...durant de 8.1... ...en el ràdio que es veu... ...durant de 8.1... Bet aquí que en aquell temps... ...que les bèsties parlaven i les pedres cantaven... La Blanca Neu. Bet aquí que una vegada... ...en un país molt llunyà... ...hi havia... ...un rei i una reina... ...que s'havien acabat de casar... ...i la reina, un dia... ...estava brudant... ...al costat de la finestra... ...i era mal hivern... ...i va començar a anar... ...va a començar a caure els flocs de Neu... ...a terra... ...i va quedar tot blanc... ...la reina... ...va a obrir la finestra... ...per a veure la Neu com queia... ...i com que estava brudant... ...se va punxar el dit... ...i li va encaure... ...trets gotes... ...de sang... ...al damunt de la Neu... ...i llavors ens va pensar... ...i com m'agradaria tenir... ...una filla que fos... ...tant blanqueta com la Neu... ...que tingués les galtes... ...vermelletes... ...com aquestes gotetes de sang... ...i el cabell... ...tant negre... ...com el marc i la fusta... ...d'aquesta finestra... ...i ve't aquí... ...que va passar el temps... ...i després... ...vaneix a la blanca Neu... ...i com era la blanca Neu... ...i de tan blanqueta com la Neu... ...tenia les galtes... ...vermelletes com la sang... ...i com era negre... ...com aquella fusta fosca... ...vam passar el temps... ...però després d'un any o així... ...la reina es va morir... ...i la blanca Neu... ...es va quedar sense mare... ...el rei però... ...mira... ...es va tornar a casar... ...i el tornar-se a casar... ...va triar... ...una dona... ...més maca... ...a la brossa... ...de tot el Realme... ...però... ...també era la dona... ...més envejosa... ...i més dolenta... ...de tot el Realme... ...i ve't aquí... ...que amb els anys... ...vam anar passant... ...i resulta que la blanca Neu... ...anava fins a gran... ...fins a gran... ...i va arribar a ser... ...i la reina... ...se l'anava anant mirant... ...i la gent començava a dir... ...que no t'hi has fixat... ...la blanca Neu... ...és més maca que la reina... ...la reina... ...que era una mica així com a bruxa... ...tenia un mirallet... ...i aquest mirallet... ...denten-en... ...si mirava... ...i li deia... ...mirallet, mirallet... ...la reina era la més... ...hermosa... ...i el mirallet li contestava... ...sempre la veritat... ...i li deia... ...o d'aquests voltants... ...boixó, reina i senyora... ...la més hermosa... ...i la reina quedava... ...tota cofgoia... ...que sóc la més maca del Realme... ...pervaig... ...que aquest mirallet... ...una vegada li va contestar... ...boixó, la més hermosa... ...però Blancaneu... ...encara ho és més... ...en aquell moment... ...a la reina li va agafar... ...un atac de ràbia... ...i va dir... ...no pot ser que el Blancaneu sigui... ...més maca que jo... ...ja sé què faré... ...la faré matar... ...va cridar el cassador... ...va dir... ...a què mana... ...a la Blancaneu... ...la porta és en aquell bosc... ...dellà lluny... ...la agafes i la mates... ...i emportes... ...els pulmons i el fetge... ...pera demostrar... ...que sí que l'és mort... ...el cassador... ...va agafar la Blancaneu... ...i se la va emportar... ...en aquell bosc lluny... ...com que ens aquell bosc... ...el cassador us va treure... ...i el Blancaneu se va posar a plorar... ...a plorar... ...si és plau, si és plau, no em matis... ...mires, saps què faré... ...merxaré molt lluny d'aquí... ...no tornaré mai, mai de la vida... ...no tornaré mai de la vida... ...però si és plau, no em matis... ...el cassador... ...se'n va acompadir... ...i li va fer pena la Blancaneu... ...i què va fer... ...tots que la va deixar anar... ...i la Blancaneu... ...la va anar tot un dia, tot un dia... ...fins a la nit... ...però el cassador va pensar... ...si em presento el Palau... ...sinc el fetge dels pulmons... ...no pot ser... ...va anar... ...va mirar que hi havia sanglars... ...va matar amb sanglars... ...i va portar els pulmons... ...i el fetge a la reina... ...i la reina va dir el cuiner... ...i amb els pots fer la paella... ...i se'ls va menjar... ...i va passar