Gràcies per alsoar Xan nugget. Gemm! Gemm! Gemm! Gemm! Gemm! Gew! Gew! Gemm! Gemm! I... I així IPS, un moment de falta. Deia, Popeier, això és una notte, qui em troba una wateringa fajita pel kommamb Mot, combina el metrall i opcんだ el不到. No molecular testimonis. Soc a la mà per posar la misèmia que et tenim i que et vaig açret. Al món d'una altraruck mentida, el que m'havia portat a l'època l'ad NZ pura li va fer un queisi. La fins i tot al món dePop! Vull dir-me que és una cosa com el que hi ha de la eateria. El que 성보 Gæn importance meu perquè s'ha metals per int taraf mo era com quan era un pel·lí. Home, no virtuous referring o ser thermòRNA. I collaborate, La Fàbia Fabieta és de Federic Mistral. Una vegada hi havia un cavallet que es va casar i va tenir 7 besonades. El pobró, per poder-les mantindre, va tindre de anar-se venent totes les propietats, una darrere l'altra, no li va quedar res. Bé, no és cert, li va quedar una Fàbieta que era preciosa i quan ell tenia tanta prosperitat d'una muntanya de la collita de faves li va agafar una. Quan se va veure tan apurat va agafar una cistelleta i va posar terra, la posa fem i va colgar la Fàbieta. I els 3 dies la Fàbieta va sortir i la Fàbieta ell li va decantar. Fàbieta, Fàbieta, estira't. Estira't, Fàbieta, de branqueta en branqueta, estira't, Fàbieta. I sí, sí, va sortir en grills, van sortir brots, van sortir fulles, branquetes i branques i branques, i fulles i branques. I el cavallet va anar bé cantant, de branqueta en branqueta, estira't, Fàbieta. Va arribar fins a dalt del sol i va arribar al banc del paradís i va trucar a la porta i va sortir Sant Pere. Què vols? Caritat per la mort de Déu, caritat per la mort de Déu, la moa d'Òndria, els meus fills ets mort en degane. I Sant Pere diu a Sant Joan, mira, aquí n'hi ha ningú amb aquesta mort de gana, però que si quedàvem tenint menjar ni diners, què podríem fer? I Sant Joan li diu, mira, mos queden les estovalles de la última cena, la il·lusió podríem donar, va, que tampoc em fem res, i li van donar les estovalles. I li van dir, mira, aquí tens aquestes estovalles, i ell li ha de dir, desplegue't les estovalles, i es desplegaran i sortirà molt aviat endè. I quan hagués acabat i t'hagués alimentat, dius, estovalles, plegueu-vos. Moltes gràcies. I llagafa els estovalles, se les posi i li diu, de branqueta en branqueta, en retire't Fàbieta. De branqueta en branqueta, en retire't Fàbieta. I sí, sí, la Fàbieta anar-hi baixant, baixant, baixant, ell està bé de muntar les branquetes, baixant, baixant, i va caure amb un prat. I ell, com que es tenia tanta gana, ho vaig aprovar. Posa els estovalles de muntar el prat, i ell li diu, estovalles, desplegueu-vos. I sobre, va sortir una sope, un bullit, un rostit, perdius, conill, toda clase de viandes, toda clase de postres, toda clase de pastissos i de vins de totes marques. Va treure el ventre de perill, es va alimentar, molt content, ara sí que ja tenim la solució, ja no patir engany els meus fillets i la meva esposa. Plegueu-vos, estovalles, em plega de seguida. I llavors ell se'n va cap a casa, però al moment se'n toca campanyes. I ells al poble tocaven a missa, oi, tinguin a missa, però donen gràcies. I se'n va, pam, pam, pam, pam. Però quan arribava i diu, bon dia, a missa amb els estovalles, que farem els estovalles, no està bé. Passem un hostal, entre i diu, bona tarda. Què em guardaria, els estovalles? I les agafaré perquè vaig a missa. Quan surti, jo els agafaré. I diu, sí, deixeu, deixeu. Però no els hi digueu, desplegueu els estovalles. I van, va, ja. I l'hostalera diu, què diu aquest home, quina cosa més rara. Veurem problemes. I diuen, estovalles, desplegueu-vos-ho. Van desplegar, va sortir un perfum de frigola, i de timó, i unes vinges, unes viandes. I van dir, oi, ja tenim la nostra fortuna feta. Ara quan tornarà a missa, li donarem unes altres. I així va ser. El bon home, el bon cavaller surt, els hi demane, els hi donen, i ell marxa