Hi havia una vegada del 2/6/2016

No, no, no, 30, éxits. Hola, som el grup Marc. Mestres, avies recuperadores de contes. Formem part de l'associació de Mestre Rosa Sensat, i avui hem vingut a explicar-vos contes. Esperem que us agradi. Ves aquí que, en aquell temps, que les bèsties parlaven i les pedres cantaven... Pim, pam, pum, poma. Vec d'aquí una vegada hi havia una poma. Una poma vermellosa, grugosa, verdosa, preciosa i brillant. Una poma vermellosa, grugosa, verdosa, preciosa i brillant. Una poma vermellosa, grugosa, verdosa, preciosa i brillant. Una poma com mai haguessiu vist vosaltres. Una poma d'aquelles de les que no n'hi ha. Aquella poma estava sota d'una alzina. Ves com havia anat a parar sota d'una alzina, una poma. Allà, a la vora, no hi havia cap pomera, com havia anat a parar aquella poma allà. Bé, això no ho sabrem mai. A tu aquí hi havia un follet, un follet que voltava per allà fent sals, com sempre fan els follets. Anant cap a una flor, cap a una planteta, agafant un piñó i jugant. Va veure aquella poma tan brillant. Oh, quan la va veure, cap onica, cap maca, va anar cap a la poma... I nyam! Se la va menjar! Tot d'acord, sencera, sense fer-hi ni una sola mossegada. Quan va tenir la poma dins, el follet va començar a fer bot, sals, va abrir i crimpar, no sabia què li passava. Vinga, salta, vinga, salta, aquella poma de dins li saltava dins de la panxa! Ai, ai, ai, ai, ai, avui, avui, avui, avui, cap aquí, cap allà, endavant, endarrere. Oh, ai, ai, ai, ai, tens botxeia que tothom el veia. Per allà hi havia una bruixa amagada darrere d'una roca. La bruixa va veure el follet que saltava. M'ha pensat... oh, oh, oh! Oh, un follet! Oh, un follet! Me'l menjaré! Va anar a cap allà, perquè és clar, una cosa que vosaltres heu de saber és que els follets s'anaguen a sota de les folles, i les bruixes, per molt que se'ls vulguin menjar, no poden, perquè sempre estan amagadets, però clar, el nostre follet, el follet del conte, feia aquells sals i aquells brincos tan grans que la bruixa el va poder veure. Va anar a cap allà, i patatxam, li va fer una mossegada, i se'l va empassar, follets, sencer, amb la puma a dins del follet. Quan la bruixa va tenir dins la puma, va començar a fer sals, va començar a botar, va anar amb un i, va, li, amb un, cap aquí, cap allà, cap aquí, cap allà, a mescombra i tot,ah, ai, ai, ai, ai, ai, no podia pas parar, estava enfadada, enfadada, perquè les bruixes ja ho tenen això. Quan els hi passen una cosa, aquelles no volen, se'n faden, molt, molt, molt, va fer sals, vots, no podia parar de fer-ho, i tot m'ho emplegat, va veure que de lluny, Van hi ha un gegant. Ai, la bruixa! Ara ve, aquests gegantars! Ai, ai, ai, volia escapar, però no hi ha els gegants amb aquelles cames que tenen tan grans, aquells peus tan grossos, amb quatre gambades, va arribar a prop de la bruixa. Va agafar la bruixa i manya-nya-m! Se la va cruzpir! Bruixa amb escombra i tot! Clar, però aneu recordant que dintre de la panxa del gegant ara hi ha la bruixa amb l'escombra, però dintre de la bruixa hi ha el follet, i dintre del follet hi ha la poma, la poma saltadora. Ai, el gegant! Ai, el gegant! Quan va tenir la bruixa dins amb el follet i la poma, va començar a fer vots, però no uns vots normals, no uns sals com els que nosaltres veiem, no, no! Eren sals de gegant, eren vots de gegant, patim, patam, patum, tota la terra retronia, ooooh, ooooh, el gegant! Estava molt, molt enfadat gairebé tant com la bruixa, potser una mica menys, que els gegants em falden menys que les bruixes, però no, i no podia parar de saltar. Veig aquest camunt d'aquells sals, per allà a la vora hi