o que nosaltres. Aquest cap de setmana, doble ració d'esports en Justany. Disapta, a partir de dos quarts de 4 de la tarda, les noies del basquet es juguen l'ascens i la final de les fases. I diumenge, a partir de dos quarts d'onze del matí, l'Atlètic vol ser campió de l'Iiga i vol l'ascens directe. Aquest cap de setmana, doble ració d'esports a la ràdio. Aquest cap de setmana, doble del jugament a casa, no te'l perdis, disapta i diumenge, viu l'esports en Justany. Hola, som el grup Marc. Mestres, avies recuperadores de contes. Formem part de l'Associació de Mestres Roses Sensat, i avui hem vingut a explicar-vos contes. Esperem que us agradin. wondering. No, no, no. De rúl, que no hi ha d'enganyar, no ho faig, que em succeïc si el farf. Vet aquí, que en un racó de món, on tenien els tothom, va passar el que us vaig explicar i va succeir el que ara us vaig a dir. Hi havia una vegada una gallina que se n'anava a Roma. Peta Quip, cap al camí, va passar per sota una noguera, i li va caure una nou a la cresta. Ella es va pensar que el cel li queia sobre i va dir que serà millor que m'entorni, perquè em sembla que m'ha caigut el cel el cim de la crestallina. I jo estava desfent camí quan es va trobar una cabra. On vas, cabra? A Roma? No hi vagés pas? I per què no hi hauria d'anar, gallina? Perquè m'ha caigut el cel el cim de la crestallina. La cabra se'n torna amb la gallina, i pel camí troben un porc. I la cabra li diu, on vas, porc? A Roma? No hi vagés pas? Per què no hi hauria d'anar, cabra? Perquè la gallina tampoc ho fa. I per què no hi vas tu, gallina? Perquè m'ha caigut el cel el cim de la crestallina. Se'n tornen tots plegats, la gallina, la cabra i el porc. I caminant, caminant, arriben a un bosc. Ells que s'aturen i determinen fer-se cadascú a la seva casa. La gallina se la va fer de blat de moro. La cabra de rames de pie i el porc se la va fer de pedra. I veig aquí que el llop voltava per aquelles bores. I de seguida, de seguida van sumar que hi havia veïns nous. Ell que se'n va a casa de la gallina i truca. Pam, pam, què hi ha, diu la gallina? Obre el llop, si us plau. Ai, no, no, que te'n menjaries. Doncs si no m'obres del pet que em tiraré, la casa te'n sorraré. La gallina, esclar, de cap manera no el vol obrir. Però el llop es tira un pet, tira la casa a terra i es menja la gallina. L'endemà el llop compareix a casa de la cabra i truca. Pam, pam, què hi ha? Obre el llop, si us plau. Ai, no, no, que te'n menjaries. Doncs si no m'obres del pet que em tiraré, la casa te'n sorraré. La cabra, esclar, de cap manera no el vol obrir. Llavors el llop es tira un pet, però la casa encara resisteix. I se'n tira una altra i llavors sí que tira la casa a terra. I es menja la cabra. I després el llop compareix a casa del port i truca. Pam, pam, què hi ha? Obre el llop, si us plau. Ai, no, no, que te'n menjaries. Doncs si no m'obres del pet que et tiraré, la casa a terra te'n sorraré. El port, esclar, de cap manera no el vol obrir. Llavors el llop es tira un pet, però la casa encara es resisteix. I s'entira una altra, i la casa s'entira una altra, i la casa encara resisteix. I una altra, i una altra, i una altra. I la casa, com que és de pedra, encara continua resistint. Llavors el llop, veient que aquella casa és massa sol i de pels sus pets, posa en marxa una altra manera de menjar-se el porc. El convida a fer-se un tip de cols a l'ort. Però el porc, que no es fia ni un pèl del llop, va a l'ort molt més d'hora que el llop, de manera que el llop es queda amb un pam de nas, i sense poder menjar ni una col amb la panxa ben buida. Però no es vol desesperar. I torna a convidar el llop a l'endemà. El convida a fer-se un tip de bledes. Però el porc el torna a ensarronar, i el llop, que ja no s'hi veu de tant enfadat com està, se'n va de dret a casa del porc, i li diu a través de la porta tancada. Ja que has estat tan espavilat, i m'has enganyat tantes vegades, deixa el menys que et vegi la cara. Bé, una mica a mica sí que t'obriré, va a contestar el porc. Però el llop s'ha de aprofitar molt bé la ocasió. Es fica