M'agradaria que tinguéssim una mica d'acord amb l'Àfrica. M'agradaria que tinguéssim una mica d'acord amb l'Àfrica. M'agradaria que tinguéssim una mica d'acord amb l'Àfrica. M'agradaria que tinguéssim una mica d'acord amb l'Àfrica. M'agradaria que tinguéssim una mica d'acord amb l'Àfrica. M'agradaria que tinguéssim una mica d'acord amb l'Àfrica. M'agradaria que tinguéssim una mica d'acord amb l'Àfrica. M'agradaria que tinguéssim una mica d'acord amb l'Àfrica. i fins i tot algun estirada de cabells. Però esclar, d'aquella manera, no podien continuar. I acordaran que anirien a veure el rei perquè dictés sentència. El rei les va escoltar i en gran majestat va dir toca mig pollet per cada una. El pollet s'ha de partir. I es va fer tal com havia dit el rei. Una de les dones, quan va tenir el seu mig pollet, el va arrostir i se'l va menjar. L'altra se'l va endur a casa i li va dir mira et diré mig pollet i si vols menjar, vés a pasturar. Al cap d'uns dies de pasturar, amb mig pollet es va trobar una moneda d'or. No se la va menjar, per por que li fes mal de panxa. La va dur a la mestressa i va estar d'allò més contenta. Vés a saber si em podries trobar més. Tu, picotejant, entens prou. Però a mi m'aniria molt bé tenir unes quantes monedes d'or, perquè haig de comprar de tot. Com mig pollet va respondre. Si vols monedes, aniré a veure el rei que és qui té més de tot. A que el rei falta gent i es va posar a caminar. Camina, que caminaràs, camina, que caminaràs, cantava. Vaig a que el rei que té de tot, a buscar monedes d'or. Soc a mig pollet content, a que el rei falta gent. I qui en tingui, que en donui, i qui en donui, que en tingui. Veus aquí? Que al cap de poca estona de caminar, es va trobar un ramat d'escarvats piloters que li van preguntar. On vas, pollet, tan content? I el mig pollet va contestar. A que el rei que té de tot, a buscar monedes d'or. Podem venir amb tu a veure el rei? Sí, va contestar el mig pollet. Però els criats de la porta no us deixaran entrar. Però els criats de la porta no us deixaran entrar. Amagueu-vos sota la mi bala. A que el rei falta gent. Si volen, i si no, que els que fan, que els veguin. Veuen-los, a dins d'allà. Ja tenim mitjollet, amb els escarvats sota l'ala, caminant cap al Palau del rei. Caminant, caminant, es van trobar un aixam d'avelles. Veient el mig pollet tan content, li van preguntar. On vas, mitjollet? i els criats de la porta no els deixaran entrar? Amb què ho veus sota la meva ala? A que el rei falta gent! I ja tenim el mig pollet, amb els escarabats i la xamp de vella sota l'ala, caminant cap a Palau del Rei. Quin mig pollet tan aixeguit, deien els que passaven pel costat. Quina trassa i quina gràcia! Caminant, caminant, es van trobar una muntanya, i veient el mig pollet tan content li pregunta. On vas, mig pollet? A que el rei que té de tot, a buscar monedes d'or. Puc venir amb tu? Sí, m'ha contestat el mig pollet, però els criats de la porta no et deixaran entrar. Amagat sota la meva ala! I en mig pollet, i tota la colla amagat sota l'ala, van arribar a les portes del Palau del Rei. Els criats de la porta li van barrar el pas. Qui ets tu? Què vens a fer aquí? Sóc en mig pollet content. Vinc a que el rei que té de tot, a buscar monedes d'or. Qui en tingui, qui en doni, qui en doni, qui en tingui. Els criats no li van contestar. I d'un cop de peu, el van enviar el femer. El mig pollet, abans de morir de pudor, va cridar. Escarbats, ajudeu-me! Els escarbats van sortir de sota l'ala, es van posar a fer pilotes sense parar amb tot el que van trobar en aquell femer poder. Els criats van anar al femer pensant que trobarien en mig pollet mort entre els fems, però van trobar en mig pollet més content que unes castanyoles. I repetia, vaig a que el rei que té de tot, a buscar monedes d'or. Els criats van córrer explicar al rei el que passava. El rei, aerat, va menar que portessin el mig pollet al mig de la plaça. I després hi va fer anar els soldats. I abans que el capità donés ordre de disparar, el mig