moviment. La lluita no té cap lluita per fer-ho. La lluita no té cap lluita per fer-ho. No hi ha cap lluita per fer-ho. No hi ha cap lluita per fer-ho. Ai, apopèia, això és una noia. Creu, ver keeping люkey? Wir strengen wie eine Dreie zum Zucker Homrunt. Verkor Bluetooth mein Bettlein und le dise cabbage aufs Stroh. skisch nicht keine Feder und weiß nicht... Misch der Hungeruls. O froeg attending E井 Marcoä. aquest poble i hi havia un convent, un convent de frares. Els frares, cada frare, tenia una feina a fer, un càrrec, i n'hi havia un que li va tocar fer el càrrec de treure la pols. Veig aquí que aquest frare era molt, molt, molt baixet i tenia un gran problema, perquè segons quines parts del convent no hi arribava, necessitava que algú l'ajudés. Amb això tenia un altre frare amic seu que l'ajudava, però bé. Resulta que era un convent tan pobre, tan pobre, tan pobre que no tenia ni una escala i se les havien d'inventar per veure com treien la pols de les parts altes. El seu amic va dir, mira, ja agafa una cadira i tu puges dalt de la cadira. Ja es podeu imaginar el fraret amb una cadira i damunt de la cadira el fraret encarregat de treure la pols. I això no podia ser. I, a més a més, el convent no estava gaire net. Veig aquí que un dia va haver d'anar al poble a l'hora del convent i va veure un cartell i va quedar parat. Ai, què era el cartell que anunciava que hi havia una fira d'escales? I va veure, diumenge, dia 10, fira d'escales. Corrents a manaca pel convent i ho va comentar. El diumenge, el poble, hi ha una fira d'escales i aniré. A veure de quina manera puc tindre una escala. Sí, sí, i tal dit, tal fet. El diumenge, el matí, primera hora, el fraret, tristras, tristras, tristras, se'n va cap a la fira i tot era firaires. Hi havia un munt de firaires amb un munt d'escales. Se'n va amb un firaire i li diu, bon dia a firaire. Mireu, ja soc un frare molt pobre, molt pobre. I sóc l'encarregat de treure la pols. Veig aquí que tan pobres que som que no tenim ni una escala. Com podríeu donar, sisplau, una escala, que només tingui dos grauons. Amb dos grauons ja me n'aniria bé, sisplau, me la podeu donar. I el fraire va quedar pensant i tan que sí que te la puc donar. Home, va agafar i li va regalar l'escala de dos grauons. Veig aquí que aquest fraret era molt espavilat i ell i l'escala se'n van anar cap a una altra firaire de l'altra punta. I se'n van allà i li va dir, Déu-te-guat, firaire. Déu-te-guat, fraret, i li va dir que podríeu canviar aquesta escala i és que mira, ja soc un frare molt baixet, molt baixet. Són el carregat de treure la pols i amb dos grauons no en tinc prou. Sisplau, me podríeu canviar aquesta escala amb una que tingués tres grauons. Aquell fraire se'l va mirar i va dir, molt demanat, tan ben demanat, que no li puc dir que no. Veig aquí que el fraire li va canviar l'escala. Ja tenia una escala de tres grauons. Ells se'n mirava l'escala i pensaven, no ho sé, no ho sé, a les parets potser sí a les finestres, però de la campanada no hi arribaré pas. Podria demanar amb una altra firaire a veure si me la vol canviar. I tristres, tristres, el pobre fraret amb l'escala de tres grauons se'n va amb una altra firaire. I el mateix, Déu-te guard, firaire, Déu-te guard, fraret, mira, sóc un fraret molt pobra, molt pobra, i sóc l'encarregat de treure la pols. I necessitaria una escala de quatre grauons, me la podries canviar, el firaire s'ho va quedar pensant, i tant, que te la canviaré. I sí, sí, li va canviar per una escala de quatre grauons. Ve't aquí, que cada vegada que li canviaven l'escala pensava, potser arribaré al queta finestra, potser arribaré al rossetó, potser arribaré, però a dalt campanada no hi podré arribar. Potser que demani una altra grauó, i així ho va fer. Va anar amb una altra firaire, ja es podeu imaginar que li va dir, Déu-te guard, firaire, sóc un fraret molt pobra, molt pobra, el meu convent no tenim diners, i tinc una escala de