Hi havia una vegada del 28/1/2016

No pot evitar queensored I que sinó hagués volgut Minhaone-hm Minhaone-hm Minhaone-hm Minhaone-hm Minhaone-hm I tot això és ser una noiaשה. Ah, jo per canal. És una noiaשה. Almenys...​ ulague'm una trie es attainupp um r sos, verkau Cause du Ar ar говорю am du Arabs. Ano de la rom et mand legacyyk' Bé, aquí que en aquell temps, que les bèsties parlaven i les pedres cantaven... La gallineta ploma d'aurada. Una vegada hi havia una gallineta bonica i blanca com la neu. Tenia una plometa d'aurada a la cua i per això la seva mestreceta li deia ploma d'aurada. Un dia, gratant al terra, va trobar un brillant molt gros i clar, quin brillant més bonic. L'auré de portar al senyor rei, que és un brillant que només pot ser per ell. Va agafar un cestallet i se'n va anar de dret caminant, camina que caminaràs o camina que caminaràs. Va treure un bosc i li va sortir un llop, enrere el llop, però el llop no va fallucar ni la cua. Llavors la gallineta amb el brillant li va tocar la cueta i el llop es va tornar petit petit petit i el va posar al cestallet. Continuant el camí, caminant caminant, arribar a la vora d'un gran riu. No el podia passar. Va agafar el brillant, el va ficar dintre de l'aigua i l'aigua es va enxiquint, xiquint i la va poder ficar dintre d'una ampulleta, que duia el cestallet. Continuava caminant caminant, caminant, caminant i va trobar un gran pi enmig del camí, que no podia passar. Va agafar el brillant, va tocar la soca del pi i el pis va tornar petit petit petit i apa, a dintre del cestallet. Va continuar caminant, caminant i arribar al pla del senyor rei. Quan va arribar, els soldats no deixaven passar. On va la gallina fora d'aquí? Va jutjar un brillant el més gros i clar pel senyor rei, deixàvem el passar. En sentit això, la varen deixar passar. Quan va arribar el torn on hi havia el senyor rei, li va oferir el brillant. Però el rei no li va donar ni les gràcies ni se la va mirar. Va agafar el brillant i se'l va posar a la butxaca. La gallineta es va quedar esturada. El rei mirant-se-la, va cridar els soldats. L'encebo aquesta gallina al corral. Els soldats van agafar la pobra gallineta i la van llançar al corral. Però la gallineta ens allà va començar a cridar. Co-co-co-co-co-co-co, vull el brillant dintre de poc. Co-co-co-co-co-co-co-co, vull el brillant dintre de poc, però ningú li va tornar. Llavors, allà que sí, va agafar el llopet, el va llançar a terra, i el llop va creixer, va creixer, va creixer i va menjar tots els vents del corral del senyor rei. A veure això, el rei empipat va menjar els soldats. Agafeu aquesta gallina, sisplau, i llançeu-la vingint d'aquí. La van llançar, però la van tancar a la presó. Allavors, la gallineta, quan va allà, va començar a cridar. Co-co-co-co-co-co-co-co, vull el brillant dintre de poc. Però com que no li tornaven, allà que sí, va agafar, de dintre del cistellet, el pinet, el va llançar a terra, i el pin va començar a creixer, creixer, creixer, creixer, i les branques i les arrels trencaven els barrotges de la presó, tant tot per terra, les parets, tot trencat. Allavors, el rei, al veure això, va dir, agafeu aquesta gallina, llançeu-la al foc. Va agafar la gallina als soldats, i la van llançar a dintre al forn. Ensellant, la gallineta va començar a cridar, co-co-co-co-co-co-co-co, tot riu el brillant dintre de poc, però com que no li tornaven, va agafar corrents, l'ampolleta que tenia, va bucar l'aigua del riu, i el riu va començar a sortir, a sortir, a sortir, i va anar pujant, pujant, pujant, pujant, pujant, pujant, un punx i tot d'aigua, fins al Palau del Reia, allà amb TV, al seu tronc, li va començar a pujar cames amb un, penx amb un, i al rei estava a punt