Hola, som el grup Marc. Mestres avies recuperadores de contes. Formem part de l'Associació de Mestres. Mestres rosa sensat i avui hem vingut a explicar-vos contes. Esperem que us agradin. Rondalla va. Rondalla ve. No us cregueu res del que us diré. Mestres de contes. Una vegada hi havia un avet petitó. Tots els arbres del bosc tenien fulles. Ella era l'única lloc de fulles, tenia una mena de gulles, res més que gulles. i li sabia greu, tots els meus companys tenen unes fulles magnífiques, unes magnífiques fulles verdes, jo només punxes. M'agradaria tenir les fulles d'or per fer d'antetes a tots els altres arbres del bosc. L'endemà, quan va despertar-se, va quedar-se tot admirat. I ara on són les meves punxes? Ja no les tinc, tot sóc obert d'unes fulles... No, d'unes fulles, no, d'unes branques d'or, unes fulles d'or. Això sí que és una meravella, quina alegria. Ara tots els meus veïns en tindran amb veja, perquè em deien, mira, mira, tu només tens punxes. Els altres avells van dir, oh, què ha passat? La vet petitó és tot d'or, i la vet estava content, content. Surtia el sol i les seves fulles lluïen precioses, i ella estava tan content i tan feliç, però vet aquí que per allà prop va passar un lladragot, i va dir, oh, quantes fulles d'or? És aquest avet petitó. Ah, el vespre tornaré. I el vespre va agafar un sac ben gros, ben gros, i se'n va anar cap allà al bosc. I tots els arbres dormien i no se sentia cap soroll. Sigilosament va entrar amb el seu sac i va acollir totes les fulles d'or del petit avet. L'endemà el matí quan es va despertar la vet va dir, oh, estic despullat, no tinc fulles, ni meves, ni punxes, ni verdes, ni d'or. Totes les d'or me les han robat, pobre de mi. Si més no, me n'hi dirien millor tenir les fulles de vidre. Perquè si les tinc de vidre també lluiran com les de plata. Ah, va dir molt bé, doncs se'n va anar a dormir. L'endemà el matí quan es va despertar va veure que tenia totes les fulles de vidre. També brillaven amb el sol, l'aire les movia una mica i feia uns reflexes de colors. Oh, quina meravella. Però cap a mitja tarda va venir una tempesta molt forta, molt forta, molt forta, molt forta i feia anar tot a les branques del bost, en un costat i a l'altre. I el petit avet demanava clemència, no entrenquis les fulles, no entrenquis les fulles. Però al ventot no sentia res i escoltava, va pica fort. I el pobre avet petit, on no li quedava ni una sola fulla de vidre. Ai, quina pena la meva, quina pena la meva torno està despullat i no tinc fulles. Tant de bo pogués tenir les fulles verdes com tots els meus altres companys del bosc. Molt bé, se'n va anar a dormir. L'endemà al matí, què passava? Oh, es va veure i diu, oh, però si tinc les fulles igual, que els altres abres, ara sí que estic content. I els altres avets deien, mira, mira, el petit avet és com nosaltres. Oh, pobrissó, que content deu estar ara. Per haver-te aquí que el cap d'una estona compareix una cabra tot passejant amb els seus cabridets. Quan vam veure l'avet tan petitó que tots hi arribaven, la cabra va començar. Veniu, veniu, cabridets, menjeu, fillets meus, menjeu, que no quedi res. Els cabridets van venir triscant i saltant, s'ho mengen tot en un moment sense deixar ni una sola fulla per remei. Arribat al vespre, el pobre avet tot despullat i tremolant de fred va posar-se a plorar com una criatura. Som-ho, han menjat tot, anaves el gluten. M'he quedat sense les meves fulles verdes, com m'havia quedat sense les de vidre i sense les d'or. Si almenys podria tornar a tenir les meves agulles. L'endemà, en despertar-se, l'avet petitó va quedar ben parat. Tornava a estar vestit de gulles punxegudes. Que feliç és, que content està. S'ha guarit ben bé del seu orgull. I tots els