De contes i de rondalles, ja us en comptaré un grapat. La meitat serà mentida, l'altra meitat veritat. Els tres porquets, una versió popular anglès, una vegada hi havia tres porquets que van sortir a veure-m'on, cercant fortuna. El primer porquet va trobar un home que portava un feix de palla i li va dir, bon home, si em donéssiu la palla, jo no em faria una casa. I el bon home li va donar la palla, i ella amb la palla es va fer una casa. I al cap d'un moment no va trigar d'aire a representar el llop. Va trucar la porta i va dir, porquet, porquet, deixa'm entrar. I el porquet, no, no, i no, perquè ho dic jo, i el llop es va enfadar i va dir, jo, bufaré, ho dolaré i la casa tensorraré. Ja pots fer, i jo no t'obro, i si si, llop, va bufar, va dolar, i la casa es va ensorrar, i llop es va menjar el primer porquet. El segon porquet, caminant, caminant, cercant fortuna, es troba amb un home que portava una garba d'arsos. I li va dir, bon home, si em donessis aquests d'arsos, jo me'n faria una casa. I el bon home li va dir, sí, sí, li va donar, i ella amb els d'arsos es va fer una casa. No va trigar d'aire a tornar a passar el llop, i li va trucar la porta. I li va dir, obrem, porquet, vull passar, no, no, i no, no entraràs perquè ho dic jo. I li va passar a enfadar, i li va dir jo tant, què faré, bufaré, ho dolaré, i la casa tensorraré, i així ho va fer. Va bufar tant com va poder, va, ho dolar, i sí, sí, la casa es va ensorrar, i li va menjar el segon porquet. Bé, el tercer porquet anava i tot tranquil, pel món, va cercar en fortuna, i troba un home carregat de maons. I li va dir, bon home, si em donessis els maons, jo me'n faria una casa. I el bon home li va donar els maons, i el porquet es va fer una casa molt forta, molt màqueta. El cap de l'estoneta va passar allò, i li va trucar, i li va dir, obrem, porquet, que et vull visitar, i li va dir, no, no, i no, perquè jo t'ho dic, jo no t'obreguer. Es va enfadar, es va enfadar, i va ho dolar, i va bufar, i va tornar a bufar, i va tornar a ho dolar, i la casa no es va ensorrar, i li va enfadar molt, i va passar una estona, i li va dir, tinc que pensar, tinc que pensar com el puc menjar, com ho puc enganyar. I li va dir, mira, saps què, porquet, allà baix hi ha un camp de naps més bons, podries que anéssim acollint, on és aquest camp? El camp és allà, al farrer, i és al farrer, i són boníssims, i podríem anar-hi. Què et sembla si et vingués a buscar a les 6 del matí, i podríem anar? I el porquet va dir, sí, sí, molt bé, i al matí, en més de ser a les 6, es va xicar a les 5, se'n va anar al camp de naps, va acollir-los tots, i quan va venir allò, va buscar-lo allà dins de carrer. Truca la porta, què baixes? I li diu, no, i els tínos naps ja els estan coient, li havia d'estar en cuits. I li va passar l'enfà, li va dir, ara ja em pensa, que puc, filla, doncs, escolta'm, porquet, mira, hi ha una pomera, allà baix, a l'ordre el senyor Hector, que és tan madura i bonica, què voldries venir a posir, mira, demà t'he vingut a buscar a les 5 del matí, va, i al matí es va xicar el porquet, i se'n va anar a les 4 del matí, i va acollir a les 4 més, i vinc a posar els pomers a la cistella, però es va entretenir massa, i allò ja s'ho havia pensat, i se'n va a presentar. Ah, estàs aquí, i li diu, sí, sí, mira-ho, són boníssimes, mira-t'hasta-la, li va tirar la pomera, li va tirar molt lluny, molt lluny, i allò va anar a buscar-li, mentre estan, va aprofitar el porquet per baixar corrents, corrents, i se'n va anar cap a casa, i va tancar la porta, i allò no va poder, però està ben enfadat, tan enfadat, que ja no podia més, i va dir, ja ho sé, que faré, pujaré la teva olada, i entraré a la seva casa per la feina, per la ximinella, i ho va fer. Però el porquet, de posar el foc, corrents, i una olla, ben gran, ben gran, a voler, i quan va baixar l'ollop, ell ja està per l'olla, cau a dins de l'olla, i es cau, i quan va tindre ben cotxe, la va menjar per