oques. Oques! Heu ben menjat herb, avui, que us hem acompanyat. I les oques li diuen oc, oc, oc, derbe, no n'hem menjada, però hem vist molt vella d'ama. I la dona diu que dieu oc, oc, oc, derbe, no n'hem menjada, però hem vist molt vella d'ama. La mestressa no entenia res, però va pensar. Bueno, se'n van anar a dormir. L'han demà, van marxar i va passar el mateix. La princesa vinga a pentinar-se i les oques vinga a mirar-les en vedalides. Tornen a casa i la mestressa li pregunta què oques, heu menjat i les oques, oc, oc, oc, derbe, no n'hem menjada, però hem vist molt vella d'ama. La mestressa es va enforismar, va dir què és això, i volia treure aquella noia de casa. Però va passar que el seu fill havia vist la margarideta i se n'havia agradat i no volia que marxés de casa. Llavors va anar i li va dir la seva mare que malament em trobo. Tinc molt mal de panxa, molt mal de panxa, em trobo molt malament. No sé si el berenàs se m'ha posat malament, no ho entenc, però em trobo molt malament. Me n'hi diria bé unes herbes. I la mestressa li diu, és veritat, unes herbes curen el mal de panxa, ara les preparo i te les pujo. Ah, però la reu va dir, no, no, mare, que me les puji la margarideta. Ai, bé, és perquè te les ha de pujar la margarideta, mare, mare, que me les puji la margarideta, que tu tens molta feina. I la mare va pensar, doncs, que els hi puji la margarideta. I la reu s'ha menallit i va esperar la margarideta. Quan puja la margarideta, se la comença a mirar, mirar, mirar, i va veure que allà hi havia alguna cosa que no... no quedava molt clara. I li va preguntar, escolta, margarideta, tu qui ets? No, jo sóc una pastora. Tu vols dir, sí, sí, mira, cases som si germans. I els pares no tenien diners per poder-nos donar menjar tots. I ens han dit que anessin pel món a buscar feina. I els meus altres germans estan fent el mateix que jo. Vols dir que això que em dius és veritat? Ho veig molt estrany. Mira les teves mans. Les veig molt fines. Una pegesa no té les mans tan fines. Oh, és que és la meva pell, és herència de la família. No ho sé. I escolta'm, aquest vestit tan espalleringat que portes per sota sembla que es vegi un vestit com brodat d'ort. Margarideta, digue'm qui ets. I la Margarideta es va veure descoberta i va dir la veritat. Es va treure el vestit, es va treure el mocador del cap i el noi encara va quedar més meravellat del que era abans. Però també es dirà una cosa, la Margarideta també se n'havia enamorat del noi. L'havia vist molt bona persona, una persona molt amable. I, mira, també se'n va enamorar. I el Lareu diu, Margarideta et vols casar amb mi? Va, casem-nos. Ara li direm a la mare. Van baixar i li van dir la mare. La mare primer no li venia gent de gust, perquè pensava que aquella noia era una noia pobra. Però quan va a veure-la i va saber que era princesa, no hi va posar cap obstacle, no hi va posar cap obstacle. Vam preparar el casament, van arreglar el palau, van posar tot, van convidar tota la gent més rica de la contrada i més important. I també van convidar el rei. Perquè sabien que el rei li agradava molt anar a festes. El van convidar i van preparar. Demà passat farem el casament. Doncs molt bé. Tothom a palau netejant, netejant, una feinada, i la Margarideta, va posar com a condició el que ella volia preparar el dinar. I van dir-ne, però tu ets de cat-cases com has de preparar el dinar del dia del teu casament. Això és cosa meva, jo ja m'espavilaré. Bé, doncs si tu ho vols, i la Margarideta se'n va anar a la cuina amb tots els cuiners, va preparar, preparar, dir que hi havíem de posar, vam fer un dinar exquisit i hi havien macarrons, pollastres rostit, amb prunes i pances com les de Nadal. I van posar l'home rebossat. Xocolata desfeta. I van posar vi, caba, tot el que tenien. Era un dinar excel·lent. Va arribar l'hora del casament. Es van anar a casar amb tots els convidats. I esclar, després de casar, havien d'anar a dinar. Van anar a dinar, quina taula