no se hi hagi un altre. Of the Socialist Union what is the rest of the line is imperialism what is the endこi pronounciades missiles, aircrafts, incongiorables. Eres una no me ll random. I teach me amig Miguel. Vot aquí que, en aquell temps, que les bèsties parlaven i les pedres cantaven... De què ve, que els gats es mengen les retes? Aquesta història és una història que se sembla molt amb una que tothom sap, però si escolteu bé, veureu que és una mica diferent. Peta aquí que una vegada hi havia una reteta, una reteta que mireu, era molt endreçada i aixerida, i estava escombrant el seu carrer. Escombrant, escombrant, ja sabeu què va trobar, va trobar el dinaret. I va pensar que em faré d'aquest dinaret. Peta aquí que el va recollir i se'n va marcat. Va passar al poble, qui havia marcat aquest dia. Va aguaitar per totes les parades. I es va tornant una parada de verdura i va veure una col. Se'n va que són les cols, no? Una col grossa, preciosa, i mira, i va agradar tant que se la va comprar. Va comprar la col, però encara li van tornar a canvi. Tot la moneda no se la va caçar. Se'n va anar allà on ella vivia, va agafar la col, i se veu que les cols tenen moltes fulles, però tenen un tronxo molt grujot. Va començar a tallar. Va fer trossets, trossets, i mira, em va posar. Va clavar una costat de l'altra terra i va fer una paret. I una altra paret, fins que es va fer una caseta. I amb les fulles de col es va fer la taulada. I com que era una col tan gran i tan grossa, doncs hi havia moltes fulles. Les altres fulles, mira, una va fer les cortines per les finestres, l'altra va fer llençols pel llit, amb una altra col va fer estoballes, va guarnir tota una casa, com aquell carall. Quan va tenir la casa guarnida, com que encara li havien sobrat diners, se'n va tornar al mercat. I també guaitant, guaitant per les parades, va veure una parada que venien coses d'aquestes que ens posem les senyores a les canes, i va trobar qui havia una capceta d'un color rosat, que era coloret, i se'l va comprar, i se'n va anar cap a casa. Es va entre cases, es va pentinar ben pentinada, i es va posar coloreta a les galtetes, i com que tenia la casa tan neta i tan polida, i tot tan nou, doncs mira, va abrir el balcó, i es va repenjar la verana del balcó, veu mirant com passava la gent. Mentre ella estava allà guaitant, sabeu què va passar. Va passar un vol. Quan va veure aquella reteta de aquell balcó, amb aquelles galtetes tan rosades, tan boniques, que el vol no em va poguer estar, i li va dir, alli reteta, reteta, tu que n'hi ets tan boniqueta, podries casar amb mi. Jo que en som galà amb fadri. Oh, va dir la reteta, abans de fer aquest gran pas, a veure quina veu fas. I sabeu què va fer el vol, no? Ego sabeu, va fer... Ah, la reteta va dir, oh, no, que m'espanteu. I ja em teniu el vol, que va marxar amb el cap cot, que rella, però la reteta va continuar al balcó. El cap, una mica, va passar un gust. Ah, i també el gust, i la reteta tan maca, tan maca, allà al balcó també em posaven aquelles galtetes tan rosades, no se'n va poguer estar, i li va dir el mateix, oi, reteta, reteta, tu que n'hi ets tan boniqueta, que podries casar amb mi. Jo que en som galà amb fadri. Oh, va dir la reteta, abans de fer aquest gran pas, a veure quina veu fas. I ja sabeu què va fer el vol, ego sabeu, va fer... I el poble gos, amb la curva, amb la curva entre cames, també se'n va anar camí. La reteta tranquil·leta, i el seu balcó, el cap d'una mica, va passar un gant. Era un gant, mireu, amb els bigotis ben estarrofats. Nava americana i amb curvat, ja estava molt bé encanxinat. Oh, quan m'aveu