pollet va fer sortir la xamp d'avelles que tenia amagada sota l'ala. Les avelles van volar directes als soldats. I van repartir picades i més picades per orelhes, nassos, gautes, i per tot arreu on hi havia un tros de pell. Aquells soldats, tan valents com eren, van tirar els fusells i calma s'ajudeu-me. Les avelles no em van tenir prou amb els soldats. També van atacar els criats que, com podien, corrien cap a casa del rei i allà tancaven portes i finestres. I el rei, quan sent aquells sorollins a casa seva, mana que sortin les tropes i matin en mig pollet del dimoni. Les tropes van sortir el moment i, desfilant, van anar cap a la plaça a buscar en mig pollet. En mig pollet es veu amb gran perill i diu, muntanya surt, la muntanya surt de sota l'ala. I, plaf, es tira sobre les tropes que volien matar el mig pollet. I també sobre el Palau del Rei, que va quedar del tot destruït. Del Palau del Rei només va quedar sencer un tros. Just on hi havia les monedes d'or. En mig pollet va agafar totes les que va voler i em va deixar una pila per tots aquells que no s'ho creguessin i ho volessin anar a veure. I qui en tingui, que en donui, i qui en donui, que en tingui. I, compta contat, ja s'ha acabat. Ay, apopeia, das ist eine Not, wer schenkt mir eine Dreier zum Zuckerfurt brot. Verkauf ich mein Metlein und leg mich aufs Stroh. Steh ich mich keine Feder und beißt mich keinen, steh ich der Hungerflor. Els músics de Bremen, compta dels germans Grimm. Un pagès tenia un ruc molt feiner. Anys i anys havia dut, sense queixes, un tip de sac de farina al molí. Però venia el dia que les potes ja no el duien i l'esquena li va dir prou, llavors l'amo va pensar matar-lo. El ruc se'n va donar i va fugir cap al ciutat de Bremen pensant trobar-hi feina de músic. Pel camí va trobar un gos de casa, ajaçat a terra, pentejava com si hagués corregut molt. Sembles molt cansat, amic, va dir el ruc. Ai, com que sóc bé li no salveixo per caçar. El meu amo em vol matar. Sort que he pogut escapar-me. Em guanyaré la vida, ara. Saps què li va dir el ruc? Vine amb mi a Bremen, vaja'm si trobem feina de músics. Jo tocaré la guitarra i tu pots tocar les timbales. El gos hi va venir bé i van seguir plegats al camí. No havien avançat gaire quan trobaran un pobre gat amb cara de passar gana. Meu, meu, i doncs què et passa, bigotis? Pregunta el ruc, si vés, perquè em faig vent, se m'esmorcen les dents i m'agrada més estar-me a la bora del foc, que no pasen peiterrates i ratolins, la mestressa em volia ofegar. He pogut escapar-me, però no n'hi iré, ara. Vine amb nosaltres, ets un músic nocturn fantàstic i de segur que et voldrà anar a la banda de Bremen. El gat li va agradar la idea i es va juntar amb els altres dos. Un xim més tard, els tres fugitius van arribar a una masia. En filat d'amunt del portal, un gall s'escri de saba. Cre, cre, cre, cre, cre, cre, cre, cre, cre... El que ha escrit semblava al servei, va dir el ruc. Què et passa, gall? Demà es diu menja. La mestressa té convidats i li ha dit a la cuinera que em tiri l'olla i ves, em volen tallar el coll. Vols venir-nosaltres? En sembla molt bé, va dir el gall. Mira, anem a tocar amb una banda de Bremen. I apa, tots quatre cap allà. Però aquell dia no vam poder arribar-hi. Se'ls va fer fos i decidint a passar-hi el gos. El ruc i el gos s'ajassaran sota d'una abra molt alt. El gall va pujar a veure'm casament. I el gall s'hi van filar al cap d'amunt de tot. Abans de dormir-se, van mirar per d'alt arreu. I el gall va veure allà allun, una llumeta. Tot seguit va dir als companys, Ei, no gaire allun d'aquí i deu veure una casa. He vist un lluny de llumeta. El millor que podem fer, va dir el ruc, és anar-ho a veure. El gos va pensar que si trobàvem uns quants ossos en aquesta de cara, aniríem d'allò més bé. I així, tots tres vam fer cap a la llumeta. Quan hi van arribar, vam veure que era un cau de lladres molt ben il·luminat. El ruc, que era el més alt, s'acostava a la finestra per donar-hi un cop d'ull. Què veus, m'ha preguntat el