quatre grauons, necessitaria una escala que tingués un grau més, sisplau, me la podries canviar, i el firaire, i tant. M'ho has demanat tan ben demanat, que tant que te la canvio, i així ja va ser com tenia una escala de cinc grauons. I això ho va anar fent una altra, una altra, una altra, moltes moltes vegades, fins que va tindre una escala llarga, llarga, llarga. Crec que va arribar a tindre 12 grauons. Llavors, quan va tindre l'escala de 12 grauons, era una escala llarguíssima. Se la va penjar a l'esquena, i se'n va anar cap al seu convent. La gent del poble, i tots els firaires, se'l miraven bocabadats. Mireu, aquest firaire, ahir aquest, els firaires deien, Mireu aquest fraret, quina escala més llarga que té. Ell, content, se'n va arribar cap al convent. Quan va arribar al convent, es va posar a netejar. El seu company ja no el necessitava. I ell es va posar a netejar, i arribava per tots els racons, pel sostre, pel campanar, a les campanes, per tot arreu. I ve't aquí, que aquell fraret va ser molt, molt, molt feliç de tindre aquella escala tan, tan alta. I ve't aquí, que va ser el convent més net i polit de tota la contrada. Gràcies al fred de l'escala, que va poder arribar per tots els racons del convent. I que t'acric, que t'acrac, aquest conte s'ha acabat, i que t'acrac, que t'acric, aquest conte ja està dit. El pobre pop. Ve't aquí, que una vegada, al fons del mar, i m'anava, i era el rei de tot, al fons del mar, un drac, un drac preciós. Estava casant amb la princesa Dragolina, i era molt feliços, molt feliços. La princesa Dragolina era també un drac, molt maca, molt aixarida, tenia unes galtetes rosades, i vivien molt feliços. Però, mira, no va saber com ni per què, però de l'altre dia va començar a no tenir gana. No va esmorzar, l'endemà no va dinar, l'altre no va sopar, i així que, com que no menjava, es va començar a trobar malament. El samarit estava molt preocupat, va cridar als mitjans de l'acord, la van visitar, i un li va receptar unes vitamines, l'altre un reconstituint, i no sonava prenent tot, però la gana no tornava. Els cuiners de la cuina de Palau ja miraven de fer requisits, el menjar és calida, però no, no menjava. I ell em va anar perdint els seus colors, aquells colors tan bonics que tenia l'esgalt, i va arribar a quedar tan dèbil que, mireu, es va quedar allà. El rei va molt preocupat, va veure que els seus metges no havien arreglat res, va dir, doncs, busquarem metges de mare enllà, de terres llunyanes, això no pot ser, va cridar metges de molt lluny, van arribar, la van visitar, van fer les seves receptes, el seu diagnòstic, ell es prenia tot el que li deien, però no millorava, no millorava, no hi havia manera, no menjava res, i es va anar a fablín, a fablín dia a dia, va arribar en punt, que el rei va a tema, però la seva va dir, va dir, això no pot ser, havíem, si la reina es molirà, estava tan desesperat, havia provat tots els metges, tots els medicaments, els consells que li havien dit, que ja no sabia què fer, la van a veure, la seva liquidació, li va dir, escolta, ja no sabem què fer, però tu no millores, tu no menja res. Escolta'm, sisplau, només et demano una cosa, fes-me per mi, fes-ho per mi, però menja alguna cosa, demana'm el que vulguis, el que et vingui de gust, els cuiners ho prepararan de seguida, però fes-ho per mi, menja, una miqueta, però menja alguna cosa, va, digues, què vindria de gustar? La reina se'l va pensar, pensa que pensaràs i sabeu què se li va codir, se'l va codir, que en aquell moment li vindria de gust, doncs, feixa de mico, feixa de mico, va dir el rei del mar, bé, bé, sí, sí, sí, bé, bé, no, no, si tu dius que sí, no et preocupis, jo sóc el rei del fons del mar, tinc un exercit ja, ja em preocuparé, miraré que tu tinguis feixa de mico, el rei de seguida va cridar, el mirall del seu exercit, li va dir, mira, és una situació, li havia d'humor, la reina està, n'està tan dèbil, ara li ve de gust menjar això