sopar, i aquest conte ja s'ha acabat, ja està explicat. Vets aquí una vegada. La princesora. Vets aquí fa molts anys, molts anys, hi havia un rei que vivia amb un castell, i aquest castell a la vora era d'un bosc, un bosc preciós, gran, però molt gran, tan gran que no s'ho podeu arribar a imaginar. Aquest rei resulta que era molt bona persona, i no tenia cap guerra. Era molt bé, molt bé, i amb els seus cabells, cada setmana sortien a caçar. Com que sortien a caçar, al voltant del castell, el bosc, al voltant del castell, està bé, molt bé, molt ben cuidat, però més enllà, ja us he dit que és molt gran aquest bosc, més enllà era ferèstic, després no hi podia passar ningú. Això de que no hi podia passar ningú, us deia dir que hi vivien 8 fades. 7 fades eren bones, dolces, boniques, però una era molt dolenta, tan dolenta que la reina de les fades, Tatiana, la va castigar a viure els esborces. I les altres vivien, l'alguna vivia amb unes casetes, amb rames, l'altra amb un foradet d'un arbre, i els altres s'havien fet amb moltsa, unes casetes, i vivien molt felices. Amb tot això, el re va tindre una filleta, tan bonica, tan bonica, que quan la van veure i van dir, era rosseta, van dir, això és com una aurora. Ah, doncs, aviam, no el ni escau, li posaré una aurora. Va passar els anys, i va venir el dia del bateig. I l'inviten, doncs que ho hagués de suposar un rei, però s'inviten a molta gent. I van invitar les fades, a les 7 fades. I ells es contentíssimes d'anar al convit del rei, perquè ells sempre portaven regals i encantades. I van anar, però a la bruixa dolenta, a la fada dolenta, no la van convidar. I ella va estar molt contenta, va dir, clar, com que no m'han convidat, doncs ara encara tinc motiu per emfarar-me, molt i fer-ho amb una malèfica. Així és, la banqueta. I les 7 fades comencen després dels postres, o fer-hi els seus dons. I quan la 6ena fada havia acabat de donar els seus dons, se presenta la bruixa dolenta. I els diu, com es diu aquesta noia, aurora, aurora. Doncs jo determino que sempre serà aurora. O sigui, que dormirà tot el dia. Allà quan és la fada 6ena, es va atalentar i va dir, no, no, no, no, no. Jo determino, com que jo tinc un do perdonari, determino que estarà despert a les nits. I la fada dolenta se'n fa, de no m'has deixat acabar. Jo vull dir, ja, ja, ja. Com que no m'has deixat acabar de dir, encara tinc una mica de poder. Però tant el poder que jo tinc serà el següent. Que durant la nit sí que dius que estarà despert, però seguirà el moviment de la lluna. O sigui, creixerà i m'imbarà com la lluna. I va marxar, enfadada, i tots plorant, en reia assustada. I el que ha passat, però la 7ena fada va sortir que ja sabia mà. I diu, bé, jo ara em falta donar el meu do, i el meu do serà que la princesa quan trobarà un príncep, que li farà un petó, però que no sabrà que ella és una princesa, aquest malefici es desfara. I tothom plorava, i el meu princesa es deia, bueno, què farem? Passa el temps, i la princeseta era molt bonica. Roseta, ulls blaus, bona. Ovi dient, era una dolçó. Però quan sortia el sol, al moment que van ser la aurora, vam, se'n dormia. Però dormia que no podien despertar. Més tard, a la nit, se'ls despertava. I allò que al castell no vivia ningú, riure o plorar o jugar, bé, podien anar passant. Això encara podien anar passant. Però quan la Lluna anava a Minvan, ella també es feia prima, seca, grogueta, arrugadeta, lleperudeta, petita, i feia una peneta, una tristor, i allà, doncs, se quedava bé. Fins que la Lluna tornava a créixer, quan tornava a créixer, era hermosa, amb un vigor preciós, maravillosa, bellíssima. El passa al temps, la princesa va dir, jo no vull viure al castell, vull viure el bosc. Que si hi ha el bosc, doncs, puc estar el moment que tinc, el moment tan dolent. Però s'allia el bosc, que tan molts arbres, quedaré més bé que no passar al palau. I així va ser el. El reglí va construir una casa molt bonica, el bosc. Tot ha cobert