seus veïns que el senten riure no fan més que dir l'avet petitó torna a ser com era abans. I aquest conte s'ha acabat, que us ha agradat. Ah, a Popāja, knit una ó. Fa-t'ho Una vegada hi havia un poderòstiu polen rei que tenia 4 fills i 3 princeses delicades i boniques. A l'audència de Palau, un dia normal i corrent, es van presentar 3 individus forces travagats. Eren 3 il·lustres i assenyats inventors que portaven regals per la majestat. El primer li oferiria un gall d'or massís. El segon li va regalar una fil d'orat. I el tercer, un cavall fet de venus, amb alguns detalls d'ibori. El gall majestat assenyarà les hores. A cada hora del dia, a la teja hi deixen anar un sonor kikirikik. I l'anell, l'anell fa el toc d'alarma i s'han assenyat de guàrdia. Si el col·loqueu a la torre de vigilància, avisarà de l'arribada dels propers enemics que tingueu. I el cavall. El cavall pot volar a qualsevol lloc. Bé, ho haurem de comprovar tot plegat. I que desitgeu, a canvi d'això, casar-nos amb les vostres filles majestats, molt bé. Doncs començarem pel gall. I en efecte, el gall va obrir el bec, va llançar un kikirikik, i ha acompanyat d'unes trapitjors batec d'ales que ressonà per tota la sala. L'alfil, del que m'havia dit el seu inventor, va fer el que calia. I ara el cavall. El cavall, deixeu-me-m'ho a mi, provar, va dir el fill, saltar el noi a la grupa del cavall i s'hi muntar. Au va, va dir el pare, s'hi ha fet. L'inventor s'escoltava sense dir res. El príncep, tot que ho fói, va estar a les regnes, picades perons, i el cavall no es va moure, comprovar una segona vegada i res. El rei s'impassionava. I el príncep va cridar en l'inventor i li va dir, escoltar, no fa res del que has dit, el tesen. És que hi ha una maneta, el que té ell, que l'ha de girar. Llavors el príncep ràpid va fer el que deia, el sàbit, i tot seguit el cavall es va alçar i va volar, amb un amunt, amb un amunt, amb un amunt, i tothom es va quedar paradíssim. Però esclar, com que no sabia com havia de fer per tornar, doncs el cavall va marxar volant, volant, volant. El noi primer estava molt esfareit, perquè pensava i ara on pararé. Però com que havia vist allà de la maneta, va començar a resseguir i al final va trobar un altre botó, el va prema, i el cavall va baixar. Ai, quin ensurt va dir el príncep. Com que ara ja sabia la manera d'anar i tornar, va voler tornar-ho a provar, van llegar el cavall, i el cavall va sortir disparat, llun, llun, llun, llun, llun, llun, llun, llun, fins que arribar amb un altre país. Allà, com que ja es feia fosc, el príncep va pensar, maturaré en algun lloc per descansar i menjar. Va veure un palau fantàstic, i el damunt del terrat es va parar amb el cavall. Llavors va baixar, i va veure una porta, s'aniven a anar, va veure unes escales, va baixar a veure si trobava algú per demanar-li estada i menjar, i no va veure res. Va continuar caminant, caminant, caminant pels passadissos, i va veure una cortina que tapava una porta preciosa de plata. La va empenyar, i allà va sentir tot de rialles, de noies. Va entrar i va veure una noia bellíssima, que hauria de ser la princesa, voltada de les seves amigues, s'hi va presentar, i el fons d'aquella sala va veure que hi havia també un parell de soldats fent la guàrdia. La princesa va dir, com has usat entrar, Foraster? I ell va dir, és que la vostra bellesa m'ha atret. Llavors els dos soldats van a preparar-se per plantar-li cara, però ell, amb la seva espasa, els va aturar, i els va dir, jo soc un príncep molt important, i m'he enamorat de la vostra princesa. Neu-li dir, en el rei que m'hi vull casar, els dos soldats es faraits, davant de la gosadia del príncep, van marxar, i mentre tant la princesa va quedar ben encantada d'aquell