d'Essis. Hola, som el grup Marc. Mestres, avies recuperadores de contes. Formem part de l'Associació de Mestres Roses Sensat, i avui hem vingut a explicar-vos contes. Esperem que us agradi. De contes i de rondalles, ja us en comptaré un grapat. La meitat serà mentida, l'altra meitat veritat. La rate i l'hermità. Una rondalla de Ramon Llull. S'escau que una hermità estava pregant, i va veure que passava un milà, un aigre de rapinye, que portava a les potetes una rate per menjar-se-la. L'hermità va pregadeu que aquella rate li caigués a la falda, i l'auració d'aquest senome va ser escoltada, i la rate li va caure a la falda. Llavors la va mirar i diu, torna a pregadeu, que aquella rate es converteixi en una noia, una nena ben bonica, i així va ser, a l'abans seu va tindre-ho. Una noia, la rate es va convertir en una noia bellíssima. Se la mira i l'hermità diu, mira, t'he vuig buscar un marit. Què et sembla la Lluna? Ets preciosa. ¿Vodries casar amb la Lluna? I la noia, aquella rate, però era una noia, que diu, no, la Lluna, no, que no veus que no té llum pròpia, i no té gens d'eclaró, i la clara que té li dona el sol. Vols casar-te amb el sol? No, no l'ho vull per marit, que no veus que el sol ve un núvol i li treu la clara? Vols casar-te amb el núvol? Jo busco el núvol per marit. No, que no veus que el núvol, quan hi ha una muntanya, s'atura i no pot passar. Vols casar-te amb la muntanya? No, no és que la muntanya sempre té unes ratetes, unes ratetes que les milen, la foraden. I llavors diu l'Ermità. Saps què? Torni pregadeu, perquè es torni amb una rateta, i llavors ell es va casar amb un primarit, un ratoli molt aixirit. I aquesta rondalla, tan antiga, ja està explicada. Partidari... El drac de Sant Llorenç del Munt. En el temps de la Invasió de la Moraina, dels Serraïns, els catalans d'aquestes terres es van haver de refugiar a les muntanyes, perquè eren els únics llocs on els moros, els Serraïns, no s'havien amoïnat de pujar. A la banda del Vallès, per exemple, la gent del Pla s'havien salvat dels cims de les muntanyes de Sant Llorenç del Munt, tan ferrenya, rocosa i perdadora. I allí, si s'havien vent segurs i protegits. Ara bé, els Serraïns no podien consentir de cap manera que tan a prop de la capital hi hagués un nombre tan gran de catalans tot fent-la viu-viu. A l'altra banda, pensaven que això podia ser, fins i tot perillós, per la seva seguretat. Van decidir un pla estratègic molt enginyós. Van fer venir de l'Àfrica un cadell de drac, encara força petit, i una nit fosca-fosca, ben demagat, el van pujar a la muntanya per torrents i xerragalls, i el van deixar en una cova, que avui coneixem amb el nom de la cova del drac. I van deixar també algun xais, la bèstia es pogués alimentar i fer-se ben gros, i ben poderosa. Al cap d'un temps, en efecte, la bestiota s'havia fet grossa i terrible, i s'havia menjat tots els xais que l'havien deixat. I un bon dia, esclar, la gana la van venya a sortir de la cova per cercar una miqueta més de ministra. Aleshores, va aparèixer a la llum el drac monstruós. Tenia tot el cos cobert d'escates, el cap com de cocodril, una cua llarga i llarga com una serp, l'esquena arissada de crestes, dues potes amb més descendits, i dues ales enormes com de ratapinyada. Era una bestiassa que feia tremolar a la terra i al cel. I aquest drac, afamat, va començar a fer allò que volien els serraïns, menjar-se la gent que trobaven per aquelles cingleres. Els estalls que va fer entre els catalans de la comarca van ser tan regrossos que aviat la notícia havia corregut com la pòlvora per tot Catalunya. Però es va intentar de lluitari, però les fleixes rebotien contra la seva curiosa d'escates com si fossin palletes de blot. I acostar-se per lluitari de prop era suïcida, perquè l'animalàs engrepava els homes, els feia xicina, amb menys temps del que cal per explicar-ho. Tot i això, una colla de cabellers ben armats i guarnits, van intentar d'acabar amb la