havia un dimoni, un dimoni amb cuba i tot, quan el va veure, va anar corrents cap al gegant, se'l va crospir, ai, quan va tenir el gegant a dintre la panxa, el dimoni, va començar a fer sals, però clar, a dintre de la panxa del dimoni hi havia el gegant, que també feia sals, i a dintre de la panxa del gegant hi havia la bruixa, que també saltava, i a dintre de la panxa de la bruixa hi havia el follet, que tenia la poma saltadora. Ai, el dimoni, quan tenia tota aquella gent a dintre, va començar a fer sals, vots, ah, li sortia a foc pels caixals, ah, me'n vull entornar a l'infern, això és horror, se'ls pot resistir, tot d'una va veure a foc, va veure a foc, es va pensar que era la boca de l'infern, estava tant atabalat que no hi va veure, pas la diferència, era la boca del dret, oh, un drac enorme, que treia foc pels caixals i per tot arreu, el dimoni que sí, que fa un bot, salta dintre de la boca del drac, ai, el drac, quan va tenir dintre el dimoni, que dintre del dimoni hi havia el gegant, que dintre del gegant hi havia la bruixa, que dintre de la bruixa hi havia el follet, i dintre del follet hi havia la poma saltadora, ai, el gegant, li va fer passigolles al coll, li va fer una mica de mal fins i tot a la gola, la llengua se li estava posant vermella com un pebrot de tant sals que feia el dimoni a dintre, va fer un rot tan gros, el gegant, que va sortir el dimoni, del sal que va fer el dimoni cap a terra, va sortir el gegant per la boca, el gegant va fer un bot de gegant tan gros que la bruixa va sortir de cop, volant, amb l'escombra, es va donar un cop contra una muntanya i de la muntanya va caure a terra, al caure a terra la bruixa va sortir el follet, el follet, una miqueta més atabalat del que havia entrat, va fer un bot i va sortir la poma de la seva boca, que va continuar saltant i brincant fins que es va durar, quietona, quietona, sota d'una alzina. Diuen, expliquen, que aquesta poma, que és una mica trapilla, diuen que està al mercat, al mercat de Sant Just. Ah, caram, si aneu a veure el mercat i veieu una senyora que ve en pomes, esteu molt alerta, no compreu la poma saltadora, i si la compreixiu, no us la mengeu de cop, la talleu a bocinets, que diuen que perd la seva força, i ve d'aquí un gat, ve d'aquí un gos, aquest conte s'ha fos i també s'ha acabat. El sabater de Torra Grossa Una vegada hi havia un sabater al poble de Torra Grossa, era tan pobra, tan pobra, tan pobra, i a més a més tan carregat de fills, que per més que treballava d'un cap de dia a l'altre no donava per poder comprar, que sigui el pa, que sigui els llogurs, que sigui la xocolata, que sigui un conte, que sigui la bata per nascola, estava molt amoïnat, molt amoïnat, molt amoïnat. Ai, pobre sabater, en sabater es deia Joan, un dia, quan ja va veure que no hi havia pas ni una mica de pal a post, se'n van a les golfes de casa seva, allà les golfes de casa seva va plorar, s'estimava més plorar, allà tot solet, que ningú el sentés de tanta pena que tenia, es mirava les mans, tenia els dits fets malbé de tant i tant i tant cosir sabates, tenia, li segnaven els dits, estava preocupant, no sabia què fer, no sabia què fer, i va dir l'ànima d'una nia a qui em pogués resoldre aquest problema que tinc, dit això, de cop i volta, patam, allà se li presenta, una mena de personatge negre, entre mig d'un núvol de fum, que anava vestit de negre, mireu-ho bé, les sabates, els mitjons, els pantalons, la camisa, l'americana, el recet, fins i tot barret de copa, d'aquells tan elegants, l'única cosa que tenia blanca era la cara, i li diu, oi, noi, Joan, m'has cridat, jo no t'he cridat pas, jo no he cridat a ningú, estic