i, evidentment, ho hem de buscar bé, li va dir, el mirall del seu exercit, que per ser-hi un poc, no preocupis, ara mateix crido tota la meva tropa i anirem ara enllà, fins que trobem a terra ferma, o mico, i t'hi portarem al seu cotxe, va, doncs d'acord, i sí, sí, el mirall va cridar tots els seus soldats, escolteu, els que marran sardines, lluços, tots ben posats, feien un exercit, pressiós, allò que feia una certa fredó i tot, eh, bé, va, que faig, va dir, hem de tenir una mitjana especial, hem de buscar feixa de mico, tots van-ho veí, i sí, sí, el popa d'abans, van començar a nedar, primer pel fons del mar, per anar nedant, nedant, nedant, fins que van al mirall, llun, llun, llun, una illa, ah, allà hi ha terra, anem a mirar, i mireu que és home, sí, sí, en aquella illa, i vam veure dues palmeres, el pop va guaitar, ah, a veure que justament, amb una d'aquelles palmeres hi viu un mico, vosaltres ja sabeu que els micos són molt chafarders i tot ho va veure, així és que el pop es va tensar a la platja i el mico, que estava dalt a la seva palmera, quan va veure que a la seva platja que mai hi anava massa, ningú, va fer un mot i va baixar baix, i el pop li va dir bon dia, mico, bon dia, va dir po, escolta, tu dius en castilla, dius sí, i aquí en escuti és a casa meva, aquí visc, ah, tota la vida has estat en aquella illa, dius sí, ja et dius a casa meva, que aquí en escuti, ah, va dir el pop, i mai t'has mogut d'aquí, dius no, ja tu dius, que és aquí a casa meva, ah, doncs mira, d'allà, vint d'un país al fons del mar, que tu segurament no has vist mai, és un país meravellós, hi ha estrelles de mar, hi ha nécores, no t'ho pots imaginar, hi ha curals, és una meravella, ah, sí, va dir el mico, i doncs el pop li va dir, escolta, ai mico, no voldries pas venir, et convido si vols a veure aquest món meravellós, que jo visc, ah, va dir el mico, doncs sí, i com ho he de fer, dius mira, només cal que facis un vot, i saltis a la meva esquena, i et portaré, et convido venir, al meu món tan meravellós, ah, sí, sí, va dir el mico, va fer un vot, va saltar a l'esquena del pop, i el pop, amb les seves potes, va començar a entrar en l'aigua, i mira, nada, neda, que neda cap al seu real, però encara no feien una mica que nadaven, que el mico va dir, escolta, va començar a rumiar, dius escolta pop, tu dius si no ens coneixem o que no dius no, dius i com et ve ara tu, convidar-me a mi a casa teva si mai de la vida ens havien vist, perquè m'has vingut a buscar, dius ai, és que tinc una mansió molt especial, dius així, quina missió tens, i la meva missió és buscar, perquè la nostra reina s'està morint, i només vol una cosa, m'han menjat, i he de buscar fetge de mico, com que tu ets un mico, ah, va dir el mico, i tant, que sóc un mico, home, dius, però això m'ho havies d'haver dit abans, dius així, per què? Dius que tu no ho deu saber, però els micos mai viatgem amb el nostre fetge, i el fetge, quan marxo de casa sempre ho deixo penjat a la palmera, el pop va dir, ja ara, com m'ho puc fer, dius, home, tenim fàcil solució, mira, ara Girocua em tornes a casa, et quedes a la platja, i jo pujaré a la meva palmera, i et va xerrar el fetge, no et preocupis, ah, va dir el pop, ah, doncs d'acord, van Girocua, el pop, i tot l'exercici, ja va, nadant, nadant, va tornar a la illa, però així que el mono va fer, el mico va fer un vot, de l'esquena, del pop cap a terra, que us sembla que va fer, que va anar a buscar la palmera, sí que va anar a dar la palmera, però no va baixar pas, i el pop a baix, i tot l'exercici, a baix a la platja, esperi a guarda, esperi a guarda, i el mico, que no baixava, i el pop, al cap d'un estono, va entendre, ben clar, que el mico no baixaria mai per durar el seu fetge, eh, que no, sabeu què va passar, llavors, que el pop, i tot l'exercici, va anar a veure Girocua, i tornar cap al seu rei Alma, quan van arribar al fons del mar, al Palau del Rei del Mar, del drac, ja l'esperava