cap a casa més content. I quan ja arriba a veure casa, es posa, nens, veniu, veniu, que ara sí que menjareu, posa els estovalles a la taula, i diu, estovalles, desplegueu-vos-ho. Sí, nada. Tornar bé, desplegueu-vos-ho. Res. I el cap de n'estona, l'esposa plora i enfadada. Que mos prens el pèl, que mos enganyes. Tenen burles després de la gana que passem. Ets un mal home, ets un mal home. No entenia res. Llavors, on que encara tenia el costat, la si estalleta amb la fabeta, li torna a dir, de branqueta a branqueta, estira't fabeta. De branqueta a branqueta, estiria't fabeta. I si va posar per damunt de les cases, damunt dels núvols, va anar pujant, pujant, de branqueta a branqueta, i el cavaller s'hi va enfilar, i de branqueta a branqueta puja, puja, puja, puja, va tornar al paradís. I toca la porta. Què fas aquí? Què vols, ara? Mira, doncs, que m'han pres les estovalles. I tinc molta gana, caritat, caritat. Estem puradíssims. Sant Joan, mira què passa amb aquest senyor. Diu que li podríem donar. Doncs mira, li podríem donar a l'Aze, qui va portar Sant Josep i la mare de Déu Egipte. L'Aze seu. Ja ho saps, va. Mira, aquí tens l'Aze, i tu li et xequis la cua, li dius, caga monedes. I tu et sortiràs les monedes que necessites. I quan li baixis la cua. Moltes gràcies, moltes gràcies. Va agafar l'Aze, se'l va carregar el coll, i baixant dintre la febeta que ell estava. De branqueta a branqueta, besta, retirant febeta. De branqueta a branqueta, besta, retirant febeta. I així va ser. Que em va arribar baix, va trobar el ruc, i va dir-me que deixi-m'ho provar, i xequi la cua, i dius, caga monedes. I fa sortir unes monedes d'olvi de plata, que brillaven amb el sol, uns gringlings preciosos, una alegria. Pam, pare, i dius, me'n vaig corrents cap a casa, i puja damunt de l'Aze, que me'n vaig cap a casa. Però, anant cap a casa, toquen a missa. I ell diu, no tinc ganes de les gràcies, me'n vaig cap a missa. I dius, deixaré l'hostal. I ells dius, que em agradaria l'Aze, mentre veia a missa. Sí, sí, tranquil, el portarem al corral, i donarem ERB. No li digueu caga monedes, no li xequi la cua. I marxi, marxi, tranquil, tranquil. Quan ets fora dius, aquest és l'almenys dels estovalles. Allò era màgic. Aquest ruptament deu ser màgic, però ve molt. I agafen el port en el corral, obren la cua i diuen, caga monedes, i comincen a sortir, però allà l'estable, brillaven de or i de plata, i un goig, un goig. Bé, unes abraçades, l'hostalera i l'hostalera, van dir, ara sí que em tornen per d'una. Li donarem una altra ruc, i llavors, que me'n enganyarem, i així va ser. Tornar de la missa, que em donaria l'àgea. Aquí el tens, aquí el tens. I em donaria un bon serpat de merda. Tranquil, i se'n va cap a casa. I arribar, veniu fillets, veniu esposa, i ara sí que la cua, i diuen, caga monedes, i el que va fer va fer una altra cosa, un ruptament. I tu, el senyora i la esposa, encara més enfadada, i és la burla més grossa que ens podies fer. Marxi d'aquí, mal home, marxi d'aquí, mal home. I ell tentava tenir la febeta, allà amb la seva cistelleta, i ell diu, febeta, de branqueta amb branqueta, estirat febeta, de branqueta amb branqueta, i puja a dalt, i puja, puja, puja, fins i més dalt, el pare dius, torna a tocar la porta, surt-se amb pere, i diu, ara què et passi? I dius, que mira, que me l'han pres. Joan, què podien fer amb aquest home? Home, que t'ho ha fet tan benet. I dius, mira, aquí a la barra de Sant Josep, que jo li aniria bé. Fes la teva feineta, i quan vulguis que paris, barra, bareta, deixa de fer la teva feineta. I així ho va fer. Va tornar a baixar, de branqueta amb branqueta, enretira't febeta, de branqueta amb branqueta, enretira't febeta, i així va arribar a terra, arribar a terra, i quan va estar caminant, tocava de vespre. I va dir, no, no, menvai. I també els entre les tales, dius, guardeu-me la barra, i no dic jo, bareta, fes la teva feineta, i llavors els te l'estareu, dius, bé, també no ho sé mai, que