la reteta, amb aquells colorets a les galtetes, a dalt aquell balcó, també se'n va mitja enamorar. I li va dir, oi, reteta, reteta, tu que n'hi ets tan boniqueta, que et voldries casar amb mi, que en som galà amb fadri. Oh, va dir la reteta, abans de fer aquest gran pas, a veure quina veu fas. I ja sabeu què va fer el gant, ve que sí, va fer... meu, meu, m'arremeu. Oh, la reteta va dir amb aquesta dolça, meu, i el seu casament, escolteu, no es van estar de res, van convidar tots els mics, tots els veïns, van fer una festassa, una festassa d'aquelles, va fer unes grans bodes. I, esclar, doncs ells, com noves, estaven entaulats a la taula presidencial i van menjar primer plat, i el segon, i conciel·la les postres, el gat era molt, molt menjador, era molt gourmand. Va, va agafar el ciutat, el pastís, el gat no em va tenir prou. La reteta, reteta, talla-m'ho en un altre tros, i la reteta, que no estava molt enamorada, va dir a uns d'ells, i va tallar un altre tros, però encara em va bogar un altre. Va menjar tant el gat, tant de pastís, que se veu què va passar, que aquella nit, quan eren al llit, el gat va començar a tenir un mal de panxa, un mal de panxa que es caragulava, que no podia, i va començar a caure ella. Ai, reteta, reteta, corre, corre, busca-m'ho d'un orinal, busca-m'ho, que no puc, que no puc, que no puc, que no puc, que se m'escaparà de tanta caca que tinc. I la reteta corrents va anar a buscar un orinalet, i sí, el gat va saltar del llit, i en un moment va omplir de caca, sí, sí, de caca, l'orinal, una pudor, una pudor, aquella habitació, la reteta va omplir totes les finestres al balcó, i va tornar al llit al gat, però que en un moment va tornar a cridar el reteta, reteta, que no puc, que no puc, que tinc més necessitat, corre, corre, porta un. Però la reteta no tenia cap més orinalet, se'n va anar corrents a la cuina, i mireu, el gibrell de la roba, va agafar el gibrell, i li va portar. I també en un moment, va omplir una pudor, o qui no podia fer aquella habitació, el gat encara es caragulava, encara no et va dir reteta, reteta, porta, una altra cosa, jo no puc més, no puc més, i ella que sí sabeu què va fer, una olla, l'olla més grossa que tenia. I en un moment, el gat va omplir, una pudor, una pudor, el gat es va estirar al llit, i això que li va passar, que tenia tant mal de panxa, que se li va escapar al llit. La reteta, que ja us he dit abans, que era molt neta i polida, molt bona, amb estressa de casa, l'hem demanat, aquí punta de dies, va agafar els dents sols, va agafar tot, va demanar, a rentar-ho al riu, però justament aquells dies havia plogut, i el riu baixava, amb molta força, baixava l'ample, ella va estirar aquells llençols, a l'aigua, perquè marxés tota la porqueria, i, com que el llençol estava tan ple de caca, passaven molt, i l'aigua tenia tanta força, que mireu, s'ho enduria tot avall, i la reteta no volia perdre aquell llençol que havia fet ella amb una fulla de col, que farava fulla, de manera que se'n va endur la força de l'aigua al llençol i la reteta darrere, però la reteta no sabia nadar, i es va trobar a mig del riu, a ferret el llençol, que no sabia nadar, ah, jo sí, li va mirar a la vora del riu, sol que per allà passaven molts pastors, ah, i pastors, pastors, ajudem-me que no sé nadar, i l'aigua del riu se m'endú avall, correu, correu, neva a casa meva, aviseu el meu marit al gat, que em vingui salvar, que no puc, que no puc, correu, i els pastors van dir, ara nosaltres, hem de salvar una reteta, que a l'hivern, quan tindrem, tot el menjar pels nostres xais, a dins la cleda, el millor anirà allà, i