Vet Aquí Que...

Programa de contes infantils per petits, mitjans i grans, a càrrec del grup MARC (Mestres Àvies, Recuperadores de Contes).

Hi havia una vegada del 28/4/2016

Programa de contes infantils per petits, mitjans i grans, a càrrec del grup Marc (Mestres Àvies, Recuperadores de Contes)

Episode Transcript

que Hearlla fry bees, i Aira podimmen viure, i demà,... browser, per espantar-nos, per durar-ne un lluit. eighth age. It's too expensive And I'm not the little boy You are serious And don't play with my heart It makes me guilty, yes Oh, but if you want me To love you, then look Then baby, I'm a wing, nigga Girl, if you look what I'm wearing Oh, tell it like it is Don't be good singing Letting your conscience Be the cat Oh, no Then deep down inside me I believe I believe you love me Forget your foolish pride You know life is too short To have sorrow Yeah, yeah, yeah, yeah You may begin to think Call me tomorrow So you might as well Get what you want So go on and leave Baby, go on and leave Tell it like it is I'm nothing to play with it Girl, you better find yourself Oh, oh, oh Oh, no Then deep down inside me I believe I believe you love me But I'm not killing it Oh, believe me Oh, believe me Oh, oh, oh Tell it like it is Oh, I love it Oh, I love it Oh, I love it My dog, my dog There is nothing I can do about it Hey, hey, hey, hey Oh, tell it like it is I don't wanna leave I don't wanna leave a child Oh, believe me Oh, believe me Oh, I gotta go now Go now, go now Oh, tell it like it is Oh, why, oh, why, oh, why I won't hurt my heart Girl, you know you know you know That I love you, that I love you Oh, tell it like it is So long, so long, so long, so long, so long So long, so long, so long, so long Oh, I love you my dog, my dog There is nothing I can do about it Exacte Oh, thank you Gràcies Benvinguts a Babilònia on la cultura és la protagonista Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà als millors llibres les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la Cartellera sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat Ja us sabeu a Babilonis, no us ho perdeu dijous de 9 a 10 del vespre, Babilònia El just de la fusta, parlem de tot el que passa s'enjust Hi haurà alguna premsa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anaven a ell que fins ara mutis 400 pisos per vendre Si se l'ha pagat de la seva butxaca ningú li pot dir Busco sempre aquella notícia una mica positiva Tant d'èxit de públic que està omplint gairebé cada dia Sí, volem veure un d'aquests drogues més de casa i les oportunitats molt festivals Tu t'equivoques en un penal, en un basse a Madrid Pots quedar crucificat de per vida Tot se solucionarà, amb el temps tot se soluciona Just a la fusta, vivim s'enjust en directe Cada matí de 10 a una Estimat diari, avui hem fet el programa 1.700 de la penya del Morro a ràdio d'Esvern A la pres de nou temporades No sé si podré continuar fent el programa És un pes molt feixuc, que ja no puc suportar més Sempre penso, va Jordi, va, ves l'últim i deixa-ho Però és que no puc, no puc, el senyor Ets de ser fort, ets de ser fort Fort com aquesta màquina d'escriure olivètic que m'està teladrant el cervell, o de un meu La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 Tot és un drama, a ràdio d'Esvern De 11 divendres, de 4 a 5 de la tarda relaxa't amb estils com el chill out, les muts jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau 100% música relaxant Cada dia, de 11 divendres i de 4 a 5 de la tarda 1, 2, 3, 4, 5 de la tarda després internet radiodesvern.com li vas seguir facebook, twitter, youtube, instagram i ara obrim un nou canal, comunica't amb nosaltres per whatsapp 610-777-015, ràdio d'Esvern, cada dia més aprofiteu 1, 2, 3, 4, 5 de la tarda Hola, som al grup Marc, mestres avies recuperadores de contes formem part de l'associació de mestres rosa sensat i avui hem vingut a explicar-vos contes esperem que us agradi ve aquí que en un racó de món on tenien els tothom va passar el que us vaig explicar i va succeir el que ara us vaig a dir El Toro Treballador, popular de Finlandia una vegada hi havia un Toro que vivia al Bosch i era molt treballador, fuster, tenia agrada de molt ser fuster i va decidir a l'estiu, no vull fer una caseta al Bosch ven maquia i ven vestida de tot, però va pensar sol, no i va i busca amb una ovella i la ovella li diu, ve pots vindre a ajudar que farem una casa per viure tots a l'hivern i la ovella diu, oi, la calor que tinc no ho veus, ensenyem el seu esgequeta de pell tinc una calor, com vols que et