La ràdio de l'Hilo de l'Ibs és una ràdio amb més de 25 persones cada nit a la ràdio d'Esbern. Ells parlen de totes les coses importants en la vida, com les grans notícies, les grans persones i les grans ràdio. De 5 a 7 dies a la ràdio, el millor ràdio que pots escoltar. Potser no entens res, però no et preocupa, la ràdio de l'Hilo de l'Ibs és a Catalunya. De contes i de rondalles, ja us en comptaré un grapat. La meitat serà mentida, l'altra meitat veritat. En aquells temps que les maduixes cantaven i les cirires ballaven, hi havia una dona que tenia 3 filles. També tenia un hort amb patates, pastanagues, pèjols, tomàquets, mongetes i molt de julibert. Un dia, quan la dona feia el dinar es va trobar que no tenia julibert. Ella que crida la filla gran i li diu, vés a l'hort a buscar una mica de julibert. No t'entretinguis que el necessito ara mateix per fer el dinar. La filla gran va anar cap a l'hort. Quan hi va arribar i va trobar una cabra, que mossegada per què, mossegada per allà, s'estava menjant julibert. I li diu, cabreta, què fas aquí? I la cabreta contesta, em menjo el julibert. I per què te'l menges? La cabra, amb una veu tan fonda que feia por va contestar. Perquè sóc una cabra encabritada amb la pell revenxinada i les potes afuades. I tots els que per qui han passat, d'acord, me'ls hem passat. I ara et menjaré tu. I se la van passar, sencera, sencera. La mare, en veure que la filla gran tardava tant, va cridar la segona i li diu, vés corrents a l'hort i fes venir amb la teva germana amb el julibert, que el necessito ara mateix. La filla mitjana no va trobar la seva germana per enlloc, però sí que va trobar la cabra, que rosegava el julibert, i en veure l'oli diu, cabreta, què fas aquí? Em menjo el julibert, per què te'l menges? I la cabra, amb una veu tan fonda que feia por va contestar. Perquè sóc una cabra encabritada amb la pell revenxinada i les potes afuades. Tots els que per qui han passat, d'acord, me'ls hem passat. I ara et menjaré a tu. I també se la van passar, tota sencera. La mare espera que esperaràs. Va pensar que les filles, filles, s'havien entretingut jugant i va cridar la petita, perquè n'és corrents a buscar-les i que li portessin el julibert. Es començava a enfadar. Ja ho sabeu que les mares s'enfaden de vegades. I sabeu què va passar? Doncs que la petita va anar a l'ort i li va passar el mateix. I sí, sí, només arribar i veure la cabra menjant, li pregunta què està fent i la cabra obra la boca i se l'empassa de cop. La dona, en veure que no tornava cap de les tres filles, no sabia què pensar. Estava molt, i molt, i molt enfadada. Deuran estar jugant i ni se n'en recorden del que han de fer. Va cridar a la Micheta i li va dir, Micheta, he enviat les meves filles a l'ort a buscar julibert i no tornen. Deuran estar jugant, corbuscar-les. Que torni en tot estrès i que nos deixin el julibert, que no podré acabar el dinar. I és tard que haig d'anar a treballar. I la Micheta, meu, meu, se'n va cap a l'ort a trobar les germanes. Però sí que hi arriba el primer que veu. És la cabra. I com les germanes li diu, cabreta, què fas aquí? I ella contesta, i li veu el julibert. I per què te'l menges? Perquè sóc una cabra encabritada i amb la pell revencinada, i amb les potes asoades. Tot el que per aquí han passat, de cop, m'alsè hem passat, i ara et menjaré a tu. Se'l van passar sencer. Però la Micheta, quan fou dins la panxa de la cabra, va començar a gratar amb totes les seves ungles. Gratava la panxa de la cabra amb tota la seva força. I ja teniu la cabreta, fent... I la Micheta, vinc a gratar i dient a les 3 germanes que pareixin de plorar, que al final s'ofegarien de tantes llàgrimes. Finalment va foradar la pell, i ell i les 3 germanes van poder sortir. I sense badar, van ser tan contentes, cap a casa, a portar el julibert a la mare. I així fou com per fi, la mare