per l'escletxa de la porta, i agafa el porc pel clater i li diu, ara sí que me l'espagaràs. Però, perquè veig que no sóc tan mala bèstia, com diuen, et deixaré triar de quina manera vols ser menjat. Bullit o rostit? Bullit, diu el pobre porc, tot mos i amb el cap cot. Doncs mira, si vols que et mengi bullit, tu mateix. Agafa la paraula i vés-te'n a la font a buscar l'aigua, i alerta que et vagi l'ú. El porc no té més remei que que fa la paraula, i en a la font a buscar l'aigua. A la font el porc es troba la guineu, i aquesta, en veure el posat que fa la pobre bèstia, li demana que què li passa. Que què em passa, diu el pobre porc. Doncs que llop, i xiu xiu xiu xiu xiu xiu, i bla bla bla, i xiu i bla, i xiu xiu xiu xiu, i bla bla bla. La guineu l'explica el porc, fil per randa al seu pla. El porc més animat que mai arriba a casa amb la paraula plena d'aigua. I al llop, que ja havia preparat el foc, la posa el damunt. Quan l'aigua comença a olir, el porc surta a la porta, i de seguida se sent l'espinguet d'un flaviol que s'acosta molt de pressa. I al llop tot espantat diu, què és això? Què és això que sento? No és res, diu el porc. Que sí, que sí, alguna cosa deu ser, què és això? I el porc diu, re, són uns caçadors que busquen potes de llop. El llop, en sentia allò, s'arrauleix en un racó i vinc a tremolar mentre diu, ai porc, ajuda'm, amaga'm. I en aquell mateix moment arriba la guineu que feia sonar el flaviol i entre ella i el porc agafen el llop i el tiren a la paraula d'aigua volent. I me'l deixen ben escaldat, escaldat per la vida. I tal com havia dit la guineu, el pobre llop ha de fugir com pot, amb la cua entre cames i sense ganes de tornar-hi, de moment, i aquest conte s'ha acabat. S'ha acabat. Vete aquí una vegada. L'amor de les tres tranches. Vete aquí que hi havia una vegada un rei que volgués fer un favor als seus hústits va decidir posar una gran font d'oli al seu jardí perquè tothom anés a buscar-ne. Quan ja es pot dir que no en quedava, va anar-hi una pobre olleta la qual li feia molta falta per fer un remei per la seva neta que estava malalta. Ell era una mica sorda i no ho havia sentit abans. Quan va arribar ja no en quedava, però em vol dir repassant i de goteta en goteta encara va arribar a omplir un citrill. Però quan ja marxava amb el citrillet ple, veus aquí que el príncep Bernadet, sense bolet, li va donar un cop el citrill, el citrill va caure a terra i es va trencar. La vella desesperada perquè ella desgràcia va malallar el príncep amb aquestes paraules, així no tinguis sort ni aventura fins que no hagis trobat la mort de les tres tronxes. Malgrat que el príncep va córrer a la cuina per tornar-li a donar oli a la vella, la maledicció ja estava feta. Aquestes paraules van amoïnar molt el príncep i va començar a caficar-se. No menjava, no dormia, sempre pensava en la maledicció. Fins que un dia va dir al seu pare que li donés diners, un bon cavall, un bon vestit i sobretot permís per anar pel món encerca de la mort de les tres tronxes. El pare li va semblar que sí, que ho havia de fer, i el noi se'n va anar. I camina, que caminaràs, va topar un riu. Jo a la vora hi havia una balleta que aprovava de passar, però que no veieu que el carrer ens va endurar. El bernet cridava, no os hi fiqueu, què voleu fer? És que ets anar a l'altra banda, deia la iaia. Doncs ja us hi dure, home! La va pujar a les anques al cavall, i en un instant van ser a l'altra banda. Ai, quin favor més gros que m'has fet, deia la balleta. Digue'm on vas i a la millor et puc ajudar. Vaig a buscar l'amor de les tres tronxes. Digue'l, Bernadet, ja faria un gran bé si em digués si bon pare. No hi vagis! Jo, gran terrible que el vigila! Molts nois ho han intentat abans que tu! I tots s'han mort! El Bernadet li ha explicat la balleta a la maledicció, i que no tindria reports, i que tant li era morir com no, perquè viure sense alegria no volia. Que ell volia trobar allò de les tres tronxes, i que passés la maledicció. Clar, si és com dius, ja t'ajudaré. Mira, ve sempre que quan vegi sortir al sol, arribaràs a unes portes