roses i mare selve. Va passar el temps i va viure també ell allà, amb tot el dames, molts dames de la cuidad. Bé, el reine del costat, va haver uns cavallers molt dolents, van fer una revolta, i van matar el rei. I volien matar el príncep al ereu, però es va escapar vestit de països, i va córrer, córrer, escapan-se d'aquestos cavallers dolents. I córrer, córrer, córrer, tant va córrer, que va entrar en un bosc. Un bosc que és impenetrable. I aquest bosc va llevar a caure per dins, va entrar per dins, com va poder. I molt malament, i molt sofrint, i els arbres es garrapaven. I final va arribar la nit mort. I llavors va veure una caseta petita de molts. Va trucar a la porta i va sortir una fada. I va dir que em donaria sopar i llit. Va ser passi la príncia i la fada. Va dir que ja tenim el príncep aquí, que bé, que bé. I li va acollir, li va donar sopar, li va donar dormir. I el matí li va dir que vols quedar, que té un cuiante més. No, no, no, jo tinc que fugir, tinc que fugir. I li va donar un flascó d'aigua. Diu que aquesta aigua és màgica. Si has de fer servir, te pots servir per molts problemes que tinguis. I ell va continuar caminant, caminant, va caminar, caminar, se li va fer demit. I el fet de demit es va sentar amb un arbre de descansar. Però aquella nit hi havia una lluna preciosa, una lluna rodona de plata. I es desperta una mica, es sent com uns cans, i veu una noia bellíssima, amb un vestit blanc que semblava com si fos part de la lluna, que dançava i cantava, com mai no ho heu sentit, com cantava i com ballava. Era una meravella. I el príncep es va quedar inobtesat, parat, quiet, inmòbil, no sabia què li passava. I la princesa, Aurora, ja ho ha adivinat que era ella, anar bé ballant, cantant, danse movent pels arbres, tornar bé a sortir, de tal manera que es va fer allà de dia, i almenys de fer-se de dia corrents es va escapar, perquè sabia que s'adormiria. I també el príncep la buscava, la buscava, i ell no va trobar res. I va buscar desesperat, però al darrere no la va trobar. I llavors ja no va voler marxar, no va voler fugir, meravella que havia vist, aquell espectacle, i arriba a la nit i res. Llavors la Bruixa, o va saber, va dir, ja tenim el príncep, ja ha trobat la princesa, això no pot ser, tinc que fer alguna cosa. I el príncep li va fer un ansís, o va mal allà, i va dir, ara tu, a dins del bosc, te'l perdràs, no sabràs on ets, i donaràs toms i toms, no em podràs ni sortir, ni trobar res. I així va ser el pobre príncep, va passar tota la moguda de la Lluna, donant toms i res. Llavors quan la Lluna, es fa de petita, petita, petita, la Lluna Nova, petita, petita, amb un raconet, se va quedar la princesa, adormida, arrugada, groga, magrida, magrida, magrida. Llavors ja com que va pensar la Bruixa, bueno, ara si la trobi com que serà tan lleig, tan petita, doncs saps què faré, ja li puc treure en sis, que marxi. I doncs el príncep es va donar, ah, sí, posar, ja sóc, ja sóc, i va fer cap més o menys, ja va entendre-ho al lloc on l'havia vist ballar, que era com una clariana. Bé, busque, busque, i no hi veia, era fosc, i va fer busque uns quants branquillons i fa foc. I llavors hi veu una claror, i busque, llavors ja m'ho recordeu, com un farcellet, mire, l'obra, i veu, una velleta portant una capa i una caputxa, una velleta arrugada, groga, magrida, però com si fos una pell dura, i oi pobret, i feia, ah, ah, ah, i la va agafar, i la va portar a veure el foc. I va escalfar, ells escalfaven les manetes, i que llavors la... Ai, ai, i feia tant, i llavors ell va pensar, calla, tinc aquella flascor de vidre, aigua màgica, que m'ha donat aquella fada, i li poso unes gotetes a la boca, perquè li veia tan reseca. I al moment, la velleta, que era la princeseta, li van caure unes llàgrimes, li van rodalar per la cara, arrugada, i tan pobret, llavors ell li va tenir una... tenia una tendresa, va dir pobret, i li fa un petó. I llavors diu, saps què faig? No pot ser, me