el temps... ...però... ...m'interestant... ...la Blancaneu... ...després d'un dia de córrer... ...de córrer de caminar... ...va arribar en un lloc molt lluny... ...no en castell... ...i va veure una caseta... ...allà al mig del bosc... ...una caseta que era molt petita... ...va entrar... ...i va quedar parada... ...perquè... ...i estava tan cansada... ...que va veure uns llits... ...petitots... ...i van comptar... ...hi havia 7 llits... ...però resulta que la Blancaneu... ...no cabia en cap... ...i el que va fer... ...se'n va dir que es va estirar... ...en tots els llits... ...i va quedar tan adormida... ...que no va sentir res... ...no va sentir... ...ni els nants... ...i la Blancaneu... ...de les minors d'or... ...i pedres precioses... ...que hi havia dalt a la muntanya... ...els nants... ...quant van obrir la porta... ...i es van pensar... ...a qui ha entrat el bu... ...a qui ha entrat el bu... ...mira... ...vam descobrir la Blancaneu... ...que dormia com un so... ...i... ...com que van... ...hi havia... ...i li van dir... ...ai, qui ets tu? ...i li va dir... ...la Blancaneu... ...i li va explicar la història... ...la història del que s'adou... ...i de la seva madrastra... ...i li va dir... ...que els nants li va dir... ...no pateixis dona... ...no pateixis... ...com un lluny d'aquí... ...no et trobaran mai saps què pots fer... ...i així van quedar. Mentre estan... ...al Palau... ...la reina... ...que estava tan orgullosa... ...va a fer servir el Mirellet... ...i Mirellet, Mirellet... ...i com una cosa... ...qui d'aquests voltants... ...és la més hermosa... ...i el Mirellet... ...que sempre deia la veritat... ...li va contestar... ...o d'aquests voltants... ...la blanca neu... ...encara ho és més... ...a la casa dels nants... ...com se va posar la reina... ...com se va posar... ...que fa una tacte histèria... ...una tacte ràbia... ...la pot ser... ...el que s'ha d'om enganyar... ...la blanca neu... ...encara és viva... ...però ja veuràs... ...va anar amb una habitació... ...com que s'havia... ...va agafar una poma... ...i va fer una pòsima... ...d'aquestes tan verinoses... ...i va agafar una poma... ...i la va sopar només la meitat... ...i a l'altra meitat no... ...va agafar... ...se va disfressar de pagiesa... ...i va agafar un cistell... ...amb altres pomes... ...i se'n va anar... ...a cap a on hi havia la casa dels nants... ...va tocar la porta... ...i la blanca neu... ...a què voleu, pagiesa... ...a què voleu... ...o mira que no veus... ...que porto quines pomes tan boniques... ...mira... ...perquè no m'obres la porta... ...no perquè els nants... ...m'hi dic que no obri la porta a ningú... ...i doncs... ...que no veus quines pomes tan maques... ...que porto... ...que em vols una té té... ...menja la... no... ...va dir la blanca neu... ...a la disfressada de pagiesa... ...i va dir... ...dona, que tens por que t'embarini... ...mira... ...va agafar aquella poma... ...com que hi havia els dos costats... ...va... ...començar a menjar-se la poma... ...al costat que no hi havia el verí... ...diu...mira, si jo me la menjo... ...que digue la madrastra... ...no veus que a mi no em passa res... ...té...ja veuràs menjela... ...i la blanca neu... ...va clavar... ...una mossegada... ...i al moment...va quedar... ...estès a terra... ...la madrastra va marxar... ...i ha dit...ja està... ...la blanca neu ja s'ha mort... ...però... ... Doncs mira...va passar... ...que vam arribar als nans... ...de dalt de les muntanyes... ...i quan vam veure la blanca neu... ...allà a terra estirada... ...ia vam veure que era morta... ...i era tan bonica... ...i la seva cara era tan blanca... ...la seva escala... ...que el testava era tan vermelletes... ...t'estava...com si estés dormint... ...viven fer un taúd de vidre... ...i com que teníem molt d'or... ...viven posar unes lletres... ...que posava... ...la princesa blanca neu... ...i la vam posar en aquell taúd de vidre... ...al costat de casa seva... ...con una muntanyeta que hi havia... ...i cada dia la anaven a veure la blanca neu... ...perca