Hola, som al grup Marc. Mestres, avies recuperadores de contes. Formem part de l'associació de mestres rosa sensat, i avui hem vingut a explicar-vos contes. Esperem que us agradin. Rondalla va. Rondalla ve. No us cregueu res del que us diré. En Pere de la Massa. Met aquí que una vegada, amb un poble, hi havia una dona vídua amb el seu fill, que devia tenir prop de 15 anys. Era bona xot, simpàtic, bona persona, la mare estava content amb el seu fill. Vaig dir a la seva mare que era més aixarit que altres peres, però no tenia ni ofici ni benefici. Ell sempre tenia la dèria d'anar a Corremont, i anava pensant que volia anar a Corremont, i li va dir a la seva mare, mare, vull anar a Corremont, i la mare es va esbarar. Tant vols anar a Corremont, tan jove, i em deixaràs amb mi tota sola. Ai, Pere, espera-te ser més gran. Bé, va dir, doncs, molt bé, mare. Però ell anava rumiant i anava rumiant, i un bon dia li va tornar a dir, mare, vull anar a Corremont. La seva mare veus què voleu, li va dir doncs si tantes ganes entens, ves, ves a Corremont. En el moment que va tenir el permís de la seva mare, va agafar un tros de pa, un penatge, somó a portar tot, i va sortir pel camí que marxava del poble. Va anar caminant, caminant, caminant, i arribo amb un poblet, amb unes cases i uns carrers tots arreglats, i va sentir uns cops llanquen, clac, clac, un soroll que venia d'una casa. Va treure el cap i era una ferreria. Allà la gent trescava per més que el poble que podien, i sentien martells i ferro, i malls i excluses. I mirava i es va quedar a bocabedat mirant des de la porta. El mestre li va dir, noi, que t'agrada el que fem? Diu, oi, tant, si m'agrada. Estic meravellat de mirar-ho. No t'hi voldries pas quedar? Oi, tant, si m'hi voleu. Doncs ves, digue-li a la teva mare, i et quedes. O és que la meva mare no viu aquí, està molt lluny. Doncs si vols quedar, queda't i ho arreglem. Empera es va quedar, ui, que s'ho va disfrutar. Va prendre tot l'ofici, va fer de tot i s'hi va passar 4 anys. Quan ja passaven els 4 anys, empera encara tenia la veritat d'anar a Corremont. Recordeu, no li havia marxat tot i això. I li va dir al mestre d'allà del ferrer, mireu, jo he treballat aquí 4 anys, doneu-me el que em toca, i me'n vaig a Corremont. La malícia li havia de saber greu, perquè empera era un bon ofici, ho treballava molt bé, però li va dir, noi, fes com et sembli. Aquest dono, i li va dir, no, no vull res de diners. Vull que em deixi fer una massa amb tot el retall de ferro i totes les coses que tenim aquí per aprofitar. I el mestre va dir, ah, com vulguis, doncs ja pots començar. Va començar, van agafant troços, troços de ferro, van fent, i feia una massa cada vegada era més grossa. El mestre estava, no sabia pas què dir, es quedava tot per a què farà aquest xicot, què farà aquest xicot. I va fer una massa que pesava 7 quintes. Quan la bateria hi feta, se la va apalljar el coll, com aquell carrer per marxar a Corremont. Clar, el mestre d'ofici va dir, ja ho entenc, aquest xicot ha picat tant en vertells i malls, que s'ha fet fort, fort, fort, fort, fort, fort, i jo aquesta massa no la podria txacar, però bé, ell és ell i que faci com ho vegi. Adeu, adeu, doncs, que tinguis molta sort si mai tornes per aquí, ens pots venir a veure. Molt bé, adeu i moltes gràcies. Se'n va anar, va continuar caminant, va caminar dos dies, dos dies o tres dies i dues nits, ben bé no se sap, però va caminar força. I va arribar amb un resultat gran, amb uns carrers amples, ben arreglats, unes cases molt polides. I voltant, voltant per aquells carrers, arriba una plaça i viu una casa tan gran, tan gran, que diu que és aquesta casa. Tenia