al rei fora, i estava la guai, quan els va veure arribar, va sortir corrents, va, pop, corre, corre, que els cuiners ja tenen el foc a punt, que tot està a punt per fer aquest fetge, perquè la Rina menjarà, i aviam si si salva, que no... i el pot dir, oi, majestat, sí que teníem, que no heu trobat un mico si majestat, oi, doncs entés, oi, i llavors li va explicar la història, oi, el rei, quan va veure, que el cap del seu exercici, l'Almirall, havia sigut tan ruc que es havia deixat entavenar per un mico, és que va pensar que no això no podia ser, per una banda la seva dona continuava parillant, però, més a més, com podia tenir una persona tan curta de gambals al cap del seu exercici? Va menjar, va cridar la seva guardia real, i van dir que el bastonejessin tant com pogessin, i d'aquella feta és que els tocs són tos, eh, que ara són tos, eh, que no tenen cap espina, doncs ve d'aquella feta, de tant com el van arribar a bastonejar, i ara em preguntareu, i la pobra reina, què va passar, doncs, si no va menjar el fetge de mico, que es va morir, ah, no, perquè sé que li va passar la reina, quan va veure que els medicaments no li veien efecte, quan va veure que no hi havia manera que els seus caprissis pogessin ser, doncs, resolts, va decidir una cosa que a vegades hem de fer tots, va decidir que es posaria bona i sola, va tornar a menjar poquet a poquet primer, i uns quants dies, mireu, els colors li van tornar a la cara, i va ser aquella d'adragonina tan màquina, tan preciosa, que el seu marit s'estima, i van viure feliços, i com tots, van menjar niços, i com t'ha comptat, compta acabat. Vet aquí una vegada. Pell d'asa. Vet aquí que una vegada hi havia un rei, que vivia amb la seva dona, la reina, i tenien una filla. Mar i filla s'assemblaven molt, ja des que va néixer la nena, s'assemblaven, mesura que va anar creixent, la nena cada vegada s'assemblava més a la seva mare. La seva mare era una reina molt bonica, molt bonica, i la nena, que tothom li deia jo, i com t'assembles a la mare. Però ja sabeu el que passa, que a vegades les coses no són tan boniques com semblen, perquè va arribar un moment que la mare es va posar malalta, i vet aquí que es va morir. El rei s'estimave tant a la seva dona, i n'estava tant enamorat, que aquella mora el va deixar ben atreparat, ben desanimat. Estava tan trist, no hi havia re, que el fes feliç. Els que vivien amb ell, de la seva cor, del seu palau, es van començar a preocupar, no menjava, no dormia, es van aprimar, tots estaven molt amoïnats. I a més a més, no sols amén per la seva salut, sinó pel futur del seu realme, que s'havia d'aquell realme, si ara es moria el rei, o necessitaven més descendents. Amb això, que van pensar, mira, el rei s'ha de tornar a casa, i li van començar a presentar noies, princeses d'altres realmes, perquè el rei sí que és, però el rei no en trobava cap com la seva dona. Totes eren amb més lleigues, o amb més antipàtiques, o amb menys sàpies, o amb menys... Totes hi trobava alguna cosa. Però, mentrestant, la nena anava creixent, i com us he dit, la nena s'assemblava molt a la seva mare. Entre els seus consellers, n'hi havia un, que era una miqueta, com us diria jo, d'aquells que romien, que barrinen sempre i vegades no romien bé. I ve't aquí, que va pensar i està, no troba cap, que li agradi, perquè cap se sembla la seva dona, i sabeu què li va dir. Li va dir, escolta, perquè no cases amb la teva filla, fixa't, és igual de bonica com la teva dona. Ah, el rei se la va mirar i va veure que sí. Era igual, igual que la seva mare. El rei estava tan desterutat i no sabia el que es feia, que li va dir, potser sí, doncs, i li va dir per casar-se. Ah, quan la filla va sentir que el seu pare es volia casar amb ella, va quedar ben escarrefada, de seguida va dir que no. Però és clar, el rei, i era el seu pare, ell se l'estimava, no sabia què dir-li. Va fugir corrents i se'n va anar a trobar la seva padrina, qui era