fadat, estic trist, deixa'm tranquil i no sé ni per on has entrat, estava moïnat, perquè havia vist aquell home, no sabia pas, però no havia entrat, no sabia finestre, estava tancada la porta també, com havia entrat aquell home tan estrany, es va anar espantant, espantant, espantant, pobre Joan, i l'home que li diu, eh, m'has cridat, doncs ja sóc aquí, et vinc a arreglar el teu problema, el meu problema, no hi ha ningú que me'l pugui arreglar, jo, jo te l'arreglaré, sí, com? No vols feina? No, no em puc fer més de feina, ja tinc les mans que no poden ni treballar ja de tant mal que em fan, no, no, no, no, jo et donaré tres minyons, tres minyons que et faran la teva feina, ja veuràs, oh, no, però jo tres minyons els hauré de pagar, no, aquests no cobren, oh, però els hauré de donar menjar, no, que et nois no mengen, no mengen, no, però els hauré de donar un llit i a casa són molts, ja saps que tinc 12 fills, sí, sí, sí, sí, sí, com vols que li doni un llit si no hi ha lloc ni per nosaltres, no, aquests no adormen, no adormen, no mengen, no cobren, quina gent més estranya que em vols fer venir a casa, bé, vols que et vinguin a ajudar a fer feina o no vols que et vinguin a ajudar a fer feina, sí, i tant que sí, i tant que sí, si no cobren, no mengen i no adormen, encantat de la vida i tant, però és una mica estrany tot això, però bé, bé, bé, bé, li patia en Joan en aquell home tan negre, i a canvi de què deu ser tot això que em dius? Doncs això, mira, que si tu no els pots donar feina, doncs jo... bé, que hauràs de venir amb mi, hauràs de venir amb mi a treballar sempre més amb mi, no podràs veure la família, perquè clar, estres treballant amb mi i no cobraràs, una mica de menjar potser te'n donaré i una estona de llit també, però cobrar, cobrar res i hauràs de treballar tota la vida que et quedi amb mi. Això rai, feina els he de donar, feina en tinc per tots, i tant que sí, ja poden venir. Dit això, aquell home vestit de negre, va entrar una copa dintre d'aquell fum tan fos que havia entrat per no ser on, i va marxar, va desaparèixer, en Joan va baixar baix i ja sentia la porta que trucaven. Feina, feina, feina, feina, volant, feina tindrem, feina, feina, feina, volant, feina tindrem. Ei, ei, ei, un moment, va dir en Joan que obre la porta, obre la porta i allà hi havia tres xicots, tres minyons, que estaven esperant-se, dient tota l'estona, feina, feina, feina, feina, volem, feina, tindrem. Bé, bé, d'acord, els va dir en Joan, veniu, veniu, veniu, veniu, cap al taller, veniu, veniu, els va portar cap a dins, els va ensenyar el que hi havia, que si les soles de sabata, que si els trossos de pell, que si les agulles, els fils per cosir les sabates... Bé, els va ensenyar l'ofici en quatre moments, perquè eren tan espavilats, que de seguida ho van tenir a pres. Ah, que sí que en Joan se'n va, i al cap d'una estona torna a veure, els ja havien fet tres paralls de sabates, ja els tenien a l'aparador, en llostrades, cosides, totes precioses, i ja n'estaven fent els segones. Oi, oi, oi, oi, oi, si acaben de pressa. Va, i li diu a la Marietta, a la seva dona, Ei, Marietta, mira, vine, vine, que tinc lloguets, treixicots. Com, que tinc lloguets, treixicots? Què vol dir? Els haurem de pagar? No tenim diners? Que no, que no, Marietta, que no els hem de pagar, que ho fan de franc. Oh, però els haurem de donar menjar i no en tenim ni per nosaltres? Que no, Marietta, que no, que no mengen. Què dius, que no mengen? T'has venut l'enteniment. Quina bestiesa m'acabes de dir. No, Marietta, mira, mira, mira, fixa-t'hi bé. Estan fent la feina molt i molt bé. Oi, oi, de quines sabates més macres. Oh, ja