dos balcons. Tenia una portalada tan ampla que hi podien entrar dos o tres carros a l'hora. I es va quedar mirant i diu dir, quants prístins deuen tenir la gent que viuen aquí. I mentre estava mirant, unes mitjones el van veure des del balcó i van pensar que aquest noi ens pot ajudar. Perquè sabeu què passaven a aquest poble? El rei tenia una tanca amb moltes vaces i tenien uns pastors que portaven les vaces a menjar herba a la tanca. Però renoi, cada dia hi havia un problema. O les vaces tornaven sense pastor. O tornava el pastor amb les vaces, però ni faltava una vaca, dos vaces, tres vaces. I no hi havia manera de resoldre quin era el problema. I en aquest moment estava sense pastor, perquè l'últim pastor havia desaparegut. No sabien si l'havia menjat un animal, si l'havien matat, no sabien res. I li van dir a les mitjones, espera't un moment, noi, se'n van anar corrents a veure el rei, i li van explicar que hi havia un xicot fort, ben plantat, que potser podria fer de pastor i el rei diau-li que pugi de seguida. Va pujar, van parlar amb el rei, el rei li va semblar que era una persona prou forta i amb empenta per fer, per portar les vaces, i en Pere va dir-me, doncs ja tinc feina, i m'agrada quedar-me aquí. I l'endemà, el que es van posar d'acord, i l'endemà, el dematí, ja se'n van anar amb les vaces. El van acompanyar fins al terreny lloc de les vaces, i li van dir, mira, hi ha dues tances, una plena d'herba, una herba alta, preciosa, fresca, que deia mengem, i l'altra, tot un pedregot, alguna herbota petita que hi ha aquella, i l'home li va dir el que l'acompanyava, mira, les vaces les has de posar en aquest camp d'aquí que hi ha pedregat, no les posis pas a l'altra, que no sabem què passarà. El Pere no va entendre res, però va dir, bé, si és així, va posar les vaces a dins dels pedregots, oi les pobres vaces, allà no hi havia nerves, miraven, esbrutaven, esbrutaven, i alguna trobaven, re, va passar tot el dia, i en Pere se'n va tornar cap al Palau. Quan va arribar al Palau, el rei i els criats li van dir, escolta Pere, aquestes vaces tornen seques, tenen les mamelles buides, no han fet llet, com és això, no tenim llet per menjar ningú, i en Pere diu, oh, jo les he portat allà on veu dit, doncs no ho sé, perquè ja han de portar llet, és veritat que has tornat tu i han tornat les vaces, però no pot ser. Bé, tant de mal Pere diu, jo faré com em sembla, em sembla. S'en van les vaces, els hi obre la portella de la tanca, que hi havia tant terra, i les vaces m'agradaria que les veguessin. Menjaven i menjaven, contentes, felices, anaven tant de pressa menjant, que de tant en tant s'havien de seure, i reposar i agafar una mica d'aire i paï, perquè, clar, tenien l'estómac molt buit aquells dies, reposaven una mica i tornaven, i tornaven. I en Pere diu, oh, que felices, aquestes vaces. Tot està en bordre, ara jo puc seure i menjar, i es va treure l'entrepà que portava. Les herbes eren tan altes que casi tapaven el Pere. Al cap d'una estona que el Pere estava tan tranquil, va sentir... i diu, què és aquest enrenou? Què passa aquí? Però no em va fer cas, algun animal el que deu passar, i va tornar a sentir... Va mirar, caram tu, va veure un drac gros que s'acostava cap a les vaces. I el Pere diu, bé, què farem, aquest drac? Que si estigui. Ah, però va veure que agafava una vaca i se l'emportava. Va sortir corrents, corrents, el Pere, eh, tu, on vas, què et penses? I el drac, jo pensava que estava sol, que no hi havia ningú. Ah, però m'agrades més tu que les vaces. I va deixar la vaca i volia atacar el Pere. Però esclar, el Pere, li deien de la massa, perquè sempre portava aquella massa penjada