vingui a ajudar a treballar? no, no vull venir, bé, doncs no tindràs la caseta se'n va a buscar el porquet i el porquet s'està rentant està dins d'un toll de fang per refrescar-se una calor vols venir a ajudar-me a fer una caseta que si podem viure i a l'hivern estarem molt bé, la podem vestir de força aliments i de força eines, no, no, no tinc una calor, deixem estar aquí al fang deixem estar aquí al fang, que m'estic refrescant i se'n troba a l'oque, a l'oque i l'oque li diu, me vols vindre a ajudar? farem una caseta de fust, de ben vestida, de moltes coses podrem passar a l'hivern, oi, ara sí que no mira, estic dins d'un cobell d'aigua refrescant-me les promesquines a calor va al gall, la gall li diu me vols ajudar a gall a fer una casa que viurem tots a l'hivern quan fa fred, i la galla diu sí que no tinc pas ganes, no tinc pas ganes però aquesta calor deixa-me estar saltant per aquí a la fresca bé, vell fos tot trist, em va, el toro, però vell treballador, que es monto en una casa preciosa i va vestint-la, vestint-la d'aliments i d'eines i d'objectes ben útils i amb això allà al bosc veu una quineu veu que el toro s'havia fet a aquesta casa oi, ui, però jo per menjar amb ell és molt fort el toro, buscaré ajuda i se'n va anar, i va anar a buscar ajuda al llop i al os, i va dir tenim un toro, gracet, a petit os, que mos el podríem menjar i va dir, vale, vale, i amb això començé a fer tan fred, i ell estava molt bé tenia un bon foc, tenia mermelades i he fet pastissos, i veia el rople gallet molt content, i amb això la pobra galla és el primer que ja no pot soportar i es va lliure la porta, que tinc molt fred que veig ser molt egoístic, no, passa, passa i va deixar passar, i està bé les dues al·lícules i el cap d'una estona el tocinet, gelat, perdona, perdona tenies tota la raó, que puc passar, passa que menjarem un pastís que he fet molt bo i ha calentat aquí el foc, i el cap d'una estona veuen, tot amb vergonyosa, vergonyosa l'ovella que miraré per la finestra, passa, passa i tots a dins, molt contents i molt agraïts de que sigui el toro tan amable i amb això ja s'atancen el llop, el guineu i l'os s'atancen, i pensen ara, ara veuràs com us menjarem tots dominarem el toro, però quan truquen la porta surten tots quatre, el gall fent que quiriquí i l'altre, on es anàveu picant la oca i l'ovella, i el torna a les seves banyes que van marxar i van tornar a menys més i aquest conte ja està explicat, ja s'ha acabat. La oreneta i el rei, una llegenda que està explicant unes 42 paraules que hi ha a la crònica del rei Jaume I una vegada hi havia una oreneta que es disposava a fer el seu diu per primera vegada anaven els companys molt contents, refilan i molt il·lusionades, i van arribar a prop de Buriana, i a Buriana quan ells ja anaven també hi va arribar el rei Jaume I que havia acabat de conquerir Buriana i volia conquerir València, que la València fa tants anys aquesta història que era cara del rei Moro el rei va poder muntar les seues tendes amb una plana a prop de Buriana per anar recollint aliment per poder alimentar el seu ejèrcit i poder conquerir València, i amb aquella plana tan asolitzada on s'estaven muntant les tendes allà van arribar les orenetes, perquè elles les orenetes ho saben, i sabien que era un lloc molt bo per mosquets, per mosques, coquetes, n'altres no veien però elles com que són orenetes, i elles va aullar una tenda, la més maca de totes les tendes tenien molts colors, la més alta de totes i el Palau hi havia tot de gallardets de colors i el de aquesta, que és el del rei, la més alta de totes els gallardets tenien uns paperets d'or, groc, i d'estàvem també quatre rayes de flam, i els altres totes tenien colors bé, les companyes li diuen a la oreneta no facis l'aniu amb aquest pal, per molt bonics que siguin els colors, perquè una tenda és de roba, pot vindre el vent i ho desbonte no t'aguantarà, el lloc per fer un bon niu és a les teulades, i les teulades són una casa que sigui de pedre, allà sí que està bé fer un niu però amb una tenda del d'un pal, no ho facis l'oreneta no els escoltava, volia aquell lloc, li encantava aquell pal i els colors, però el que més li agradava que no ho deia era l'amo de aquella tenda, que era un caballé molt gentil, i de més el caballé molt més hermos que tots, alt i fort perquè a ells uns ratges de sol tots rullats, i tenia uns ulls com a dos gotes d'aigua semblants o al mar o al cel, que no estava enamorada que allà va voler fer el niu allà, fa el niu a del pal de la tenda del rei i allà posa el niu, posa els ous, els coves i