molt grosses, de bronza, que piquen tota l'estona. També hauràs de passar un camp de formigues, i un altre, amb una serp de 7 caps. Opa, i com ho he de fer? Perquè les formigues em deixin passar. O els hi dones blat? I amb la serp de 7 caps. Llet. I a les portes de bronza? Untes les frontes em volen, i s'aturaran. I el gegant, allora el que més pel li feia el Bernadet. Mira, quan siguis dins, fixa't bé com té els ulls. Si veus que té els ulls tancats, fos corrents que està despert. Si el veus amb els ulls oberts, ves i confiat per què és llavors que dorm. Arriba't al taronger i talla les 3 tronxes. El Bernadet li va donar les gràcies. I camina, que caminaràs, va trobar un treginem, un mull i 3 sacs de blats, li va comprar, arribar un hostàlic, va comprar xerres de llet. 7, una per cada cap, i una olle d'oli. I va continuar caminant, caminant, caminant, cap al lloc d'on surt el sol. Finalment va haver-hi les portes de bronxa, que no s'aturava mai de picar amb un estúpid que feia tremolar el terra i esclatava dins el sorbell. Patapam, patapam, patapam! Era impossible passar, perquè és que allò t'enganxava i et feia suquet. El Bernadet s'hi va apropar pels costats, va treure l'oli, i va ontar les frontises. I, ves per on, les portes es van naturant. Cada vegada, més a poc a poc, fins que al final van quedar mig obertes. I el pinça et va córrer a passar. De seguida va trobar el camp de formigues. Eren tan negres, que no semblava ni camp ni semblava re, semblava un carbó. I què va fer el Bernadet? Va córrer a treure els sacs de blat, i vingués campablat, i vingués campablat, i les formigues, naturalment, totes, totes, menjant el blat, agafant-lo i poguent-lo portar d'un costat a l'altre. I el Bernadet va poder passar tranquil. Va arribar el camp on hi havia la set de set caps. Feia uns xiulets... per cada una de les set boques, que s'atarrissaven els cabells. On Bernadet li va presentar les set gerres, i ara el va posar un cap dins a cada una, i ara veu que veu! La serp va ser la més satisfeta del món, i on Bernadet pogués passar ben tranquil. No és que la serp no el veies, que anava xacant en un cap per a l'altre, però no es van ballugar de les gerres. I va arribar el jardí. I va veure el taronger. I va veure les tres tronges que penjaven del taronger. El gegant ha llegut amb els ulls ben... vers. Senyal que dormia. Si va a costat de puntetes, van fer l'altaronger sense quasi l'anar. Va arribar el brot de les tres tronges, les va collir, se les va fer calçar roba, va baixar... Va muntar de munt del cavall i zunzurre el galop. Amb l'afress el gegant es va despertar, el que fugia i el taronger sense les tronges. Va pagar un crit que va fer tremolar les muntanyes i corria, corria, corria darrere d'ell. I amb Bernadet com una bala que arriba al camp on hi ha la serp. Però el gegant al seu darrere cridava, Serp, atura aquest malaït que ens pren l'amor de les tres tronges. I la serp anava dient, una paraula per cada boca, aturar-lo, mai ningú no havia donat un glob de llet, per mi que passi. I la serp el va deixar passar. Formigues, va cridar el gegant desesperat, pareu aquest polissó que ens pren l'amor de les tres tronges. Parar-lo, si ens ha hagut tres sacs de blat ben plens, que passi, que passi. I el van deixar passar. I quan veia que s'acostava a passar les portes, va cridar portes, atureu aquest mal home, que ens pren l'amor de les tres tronges. Com aturar-lo, deien les portes, mai ningú no ens havia entrat de greix, i ell ho ha fet, que passi. I el deixa passar. I de seguida que el Bernadet va haver passat, les portes es van tancar i el gegant es va quedar allà dintre per sempre. Quan el Bernadet va veure que no el perseguia ningú, i mort de sed, com estava, se li va ocórrer obrir una tronja. Jo de creure i pensar, i de creure que de la tronja ens sortia una noia, una noia com un sol, la cosa més gentil, que mai no havia somiat amb una pell de seda i una caballera que li arribava a la cintura. Encara no va haver sortit, que es posa a dir, d'una mà aigua, d'una mà aigua, com ho fego. No en tenia ni una gota