jove tan gentil i galant. Amb això, que els soldats van arribar precipitadament al saló del rei, i li van dir, majestat, majestat, hi ha un gany, un personatge terrible, que té tanta poder, que mira, no hem pogut fer res contra ell. I, a més a més, diu que es vol casar amb la vostra filla. Com va dir el rei? Quina bestiesa! Ara mateix vaig cap allà, i va marxar corrents cap al sala on hi havia la princesa. Quan va arribar, va veure que la princesa i el príncep tots dos estaven tan amigablement asseguts i xerrant tranquil·lament. Llavors el rei va dir, mala nit, com goses dic que et casaràs amb la meva filla. I el príncep va dir, oi, tant senyor, de cap manera ara faré venir el meu exercit i et venjaré aquesta bestiesa que m'acabes de dir. Feu venir qui vulgueu, jo puc amb tots, com dius, i tant. Mireu, sóc molt polent i agosarant, puc amb tot l'exèrcit. El rei va dir, doncs, ha preparat perquè ara vindran. Va anar a buscar tot l'exèrcit, i el príncep va agafar la princesa i li va dir, vols venir amb mi, millor dones ella, i la princesa, com que estava tan tan enamorada, li va dir que sí. I se m'ha anat cap al terrat. El rei va pujar amb tot els seus soldats cap allà i va dir, prepara-te ara mateix, voràs tu com et venceran. I el príncep va dir, sí, però primer puc pujar en el meu cavall. Es va enfilar en el cavall, va agafar la princesa d'un braçat, també la van enfilar, i va prema la maneta, i van desaparèixer tots dos, davant l'esturament del rei i de l'exèrcit, cel·lamunt, cel·lamunt, cel·lamunt, i no van parar fins arribar al palau del seu pare, que estava ben trist davant de la desaparició del príncep pensant-se que no el veuria mai més. Quan va baixar, amb aquella noia tan gentil, va quedar també ben enamorat. I van casar-se, i van quedar-se per sempre més feliços en el palau. I el cavall el van guardar a la quadra. De tant en tant, quan volien anar a visitar qualsevol país, s'hi enfilaven i anaven a donar, vols per visitar tots els llocs del món. Vete aquí tu un gat, vete aquí tu un gos, vete aquí, que el conte del cavall volador s'acaba. Vete aquí una vegada. Val. L'animalet verd. Fa molt i molt de temps, quan les vesties parlaven i les pedres caminaven, hi havia un rei que es va posar malalt, tant i tant malalt, que es va quedar sec dels dos ulls. Tenia tres fills que l'estimaven molt. I vam fer compareixe, metges curanderos i adobadors, perquè el guirissin, però no va poder ser. Tots vam coincidir que el rei només es curaria si l'animalet verd li posava dues gotes de les seves a cador. Els tres fills van tenir la mateixa pensada anar a buscar l'animalet verd fos on fos i costés el que costés. El rei els va donar cadascú, una bossa de monedes d'or i un cavall. I en acomiadar-los els va dir que aquí el corés seria l'areu de la corona. Ja tenim els treus germans que encellen els cavalls i marxen rebent. Al cap d'una estona arriben a un punt on hi havia tres camins, i esclar, es van separar. Per Nadet, que era el germà petit, corria que volava. I en passàprop d'una casa quan ja fos quejava, va sentir crits i ploralles. Si a costa hi pregunta què passa, i li conten que el pare de la casa havia mort feia un temps deixant un deute. Ells havien de pagar el deute dels diners, i no els tenien. Qui fa bé trobarà va pensar en Bernadet, i els va donar els diners per pagar el deute. Aquella gent van quedar agraïts per la vida. En Bernadet, pagar fuatada el cavall, i acorre cedit sense tema ni llams ni trons. Al cap d'una estona es va trobar l'esperit del mort que havia deixat el deute. En Bernadet li va demanar on podria trobar l'animalet verd. I l'esperit li va dir, segueixes el camí, trobaràs el llum d'una casa de gegants que adormen de dia. Entra-hi, i allà trobaràs