fera, però desagrad de la destresa guerrera dels cabellers, va ser la bíbria qui va acabar amb ells. La llama del drac de Sant Llorenç del Muni de les Seves Malvestats va arribar també a orelles del conte de Guifri, que, aleshores, ja havia conquistat Barcelona. I, com a bon caballer que era, es va disposar a plantar cara a la bestiota. Es va fer ben guarnir i armar amb l'ucoriasse el braç i la llança al puny. I se'n va anar cap a la muntanya, cabalcant, cabalcant, cabalcant, un magnífic caball, acompanyat dels seus millors homes. En arribar, els esperats de la mola van haver de deixar els caballs i continuar a peu, perquè el camí era molt rost i estret. Quan el drac els va veure que pujaven, tot es va enfollonir i va començar a fer grans esbremecs i a treure foc pels allals i pels caixals i a fer trontollar les pedres de les muntanyes. Davant d'aquell inesperat de rebastall, els caballs que s'havien quedat en un replà més baix, es van esbaratant i sense nord, ni seny, van acabar estimbant-se esperats avall. De les hores ençà, aquell indret és conegut com el cingle dels caballs. Tant bon punt es van trobar el com de la bíbria, va començar la baralla, guifré, va agafar un pudor estronc d'alzina i el brandava com si hagués estat una canyeta. Un moment que la bèsties va costar més, el conte va descarregar una falconada amb aquell tronc, talment un fabulós cop de mall. Però allò no va fer més que acabà d'enforir el monstre, que li van grepar el tronc i el va partir pel mig. Just en aquell instant el conte guifré va aprofitar per ficar-se entre les potes i clavar-li la llança entre mig de dues escates. Llavors el drac, mal farit, va trocejar la llança, que d'un i a clavada i es va obre unar encara més amb el conte. Com ja només tenia l'espasa... Quina, quina por! Però si la fira de salvatge i horrible, el conte era fort i coragiós com cap d'altra. I la baralla es va abrir encara més. L'animalàs traient foc pels ullals i sang per la farida i el conte vigilant estutament, que no deixar-se tocar i de tornar-se a deixar ferir. Fins que rodolan tots dos, enmig de tornar a tocar el cos de la bestiesa amb una bona punxada de l'espasa. Aleshores la bíbrea, veient-se perduda, va fer el pensament d'escapar-se i va arrancar el vol. Però el conte guifré no estava per deixar-se perdre una presa que ja tenia a mig seva i es va agafar les potes del drac amb tota la seva força. D'aquesta manera el conte va volar amb el monstre. I com que estava sota del seu ventre, l'animal volant no es podia defensar. Grifré va anar clavant en furió un cop i un altre i un altre l'espasa al ventre de la fera. Així el vol del drac no va poder durar gaire i tots dos van anar a parar pel defalliment de la fera al cim del puig de la creu, després d'haver travessat per damunt de la vall del riu Ripoll, en un vol impressionant i terrible. El lloc on va morir el drac, el cim del puig de la creu, s'hi va alça una església romànica. En recorda aquella feta memorable que va acabar amb el terror de la comarca. Els ossos del monstre es van repartir per tota la muntanya. Això és una llegenda catalana que ens l'ha explicada en Miquel Desclott. I aquí ja s'ha acabat. Bé, aquí una vegada. Els quatre plets de Pasqua Granada és un conte popular de València. Hi havia una vegada fa molt temps un pobre home que es deia Blay, que vivia als papagers, en una caseta molt, molt, molt, molt pobrits. Tenia la Vicenteta, la seva esposa, i sis fillets. Passaven molta gana, perquè sis fills són molt d'estralers, la roba, el menjar, el col·legi... Tot el que vivia del jornal que el Blay guanyava. A la ciutat tenia un germà tot el revés. Es deia Joan, i ell li deien el Rick, anava al carrer sempre amb una capa de vellut, molt alt, molt fort, guapo, guapo. I aquest senyor tenia 100 caps de bestiar. Tenia veus, tenia vaques, tenia 3 criades, tenia 5 pastors, i inclús tenia un garruatge amb cavalls per anar a sortir passejant la seva senyora, i no tenien