l'embolico, me l'emporto, com que ja estàveu orientat, em vaig a la casa de Molse, de la Fadeta. I se'n va, agafi, me'n fot la gafi, caminé, però mentre es caminava, resulta que cada vegada pesava més. Oh, i pesava més, i al final paro una mica per descansar, i al moment apareix el sol, sortir a l'horure, i llavors li cau aquella capa que portava amb la caputxa, i surt una bellesa, que era la Princesa Aurora, amb els ulls blaus, els cabells rossos, i llavors ell diu, i jo dic, per què passa aquí? I llavors ell diu, això és el dia, això és el dia que el Prince no va entendre res. Per què dius ara? I llavors van, van anar corrents amb aquella casa que ell havia fet el seu pare, que era cobert de roses, i amb aquella casa, tothom li va explicar, però el Ancís que havia tingut la Princesa, i que només li marxaria quan un Prince li donava un petó sense saber què era la Princesa. I no hi al·lucinava, i van anar corrents cap al Palau del Rei, a dir-li, mira, ja està, ja està desencantada, mira què ha passat. Llavors ho va explicar, i un rei li va dir, ah, però m'has ajudat de tant bé, que ara t'ajuda, els meus cabellers, anem a treure els teus cabellers i van anar, i així va ser. I no ho sé, m'han explicat, però hi podria ser, que es van agradar i es van casar. Aquest conte l'he explicat i està per acabat. Vet aquí una vegada. La dona que sempre trobava bé tot el que feia el seu home. Aquest és un conte popular català. Vet aquí que una vegada, hi havia un home que era casat amb una dona que sempre trobava bé tot el que ell feia. Aquell home li deia, Jan, perquè vivien a dalt d'un toronet que hi havia a les afores del poble, i tothom el coneixia i en deien, el Jan del Toronet. Aquest marit i muller, a més de tenir la pau a casa, mai ningú havia sentit a dir que s'haguessin barallat, que s'haguessin discutit, que s'haguessin criticat. Tot, tot, tot ho teníem molt amable, molt amistosament i molt amorosament. No tenien gaire coses. Tenien una caseta on vivien un trosset de terra, un parell de vaques i sent duros en un racó de la calaixera. Vet aquí que un dia l'home, tornant del tros, va pensar que tenim dues vaques a més a més de la casa. Amb una podríem fer, me la podria vendre i amb aquests diners podríem arreglar algunes coses de la casa o fer alguna cosa que necessitem. Quan va arribar a casa seva, li va dir en a la seva dona. Ben mirat podríem passar amb una vaca i l'altra la podíem vendre. La dona li diu, tens molta raó, ara veig com ho havien de pensar això abans, perquè això que tu dius que hem de mantenir dues vaques ho trobo molt bé. Doncs mira, demà aniré al mercat i vendré la vaca. De bon matí va cap a la vaca i setmana cap al mercat. Quan sortia del poble va trobar un home, un veí molt amic seu i li va dir on vas tan d'hora amb aquesta vaca. Diu, mira, perquè amb la meva dona hem decidit que ens la vendríem, que ens vindran pas malament. Ah, doncs molt bé, que tinguis molta sort, sí, això espero, i se'n va anar a un a un. Cap a camí endavant va veure un home que passava amb un cavall. Un cavall maco, que també el portava a vendre. Tot lluent. Molt ben cuidat. Diu, escolteu, bon home, em barateríeu el cavall per la vaca me'l voldríeu canviar. L'home es va quedar una mica sobtat, perquè aquella vaca era una vaca. I va, bé, d'acord, doncs molt bé. I va embaratar, van canviar la vaca i l'home es va quedar al jant, es va quedar al cavall. Van continuar caminant, caminant cap al poble i el jant estava mirant tots els animals que passaven cap a mercat i va veure un noi que portava un porc preciós. Ei, hereu, no em barateríeu pas aquest porc per al cavall. És un porc molt maco, un porc molt maco, m'agrada molt. I l'hereu, home, va dir, doncs sí, sí, baratem, baratem. I el jant es va quedar al porc i el noi es va quedar al cavall. Van continuar cap al poble, cap al poble, cap a el mercat i troba un pagès que portava una cabra molt maca. I el jant li diu, eh, mestra, veniu aquesta cabra pel