va acabar de fer el dinar, i se'l van menjar, i ben bo que va ser. I, compte a compte, ja s'ha acabat. El Grada Mill. Un cop ané un home, que se n'anava a missa, i portava un sac damunt les espatlles, i dins del sac hi tenia un Grada Mill. Com que no volia pas entrar a l'església amb el sac al coll, es va aturar davant d'una casa i va dir, bon dia, i li va respondre a la mestressa que hi ha per servir-vos. Mireu que vaig a missa, i no vull entrar amb aquest sac, me'l podríeu guardar, oi tant, ja el pots deixar davant de la porta. L'home se'n va anar a missa, i la dona va entrar a casa seva. Per allà fora, mentre tant, hi havia una gallina, que es papissaràs, es papissaràs, anava picant tot el que trobava per terra. Va veure el sac, el va anar remenant, remenant, remenant, fins que va trobar el Grada Mill, que li va caure fora, i oi la gallina, se'l va menjar. La gallina va continuar voltant per allà, i es va acabar a la missa. L'home va tornar a la casa, m'estressa que em puc comportar el sac, si el teniu allà on l'heu deixat. L'home va agafar el sac, i va dir a veure el Grada Mill, i no hi era, i se'n va anar a la m'estressa. M'estressa que el Grada Mill no hi era. Ah, sol deu haver menjat la gallina. La gallina, ah, doncs si no teniu el Grada Mill, m'heu de donar la gallina. Home, vosaltres vos entendreu que una gallina no és el mateix que un Grada Mill, o la gallina o el Grada Mill, que no pot ser, home, ja ho podeu comprendre. La gallina o el Grada Mill, o la gallina i el Grada Mill, o la gallina o el Grada Mill, i tan impertinent es va posar, que al final la m'estressa ja no el volia sentir més, i li va dir bé, doncs on porteu-vos la gallina. I l'home va agafar la gallina, se'l va posar el sac, i se'n va anar cap a casa seva. Però pel camí va passar per un altre poble, que també va sentir que deien missa, i va dir-hi, jo també ho vull anar, hi havia una masia, va trucar a la porta, bon dia, bon dia, què us podem ajudar? Mireu, que vaig a missa i no entraré pas amb aquest sac, me'l podeu guardar, oi tant, deixeu-lo aquí davant de la porta, el va deixar a la porta, i va anar a la missa, la m'estressa, va entrar a casa seva. Per allà a la vora hi havia un porc, que ara va furgar, que furgaràs, furgaràs per tot el que trobava per terra, i ara va trobar el sac, va olorar, va forgar, a forgar, a remenar, a remenar el sac, fins que va aconseguir obrir-lo, i a dins va trobar la gallina, o el por que es va menjar a la gallina, que bona que era i quin profe li va fer. L'home surt de missa, i se'n va buscar el sac, l'obra, i no hi havia la gallina. Va anar a la casa amb estressa, que no hi ha la gallina dins del sac, ah, no hi ha la gallina, ah, potser el por que voltava per aquí, se l'ha menjat. Home, doncs jo vull la meva gallina, o doncs si se l'ha menjat el porc, més que hi podeu fer, o doncs jo vull el porc o la gallina. Va, no em digueu que un porc, va, no mateix que una gallina, o el porc o la gallina, o en doneu el porc o la gallina, o en doneu el porc o la gallina, i finalment, tan empipadors va posar, que la dona diu, vinga, em porteu-vos el porc, i deixeu-nos en pau. Va agafar el porc, se'l va posar dins del sac, i se'n va anar caminant, caminant cap a casa seva. Ah, però bé, d'aquí, que va passar per un altre poble, i aquell poble també deia en missa, i l'home i va volguena. Hi havia una masia per allà, va entrar, i va dir, bon dia, bon dia, amb què us podem servir? Que em guardaríeu aquest sac, perquè haig d'anar a missa, i no hi aniré pas amb aquest sac. Tu podeu deixar aquí davant de la porta, i quan sortiu, aquí el trobareu. Molt bé, el va deixant allà, i se'n va anar a missa. La dona va continuar la seva feina per casa. Quan va acabar la missa, l'home va sortir, se'n va anar a buscar el porc, però mentre tant sabeu què havia passat, o que en aquella casa tenien un