fills. Vull dir aquí que per la puríssima se desperta un dia el Blay, obre la finestra, Vicenteta, Vicenteta, i la Vicenteta li deia, com ho farem, i els dies que estarà ara, començant de l'hivern, doncs no, mos queden uns duros, mos queden uns duros, però no pot ser, i es va sentar, va esmorzar, una miqueta de pa i una miqueta de bacallà, que és el que feia sempre, i pensant, pensant, i la Vicenteta li deia, doncs no hi ha més motiu, te n'has d'anar a veure el teu germà i m'ha llevat uns duros. I el que va fer molt malgènic, i no vol parlar amb mi, no tenim res a més, si no vols que ens morim de gana. L'Aix, s'arregla i surt, molt mal calçat, se fa en la neu com pot, i arriba a la ciutat, i demana per el seu germà. I la Cerventa, que era una bella Cerventa, li diu que està molt ocupat, que està parlant amb els pastors. Com que era el germà del seu am, deia que era un foc, tot decatifes, uns mobles preciosos, i allà estava llit, tot arrocadet, arrocadet, cap d'una bona estona, surt el seu germà, i li diu, hola, i se saluden com a bons germans, una bona abraçada, que fa la Vicenteta, que fa la Canalleta, bé, bé, què és el que vols? I diu, mira, morir és de prestar cinc gobletes d'or, per passar l'hivern, i li diu que no hi ha la poríssima, i ja només en sortiré, no podré anar al jornal, ja te'l tornaré, quan faci el bon temps, que jo aniré al jornal, i no podré tornar. Quan se'n diu, el Joan Ríc, se'n diu, vas a deixar cinc gobletes d'or, va saltar, i es va aixecar de la cadira, com si l'haguéssim punxat. Bueno, bueno, no te'n fades, o te'n fades. I els gastos, fixa't, que tinc cinc pastors, tres criades, un cotxe, i a més la dona és molt bonica, i em gasta molts diners. Jo no en tinc de diners, no em faig. Bueno, bueno, no perdona, perdona, ja, mira, i si ens morim, almenys vine a l'enterrament. Home, no et deixaré pas, o et deixaré pas. Mira, farem una cosa, te deixaré una vaca, la mateu, i menja autoliberga la vaca, i si no us moriré de gana. I el, quan puguis tornar a treballar, el jornal, poc a poc m'ho tornes. Ah, gràcies moltes gràcies. Mira, saps què? M'ho tornes per la candelera, i m'hi tornes una vaca. N'he compris una de petita, la vas creant, i em tornes una vaca. I ell diu, oi, la candelera és molt justa, però, doncs, bueno, per Sant Josep. La vella és Sant Josep. Si no, n'hi ha després justícia. Un dels abraçades, molt content, torne cap a casa, xafant la neu, i n'hi estan contentíssims. I a cap de tres hores va arribar el seu criat amb la vaca. És la família més contenta. Hi havia un bic, era carnisser, i els hi va matar la vaca, i llavors els buscins de vaca els van posar amb sal, bueno, contentíssims, i l'oliver van menjar de la vaca. Va vindre el bon temps, i va anar al jornal, i la Vicenteta li deia, per tornar, per poder comprar un videll petit, i d'alimentar-lo, i tornar-lo a ton germà per Sant Josep. Però no podien fer cap estalvi, perquè aquella canalla, menjarven, esbussinaven pantalons, sabates, camises, calçotets, que no podien estalviar res, i anar-hi a passar uns dies. Ahir que em d'estalviar, però no podien estalviar. I així, amb l'oixa, amb l'angoixa, amb l'oixa, sense tenir cap solució. I va passar el dia, on l'angoixa va endormir, i va passar el dia de Sant Josep, i va ser el matí, va ser el més dia, i cap allà les tres de la tarda, pom, pom, a la porta. La justícia. O sou amb l'aig, si germà del Joan, doncs sou requerida que no vau tornar allò que havia de ser, o cinc dobretes d'or, doncs que deu avisar d'aquí un mes, tindreu que anar al coi, al tribunal de justícia, al Palau de Justícia, i el jutge real, Dom Fernando, os justgarà, i ell diu, i la dona mare em ve. Ai, aquest dia és pas quadrenada, pobres de nosaltres, pobres de nosaltres. I van marxar, que deu avisats, i marxen la vasili, l'escrivent, que van escriure una notificació d'aquest ple que havia de solucionar. Arriba dos dies abans de la pas quadrenada, el pobre Blay, vestidet com