els seus temes van néixer uns orenets que eren i xerits i macos i bonics, però tenien una gana i la pobra oreneta, una feina tenia molta feina a caçar mosques i mosquits i tindràs i pogues antàforar amb aquelles boquetes obertes com un calaix de pastere, passen els dies i arriba un moment en què el rei ja havia recollit menjar per l'exèrcit i ho feia el mateix que l'Oreneta, a buscar menjar per els seus i arriba que diu, hem de marxar, hem de plegar i hem d'anar amb un altre lloc a recollir més que viures i el rei surt, en el seu cas, brillant ja va soar a capa i va per muntar el cavall i els seus servents desmonten la tenda i al velló del pal l'Oreneta s'ho va temir i va dir, això, perillen el meu niu, perillen els meus orenells perillen, perillen, què passarà? i es posa desesperada, es posa desesperada, desesperada durant toms al cap del rei i el rei per això era un rei, aixeca la vista, se'n dona compte i es diu, atureu-vos, es diu els seus servents, atureu-vos aquesta tenda no la disparareu fins que l'Oreneta desmesa el seu niu en la nostra fe, no marxi amb ella i els seus petitons llavors podreu desesperar-la, ara no, i el rei va muntar el cavall i va marxar, i l'Oreneta ho va entendre, l'Oreneta va xiuxiuxiuxiuxiuxiuxiuxiuxiuxiuxiuxiuxiuxiuxiuxiuxiuxiuxiuxiuxiuxiuxiuxiuu, moltes toms, a com hi ha dansa d'aquells rullos de cabell d'hort com un sol, i sabia que no hi veuria mai més Va ser, va marxar i l'Aureneta va explicar aquesta història, l'explicava aquest fet, els seus fills, els fillets, els nens, els bes nens... I quan ho explicaves creu com a... Així somiosa, i deia, jo em penso que era el rei, eh? Pensa que era el rei. I què us penseu? El rei l'havia oblidat? Doncs no. El rei va conèixer gent, i pobles, i villes, i ciutats, i dies de glòria, i dies de pena, i discussions, i reunions, i viatges. Fins que va arribar molt bé, que els seus cabells, rotllats i de color de ratges del sol, ja eren blancs, i va poder escriure, perquè quedés memòria, la posteritat, els seus fets, i va escriure aquest fet que a l'Aureneta li va menjar guarda els seus serveis, que no despleguessin fins que ja no hagués marxat. Sí que la va recordar. I ja aquesta llegenda ja està explicada. Bé, aquí una vegada. A la Dí i la llantia meravellosa, compta de les mil i unes nits. A la Dí, un oït entre amaliats, no volia treballar. El seu pare, que era sastre, moria al disgust, i la infel·lís mare hauria de posar-se a filar. Un dia, que la Dí sortia a jugar al carrer, se li ha costat un home. Era un màgic que venia de molt lluny. Fili meu, digués. Oi que ets el fill del sastre? Sí senyor, però el pare és mort. Llavors el màgic es posarà a plorar. Pobre germà meu, mort. Sort que en quedes tu, estimant-ne bot. Mira, aquí tens aquests diners. Porta'ls a la teva mare, i la Dí molt content, els duia la seva mare. L'endemà el màgic va tornar a parlar-li. Té, aquí tens aquests diners. Digue-li a la mare si em vol a sopar. I al tard, el màgic ha segut a taula, explicar a la mare que volia ajudar el nebot, i s'endugui de la llei i li comprarà el boi millor. Després tot passejant, arribarà en un jardí misteriós. L'oncla, digueu unes paraules màgiques. La terra ha sobreit i es veia una llosa. A la Dí va dir el màgic. Estira l'onella d'aquesta llosa, i a sota hi ha un tresor, serà per tu i per mi. Fica't a dins del forat, travessaràs un jardí i sols has d'agafar una llàntia que hi ha al sostre d'un saló. Té, posa't aquest en ell. Et guardarà de tot perill. La la Dí va fer tot el que li deia. I en passat, el jardí ha agafat tant sols, pétres precioses que ell va creure vidres de colors. I no ompli la bossa on tenia la llàntia fins del de tot. Em voler sortir demanar ajuda a l'oncla, aquest diguer. Dona'm la llàntia primer. Però la Dí no podia. Era difícil treure-la de la bossa tan plena de pedes que havia posat. En fuïsmat, el fa el oncla, deixant a la llosa soterran la la Dí. Després, se'n tornarà al seu país molt empipat. El xicot prou cridar i plorar, però res. A la fi es posava arrasat. Tots, retorçant-se a les mans, va fregar l'anell del màgic. El moment sortia un geni. Què vols, senyor? La la Dí de primer s'espera, i la Dí de primer s'espera. Vull que em traguis d'aquí. El moment es troba fora i tornar a casa seva. L'endemà va pensar a vendres la llàntia. I el netejar-la, perquè estava molt bruta, en surgir un formidable geni. Què vols, de mi senyor? Va dir aquest. Oh, porta'm menjar. Mare i fill, s'atiparen de valent amb tot allò que feu aparèixer el geni. Com que necessitava menjar, va vendre'ls els plats