meu porc. Home, mirat, mirat, mirat, potser sí, baratem, baratem. I van baratar i el jant es va quedar a la cabra i el pagès es va quedar al porc. Van continuar cap a mercat, cap a mercat i venia un pastor amb un multor preciós, amb un... amb un espel, maco, molt bé. I el jant se'n va enamorar i li diu, escolteu, pagès, em canviaria el multor per la cabra o sí, baratem, baratem. I el jant es va quedar al multor i el pastor es va quedar a la cabra. Van continuar cap a mercat i va trobar un altre home que portava un pagès, preciós amb una cresta, unes plumes, una cua, el sol i tocada eren preciós. El jant li van agafar ganes de quedar-se al gall i li va dir que em barateriau el multor pel gall, oi tant, i l'home va baratar el multor pel gall. El pagès es va emportar el multor i el jant es va quedar al gall. Amb tot això, havia anat tan a poc a poc per arribar al mercat que quan va arribar al mercat i tenia una gana i una calor i unes ganes de dinar, que en jant va dir que em vaig a l'hostal. Se'n va anar a l'hostal i li va dir a l'hostaler. Bon dia a l'hostaler. Quina gall més maco que porteu. No me'l podríeu per rostir, que tinc molta gana i no he dinat. Si vos voleu, sí. I l'hostaler li va rostir el gall i tenia tanta gana al jant i li va dir a l'hostaler que quan va arribar al mercat i li va passar una mica, se'n van tornar cap a casa seva. Quan ja arribava a l'entrada del poble va trobar aquell veí que havia trobat al marxar i li va dir que com ha anat la venda de la va que tenen donat molts diners i ell ja li va explicar el que li havia passat. Ui, va dir el veí, la teva dona quan ho sàpiga. Com es posarà? Com s'enfadarà? El que jo faig. Ja en però aquesta vegada t'has passat, torna sense la vaca i sense res. La teva dona és molt bona, us estimeu molt, però hi ha coses i coses que no. Fem una joguera que li va dir el jant va, va, va, va dir el veí. Doncs mira, en juguem, sent monedes, la meva dona no em dirà res, i el jant va dir va, jugades, jugades. Ell ja em diu, vina, cap a casa, t'amagues darrere la cortina, i tu veuràs que em diu la meva dona, van entrar a poc a poc, el pagès, el seu amic, es va amagar darrere la cortina, i ell ja entra. Bon dia, bon dia, ja sóc aquí. Ai, marit meu, ja patia, sí que has trigat, que deus estar cansat, com t'ha anat, com t'ha anat. Què? Què t'han endonat de la vaca? Diu, home, mira, mira, ben bé, ben bé, no, diu, perquè saps què ha passat? Què ha passat? Digues, digues. Que mira, jo anava pel camí i he passat un home amb un cavall preciós, i li ha baratat la vaca pel cavall. Ah, va dir la dona. Estic una bona idea, perquè mira, d'una vaca, que total, en canvi, un cavall, un cavall el podrem tenir a la quadra, podem posar-lo al carro, podrem anar a vi-se'l, diuen, ja el poble, i lluvir tots del carro, amb aquell cavall tan preciós que m'has dit que era. Ensenya-me'l, anem a fora, anem a veure el cavall. Bé, espera, espera, mira, m'he aviat el cavall, saps què passa? Que bé, doncs, que no el porto al cavall. Ah, no, no portes al cavall. Doncs què ha sigut, això? Mira, és que he passat un pagès amb un porc tan gros, tan maco, que es podia aprofitar tot tant que li ha baratat el cavall pel porc. Ah, vaja. Que passa que de totes maneres penso una cosa, mira, un cavall porta molta feina, l'hem de respellar, l'hem de rentar, anar a vi-se'l, diuen, menja, que no hi anem mai, m'ho dar-nos a anar al poble, la gent ens criticarà, mira que ets on van amb el seu cavall, no, no, no, no. Mira, un porc és molt millor, un porc, entreus molt profit, boti, farres, cancel·lada, de tot, de tot, per nil, llom, de tot. I llavors saps què farem? Farem una gran festa i convidarem a tots els parents que vinguin a matar el porc. Vindran tots aquí, veuran quin porc tenim, i veuran que estem molt bé. Ai, sí, sí, bona idea, bona idea. Mira, m'estimo més el porc, va, anem a veure, que està gaire net, l'hem de netejar, li hem de donar més menjar. Home, ben bé el porc, doncs