ens ho arrossegarà tot i se'ns menjarà, al menjar dels nostres xais, nen, nen, nen, fent com si no l'hem sentit, i els pastors va menjar, però sort, que al cap d'una mica, van passar uns treginers, és un noves que van amunt i avall amb els carros, i va tornar a cridar, ah, i assistència, ajudeu-me, correu, correu, correu, aneu a casa del meu marit, al gat, i dieu el que m'estic ofegant, que no sé nadar, i l'aigua, la força del riu, se m'endú avall, i els treginers van dir, ah, va, doncs, anem-hi, van anar a casa del gat, i el gat així que ho va saber, que la seva dona s'estava ofegant, va fer un salt de llit, i corrents, corrents, van acabar el riu, i amb la pota li volia estirar, i la cueta li va dir, ah, no, la cueta no me l'estiris, que me la podries xafar. Bueno, el gat que em l'agafo, ni n'ava a agafar un orell, ah, no, que me l'has garreparat. El gat ja veia que l'aigua del riu tenia molta força, i no sabia per on agafar la seva dona. Amb això, que sabeu què va fer, mireu, va, amb les seves urpes, la vas tirar pel coll. Ell no li volia fer gens de mal, però, com que l'aigua feia tanta força, ell no va de fet ni més. I sense voler una de les seves urpes, se li va clavar el coll. Quan la rateta la va poder posar a terra, i a Santa i a Estàlvia, pel coll li regeva una boteta de sang vermella. I el gat, no ho sabem per què, mireu, la va llapar i va trobar que aquella sang de rata era per ell una cosa tan deliciosa que no sabia que tenia, però mai havia pogut trobar una cosa tan bona. I no sabem com, però aquella boteta de sang el va obligant, no se'n va poder estar. Va agafar la rateta i mireu, se la va menjar sencera. Va trobar que amb la vida havia menjat una carta infinitant suau. I tan bona la va trobar que mireu, li fa falta temps per anar a cames, ajudeu-me a casa dels seus amics al gat. I els va dir, he trobat la cara més bona i més fina del món, que és la carta de rata. I des d'aquell dia, d'aquí bé, que els gats es mengen la rata. I compta comptar, compta acabat. I al darrere la porta hi ha un sang de confets amb tots els nens i nenes si llepen els fills. Ai, apopeia, t'has vist una noooot que veixin una dreia de strot. Percofic el meu petlein i llepo el strot. Estigui una feda i veig que veig una flor. El cèrbol i el jaguar. Un dia, el cèrbol pastorava la vora al riu i anava pensant, que n'estic tip d'aquesta vida. Mai tenia tranquil·litat, ni de dia, sempre correfugint de l'un o de l'altre. I no puc continuar aquesta manera. Necessito una casa i allà podria tenir una vida tranquil·la. Va començar a mirar on podia fer-se una casa. Ja ho veig. A dalt de tot d'aquell turó hi ha una bona vista. Allà hi ha herba fresca per menjar. Hi ha aigua. I sí, sí, li va encantar. Va plantar un tronc allà al mig per recordar-se del lloc i va dir, demà mateix començaré a treballar. I se me n'ha anat la mar de conti. Però casualment un jaguar també havia vist aquell plat verd i també el va trobar bonic i també va pensar en una casa. I va dir, mira, aquell lloc m'agrada per viure-hi. Me faré la casa aquí. És a prop del riu. Els animals venen a veure. Des d'allà podré espiar-lo, sense que em vegin a mi. I a l'altre punt, doncs, sols i solteres sobre, i ja està. I va tallar quatre banques gruixudes en forma de forc i les va clavar a terra de manera que s'anyalessin els quatre cantons de la casa. Com que ja es feia fos, va plegar, dient, demà, tornaré a treballar. L'any demà el primer que va arribar va ser el cèrbol i es va quedar molt parat. Caram, tio, topa, m'ajuda. Havia tindré fet a la casa així. Quina sort. Gràcies, topa. Topa. Els animals d'aquelles