al coll. El Pere va agafar la massa, cliclava cop de massa, el cap del drac, el deixes d'avornir, i hem sorrat un pam en terra. El Pere va dir, no, doncs mira, i ja està, el misteri de la vaca. Es va tornar a acabar de berenar, quan va ser l'hora de tornar-me'n a marxar, oi, quan van arribar al Palau. El rei, la reina, tots els criats, la gent del poble, tothom va anar a veure les vaces, amb les mamelles plenes de llet, la llet que sobreixia, van agafar llet, per tothom, per tothom del Palau, i encara em van poder donar als veïns que vivien més a prop. El Pere va pensar, doncs, escolta, no sé per què tan problema. L'endemà va tornant a la tanca, aquí hi havia herba, va portar l'entrepà, se l'estava menjant, i de sobte va tornar a sentir el mateix soroll de l'altre dia. Ah, això és el que passa, i es va amagar i va mirar, i apareix un altre drac, una mica en furisbat, una mica en pipac, agafa una vaca, i agafa una altra, i se l'emporta una cada mà. Eh, eh, on vas, drac, tu què t'has pensat, aquestes vaces no són teves? Ah, em pensava que estaven sols. No m'interessa, les vaces m'interesses més tu, que ets més tendre i més bo, ara vinga menjau, i sí que tindré bon dinar. El Pere deixa que s'acosti el drac, que s'acosti, que s'acosti, el drac content, perquè pensava quina olor que sento de carn humana, que bona. I n'hi ha que me li clava un cop de massa, que el deixa tan estabornit com a l'altre del dia abans. I aquesta vegada va picar tan fort el Pere, que va baixar tres pams a terra, ensorrat del cop que havia fet. El Pere diu bé, mira, doncs ja està, tu tenim les vaces que van plenes de llet, el drac ja no fa mal, va fer una mica de migdiada, i quan va ser l'hora se m'hauran tornat cap al Palau. Quan va arribar al Palau tothom ja l'esperava, perquè era un misteri, què passa amb el Pere? Què passa amb el Pere? I el Pere deia, coses meves, oi que voleu la llet? Doncs aquí està la llet. Bueno, el llet per tothom i encara per més veïns, perquè és clar, tanta llet no se la podien prendre. I no hi havia congeladors aquella època, se l'havien de menjar. Molt bé, l'endemà el Pere torna a agafar les vaces, se'n va la tanca, aquí hi havia molta herba, clar, les vaces, ja em direu vosaltres, les vaces com menjaven de contentes, però clar, estaven tant tipes que no menjaven igual que el primer dia, i ja hi ha moltes toles i descansaven. El Pere també tenia allà el seu menjar, pan botifarra, molt bo, i torna a sentir que ells eren... però molt enfadat, molt més. Mira i veu un drac més gros que els altres, que treia foc pels queixats. Agafa una vaca amb una mà, l'altra vaca amb l'altra, i la tercera vaca se la posa a la boca. Eh, tu què et penses, què et penses, surta en Pere, drac, aquí, què et penses, deixa aquestes vaces que no són teves, que són del rei, tu què vens aquí a emportar-te vaces? I el drac diu, home, que bé, però si trobo una persona molt millor que les vaces, deixa les vaces. Ets tu que m'has matat els dos fills, ets tu, ah, ja he vingut amb molta força, i tu la pagaràs, la pagaràs cara, perquè dos fills no es maten. El Pere tenia la massa al costat, deixa que el drac s'acosti, s'acosti, s'acosti, s'acosti... Pam! Me li clava un cop de massa al cap, i el deixa estar bernit, i va picar tan fort que el drac es va ensurrar mig més trobar llet, no es penseu, de la força que tenia el Pere, clar, una massa de 7 quintes té molta força quan pica. En Pere se'n va tornar cap al palau, portava la llet, i la gent del palau no en tenia, tornaven tot a les vaces i tornava al pastor. I en Pere deia, oi, que voleu les vaces, i la llet ja m'espavilo. Van demà el Pere es va voler llevar més d'hora, perquè