bau, gros, maco, preciós, amb una força que tenia, i el bau va veure que allà, a dins del sac es movia alguna cosa. Va embastir el sac, va embastir el sac, va embastir el sac, fins que se li va obrir. Quan li va sortir el porc tant maco, el bau se'l va menjar. Es va acabar la missa, i l'home va tornar cap a buscar el seu sac. Va veure el sac obert, i el porc no hi era. Ah, llavors, a mare veure la mestressa, i li va dir, vinga, buscar el sac, i ja no hi ha el porc. El bau potser se l'ha menjat el bau. El bau s'ha menjat el porc, o si no hi és, ben segur que se'l deu haver menjat. O doncs jo vull el bau. Com pot ser que diguis que vols el bau per un porc? O el bau o el porc? O el bau o el porc? I tant en pipó dels va posar, tant impertinent, tant pesat, que al final li va dir, doncs em porta't el bau. Es va emportar el bau, el va posar, dins del sac no podia, i li va lligar el sac a sobre el bau, i se'n va anar cap a casa seva. Quan passava per un altre poble, també tocava a la missa una altra vegada. I l'home va dir, ah, doncs jo hi vaig. Va trucar amb una casa de pagès que va trobar pel camí, i va demanar si podria deixar el porc. Diu, sí, deixeu-lo aquí estacat en aquesta abre, quan torneu el trobareu. Però a veure, aquí, que va tenir la mala sort que en aquella casa hi havia una nena molt caprichosa, que sempre demanava coses estranyes, perquè els seus pares li fessin tot el que ella volgués. I va veure el porc, el bau, i li va agafar ganes de menjar el fetge de bau. I li va dir en el seu pare i la seva mare, jo vull fetge de bau. Home, fetge de bau, fetge de bau, no el tenim, avui no podem anar a comprar, que fora hi ha un bau, jo vull el fetge del bau. Que no, que no és nostre, que no pot ser que no és nostre. Que jo vull el fetge del bau. I li va posar a cridar histèrica i a plorar i a marrenejar, i he fet totes les coses que us pugueu imaginar. I al final se li va acudir, si no em doneu el fetge de bau, de bau em moriré. Amb els seus pares, quan van sentir això, es van espantar, i van dir, més val matar el bau, que no que se'ns mori la filla. Van anar a saber que el bau, i el van matar, van fregar el fetge ben fesidet per la seva filla, i la nena se'l va menjar. O doncs, quan l'home va tornar de missa, va dir l'amor de la casa, vinga, acercar el bau. Home, mira, és que saps què passa? Que el bau, el bau, el bau l'hem sacrificat. I per què l'hem sacrificat? És el meu bau. O perquè la nostra filla, que és molt caprichosa, aquesta nena ha demanat fetge de bau, i li hem donat el fetge del bau. Ah, doncs jo vull el bau o la nena. Home, escuteu, però que és això que dieu, que és la filla nostra, i el bau és mort. El bau o la nena, el bau o la nena, el bau o la nena, i així ja fins a que ens ha tocat tothom. I cada vegada hem més enforismat l'home, i els pares de la nena van dir, i ara que hem de fer, tant va cridar que no van tenir altre remei que donar-li la nena. Se la va ficar dins del sac i se'n va anar. Quan va ser un tros allà, va sentir tocar una altra missa. Es va aturar davant d'una casa i va dir, bon dia, bon dia, i li va respondre a la mestressa. Què hi ha per servir-vos? On voleu guardar aquest sac mentre oiré la missa? Si bon home, poseu-lo aquí davant de la porta, i quan tornareu, aquí el trobareu. L'home se'n va anar a missa, la mestressa se'n va anar a casa seva, i van anar fent. Però a veure aquí, que es va encertar, que per casualitat, la mestressa d'aquella casa era la padrina de la nena. La nena dins del sac li havia conegut la veu, i va esperar que marxés l'home, i quan va marxar va començar a cridar, padrina, padrineta, trieu-me del sac, que t'acric, que t'acrac, i poseu-hi la gosseta i el gat, que t'acric, que t'acrac. La mestressa va sentir que cridaven, i va sortir fora que passava, i llavors es va donar que la veu aixia del sac. Ella que va obrir el sac, era bo, que