gall? Què veig? Una taula molt de menjar. I tot de lladres que s'estan afartant. Carat, això és el que ens convindria, va dir el gall. I tant, va dir el ruc. La millor manera de treure profit de la situació. Amb això, que el ruc va posar les pates del davant a damunt de la finestra. A damunt de l'esquena del ruc, s'hi van filar el gos. A damunt de l'esquena del gos, s'hi van filar el gall. I el cap damunt de tot, el gall. I de cop, a l'una, van començar a cridar. El ruc bramada. O el gos bordava, bub, bub, bub. El gall s'escria i es va llançar contra la finestra fent una gran trencadissa. Els lladres, els barats, van fugir corrents. Aleshores, els animals es van quedar molt contents a acabar-se totes les sobres que havien deixat els lladres. Mentrestant, els lladres havien fugit. I, com que ja era de nit, els animals van pensar anar-se'n a dormir. El ruc es va posar a damunt dels fems. El gos es va posar al costat de la porta. El gat a la vora del foc. I el gall a dalt d'una viga. Van adormir-se ben tranquils. Però, mentre estan els lladres, em veurà que tot era fos i no se sentia res. El capital va dir. Renoi, hem sigut una mica rucs, ens hem espantat de seguida. I ara no es veu res i se sent res. Guaita tu, m'envia amb un dels homenassos. Vés a veure què passa a la casa. L'home se n'hi va anar. Van arribar, va obrir la porta. Realment no se sentia res. I, com que estava tan fosc, va pensar anar a encendre el foc. Va agafar un llumí i va anar cap a un telcreia que hi havia les brases, que eren els ulls del gat, que estaven ben oberts i brillaven. En posar el llumí, els ulls del gat, el gat, va fer un bot i li es garrapa la cara. Espantat l'home va recolar. Allà, al rup, li va engegar un seguit de guizes. Va caure enrere, el gos va sortir i li va clavar les dents a la cama. I el gall va començar a cridar de dalt de la veia. L'home es barat, va marxar, es m'ha perdut. I va arribar allà amb tibia tota la colla. Va cap allà, va cap allà, marxant, marxant. Allà dintre hi ha una bruixa que m'ha esgarrapat la cara. Un home m'ha calvat un guanyibet a la cama. Aleshores, un altre, m'ha adonat un tos de cap al cap. I al final, el senyor Junge ha començat a cridar de dalt de la veia. I porteu-me-la aquí, porteu-me-la aquí, porteu-me-la aquí. Els barats, els lladres, van marxar corrents i no van tornar mai més. I els quatre animals, si van trobar tan bé, que ja mai no van anar a Bremen. I qui no ho vulgui creure, que ho vagi a veure. I qui no ho vulgui creure, que ho vagi a veure. Fa molt i molt de temps, quan les bèsties parlaven i les pedres caminaven, hi havia un rei que es va posar malalt. Tant i tant malalt que es va quedar sec dels dos ulls. Tenia tres fills, en Pere, en Joan i en Bernat. Els tres fills que estimaven molt el seu pare van fer compareixa metges, coranderos i adovadors, però no van poder guarir. Tots van coincidir que el rei només es curaria si l'animalet verd li posava dues gotes de les seves a cadull. Els tres fills van tenir la mateixa pensada a anar a buscar l'animalet verd fos on fos i costés el que costés. El rei va donar a cadascuna bossa de monedes d'or i un cavall. I en acomiadar-los els va dir que aquí al corés seria l'areu de la corona. Els tres germans encelen els cavalls i marxen rebent. Al cap d'una estona arriben a un punt on hi havia tres camins i es van separar. En Bernadet, que era el germà petit, corria que volava. Em passava prou d'una casa, va sentir crits, ell que s'hi acosta i pregunta què passa. Li conten que el pare d'aquella gent havia mort feia poc deixant un deute. Havien de tornar els diners i no els teníem. Qui fa bé, bé trobarà, va pensar en Bernadet i els va donar els diners per pagar el deute. Aquella gent va quedar molt agraïda de per vida. En Bernadet, va agafar el cavall i a cor es sedit sense tema ni llams ni trons. Al cap d'una estona es va trobar l'esperit del mort que havia deixat el deute. En Bernadet li demana si sap on podrà trobar l'animalet verd. I l'esperit li diu, seguint el camí trobaràs el