ho veig, molt bé. Oh, i les posen a l'aparador, i la gent ja se les mira, i la gent ja entra, i la gent ja les vol comprar. Oh, això és màgia. Ai, Joanet, tinc por, perquè és molt estrany això que passa. No, Marietta, mira, no hi facis res de muinar-te ara. Ves tan bé que estem amb aquests tres minyons que estan fent tan bé les sabates. Ah, renoi, el cap d'una hora tenien 15 parelles de sabates fets. A l'aparador, llostrades, la gent entraven, compraven, pagaven, pagaven més i tot de tant ben fetes que les trobaven. El cap de 3 o 4 hores ja tenien butes, sandàlias, xancletes. I hi havien fet de tot, de tot, de tot. La gent estava encantats de la vida, anant a aquella sabateria. I en Joan, ai, en Joan, amb la bossa plena de dinarons, té Marietta, corra, vés a comprar, vés a comprar pa, vés a comprar coses per la canalla que tenen gana, corra, corra. Ai, la Marietta, quan es va veure tants dinarons i que podia comprar fins i tot algun compte pels petits. Clar, perquè tenien 12 nanos, el gran tenia 12 anys, encara no en tenia ni un, tenia mesos. Ai, senyor, quina il·lusió els va fer, quan van veure que la mare podia anar a comprar. I que tenien menjar, i que tenien contes, o estaven encantats de la vida. Bé, això estava molt bé, però van passar una setmana, dues, tres... El taller, la botiga, eren plenes de sabates fins a rebuçar. Sortien gairebé per la porta, ja no hi cabien més sabates. El pobre Joan havia hagut d'anar a comprar més pell, més fil, més soles de sabates per poder-ne fer, i els nois anaven dient, feina, feina, feina, feina, volem, feina, tindrem. Feina, feina, feina, feina, volem, feina, tindrem. Bé, bé, bé, bé, però és que... Ai, Joan, quan va veure que ja no els hi podia donar més feina, perquè ja no hi cabien més sabates a casa seva, a pensar, ai, ara vindrà aquell paio del barret negre i se m'endurà, perquè no els hi podré donar més feina. Se'n va anar a les golfes a plorar, i plorar, i plorar. La Marietta el va sentir, va pujar a dalt a les golfes. Què et passa, Joan, de la meva vida? Per què plores ara que tot ens va tan bé? Ai, Marietta, que aquest xicot, si no els hi dono més feina... Què, què, que t'eslaturin, que parin, que descansin? No, Marietta, que vaig fer un pacte amb un home molt estrany. Ai, ai, ai, doncs que vas fer un pacte, Joan. Això no m'agrada, Joan, això no m'agrada, Joan, això no m'agrada. No, Marietta, que vaig fer un pacte amb un home que si no els donava feina, se m'enduria amb ell, i us hauria de deixar tots, i no tornaria mai més, i estic molt preocupat. Bé, la Marietta, no ploris més, Joan, aquí hem de trobar una solució. Vinga, baixa, ja en tinc una, vinga, vinga, vinga. Tu, Marietta, segur? Sí, Marietta, era una dona molt aixerida. Sempre tenies solucions per tot. Veureu el que va pensar. Diu, mira, porta un minyó, el va cridar. Mira tu, noi, agafa aquest sistem. Vas al pou, agafes aigua, i me la poses a l'aigüera, que vull rentar els plats. El noi, el minyó, va agafar el sistem. Esclar, els sistemes, com t'ho en sabeu, tenen aquells furadets, perquè són de vimat. El minyó net, va lligar el cistell a l'acorda del pou, la va tirar a dintre, va tirar el cistell a dintre, va pujar-lo, i tota l'aigua li va anar regaliment, regaliment, i quan va arribar l'aigüera ja no hi tenia ni una gota. Va tornar-hi, vinga, fer camins, vinga, fer camins, vinga, fer camins. I quan arribava l'aigüera no hi havia aigua. Diu, veus, Joan, aquest ja el tenim enfaïnant, no em podrà pas omplir l'aigüera per rentar els plats. Oh, sí, i els altres dos, Marietta, què farem? Vine, porta-me el segon. Vine, vine, deixa de fer sabates. Vine, que la meva dona