aquesta barra de bareta, i va dir, barra, bareta, fes la teva feineta, i va començar la barra, a donar els icopes al cul, al cap, a les cames, a les cuixes, sense parar, i com va, com va, pataclic, patacloc, pataclic, patacloc, patacloc, patacloc, fins que els va deixar ple demorats, però com que les vespre eren curtes, va tornar amb l'horaviat. El treballer, i ens va dir, ara ho avallaré, avallaré, que està bé, ara, així vosaltres, realment, m'heu fet molt mal, i van dir, no, no, jo, pare, pare, pare, ja t'ho tornem, és veritat, molt avui hem robat. Li van tornar, i ell va dir, bareta, bareta, deixa de fer la teva feineta, la barra va acabar, ell se la va guarrar, va anar cap a casa, a més, les tovalles, i el ruc a gamonides. I van tindre molt menjar, van menjar el que van voler, van tindre, vam es diners, va tornar a recuperar totes les terres, totes les propietats, aquell cavaller, i, finalment, van deixar inclús, van convidar, molta gent podia convidar de sobres, a mi també van convidar, però he tingut de vindre aquí per explicar, i ja està explicat, ja està acabat. I havia una vegada un pare que tenia quatre fills, que es deien Pere, Joan, Bernat, i Andreu. Quan van ser prou grans, els va dir, ah, fills meus, ja veieu que jo soc vell, i no tinc res per donar-vos. Us aconsello que us ananeu pel món, treballeu de valent, i sobretot, que prengueu un ofici. Després torneu a casa. L'àndem a mateix, els quatre germans van marxar-vos que aventura, i caminant, caminant, van arribar a un punt on hi havia quatre camins, i el germà gran va dir, penso que cada un de nosaltres hauria de tirar per un camí diferent. Podem quedar d'acord, un any aquí mateix, i així veurem si hem aconseguit trobar fortuna. A tots quatre es va semblar molt bé, i cada un va marxar per un camí diferent. En Pere, aquí era el gran, va trobar un home que li va preguntar on anava, i quan va saber que buscava prendre un ofici, li va dir, doncs vine amb mi, i fes-te estòleg, no hi ha un ofici millor al món, res no quedarà amagat mai als teus ulls. El noi va pensar que sí, que era un ofici prou bonic i va acceptar. I al costat d'aquell home va arribar a ser un estrellet tan expert, que el seu mestre, quan va acabar l'aprenentatge, el va obsequir amb una ullera de llarga vista, i li va dir, amb aquesta ullera podràs veure tot el que passi a tal de la Terra, a sota el cel, i a sota terra. El xicot va fer la prova, va pensar, vaig veure els meus germans que fan, va encarar l'ullera, va estar una llarga estona, mirant cap aquí i cap allà, i després va dir tot satisfet, i visc, que tots estan bé. El segon germà, el Joan, seguint el seu camí, va trobar un home que també es va oferir ensenyar el seu ofici, li va dir que era caçador. Diu així, mai no et faltarà res per viure. El noi també li va semblar bé, i l'home li va donar una tan bona instrucció de casa que el Joan es va convertir en un quesadó expertíssim. A l'hora de marxar també li va regalar una escopeta, i li va dir, és una escopeta excepcional, mai no et fallaràs, cosa que apuntis, cosa que encertes. El noi ja va voler provar. Va veure un gos lluny, que arrossegava un gos, i va voler fer punteria a l'os. Va disparar, i l'os va desaparèixer de la boca del gos, i el gos no se li va bellugar ni una sola dent. El tercer noi, seguint el seu camí, va trobar un sastre, que també es va oferir ensenyar-li la feina. Ell va dir, no, no, sastre, no, passar-se del matí al vespre assegut, fent córrer la agulla i la planxa, que no, que no, que no m'agrada. I ara va respondre l'home, en raones perquè sí. No t'ensenyaré només a cuzir roba, cuziràs moltes coses més i no t'avorriràs gens, ja ho veuràs. I el Bernat et va deixar convence, i se'n va anar amb ell a prendre l'ofici de sastre a fons. I ahir va ser veritat, i a l'hora d'acomiat l'home li va donar una agulla tot dient-li, que aquesta agulla podria es cosir tot el que se't presenti, tant és que sigui tu com manteca, com dur com la ser. Tot