la que li havia pujat i criat des de que la seva mare era morta, i li va dir, fixeu, plorant, plorant, fixeu què em passa, què em diu el meu pare. Fixeu què diu, com ho puc fer? És el rei, és el meu pare, és el que és més poderós, què puc fer? I la padrina li va donar el següent consell. Diu, mira, per treure l'inxot del cap, demana-li alguna cosa impossible. Així què li puc demanar? Demana-li que et faci un vestit d'or, un vestit que sigui que llueixi com el sol. Ja veuràs com que no et podrà fer? Doncs ja estarà. Ara això és com una veneïteria que té el cap i l'haurà de deixar córrer. La nena, si sí, l'endemà li va dir, em casaré amb tu, però jo voldria que et regalessis un vestit que brillés el sol. Ah, el rei va dir, va, va també cridar els seus consellers, i va veure un conseller que va dir, ah, sí, jo conec una teixidora, que és capaç de fer uns teixits els més fins, més brillants, més bons del món. I sí, sí, els consellers del rei la van anar a trobar, i aquella bona dona, que era filadora, teixidora, que tenia uns dits d'or, es va agafar la seva filosa i el seu fús, se'n va anar a fora, va sortir fort, i el moment que el sol brillava més, va començar a teixir. I veig aquí que tenia tanta gràcia que els ratxos del sol es van començar a entortollar amb els seus fills de ceda, i va fer un teixit que brillava tant, i era tan fi, i ella mateixa sabia les mides de la princesa, li va tallar el vestit i li va fer el vestit. I al cap d'uns quants dies, el rei va poder presentar la seva vida, a la seva filla, el vestit, que brillava com el sol. La filla va quedar ben parada. Com pot ser això? Corrents corrents, va agafar el vestit, però, mig plurosa, va tornar a veure la seva padrina. Diu, mira, padrina, ara m'hi he de casar. M'ha fet el que jo li havia demanat, i paraula és paraula. Home, dona, encara li pots demanar una cosa més difícil, d'un més difícil, sí. Ara li podries demanar un vestit que fos teixit, amb fills de lluna. I vols dir, provo, provo. I la reina se'n va anar a veure el seu pare, li va dir sí, que el vestit m'ha agradat molt, però volia demanar una altra condició, i quina és aquesta? Ara voldria un vestit filat amb fills de lluna. Ah, va dir el rei, veurem. Va cridar els seus consellers, i també, oh, no preocupis, va anar a veure aquella bona filadora, i la filadora va agafar el fos, i la filosa va sortir a fora del carrer, i aquella nit feia una lluna plena, preciosa, i es va començar a filar. I entre els fills de seda, s'hi van entortalligar els ratxos de la lluna, i d'alguna estrella que també hi havia aquella nit, li va sortir un teixit, que brillava com la plata, com si la lluna mateixa que s'entrat a dins del seu teixit. Va fer el vestit, i li van enviar la nena, i el rei li va poder donar. Ah, quan la nena va veure aquell vestit, que talment brillava com la lluna, va quedar-hi, i ara no tinc solució. Ara sí que estic ben atrapada, va tornar corrents a veure la seva padrina. Fixa, padrina, ara sí que no tinc solució, m'he de casar amb el meu pare, i jo no ho vull pas. D'on, encara li pots demanar una cosa més difícil? Sí. Mira, demana-li un vestit que estigui teixit, amb les zones del mar. I això sí que és impossible, ja veuràs com no ho podria fer. La nena va tornar a veure el seu pare, i li va dir, mira, sí que em casarem tu, perquè tinc un vestit que brilla com el sol, i un altre, que és tan brillant com la lluna. Però mira, vull una altra cosa, i què serà ara aquesta vegada? Vull dir-hi un vestit que estigués teixit, amb les zones del mar. Ah, va dir, ja ho buscarem, i sí, sí, els seus consellers, van anar a veure aquella dona que filava tan fi, ella és aquella senyora, va agafar el fus i la filosa, va anar a rentar a platja, i allà, a veure del mar, va començar a filar a fil. Les zones del mar, quan van veure aquells fills de seda tan preciosos, també hi van moguer-se dins, i es van entortoligar amb aquells fills de seda, i van entortoligar