comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartallera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja us sabeu a Vilonis, no us ho perdeu. Saps qui és un oudu o la música d'un test? No, no es tracta d'un nou aspirador ni de música reguetón. Rebovineu, sisplau, és el programa de ràdio d'esper dedicat a la música dels anys 20 fins als 50. Així de senzill? Perquè un dels nostres lema és una mirada al passat sense nostàlgia. Eduard Benito i Geron Romero us oferiran cada dilluns de nou a 10 del vespre. Rebovineu, sisplau, és com les antigues núvies que tornen amb una cançó als llavi. Remordeu, per algarals dilluns, rebovineu, sisplau, de nou a 10 del vespre a ràdio d'esper, al 98.1 de la FM. Rondalla va, Rondalla ve, no us cregueu res del que us diré. El gall, el xai, el porquet i el drac reñaca. Una vegada hi havia un gall molt exagerit que vivia al mar retort. I va dir que un matí m'envai a Montserrat a donar un vol. I va començar a caminar, a caminar i li va caure una fulla de pare al cim de la crista. I es va assustar, tremola, va desmayar-se. No sabia el que li passava. Ha assustat perquè m'ha caigut el cel al cim de la crista. A mi això va passar un xai que em mirava i era bé el prat. I li va dir que et passi, que et passi, doncs mira que m'ha caigut el cel al cim de la crista. A Montserrat no hi vagis. Mira, saps què? Anem a donar un vol que et tranquilisis, d'on saps el vol pel món. Vinc, va다가, va trobar una porqueta carnita més bonica, més exerida. I era de casa plenxat, de un mas que es deia plenxat, a una neu, a una neu. Mira, aquest anava a Montserrat i li va caure el cel al cip de la crista. I, assustat, molt assustat, oi, no hi ha neu, no hi ha neu. Vinga, saps què podríem fer? Anem a donar un vol pel món, que així ens tranquil·litzarem i ens agradaran molt. I van anar caminant, caminant. I amb tot això es va fer de nit. Sovint ha passat molt bé, tots tres, donant vols pel món. I van dir, ara potser que mos fessin una casa, jo no vull tornar a Can Retort, jo no vull tornar a Can Grengis, jo no vull tornar a Can Plenxat. Saps què podem fer? Fem-nos una casa. I el gall va dir, jo em plomaré i de les plomes m'hi faré una casa. I així ho va fer. I se'm va anar a dormir. El xai va dir, jo em tondré i de les llanes em faré una casa. I així ho va fer. I se'l posa a dormir a casa. Però la porqueta va dir, jo ves que m'ho puc fer? Va començar amb el morro a forgar la terra i va trobar a fer unes ferradures. Es va agafar, es va aportar a calferrer, i el ferrer li fes una casa. I va fer una casa molt forta, amb les ferradures de ferro, i se'l va posar a dormir. Allí vivia, al prop del bruc, vivia el drac grinyac, que tenia una gana. Sobretot ni males que no fossin, ni males petits, ni males grans. Va sentir la oloreta i va dir, oh, ja vull, i va anar a la casa del d'all. Truca la porta. Qui hi ha? Sóc el drac grinyac. Em deixes entrar? No, que menjaries? Doncs si no m'obres, bufaré, xuclaré, i la casa te tiraré. Bé, així ho va fer. Va començar a bufar, a odolar, a xuclar, i al final a casa totes les plomes van volar. I llavors el drac va xuclar, i es va xuclar viu al dall. Després va dir, ho tinc més gran, eh? I se'n té la oloreta del xai, i se'n va a casa del xai. Pum, pum, qui hi ha? Sóc el drac grinyac. Què em voldries obrir? No, no pas, perquè si t'obro se'n menjaràs. Doncs jo bufaré, odolaré, xuclaré, xuclaré, i la casa t'esfondraré. No, no, ja pots fer el que vulguis, però sí, sí. El drac va bufar, va xuclar, i tot allà va volar, va volar, i al final va xuclar tant, tant, tant, que es va xuclar el xai. S'en sé. Bueno, que ha quedat més satisfet, però no, jo encara me'n vaig a buscar la porqueta. Perquè jo estic roneta, tenia un gros roseta, i se'n va cap allà, truca la porta. Pum, pum, qui hi ha? Sóc el drac grinyac. Què em deixes entrar? No, què et menjaries? No. Doncs jo bufaré, xuclaré, i la casa t'esfondraré. Ja pots bufar, ja pots xuclar, i jo no t'obro. I el drac va bufar, va xuclar, però no va poguer. Es va enreviar, la casa era molt forta, no la va poguer esfondrar. I es va enfadar molt, molt, molt, i va donar taums, i taums, i taums. I va pensar, i va pensar, bé, ja en tinc