d'ofegar-se, va agafar el brillant, li va dir, té el brillant! Molaïda gallina! La gallineta va agafar el brillant, tot content i estarofada, va tornar cap a la masia, i quan va arribar, li va dir a la mestre seta, co-co-co-co-co-co-co-co, per tu el brillant, i encara és poc, i que t'ha crid que t'agrada aquest conte s'ha acabat. Ai, apopeia, això és una not! Wer schenke eine Dreier zum Zucker von Brot! Verkauf ich mein Bettlein und lebe ich aus Stroh! Steh ich mich keine Feder und weiß mich kein, Steh mich der Heuerflor! El paixet d'or, conte popular rus, un vell i pobra pescador, midia amb la seva dona, en una barraca a la valla del mar. Només tenien quatre rampolines permòpules, uns quants plats, i una xarxa així de mà pel mateix home. Un matí, com sempre feia, el pescador se'n va anar cap al mar, a calar la xarxa. De cop s'ha donat que pesava moltíssim, molt content la va estirar amb tota la força, pensant que havia fet una bona pesca, però en retirar de l'aigua, quin desengany, només va veure un paixet de no res que coajada. Ja la va posar a la cestella, quan el va sorprendre la lluentó metàlica de les seves escates, en agafar-lo es van mirar encara més, de tant com pesava. Uo, però si era un paixet d'or! Aleshores, quan ja el ficava dins de la cestella, el paixet va parlar. Bon pescador, deixa'm anar. No veus que sóc tampoc a cosa, no t'arribaré ni a les dents, en canvi si em deixes anar et puc donar tot el que vulguis. No, no cal, va dir l'home. Té, ja et deixo i ets lliure. Moltes gràcies, va dir el paixet. Doncs mira, sempre que vulguis, jo desitjis, pots tornar i demanar-me el que vulguis. Només has de dir, paixet d'or, bon paixet d'or. Posa't de coamar i de cara a mi, i jo sortiré i em veuràs. El bon home li va dir gràcies, i va menjar cap a casa seva. En arribar, trobar la seva dona amb el macarada. I em deia que em deia que em donaria tot el que vulguis. I què li has demanat? No res. Ets un talós, ruc més que ruc, ja pots tornar. No veus que tenim una barra que cau de vella? Demana-li una barra que nova. El pobre va tornar cap al mar. Quan va arribar, va cridar. Paixet d'or, bon paixet d'or. Posa't de coamar. Posa't de cara a mi. Posa't de cara a mi. Paixet d'or, bon paixet d'or. Posa't de coamar i de cap. I va sortir el paixet. Què vols, bon pescador? No, jo no volia res, però la meva dona vol una casa nova. Molt bé, ja te'n pots anar, que allà la trobaràs. Quan va arribar a casa, tot s'ho t'hi has fet. Va veure una casa nova de trinca, polida, molt gran. I la seva dona ja segura. Bé, ja deus estar contenta. Ja veus que et digui. Aquesta casa, sí, està bé, però potser li podíem haver demanat un palau. Mira, saps què? Ja pas tornar-hi i demanar-li un palau. Ostres, va dir l'home, però sense donar-la... Escolta'm, fes el que et dic, sinó un cop de bastó. El pobre va marxar esproguit. Va arribar a la vora del mar i va tornar a dir. Paixet d'or, bon paixet d'or. Posa't de coamar i de cara a mi. Va marxar el pa amb pescador. No re, la meva dona que vol voler un palau. Vés-te'n cap a casa, que ja ho trobaràs. Va marxar el pa amb pescador i sí, quan va arribar, va trobar un gran palau la seva dona asseguda fent de governadora. Primer va estar molt contenta. Pel cap de uns dies em va cansar. Va tornar a cridar el seu home. Va demanar-li en el paixet que ara vull ser emperadiu i tenir molt de poder. El pobre va dir per què li demanaràs això i tant que li demanaràs. Si no, te llisaré ben allisat. Va marxar el pobre pescador i es va perdut. Va arribar a tornar a dir. Paixet d'or, bon paixet d'or. Posa't de coamar i de cara a mi. Va sortir el paixet. Que vols pescador? La meva dona que ara vol ser governadora. Vés-te'n cap a casa, que això trobaràs. Quan