va dada, quan va veure que dins hi havia la seva fillola, i com veig que ets a dins del sac, i la nena li va explicar tot com havia anat. Amagueu-me dins la pastera, padrina, poseu la gosseta i el gat dins del sac, i quan aquell home tornarà, creurà que jo soc encara dins del sac, i se l'emportarà. La padrina ho va fer com la nena li demanava, quan l'home va tornar de mi, s'ha van anar a demanar el sac, i el teniu de la porta, allà davant, on l'heu posat abans. L'home aprena el sac, el suspesa, i sí, sí, diu, més o menys, diu sí, sí, és la nena, aquesta vegada no ha passat res. Grans Mercedes, mestressa, i la mestressa, si mai puc fer res per vosaltres, i se'n marat tot content, pensant que s'emportava la nena. Quan va ser un tros allà, se'n va donar que el sac passava molt, i va donar un estrevada al sac, ben forta, i estava cansat. I diu, Maria Boniqueta, quan serem a la fonteta, en veurem un grup catacric-catacroc. I el gatèñao, la gosseta, guau, guau, l'home creia que era la nena, que plorava, i tornava a cantar. Maria Boniqueta, quan serem a la fonteta, en veurem un grup catacric-catacroc. I el gatèñao, la gosseta, i tot això cantant, cadascú, a la seva manera, van arribar a la font. L'home estava cansadíssim, va seure el padrís de la font, va abrir el sac, i el gat d'un salt se li va posar davant dels ulls, i els va arrancar. Amb un salt la gosseta li va saltar damunt del nas, i llac, li va arrancar el nas. I tots dos, corrents, corrents, corrents, cap a casa de la padrina, i van deixar l'home allà, sense ulls, i sense nas. L'home sec i sense nas, em va anar pel món, cap tant de porta en porta i dient, del gra de milla la gallina, de la gallina al porc, del porc al bau, del bau a la nena, de la nena al gat i al goss. Massa ambició seu, sóc estat, i ara no puc pas portar ulleres, i em cal portar un pagat. I cric crac, el conte s'ha acabat. Mira, mira, que aquí dalt li passa el gat. Bé, aquí una vegada. I havia una vegada un pare que tenia quatre fills, que es deien Pere, Joan, Bernat i Andreu. Quan van ser prou grans, els va dir, ah, fills meus, ja veieu que jo soc vell, i no tinc res per donar-vos. Us aconsello, que us ananeu pel món, treballeu de valent, i sobretot que prengueu un ofici. Després torneu a casa. L'àndem a mateix, els quatre germans van marxar-vos a aventura, i caminant, caminant van arribar a un punt on hi havia quatre camins, i el germà gran va dir, penso que cada un de nosaltres hauria de tirar per un camí diferent. Podem quedar d'aquest any aquí mateix, i així veurem si hem aconseguit trobar fortuna. A tots quatre es va semblar molt bé, i cada un va marxar per un camí diferent. On Pere, aquí al gran, va trobar un home que li va preguntar on anava, i quan va saber que buscava prendre un ofici, li va dir, doncs vine amb mi, i fes-te estrólec, no hi ha un ofici millor al món, res no quedarà amagat mai als teus ulls. El noi va pensar que sí, que era un ofici prou bonic i va acceptar. I al costat d'aquell home va arribar a ser un estrellet tan expert, que el seu mestre, quan va acabar l'aprenentatge, el va assequir amb una ullera de llarga vista, i li va dir, amb aquesta ullera podràs veure tot el que passi a tal de la terra, a sota el cel, i a sota terra. El xicot va fer la prova, va pensar, vaig veure els meus germans, va encarar l'ullera, va estar a una llarga estona, mirant cap aquí i cap allà, i després va dir tot satisfet, i vius que tots estan bé. El segon germà, el Joan, seguint el seu camí, va trobar un home, que també es va oferir ensenyar el seu ofici, li va dir que era caçador. Diu així, mai no et faltarà res per viure. El noi també li va semblar bé, i l'home li va donar una tan bona instrucció de casa, que el Joan es va convertir en un caçador expertíssim. A l'hora de marxar també li va regalar una escopeta, i li va dir, és una escopeta excepcional, mai