una de pensada. Torna a trucar, pum, pum, qui hi ha? Sóc el drac grinyac. I m'hauries de fer un favor molt gros, molt gros. Estic ple de pollos i em piquen, que és un desastre. No puc aguantar, no puc aguantar. Bé, bé, m'ho voldries treure, m'ho voldries obrir i m'ho podries treure. Sí, sí, mira, passa el cap per la gata on era, i te'ls trauré. Ell va entrar, i va posar el cap al forat, que l'esporta ja dels gats. Va entrar el cap, quan va tenir el cap a dins va dir la porqueta. Ara vaig a buscar el pinte, i te'ls passo, i t'he tractat els pollos. Va agafar el net d'estral i va fer el cap al rodó. Després va agafar un ganivet gros de la cuina, i li va obrir la panxa. Què, què, què? Va sortir el gall més content. Va sortir el xai, i al final ell més content. I va dir, ja podem tornar-me'n cap a casa, que les aventures no ens convenen. I van tornar, xino, xano, xino, xano, se'n van anar. Cap a casa el retor, cap a casa el grec, el xai, i cap al planxat, la porqueta. I pel camí, a tothom que hi trobàvem, li deien, mira, mira, anàvem on serrat el gall, i se li va caure el cel, el cim de la carista. I em trobà el drac renyat, i la metàbia és ben mort, o cal que tingueu por, que és ben mort. I jo anàvem bé i m'ho anàvem explicant, però també els he deixat per vindre aquí de l'explicació. I ja està explicat, i ja s'ha acabat. Ah, ja puc, queia, això és una not, per fer-me'n una dreia amb un suc de brot, i per comprar-me'n el metàbia i posar-me'n a l'estruc. Stig mig keine Feder, ut beiß mich, halbid beiß mich der Hungerflot. Qui no et conegui, que et compri. És una d'Aigi que comente el Moçansinto Verdaguer per explicar aquest d'Aigi, que ell ja n'explica també, i a mi no m'explica, i a mi no m'explica. I una vegada hi havia una colla d'estudiants que venien d'aquí, d'allà, d'allà, i caminaven a peu, diu el meu cavall de Sant Francesc. Anaven cap a servir a la universitat, havia passat l'estiu, i ara ja començaven les classes, i anaven caminant, caminant. I tenien una gana, i no portaven ni un re, i van pensar que podrien fer-se anar a l'hostal, i enredar una mica l'hostal, però ja ho havien fet abans, i no hi podien pas anar. I a les cases de Paseas, als Masies, ja havien anat tantes vegades, els havien enganyat, opèrem de crosses, d'aquestes alzibromes, no hi podien pas anar. I, tant, pensant, com que la gana, el que espavila els pensaments i els idees, anaven si trincaven al cap. Al final, un dels que tenia més gana, potser perquè tenia el nas més fi, va dir, em sembla, que sent un olor de pas sortit de la fleca, un patau, o sigui, ho sento així, i s'entrolo de pernil, i s'entrolo de formatges, i van caminar, caminar, i van trobar, sí, realment, hi havia un treginer que tenia una rècula de rucs, i tots anaven carregats de viandes, que anaven al mercat de Cervera, com ells anaven a la universitat, i van dir que ho podem fer, i aquest que tenia més gana i més espavilat, ja ho sé, espereu-s'hi, espereu-s'hi, i se'n van arredir sense fer seroll de la rècula dels rucs, i va agafar, va agafar l'últim, i treu-lo al ronsal, se'l posa i ell crida els seus amics i els diu que que fessin el ruc que havia acabat de desenganxar, i ell va seguint amb el ronsal, el coll va seguint la rècula, i el treginer se'n serà sent compte, i van caminant, caminant cap a Cervera, llavors, a cap d'una estona, el treginer va veure que havia un riuet, i va dir que ja veurien, allà d'on els hi veurien, se'n va allà, i quan deixés els rucs vagin de vent, gire i veu un home, el últim ruc veu un home, i és que... què passa? Ai, ai, diu l'estudiant, oi, ja torno a ser home, ja torno a ser home, però què ha passat? Doncs mira que vaig fer un pecat molt gros, i el nostre senyor em va castigar, em va tornar a formar un ruc, i em va dir, tot el temps que sigui, fins que hagués acabat la penitenció, estaràs convertit en ruc, i hores de treballar. I el meu bromi, que era el meu ruc ells, s'ho va treure, i es va deixar enredar, encerronar, oi, vale, vale, vale, i li va treure un ronsal, i va dir, vés-te'n, vés-te'n, vés-te'n a on sigui, i no tornis a pecar més. L'estudiant va córrer cap als seus amics, i el treginer cap a servir, i quan els seus amics ja