va pensar a veure què passarà, es van portar les vaces, evidentment van anar al tancat i via l'herba, i el Pere no es va geobra a menjar l'entrepà, no, es va posar a vigilar, a vigilar què passava. I arriba el drac, no tan gross com el del dia abans, però molt més rovent i molt més enfadat, i agafa dues vaces amb una mà, una vaca amb una altra, i l'altra la boca. I us dolpera. Ep, ep, aquestes vaces no són pas teves. Ah, tu ets, tu ets el que m'has matat els dos fills, el meu marit. Ara jo vinc amb una fura impressionant, i tu veuràs, i tu veuràs, i et menjaré i t'agafaré, i seràs molt millor més bo que les vaces. S'acosta, el Pere el deixa acostar més, acostar més, acostar més, i quan ja té a tocar, clava un cop de massa, i l'adraquesa cau hasta mornida i ensorrada. En Pere diu, bé, he matat dos dracs, fills, el pare i la mare. Vés a saber, la família, quanta gent són. Quan va ser l'hora, se'n van tornar al Palau. La gent ja no deia res, perquè ja trobaven... Ara ja trobaven normal, que torneix el Pere amb totes les vaces i la llet. I ningú li preguntava res, i el Pere pensava, jo més tranquil. L'endemà va tornar allà, va tornar les vaces a la tanca, va estar vigilant, vigilant, vigilant, passava un estona, un altre estona, un estona més tard de quan havíem vingut els dracs abans, i no va venir cap drac. El Pere era curiós, i volia saber les coses que passaven. I diu, jo vull veure el camí dels dracs d'on venen. Va deixar les vaces que estaven allà menjant i dormint, i gairebé dormien més que menjaven, perquè estaven molt tipes. Va tancar a tanca ben tancada, que no en sortís cap, i va seguir el camí per on havíem vingut els dracs. Va caminar, caminar, caminar, va baixar un tros de la muntanya cap avall, i quan estava més avall, va veure un Palau imbènds. I és això? Si va costar, per imbènds, unes torres altes, una porta alta, uns espais amples, entra i va veure rastre de drac. Diu que ell deu ser el Palau dels dracs. Va anar a la cuina, unes olles, olles per menjar els dracs, que volien. Amb un menjar tan bo. El Pere que sigui menjar allà amb tros de pan, botifarra, tenir una gana, i va dir, jo em posaré dinar. Va menjar una sopa boníssima, un rostit boníssim. I estava penxoc content, havia quedat tip. I llavors diu, vaig haver-hi una mica més que hi ha en aquest Palau, i al costat de la cuina, amb un costat, hi havia la porta. Diu, a veure, què hi ha en aquesta porta? Entre la porta i donava amb una estable. Una estable net, polita, arreglat, hi havia un cavall. Un cavall negre, preciós, lluent, amb una trinera ben cuidada, molt. I un vestit de cavaller, també negre, tot de carrer negre. I al final d'aquella estable hi havia una altra porta. I el Pere va pensar, vaig a mirar aquesta porta on porta? Va obrir la porta, una altra estable, ben cuidat com l'altra, però rebut de caquet el cavall era de color vermell. I el vestit del garrer també tenia com l'altra, un treixó de garrer sencer, amb casc i armadura i tot, de color vermell. Caram tu, aquests tracks, quines coses més precioses que tenien. I al fons de l'estable hi havia una altra porta. Va obrir aquesta porta i va trobar un altre estable petit, amb un cavall blanc, blanc, no un cavall, una mica blanc, no, blanc, blanc, lluent. I un vestit de garrer, amb casc i armadura, blanc, blanc, blanc. I el Pere diu, caram, caram, aquí vivien els tracks. Ai, ai, que se'n fa tard, se'n van tornar corrents corrents. Aquesta vegada va trobar la clau, va tancament tancat amb clau, i se'n van anar corrents a buscar les vaques, perquè ja es ponia el sol, i diu, vull fer-ho amb tarda el palau, se n'en torna cap al palau. A qui hauria de dir que la gent