va tornar ja va trobar la seva dona asseguda amb un setial amb una corona al cap. Però quan va dir que estàs contenta d'anar-te bé es va empipar la dona. Qui és aquest que diu que és el meu marit? Agafeu-lo soldats i quan queuneu la pelissa ja l'ha de bastar fins que al cap d'un temps la dona també es va cansar de ser governadora. Mira, jo te'n pots tornar cap al mar i dir en el paixet que ara vull ser la reina del mar. La d'esa de tots els peixos. La mòs va quedar que no podia ni parlar. Això no li puc demanar. Com que no? Ara mateix hi vas, si no et faré tallar el cap. Home, se'n va anar corrents cap al mar. Però quan va arribar no gosava dir les paraules. El paixet dorm, el paixet dorm. Posa't de cova mar. I de cara a mi es va aixecar una onada gegant. El cel es va anubular i el paixet va sortir i va dir què vols ara, pescador? La meva dona, què vols si la d'esa del mar torna en cap a casa que allà trobaràs el que et convé. Quan va arribar a casa seva no va veure ni palaus, ni cases noves, ni corones, ni paixes ni soldats. Hi havia la vella Barraca i la seva dona que estava segura, que us hi noms que el sotgeix. I el pescador, per més que va tornar al mar, mai més no va pescar el paixet dorm. I que t'acrid, que t'acrac, que t'acrac. Veig aquí una vegada. Veig aquí que en aquell temps que les bèsties parlaven i les pedres cantaven, hi havia una dona molt pobra, molt pobra, que tenia tres filles, les tres més boniques que el sol i més bones que el pató. Es deien Marina, Antonina i Caterina. Un dia es va tornar al portal de casa seva una balleta que demanava caritat i la Marina, la gran, que deia per descansar. Quan la balleta la va veure tan generosa, li va dir, escolta bonica, no has quedat mai la bella aventura? No senyora, què és això? Mira, al punt de mitjanit tu obres la finestra de la teva habitació i dius amb veu alta i clara, quina serà la meva bella aventura? I ja veuràs què passa. La Marina no va entendre gaire bé, però no hi perdia res fent-li cas. Tu et vas estar desperta fins a mitjanit i quan tocaven les 12, la finestra va cridar, quina serà la meva bella aventura? I de sobte vas escoltar un aveu que venia de la foscor, que deia, el rei de nàpols. Es va espantar moltíssim, va tancar la finestra, va córrer a ficar-se al llit, es va tapar tota sencera el cap i tot. No va dormir tota la nit. De fet, se li va oblidar durant tota la setmana, però al cap de set dies hi havia tot de carrosses i cavalls. I un jove molt ben vestit, molt ben plantat. Amb una corona al cap va trucar a la porta i va dir la mare de la Marina. Sóc el rei de nàpols i vinc a demanar la mà de la vostra filla Marina que ha vingut expressament perquè és arma amb ella. A la pobra dona li van fer figues les canves. Va bé d'agafar-se el llindar de la porta, però encara va tenir ànims de cridar la seva filla. Marina, nena, la Marina va baixar xugant-se les mans amb el davantal. I quan va veure que tota aquella gent la buscava i no se'n sabia venir, ella ja no es recordava pas. El cas és que es va trobar aquell tros d'home amb corona allà davant seu o junyat, davant d'ella, i li deia, ens casem. Clar, ella dormia a la mare i va dir, sí, no? L'endemà mateixa es va fer un casori lluit i la Marina vestida de reina va marxar cap a nàpols amb el seu rellet en una carrassa fabulosa i vestida de reina. Un altre dia es va tornar a aturar davant de la porta de casa seva la balleta. Aquesta vegada va sortir l'Antonina, la segona. I també la va fer entrar a berenar, a veure descansar. I la balleta també li va dir, escolta bonic, que no ha escrit mai la vella aventura. No, no senyora, què és això? Doncs mira el punt de mitjanit a la finestra i dius en veu alt i clara, quina serà la