estàvem, ja havien tret l'opa, perni, formatge, i això, uns tragos de vi s'ho passaven de bé, més contents, van treure-se la gana tant com podien, i al final van marxar cap al poble. A l'heroi li van, li van fer pujar el caball del ruc, i van anar cap a la vila, davant de la vila van treure un gitano, van vendre-li el ruc amb pocs diners, i ells cap a la universitat. Però el treginer va donar un tom pel mercat, i va tornar a conèixer el ruc aquell, i li diu, què has fet? Ja has tornat a pecar! Però com és possible tan depressa? Havies de vigilar, i li diu a l'aurella, jo no et compraré pas, qui no et conegui, que et compri. A l'aurella hi està contada. Ves aquí una vegada. Els tres pèls del dimoni. Quan un jaumet va venir al món, va causar els seus pares una gran alegria. Ai, quin nen més maco! Ui, sí que és bufó! Feia molt de temps que esperaven un fill amb il·lusió, i un jaumet era tan bonic, tan, tan rebonic, que deien que no s'havia vist mai cap d'assemblar-ne en tota la rodellia. I era tan cert que tothom l'anava a veure. Tothom deia que era preciós. Fins i tot una fada el va anar a visitar, i li va fer una profecia. Dia vindrà que aquest noi es casarà amb la filla del rei. Els pares del jaumet eren pobres, com rates, no van fer pescars. Però aquestes paraules es van començar a escampar. Diuen que en jaumetes casaran amb la princesa. Com que dius si són pobres? I l'un li deia a l'altre, i de casa en casa, de poble en poble, i de vila en vila, va arribar el mateix palau del rei d'aquell país. I el rei, que era activat i orgullós. Què? Què? Li va fer tampoc gràcia la notícia i va agafar el caball més ràpid que tenia, i d'una sola tirada va arribar la caseta d'en jaumet, fent veure què passava per allà per casualitat. Va entrar a la casa i va poder comprovar per ell mateix que el nen era tan gentil i formós, com deia tothom. Ah! Teniu un fill molt rebonic, eh? Seria una pena que no pogués ser educat com cal. Si voleu, molt poc en dupe l'au, i allà serà ben tractat, i va arribar a ser un caballer. Els pares van pensar que se li va per un jaumet i van acceptar. No patiu, eh? Serà tractat com es mereix. Au! Adeu-sí, au! I sol van dur. Però així que va ser lluny, va tancar el nen dins d'una caixa de fusta amb claus i la va llançar al riu. I el jaumet de pur miracle no es va ofegar. Les aigües del riu van dur la queixeta fins a la base del Molí de la Llosa i allà va ser recollida pel Moliner. I el Moliner, quan la va agafar i la va obrir, va quedar meravellat de veure el que hi havia i va córrer a ensenyar-ho la seva dona. Maria! Maria! He trobat un nen! I com que no tenien fills i eren bona gent, van adoptar un jaumet. I van passar els anys i el naïve creixer i es va fer un xico tal, ben plantat, que tothom el tenia pel fill del Moliner. Un dia, que el rei va anar a la guerra, va passar per davant del Moliner i va entrar-hi. I amb aquell noi tan maco, va preguntar, què és el teu fill? Home, m'haig estat, sí, no. A veure el vaig trobar quan era petit dins d'una caixa a la base, però és com si fos el fill meu. El rei, quan ho va sentir, va tenir treball de dissimular i li va dir el Moliner ah, Moliner, ara qui penso? Mira, hauria de menestir que el vostre noi anés a Palaua d'una carta a la reina. El Moliner va accedir, naturalment, i el rei va donar una carta al jaumet. Tancada, amb l'acra, on deia la reina que fes matar a qui li portés aquella carta. El jaumet, ben ignorant, va caminar tot el dia i quan es va fer fos tal a passar-hi la nit i estava tan cansat que es va dormir allà mateix damunt d'una taula. Just llavors va entrar una colla de lladres i el capital, veient, aquell inocent allà tombat, va revisar les butxaques. A veure si alguna cosa per aquí, ojo, fixa-te una carta del rei, i aquest deus era important. I la va obrir. I la va llegir. I mireu que era una colla i el capital que més. Però no li va fer gens ni mica de gràcia allò que va llegir. Li va fer molta pena d'en jaumet i llavors va escriure una altra carta imitant la lletra del rei que per això eren vendits. Dient qui porti aquesta carta és el que he pensat que es casi amb la princesa, com més aviat millor. I va tornar a posar la carta a la