un que podia, amb un farcellet que li va posar unes mudes, li va donar uns dinerets, per poder dormir al coi, i una mica de berenar. Una berena molt senzilla. Marxi, a peu, i camina, camina, tot el dia, molt trist, perquè jo, com que no podré pagar-ho, doncs m'he posant a la presó. I què farà la Vicenteta Maronès? Molt trist, molt trist. Tot tal que, quan arriba, ja avançada a la tarda, doncs té gana. I aquella mica de berenar que tenia per bastants dies, s'ho menja. I se senten en un lloc on hi ha un prat, se senten unes fonts, i ell cansat, i se sentien cantant els usells, i molt avançada a la tarda, sent uns crits, que el desperten. I eren uns crits, ajudeu-me, sisplau, ajudeu-me, sisplau. Ell que s'estie, que busque, busque, i allà, amb un racó, veu un pobre xicot que estava cridant, perquè el seu porquet havia caigut amb un fangà, i no el podies treure. I el demanava auxili, i el blai que tenia, un bon cor, deixés-te'l, farcellat allà, i se'n va ajudar-lo. I s'estiren, i s'estiren, i s'estiren, i es posa a ple de fanques, i ell cau dins del fang, i al final pot agafar-li la orella. I l'estiren, l'estiren, i al final se queden, de les tirades, que d'ella amb la orella, ple de xicot de sang. I el porquet cau dins del fang, de tot el total, i s'ho feien. I ben esfonjat. Ah, tal meu por. Os posaré una denúncia. Passat demà, os denuncio, i heu d'anar al Tribunal de Justícia, perquè m'heu de pagar el por. O paga-me l'ara, i jo no tinc res. Pos passat demà, os vull veure. I el pobre, de nit, ple de fang, se n'ha fet. Què faig? I va sentir-vos d'un gos. Un gos vol dir que a una masia prou, va anar seguint, i amb aquella masia el van deixar dormir a la pallera, i encara li van donar una mica de sopar, a la vora del foc, que era una bona gent. A Matissa Txèque, i marxa, va caminant. I el dia es va anar molt bonic, però ell, molta tristesa. I ja veu les portes d'alcoi, una ciutat gran, m'ha caperit. I amb això havia de treure-se un riu, però arribar a la ciutat, ell estava amb una banda, hi havia un riu, hi havia de passar l'altre. I hi havia un pont fet de fustes, i ell va anar per treure-se, i es troba que al mig hi havia un llenya taire amb el seu aser ple de farcells de llenya, i el home volia fer estirar. I el cavall que tenia por, l'aselbur, tenia por, i no volia avançar, i em fa d'at. I ell, llavors, em torna un búlica, s'ajudo, s'ajudo, i al final li diu, eh, va, va, ajuda, sisplau, i l'estiren. L'amo, llenya taire, estirà bé cap endavant. I el blai aguantava la radera que no tingués en radera, i n'hi havia manera com se l'hagués enclavat. El blai li diu, per què no agafeu els farcells de llenya, i els descarregueu, potser el pobre no pot, i d'úters tota la raó, i els descarregueu, i l'amo descarregueu. El farcell de llenya el porta a l'hora del pont, i quan va a descarregar l'altre, li diu, bueno, ja estem, es veu que a la veu de l'amo, aquell burro, es veu com un salt, i com si volgués saltar i tirar a ser a l'abisme, que papais al riu, i el blai li farà fer per la cua, i l'aguante, aguante, aguante, que vingui, aguante, aguante, que vingui. I mentre l'aguante, les esbaixades que feia, el ase, que cau a fons del riu i s'enfega, i a però es queda amb la cua, el pobre blai s'hi queda amb la cua, i llavors li diu, per favor, que m'ha ometat el, que és capaç, ara m'he l'ha ometat, que faré jo sense el meu burro, que faré, i ara mateix us denuncio, com el pagueu, o us denuncio al senyor jutge real, don Fernando, i allò però si jo no hi feré, si us volia ajudar, res, demà mateix, ell un altre plat, demà que és pasco a Granada, demà aquesta festa es presenti a la ciutat, i li diu, oi, el pobre blai, un altre plat, això és terrible, tot el que entra a la ciutat, se la comença a mirar, mirar, i que uns edificis preciosos, i al final veu el campanà, l'església molt maca, el campanà molt impressionant, i toca les campanes, i no m'obre mai més de la presó, i la Vicenteta, que farà