meva vella aventura? Ja veuràs què passa. L'Antonina va fer cas, perquè és de les persones que pensaven que els vills sols ha d'escoltar. Es va estar desperta fins a mitjanit i quan tocaven les 12 va obrir la finestra i va cridar, quina serà la meva vella aventura? I de sobte va escoltar un naveu que venia de molt lluny que deia el rei de França. Es va espantar moltíssim. Va tancar la finestra, va coraficar-se al llit i es va tapar tota sencera cap i tot i no va dormir el cap de set dies. Ella havia estat mirant per la finestra tot el temps. El davant de casa seva s'aturava en tot de carrers les cavalls encara més lluïts que la vegada anterior. I un jove ben vestit, vell amb corona va trucar la porta i va dir a la bona dona Sóc el rei de França i vinc a demanar la mà de la vostra filla Antonina que he vingut per casar-me amb ella. A la pobra dona les canves li van tornar a fer figa però va sortir corrents i l'Antonina peixava, us ho cregueu o no, pentinada i mudada. I el rei li va dir vols casar-te amb mi i la noia va contestar ja hi hauríem de ser i l'àndem a mateixa es va fer un casori de allò més esplèndid. I l'Antonina vestida de reina va marxar cap a França amb el seu rei dins d'una carrera i encara en tercer dia es va tornar a aturar la balleta i encara en tercer dia es va tornar a aturar la balleta va sortir la caterina a la petita i tot efectuosa també la va fer entrar a berenar, a veure descansar la va convidar a dormir si volia i la balleta li va tornar a dir escolta bonica, no es queda mai la vella aventura no senyora, desmira al punt de mitja nit a la finestra i dius veu el teclar quina serà la vella aventura i para atenció que alguna cosa passarà i en aquest punt la caterina va pensar ah, ja ho entenc perquè és clar, ja era a tercera vegada que estava passant allà o sigui que la caterina es va estar asseguda amb la cadira al peu de la finestra i quan tocaven les 12 molt il·lucionada com si anés de fira, va obrir la finestra i va cridar, quina serà la meva vella aventura i la veu fosca que venia de la nit va dir un gos negre sense anar ah, la caterina es va quedar glaçada i molt, però molt espantada va acordar en cala finestres va ficar corrent sol llit, es va tapar cap i tot no va dormir tota la nit, però ella plorava i plorava, i plorava i vinga dir, les meves germanes han cridat la vella aventura i s'han casat amb reis i a mi m'ha tocat un gos negre sense anar, no vull, no vull, no vull i es va passar al set dia següent plorant, que no hi havia aquí la consolers i el cap d'una setmana trocava la porta un gos negre sense anar viu aquí una noia que es diu caterina la mare va treure l'escombra i va començar a donar-li cops però el gos tornava he vingut per casar-me amb ella jo soc la seva vella aventura la mare vinc a fer-lo fora i el gos tornava una vegada i una altra i la caterina no sortia de l'habitació i vinc a plorar, i vinc a plorar, i vinc a plorar i vinc a plorar tant si va estar, tancada a l'habitació plorant que finalment va dir i qui em diu que aquest gos no hagi de ser la meva vella aventura de debò, potser no és el que sembla i finalment va sortir i quan el gos va tornar a demanar-li de casar-se ella va dir doncs que semnos i que sigui el que hagi de ser la mare no sortia de desmellada es va encasar sense cafesta i va marxar a peu i que mira que caminaràs al cap de set dies el gos negre sense anar-se es va tornant un descampat on només hi havia un esverser l'esverser és plèndid això sí el gos es va ficar per sota i mossegant aquella erbota va estirar fort fins que l'elabar rancaiva apareix un forat i el gos s'hi va ficar al darrere primer tot era fosc però de seguida es va veure com una cleroi i la llum va anar creixent fins