que no el porto. Ah, no el portes? No, perquè mira, passava un pagès amb una cabra i li ha baratat el porc per la cabra. Ah, va dir la dona. És que mira, no ho entenc, sempre tens unes idees tan bones que no entenc què faria jo si no visqués amb tu, sempre penses el millor per nosaltres. Mira, el del porc que t'havia dit, saps què penso? Una feinada. Matar el porc, fer les botifarres, fer el pernil, ai, convidar tots els parents que no ens conviden mai. I ara vindran tots aquí a casa, aprofitar-se de nosaltres, embrutar-ho tot, quina feina, de deixa estar, deixa estar. Els parents que es queden a casa, en canvi, la cabra, ui, la cabra és estupenda, perquè mira, viu sola, dona llet, se'n va per aquí les muntanyetes, per aquí fora no hem de fer res ni netejar-la, ni cuidar-la, ni tenir llet fresqueta cada dia, i mira, tu, que ara només teníem la de la vaca i ja no era gaire bona, i la de la cabra serà boníssima. Va, va, on és la cabra? Les guardals l'has lligat bé, que no s'escapi? Bé, és que, mira, la cabra no la porto. No portes la cabra? Ah, què ha sigut, doncs? Què li ha passat a la pobra cabra? No, no, res, que seguia caminant i he trobat un pastor que portava un multor amb una pell, tan gruixuda, tants cargols, tan maco, tan gros, que he pensat que entreuríem més profit del multor que de la cabra. Home, això sí que és una bona pensada. És que no pot ser això, no ho pot ser, la gent no ho sap, no ho feliç que sóc amb tu. Mira, el multor ja ho veig. Treurem la pell, me'n faré una samarre, farem mitjons, que tu ara necessites uns mitjons. Podréu guardar la pell i anar-nos fent, amb la llana del multor, anar-nos fent mitjons, samarretes... Molt bé, molt bé, molt bé. Ai, quina bona idea que has tingut. Ja començo a preparar el fil per filar la llana i poder començar a treballar. Bé, m'ha dit l'home, és que el multor, ben bé, el multor... No el porto. Ah, no? No el portes. Ah, bé, doncs, i què has pensat? Segur que has pensat alguna cosa millor. Què has pensat amb el multor? Doncs mira, que passava un home, un altre pagès, també anava cap a mercat, i escolta, em portava un gai. Preciós, gros, maco, lluent, amb una cresta, una cua, una preciositat de gall. Oi, fa temps que no tenim un gall a aquesta casa. I mira, el gall va molt bé, perquè el matí et desperta, i si tens mandra, i després, algun dia, quan sigui gran, potser per Nadal ens el podríem menjar. Ai, quines bones idees que tingués, que ja ho dic jo, molt bé, molt bé. Va, vinga, anem, vaig a veure el gall, que ja friso per veure'l. I l'home diu, bé, és que ben bé el gall no el porto. Ah, no? Ah, doncs explica'm, explica'm. Com és que no el portes? Què ha passat? Mira, et diré tota la veritat. Tot el matí pobre de mi, caminant cap al mercat. Tot el matí baratant un animal per un altre, amb un sol de justícia, una calor, una gana horrorosa, que no podia aguantar de tant menjar. Que no tenia. He anat a l'hostal i l'hostalem a l'arrostit. I tenia tanta gana que me l'he menjat tot. Ben fet, ben fet, com havia de fer el meu pobre marit patís d'aquesta manera, i passés aquesta gana, i sempre pensant en el que podria anar millor a mi, i a la casa, has fet molt ben fet, t'has menjat el gall, l'has ben rostit, i jo que ho celebro. I nosaltres, amb una vaca, anem fent, i viurem feliços i tranquils, com sempre. En aquell moment, en Jan, vaig acar la cortina, i va sortir el pagès que estava al costat, que no es creia que la seva dona estaria d'acord. I li va dir... Què? Ja ho veus? I el pagès diu... El cel, la cent moneda, són per tu. Tens tota l'error del món. La teva dona sempre troba bé el que tu fas. Sí, el que sigui, eh? Però sempre el trobo bé. I com t'ha comptat, ja està acabat. I per la xumaneia, se'n va al terrat. I que t'acric, que t'acrac, el conte s'ha acabat. Derrere la porta hi ha confits, perquè us aneu a llapar els dits. Ara és tot l'estàvio d'esper. Sintonit l'estàvio d'esper. La ràdio de Sant Just. Ara és tot l'estàvio