estrelles de mar, i, ostres, amb les seves perles, hi va quedar un vestit, una roba tan bonica que també ens semblava un tros de mar. La mateixa teixidora va fer el vestit a la seva mida, i va enviar el rei. El rei va cridar a la seva filla, li va dir, mira, noia, aquest és el tercer, era cosa que em demanes, i em sembla que és el que tu volies, quan la filla ho va veure, perquè aquell vestit era preciós, com un tros de mar. La filla va agafar el vestit, i corrents, corrents, sense poder plorar, perquè ja va veure que ja estava ben perduda, se'n va anar corrents a veure la seva padrina. Ara sí, va dir, padrina, que m'he de casar amb el pare. No tinc solució, ja ho veus, tres coses que l'hi he demanat, que semblaven impossibles, i les ha por de fer totes. I la balleta va començar a rumiar, diu, espera un moment, escolta, me'n penso que tinc la solució. Diui, quina és? Diu, mira, tu no ho saps, però el teu pare, aquí, que palau, a baix de totes les quadres, amb un racó que pocs ho saben, hi ha un nasa, un nasa que cada dia fa un cessor. No fa fems, fa un cessor, i aquest és un cessor, és el que fan rica el teu pare, que pugui enviar aquests vestits, que sigui el rei més poderós, perquè no li demanes la pell d'asa. I ja veuràs que l'asa no el matarà pas, per tu, perquè si mata l'asa, s'hauria acabat ser ric, s'hauria acabat el poder que té. Ai, vols dir, prova, prova, la nena se'n va anar a veure el seu pare, i va dir, mira, ara, pare, m'has aconseguit tres de les coses que t'he demanat. Però aquesta tercera, ja sé que és molt difícil, però ja no te'n demanaré cap més, cap més. Tu dic de bo de bo, voldria, doncs què vols, doncs voldria, la pell de l'asa que teniu abans, a les quadres, i que fa uns ses dos. El pare va dir la pell d'asa, oh, oh, la nena va marxar, i el pare va rumiar una mica, perquè realment veia el que si jugava, jugava el seu poder i la seva força. Però estava tan enamorat, perquè el pare es pensava ben bé que aquella filla era la seva dona, estava tan enamorat, que va enviar a dos crids, a que mateixin l'asa, la van matar l'asa, li van treure la pell, van cridar la filla, i la van entregar. La pell era la seva filla. Llavors la seva filla va agafar la pell d'asa, i va veure que no tenia escapatòria, que ja sabia de casar amb el rei, però ella no volia pas això. Sabeu què va fer? Que damunt d'aquells vestits, perquè se'ls portava tots posats, es va posar la pell d'asa, i va fugir del seu palau, i va passar dos o tres dies per boscos, per desesperada, fins que hi ha, sense menjar, ni aigua, ni res, tota plena de pols, i amb la pell d'asa el damunt, va arribar amb una casa molt gran, la casa de pagès, pel que era molt gran, i va anar a la cuina a demanar un tros de pa, perquè tenia tanta gana, i quan va ser llava, no tindria pas alguna feina per mi. La cuinera que hi havia, que li ho veia a veure a la porta, la va veure tan plena de pols amb aquella pell d'asa, tota bruta, tota, que li va fer com a pena. Ja busquarem alguna feina per tu, i ja sé qui no podries fer, podries fer de porcarola, qui tenim una xoll de porcs, que s'amo gransos, perquè cada dia els hi convé sortir. Tu, de bon matí, faràs aquesta feina, et agafes els porcs i els dos o el prat, i el ves pels tornes a posar a la xoll, i faràs això, i si tindràs menjar. Ai, gràcies, gràcies! I així va ser com aquella princesa va fer de porcarola. Cada dematí sortia, amb els porcs anàvem un prat, i quan arribava el prat, sabeu què feia. Estrella de la pell d'asa, i d'una butxaqueta d'un vestit, estreia una pinteta d'or i es pentinava. Vet aquí que això feia molts dies que durava, i el fill de l'amo d'aquella casa, un dia va anar a baixar la cuina a vom de matins mursa, i va veure aquella porcarola amb aquella pell d'asa. I però, se la va mirar, diu que és aquella porcarola a la que cuida els pels à. Però, quan ella va sortir de la cuina, aquest noi va veure que sota la pell d'asa es veia com una