l'animalet verd. Agafa'l i fots ràpid, però alerta en tocar la gàbia, està envoltada de picarols. I si sonen, els gegants es despertaran i et mataran allà mateix. Després de que vol que molt, en Bernadet arriba a la casa dels gegants. Era de dia i tots dormien. Troba l'animalet verd, l'agafa, i quan es disposa a fugir veu la gàbia. Quina gàbia tan bonica me l'emporto. Soc capaç d'agafar-la sense que soni cap picarol. Si va a costar, poc a poc, i tot just la va tocar, que t'aclinc, que t'aclinc, clinc, clinc, clinc, clinc... Sonaran els picarols. A l'instant es presentaran els gegants que li van dir. Mira, noi, si volguéssim, et mataríem ara mateix. Però et donem una oportunitat. Si ens portes l'espasa de Roland, nosaltres et donarem l'animalet verd. Us portaré l'espasa paraula. Deixeu-me anar. Va insistir en Bernadet. I així va ser. I en Bernadet va tornar a pujar al cavall. I va partir disposat a buscar l'espasa de Roland. Fos on fos, i costés el que costés. Passada una bona estona, quan ja es començava a desesperar, va tornar a trobar l'ànima d'aquell home. Veus què t'ha passat per fer-te el valent, li va dir? Has perdut l'animalet verd. On vas ara? Oh, vaig a cercar l'espasa de Roland. Sabeu on la puc trobar? Sí, va contestar l'esperit. És el mateix camí, i tornaràs a trobar una casa de gegants. Si hi vas de dia, ells dormiran. Allà hi ha l'espasa de Roland. Agafa-la i fots. Però no toquis les tots, que també té picarols. Recorda-ho bé. Aquesta vegada sí que no hi ha perill. No tocaré res més. Arriba el cavall, i no para d'acabalcar fins que troba la casa. Vaixa del cavall, i just en entrar veu l'espasa de Roland. Lluent, com un mirall. L'agafa i es disposa a sortir, però no hi... Veu unes tots, i no resistes la temptació de quedar-se'l. Era preciós. Semblava de plata. Era únic. Amb bernadet, allarga la mà, l'agafa suelment, i... Cata-cling-ding-ding, cata-cling-ding-ding... Els picarols una altra vegada. I tant que es van despertar els gegants. Amb un salt es van plantar davant d'en bernadet. Entre tots el van agafar, i el van lligar ben fort. I no el volien deixar anar. Deixeu-me anar, deixeu-me anar, deixeu-me anar. No et desligarem. Fins que prometis que ens portaràs el cavall de les quatre forces. Si us el portaré, us ho prometo. Deixeu-me anar. El desliguen i ell fots amb el cavall. I esclar, al cap de poca estona, es va tornar a trobar l'esperit d'aquell home. Aquest serveix de ser tan tossut, li va dir. Això et passa per ser cregut i caparut. I no fas mai cas a ningú. On has d'anar ara? Me'n vaig a buscar el cavall de les quatre forces. No sabria el pas on és. Esclar que ho sé, va respondre l'humanet. Segueix aquest camí. Després de molta estona, tornaràs a trobar una casa de gegants. Al seu costat. Hi ha una estable. I allà trobaràs el cavall de les quatre forces. Posa-li l'abridet a l'emportes. Però no agafis res més. No agafis res més. Insisteixo. De debò, de debò, no agafaré res per molt que m'agradi. No agafis res. No agafis res. Enrere el cavall. Pega fuetada. Corria com el vent. Riva baixant el cavall. Entre l'estable. Li posa l'abridet. I ja se n'anava. No agafis res. És una llàstima haver-la de deixar. Els gegants són lluny. I si sonen els picarols segur que no ho sentiran. Però esclar. Ja sabeu el que va passar? Que te clinc, din, din. Els picarolets. I en un tres i no res, els gegants eren allà. Vinga cridar. Deixeu-me, deixeu-me. No et deixarem anar si ens promets que ens portaràs la flor del món. Si ens la portes, et donarem el cavall de les quatre forces. D'acord, quedem així. Quatre signades al cavall i desapareix entre la pols del camí. No et deixes anar a trobar l'humanet. Ja us podeu imaginar el que li va dir. Tot això és el que guanyes