s'havia acostumat? Doncs sí, sí, ja tenen, agafen, mulleixen les vaques, i tot tranquil. Però, al cap d'una persona que han arribat, quan entra a dins del palau, les criades totes tristes, tot amb silenci, i la princesa que plorava, plorava, plorava. Què ha passat? Ai, Pere, tu no ho saps perquè és foraster. Però cada any, amb el dia de demà, una noia s'ha d'anar a la muntanya, i ve el drac de set caps, i se la menja. Si no es menja aquesta noia, entrarà a la ciutat i es trossarà tota la ciutat. I llavors, ja fa molt temps que es va acordar que es faria un sorteig. I posarien totes les noies joves del poble, i la persona que surtis el seu nom, havia d'anar a que el drac se la menjés. I veig aquí, o trista pena, que aquest any li ha tocat a la princesa. Però és clar, és un sorteig, si li toca, li toca. I de què teniu tanta por? De què demà anirà allà i el drac se la menjarà? I no hi ha ningú que la defensi? Oh, com vols que la defensi? En tothom s'estima més la seva pell, que no la donarà altra. No, no, mira, li ha tocat amb ella, que hi farem. I el Pere va pensar. Potser si pot fer alguna cosa. Se m'ha d'anar a dormir, l'any de mal de matí el Pere va dir que no aniria a la tanca a portar les vaques, que demanava un dia com de festa, i les vaques tenen, i hi ha molt de llet, no passa res. I se m'anarà corrents, corrents, corrents, corrents, corrents. Al Palau dels Dracs, va agafar el vestit de guerrer de color negre, el cavall de color negre, i va predacorre, corre, corre amb el cavall, fins allà on t'hi havia la princesa. I va arribar i la va trobar asseguda amb una roca, tota trista, plorant, esperant que vingués el drac, i se la menjés. I en Pere es va costar poc el bon dia, princesa, què feu aquí? I la princesa li va explicar, i el Pere diu, no patiu, que no us menjarà el drac, com que no, cada any es menja algú, i si no pobres de nosaltres, tota la ciutat estaria feta malbé. I el Pere diu, m'esperaré que vingui el drac, no marxeu, marxeu, que si no també us menjarà vosaltres. No patiu. Llavors li diu princesa, em voldria o esplugar, tinc molts polls i em molesten. I la princesa diu, oi tan que sí, el va fer posar el cap a la falda, es va treure el cas de darrer, i li va anar esplugant, treure polls, treure polls, i la princesa llavors va dir, agafaré un flot de cabells, i me'l guardaré. Va treure unes tisoretes que aproutava la butxaca, li va tallar un flot de cabells, i se'l va embolicar amb un paperet, i se'l va guardar la butxaca. Corrents, corrents, té un just de posar-se el cac, que ja se sentia el drac que bravolava per allà, però marxeu, marxeu, deia la princesa i el drac. El Pere diu, no, no, he vingut a defensar-vos. Se costa el drac, 7 caps us he dit, però el cap de la vida era el del mig. El drac agafa la massa, no, el Pere agafa la massa, i li fa molt bé dos caps. El drac han furismat de dolor que tenia, va parar a córrer, va girar a cua, se'n va anar cap al seu cau, corrents, brava, ni cridant, i la princesa contenta, contenta, contenta. Acompalleu-me al Palau, i ho diré amb el meu pare. I el Pere diu, no, aneu-hi, jo me'n vaig a la meva feina. Se'n va anar corrents, corrents, corrents, se'n va anar al Palau, es va treure el vestit de guerrer, va donar aigua al cavall, el va xacar ben assecat, va torretar al castell, i se'n va anar a buscar les vaques, i corrents, corrents, cap al Palau. Quan arriben les millores lliures, Pere, Pere, saps què ha passat? Ha tornat la princesa. Un caballer l'ha salvat. Veus, com ja us ho deia jo, que no n'hi havia per tant drama? Sí, però Pere ja ha de tornar a anar. Si no se la menja, ho ha de provar tres vegades. Veu, home, no patiu tant, un