la blanca neu... ...la cara i el cos... ...estava com si dormís... ...no s'havia fet molt bé... ...i allà la tenia... ...i cada dia l'anaven a veure... ...i es posaven una mica tristos... ...fins que un dia...per allà... ...va passar un príncep d'un real... ...maquí allà al costat... ...amb els seus soldats... ...i van dir...el príncep va dir... ...que em farem aquí... ...i el príncep se'n va anar cap a la casa dels nans... ...i que els nans... ...no, no van dir... ...que et pots quedar aquí... ...i et pots quedar...però...va veure... ...aquell taúd de vidre... ...del d'una muntanyeta... ...se'n va anar... ...i va veure...a la blanca neu... ...que estava preciosa... ...i llavors de tan bonica... ...que la va veure...se'n va enamorar... ...se'n va anar cap als nens... ...i va dir...esculteu... ...i jo...vull tenir la blanca neu... ...i la posaré allà... ...i cada dia...l'aniré a veure... ...els nans...ni per tot...l'art del món... ...no te la donarem la blanca neu... ...però llavors...el príncep va insistir... ...tant... ...que ell no podia viure sense veure... ...la blanca neu... ...que els nans...l'hi van donar... ...el príncep...anar els seus soldats... ...agafeu el taúd... ...i porteu-lo...allà...en aquell carro... ...que tenim...i el portarem a Palau... ...els soldats... van agafar el taúd... ...per sota... ...però resulta que un soldat... ...van s'ho apagar amb un arrel... ...que hi havia a terra... ...i el taúd va fer...cloc, cloc... ...en aquest moviment de...cloc, cloc... ...blanca neu va fer... ...va anar...d'una banda...a l'altra... ...i en aquest moviment...l'hi va sortir... ...al cosí de poma...enverinada de la gola... ...i en aquell moment... ...blanca neu se va despertar... ...que m'ha passat... ...i li van explicar tot...tot de la madrastra... ...i el príncep va dir... ...que vols venir a viure amb mi... ...que ens casarem... ...allí al meu realme...i ja veuràs... ...que serem molt feliços...i la blanca neu... ...va dir...que sí... ...vet aquí...que al Palau...la madrastra... ...que ja estava confiada... ...que era la més maca de tot el realme... ...va agafar el Mirellet... ...i li va preguntar...mirellet...mirellet... ...digue'm una cosa... ...qui d'aquests voltants és la més hermosa... ...i el Mirellet...que sempre deia la veritat... ...i li va dir... ...de tots aquests voltants... ...bo sorra i neixen d'hora la més hermosa... ...per al realme del costat... ...i a la blanca neu... ...que encara ho és més... ...quins atacs de ràbia... ...que agafava aquella madrastra... ...va dir... ...ahora la metària en les meves pròpies mans... ...va agafar un cavall... ...i se'n va anar... ...que l'ho va engolpar fins al realme... ...però quan quasi que hi arribava... ...que el cavall li estava donant... ...tants de cop de fuet... ...tants de cop de fuet, perquè més de pressa... ...el cavall en sexe va parar... ...de cop... ...la reina va caure del cavall... ...i just va apagar amb una pedra... ...que havia al terra... ...i va quedar allà...morta... ...i a terra... ...i llavors...així va ser... ...com la blanca neu... ...i el príncep... ...se'n van casar... ...en aquell realme... ...i van menjar... ...un món de neixos... ...i compta comptat... ...conta calat... Vet aquí una vegada... Els 12 grans de Ma Grana... ...tems era temps... ...la terra... ...era sempre càlida i assolallada... ...les flors florien tot l'any... ...i els conregues l'esplendien... ...l'esplendien... ...a punt de la collita... ...la deesa de Métter... ...tenia cura dels camps... ...com si fóssi un jardí... ...i plantava les llavors... ...regava l'herba... ...i animava els arbres... ...perque fessin primer flors... ...després fulles... ...i més tard fruit... ...mentre de Métter... ...treballava la seva... ...per aquells boscos verds de Sicília... ...i recollia violetes... ...fins que en tenia la falda... ...et ben plena... ...quen en caure el camp vespre... ...d'un dia... ...la mare i la filla... ...tornaven cap a casa... ...totes contentes, cantant, rient... ...i les flors del