d'esper. Ara és tot l'estàvio d'esper. All night long, aside I see it, tell me am I true? All I need from you is all I see. The city is hit with coal, a boy buying farm, since there is no hunter left without his hunting gun. Can you feel the light? There is wild old love, don't you see the light is coming through? It's there in the distance, always awkward to me, always coming over. Oh, your sister is my life, last me all night long, like a siren's curl, when the night is long. Now come hold my hand, don't let my heart hold my hand, you know this journey could be long. Never sees us coming, all the nights are over, all the nights we'll see them through. I'm no hunter man now, but they've got them to us, we'll go on and see it. Oh, your sister is my life, last me all night long, like a siren's curl, when the night is long. Now come hold my hand, don't let my heart hold my hand. Now come hold my hand, don't let my heart hold my hand, you know this journey could be long. Can you feel the light? There is wild old love, don't you see the light is coming through? It's there in the distance, always awkward to me, always coming over. Never sees us coming, all the nights are over, all the nights we'll see them through. No hunter man now, but they've got them to us, we'll go on and see it. Can you feel the light? There is wild old love, don't you see the light is coming through? It's there in the distance, always awkward to me, always coming over. Never sees us coming, all the nights are over, all the nights we'll see them through. You took my hand, you showed me how, you promised me you'd be around, that's right. I took your words and I believed in everything you said to me, that's right. If someone said three years from now, you'd be long gone. I'd stand up and punch their mouth, if they're all wrong. I know better, cause you said forever and ever, who knew? Remember when we were such fools and so convinced and just too cold, oh no, no, no. I wish I could touch you again, I wish I could still call you a friend, I'd give anything. When someone said count your blessings now, for they're long gone. I guess I just didn't know how, I was all wrong. They knew better, cause you said forever and ever, who knew? I'll keep you locked in my head, until we meet again. I won't forget you my friend, what happened? If someone said three years from now, you'd be long gone. I'd stand up and punch their mouth, cause they're all wrong. The last kiss I'll tear is, until we meet again. The time makes it harder, I wish I could remember, but I keep your memory. You visit me in my sleep, my darling, who knew? My darling, my darling, who knew? Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de nou a deu del vespre comentarà als millors llibres les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la Cartallera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja us sabeu a Babilòniers, no us ho perdeu, dijous de nou a deu del vespre, Babilònia. De dijous de divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el xilalt, l'esmunt jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia de dijous de divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. T'hi esperem. T'hi esperem. T'hi esperem. T'hi esperem. 2, 1, 2, 3, up! I was working part-time and I'm firing down My boss was Mr. McGee He told me several times that he didn't like my kind Cause I was a bit too leisurely He seen that I was busy doing something close to nothing But different than the day before That's when I saw her I saw her, she walked me in the outdoor, outdoor She wore a red, very good red The kind you find in a second hand store Red, very good red If it was gone, she wouldn't wear my mom Red, very good red I think I love her Feels like she was, she had another asthma My plan to do any harm So look here, I put all the back of my bike We would ride down by old man Johnson's mom I said now over the past days Never turned me on