quedarà d'una peça. I el noi ho va voler provar, va agafar les restes d'un mirall trencat, les va cosir, i el mirall va quedar tan bé que feia més goig que no passi que es ha estat nou. El quart germà, Andreu, va trobar un home, que també li va dir vina que t'ensenyaria el meu ofici, i quin és el vostre ofici? Va preguntar-hi. Sóc lladre. Ah, no! Això no és un ofici, un ràdio. Més tu us acaben a la presó. Eh, no es passa a tenir por. Jo t'ensenyaré posamant allò que cap al troma no veu, i en el lloc on ningú no em trobaria ni rastre. Ara tu després utilitzes aquesta veritat com vulguis. Però t'asseguro que pots fer molt de bé, eh. Fins i tot pots robar lladres. No, no el meu jo va pensar que tampoc estava tan malament. I al costat d'aquell home es va convertir en un lladre tan expert i tan menyós, que davant d'ell no hi havia res segur. Abans de marxar li va regalar els guants. El noi se'ls va posar, va veure un viatjant pel que més rara li va provar els guants, i li va prendre les sabates. I ho va fer també que l'home va seguir caminant sense donar-se que anava d'escals. Tot just passat l'any, en el mateix lloc en què hi havia els quatre camins, els germans es van trobar. Es van abraçar, van anar corrents a veure el pare, que els barrem amb els braços oberts, i de seguida els va preguntar quin ofici tenien, i que d'on va dir el seu. I el pare no va dir res a cap, va estar content. I va dir, mira, anem a fer una prova, a veure si és veritat que sou tan bons. Tu que tens l'ullera, digue'm de què és el niu que hi ha sobre el ciraré, i què hi ha dins. Ell va agafar l'ullera, va mirar cap a l'abri, va dir, és el niu de cadarneres, hi ha quatre ous, i la mare els cova. Llavors el pare va dir l'Andreu, tu que tot ho pots agafar, porta els ous cap aquí, però l'ocell no se n'ha de donar. I l'Andreu amb els guants posats, se'n va anar a l'abra, va pujar dalt, va treure els ous, i la mare va seguir cobant. Aleshores el pare posa els ous sobre una pedra formant un quadrat, i li va dir al Joan, tu has traspassat tots els ous amb un sol tret. El Joan va apuntar, va sonar el tret, i els quatre ous van quedar oberts pel mig. Ara tu, Bernat, que ho saps quasi tot, cosiràs els ous i els pollets, de manera que no se'ls conegui res. I el Bernat va agafar l'agulla, va cosir els ous, tal com el pare havia demanat. Després l'Andreu va tornar els ous a dalt del niu, i al cap d'un pare de dies, els ous a llets ja van sortir, ben vius i espavilats, i al llavors el Vell va dir, en els seus fills us he de felicitar, heu fet bons estudis, jo no ho sabria dir quin dels quatre val més, però estic content, perquè veig que tots teniu prou mitjans per guanyar-vos la vida. Passat no gaire temps va arribar una gran convoció al país. La filla del rei havia estat raptada per un drac, i el rei amb rangúnia no aclocava els ulls, i va fer saber que que li tornés la princesa a la rebria per esposa, i seria rei. Llavors el pare els va reunir, i els va dir que era el moment d'utilitzar les seves arts, que ells quatre podien anar a veure si les salvaven. I els germans van pensar que sí, que si veien en cor, i es van posar en marxa. El Pere va mirar per l'uller i va exclamar. Ja sé on és, darrere d'aquestes set muntanyes, i la guarda un drac farotxa gros com una catedral. Ens caldrà una barca i travessar el mar. Va trobar el rei, que els va donar la millor barca que tenia. Van dirir-se cap a la muntanya que feia set, i llavors l'Andreu s'esquilla pel costat del drac que dormia amb el cap a la falda de la princesa, i va robar-li la princesa sense que el drac no tingués. I corrents que amb la princesa els braços va tornar cap al vaixell. Però va ser llavors que quan ja estava en mar enllà, el drac es va despertar, i veient que se li havia escapat les presoneres, i va sortir volant, va veure el vaixell, i llavors s'hi va dirigir amb tota la furia, amb la clara intenció d'angolir-los. I el Joan va ser quan li va engegar un tret, que li va entrar