terres, de allò que no s'havien d'explicar, deien que era obra d'un ésser misteriós anomenat topa. El cèrbol tallà branques que servissin de vigues, les va anar col·locant d'un estac a l'altre, i va deixar fet a tota la carcaça del sostre. Després va marxar a reposar, pensant que ja tornaria l'any demà. Després va arribar el jaguar. I quan va veure les vigues, de dir, què passa aquí? Ai, això és que topa, m'ajuda. Ai, sí que acabaria viat, sí. Va tallar moltes branques, i va fer les parets. I quan va haver acabat, se'n va anar a dormir. L'any demà arriba el cèrbol, i es va quedar una altra vegada a bo que va adat. Ai, com m'ajuda a topar. Això em passa, perquè sóc bo. No menjo els altres animals. No faig mal a ningú. Sí, sí, per això a topar m'estima i m'ajuda. I es va posar a treballar. I amb fulles de palmera, ben lligades amb lianes, va tapar el sostre. I després se'n va anar. Quan el jaguar va arribar a la tarda, es va posar molt content, creia, això és que a topar m'ajuda, perquè m'ato els animals débils, que no sabeixen per res. Jo sóc fort, i per això a topar m'ajuda. És just. I ben orgullós va llançar un rugit tan fort, que tot el vos va tremolar, i es posa la feina, va pastar terra, em va aigua i em fan, va rebossar les parets, i se'n va anar a dormir. I es va reclamar la casa. A punt de dia va arribar el cèrgul. Ai, quines alegries, que de pressa treballa a topar. Gràcies a topar, avui mateix em podré instal·lar aquí. Va fer una porta de branques, la col·loca al sol lloc, va fer una finestra, un pastatge per posar les cassoles, va improvisar un fogó amb 4 pedres, es va reclamar un jazz amb fulles, i quan se n'anava deia, el vespre vindré amb totes les meves coses, i em quedaré aquí a viure. Bé, quan a la tarda va arribar el jaguar, no ha sortit el seu esturament, em veurà aquella porta, aquella finestra, el pastatge. Oh, que n'és de llestupar, exclamar, ja tinc la casa acabada. Vaig a seguir de buscar les meves coses, i vinc a dormir aquí avui mateix. El jaguar se'n va anar corrents, va tornar el cèrgul, portava el farcella amb totes les seves pertinences, un pot, una cassola, un cobrellit, deixar el pot i la cassola en el pastatge, i es va tapar amb el cobrellit. I es va dormir. Quan feies dona que dormia, va sonar dins de l'acabana un rosita xordador. Ah! El cèrgul es va despertar sobre la saltat i veia davant d'ell la figura d'un jaguar, la temor de la més, la que li feia més por. Què és això que fas tu, casa meva, fora d'aquí? I l'altre no, que és casa meva. Com que és casa meva, que és casa teva, si jo l'he fet amb l'ajut de topar, el cèrgul tremolant, el jaguar amenaçant, la casa és meva, jo vaig plantar les estàques i topar a fer la resta. No! I llavors van començar a veure que no. Topar no ha fet res. I jo ho he fet. Jo he fet el sostre i la porto a les finestres. Vols dir que no ha estat topar, deia el jaguar. No, jo també em creia que el que tu feies era obra de topar. Però jo ho feia per mi, la casa és meva. Sí, jo hi he treballat, és meva, deia el cèrgul. I així resulta que tots l'han fet i somamos. El jaguar és a posar riure. Sí. I perquè no pot ser de tots dos, va dir el cèrgul. Home, això seria possible, i se'n van anar a dormir un a cada punta de l'habitació. Van demà el jaguar va dir el cèrgul. També ens podem repartir les feines. Mira, jo aniré a caçar i tu faràs a cuiner. I se'n va anar. I una estona va portar un cèrgul mort. Aquí tens la casa a veure si fas un bon rostit. El pobre cèrgul es troba malament només de pensar que havia de cobrar la carn d'un dels seus. Però no vosaltres avui va cuinar el sopar. El