et vol donar feina. Vine, noi, li va dir a la Marietta. Agafa aquesta pell negra, la veus? Sí, sí, feina, feina, feina. Feina, vull, feina, feina, feina, feina. Si home, sí, pera't una mica, que ja te'n dono de feina. Agafa la pell negra, i la vinga a rentar-la, a rentar-la, que et dono sabor, fins que la tornis blanca. Xipatat, xipatat, xipatat, xipatat, xipatat, xipatat. Oi, ple d'escomma, ple d'escomma. He, he, he, he, la posa dintre del safreig, les vendeix, tan negra com era abans, clar, les pells, per molt que la rentis, i són negres, negres, queden. Ja tenia feina per aquest xicot, que no se li acabaria mai. Bé, bé, Marietta, bona pensada, bona pensada. I el tercer, i el tercer, què fem? Vine, porta-lo, vine, noi, deixa de fer sabates. El noi va a cap allà, feina, feina, feina. Sí, ja te'n dono, li va dir a la Marietta. Vine, cap aquí. Diu, veus, aquesta criatura petita? I li va donar el bebé que tenia. L'has d'ensenyar a llegir. Agafa la criatura, li diu... E-ma-ja-ma. Ué! No! Ué! No! E-ma-ja-ma. Ma! Ué! No! No! Ué! No! Ma! R-i-a-ra. Ué! No! Ué! Va! No! Ué! Bé, va començar a ensenyar a llegir, però com és natural, era molt petit, i de molt petits, poc aprenen a llegir, si encara no saben parlar. Bé, ja els tenien enfeinats, van passar uns quants dies, tot anava sobre rodes, tot anava estupendo, ningú es queixava, però tot amb un plegat senten a la porta que truquen. Va anar a obrir la porta que hi havia, hi havia l'home vestit de negre. Ei, els meus tres minyons! Com és que encara tenen feina? Oh, els tenim enfeinats. Vam, ho vull veure, vull veure això, que em dieu. Va entrar a veure el primer, que anava omplint, l'aigua era en moncestell, el segon, que anava fent netejant, fent blanca, aquella pell negra, i el tercer, que ensenyava a llegir en el xicarró, del minyó més petit a la casa. Oh, però aquestes feines no s'acaben mai, això no és feina, no veus que no pot omplir l'aigua era en moncestell, no veus que no pot deixar blanca, una pell, no veus que no pot ensenyar a llegir amb un bebé. Tu em vas dir que li donés feina, doncs això és feina, però és una feina matucera, és una feina que no serveix per res. Doncs bé, això no m'ho vas dir, m'has dit que fessin feina. Tens raó, has guanyat! Em vaig, nois, crida els minyons, marxem, que aquest paio és més aixarit que jo. Se'n van anar, els va quedar la sabateria plena de sabates per tota la vida i més. I d'ençà d'aquell dia que la família del sabater Joan i la Marietta no van passar ni mica de pena, ho han tenir tot resolt. Veta qui un gat, veta qui un gos, aquest conte ja està fos, veta qui un gos, veta qui un gat, aquest conte ja està acabat. Veta qui una vegada. I hi havia una vegada, una dona, pobra, pobra, pobra, molt pobra, i aquesta dona va tenir un fillet. I com que era pobra només pensava, oi, i què li donaré jo al meu nen, i què li donaré? I només plorava. Fins que al final se li va acudir que si no podia donar-li res que es pagués amb diners, li podia donar una altra cosa. I va decidir que li donaria un nom, un nom que fos molt important. I li va posar a Pamín Ondes, que és el nom d'un general grec, antic, que guanyava totes les batalles, que tothom l'estimava, que era molt celebrat, i molt aclamat, i molt bona persona, i molt valent. El nen, doncs, tenia un nom gloriós, encara que això ell no semblava que li fes ni fred ni calor. El cas és que la mare i la Pamín Ondes anaven sovint a veure la seva padrina. La padrina era una senyora molt maca, jugava amb ell, li explicava contes, li feia un bon dinar, i abans de marxar sempre els donava una cosa o l'altra. Un dia la mare li va dir a la Pamín Ondes, Pamín Ondes, ja