mica dramàtiques. I si no s'ha salvat avui, per què no demà? Sí, torrai, Pere, torrai, perquè ets nou aquí, i no és la teva princesa. Bé, anem a dormir. Demà el Pere es ballava encara més d'hora, se'n va anar corrents, corrents, corrents, el castell dels dracs, i es va posar el vestit vermell, el trage vermell, i el castot, i el cavall vermell. La princesa, com va veure el caballer que baixava de la muntanya, va pensar, potser sí que és aquí, potser sí, i en lloc de ser el cavaller que li digués si el volies plogar, la princesa li va dir, voleu que us esplugi? I el cavaller diu, sí, perquè tinc polls. El va esplogar, i mentre l'estava esplogant, la princesa va notar, va veure, baixa, que era aquell cap i faltava els cabells d'altre dia. Va tallar uns quants cabells, un flot de cabells, se'l va voligar amb un paper, i se'l va posar a la butxaca. Tot això arriba al drac, molt més enforismat que els altres dies dels caps esclafats. El Pere agafa la massa, si acosta pan, però no encerta el cap. Encerta dos caps més petits, però no el cap central. El drac marxa corrents, la princesa gràcies, gràcies, i el Pere diu, aneu, aneu al palau, que vostra pare estarà content, i la mare també. Se'l va corrents, corrents cap al palau, el seu palau dels dracs. Arriba allà, es canvia, se'l va corrents a buscar les vaques, i se'l va al palau, del rei. El Pere diuen, Pere, Pere, has vist, la princesa ha tornat, i jo ja us ho deia, a vosaltres sempre patiu, i veus problemes a tot arreu. Llavors, el Pere, diu, bé, vaig a dormir, l'àndem es lleva cara més d'hora, va al palau dels dracs, agafa el caball blanc, el vestit blanc de garrer, se'n va cap a la princesa, la princesa li torna a libuleu, la princesa li torna a burguir, que us tregui polls. Ai, sí que en tinc molts, i la princesa ja estava segura que era el mateix, li va tornar a treure un floc de cabells, i en aquell moment arriba el drac. El Pere diu, ara sí que l'encerto, no puc fallar avui, agafa la massa, i pam, meliclava el cap del mig, que és el que tenia a la vida, i el drac queda allà estabornit. La princesa, moltes gràcies, moltes gràcies, no res. Però, en aquell moment, quan la princesa acabava de marxar, el Pere agafa unes tisores, i talla les llengües dels 7 caps del drac. Se'n va corrents el palau, es canvia, i quan ja el Pere era fora, a dalt de la muntanya d'un turó, hi havia un caballer que estava enamorat de la princesa, i va baixar, va tallar els 7 caps dels dracs, i se'n va anar. L'endemà el Pere arriba, quan es lleva i li diu, que estan molt contents tothom, el rei està tan content, perquè ens salvat la princesa, que vol fer una festa, i diu que donarà la mà de la princesa a la persona que li demostri que ha sigut el que ha matat el drac, i és salvat a la princesa. Això serà molt difícil de trobar, i el Pere diu, no, no, no t'ho pensis, ja sortirà. I preparen les coses, i arriba un caballer palau, perquè hi van anar molts de caballers, però totes les proves eren falses, que porta una prova de debò, de debò que ha matat el drac, que volia menjar la princesa. Portava un sac, posa el sac a sobre de la taula, i treu els 7 caps allà a sobre de la taula. El rei diu, oi, aquest xique és el que m'ha salvat, i la princesa se'l va mirar, li va mirar el cap, no li va veure cap clariana de cabells, i li va dir, aquest no és el que m'ha salvat, que sí filla meva, com vols més prova que aquesta? Mira tots els cas, pare, que no ho és, que no ho és, que aquest no ho és, filla meva, tu perquè estàs ja com mitja espantada, i estàs una mica de centrada de tot el que t'ha passat. Pare, que no ho és, que no ho és, que no ho és. Bé, el pare, mentre t'han sonat van