amb la teva tossuderia. No fas cas del que et diuen. I el dia et trobaràs que t'hauran fet un vestit de fusta. I amb el vestit de fusta no podràs anar enlloc. No et tens una cella per tu. Doncs per què em volies una altra? Estic molt penedit i amoïnat. No sé per quin camí ets d'anar per trobar la flor del món. És que tampoc sé qui és la flor del món. Mira, segueix pel mateix camí fins que arribis a una ciutat. Vés al carrer Majol i allà trobaràs una noia amb un vestit vermell. Portarà un mocador a la mà. Si li agrades el deixarà anar. Collo, li tornes i llavors podràs parlar amb ella. I tot va passar com havia de ser. El Bernadet li va tornar el mocador i li va dir et necessito, vine amb mi, et necessito per tornar a la vista del meu pare o rei. Aquella noia va accedir. La flor del món era bondadosa. Bernadet se la va endur. I cabalcant, cabalcant, cabalcant, cabalcant, va arribar a la caseta on hi havia l'espasa de Roland. Un dels gegants l'esperaven, ben desperts. Us porto el cavall de les quadraforces i el que se promés, promés estar. Doneu-me l'espasa de Roland. El que se promés, promés estar. Doneu-me l'espasa, volem el cavall. En Bernadet va posar un peu a terra i amb una mà agafava, agafava ben fort la flor del món. També un punt li van donar l'espasa i les tots va avantar xuflar el cavall i va deixar els gegants amb la boca ben oberta i mig pam de nas. Anava amb el cavall i cap avall que fa baixada i sense afluixar la marxa van anar fins a la caseta del cavall de les quadraforces. Els gegants l'esperaven a la porta. Us porto la flor del món. Aquí teniu. Doneu-me el cavall. Treuen el cavall de les quadraforces i en Bernadet s'hi posa el damunt. I ara s'ha de posar la flor de neu per dir-li adecució. Ell agafa la jove i d'una estirada la puja al cavall i marxa deixant els gegants estorats i enrabiats en veure que s'enduia la flor de neu, la flor del món. Arriba a la caseta de l'espasa del Roland on els gegants l'esperaven ben d'esperts, ben d'esperts. Us porto el cavall de les quadraforces. Se promesa, promets estar. Doneu-me l'espasa. Volem el cavall. En Bernadet va posar un peu a terra i amb una mà agafava, ben agafada, la flor del món. Tambó en punt li van donar l'espasa i les tots. Venta fulxa. Tambó en punt li van donar l'espasa i les tots. Venta xufla el cavall i deixa els gegants a la porta i amb mig pam de nas. Galopant, sense parar, arriba a la casa on hi havia l'animalet verd. Els gegants l'esperaven impacients. Us porto l'espasa. Doneu-me l'animalet verd. Li van donar, però quan intentaven agafar l'espasa de la mà de Bernadet, aquest, que no havia ni tan sols baixat del cavall, un moment, pega fort i marxa com un mal esperit embolcallat pel fum de la pols del camí. En un moment li van perdre el rastre. Els gegants no s'acabaven de creure el que els havia passat. La ràbia se'ls menjava i renegaven com dimonis. I en Bernadet, noi que havia de contents, ho havia trobat tot. I es va trobar també els seus germans pel camí. Estaven tristos i amoïnats, perquè ells no havien trobat l'animalet verd. Nos amoineu el porto jo. Va dir en Bernadet, els seus germans, en sentiro, van quedar tan portats per l'emveja, tan portats per l'emveja, que va i li prenen tot. I després el van tirar a un pou. Se'n van anar cap a casa del seu pare, el rei. I vam fer veure qui eren ells que hi havia trobat l'animalet verd. Però sabeu què va passar? Que l'animalet verd no feia gotes. L'espasa es va roballar de cop. El cavall va perdre les forces i la flor del món estava tan trista, tan trista, que només plorava i plorava i plorava. Per sort, en Bernadet, ajudat per aquella ànima venaïda que ell havia salvat, va poder sortir del pou. Va poder anar a casa de seu pare, el rei. I