jaguar se'l va menjar tot i va dir que no tenia gana. Van demà el jaguar va dir que et sembla avui vés-te'l a caçar però va sortir sense dir una paraula. Estava desesperat perquè si no portava la casa el jaguar se'l menjava amb ell o una altra alternativa era no tornar mai més. I rondant tot tris pel bosc es va trobar amb el seu amic, l'os formigue. Bon dia, cèrgul. Bon dia, os formigue. Com estàs? Ai, el cèrgul llavors se li va codir un estratègema i li va dir que es podria salvar. Diu, mira, jo molt bé. Vís tranquil, no faig mal a ningú. Tampoc no parlo malament de ningú, com fa un jaguar que jo conec. Saps què diu de tu, aquest jaguar que jo conec? Que ets un inútil. Un burro. Que només serveixes per menjar formigues. Que ningú t'estima. Això diu... Va dir l'os formigue. Ai, si la reprego, me l'espagarà. Perquè heu de saber que l'os formigue és gros i fort. En aquell moment es va sentir un lò de jaguar, i per allà em passava un. I el cèrgul li deia, mira, és aquest que ara passa, aquest llopestes de tu, tot el dia. I el formigue es va costar el jaguar. Tu ets, qui me'l parla de mi, eh? Jo? Jo? Deia el pobre jaguar que no sabia res. És ell, és ell, és ell. I llavors l'os formigue va agafar el jaguar, que aprovava d'escapar-se, però no se'n va sortir. I el va estrany amb una forta abraçada, tan forta, tan forta, que el va ofegar. Quan va ser ben mort, el va deixar caure a terra. Ben fet, l'os formigue i va fer el cèrgul. Sóc així, jo. Qui me la fa, me la paga. Apa, déu, cèrgul. Quan va ser fora, el cèrgul va agafar el jaguar mort. L'os rossagar fins a casa i va agafar. Aquí tens la casa, jaguar. A veure si fas un bon guisat. I se'n va anar a passejar per dissimular la por que tenia. Però el jaguar allà va agafar una por encara més forta. Per què pensava aquest cèrgul? Ui, és més fort que jo. Deu tenir una força terrible. Si no vaig en compte, matarà. I va fer un guisat encant de jaguar que no va tastar. El cèrgul va agafar una cuixa i deia que s'aniria a menjar-lo a la barra del riu. Sí, sí, va anar a la barra del riu. Va tirar la cuixa a l'aigua i es va posar menjar veta fresca d'aquella tan bona. Quan va tornar a la cabana, va entrar de puntet per no despertar el jaguar. El jaguar no podia dormir. De por. Es va moure, va fer cruxillit. En sentia que el cèrgul es va espantar. I amb les banyes va tirar el prestatge i va fer caure les cassoles. Es va sentir un gran terrabastall. El pànic va fer saltar el jaguar. Va agafar la porta. Va marxar corrents. El cèrgul també, tremolant de por, va sortir per la finestra. I tots dos van arrencar corren direccions contràries. Mai més no van tornar a trobar-se. Un dia la Guineu va passar per davant d'aquella casa buida i se la va mirar. Ai, mira! Això és un regal de topar. M'hi quedaré viure. Segur que topar la feta per mi, perquè jo sóc molt important. I compta comptat, compta comptat. Ara us explicaré com va ser que un noi pell roja va capturar el foc tal com ho comptava una tradició índia. Diu que això va passar fa molt, molt de temps, a les hores que la gent en tenia el parlar de les bèsties i que el collot, una mena de gos llop, era el conseller de l'home. En una de les tribus hi havia un noi que tenia el peu molt lleuger i una vista finíssima. Sempre corria pels boscos en companyia del collot. Miraven, tefanejaven, tefanejaven com els homes emblamar, pescaven els peixos en els tolls d'aigua entre les roques i, com les dones, per menjar desenterraven arrels de pedra punxeguda. Això li estiu. Però, quan venia l'hivern, veiem com tots corrien mig d'espollats de munt de neu fins que arribaven a les cavernes