on havia hagut el menjar. I així va començar a tornar-se una mica ric, perquè els plats eren d'or. Un dia s'anuncià pels carrers el pas de la filla del soltar. Però hi vines tothom de mirar-se-la. A la Dí la va volgar veure i s'amagar. Era tan bonica que en quedava ojament enamorat. En tornar a casa seva va exclamar. Mare, voldria casar-me amb la princesa. Quin disbarat estàs dient? Quines bestieses dius? Sí, sí, digue-li en el rei si li agradaria. Desgraciat, el rei et farà penjar. Què pots oferir-li tu? Mare, aquestes pedres precioses que vaig trobar? I a més a més tinc la llàntia. La mare, morta de por, ha anat set vegades al Palau del Soltar, a portar-li cada vegada millors presents. El rei va demanar-li preguntar què volia. La resposta va divertir el rei. Què dius ara? El teu fill es vol casar amb la meva filla, però en veure tots aquells presents tan meravellosos va dir aquell que em fa que t'obsequi deu ser digna esposa de les princeses. El rei tenia a la vora el gran visí. Aquest era molt gelós, perquè el rei li havia promès el que deia aquella bona dona, i el que el rei contestava, li va demanar un pla de tres mesos per poder dur-s'hi un present molt millor que el que duia a la Ladi. Però al cap de dos mesos el rei va oblidar el que li havia dit a la Ladi i va anunciar el casament de la seva filla amb el fill de la visita. Quan ho va saber a la Ladi, va fregar la llàntia i demà va demanar en el Geni que portés els novis davant seu. I en ser els novis davant seu va tancar dos dies el fill del visí, fins que el xicot renunciarà a la princesa. Els tres mesos de la Ladi exigia el rei el compliment de la seva paraula. Aconsellat per l'envejós visí, el rei va demanar un favorós present, 40 plats d'or plens de padreria, 40 claus i 40 claus. A la Ladi no s'hi avui no és gens, va demanar al Geni el meravellós present, i quan la seva mare ha portat això al soltar, aquest vençut va disposar tot seguit al casament. A la Ladi comparegué ricament vestit al Palau i va demanar, com a present de noses, el terreny del debat. Un cop el tingui, el Geni de l'anell i construir el millor Palau del món en un obri i tancar d'ulls. El migdia celebrar el casament. I la princesa quedava ben enamorada del seu vell marit. A la Ladi es preocupava que ningú patissfam repartia hora que va sosp, i tothom estava content i l'estimada. Però un dia, el fals oncle descobri per mitjada bruixeries, que la Ladi era viu i que tenia la llàntia covejada. Encés de ràbia es disfressa de venador de llànties i es presenta al Palau. Canvia llànties noves per velles, anava cridant, noves per velles. La princesa va voler comprovar si l'home era tot perquè li semblava mentida que digués aquella bestiesa. Han fet aquella estranya oferta i va pensar aquella llàntia que hi ha allà abandonada i vella potser sí que me la canviarà. Així que el brujol la tingui, va menar el Geni de traslladar la princesa i el seu Palau al seu país. I el Palau va dir al Palau que no hi havia el soltar, que d'astorat en no veure el Palau ni la seva filla. I el Vizir va dir que això és cosa de bruixeria. El rei el veu fer empresonar. I ja anava a fer-lo matar quan el poble que se l'estimava molt en saber-ho al revoltar. I es tornés amb la princesa. A la Dé marxa desesperat, passava a un riu i en rentar-se les mans va fregar l'anell màgic que ja no recordava el seu poder. I acudia el Geni i a la Dé li demanava si es plau al retor de la princesa i el Palau. El Geni no el va poder servir. Llavors demanava anar al menys ell on era la seva dona i tot seguit li va aconseguir. I explicava que era presonera del malèfic màgic. A les hores a la D, li proporcionava un narcòtic a la dona perquè li fes veure aquell vespre a l'hora de sopar. Quan el màgic va prendre el dit amb aquell narcòtic, va caure adormit. Sortir a la D que estava amagat, li tallava el cap amb l'espasa, va rebassar la llàntia i va menar al Geni que es tornés al seu país. El soltar, que plorava nit i dia la desaparició de la seva filla, va restar feliç amb veure'ls i va demanar perdó a la la D. La princesa s'abressà el seu marit i el basar i d'aquell bon punt i hora faren sempre més feliços. I que t'ha crid que t'agrada el conte de la la D s'ha acabat. Vete aquí una vegada. El gai va fer quik, quik i quik i el conte ja està dit. El gai va fer cac, cac, cac i el conte ja està acabat. Ai, apopeia, das ist eine Not. Wer schenkt wie eine Dreia zum Zuckerfurt Brut. Verkauf ich mein Bettlein und leh ich als Strut. Steh ich mich keine Feder und beißt mich kein, i beißt mich der Hungerfloor. Tu és del