cosa, com una cinta, doblada, que brillava, diu ell, aquesta porcarola en aquesta cinta. I sabeu què va fer? La va seguir. Però de lluny va seguir, i quan va arribar el prat, ell va seure, es va treure la pell d'asa, i es va començar a pentinar. I quan el noi va veure aquella noia tan mata, que a més a més portava un vestit que brillava com el sol, se m'ha enamorat. I al cap d'uns quants dies, quan aquella noia, com cada dia, sortia, ell va preguntar la cuinerer del nou tret, aquesta noia va venir aquí demanant caritat, demanant que li inguessin tros de pa, però bé, aquí al cap d'uns quants dies, quan ella tornava de la feina, li va dir, escolta, tu qui ets, perquè no et treus aquesta pell que portes al damunt. I quan se la va treure tot, vam veure que era una princesa, i ell, com que n'estava tan enamorat, es van casar. I així és que, ella també, ja feia dies que el veia aquell noi per la cuina, també el trobava molt la xerita. I així és que es van casar, i van viure feliços, i redera la porta, i un sac de confits, on tots els nens i nenes s'hi lleven els dits. Ves aquí una vegada. Ai, apopeia, das ist eine Not. Wer schenkt wie eine Dreia zum Zuckerfurt Brot. Verkaufe ich mein Bettlein und leh mich als Stroht. Sticht mich keine Feder und beißt mich keinen, beißt mich keinen, beißt mich der Heuerflor. beißt mich keinen, beißt mich der Heuerflor. I the blue, and it feels like it's a hurt so bad And suffered just enough to sing the blues So turn on, turn on, turn on those sad songs When all hope is gone, why don't you tune in and turn them on They're rich into your room, oh, I just feel the genesis Genesis, all is gone, you know Sad songs, they say so much Sad songs, they say Sad songs, they say Sad songs, they say Sad songs, they say So much, so turn them on Oh, turn them on, turn on those sad songs When all hope is gone, why don't you tune in and turn them on They're rich into your room, oh, I just feel the genesis When all hope is gone, you know Sad songs, they say so much When all hope is gone, you know Sad songs, they say so much When every little bit of hope is gone Sad songs, they say When every little bit of hope is gone Sad songs, they say When all hope is gone So open up your morning light And say your little prayer for I You know that if we are to stay alive And see the peace in every eye Sad songs, they say She had two babies, one was six months, one was three In the war of 44 Every telephone ring, every heartbeat Stinging when she thought that it was gone I don't wanna wait for all the lies to be over I don't want to know right now, will it be? I don't wanna wait for all the lies to be over Will it be? Yes, so will it be? Sorry She showed off all wet On the raided throne step Wearing trouble in her skin And the war she saw Fits and still it's so hard to be gentle and warm The years pass by and now the headlander dies I don't wanna wait for all the lies to be over I don't want to know right now, will it be? I don't want to wait for all the lies to be over Will it be? Yes, so will it be? Oh, so you look at me from across the room You're wearing your anguish again Believe me, I know the feeling It shocks you into the jaws of anger Oh, so through the little more deeply All we have is this very moment And I don't wanna do what his father and his father and his father did I wanna be here now To open up your morning light And say a little prayer for right You know that if we are to stay alive And say the peace and love we have I don't wanna wait for all the lies to be over I don't want to know right now, will it be? I don't wanna wait for all the lies to be over Will it be? Yes, so will it be? I don't wanna wait for all the lies to be over I don't want to know right now, will it be? I don't wanna wait for all the lies to be over Will it be? Yes, so will it be? I'm sorry Open up your morning light And say a little prayer for right You know that if we are to stay alive