parada si la veiessiu, preciosa, llarga, amb canelobres, amb copes de colors, amb plats lluents, amb coberts, també molt lluents, tot perfecte. Van començar a servir el dinar i van dinar. I el dinar era molt bo, però el rei no deia res. I al cap d'una estona, la margarida, que va veure que el seu pare no l'havia reconegut, va anar i li va dir majestat que us ha agradat el dinar d'avui. I el rei va dir que podia ser un dinar excel·lent. Però allà estima que ha fallat una cosa. S'han descuidat de posar-hi la sal. Mira, hauria preferit encara millor menjar sense vi i menjar sense pa que menjar sense sal. Llavors la margarida es va acostar més elev. I pare, què em reconeixeu? Ai, margarida filla meva, margarida, quina raó tenies? Perdona, perdona, que malament ho vaig fer. Perdona, perdona, i la margarida va dir pare, i des de llavors la margarida va tornar a casa al Palau amb el seu marit i van ser molt feliços i van menjant niços. I compta comptat, ja està acabat. Ah, però també us volia dir una altra cosa. Del de la muntanya hi ha un sabater que fa les sabates totes de paper. Em fa unes de cancel·lada, passa un gat i li pega mossegada. La rondalla acabada. Ves aquí una vegada. Ves aquí una vegada i hi havia un pagès que tenia un camp de blot. Aquest pagès era molt grepa. A bar no deixaven anar mai ni cinc cèntims, ni per ell ni pels altres. S'havia fet gran i cada any havia de llogar algú perquè ni seguís al cap. I quina creu haver de pagar per poder tenir el seu propi plat? Pagar el sacador era com si li arranquessin un queixal. No fa gaire. Va arribar el poble amb xicot forçal i ben plantat. Li deien en qui marro. Es va oferir el pagès per cagar-li el blat i el molt grepa de pagès. Després de mirar-se el bé li va oferir que us diré jo li va oferir 4 quartes mal contats per tot un dia de jornal. Era un escany a pobres. En qui marro? Es va venir el preu sense regatejar ni sumicar. Abans de donar el tracte per fet el pagès li va repetir tot el que havia de fer. Mira, cagau! El camp ha de quedar cagat en un jornal. Tot! Recorda-ho bé. De dalt a baix, d'un costat a l'altre. Recons i tot! Pensa que jo a la teva edat n'hauria fet dos de camps amb el mateix temps. Ah! Fa si sol plogui o no em pega. No em vinguis amb excuses. Aquell dia vine a trenc d'alba a buscar la dalla. I així es veuré ben despert. I en qui marro? Mirava, escoltava, i no deia res. El dia estimulat el dia estimulat en qui marro es presenta la feina. El pagès li va entregar la dalla i un topi de sopes de pa per passar tot el dia. Podeu contar que les sopes s'havia de ser poc volides, i fins i tot podien negar. I nedava algun grumoll. El cegador amb el topi i la dalla a l'espatlla, xino, xano, se'n va anar cap a la feina. Quan va arribar el lloc en qui marro, va mirar el camp que s'havia de cegar. A prop hi havia una abra esplèndid. Si acostar amb el peu, vas campar un parell de pedres cantallugues i se segueix còmodament. Reculsant l'esquena al tronc va deixar el topi una mica enllà. A mi de braç el sol es començava a veure entre els cims de l'horitzó. Hora de esmorzar i ell que llarga el braç mentre diu sopes de pa per endavant la resta no ve d'un pam. I va fer uns quants xarrups de sopes i tornar a geure. I va d'allà i mentre li acabava de venir la son va i diu entre dents que i menja sopes se les pensa totes. Sota l'ombra feia de molt bon estar i es va dormir. I el sol es va anar enfilant, enfilant. I quan va arribar el cap damunt del cel va ser hora de dinar. I ell que llarga el braç mentre diu sopes de pa per endavant la resta no ve d'un pam. Uns quants xarrups de sopes i potser algun grumoll. I després va dir qui menja sopes se les pensa totes. I esclar amb aquella panxa tan plena de sopes i aquella hora del dia tocava migdiada. I vinga descansar i va arribar l'hora de berenar i sopes de pa per endavant i la resta no ve d'un pam i qui menja sopes se les pensa totes. I una estona més de repòs. I entre vacaina i vacaina globs