robatori. Tu es del robatori. Tu és del robatori. Tu és del robatori. Tu és del robatori. Tu és del robatori. Take my feather away Watching like it rain Just feel like it's a fairy tale Never have you changed To become a baby one Suddenly return to some secret place in life Watching a slow motion as it turns the day No, take my feather away For the hourglass I saw you In time you slipped away When I'm in a crash I call you I try to keep you safe Only for you I am not afraid Take my feather away Take my feather away Watching every motion Feel this blue is love again No, never have you changed To become a baby one Suddenly return to some secret place in life Watching a slow motion as it turns the day I don't know how to turn back the way Take my hand away I don't know how to turn back the way I don't know how to turn back the way I don't know how to turn back the way La ràdio d'Esvern, la ràdio de Sant Just durant ta vuit puntus I've never seen you looking so lovely as you did tonight I've never seen you shine so bright I've never seen so many men ask you if you wanted to dance Looking for a little romance Given half the chance I have never seen a dress you were in All the highlights in your hair that catch your eye I have been like a lady in red Is dancing with me There's nobody here It's just you and me It's where I wanna be But I hardly know There's beauty by my side I'll never forget The way you look at the time I've never seen you looking so gorgeous as you did tonight I've never seen you shine so bright You were amazing I've never seen so many people wanna be there by your side And when you turned to me and smiled You took my breath away I have never had such a feeling Such a feeling of complete and out of love As I do tonight, a lady in red Is dancing with me There's nobody here It's just you and me It's where I wanna be But I hardly know There's beauty by my side I'll never forget The way you look tonight I'll never will forget The way you look tonight A lady in red A lady in red A lady in red A lady in red I love you I had to escape The sooner was the given clue Maybe I shouldn't have called you But I was fine to get to you I was dreaming while I drove The long straight road ahead A few streets, few cases, your arms open wide This fever for you is just burning me up inside I drove all night to get to you A certain way I drove all night Trapped in your room Woke up from your sleep To make love to you A certain way I drove all night What in this world keeps us wanting? Where do I go, a heat The heat in my real heart I think of my heat when night is cold and dark No one can move me the way that you do Nothing erases the feelings between me and you I drove all night to get to you A certain way I drove all night Trapped in your room Woke up from your sleep To make love to you A certain way I drove all night A few streets, few cases, your arms open wide This fever for you is just burning me up inside I drove all night to get to you A certain way I drove all night Trapped in your room Woke up from your sleep To make love to you I drove all night Trapped in your room Woke up from your sleep To make love to you A certain way I drove all night Trapped in your room Trapped in your room Trapped in your room Trapped in your room Trapped in your room Trapped in your room Trapped in your room Trapped in your room Trapped in your room Trapped in your room Trapped in your room Trapped in your room Trapped in your room Trapped in your room Trapped in your room Trapped in your room Trapped in your room Trapped in your room Trapped in your room Trapped in your room Trapped in your room Trapped in your room Trapped in your room Trapped in your room Trapped in your room Trapped in your room Trapped in your room Trapped in your room Trapped in your room Trapped in your room Trapped in your room Trapped in your room Trapped in your room Trapped in your room Trapped in your room Trapped in your room Trapped in your room Trapped in your room Trapped in your room Trapped in your room Trapped in your room Trapped in your room Trapped in your room Trapped in your room Trapped in your room Trapped in your room Trapped in your room Trapped in your room Trapped in your room Trapped in your room Trapped in your room Trapped in your room Trapped in your room Trapped in your room Trapped in your room Trapped in your room Trapped in your room Trapped in your room Trapped in your room Trapped in your room Trapped in your room Trapped in your room Trapped in your room Trapped in your room Trapped in your room