no et fallaràs, cosa que apuntis, cosa que encertes. El noi jo va voler provar. Va veure un gos lluny, que arrossegava un gos, i va voler fer punteria a l'os. Va disparar, i l'os va desaparèixer de la boca del gos, i el gos no se li va penllogar ni una sola dent. El tercer noi, seguint el seu camí, va trobar un sastre, que també es va oferir ensenyar-li la feina. Ell va dir, home, no, sastre, no, passar-se del matí al vespre assegut, fent córrer l'agulla i la planxa, que no, que no, que no m'agrada. I ara va respondre l'home, en raones perquè sí, no t'ensenyaré només a cuzir roba, cuziràs moltes coses més i no t'avorriràs gens, ja ho veuràs. I el Bernat et va deixar convence i se'n va anar amb ell a prendre l'ofici de sastre a fons. I ahir va ser veritat, i a l'hora d'acomiat l'home li va donar una agulla tot dient-li, que aquesta agulla podés cuzir tot el que se't presenti, i tenés que sigui tu, com manteca, com dur, com la ser. Tot quedarà d'una peça. I el noi ho va voler aprovar, va agafar les restes d'un mirall trencat, les va cuzir, i el mirall va quedar tan bé que feia més goig que no passi que es ha estat nou. El quart germà, Andreu, va trobar un home que també li va dir vina que t'ensenyaria el meu ofici. I quin és el vostre ofici? Va preguntar-hi. Sóc lladre. Ah, no! Això no és un ofici un ràdio, i a més tu ets acabant a la presó. No es passa a tenir por. Jo t'ensenyaré posamant allò que cap al troma no veu i en el lloc on ningú no en trobaria ni rastre. Ara tu després utilitzes aquesta veritat com vulguis. Però t'asseguro que pots fer molt de bé, fins i tot pots robar lladres. No, no el millor va pensar que tampoc estava tan malament. I al costat d'aquell home es va convertir en un lladre tan expert i tan menyós que davant d'ell no hi havia res segur. Abans de marxar li va regalar els guants. El noi se'ls va posar, va veure un viatjant pel que mirall i va aprovar els guants, i li va prendre les sabates. I ho va fer també que l'home va seguir caminant sense donar-se que anava a tascals. Tot just passat l'any, en el mateix lloc en què hi havia els quatre camins els germans es van trobar. Es van abraçar, van anar corrents a veure el pare, que els barrem amb els braços oberts, i de seguida els va preguntar quin ofici tenien i que d'on va dir el seu. I el pare no va dir res a cap, va estar content, i va dir que anem a fer una prova, a veure si és veritat que sou tan bons. Tu que tens l'ullera, digue'm de què és el niu que hi ha sobre el ciraré i què hi ha dins. Ell va agafar l'ullera, va mirar cap a l'abri, va dir, és el niu de cadarneres, hi ha quatre ous, i la mare els cova. Llavors el pare va dir l'Andreu, tu que tot ho pots agafar, porta els ous cap aquí, però l'ocell no se n'ha de donar. I l'Andreu amb els guants posats, se'n va anar a l'abra, va pujar dalt, va treure els ous, i la mare va seguir cobant. Ell va donar pedra formant un quadrat, i li va dir al Joan, tu has traspassat tots els ous amb un sol tret. El Joan va apuntar, va sonar el tret, i els quatre ous van quedar oberts pel mig. Ara t'ho ha bernat, ho saps quasi tot, cosiràs els ous i els pollets, de manera que no se'ls conegui res. I el bernat va agafar l'agulla, va cosir els ous, tal com el pare havia demanat. Després l'Andreu va tornar els ous a dalt del niu, i al cap d'un parell de dies els ous s'allets ja van sortir, ben vius i espavilats, i llavors el vell va dir en els seus fills, us he de felicitar. Heu fet bons estudis, jo no ho sabria dir quin dels quatre val més, però estic content perquè veig que tots teniu prou mitjans per guanyar-vos la vida. Passat no gaire temps va arribar una gran convoció al país. La filla del rei havia estar raptada per un drac, i el rei en Vrengúnia no aclocava els ulls i va fer saber que aquí li tornés la princesa, la rebria per esposa i seria rei. Llavors el pare els va