butxaca d'en jaumet que no s'havia despertat. Quan el jaumet va arribar a plau o el va arribar a la reina o la noia que vols, ens porto aquesta carta. La reina va corregir-la. Se'l va mirar. Em va sonriure. Li va ensenyar la princesa. La princesa se'l va mirar. Va sonriure. I va xuxu xuxu xuxu a ja una mica. I de seguida van dir prepareu el casament de la princesa. I sí, sí, la princesa feliç i el jaumet feliç i aquelles setmanes van casar. El cap de mig any el rei va tornar de la guerra. Ja es podeu imaginar la ràbia que li va donar a veure aquell jove que ell havia volgut evitar tant sí com no, havia passat i que es trobava ara aquell noi tan odiat casat amb la seva filla. Quina ràbia! Eh! Romia que el romiaràs i va dir un dia el jaumet. Mira, tan carrega una missió que només pot fer el noi més valent del país. No tornis a Palau fins que no portis tres pèls de la barba del dimoni. El pinçap jaumet era valent, decidit, no tenia por de res i per la seva princesa hagués anat a la fi del món. Quan ja feia dos dies que cabalcava va arribar un riu i allà va veure un poble ballet que intentava passar i ell veia que el riu era massa cabalós però el ballet ell sí podria travessar-lo amb el cavall però el ballet se l'enduria l'aigua i llavors el va fer pujant el seu cavall i el va travessar i el ballet li va dir cap on vas. Ai, mira, vaig buscar tres pèls de la barba del dimoni per ordre del rei. No saps on és la casa del dimoni? El ballet sí que ho sabia. Mira, el dimoni viu a l'altra banda del riu en una casa negra en una xameneia molt alta. Piques a la porta i la dimònia t'ajudarà. I què vol, què? Es va arribar un poble molt bonic. Allà tothom estava trist com si hagués passat una desgràcia. I doncs, què us passa? Ai, és que la plaça d'aquest poble hi havia una font bueno, hi ha una font amb tres brocs d'un rejava vi blanc de l'altre vi ranci de l'altre vi negre. I ara no raja ni aigua. I això ens ha dut a la misèria. Miraria veure de averiguar si algú sap per què us passa això. I va marxar. Va arribar una gran casa de pagès amb totes toples i pallers i allà també tothom plorava i estava trist i va preguntar i diu, no, és que aquí teníem una perera molt grossa i ara feia peres d'or i és clar, això era la riquesa de la nostra gran família i ara és clar, estem tristíssims, no sabem pas com reorganitzar-nos. Mira, no us omueineu a la millor allà on vaig podré averiguar alguna cosa. Si ho sé, ja us explicaré quan torni. Finalment va arribar el riu que li havia avançat al vell. Era tan ample que gairebé no es veia a l'altre costat. I li va dir que no podia passar a caball. Hi havia un barquer molt vell, molt vell, molt vell, que el va travessar amb la seva barca. I el Jaumet se'l va mirar mentre el travessava i li va dir, si us veu trist. Ai, jove, és que fa 50 anys que faig el barquer i jo ja soc molt gran i no sé com desenganxar-me dels rems. I jo estic cansada, jo voldria anar-me'n. No saps pas tu com, i ja us ho diré. El Jaumet va continuar a caball fins arribar al peu de la casa del dimoni. La casa era negra, amb una xemeneia molt alta, i va entrar sense por. I va trobar-hi la dimònia. La dimònia era amable. On va gentir el millor? Doncs vinga a buscar 3 pèls de la barra del dimoni per ordre del rei i... i... i... perquè jo estimo la princesa i, si no, no em deixarà tornar. I també m'agradaria trobar la solució a 3 problemes que m'han explicat pel camí. No t'ho preocupis, noi. Jo t'ajudaré. En Jaumet es va envegar un armari i el que de poc va arribar al dimoni. S'havia passat tot el sentit fent mal perquè és móns i venia cansat i afamat. Va menjar i es va dormir. I ja havia agafat el son, la dimònia se li va acostar. I d'una estrebada li va arrancar un pèl de la barba i el dimoni va fer un crit... Ai, era de l'infern! Per què em despertes? És que estava donant voltes a un poble que té una font que regeva a vi i ara no rege. Que mati, no el gripau, que t'ha peles canonades que estan a sota i regeirà un altre cop. I es va tornar a dormir. O el segon pèl. Mala dicció de l'infern, ja que dimoni es vols! És que hi ha una casa de pegesa amb una perera que ha deixat de fer les peres d'or. Que té una rata, les arrels, que