d'aigua al Bernadet, i la d'onzella va desaparèixer l'acte, i per molt que la cridàna torna a compareixer, el Bernadet es va tornar. Va reprendre el camí, però com més anava, més sed tenia, fins que va arribar un moment que no podia aguantar més, i va pensar cobrir-hi una altra tronja, i ho va fer, i de la segona tronja va sortir una altra d'onzella, encara més vella i garrida que la primera amb una caballera, una de que li arribava als Junolls, i com que el Bernadet no en tenia ni una gota, va desaparèixer l'acte, i per molt que el Bernadet la va cridar, no va tornar. El Bernadet pensava que es moria allà mateix, de pena, de desesperació i de sed, i camina, que caminaràs, i la sed anava sempre augmentant, i la venia en unes ganes grosses d'obrir la darrera tronja, però va dir primer, moriré de sed, en tant que m'ha costat trobar aquest amor, es va agafar fort el cavall per no caure si es desmallava de sed, i a la fi va trobar en por, i va en por, per córretreure en por el d'aigua, va veure, se la va tirar pel cap, quan ja va estar ben tranquil, llavors sí, va obrir la darrera tronja. I ja ho crec, que d'aquesta també va sortir una donzella, la cosa més fina i purificada que havien contemplat els humans, i aquest cop, ell tenia aigua preparada, va sortir de la tronja i li va dir, Bernadet, Bernadet, dona'm aigua com un fego, i li va oferir el por al sencer que havia tret del por, i ella va agafar fins que va estar assesiada. Ai, llavors sí que el Bernadet estava feliç. I ja em va delit, quan veia davant seva aquella noia tan meravellosa, resplendent com el sol amb una caballera que era com orfilat que li arribava als tormells, ja havia trobat, finalment, el que tant el tormentava, havia trobat l'amor de les tres tronjes. Ara, cap a Palau, li va dir si és que vols venir amb mi, en llestines noces, si és que et vols casar amb mi. Sí, Bernadet, sí que vull venir, sí que vull casar amb tu. M'ha salvat la vida! I aquí, que sí podrien dir, compta, compta, compta, acabat, però no, no, no baixi jo, d'entendre i saber que la vida no és tan fàcil. Escolteu com segueix. El cap d'un parell de dies a caminar, ja van arribar però del Palau. Saps què he pensat, diuen Bernadet, aturant el caball a l'ombra d'una noguera al costat d'un pou. Que se t'ha de rebre amb els honors que et corresponen. Tu no et moguis d'aquí, que jo aniré a cercar un carruatge i tot l'acompanyament que et mereixes. Ella no volia pas, a mi no em fa falta carruatge, ni acompanyament ja m'està bé arribar a la grupa del teu caball. Però en Bernadet veia, no pateixis estimada, tu esperen a l'hora d'aquest pou, que en un instant hauré tornat. I li va donar un anell d'or i diamants. Ella va prendre i se'l va posar al dit. I li va dir, doncs, torna de seguida Bernadet per la mort de Déu. Jo, en Bernadet, li va prometre, vas per onar el caball i sí que en feia de via, sí, sí, sí. I, mentre tant, la noia, avergonyida que la veiessin els qui passaven, es va enfilar dalt de la noguera. El cap de poc va venir a cercar aigua a una criada del poble, una noia més lleig acompacat i més mascarada com carboner. I tot s'ha de dir, gens bona persona. Quan omplia la gerra, va veure reflectida dins les aigües del pou la imatge d'aquella doncs ella tan gentil i va pensar que allò que veia, com en un mirall, era ella, la minyona. Ai, cabella que sóc, no me n'havia pas adonat. Ai, i que blanca i que fina. I jo vaig a fer de criada. Ah, no. I va trencar la gerra. La gerra es va fer a mil buscins i veient allò, la noia de les tres tronges va esclafir a riure, però fort, fort que no ho podia evitar. I la criada va xacar el cap i la va veure dalt de la noguera. Va ser de pujar dalt i llançar-la al pou. Perquè va veure que no era ella la guapa, sinó l'altra. Però s'ho va pensar millor. Va pensar ara que ni trec. I fins i en sorpresa diu, ai, filla, també ve qui fas aquí dalt. Baixa i parlarem amb una estoneta. I la doncella baixa, tota confiada. I es va posar a parlar i va ser tan innocent que li va explicar tot. I la criada, aliventat dins del cap, una gran enveja, i va