directe al cor. Però el drac ja era tan a prop, tenia tanta empenta que va caure de munt del vaixell, i el va partir pel mig, i tots van caure a l'aigua, i tots agafats quan podien les fustes que flotaven. Llavors el Bernat es va treure la seva gulla, i en un tret, i no res, va tenir tots els pedassos cosits, i la nau s'encera una altra vegada. Llavors van tornar cap a casa. Quan el rei va veure la seva filla, estava boig de content, i llavors va quedar els quatre germans, i els va dir, i vaig prometre la meva filla, aquell que la salvés de les ulpes del drac, però quin dels quatre ha de casar-s'hi? I l'Andreu, sense deixar de res a ningú, va dir, m'hi he de casar jo, perquè jo l'he presa del drac. El Pere, sí, però... i jo vaig baronera, si no, no hauríem pogut fer res. M'hi he de casar jo. I el Joan va dir, no, que així ha de casar, sóc jo, perquè darrere no hauria servit robar-li el drac, si jo no hagués mort el drac. I el Bernat va dir, vale, vale, teniu raó, però a veure, ens haguessin pogut morir tots allà, afegats al fons del mar, sort de mi, que vaig cosir el vaixell, i van poder tornar. M'hi haig de casar jo, i ningú més. I el rei, veient que cap d'ells no li faltava raó, va dir, doncs mira-ho. Jo crec que tots marxeu ser el meu gentre, però com que tots quatre no us hi podeu casar, decidiu vosaltres mateixos qui ha de ser el meu oreu, quan us hi hagueu posat d'acord, ja m'ho direu. I mentre veniu a viure aquí amb la vostra pare, i jo, com a prèmius, donaré riqueses, perquè pugueu viure feliços tota la vostra vida. I diuen que mentre ells seguien discutint, quin tenia més mèrit, la princesa es va enamorar d'un príncep que sabia ballar molt bé, i s'hi va casar. Vete aquí un gat, vete aquí un gos, vete aquí un conte que s'ha fos, i vete aquí un gos, vete aquí un gat, vete aquí el conte que va. Vete aquí una vegada. El germà d'en Joan Brut. Una vegada hi havia un ullet tan deixat i festigós que tothom li deia en Joan Brut. Tenia els llibres esgarreats per terra, posava les sabates damunt la taula, ficava els dits a la confitura, i s'avocava el tinter pel vestit nou. Mai no n'havia vist una cosa com aquesta. Un dia, la fada polida, va entrar a la càmera d'en Joan, i s'hi veieu la cara que hi va fer. Això no pot ser, va exclamar, quin desordre. Au, vés-te'n al jardí a jugar, mi mira i esperga el teu germà, mentre jo t'endressaré aquesta habitació. No en tinc cap de germàve dins Joan, i tant que entens, entens un, va contestar la fada. Potser no el coneixes, però ell sí que et coneix a tu. Vés al jardí i espera'l, ja veuràs com vindrà. No sé pas què voleu dir, va dir Joan, però tot això se'n va anar cap al jardí i va començar a jugar pel fang. Molt aviat, un esquirolet, molt exxerit, va saltar a terra, va llogar en aquella coeta tot esterrofada. Què ets tu, el meu germà? Li va preguntant Joan. L'esquirol se'l va mirada de la baix. De cap manera, va contestar. La meva pell està ben respellada, el meu niu ben endressat, els meus fills ben educats. Per què m'insultes preguntant-me si sóc el teu germà? Va saltar a l'abra un altre cop i en Joan Brut es va quedar jugant amb el fang. Amb aquestes, un pitrotx, va arribar tot saltir un an, tot saltir un an. I què ets tu, el meu germà? Li va dir en Joan. I ara, què t'has cregut? Hi ha gent que no sé pas què es pensa, va contestar al pitrotx. Mira, noi, no hi ha ningú més polit que jo, i amb tot el jardí m'he passat tot el matí allisant-me les plumes. I m'agradaria que vagessis la meva dona cubant els nostres ous tan finets, tan nets. El teu germà i jo ni pensar-hi. Va estarrofant les plumes i van prendre el vol. I en Joan Brut es va continuar jugant i esperant. Poca estona després va arribar un magnífic gat, un gat d'angora, blanquet, polit. Caminava de puntetes per no enbrutar-se les potes. En Joan diu, què ets tu, el meu germà? El va mirar de dalt a baix. Mira't el mirall li va dir el gat. Mira't el mirall ben bé. Mira, jo tot el matí m'estic