ets gran. Avui has d'anar-hi tu sola, veure la padrina, jo no puc. Si et dono alguna cosa abans de marxar, sobretot, agafa'l ben fort, eh? Si mare, si mare. I la Pamín Ondes va marxar, camí allà, molt content de ser gran, anar sola a casa a la padrina, i de que tothom es refies d'ell. El cas és que aquell dia la padrina, després de jugar, explicar-li contes, fer un bon dinar, li va regalar un pa de pacíc, maco, cruixut. Ja saps com dur-lo? Sí, padrina, no pasis ància. Va sortir de casa a la padrina, i va pensar què m'ha dit la mare. Ah, que l'agafi molt fort, i sí, sí, una mà a un costat, l'altra mà a l'altra costat, i el va agafar molt fort i va començar a caminar. I esclar, tan fort l'agafava, que allò s'anava engrunant, quan va tenir els dos costatets engrunats, va canviar les mans de lloc, va posar d'ali a baix, i va seguir portant-lo així de fort, i quan se li va engruna tot això, ho va anar agafant per altres bandes, fins que, al final, només li van quedar quatre engrunes a la mà. Quan va arribar a casa, mare, mare, mira que porto, mira que porto, i què és, què és? I per mi no en des què és? Pa de pacíc, mare, i va llargar la mà, i li va ensenyar les quatre engrunes. Pa de pacíc, va dir la mare, valga en Déu, què no has fet del 100 que et vaig donar quan vas néixer? Oh, quina manera de portar un pa de pacíc? Per portar bé xouri, es veu embolicat amb un paper fi, a la millor sota el barret, però posat al cap... M'has entès? Sí, mare. La Paminonda era molt obedient, li sabia molt de greu fer malament les coses. Uns dies després, la Paminonda va tornar a casa a la padrina, i aquella vegada després de llogar, explica a comptes un bon dinar, i tot li va donar un bon tros de manteiga fresca que va de de fer perquè la portés a la seva mare. La Paminonda es va agafar la manteiga, va fer memòria, què em va dir la mare, què em va dir la mare? Ah, un paper fi, i com ho posi al cap, a sota el barret? Ja està, i així ho va fer. Però el cas és que era el mes d'agost, i el sol cremava. I la manteiga amb l'escalfor va començar a fondre, si li anava regaliment per tots els costats, ell arribava just per alguna goteta amb la punteta de la llengua. I quan va arribar a casa seva, la seva mare... Però on vas? On vas tan llerdós, i Paminondes? Eh, m'ha donat manteiga a la padrina, m'ha donat manteiga. Manteiga? Eh, Paminondes? I què n'has fet del bon seny que et vaig donar quan vas néixer? Això no és manera de portar la manteiga. Per portar la manteiga s'ha d'embolicar amb fulles fresques, dir pel que m'hi va refrescant, que allà tenies un bon riu que passava pel costat, d'on tant en tant li ficaves, ho has entès? Sí, mare. Ai, quin greu tenia la Paminondes. Però ell va ben memoritzar què li havia dit la mare. La següent vegada que la Paminondes va anar a casa de la padrina, la padrina li va regalar un gosset. Ui, un gosset tan bufó, que només a costar-se'l ja li va llapar el nas, les galtes, li feia petonets. Ui, la Paminondes, que content que estava. Però el que és primer és primer. Va fer memòria. Què m'ha dit la mare? Va agafar una fulla de col, va embolicar el gosset, i pel camí l'anava ficant dins del riu. Cada deu passes el gos anava dintre del riu. Jo he de pensar que encara que fos agost, el riu venia de la neu fosa de la muntanya. Estava ben gelat. Quan va arribar a casa, el pobre gosset estava mig mort. La seva mare, per què portes? Un gosset, mare, un gosset, un gosset! Un gosset! La mare va agafar el gosset, va córrer a secar-lo, se'l va abraçar molt fort a la vora del seu cos, per donar-li escalfó, fins que el va tenir arribar a fàtil. Llavors... Què no has fet el bon seny? Que