que van anar caminant fins al jardí més meravellós que us pugueu imaginar flors i erbes de tota mena florits, frescos, uns cans d'ocells que delactaven i una d'aigua, petits llacs, peixos de tots colors i en un tornet al mig del jardí un castell amb set torres i quan van ser davant la porta del castell el gos li va dir que t'haurien de dir que jo soc un prilsap encantat per una mala bruixa fins que no vagin desencantat només en podràs veure com persona una hora al mes a la mitja nit del darrer dia quan ara passaré a la porta em convertiré a nombre com tantes hombres aquí dins que et serviran fins a les 12 de la nit aquí 30 dies però no et faltarà de res, no et preocupis i dit això va creuar la porta i el punt del gos negre fins a anar es va desaparèixer, fet fum Ara a pla? va dir la catarina i es va posar recordat el castell que era tan gran que t'hi perdies i des dels recopis es va fins a la torre més alta tot irruxós i bonic mòbres, cortinatges, finestrals i allà on anava les seguien aquelles hombres que eren les persones de fum mudes per més que elles dirigien la paraula no responien res al final, quan es va fer fosc va dir, és que tinc gana i al moment les hombres van parar una taula les tovallons tot de ceda, de plata cristall tallat i les hombres van omplir aquella taula de coses bones per menjar aquella ni sabia que existien tot tan bo i després va dir, oi voldria dormir i les hombres van acompanyar una cambra tan gran i tan ben parada que ni una reina la tindria millor els armaris eren plens de vestits magnífics o llit amb metalassos toos i mantes llençols suaus la catarina cansadíssima es va ficar al llit es va fer fosc i es va dormir i l'endemà va passar el mateix va córrer el castell amb un llavall i tot era meravellós només que lia que demanés alguna cosa en veu alta perquè les hombres corressin a servir-la hagués estat feliç si no fos aquella soledat i ella ja va estar esperant aquell darrer dia del mes s'estava a l'habitació i de sobte es va fer com si fos de dia aquelles hombres es va fer home i un home molt atractiu molt ben vestit que es va acostar a ella i li va llargar les mans i ella el va veure amb els ulls brillants amables sonrient i li deia que tarina sóc jo el teu marit, el gos ella no se'n sabia venir només era preguntar-li com es podia desencantar però ell no sabia que li havia anunciat que la noia que li vindria amb la vella ventura ho podria fer però no sabia com van estar parlant tota l'hora però quan va haver acabat l'hora l'últim segon va tornar la foscor i el silenci i la que tarina va semblar que li arrencaven un braç cada final de mes la que tarina esperava d'esperar-te llavors parlava amb els escosits i ella, malgrat que només el vei un arrel més el va començar a conèixer i ell també llavors, cada vegada que arribava tot era abraçar-se i fer-se petons i quan desapareixia l'hora justa i ella ja el començava a esperar el més següent no feia altra cosa jo heu de creure i pensar-hi creure que una d'aquestes vegades el príncep es va adormir i la que tarina llavors va aprofitar per mirar-se'l fixament, sense despertar-lo que li anava passant el dit per la cara per les orelles, pel coll i li va veure una cadeneta al coll i d'aquesta cadeneta penjava una claueta aquesta clau de menú empany va pensar la que tarina i mirant, mirant, va veure que al pit hi havia un furadet de la mida d'una piga va ficar-hi la claueta que li anava just a la mida i ja se es va obrir una finestra al pit ella es va costar a mirar dintre i va veure la balleta a la vella aventura que anava dient, fins que cada campana no tocarà i que el gall no cantarà el teu estimant es desencantarà però en aquell moment complia l'hora el príncep va desaparèixer