l'alegria va arribar a l'animalet verd. Va poder sortir del pou. I l'alegria va arribar en aquell castell. L'espasa va tornar a llui. El cavall va recuperar les forces i la flor del món ja no plorava. L'animalet verd es va refer i van poder posar als ulls les dues gotes. I el rei es va aguarir l'instant i va recuperar la vista. I va anomenar al rei el seu fill petit. I en Bernadet i la flor del món es van casar. I també van perdonar als seus germans que venen penedits, estaven del que havien fet. I sempre, sempre més, es van estimar. I van fer una festassa que tots hi van anar. I hem divertit, s'ho van passar que diuen que encara dura i que no s'ho vulgui creure que ho vagi a veure. Veta aquí una vegada. Veta aquí un gat. Veta aquí un gos. Veta aquí un gat. Veta aquí una vegada. Veta aquí un gos. Veta aquí una vegada. Veta aquí una vegada. Veta aquí una vegada. La la... No, el somni és l'únic. Down on the tracks, L'home's the home and a family, And you won't be coming back. La la... We're put to be right now. La la... Brother Illinois sent you In the southern sense of break And you keep on pushing by more You know they're running late With our love Where would you be now, now, now, now? La la... La la... Brother Illinois sent you In the southern sense of break And you keep on pushing by more You know they're running late With our love Where would you be now, now, now? La la... La la... We're put to keep on pushing And the wheels go round and round And the steel rails are cold and hot And the mountains go down With our love Where would you be right now? La la... Where would you be now? Mmm... Got to get to the baby, baby For walking through the dark For walking through the dark Baby, baby, baby, baby For walking through the dark When the peaks ain't rough When the plane ain't moving up Keep on moving! Keep on moving! Though keep on moving! Don't keep on moving! Okay, see you soon. I don't have to worry, she'll dress up all en lace and go in style. Late at night, her big old house gets lonely. I guess every form of refuge has its price. And it breaks her heart to think her love is only. Giving to a man with hands as cold as ice. So she tells him she must go out for the evening. To comfort an old friend who's feeling down. But he knows where she's going and she's leaving. She is headed for the cheating side of town. You can't hide your lion eyes. And your smile is a thin disguise. I thought by now you'd realize. There ain't no way to hide your lion eyes. On the other side of town, a boy is waiting. With fiery eyes and dreams no one could steal. She thrives on through the night and disappears. Cause it makes her feel the way she used to feel. She rushes to his arms, they fall together. She whispers that's only for a while. She swears that soon she'll be coming back forever. She goes away to meet him with a smile. You can't hide your lion eyes. And your smile is a thin disguise. I thought by now you'd realize. There ain't no way to hide your lion eyes. She gets up and pours herself a strong one. And stares at the stars up in the sky. She draws a shade and hangs her head to cry. She wonders how I've ever got this crazy. She thinks about a boy she knew was good. Did she get tired or did she just get lazy? She's so far gone, she feels just like a fool. My old life, you sure know how to arrange things. You set it up so well, so carefully. Ain't it funny how your new life didn't change things? It's still the same old girl you used to be. You can't hide your lion eyes. And your smile is a thin disguise. I thought by now you'd realize. There ain't no way to hide your lion eyes. There ain't no way to hide your lion eyes. Honey, you can't hide your lion eyes. I'm a man, I'm a man. I'm