de sopes i xarrups va anar passant el dia. I el camp sense segar. Abans de l'aposta del sol en quimar-lo s'aixeca, s'estira i com aquell qui no fa res busca per aquí i busca per allà fins que troba un enmunyor d'escarbats pilotaires. Els agafa i amb pilotes i tot els posa dins el sopí. Asegura la tapa i li ganti el mocador com si fes un farcel. I xenxano cap a casa del pagès que l'esperava a la porta. Com ha anat la segada? I el blat? El blat va dir en quimar-lo no pot estar millor del que està. Avui ha sigut un molt bon dia. Per cert va afegir amb el vostre permís. El tornaré demà. Perquè és que he trobat quatre velles. Les faré entre l'arna i si tot va bé l'any 20 tindré mel. Segador, segador, vas arrat. Aquestes velles són meves. Va dir el garrepa. Ben meves! Les has trobat en un camp que és meu. I mentre treballaves per mi. Les velles em pertanyen. I en quimar-lo que li diu que no. Que ell les ha trobat. I el pagès que diu que sí. I que sí i que no. I que si són meves i que no són teves. I que si són teves i que no són meves. I mireu, com més cridava, més s'estanien. I la gent que el sentia sortia en el carrer per no perdre el espectacle. Doncs anem al jutjat. Anem i va dir el pagès. I cap al jutjat falta gent. Amb tota la correua de gent del poble o darrere se'n van anar cap al jutjat. I a la sala, silenci absolut. Que surt el jutge. I agopar-lo i no m'hi negue. Va dir el jutge. Segador, si es trobant que les velles són en terra d'aquest home i mentre treballaves pel seu compte, encara que siguis tu qui les has trobat, les velles són d'ell. I tu, pagès, a més del jornal, també li has de pagar la feina de caçar les velles. I va afegir a cadascú el que és seu. I ara, cap a casa falta gent. No us ho deien qui marro. No us he trobat i que ha tingut la feina de posar-les dins el topi. Si no fos per mi, les velles encara estarien al camp. Això és de mala justícia i no és de bona llei. No just. I encara d'enfadat, de mala gana, allargar el topi al pagès que l'agafàvem un somriure d'orella o orella. En qui marro, continuava rondinant tant de bo les velles es converteixin en escarbats piroters. I el blat es torni com era, sense ni un brí de segat. Acabat el discurs, el vell pagès, se'n va anar per un cantor amb el topi, ben agafat. Arribat a casa, aquell garret es canya pobres, amb actitud de guanyador, s'ha fet de com li anaven de bé les coses, va fer perquè sortissin les velles, va destapar el topi i... les velles no sortien. I no sortien. I no sortien. I va mirar. I va tornar a mirar. I no podia treure el que veien amb els seus ulls. Quina espant, aquella escarbatada. I quina pudor! Les galtes se li van posar vermelles i després blaves. Els ulls oberts, sense saber ben bé el que veien. La maledicció dels cegadors s'havia complert. Escarbats piroters! Estava a punt del cobriment. Se sentia el cor a les orelles. Es va seure. De mica en mica semblava que recuperava la respiració. Però cap d'una estona va notar un rau rau, un rum rum, un nos escanyat el peidor, un pes al ventre. Les orelles li cremaven, la boca se li va tornar a secar. Ni tan sols gusava pensar el que ja tenia al cap. El blat! I ja havia pagat la feina. Era fosc. Va sortir corrents, amb pentes i rodolons. Va correcar pel camp. I en arribar va trobar el seu camp amomblat rós, torrat, dret, com si cap fulla de fals l'hagués tocat. I en Quimarro ja feia estona que anava de tornada. I, compta comptat, ja s'ha acabat. Que tot això no és mentida, és ben veritat. El gai va fer click, click, click, i el compta ja està dit. El gai va fer cac, cac, cac i el compta ja està acabat. Ai, apropaia, das ist eine Not. Wer schenkt wie eine Dreia zum Zuckerfruhrot. Verkauf ich mein Bettlein und leg mich aufs Stroh Stich mich keine Feder und beißt mich keinen beißt mich der Hungerflor Ara escolta's ràdio d'esper, si tu n'hi t'ses ràdio d'esper, la ràdio se'n just Durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1 Ràdio d'esper, durant de 8.1