més, no veurà els meus fillets, ja sé que faré, no puc aguantar més, puc regalar el campanà, i m'ho suïcidaré, i així acabaré el meu pena, perquè només sortiré, tota la vida tancat a la presó, no puc, amb 3 plaits, no puc, total, que puc regalar el campanà molt, i vi el campanè, però el campanè no se'n dona compte, m'ho sol de les campanes, i se'n posa allà, tanca els ulls, i es tire, cap a l'avisme, i el va deixar sentir com una fresqueta, i agafo una mica de descans, com si se li vegués, i de cop i volta, un patac fort, i si trobe com a to, una mica de mal d'ossos, una mica de mala esquena, però es trobe com si estés amb un lloc to, i to de veus i crits, i lluny, aquestes són els veus, i els cel, que és aquestes crits, i en aquell moment se'n dona compte, perquè està sentat, de munt d'una senyora, d'una carroça, en aquell moment havia passat una carroça, ella havia saltat, havia forat el sostre, que són de roba, i havia caigut davant d'una senyora, obren la porta, tothom, eren els fills, 3 fills, i a l'altre, està molt malalt, que sembla morta, que ens busquen un metge, ja vols també venir en uns aguasils, i mirem, però si no és que sembla morta, és que s'ha matat, oi, l'agafi, la gent no volia matar, i finalment, els aguasils li posen les cadenes a les mans, els peus, i no t'escapis que ets un criminal i el pobre, però a mi què em passa, a mi què em passa, i em fa matar, i al final, posen a la presó, i passen una nit terrible, i al matí li donen un buscí de paper esmorzar, i un besbàiu, i cap al judici, que aquell dia, el jutge real, Don Fernando, el Palau de Justícia, del Coi, s'ha fet una gran trobada de solucionar plets, el dia de la Pascua Granada, s'he reunit, i surt, i el jutge real, Don Fernando, s'ha sentit. Amb un costat hi havia totes les pobres, que feien una cara a tots els gent miserables i impobres, i entre ells, el Blay, que havien de ser jutgats, i a l'altre cantor hi havia tots les mandans, i allà hi està el seu germà, Joan, a la sua capa de vellut, i hi havia els... el Porqué, la Llinya Taire, i els tres fills de la baronesa, que està ben de dol, que havien denunciat, comença la sessió, i el Blay comença a respirar, perquè aquell jutge, aquell Don Fernando, aquell jutge real, tenia un jutge de justícia seca, doncs anava a favor, perquè havia d'haver un pobre home, que feia temps, que el seu home no li pagava, i havia d'atacassar un conill de les teves terres, i el denunciava per això. Però et va dir, tu apaga més, i ell va pensar, aquest home, no vec cringós, et toquen bé, et toquen són germà, i li diu, mon germà li vaig deixar una vaca, de 5 dobles d'or, i no m'ho ha tornat, aquell dia no m'ho ha tornat. A veure, quants fills té ell, tal? 6 fillets i l'esposa, i de què viu? Viu, va al jornal, i escolta'm, per què no t'ho ha pagat? Perquè no està al vi. Clar que podria, perquè ho hauria de fer, no vol estar al vi. Bé, jo dictamino, que a partir d'ara, tu i la teva dona anireu a viure en aquella caseta, i cuidareu les criatures. I jo visilareu que menys gent estiguin ben vestits, i vagin al col·leisit. I la Vicenteta i el Blay aniran a viure a casa teva, que descansin, i tu faràs la seva feina. I la Vicenteta va dir, que potser m'ho seria molt treballar. Retiro, és molt bé. Ara, a partir d'ara, fas el favor de tenir mano, que els has de donar un ajuda. Sí que ho faré, sí que ho faré. I va marxar. Que content, que content. Llavors, ja ha respirat. Surten per què? Sí. Llavors, si vostè mateix ha fet aquesta denúncia, això no es fa. Si és doble és d'or, li fa pagar. Passi la llenya tària igualment. Si vostè que va demanar ajuda, sí, si és vostè, perquè li fa pagar la culpa que sigui. Ell, el que va matar, encara gràcies, que es va esforçar. Si és doble és d'or, li fa fer donar. Si tots contents van marxar, van dir que no em faci, que no sigui pitjor. I el senyor de la senyora que ella havia caigut, perquè aquest senyor se volia suïcidar. I va caure la munta i va