i va tornar a la fosca la que tarina aquell messic que va esperar i quan va arribar l'últim dia va omplir el príncep a preguntes però que no sabia res les terres minuts es va tornar a dormir i va tornar a veure la balleta que deia fins que cada campana no tocarà i que el gall no cantarà el teu estimant no es desencantarà però quan va acabar l'hora també tot va desaparèixer i va passar encara una tercera vegada però llavors ella ja havia estat rumiant tot el mes i va dir, però jo caigs a fer jo caigs a fer però en aquell moment es va acabar l'hora va tornar a la fosca allavors la que tarina es va espantar i ella no havia arribat al final la balleta no havia acabat de dir i... li va venir una idea terrible i si l'havia mort va córrer en cintre un llum va córrer a costar-se va veure que el príncep encara hi era que encara dormia que encara hi havia el finestro obert va voler mirar dintre les mans li tremolaven i sense donar-se'n va caure una gota de ser el pindell llavors es va sentir un gran tro la terra sencera va tremolar i tot castell, jardins, ombres tot va començar a caure la que tarina es va abraçar a ell per protegir-lo però ja no hi era llavors es va ajupir a terra cridant fins que es va acabar el soroll es va acabar els tremolors llavors va tornar a obrir els ulls i es va trobar el descampat de l'Esberzé vestida tal com anava el dia que va arribar no hi havia res més l'Esberzé tornava a estar al lloc la que tarina va plorar va cridar, cridava el gos negre cridava la mare cridava la balleta cridava les germanes, cridava tothom però ningú li va contestar va intentar arrancar l'Esberzé només va aconseguir escarepar-se tota ella i quan va sortir el sol va veure que havia de marxar d'allà i es va posar a caminar i camina que caminarà es va arribar a una ciutat i allà va veure una balleta que li resultava familiar i la balleta la va convidar a berenar a seure a descansar li va oferir aigua i fins i tot la va convidar a dormir i llavors d'ella li va explicar tot i llavors la balleta li va dir és que el rei d'aquest país ha perdut el seu únic fill amb un encantament d'una bruixa dolenta que l'ha convertit en un gos potser és el teu marit i van pensar que no perdien res anar a parlar amb el rei i això ho van fer i aquells pares ploraven d'alegria escoltant la caterina i tot era preguntar-li com té els ulls i com té la veu i com té les mans i en si calés, si calés i ploraven i el darrer dia d'aquell mes van fer tapat tots els batalls a campana del país perquè no sonessin van fer matat tots els galls i el punt de les 12 van cridar ben al·li fort des de la torre més alta cap campana no ha tocat ni cap gall no ha cantat fill nostre estimat ja estàs desencantat i es va sentir un tro fortíssim i vam veure que va venir un genet del fons que mira que anava creixent ell anava veient que sí que l'era que sí que l'era que és ell que és ell i van córrer escales avall i la caterina baixava els escalons de 4 en 4 i només veure'l se li va abraçar i tot era fer-se petons pensant que només tenien aquella hora cara ja, no? i es va fer com no se n'hi havia vist mai cap van venir tots els reis, els de nàpols, els de frances la mare, la valleta, les teves germanes ai, tothom i van ser feliços i van menjar niços i compta comptat compta acabat tot això que us he explicat ha passat o no ha passat si no ha passat és mentida i si ha passat és veritat i val més creure-ho que anar a veure-ho són dos quarts de no amb les cordes Si tu n'hi t'estàs pràvio d'esper, la randa s'enjust. Durant de 8.1. Pràvio d'esper, durant de 8.1. Durant de 8.1. Pràvio d'esper, durant de 8.1. Pràvio d'esper, durant de 8.1. Durant de 8.1. Pràvio d'esper, durant de 8.1. Pràvio d'esper, durant de 8.1. Pràvio