reunir i els va dir que era el moment d'utilitzar les seves arbres, que ells quatre podien anar a veure si la salvaven. I els germans van pensar que sí, que si veien en cor, i es van posar en marxa. El Pere va mirar per l'uller i va esclamar. Ja sé on és, darrere d'aquestes set muntanyes, i el guarda un drac farotxa gros com una catedral. Ens caldrà una barca al mar. Va trobar el rei que els va donar la millor barca que tenia. Van dir que va dirigir-se cap a la muntanya que feia set, i llavors l'Andreu s'esquilia al costat del drac que dormia amb el cap a la falda de la princesa. I va robar-li la princesa sense que el drac ho notés. I corrents que amb la princesa els braços va tornar cap al vaixell. Però va ser llavors que quan ja estava en mar enllà el drac es va despertar i va arribar a escapar la presonera. Es va enforir i va sortir volant a veure el vaixell. I llavors s'hi va dirigir amb tota la furia, amb la clara intenció d'angolir-los. I el Joan va ser quan li va engegar un tret que li va entrar directe al cor. Però el drac ja era tan a prop. Tenia tanta empenta que va caure de munt del vaixell i el va partir pel mig. I tots van caure a l'aigua. I tots agafats quan podien a les fustes que flotaven. Llavors el Bernat es va treure i amb un tret i no res va tenir tots els pedaços cosits i la nau sencera una altra vegada. Llavors van tornar cap a casa. Quan el rei va veure la seva filla estava boig de content i llavors va quedar els quatre germans i els va dir, vaig, prometre la meva filla, aquell que la salvés de les urbes del drac, però quin dels quatre ha de casar-s'hi? I l'Andreu sense deixar de res a ningú va dir, mira de casa jo, perquè jo l'he presa del drac. El Pere, sí, però jo vaig baronera. Si no, no hauríem pogut fer res. Mira de casa jo. I el Joan va dir, no, que si ha de casar sóc jo, perquè darrere no hauria servit robar-li el drac si jo no hagués mort el drac. I el Bernat va dir, vale, vale, teniu raó, però a veure, ens haguéssim pogut morir tots allà afegats al fons del mar. Sort de mi que vaig cosir el vaixell i van poder tornar. Mira de casa jo i ningú més. I el rei veient que cap d'ells no li faltava raó, va dir, doncs mira-ho. Jo crec que tots marxeu ser el meu gentre, però com que tots quatre no us hi podeu casar, decidiu-vos d'altres mateixos qui ha de ser el meu oreu. Quan us hi hagueu posat d'acord, ja m'ho direu. I mentre veniu a viure aquí amb la vostra pare i jo, com a prèmius, donaré riqueses perquè pugueu viure feliços tota la vostra vida. I diuen que mentre ells seguien discutint quin tenia més mèrit, la princesa es va enamorar d'un príncep que sabia ballar molt bé i s'hi va casar. I ve-te aquí un gat, ve-te aquí un gos, ve-te aquí un conte que s'ha fos i ve-te aquí un gos, ve-te aquí un gat, ve-te aquí el conte que va. Bé, ve-te aquí una vegada. I catacric catacrac, el conte s'ha acabat. Derrere la porta hi ha confits, perquè us aneu allà pels dits. Derrere la porta hi ha confits, perquè us aneu allà pels dits. Derrere la porta hi ha confits, I'm gone and in the sea of love Where everyone would love to drown But now it's on, it doesn't matter what both I know when you build your house, then call me home. I know when you build your house, then call me home. I know when you build your house, then call me home. I know when you build your house, then call me home. I know when you build your house, then call me home. I know when you build your house, then call me home. I know when you build your house, then call me home. Call me home, then call me home. I know when you build your house, then call me home. I know when you build your house, then call me home. Call me home, then call me home. I know when you build your house, then call me home. I know when you build your house, then call me home. Call me home, then call me home. I know when you build your