llumet d'una casa de gegants que dormen de dia. Entra-hi i allà trobaràs l'animalet verd. Agafa'l i fots ràpid, però alerta de tocar la gàbia. Estan voltada de picarols i si sonen els gegants es despertaran i et mataran allà mateix. Després d'acabar el camol, arriba la casa dels gegants. Troba l'animalet verd, l'agafa, i quan es disposa a fugir es fixa en la gàbia. Quina gàbia tan bonica, me l'emporto. Sóc capaç d'agafar-la sense caçó ni cap picarol. Si va a costar poc a poc i tot just la va tocar, que t'aclinc, que t'aclinc, que t'aclinc, sonaran els picarols. A l'instant es presentaran els gegants que li van dir, si volguessin, et podríem matar ara mateix. Però et donem una oportunitat. Si ens poses l'espasa de Roland, et donarem l'animalet verd. Us portaré l'espasa. Paraula, deixeu-me anar. I així va ser. En Bernadet va pujar el cavall i va partir disparat a buscar l'espasa de Roland. Fos on fos i costés el que costés. Passada una bona estona, va tornar a trobar l'esperit d'aquell home que li digués. Veus què t'ha passat per fer-te el volent? Es perdó l'animalet verd. On vas ara? A cercar l'espasa de Roland. Sabeu per on la puc trobar? Va dir en Bernadet. Sí, contesta l'home. Seguint al camí trobaràs una casa de gegants. Allà hi ha l'espasa de Roland. Agafa-la i fots. No toquis-les tots, que també té picarols. Recorda-ho. Aquesta vegada sí que no hi ha perill, va dir. Ria el cavall i no para d'acabalcar fins que troba la casa. Baixa del cavall i just entrar veu l'espasa de Roland lluent com un mirall. Agafa-la i es disposa a sortir. Però sí que veu-les tots no resisteix la tentació de quedar-se'l. Era preciós. Semblava de plata un estoig únic. En Bernadet allarga la mà, l'agafa suelment, i tringa, de tringa, de tringa, els picarols. I tant que es van despertar els gegants, amb un sal es van platar davant d'en Bernadet. Entre tots el van agafar i el van lligar ben fort. Deixeu-me anar, deixeu-me anar, quedava en Bernadet. No et desligarem fins que prometis que ens portaràs el cavall de les quatre forces. Sí que us el portaré, us ho prometo, va dir la poca veu que li quedava. El desliguen i ell fuig amb el cavall. Al cap de poca estona se li apareix l'home de sempre i li diu que aquest serveix ser tan tossut. Tot això et passa per ser cregut i caparrut. On has d'anar ara? Me'n vaig a buscar el cavall de les quatre forces. No sabria ho pas on és? Sí, va respondre l'Humanet, segueix aquest camí. Després de molta estona veuràs una caseta de gegants. Al costat hi ha una estable i allà hi trobaràs el cavall de les quatre forces. Posa-li la bebida i te l'emportes. Però no li posis l'assella. Si la toques, els picarols sonaran i els gegants t'agafaran. No la tocaré de debò, per molt que m'agradi, no la tocaré. T'heu dit del fet. Ensella el cavall. Pega fuatada i cavall que endavant, endavant, endavant, sense parar. Corria com el vent. Arriba, baixa del cavall, entre l'estable i troba el cavall de les quatre forces. Li posa la bebida i ja se n'anava quan veu l'assella en un racó. L'assella, més maca i forta que mai hagués pogut imaginar. Quina cella tan guarnida! És una llàstima haver-la de deixar. Els gegants són molt lluny. Si els gegants sonen els picarols, no els sentiran. Intenta agafar-la i... i... i... i... i... i... i... i... els picarolets. En un tres i no res els gegants hi eren allà. El van agafar i alligar i amb bernadet vingue a cridar. Deixeu-me, deixeu-me! No et deixarem fins que ens prometis que ens portaràs la flor del món. Si ens la portes et donarem el cavall de les quatre forces. D'acord, quedem així. Quatre cinc lades al cavall i desaparèixer entre la pols del camí. I es va tornar a trobar l'esperit de l'Humanet. Em devineu què li va dir? Tot això és el que et guanyes amb la teva tossoderia. No fas cap cas el que et diuen. I un dia et trobaràs que t'hauran fet un vestit de fusta. Què n'havies de fer tu de l'assella? No en tens una. Per què et volies una altra? Bon home, estic penedit i amoïnat, diguem bernadet. No sé per quin