vaig donar-te quan vas néixer. Això no és una manera de portar un gosset. Per portar un gosset se'l lliga el coll, amb una mica d'acorda, i llavors s'agafa per l'altra punta, i les tires, i el gos camina a la teva. M'has entès! Sí, mare... Quan va tornar a casa la padrina, aquell dia la padrina li va donar un pa d'aquilo. Ha acabat de treure del fons. Un pa... Mireu si era maco, que l'epaminonda ja estava a punt de trencar crostetes i menjar-se'ls, i se'n va estar, per fer bé allò que la mare li havia dit. El cas és que l'epaminonda es va pensar què m'ha dit la mare. Va agafar una corda, va lligar el pa, el va deixar a terra, va agafar l'altra cap d'acorda, va anar estirant, i el pa anava corrent pel camí, l'epaminonda s'anava girant, per veure si anava bé el pa, i si encara hi era, i si passava res. I quan va arribar a casa, i la mare va veure allò, però què portes aquí, epaminondes? Un pa, mare, un pa! Un pa! Epaminondes! Ni tens sent ni n'has tingut mai! Ara això està ple de sorra, de pedres, de caques, follasseques... Mai més tornaràs a casa la padrina. Ara ja aniré jo, i mai més no t'explicaré res. L'epaminondes aquell dia va plorar molt, perquè aquell càstig a ell li semblava mortal. El següent dia que calia anar a casa la padrina, la mare va despertar el noi i li va dir, mira, això que et diré. Veus aquestes sis medalenes que acabo de caure? Els he posat aquí el pas a la porta perquè refredin. Vosaltres ja sabeu que els pastissos s'han de posar el pas de la finestra, perquè aquella dona era tan pobra que no en tenia de finestra. Vigila que no se'ls crosspeixin ni el gos ni el gat. I si tu has de sortir, mira bé! Para, conta, a passar-hi pel damunt, eh? Sí, mare. I la mare se'n va anar a casa la padrina i les sis medalenes van quedar refredant-se el pas de la porta. I quan l'epaminondes volia sortir, va mirar molt bé, i va anar passant amb molt de compte pel damunt de cada una de les medalenes. Un, dos, tres, quatre, cinc i sis. Bé, del que va passar quan va tornar la mare, ningú no s'ha pogut explicar-me mai res. L'única cosa que sí sabem segura, segura, segura és que d'aquelles medalenes, tampoc no en vam poder menjar gens. I compta comptat, compta acabat. Tot això que us he explicat, ha passat o no ha passat, si no ha passat és mentida. I si ha passat és veritat, i val més creure-ho que anar a veure-ho. Ai, apropaia, algun rodall, quin seny, quin reia, un nas. Verakloufích mein Bettlein u loc calculatedigns wix gest. Stích mich ancheder i... I'm saying just close, close to being mine. And there's nowhere, nowhere now. I'd rather be. And there's no way, no way out. I'd ever leave. No, there's nowhere, no where now. I don't believe And there's no way, no way out I don't believe Don't believe Believe Believe Believe I feel you in the dark, your warm skin And nothing even matters You say I won't let you in And mine was shattered So what were you doing trouble without Far away from fire I'm not giving up just to doubt You're close to being mine And there's no way, no way out I don't believe And there's no way, no way out I don't believe And there's no way, no way out I don't believe Don't believe Don't believe Believe Believe Believe Believe Believe Believe Don't believe Believe Believe Don't believe Believe So believe Believe Believe Believe Believe Believe Believe Believe And there's no way, no way out I don't believe And there's no way, no way out I don't believe Don't believe Don't believe Don't believe Don't believe Don't believe Don't believe Don't believe Don't believe Ràdio d'Aspèl. Ràdio d'Aspèl. Ràdio d'Aspèl. Ràdio d'Aspèl. Ràdio d'Aspèl. Ràdio d'Aspèl. Ràdio