llapant el pèl. Per tenir-ho ben net. En canvi, tu, el ves, ves, que no et rentes mai. Sàpigues, entenguis, que a la meva família no hi ha ningú de la teva mena. Va arquejar l'espinada i se'n va anar deixant en Joan tot desconcertat. Poca estona després va arribar tot grunyint. Un garrí, un garrí. En Joan Brut no tenia ganes de dir-li res, però el garrí no va esperar gaire. Bon dia, germà, va grunyir. Jo no sóc el teu germà, va contestar el noi. Jo ho crec, sí, va dir el garrí. No és que estigui gaire content, però els de la meva família aviat ens coneixem. Apa, anem, anem a rebocar-nos pel fang i després jaurem allà al femer. No m'agrada el femer, va dir en Joan. Explica-ho un altre, això, va contestar el garrí. Miren les mans, els peus, el vestit. Agu, anem, anem. Després anirem a la sol. Allà que es posen el rancho, si és que en queda. Ai, jo no vull el rancho, va dir en Joan tot plorant. No m'agrada el rancho, no vull anar amb tu. I en aquell mateix moment, quan en Joan ja estava plorant, va aparèixer un altre cop la fada polida. Mira, mira, Joan, ja està tot endreçat i net. I cal que continue tal com ho he deixat. Vols anar-te'n amb el teu germà? O vols venir amb mi i aprendre a ser polit? Amb tu, amb tu, amb tu, fada, amb tu. Tot plorant se li agafava els vestits. No, vull anar amb tu, vull anar amb tu, fada, sí que seré polit. Millor, millor, va groguir, va groguir el derri. No, no perdo gran cosa. Mira, noi, així estigui amb el rancho per mi. I va girar cuo i se'n verà. I compta explicat, compta acabat. Vet aquí una vegada. El gai va fer click, click, click i el compte ja està dit. El gai va fer click, click, click i el compte ja està dit. El gai va fer click, click i el compte ja està dit. Gràcies. És la protagonista. Primer van ser les zones. 98.ufm. Després internet, radiodesvern.com. Li vas seguir Facebook, Twitter, YouTube, Instagram. I ara obrim un nou canal. Comunica't amb nosaltres per WhatsApp. 610.777.015. Ràdio Desvern, cada dia més a prop teu. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. I don't want to go home From a heartache What have you been waiting for? Not a care In the world In the world See the smile Waiting in the kitchen Cookin' and the plates for two Feel the arms And rollin' in the evening When the day is through Summer breeze Makes me feel fine Blowing through the jazz Begin' in my mind Summer breeze Makes me feel fine Blowing through the jazz Begin' in my mind Summer breeze Makes me feel fine Blowing through the jazz Begin' in my mind Summer breeze Makes me feel fine Blowing through the jazz Begin' in my mind My mind My mind My mind My mind Let them see we're crazy I don't care about that Put your hands in my hand baby Don't ever look back Let the wound around us Just fall apart Baby we can make it We're heart to heart And we can build this thing together Standing strong forever Nothing gonna stop us now If this world like that of lovers Will still have each other Nothing gonna stop us Nothing gonna stop us now I'm so glad I found you I'm not gonna loot you Whatever it takes I will stay here with you Take it to the good times See it through the bad times Whatever it takes Is what I'm gonna do Let them see we're crazy What do they know Put your hands around me baby Don't ever let go Let the wound around us Just fall apart Baby we can make it We're heart to heart And we can build this thing together Standing strong forever Nothing gonna stop us now If this world like that of lovers Will still have each other Nothing gonna stop us Nothing gonna stop us Ooh, all that I need is you All that I ever need Is all that I want to do Hold you forever Ever and ever And we can build this thing together Standing strong forever Nothing gonna stop us now If this world like that of lovers Will still have each other Nothing gonna stop us Nothing gonna stop us Nothing gonna stop us now Nothing gonna stop us now Hey baby, I know Hey baby, nothing gonna stop us Nothing gonna