camí triar per trobar la flor del món. Segueix pel camí fins que trobis una ciutat. Vés al carrer Magó i allà la trobaràs. A tia de nou al cavall cap a buscar la flor del món. I si la va trobar al carrer Magó? La noia més bonica que mai s'hauria pensat ni imaginat. La noia va deixar anar al seu mocador terra. Amb bernadet el va acollir i quan li allargava la mà per agafar-lo, amb bernadet l'agafa d'una rebolada, la puja al cavall i avall s'ha dit que fa baixada. I sense fuixar la marxa fins a la caseta del cavall de les quatre forces, els gegants l'esperaven a la forta. Us porto la flor del món. Aquí la teniu. Doneu-me el cavall, treuen el cavall de les quatre forces i amb bernadet s'hi posa damunt. Tot seguit diu els gegants que vol fer una abraçada a la flor del món. Per dir-li adéu-siau. Ell agafa la jove i d'unes tirada la puja al cavall i marxa deixant els gegants esturats enrabiats, en veure que es quedaven sense la flor del món. Arriba a la caseta de l'espasa de Roland on els gegants l'esperaven ben despets. Us porto el cavall de les quatre forces, el que se promés, promés estar. Doneu-me l'espasa. Volem el cavall. Amb bernadet va posar un peu a terra com una mà ben agafada a la flor del món. Tinc bon punt. Li vam donar l'espasa i les tots vent a xuflar al cavall i deixa els gegants amb la boca oberta i amb mig pam de nasc. Gallopant-se en separar, el nostre jove arriba a la casa on hi havia l'animalet verd. Els gegants l'esperaven impacients. Us porto l'espasa, porteu l'animalet verd, li vam donar, però quan intentaven agafar l'espasa de la mà d'en bernadet, aquest, que no havia baixat del cavall en cap moment, pega fort i marxa com un mal esperit embolcallat pel fum de la pols del camí. En un moment li vam perdre el rastre. Els gegants no s'acabaven de creure el que els havia passat. La ràbia se'ls menjava i renegaven com dimonis. En bernadet, no hi cabia de content, imagineu-vos com frissava per portar tots aquells presents al seu pare, especialment l'animalet verd que havia de tornar-li a la vista. Quan els seus germans van sabre que el bernadet havia trobat l'animalet verd, els va agafar un atac d'enveja. Li van prendre tot el que hi doia i el van llançar a un pou. Van intentar-ho tot, però no van aconseguir que l'animalet verd fes les gotes que havien de guarir als ulls del rei. L'espasa es va roballar. El cavall va perdre les forces i la flor del món estava tan trista que només plorava. Per sort, en bernadet, ajudat de nou per l'esperit d'aquell home, va poder sortir del pou. El seu pare, el rei, va tenir una gran alegria en veure'l tornar. I fixeu-vos, l'espasa va tornar a lluir. El cavall va recobrar les forces i la flor del món ja no plorava. L'animalet verd es va refer i va poder posar als ulls del pare les dues gotes. Que li van recuperar la vista. I va nomarar a reu de la corona el seu fill petit. I amb bernadet i la flor del món que s'agradaven es van casar. I van perdonar els seus germans penedits del que havien fet. I sempre més es van estimar. I van fer una gran festa i tots van viure en pau i feliços. Àngi, àngi, més anys, fins que es van morir. I aquí no s'ho vol dir treure. Que ho vagi a veure? Ve-te aquí una vegada. El gai va fer quik, quik i quik i el conte ja està dit. El gai va fer cac, cac, cac i el conte ja està acabat. Ai, apopaya, das ist eine Not. Wer schenkt wie eine Dreier zum Zucker zum Brot. Verkauf ich mein Metlein und le fich aufs Stroh. Steh ich mich keine Feder und beiß mich keinen. Steh ich der Hohlerflor. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà als millors llibres les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la Cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja ho sabeu a Vilonis. No us ho perdeu. Adéu dijous de 9 a 10 del vespre, va Vilònia. I can't see, I can't breathe. No I'm not where we'll be. And nothing's gonna change the way we live. Cause we can always take but never give. And other things are changing farther. We'll see why it's a crazy world we're living in. And I just can't see that half of us immersed in sin is how we have to give these visions made of me. But you and me standing now always seem to be having my fist on the head for useless twisting. I've had new technology for now. There is no sound, but we are left underground. And I'm thinking about a mess we're in. Hard to know where to begin. If I could slip the circuit ties of Earth, the man has me. And now every mother can't choose a color. I'm her child, that's my nature's way. Well, that's what they suggested yesterday. There's nothing left to do my brain. I think it's time to find a new religion. Oh, it's so insane to see this as another strain. There's something in these futures that we have to see. Futures made of virtual insanity. Now always seem to be having my fist on the head for useless twisting. I've had new technology for now. There is no sound, but we are left underground. Now there is nothing, if we hold it by the ground. And now it's virtual insanity, but it's a virtual reality. Oh, there's nothing so bad, so bad. And now every mother can't choose a color. Futures made of virtual insanity. Now always seem to be having my fist on the head for useless twisting. I've had new technology for now. There is no sound, but we are left underground. Now there is nothing, if we hold it by the ground. Now always seem to be having my fist on the head for useless twisting. Now always seem to be having my fist on the head for useless twisting. Now always seem to be having my fist on the head for useless twisting. Els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la Cartallera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja us sabeu a Vilonis, no us ho perdeu. Dijous de nou a Deu del vespre, Babilònia. Dijous de nou a Deu del vespre. Dijous de nou a Deu del vespre, Babilònia. Dijous de nou a Deu del vespre, Babilònia. Dijous de nou a Deu del vespre. Dijous de nou a Deu del vespre. Dijous de nou a Deu del vespre. Dijous de nou a Deu del vespre. Dijous de nou a Deu del vespre. Dijous de nou a Deu del vespre. Dijous de nou a Deu del vespre. Dijous de nou a Deu del vespre. Dijous de nou a Deu del vespre. Dijous de nou a Deu del vespre. Dijous de nou a Deu del vespre. Dijous de nou a Deu del vespre. Dijous de nou a Deu del vespre. Dijous de nou a Deu del vespre. Dijous de nou a Deu del vespre. Dijous de nou a Deu del vespre. Dijous de nou a Deu del vespre. Dijous de nou a Deu del vespre. Dijous de nou a Deu del vespre. Dijous de nou a Deu del vespre. Dijous de nou a Deu del vespre. Dijous de nou a Deu del vespre. Dijous de nou a Deu del vespre. Dijous de nou a Deu del vespre. Dijous de nou a Deu del vespre. Dijous de nou a Deu del vespre. Dijous de nou a Deu del vespre. Dijous de nou a Deu del vespre. Dijous de nou a Deu del vespre. Dijous de nou a Deu del vespre. Dijous de nou. Dijous de nou a Deu del vespre. Dijous de nou a Deu del vespre. Dijous de nou a Deu del vespre. Dijous de nou a Deu del vespre. Dijous de nou a Deu del vespre. Dijous de nou a Deu del vespre. Dijous de nou a Deu del vespre. Dijous de nou. Dijous de nou a Deu del vespre. Dijous de nou a Deu del vespre. Dijous de nou a Deu del vespre. Dijous de nou. Dijous de nou a Deu del vespre. Dijous de nou a Deu del vespre. Dijous de nou a Deu del vespre. Dijous de nou a Deu del vespre. Dijous de nou a Deu del vespre. Dijous de nou a Deu del vespre. Dijous de nou a Deu del vespre. Dijous de nou a Deu del vespre. Dijous de nou a Deu del vespre. Dijous de nou a Deu del vespre. Dijous de nou a Deu del vespre. Dijous de nou a Deu del vespre. Dijous de nou a Deu del vespre. Dijous de nou a Deu del vespre. Dijous de nou a Deu del vespre. Dijous de nou a Deu del vespre. Dijous de nou a Deu del vespre. Dijous de nou a Deu del vespre. Dijous de nou a Deu del vespre. Dijous de nou a Deu del vespre. Dijous de nou a Deu del vespre. Dijous de nou. Dijous de nou. Dijous de nou. Dijous de nou a Deu del vespre. Dijous de nou. Dijous de nou a Deu del vespre. Dijous de nou a Deu del vespre.