matar. Doncs bueno, igual. Jo també el condemno a mort. Però tant. Ara vosaltres fareu el següent. Sou tres fills, no? Bé, el primer es pujarà del campanar. I es tirarà. Posareu una carroça al mateix punt que està bé quan érem a la vostra mare. I ell es centrarà allà. Tindrà la mateixa mort que la vostra mare. I el segon fill ja s'ha acabat. Si no pots matar, el segon fill ho farà. I si no ho farà el tercer. I van dir, escolteu, això és una mica molt difícil. Se veu què? Doncs no, retirem a denunciar. Retirem a denunciar. I l'home més content. I llavors, quan s'acabe, el jutge li diu al blai. Mira, aquí tens nosaltres, te donem de l'esor real, te donem els quants doblers, perquè puguis tornar cap a casa, que tornis bé, que puguis canviar els vestits, perquè no hi he ple de fang encara. Però et mando una cosa, que no et moguis mai més de casa teva, perquè cada vegada que surts, acabes empletjant. I aquest conte ja s'ha acabat. I em penso que encara viuen molt feliços. L'Ai, la Vicenteta, els seus nens i els joans de Carinyós els ajuden molt. I aquest conte he acabat? Està explicat. Vete aquí una vegada. I que t'acric, que t'acrac, el conte s'ha acabat. Derrere la porta hi ha confits, i veu allà pels dits. Ai, mi bastista! La socó d'Eslot! Yeah, yeah, have you heard the news today? I peep all right across the world, I pledge and they will play the game. Victims of a modern world, Circumstances brought us here, Armageddon's come to near, To a turn and now, First I feel the only key To set our challenge destiny, The consequences are so grave, So so grave now, The happy crazy way I dance lives, So my friends, to stop that end, On each other we depend, Oh, we depend. Man in high, you never did, Stop it going on, We got a weakness, why not run and sleep? Oh, Feeble, Stop it going on, Yeah, yeah, have you heard the news today? Money's on demand, You in my favorite restaurant, Oh, well don't talk about quality, Cause there's no fish left in the sea, Greed and man, Been callin' off a lot throughout the world, And you better play it nature's way, She won't take it all away, And don't try to tell me, You know I've been her bad rapper all, Oh, you've upset the balance man, Done the only thing you can, Now my life is in your hands, Oh, man in high, you never did, Oh, yeah, We've got it, Stop it going on, We got a weakness, why not run and sleep? Oh, Feeble, Stop it going on, Yeah, yeah, have you heard the news today? Money's on demand, You in my favorite restaurant, I know where it's got to be, that way I'll be wrong I'm just scared, oh, when you're going to land Don't stop that going on and land Don't stop that going on Now when you're going to land Don't stop that going on Or when you're going to land Don't stop that going on Or when you're going to land Don't stop that going on I feel your love around me, baby, I'll never forget my feelings. And I feel that I don't belong, draw my strength from the words when you said, Hey, it's about to feel it, the deeper inside you feel it. Dream about us together again, when I want us together again, baby. I know we'll be together in time. Everywhere I go, every smile I see, I know you want that, smiling back at me. Dancing in the moonlight, I know you are free, I can see your star shining down on me. I feel your love around me, when I want us together again, baby. All my love for you, always been a true way to tell me, now and then, I can wait for you to wrap your way around me. And I'll try more, I'll try more around you, baby. And sometimes, he'll whisper in no pain, no worries, will you ever see me, so happy for my pain. Dream about us together again, when I want us together again, baby. I know we'll be together in time. Everywhere I go, every smile I see, I know you want that, smiling back at me. Dancing in the moonlight, I know you are free, I can see your star shining down on me. I feel your love around me, when I want us together again, baby. All