And say the love we have I don't wanna wait for all the lies to be over Will it be? Yes, so will it be? I don't wanna wait for all the lies to be over I don't want to wait for all the lies to be over I don't have the past To live without my music To be impossible to do In this world of troubles M'ha music rich with you I don't have the past To live without my music To be impossible to do In this world of troubles M'ha music rich with you I don't have the past To live without my music To be impossible to do In this world of troubles M'ha music rich with you I don't have the past To live without my music To be impossible to do The music of the past The music of the past The music of the past The music of the past The music of the past The music of the past The music of the past I know there's something in the wake of your smile I get a notion from a look in your eyes You built a love where that love falls apart Your little piece of heaven turns to blue Listen to your heart, when it's calling for you Listen to your heart, there's nothing else you can do I don't know where you're going, and I don't know why Listen to your heart, before you tell him the truth Sometimes you wonder if this fight is worth buying The precious moments are all lost in this fight Just work your way, nothing is what it means I feel all belonging to your dreams Listen to your heart, when it's calling for you Listen to your heart, there's nothing else you can do I don't know where you're going, and I don't know why Listen to your heart, before you tell him the truth And there are voices that want to be heard There's so much to mention, but you can't find it worth it There's so much, so beauty like me Listen to your heart, when it's calling for you Listen to your heart, there's nothing else you can do I don't know where you're going, and I don't know why Listen to your heart, before you tell him the truth I don't know where you're going, and I don't know why Listen to your heart, before you tell him the truth I don't know where you're going, and I don't know why Listen to your heart, when it's calling for you Listen to your heart, before you tell him the truth I don't know where you're going, and I don't know why I don't know where you're going, and I don't know why I don't know where you're going, and I don't know why I don't know where you're going, and I don't know why I don't know where you're going, and I don't know why I don't know where you're going, and I don't know why I don't know where you're going, and I don't know why I don't know what you say, just a little bit longer I don't know what you say, just a little bit longer I don't know where you're going, and I don't know why I don't know where you're going, and I don't know why I don't know where you're going, and I don't know why I don't know what you say, just a little bit longer I don't know where you're going, and I don't know why I don't know where you're going, and I don't know why I don't know where you're going, and I don't know why I don't know where you're going, and I don't know why I don't know where you're going, and I don't know why I don't know where you're going, and I don't know why I don't know where you're going, and I don't know why I don't know where you're going, and I don't know why I don't know where you're going, and I don't know why I don't know where you're going, and I don't know why I don't know where you're going, and I don't know why I don't know where you're going, and I don't know why I don't know where you're going, and I don't know why I don't know where you're going, and I don't know why I don't know where you're going, and I don't know why I don't know where you're going, and I don't know why I don't know where you're going, and I don't know why I don't know where you're going, and I don't know why I don't know where you're going, and I don't know why I don't know where you're going, and I don't know why