la matin. I el cap d'una bona estona quan el dimoni ja tornava a dormir li va arrancar el tercer pèl. Ui, que en tens una siaterna, que més voleu ara? És que el barquet del riu, pobre, me fa 50 anys que està arremant i vol deixar la feina i no sap com fer-ho. Que posi els rems a les mans el primer que passi i no em desperteu més si no sóc capaç de cremar-ho tot. I es va tornar a dormir. On ja ho met, ja havia sentit prou. Va sortir de l'armari li va donar les gràcies a la dimònia a begafar els tres pèls i li va fer un petó. I camina, que camina es va arribar al riu i quan va haver desembarcat la feina del riu llavors li va dir al barquet mira, li has de donar els rems el primer que puja a la barca i estarà obligat a fer la teva feina per sempre més. El barquet va estar molt agraït i ell va marxar. Va arribar a la casa de pagès. Mateu la rate que teniu a les arrels que susles se les està menjant. Ho van fer. I al mateix moment que van treure la rate allà li van donar una bossa plena de monedes d'or. El príncep va reprendre el seu camí. Va arribar al poble on hi havia la font. Ells li va explicar que hi havia un gripau a les canonades. Van córrer a cavall a mateix i sí, sí, el van trobar i el van matar. I li van donar una altra bossa plena de monedes d'or. I en Joan Meig va arribar a Palau amb els tres pèls del timònic. El rei havia demanat i carregat d'or. Ai, quina alegria van tenir la reina, la princesa, les cames, els cavallers, tothom. Cavalén és el príncep. Ha guanyat el dimoni. Ai, estimat, corgullós, estic de tu. És el príncep més valent, que hem vist mai tan guapo i tot eren visques i visques i visques. L'únic que no deia visca i que feia molt rosa era el rei. Quina ràbia ha tornat a guanyar. Ell es pensava que en Joan Meig no et donaria mai més. Però ve't aquí, cara, a sobre que torna, i això el rei era ambiciós. Les riqueses, ell mai no en tenia prou. I com t'ho has fet? O, doncs, he anat a veure el dimoni i pel camí m'han anat passant coses i el rei em va tenir prou. Possellit per la furia va pensar si això ho ha fet un noi qualsevol, jo encara m'enriquiré més. I si, si, va arribar directe al riu allà, va trobar el balcant. Allà va trobar el barqué i li va dir, porta-me a l'altra costat, ara mateix, t'ho ordeno. I el barqué, rient, per primera vegada en 50 anys, va dir com ordeneu, si m'haig estat, sí, veniu, veniu. I quan va ser dalt li va dir, teniu els rems un moment? I el rei va quedar enganxat, els rems amb una força increïble. I el barqué va marxar amb un sal que no us pensaria que podia fer un home de 50 i llargs anys. I diuen que el rei es va haver de quedar allà, tots els anys que li quedaven la vida, de vida. I el palau no el van pas trobar a faltar, perquè era un home clúel, tirànic, rondinaire, envejós, malagraït. I veient que no tornava, doncs on jo ho met, va ser proclmar el rei amb gran satisfacció de tothom, perquè més a més de ser bon moço i ben plantat, era generós, amable i net d'acord. I, conte comptat, conte acabat, si no és mentida, serà veritat. Bet aquí un gat, Bet aquí un gos, Bet aquí un conte fos. Bet aquí un gos, Bet aquí un gat, Bet aquí el conte acabat. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. The sacred geometry of chance The hidden law of a probable outcome The numbers lead to dance I know that the space are the swords of a soldier I know that the clubs are weapons of war I know that diamonds need money for this art But that's not the shape of my heart He may play the jack of diamonds He may lay the queen of space He may conceive a king in his hand While a memory of it fades I know that the space are the swords of a soldier I know that the clubs are weapons of war I know that diamonds need money for this art But that's not the shape of my heart That's not the shape That's not the shape of my heart I know that diamonds need money for this art But that's not the shape of my heart I know that diamonds need money for this art But that's not the shape of my heart I know that the space are the swords of a soldier I know that the clubs are weapons of war I know that the space are the swords of a soldier I know that the clubs are weapons of war I know that