camí... ...sobrien només per veure-les passar... ...però... ...ades... ...no tenia la mateixa sort... ...i vivia dalt de tot de l'Olimp... ...a multat dels núvols... ...i de la clara de la terra... ...entre els arbres i els camps... ...ades... ...manava en el regne dels morts... ...i vivia sota terra... ...en la foscor... ...i el fred més punyents... ...en cavernes i tunnels... ...plets de ressons solitaris... ...o en cap raig de sol... ...no hi havia aconseguit penetrar-hi mai... ...tant mateix... ...l'intristia... ...l'intristia la soledat... ...ades... ...volia trobar una mogia... ...però no hi havia cap dona... ...que volgués deixar el sol... ...ni les flors, ni el mar... ...i anar a viure allà, allà baix... ...amb el tètric... ...regne subterrani... ...a vegades... ...ades pujava fins a la superfície... ...i guaitava les noies... ...que jugaven al sol... ...i, allà, li feia mal als ulls... ...però encara li feia més mal... ...veure totes aquelles noies... ...tant boniques... ...un dia, va veure per sèfone... ...que collia violetes... ...pels boscos de Sicília... ...l'he trobada, va exclamar... ...i que n'és de bonica... ...és la noia que vull... ...però,ades, no va demanar... ...a demèter la mà de la seva filla... ...perque sabia... ...que li diria que no... ...va... ...no s'ho va pensar gaire... ...va guarnir el seu carro negre... ...i es va llançar... ...bremant per les terres de la llum... ...futejava... ...els cavalls que corrien com un llam... ...tota Sicília tremolava... ...i quan atravesava els boscos... ...feia caure... ...i tot els sabres... ...quan finalment... ...va trobar per sèfone... ...ades... ...la noia tan bonica... ...la vas tirar pels cavalls... ...totes les violetes... ...que havia agafat... ...l'hi van caure... ...i van quedar escampades per terra... ...qui ets, què vols? Oh, deixa'm, deixa'm anar... ...que algú m'ajudi... ...mare, mare, ajuda'm... ...pridava la noia... ...els sabres... ...també se n'adonaven... ...i escriven... ...i les colles verdes... ...se tornaven vermelles del neguit... ...a veure... ...a veure per sèfone d'aquella manera... ...peròades... ...no els hi feia cas... ...i s'apressava cap al seu món subterrani... ...amb un cop de fuet... ...va fer que la terra... ...espartís... ...i que un congost sense fi... ...s'obris davant seu... ...el carro... ...es va precipitar avall... ...i per sèfone... ...i plorant i plorant per sèfone... ...no ploris, no ploris... ...li deiaades... ...i la noia... ...no, jo no vull anar amb la meva mare... ...plorant i plorant... ...ades li deia... ...mira, hauries d'estar contenta... ...et feré reina... ...et donaré tota la riquesa de la terra... ...alor, la plata, la padreria... ...i tens l'amor d'un rei... ...que més vols? Va dir per sèfone tota plorant... ...com va arribar... ...el riu estigia... ...que s'apara la terra... ...del regne de la mort... ...la noia va cridar... ...ajuda amb riu, sóc per sèfone... ...salve'm, salve'm... ...tu prego, sisplau... ...salve'm... ...el riu... ...que va sentir la pobra noia... ...es va entortorigar les cames del Déu... ...i gairebé el va fer caure... ...se'n va desfer tot de cop... ...i, com un brau... ...se'n va anar més enllà... ...desesperada per sèfone... ...es va treure el cintura de flors que duia... ...i el va llançar... ...les aigües arremolinades del riu... ...i va dir... ...porta-la la meva mare... ...i explica-li... ...el que m'ha passat... ...ai, riu, sisplau, fes-ho... ...el riu... ...m'ha agafat el cinturó... ...i es posaven tot... ...a des ja era casa seva... ...i portava a una presonera... ...mentres tant... ...a la terra... ...en caure a la tarda... ...de Métter... ...va anar a buscar la seva filla... ...cridant... ...per sèfone bonica... ...