d'esper, durant de 8.1. Pràvio d'esper, durant de 8.1. Time I knew what happiness was. Let the memory live again. Every streetlight seems to beat Of fatalistic warning. Someone mutters and the street lamps mutters And soon it will be more. Daylight, I must wait for the sunrise. I must think of a new life and I mustn't give in. When the dawn comes, tonight will be a memory too. And the new day will begin. Burned out ends of smoky days. A stale cold smell of morning. A street lamp dies, another night is over. Another day is dawning. Touch me, it's so easy to leave me. Heart along with the memory of my days in the sun. If you touch me, you'll understand what happiness is. Now a new day has begun. When I saw you standing there About fell out my chair And when you moved your mouth to speed I felt the blood go to my feet. Now it took time for me to know What you tried so not to show Something in my soul just cried I see the one in your blue eyes. Baby, I'd love you to want me The way that I want you The way that it should be Baby, you'd love me to want you The way that I want to If you'd only let it be. Now you've told yourself years ago You'd never let your feelings show The obligation that you made For the title that they gave. Baby, I'd love you to want me The way that I want you The way that it should be Baby, you'd love me to want you The way that I want to If you'd only let it be. Now it took time for me to know What you tried so not to show Something in my soul just cried I see the one in your blue eyes. Baby, I'd love you to want me The way that I want you The way that it should be Baby, you'd love me to want you The way that I want to If you'd only let it be. Baby, I'd love you to want me The way that I want you The way that it should be Baby, you'd love me to want you The way that I want to If you'd only let it be. Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà als millors llibres les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartallera sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja ho sabeu a Babilonis, no us ho perdeu. Dijous de 9 a 10 del vespre Babilònia. Babilònia. Babilònia. Babilònia. Babilònia. Babilònia. Babilònia. Babilònia. Babilònia. Babilònia. Babilònia. Babilònia. Babilònia. Babilònia. Babilònia. Babilònia. Babilònia. Babilònia. Babilònia. Babilònia. Babilònia. Babilònia. Babilònia. Babilònia. Babilònia. Babilònia. Babilònia. Babilònia. Tens entre 6 i 18 anys d'agrada escriure... Què prefereixes, poesia o narrativa? Omni on cultural, convida tots els alumnes dels centres de primària, secundària i baxillerat a participar en el premi pisciganya de poesia i el premi sambori de narrativa. T'hi atraveixes? Consulta les bases ja 3 B dobles, po nom ni un poc cat. Tens entre 6 i 18 anys d'agrada escriure... Tens entre 6 i 18 anys d'agrada escriure... Tens entre 6 i 18 anys d'agrada escriure... Tens entre 6 i 18 anys d'agrada escriure... Tens entre 6 i 18 anys d'agrada escriure... Tens entre 6 i 18 anys d'agrada escriure... Tens entre 6 i 18 anys d'agrada escriure... Tens entre 6 i 18 anys d'agrada escriure... Tens entre 6 i 18 anys d'agrada escriure... Tens entre 6 i 18 anys d'agrada escriure... Tens entre 6 i 18 anys d'agrada escriure... Tens entre 6 i 18 anys d'agrada escriure... Tens entre 6 i 18 anys d'agrada escriure... Tens entre 6 i 18 anys d'agrada escriure... Tens entre 6 i 18 anys d'agrada escriure... Tens entre 6 i 18 anys d'agrada escriure... Tens entre 6 i 18 anys d'agrada escriure... Tens entre 6 i 18 anys d'agrada escriure... Tens entre 6 i 18 anys d'agrada escriure... Tens entre 6 i 18 anys d'agrada escriure... Tens entre 6 i 18 anys d'agrada escriure... Tens entre 6 i 18 anys d'agrada escriure...