the clubs are weapons of war I know that diamonds need money for this art But that's not the shape of my heart That's not the shape of my heart That's not the shape That's not the shape of my heart I've been down and I'm wondering why These little black clouds keep walking around with me They're west down and I'm rather behind They go all the way outside about a rainbow smile But they're free, they're all free So maybe tomorrow I'll find my way home So maybe tomorrow I'll find my way home I look around at a beautiful life I'll be in the upper side of town, I'll be in the inside of life But we breathe, we breathe I want to breathe in an open mind I want to swim in the ocean, I want to take my time for me For me So maybe tomorrow I'll find my way home So maybe tomorrow I'll find my way home So maybe tomorrow I'll find my way home So maybe tomorrow I'll find my way home So maybe tomorrow I'll find my way home So maybe tomorrow I'll find my way home So maybe tomorrow I'll find my way home So maybe tomorrow I'll find my way home So maybe tomorrow I'll find my way home So maybe tomorrow I'll find my way home So maybe tomorrow I'll find my way home So maybe tomorrow I'll find my way home So maybe tomorrow I'll find my way home Way back when, in 67 I was a bandit, yeah, my kind Sweet things from Boston, so young and weary Moved down this constant, where the hell am I? Hey 19, now we can't dance together We can't talk it off, please take me along when you slide on down Hey 19, that's we the Franklin She don't remember the Queen I saw me Time to fall and soul survivors She thinks I'm crazy, but I'm just growing old Hey 19, now we can't dance together We can't talk it off, please take me along when you slide on down So maybe tomorrow I'll find my way home So maybe tomorrow I'll find my way home So maybe tomorrow I'll find my way home So maybe tomorrow I'll find my way home So maybe tomorrow I'll find my way home So maybe tomorrow I'll find my way home So maybe tomorrow I'll find my way home So maybe tomorrow I'll find my way home So maybe tomorrow I'll find my way home So maybe tomorrow I'll find my way home I'll find my way home So maybe tomorrow I'll find my way home I'm too lost and you come and you lost and everything about you's so deep I can't sleep, I can't think, I just think about the things that you do I'm too lost in you, too lost in you So maybe tomorrow I'll find my way home So maybe tomorrow I'll find my way home So maybe tomorrow I'll find my way home So maybe tomorrow I'll find my way home So maybe tomorrow I'll find my way home So maybe tomorrow I'll find my way home So maybe tomorrow I'll find my way home So maybe tomorrow I'll find my way home Just think about the things that you do I'm too lost in you, too lost in you I'm too lost in you Ja us sabeu a Vilonis, no us ho perdeu, dijous de 9 a 10 del vespre, va Vilònia Ara escoltes ràdio d'Esvern, sin te units es ràdio d'Esvern La ràdio de Sant Just durante 8 puntus So maybe tomorrow I'll find my way home So maybe tomorrow I'll find my way home So maybe tomorrow I'll find my way home So maybe tomorrow I'll find my way home So maybe tomorrow I'll find my way home So maybe tomorrow I'll find my way home So maybe tomorrow I'll find my way home So maybe tomorrow I'll find my way home So maybe tomorrow I'll find my way home I'll find my way home So maybe tomorrow I'll find my way home So maybe tomorrow I'll find my way home So maybe tomorrow I'll find my way home So maybe tomorrow I'll find my way home I'll find my way home So maybe tomorrow I'll find my way home All I wanna do is make you listen And now on, stop what's going on Stop what's going wrong And now on, it's all I wanna do All I wanna say, you better listen And now on, we're sleeping in the dark And dreaming of the stars, keep on the wish on And now on, all I wanna do All I wanna say, everything I feel And now on So maybe tomorrow I'll find my way home So maybe tomorrow I'll find my way home So maybe tomorrow I'll find my way home So maybe tomorrow I'll find my way home So maybe tomorrow I'll find my way home I'll find my way home I'll find my way home I'll find my way home I'll find my way home