d'Aspèl. Ràdio d'Aspèl. Ràdio d'Aspèl. Ràdio d'Aspèl. Ràdio d'Aspèl. Ràdio d'Aspèl. Ràdio d'Aspèl. Ràdio d'Aspèl. Ràdio d'Aspèl. Ràdio d'Aspèl. Maybe the chilly autumn brings Maybe a hundred different things Within the measure of a day She maybe the beauty are the beast Maybe the fadden are the feast Maintain each day into a heaven or a hell She maybe the mirror of my dreams A smile reflective in a stream She may not be what she may seem A l'esquadra, a l'esquadra She may not be what she may seem She may not be what she may seem A l'esquadra, a l'esquadra She may not be what she may seem A l'esquadra, a l'esquadra She may not be what she may seem A l'esquadra, a l'esquadra She may not be what she may seem A l'esquadra, a l'esquadra She may not be what she may seem Sí, sí Sí Vadiudes per la ràdio de Sant Just durant ta vuit puntus Vadiudes per la ràdio de Sant Just Vadiudes per la ràdio de Sant Just I don't want to say no, no, no, no. Everybody make it to the top, I don't stop. All right. In the name of love, don't we feel all right. Don't stop. All right. For the morning, till the morning light. Mmm, money, money, money. Sí, sí. You can see it when I walk. I'm a jump bacon in New York. Oh, I'm an alien. I'm a legal alien. I'm a jump bacon in New York. Oh, I'm an alien. I'm a legal alien. I'm a jump bacon in New York. Sí, sí. I'm an alien. I'm an alien. I'm a jump bacon in New York. Nice enough a party. Can't leave to know the right way. Pretty soon they'll know you as a gun. Because we live so hard today. My bed I don't like way. Still we're gonna party till the sun. Hey, you don't stop, you'll proceed. Yes, this is the rhythm and the wind beneath. Shiny is gonna take the lead. Ha, ha, ha. Ah, yeah, I'm not sure what I'm on. Well, I don't know what I'm on. Shocking madness does not make a man. And we're not the only ones with guns. Confront your enemies out smart than if you can. But if all else fails, you better run. Roughness make it man as some once said. He's the rude boy of the day. Take some man to make a stand. Sometimes get wild to yourself. No matter what they say. Oh, I'm an alien. I'm a legal alien. I'm a jump bacon in New York. Oh, I'm an alien. I'm a legal alien. I'm a jump bacon in New York. Oh, I'm an alien. I'm a jump bacon in New York. Oh, I'm an alien. I'm a jump bacon in New York. High school class love you best man. I sit away. There's an angel. Contemplate my fate. Do they know the places where we go when we're brave and old? Cause I have been told that salvation lets their winds unfold. So when I'm lying in my bed thoughts running through my head and I feel the love this day I'm loving angels instead and through it. Oh, she offers me protection a lot of love and affection whether I'm right or wrong and down the waterfall wherever it may take me I know that life won't break me when I come to call she won't forsake me I'm loving angels instead when I'm feeling weak and my pain walks down one way street I look above and I know I'll always be blessed with love and as the feeling grows she greets flash to my bones and when I'm this dead I'm loving angels instead and through it. Oh, she offers me protection a lot of affection whether I'm right or wrong and down the waterfall wherever it may take me I know that life won't break me when I come to call she won't forsake me when I'm feeling weak I'm loving angels instead Oh, she offers me protection a lot of love and affection whether I'm right or wrong and down the waterfall wherever it may take me I know that life won't break me when I come to call she won't forsake me when I'm feeling weak I'm loving angels instead