i se reunien en un recor. Tremulant tots de fred. El noi veia tot això i se'n tristia. Se'n tristia de la misèria del seu pobre poble. Un dia li va dir el collot. El collot li diu va, no t'amoïnis. Fes com jo li va contestar. El noi diu o ves, tu tens un bon abric amb la teva pell. En canvi, els homes no tenim res. Deixa-ho córrer. Anem, anem, anem a caçar. Va fer el collot. No, no vull caçar, no vull caçar. Menys fins que no haguer trobat la manera de guardar-l del fred al meu poble. Va dir el noi donem un bon consell tu que has voltat pel món i em saps molt. Ja rumiaré, li va dir el collot. Ja rumiaré alguna cosa i va arrancar a córrer. Va marxar, però el collot era rumiant, rumiant, rumiant. I al cap de molta estona va tornar i va dir només hi ha un remei, però és massa difícil de aconseguir. I li va dir mai és massa difícil. Sempre hi ha una possibilitat. Aleshores el collot va dir-li va dir-li que caldria anar fins a la muntanya ardent a portar el foc. El foc? Qui és el foc? Va preguntar el nostre indi. El foc va respondre al collot i és vermell com una flor vermella. Però no és cap flor. Corre entre l'herba i se la menja com un animal. Però no és cap animal. És perillós i dolent com una mala cosa. Però es torna un bon servent si el fiques en una gàbia de pedra i li dones llenya per menjar. Aleshores guarda del fred. L'aniré a cercar, va dir el noi. De primer va demanar a la tribu que li donessin 100 bons corredors. Després, tots junts van marxar cap a la muntanya ardent. El cap d'un dia van deixar el camí al corredor més feble i li van dir que els esperés. El segon dia van deixar el més feble dels que quedaven i així ho van anar fent dia tras dia. Fins que el que feia sent van deixar el darrer. El noi i el collot van començar l'última jornada del viatge. Van passar muntanyes planes i buscúries i a la fi van arribar el gran riu que corria pel peu de la muntanya ardent. La muntanya era una gran xamanella coberta d'un fum espès i negre. A la nit els esperits del foc i dançaven el voltant i l'aigua del riu semblava tota roja. Aleshores el collot va dir que la muntanya ardent era una gran xamanella coberta. Fins que et portaré un tio encès de la muntanya ardent. Estigues preparat perquè a quan jo arribaré em faltarà la l'e i els esperits del foc m'empeiteran. El collot es va enmunyir de megatotis costa un de la muntanya ardent sense que era un pobre infel·lís. Però, cap al tard, quan van començar les seves dances al voltant de la muntanya, el collot va repisar un tio encès i va arrancar a córrer. Canmes, ajudeu-me! Els esperits ho van veure de seguida i van empaitar-lo. Van empaitar-lo com un enxamp de belles. Però el collot va sortir de pressa que les espurnes del tio li rostien el pèl dels costats. El noi va veure de ballar com un llamp seguint dels esperits dels focs que ho dolava. Uuuuh! I quan l'animal es va aturar, es va aturar perquè ja havia perdut la lè, el noi va arrabassar-li el tio i va escapar-se com una flecha. Els esperits del foc prou dolaven empaitant-lo però ell corria cada vegada més ravent fins que va trobar l'últim home que havia quedat de sentinela i que ja l'esperava a punt de córrer. El noi li va allargar el tio i l'altre es va escapar com el pint. Així el tio encès van demanar del sentinela sempre empaitats pel esperit del foc que anaven rodera. Uuuuh! Fins que van arribar a les muntalles navades que els esperits del foc allà ja no podien travessar. El tio, en canvi, va anar seguint demanant del corredor i va anar al carmel de nit i blebós de dia. Fins que van arribar a les terres fredes on vivia la tribu. Allí li