my love for you, always been a true way to tell me, now and then, I can wait for you to wrap your way around me. All my love for you, there are times when I look above and beyond, there are times when I feel you smile upon me, baby. I'll never forget my baby. What I give just to hold you closer on that, in heaven we will be together again, baby. Everywhere I go, every smile I see, I know you want that, smiling back at me. Dancing in the moonlight, I know you are free, I can see your star shining down on me. Everywhere I go, every smile I see, I know you want that, smiling back at me. Dancing in the moonlight, I know you are free, I can see your star shining down on me. I'll never forget my baby. I won't be here when you come home. Sorry if you don't understand, forgive me if you can. But I can see another road, and I ain't coming back. Don't look for me, you'll understand. Cause I will be so far away, you'll never find me anywhere. And I won't take no superness, no, but you can picture promises. Because it's over, and I ain't coming back. You gave me everything, and now I'm making your home. You know that I don't need to tear your world apart. I would never leave if I thought you couldn't stand the pain. A letter in the heart is written on the wall. A letter with the words on top of it all. Because it's over, because it's over. I ain't coming back. And as I close the door, I know I'm making your home. Yeah, yeah, I should have loved you more. Instead I've torn your world apart. I ain't coming back. I ain't coming back. And as I walk into the lonely afternoon, I feel sad enough. I know the times when you are lonely where you are. Please don't hate me then, I just could not pretend. Yeah, now, now, feel the tears. Feel, feel the tears. Feel, feel the tears. Feel, feel the tears. I can't believe it, you're a dream coming true. I can't believe I have fallen for you. And I was not lucky, was content to remain. And it's ironic to be back in the game. You are the one who's led me to the sun. How could I know that I was lost without you? And I want to tell you, you control my mind. And you should know that you are alive in my being. You are the one who's led me to the sun. How could I know that I was lost without you? I can't believe it, you're a dream coming true. I can't believe I have fallen for you. And I was not lucky, was content to remain. And it's ironic to be back in the game. And I want to tell you, you control my mind. And I want to tell you, you control my mind. And I want to tell you, you control my mind. And I want to tell you, you control my mind. And I want to tell you, you control my mind. And I want to tell you, you control my mind. And I want to tell you, you control my mind. I want to tell you, you control my mind. And I want to tell you, you control my mind. And I want to tell you, you control my mind. And I want to tell you, you control my mind. I want to tell you, you control my mind. I want to tell you, you control my mind. I want to tell you, you control my mind. I want to tell you, you control my mind. I want to tell you, you control my mind. I want to tell you, you control my mind. I want to tell you, you control my mind. I want to tell you, you control my mind. I want to tell you, you control my mind. I want to tell you, you control my mind. I want to tell you, you control my mind. I want to tell you, you control my mind. Ara escoltes Radio Desfer. Ara escoltes Radio Desfer. Ara escoltes Radio Desfer. Ara escoltes Radio Desfer. Ara escoltes Radio Desfer. Ara escoltes Radio Desfer. Ara escoltes Radio Desfer. Ara escoltes Radio Desfer. Ara escoltes Radio Desfer. Ara escoltes Radio Desfer. Ara escoltes Radio Desfer. Ara escoltes Radio Desfer. Ara escoltes Radio Desfer. Ara escoltes Radio Desfer. Ara escoltes Radio Desfer. Ara escoltes Radio Desfer. Ara escoltes Radio Desfer. Ara escoltes Radio Desfer. Ara escoltes Radio Desfer. Ara escoltes Radio Desfer.