Something about the clouds and her mix She didn't wear it, wasn't too bright But after that, when she kissed me She knew how to get her kiss She wore a red, very good red The kind you find in a second hand store Red, very good red If it was gone, she wouldn't wear much more Red, very good red I think I love her When it's time so cool When it hits the bottom I hope to wonder who you are Thunder drowns out when the light can see Cause you feel like a movie star Listen It's the first time I've made the greatest I'll tell you, I had a chance to do it all again I wasn't changed at stroke It's a baby, I'm the most But a girl that's mine and she was there Oh, red, very good red Ooh-ooh-ooh Custom- losing I can find, oh no Well, I If it's no way about her That's just me as hearing I think I, I think I, I think I love her No no no Una lift a © i un gasket a © ara és tot es slap dius d'esper si t'units es® viviu, la voy du forn El just de la fusta, parlem de tot el que passa Sant Just. Hi haurà alguna premsa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anaven a ell, que fins ara en votis. 400 pisos per vendre. Si se l'ha pagat de la seva butxaca, ningú li pot dir res. Busco sempre aquella notícia, una mica positiva. Tant d'èxit de públic que està omplint, gairebé cada dia. Sí, volem veure un d'aquests grups més de casa i amb moltes oportunitats molt festivals. Tu te'n equivoces en un penal, en un basse a Madrid? Pots quedar crucificada per vida? Doncs se solucionarà, amb el temps tot se soluciona. Just a la fusta, vivim Sant Just en directe, cada matí de 10 a una. 5 a 7, cada nit, el millor programa de radio que pots escoltar ara. Potser no entenc res, però no et preocupa, el programa de radio és a Catalan. Con todos ustedes, Ms. Randy Crawford. I can't believe it, you're a dream coming true. I can't believe it, I have fallen for you. Dice que eres tú el que me hace suspirar. Dice que por ti yo podría llorar. You are the one who's led me to the sun. How could I know that I'd be lost without you? I want to tell you, you control your game. I want to let you know, you're alive in my veins. Yo nunca fui estrella que desean. Ahora sí, tú me has traído vida. I want to tell you, you control your game. I want you to know, you are alive in my veins. Ya pago la luz para ver el que mejor. Es saborar este sueño de amor. Oh, my, my, I have fallen for you. Oh, my, my, I have fallen for you. I just want to tell you, you're a dream coming true. Oh, my, my, I have fallen for you. Oh, my, I have fallen for you. Yeah, I have fallen for you. Oh, my, my, I have fallen for you. She never took the train alone. She hated being on her own. She always took me by the hand. And say she needs me. She never wanted love to fail. She always hoped that it was real. She'd look me in the eyes and say believe me. And then the night becomes the day. And there's nothing left to say. If there's nothing left to say, then something's wrong. Oh, tonight you killed me with your smile. So beautiful in a while, so beautiful. Oh, tonight you killed me with your smile. So beautiful in a while, so beautiful in a while. And as the hands return with time, she always say that she was mine. She turned a limb to smile, to say that she's gone on. I put in a whisper, she'd arrive and dance into my life. Like a music melody, like a love song. Oh, tonight you killed me with your smile. So beautiful in a while, so beautiful. Oh, tonight you killed me with your smile. So beautiful in a while, so beautiful in a while. Through the darkest night comes the brightest light. And the light that shines is deep inside. It's here you are. Oh, tonight you killed me with your smile. So beautiful in a while, so beautiful. Oh, tonight you killed me with your smile. So beautiful in a while, so beautiful. Beautiful. Oh, tonight you killed me with your smile. So beautiful in a while, so beautiful in a while. So beautiful in a while, so beautiful in a while.