a man, I'm a man. I'm a man, I'm a man. I'm a man, I'm a man. I'm a man, I'm a man. I'm a man, I'm a man. I'm a man, I'm a man. I'm a man, I'm a man. I'm a man, I'm a man. I'm a man. I'm a man. I'm a man, I'm a man. I'm a man, I'm a man. I'm a man, a man. I'm a man, I'm a man. I'm a man, I'm a man. I'm a man, I'm a man. I'm a man, I'm a man. I'm a man, I'm a man. I'm a man, I'm a man. I'm a man, I'm a man. I'm a man, I'm a man. I'm a man, I'm a man. I'm a man, I'm a man. I'm a man, I'm a man. I'm a man, I'm a man. I'm a man, I'm a man. I'm a man, a man. I'm a man, I'm a man. I'm a man, a man. I want to know how does it feel behind those eyes of blue. You made your mistakes, now your heart aches behind those eyes of blue. People may say you've had your chance and let it slip away. But hard as they try, there's a dream that won't die behind those eyes of blue. Maybe once in a while there's a trace of a smile behind those eyes of blue. But it's painfully clean, there's a river of tears behind those eyes of blue. Oh, behind those eyes, behind those eyes. You know life is too short for compromising. Take a hold of your dream and realize it. You know there's nothing left to stand in your way except yourself. And I know, though your heart's full of pain, the hope still remains behind those eyes of blue. Oh, behind those eyes, that keep looking at you. Behind those eyes, behind those eyes of blue. Behind those eyes, behind those eyes of blue. I sit away, there's an angel contemplating my fate. Do they know the places where we go when we're grey and old? Because I have been told that salvation lets their winds unfold. So when I'm lying in my bed, thoughts running from my head, and I feel that love is dead. I'm loving angels and staying through it. Oh, she offers me protection, a lot of love and affection. I run right around and down the waterfall, wherever it may take me, I know that life won't break me when I come to call. She won't forsake me. I'm loving angels and staying. When I'm feeling weak and my pain walks down a one-way street. I look above and I know I'll always be blessed with love. And as I'm feeling gross, she breathes flash to my bones. Oh, when love is dead, I'm loving angels and staying through it. Oh, she offers me protection, a lot of affection. I run right around and down the waterfall, wherever it may take me, I know that life won't break me when I come to call. She won't forsake me. Oh, she offers me protection, a lot of love and affection. Oh, when love is dead, I'm loving angels and staying through it. Oh, she offers me protection, a lot of love and affection. I run right around and down the waterfall, wherever it may take me, I know that life won't break me when I come to call. Oh, she offers me protection, a lot of love and affection. Oh, when love is dead, I'm loving angels and staying through it. Oh, when love is dead, I'm loving angels and staying through it. Oh, when love is dead, I'm loving angels and staying through it. Oh, when love is dead, I'm loving angels and staying through it. Oh, when love is dead, I'm loving angels and staying through it. Oh, when love is dead, I'm loving angels and staying through it. Oh, when love is dead, I'm loving angels and staying through it. Oh, when love is dead, I'm loving angels and staying through it. Oh, when love is dead, I'm loving angels and staying through it. Oh, when love is dead, I'm loving angels and staying through it. Oh, when love is dead, I'm loving angels and staying through it. Oh, when love is dead, I'm loving angels and staying through it. Benvinguts a un Vijous Més a la Vilònia. Avui estem amb l'agrat acompanyia de la Rosa. Hola, Chesco. Què tal, com estem? Bé, molt bé. Tot bé? Sí, bé.