house, then call me home. I know when you build your house, then call me home. I know when you build your house, then call me home. I know when you build your house, then call me home. I know when you build your house, then call me home. I know when you build your house, then call me home. Call me home, then call me home. I know when you build your house, then call me home. I know when you build your house, then call me home. Call me home, then call me home. I know when you build your house, then call me home. Call me home, then call me home. Call me home, then call me home. Call me home, then call me home. Call me home, then call me home. Call me home, then call me home. Call me home, then call me home. Call me home, then call me home. Call me home, then call me home. Call me home, then call me home. Call me home, then call me home. Call me home, then call me home. Estimat diari, avui hem fet el programa amb 1.700 de la penya del morro a ràdio d'Esvern. I després de nou temporades, no sé si podré continuar fent el programa. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7, tot és un drama, a ràdio d'Esvern. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7, tot és un drama, a ràdio d'Esvern. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7, tot és un drama, a ràdio d'Esvern. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7, tot és un drama, a ràdio d'Esvern. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7, tot és un drama, a ràdio d'Esvern. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7, tot és un drama, a ràdio d'Esvern. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7, tot és un drama, a ràdio d'Esvern. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7, tot és un drama, a ràdio d'Esvern. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7, tot és un drama, a ràdio d'Esvern. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7, tot és un drama, a ràdio d'Esvern. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7, tot és un drama, a ràdio d'Esvern. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7, tot és un drama, a ràdio d'Esvern. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7, tot és un drama, a ràdio d'Esvern. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7, tot és un drama, a ràdio d'Esvern. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7, tot és un drama, a ràdio d'Esvern. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7, tot és un drama, a ràdio d'Esvern. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7, tot és un drama, a ràdio d'Esvern. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7, tot és un drama, a ràdio d'Esvern. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7, tot és un drama, a ràdio d'Esvern. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7, tot és un drama, a ràdio d'Esvern. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7, tot és un drama, a ràdio d'Esvern. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7, tot és un drama, a ràdio d'Esvern. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7, tot és un drama, a ràdio d'Esvern. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7, tot és un drama, a ràdio d'Esvern. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7, tot és un drama, a ràdio d'Esvern. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7, tot és un drama, a ràdio d'Esvern. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7, tot és un drama, a ràdio d'Esvern. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7, tot és un drama, a ràdio d'Esvern. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7, tot és un drama, a ràdio d'Esvern. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7, tot és un drama.
Vet Aquí Que...
Programa de contes infantils per petits, mitjans i grans, a càrrec del grup MARC (Mestres Àvies, Recuperadores de Contes).