mirant, ho anaven parlant, i les minyones li diuen en el Pere, Pere, anem a veure el rei, que quan està molt content es dona un vestit nou. I el Pere diu, ja perquè vull un vestit nou. Va, vine, no, no vull, i les criades se n'hi van anar. El cap d'una mica el Pere diu, bé, i aniré, més igual el vestit nou, però veuré què passa. I s'acosta allà, i quan arriba veu el set caps a sobre de la taula. I diu, ui, s'acosta, i la princesa el veu. Li veu que li falten les flors de cabell, i dius, pare, pare, aquest, aquest és el que l'ha salvat. Ell anava tot esparracat, vestit de pastor per a pastor de muntanya, i el rei diu, aquest, aquest pobra home, aquest no pot ser haver-ho fet. L'altre era un caballer reglat, guapo, ben posat, i el rei n'hi agradava, però aquest ara no, i la princesa, pare, que ho és, que ho és, que estic segura, filla meva, que tu estàs trasbalsada per tot el que t'ha passat. I llavors el Pere li diu, m'haig estat, vos, sabeu què és una campana, diu-hi el que sí, i la campana té un medall, i si no té medall, no taca la campana. I una bossa de la butxaca va treure-la sent llengües, i van a posar-ne una llengua a dins de cada cap. Llavors el rei sí que es va, es va veure obligat, a sedir, i de dir, tu sí que ets, el que has matat el drac, i ha salvat la meva filla. El van mudar, el van vestir de seguida el Pere, van preparar un dinar, i les millones deien, el Pere no torna, el Pere no torna. Què ha passat? Anem a veure què ha passat. A la taula reia, al costat de la princesa, mudant de cap a peus, que no semblava el mateix. I què ha passat? I els van explicar. I després del dinar, el Pere diu, us voldria ensenyar una cosa que tinc. I la rei, la reina diu, i la princesa, què tens? I es va fer portar fins on t'hi havia el Palau dels Dracs. Va arribar el Palau dels Dracs, va obrir la porta, els va ensenyar, i el rei va quedar convençut i va agarrer molt, molt poderós i molt ric. I no va posar cap dificultat a aquests casers amb la princesa. I es van casar i van ser molt feliços, van menjar niços, i la gent del poble encara se'n recorda. I com que el content ja està acabat, i per la xumaneia se'n va alterrat. Què us agrada? Veta aquí un gat, veta aquí un gos, veta aquí un conte fos, veta aquí un gos, veta aquí un gat, veta aquí un gos, veta aquí un conte fos, veta aquí un gos, veta aquí un gos, veta aquí un gos, veta aquí un gos, veta aquí un gos, veta aquí un gos, veta aquí un gos, veta aquí un gos, veta aquí un gos, veta aquí un gos, veta aquí un gos, veta aquí un gos, veta aquí un gos, veta aquí un gos, veta aquí un gos, veta aquí un gos, veta aquí un gos, veta aquí un gos, veta aquí un gos, veta aquí un gos, veta aquí un gos, veta aquí un gos, veta aquí un gos, veta aquí un gos, veta aquí un gos, veta aquí un gos, veta aquí un gos, veta aquí un gos, veta aquí un gos, veta aquí un gos, veta aquí un gos, veta aquí un gos, veta aquí un gos, veta aquí un gos, veta aquí un gos, veta aquí un gos, veta aquí un gos, veta aquí un gos, veta aquí un gos, veta aquí un gos, veta aquí un gos, veta aquí un gos, veta aquí un gos, veta aquí un gos, veta aquí un gos, veta aquí un gos, veta aquí un gos, veta aquí un gos, veta aquí un gos, veta aquí un gos, veta aquí un gos, veta aquí un gos, veta aquí un gos, veta aquí un gos, veta aquí un gos, veta aquí un gos, veta aquí un gos, veta aquí un gos, veta aquí un gos, veta aquí un gos, veta aquí un gos, veta aquí un gos, veta aquí un gos, veta aquí un gos, veta aquí un gos, veta aquí un gos, veta aquí un gos, veta aquí un gos, veta aquí un gos, veta aquí un gos, veta aquí un gos, veta aquí un gos, veta aquí un gos, veta aquí un gos, veta aquí un gos,