stop us now Nothing gonna stop us now La ràdio de Sant Junts I hear the clock at 6 a.m. La ràdio de Sant Junts La ràdio de Sant Junts La ràdio de Sant Junts La ràdio de Sant Junts La ràdio de Sant Junts La ràdio de Sant Junts La ràdio de Sant Junts La ràdio de Sant Junts La ràdio de Sant Junts La ràdio de Sant Junts La ràdio de Sant Junts La ràdio de Sant Junts La ràdio de Sant Junts For any more cuts, trees last so long, even after you're gone. I know that you love me and so you will see, you mean for me and I was mean for you. I've called my mama, she was out for a walk. Could've sold it, got back coffee, but it didn't want to talk, so I picked up the paper, it was more bad news. My heart's being broken, with people being used, put on my coat in the pouring rain. I saw a movie, it just wasn't the same cause. It was happy old, I was sad and it made me miss you. For so bad cuts, trees last so long, even after you're gone. I know that you love me and so you will see, you mean for me and I was mean for you. I go down on business and you and I, I'm sad, why would I say I've never heard you online? Same story night, much the same, hearts are broken every day. I brush my teeth, I put the cat back on. I know you hate it, when I leave the light on, I pick a book up and then I turn the sheets down and then I take a deep breath. Good luck around, put on my PJs and hop in the bed. I'm half alive, but I feel mostly dead. I try and tell myself it'll all be all right. I just shouldn't think that more tonight comes, trees last so long, even after you're gone. I know that you love me and so you will see, you mean for me and I was mean for you. Yeah, you're mean for me and I was mean for you. No, no, no, no, no, no. Consequences are so grave, so, so grave Now, the happy friends wait out their slabs So my friends will stop the end On each other we depend, all we depend Now and how you never did Stop it going on We got a weakness, quiet, down, bright and steep Oh, people, stop it going on Yeah, yeah, have you heard the news today? Money's on the menu in my favorite restaurant Oh, well, don't talk about quantity Cause there's no fish left in the sea I'm greeting men and men, call it off I love the rep who was And you better play it nature's way She won't take it all away And don't try to tell me you know I've been her bad rock'n'roll Oh, you've upset the balance man Done the only thing you can Now my life is in your hands Man and I and never did Oh, yeah, well, we got it Stop it going on We got a weakness, quiet, down, bright and steep Oh, people, stop it going on Man and I and never did Oh, yeah, well, we got it Stop it going on Man and I and never did Yeah, well, we got it Stop it going on We got a weakness, quiet, down, bright and steep Oh, people, stop it going on I'm coming to stop it going on. I went, you go, no manches, stop and go away now. Ara escoltes ràdio d'Esvern. Centonits ràdio d'Esvern. La ràdio de Sant Just. D'un strente fitfunt. Dr. For a moment, and the moment's gone. On my dreams, past before my eyes, a curiosity. Just in the wind, all the hour is just in the wind. Same old song, just a drop of water in an endless sea. All we do, crumples to the ground though we refuse to see. Just in the wind, all the hour is just in the wind. Same old song, just a drop of water in an endless sea. All we hour is just in the wind. Same old song, just a drop of water in an endless sea. All we hour is just in the wind. Same old song, just a drop of water in an endless sea. All we hour is just in the wind. All we hour is just in the wind. don't hang on nothing lasts for ever on the earth and sky but it spills away and you're all one another driver All we are is dust in the wind. Dust in the wind. Just in the wind. It's dust in the wind. Everything is dust in the wind. Dust in the wind. Ara escoltes ràdio d'Esferm. Sintonitzes ràdio d'Esferm. La ràdio de Sant Just. Durant de 8 punts. Sintonitzes ràdio d'Esferm.