pensar, per què ella ha de ser reina i jo criada tota la vida i sempre soc rimada de tant treballar de sol a sol. I vinc a rumiar com podia fer per canviar els papers. I al final li diu, oi, que estic contenta del que m'expliques. Però per rebre el fill del rei i tot el seu acompanyament els dos aquests cabells tan rossos i tan llars, però amb molts cabellats i ambullats, vina, que jo et pentinaré i seràs encara més bonica. I com que aquí mal no fa, mal no pensa, la doncella li posa al cap damunt la falda, tota confiada, i fins i tot va tenir tant menestar que es va dormir. I la criada, pentina, capentina, aquells cabells queden com l'hor filat. I mentre la noia dormia, li va treure l'anell i sol va posar ella, i llavors li va clavar una agulla, que era el clatell. A l'acte, la doncella de la tronja va convertir en una colometa blanca i va marxar volant. I la noiota va pujar damunt de la noia d'esperar. I ja tenia pensat fer-se passar per l'amor de les tres tronges. I llavors va arribar tota la cort amb el re i la re i el Bernadet. I la noiota des de dalt de la noira, mira que has tardat molt, Bernadet, però vull tu perdono de tant que t'estimo. Quan el Bernadet i tots els altres em veuen aquella noia, lletxa, colbó com el dimoni, es van quedar de pedra. El Bernadet, que la veurà, no se'n sabia venir el re i la reina, es feien creus d'aquella tria, que després de tanta feina havia fet el seu únic fill. La criada, com a explicació, es va posar a dir, el sol i la serena m'han fet la pell morena, és perquè has trigat tant. Quan Bernadet va veure que portava l'anell, i s'ho va creure. No hi ha remei. És ella, encara que no ho sembli. Va sortir blanca i bonica de l'atranger, i una miqueta de sol la posada de color de l'aramb. Però paraula, és paraula. La van vestit amb un vestit de cede fina, tot brudat amb por, i es va fer el casament. I després es va fer el banquet. Per la finestra va entrar una colometa blanca. I vola que vola d'un costat a l'altre de la taula, i sobretot cap allà on seia el Bernadet, que no li teia la vista del damunt. I li donava miquetes de la seva mà, que ell agafava amb el seu vec. I mentre tant el Colom deia, per mi es fan les nocetes i només menjo les miquetes. I la nova princesa, la criada, se l'ha de cantar menutades dient, quina animal més lleig i quina pudor que fa, traieu-lo de la meva vista, mateu-lo. I jo amb Bernadet, per defensar la colometa, la va agafar ben fort. I es va posar a caronar-la i a fer ripetons, i fent això li va trobar la punta d'aquella agulla que duia clavada al cap. I va pensar, pobret, i va estirar la agulla, i la va treure. La colometa es convertint en aquella donzella que havia deixat a la vorilla del pou, aquella donzella tan gentil, amable, vella, resplendent, aquella que em vedalia a tothom. I la va assenyalar molt dit, aquest és el meu amor, aquesta és la donzella que jo vaig deixar a la vorilla del pou, aquesta és la noia que jo li aprumés al matrimoni. Aquest és l'amor de les tres tronges que tant em va costar de trobar. I comptaren tot el que havia passat. I tothom estava amb els cabells drets, i van tancar la criada dalt de la torre més alta, i la criada de l'enreviada va fer un tró, i es va tirar dalt de baix, i d'ella no em va cantar... va encantar més ni gals ni gallines. I jo amb Bernadet i l'amor de les tres tronges van fer unes noces de pinyor al vermell i unes festes mai vistes, i ball, si més ball, si serà, o i més serà, i encara són vius, si és que no són morts. I jo me'n vaig venir perquè del tec, a mi, no me'n van deixar ni un poc sí. Compte bontat, compte acabat. Vete aquí una vegada. El gai va fer kick, quiri, kick, i el conte ja està dit. El gai va fer cac, cac, cac, i el conte ja està acabat. Ai, apopeia, das ist eine Not. Wer schenkt wie eine Dreier zum Zucker vom Brut. Verkauf ich mein Bettlein und leg mich aufs Stroh. Sticht mich keine Feder und feist mich, feist mich der Hungerflor. We have the green garden. Un petit lloc lluny a l'estiu de la venda Deixa'm'ho saber, tot és allà d'acord I sing a summer Summer breeze makes me