és hora de tornar a casa... ...per sèfone... ...per sèfone... ...cridant per aquí i per allà... ...a preguntar a tothom... ...si havia vista la seva filla... ...per sèfone... ...ningú ho va respondre... ...va a votar... ...va a votar per tot arreu... ...va a votar per la... ...per tota la terra... ...com que la única cosa que li importava... ...era trobar per sèfone... ...de Métter... ...desesperada... ...es va oblidar... ...de totes les seves oblidacions... ...i les fulles dels arbres... ...que l'acompanyaven en el seu plor... ...m'encaure a terra... ...convertides en llàgrimes... ...i ha de color marronet... ...i groguet... ...després de recórrer tot el món... ...de Métter... ...va tornar a Sicília... ...desesperada... ...es va seure a la vora d'un riu... ...i en mira l'aigua... ...i va veure... ...gir a votar una garlanda de flors... ...i deia... ...les aigües del riu... ...i anaven siu-siuajant... ...l'aigua... ...l'envista, l'envista... ...e'n vista per sèfone... ...el deu ha des... ...la raptada... ...perque sigui la seva reina... ...i llavors... ...de Métter... ...va recórrer cap a l'olim... ...per picar les portes del cel... ...i va veure... ...ичem... ...ha deserreptat la meva filla. Sisplau! Fes que me la torni. ...zeus... ...va escoltar la pobre de Métter... ...dius que s'ha endut la teva filla... ...i... ...per la força... ...habes... ...habes no ho hauria d'haver fet això... ...però, però... ...però seusyl... ...el va interrompre... Jo feia tot això perquè era feliç, però ara, si ens apercefonen per a mi, ja no hi ha cap alegria possible. Tant més que la terra s'assequi i que es mori. Ah, en sentir xos Eus, Eus es va estremir. Si els cames no donaven collites i els arbres s'assecaven, els humanets que habitaven a terra, havien deixarien de pagar tributx els déus. No depèn de mi, va dir, tot mal humorat, en Zeus. Hi ha unes normes aquí. Si percefonen menja alguna cosa per petita que sigui, allà dins del món subterrani, ja no podrà tornar mai més. I aquesta és la llengua. Doncs, què esperes? Què esperes, Zeus? Va contestar de mèter. Envia el teu missatger de seguida a buscar la meva filla percefonen. Zeus m'ha enviat Hermes, el més ràpid de tots els déus. Però a de mèter res no li semblava prou i encara corria més que ell. I l'estirava, i l'estirava perquè n'és més de pressa. Mentrestant, allà sota terra, Hades oferia per sèfone les menjes més delicioses. El Déu sabia que si la noia menjava només un mosset, s'hauria de quedar sempre per sempre més en vell. Ell, en canvi, això no ho sabia. No tenia gana, no tenia gana. Estava molt entristida i deia, només abans de menjar em penso morir. I no menjava, no volia res, només feia que plorava, perquè volia marxar, volia anar a veure la seva mare, volia anar a la terra. Hades, el seu regne, ja no li semblava ni fos ni llòbrec. Ara tenia per sèfoner, allà asseguda al seu costat, en un tró. I trobava que tot era més alegre, més luminós. Cada dia, els altres, els fantasmes de dins d'aquesta terra, d'aquest regne, dels fantasmes, era el regne dels morts. Cada dia passaven per allà davant, a veure la noia. I l'Hades estava content, però la noia estava esgarrifada, esgarrifada de por i plorant i plorant. Ell li deia que el que mengis és estimada, només una miqueta de res. I perquè mengis, Hades li donava tots els dolços i la minuradies, tots els pastissos, tot el millor que tenia. I ell li deia que a mi m'estimo morir i que t'està el teu menjar. Tot i que tenia molta, molta gana. Només una mossegadeta, deia l'Hades. I llavors li va costar una magrana partida pel mig. Vermella, sucosa, plena de llavors delicioses. Li va obrir la mà i, per la força, li va posar a la mà 12 llavors. Per sèfone, tenia gana, tenia gana. I feia dies cans, dies que no menjava, que només esperava que la seva mare de la nena es buscava, però la mare no arribava. I finalment, per sèfone, m'ha agafat 6 grans d'aquestes llavors i se les va posar als llavis. Quan això passava, arribar ràpidament, Hermes, i diu, atura't, atura't. Hermes, el missatger dels deus, havia arribat volant amb aquelles sandàlies alades, que van de pressa, de pressa. Llavors li diu a l'Hermes, li diu a l'Hades. A l'Hades, els deus, tot poderós, et mana que deixis marxar per sèfone. Però em sembla que ha arribat tard. Mira, he vist que té a la boca 6 granets de magrana. I tant