van componre un llit al mig de les pedres en un racó de la caverna i el nodriren amb tions tal com el collot els jo havia aconsellat i el poble es va alegrar del foc. El noi va anomenar portador del foc i el collot i els seus fills, se veu, de les hores en sa tenen el pèl dels costats d'un color groguen com si fos sucarrim per les espurnes que li queien quan va repisar el tio en ses. I conta, explica't, conta, acabat. Vete aquí una vegada. Tot això que us he explicat ha passat o no ha passat si no ha passat és mentida i si ha passat és veritat i val més creure-ho i la veu. I la veu oxygen i pèrdues. Tell me, am I true? All I need from you is all I see. The city is big with coal, lay boys buying fun. So there is no hunter left without his hands and guns. Can you feel the light? There is wild old love. Oh, you see the light is coming through. Instead of the distance, always offer to me. Always call me for a day. Oh, you see so smiley. As you see all night long. Like a siren's curl. When the night is long. Now come hold my hand. No bad my heart. Hold my hand, you know this journey could be long. Never see sun's coming. All the nights are over. All the nights we'll see them through. I'm the wonder man now. Put that heart down to us. We'll go on and see it through. Oh, you see so smiley. Like a siren's curl. When the night is long. Now come hold my hand. No bad my heart. Hold my hand, you know this journey could be long. No see sun's coming. Now come hold my hand. Hold my hand, you know this journey could be long. No see sun's coming. No see sun's coming. No see sun's coming. No see sun's coming. Yeah, the times I see it. All I need to know from you is all I see. Can you feel the light? The air is wild open. Oh, you see the light is coming through. It's there in the distance. Always softer to me. Always coming for me. Yeah, the seasons coming. All the nights are over. All the nights we'll see them through. I'm a wonder man now. But they're not them to us. We'll go on and see it through. Can you feel the light? The air is wild open. Oh, you see the light is coming through. It's there in the distance. Always softer to me. Always coming for me. Yeah, the seasons coming. All the nights are over. Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de nou a deu del vespre comentarà als millors llibres les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la Cartellera sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja us sabeu a Babilònis, no us ho perdeu. Dijous de nou a deu del vespre Babilònia. De dijous a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el xilalt, l'esgut jazz, el funk, el sol o la música electrònica cada dia de dijous a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. T'hi esperem. T'hi esperem. T'hi esperem. T'hi esperem. T'hi esperem. T'hi esperem. T'hi esperem. T'hi esperem. T'hi esperem. T'hi esperem. T'hi esperem. T'hi esperem. T'hi esperem. T'hi esperem. T'hi esperem. T'hi esperem. T'hi esperem. T'hi esperem. T'hi esperem. T'hi esperem. T'hi esperem. T'hi esperem. T'hi esperem. T'hi esperem. T'hi esperem. T'hi esperem. T'hi esperem. T'hi esperem. T'hi esperem. T'hi esperem. T'hi esperem. T'hi esperem. T'hi esperem. T'hi esperem. T'hi esperem. T'hi esperem. T'hi esperem. T'hi esperem. T'hi esperem. T'hi esperem. T'hi esperem. T'hi esperem. T'hi esperem. T'hi esperem. T'hi esperem. T'hi esperem. T'hi esperem. T'hi esperem. T'hi esperem. T'hi esperem. T'hi esperem. T'hi esperem. T'hi esperem. T'hi esperem. T'hi esperem. T'hi esperem. T'hi esperem. T'hi esperem. T'hi esperem. T'hi esperem. T'hi esperem. T'hi esperem.