feel fine Growing through the jazz in my mind Every second Summer breeze makes me feel fine Growing through the jazz in my mind See the paper lying on the sidewalk A little music from the house next door So I walk on up through the doorstep Through the street and across the floor Summer breeze makes me feel fine Growing through the jazz in my mind Summer breeze makes me feel fine Growing through the jazz in my mind When I come home from a hard day's work And you're waiting there and not occur in the world See the smile waiting in the kitchen Put your cooking and the plates for two Feel the arms that reach out to hold me The evening when the day is through Summer breeze makes me feel fine Blowing through the jazz in my mind Summer breeze makes me feel fine Blowing through the jazz in my mind Summer breeze makes me feel fine Blowing through the jazz in my mind Summer breeze makes me feel fine Blowing through the jazz in my mind Summer breeze makes me feel fine Blowing through the jazz in my mind Summer breeze makes me feel fine Blowing through the jazz in my mind Summer breeze makes me feel fine Blowing through the jazz in my mind Summer breeze makes me feel fine Blowing through the jazz in my mind Summer breeze makes me feel fine I know that it's over But I can't believe it is They say that ties a healer And I'm better without you This won't take time, I know that I'll get over you Look in my life, look in my heart I have seen the fall apart And now I'm ready to rise again Just look in my hopes, look in my dreams I'm building bridges upon the seas And now I'm ready to rise again Blowing through the jazz in my mind Summer breeze makes me feel fine Blowing through the jazz in my mind Summer breeze makes me feel fine Blowing through the jazz in my mind Summer breeze makes me feel fine Blowing through the jazz in my mind Summer breeze makes me feel fine Blowing through the jazz in my mind Summer breeze makes me feel fine To rise again Just look in my hopes, look in my dreams I'm building bridges upon the seas And now I'm ready to rise again Much time has cast between us Do you still think of me at all? My world is broken promises You won't catch me when I fall Look in my life, look in my heart I have seen the fall apart And now I'm ready to rise again Just look in my hopes, look in my dreams I'm building bridges upon the seas And now I'm ready to rise again Yes, I'm gonna rise, I'm gonna make it all right I'm gonna be, do I wanna be, yeah baby, yeah, yeah, yeah I'm gonna make it all right I'm gonna make it all right Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Ja us sabeu a Babilònis, no us ho perdeu, dijous de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Babilònia més suau, 100% música relaxant, cada dia de viïns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Babilònia ja és club, i esperem. Babilònia és la protagonista, cada dia de viïns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Babilònia és la protagonista, cada dia de viïns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Babilònia és la protagonista, cada dia de viïns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Babilònia és la protagonista, cada dia de viïns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Babilònia és la protagonista, cada dia de viïns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Babilònia és la protagonista, cada dia de viïns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Babilònia és la protagonista, cada dia de viïns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Babilònia és la protagonista, cada dia de viïns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Babilònia és la protagonista, cada dia de viïns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Babilònia és la protagonista, cada dia de viïns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Babilònia és la protagonista, cada dia de viïns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Babilònia és la protagonista, cada dia de viïns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Babilònia és la