que has arribat tard, va exclamar, ah, des, tot, tot content. Oh, no, no, que voleu dir va cridar per sèfone. I li va encoure de la mà les 6 papites de llavors dels 12 que tenia. Que n'has menjat, li va preguntar Hermes, diu, i es va posar porurà per sèfane. Esclar que l'Hermes li va dir, ah, des triomfant, ah, ara és meva per sempre. Només una miqueta va dir ella, només una miqueta ni menjat. Ah, l'Hermes li va dir a Mares, ets un barrut. Li has hagut d'explicar la veritat primer abans de donar-li menjar. En sap un greu per sèfane, però hi ha una llei, saps? Has acceptat l'hospitalitat d'ades i el seu menjar. Ara t'hauràs de quedar aquí, amb el per sèfane, tot en melenjosa va dir, doncs t'ho diré per sempre més, ades. Perquè m'has enganyat, a sobre de raptar-me, m'has enganyat. T'ho diré per sempre. En sentir aquelles paraules, fins i tot ades, va empaladir. Estimava per sèfane i volia que la noia també l'estimés. Et vaig anar a buscar perquè estava molt sol, va dir, però acotant el cap. Ah, l'Hermes li feia pena tots dos. Mira, va decidir, deixa'm que seus decideixi, i llavors se'n va anar a veure Zeus. Quan Zeus va saber el que havia passat, va rumiar i rumiar i rumiar, abans de prendre una decisió. Finalment va dir, com que de les 12 llavors de la Grana, per ser fonent, ha menjat 6, doncs mira, que visqui durant 6 mesos cada any el reina de la mort, i que visqui els altres 6 mesos amb la seva mare, amb la seva mare a la terra, i que ningú no ho discuteixi, perquè és la decisió d'en Zeus. Per això ara, a la primavera i l'estiu, les flors s'obren, l'herba verda creix i els arbres floreixen, fan fulles i donen fruits, i és que de mèter corra feliç d'una banda a l'altra i té cura de la terra com si fos un jardí. Quan mare i filla caminen donant-se la mà, parlant, cantant i rient, les flors del camí s'obren, només per veure-les passar, però a la tardor, per ser fonent, torna el món subterrani, per complir l'ordre de Zeus. El començament ha des, li feia llàstima, però després se'l van a començar a estimar, i així va ser, com va néixer les estacions de l'any, i el mita, explicat, el mita acabat. Tot això que us he explicat ha passat o no ha passat, si no ha passat és mentida, i si ha passat és veritat, i val més creure-ho que anar a veure-ho. Ara escoltes ràdio d'esper. Centonitzes ràdio d'esper. La ràdio de Sant Junts. Durant de 8 punts. La ràdio d'esper. La ràdio de Sant Junts. Durant de 8 punts. La ràdio d'esper. La ràdio d'esper. La ràdio d'esper. La ràdio d'esper. La ràdio d'esper. La ràdio d'esper. La ràdio d'esper. La ràdio d'esper. La ràdio d'esper. La ràdio d'esper. La ràdio d'esper. La ràdio d'esper. La ràdio d'esper. La ràdio d'esper. La ràdio d'esper. La ràdio d'esper. La ràdio d'esper. La ràdio d'esper. La ràdio d'esper. La ràdio d'esper. La ràdio d'esper. La ràdio d'esper. La ràdio d'esper. La ràdio d'esper. La ràdio d'esper. La ràdio d'esper. La ràdio d'esper. La ràdio d'esper. La ràdio d'esper. La ràdio d'esper. La ràdio d'esper. La ràdio d'esper. La ràdio d'esper. La ràdio d'esper. La ràdio d'esper. La ràdio d'esper. La ràdio d'esper. La ràdio d'esper. La ràdio d'esper. La ràdio d'esper. La ràdio d'esper. La ràdio d'esper. La ràdio d'esper. La ràdio d'esper. La ràdio d'esper. La ràdio d'esper. La ràdio d'esper. La ràdio d'esper. La ràdio d'esper. La ràdio d'esper. La ràdio d'esper. La ràdio d'esper. La ràdio d'esper. La ràdio d'esper. La ràdio d'esper. La ràdio d'esper. La ràdio d'esper. La ràdio d'esper. La ràdio d'esper. La ràdio d'esper. La ràdio d'esper. La ràdio d'esper. La ràdio d'esper. La ràdio d'esper. La ràdio d'esper. La ràdio d'esper. La ràdio d'esper. La ràdio d'esper. La ràdio d'esper. La ràdio d'esper. La ràdio d'esper. La ràdio d'esper. La ràdio d'esper. La ràdio d'esper. La ràdio d'esper. La ràdio d'esper. La ràdio d'esper. La ràdio d'esper. La ràdio d'esper. La ràdio d'esper. La ràdio d'esper. La ràdio d'esper. La ràdio d'esper. La ràdio d'esper. La ràdio d'esper. La ràdio d'esper. La ràdio d'esper. La ràdio d'esper. La ràdio d'esper.