protagonista, cada dia de viïns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Babilònia és la protagonista, cada dia de viïns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Babilònia és la protagonista, cada dia de viïns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Babilònia és la protagonista, cada dia de viïns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Babilònia és la protagonista, cada dia de viïns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Babilònia és la protagonista, cada dia de viïns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Babilònia és la protagonista, cada dia de viïns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Babilònia és la protagonista, cada dia de viïns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Babilònia és la protagonista, cada dia de viïns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Babilònia és la protagonista, cada dia de viïns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Babilònia és la protagonista, cada dia de viïns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Babilònia és la protagonista, cada dia de viïns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Babilònia és la protagonista, cada dia de viïns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Babilònia és la protagonista, cada dia de viïns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Babilònia és la protagonista, cada dia de viïns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Babilònia és la protagonista, cada dia de viïns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Babilònia és la protagonista, cada dia de viïns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Babilònia és la protagonista, cada dia de viïns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Babilònia és la protagonista, cada dia de viïns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Babilònia és la protagonista, cada dia de viïns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Babilònia és la protagonista, cada dia de viïns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Babilònia és la protagonista, cada dia de viïns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Babilònia és la protagonista, cada dia de viïns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Babilònia és la protagonista, cada dia de viïns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Babilònia és la protagonista, cada dia de viïns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Babilònia és la protagonista, cada dia de viïns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Babilònia és la protagonista, cada dia de viïns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Babilònia és la protagonista, cada dia de viïns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Babilònia és la protagonista, cada dia de viïns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Babilònia és la protagonista, cada dia de viïns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Babilònia és la protagonista, cada dia de viïns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Babilònia és la protagonista, cada dia de viïns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Babilònia és la protagonista, cada dia de viïns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Babilònia és la protagonista, cada dia de viïns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Babilònia és la protagonista, cada dia de viïns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Babilònia és la protagonista, cada dia de viïns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Babilònia és la protagonista, cada dia de viïns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Babilònia és la protagonista, cada dia de viïns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. El Barça ja ha fet el doblet, ara ens toca a nosaltres. Babilònia és la protagonista, cada dia de viïns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. El Barça ja ha fet el doblet, ara ens toca a nosaltres. Babilònia és la protagonista, cada dia de viïns a divendres i de 4 a 5 de la tarda.