Hi havia una vegada del 9/6/2016

Un espai de crítica cultural que, cada dijous de nou a deu del vespre, commentarà als millors llibres les exposicions més interessants, Els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la Cartallera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Comunica't amb nosaltres per WhatsApp. 610-777-015. El just de la fusta, parlem de tot el que passa Sant Just. 400 pisos per vendre. Si s'ho ha pagat de la seva butxaca, ningú li pot dir res. Busco sempre aquella aquella notícia, una mica positiva. Tant d'èxit de públic, que està omplint gairebé cada dia. Sí, volem veure un munt d'aquests dros més de casa, hi ha moltes oportunitats molt festivals. Tu t'equivoques en un penal, no ho vas a Madrid, pots quedar clasificada per vida. Tot se soluciona, vol temps tot se soluciona. Just a la fusta, vivim Sant Just en directe, cada matí de 10 a una. De 11 divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el Chill Out, la Smooth Jazz, el Funk, el Soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Per seguida, actualitat del Baix Llobregat, informatiucomercal.com. Per escoltes ràdio d'esper, sintonitges ràdio d'esper, la ràdio de Sant Just. Durant de 8.1, ràdio d'esper, durant de 8.1, ràdio d'esper. Hola, som el grup Marc. Mestres, avies recuperadores de contes. Formem part de l'associació de mestres roses sensat. I avui hem vingut a explicar-vos contes. Esperem que us agradin. La Sousa Britelle s'ha enf pendut en la sitcho, no té la Ta de Icca l'The differences inтeligés. De contes i de rondalles, ja us en comptaré un grepat. La meitat serà mentida, l'altra meitat veritat. La vella i el seu porc. Eus així com bon dia, una vella, boies comprant a casa seva va trobar un dineret tot abonyegat. Què em faré d'aquest dineret? Me n'aniré al mercat i em compraré un porquet. Tal dit i tal fet, sembla anar al mercat i comprar un porquet, però quan tornava cap a casa va trobar una tanca i el porc no va voler saltar-la. La vella, deixar fer el porc, anava una mica més lluny, però el gos li va dir, gos mossega el meu porquet perquè no vol saltar-la tanca i no podré arribar a casa abans que es faci fosc, però el gos no va voler mossegar el porc. Una mica més allà la vella va trobar un garrot i li va dir garrot vés a pagar el gos perquè no vol mossegar el porquet, el porquet no vol saltar-la tanca i no podré arribar a casa abans que es faci fosc, però el porc no va voler pagar el gos. Una mica més allà troba un foc i la vella li va dir el foc, foc, vés a cremar el garrot perquè no vol pagar el gos, el gos no vol mossegar el porc, el porc no vol saltar-la tanca i no podré arribar a casa abans que es faci fosc, però el foc no va voler cremar el garrot. Una mica més allà la vella va trobar aigua i li va dir aigua, vés a pagar el foc perquè no vol cremar el garrot, el garrot no vol pagar el gos, el gos no vol mossegar el porc i el porc no vol saltar-la tanca i no podré arribar a casa abans que es faci fosc, però l'aigua no va voler pagar el foc. Una mica més allà la vella va trobar un vedell i li va dir vedell, veu-te tota l'aigua perquè no vol pagar el foc, el foc no vol cremar el vestó, el vestó no vol pagar el gos, el gos no vol mossegar el porc, el porc no vol saltar-la tanca i no podré arribar a casa abans que es faci fosc, però el vedell no va voler veure l'aigua. Una mica més allà la vella va trobar un carnisser i li va dir carnisser has de matar el vedell perquè no es vol veure l'aigua, l'aigua no vol pagar el foc, el foc no vol cremar el garrot, el garrot no vol pagar el gos, el gos no vol mossegar el porc, el porc no vol saltar-la tanca i no podré arribar a casa abans que es faci fosc, però el carnisser no va voler matar el vedell. Una mica més allà troba una corda i li va dir corda, corda has de penjar el carnisser perquè no vol matar el vedell, el vedell no vol veure l'aigua, l'aigua no vol pagar el foc, el foc no vol cremar el garrot, el garrot no vol pagar el gos, el gos no vol mossegar el porc, el porc no vol saltar-la tanca i jo no podré arribar a casa abans que es faci fosc, però l'acorda no va voler penjar el carnisser. Una mica més allà la vella troba un ratolí i li va dir ratolí, ratolinet, has de rosegar l'acorda perquè no vol penjar el carnisser, el carnisser no vol matar el vedell, el vedell no vol veure l'aigua, l'aigua no vol pagar el foc, el foc no vol cremar el garrot, el garrot no vol pagar el gos, el gos no vol mossegar el porc, el por no vol saltar-la tanca i jo no podré arribar a casa abans que es faci fosc, però el ratolí no va voler rosegar l'acorda. Una mica més allà la vella troba una corda i li va dir ratolinet, el garrot no vol pagar el gos, el ratolí no va voler rosegar l'acorda. Una mica més allà la vella va trobar un gat i li va dir gat, gatot, has de matar el ratolí perquè no vol rosegar l'acorda, l'acorda no vol penjar el carnisser, el carnisser no vol matar el vedell, el vedell no es vol veure l'aigua, l'aigua no vol pagar el foc, el foc no vol cremar el garrot, el gat no vol pagar el gos, el gos no vol mossegar el porc, el porc no vol saltar la tanca i no podré arribar a casa abans que es faci fosc. El gat li va dir, si vols anar a cercar-me una tasa de llet d'aquella vaca que hi ha allà baix, mataré el ratolí. Aleshores la vella va anar a trobar la vaca, però la vaca no li va voler donar la llet si no li anava a cercar un bon feix de feng. La vella va anar a la pallera, agafar el feix de feng i el portar a la vaca. Quan la vaca es va haver menjat el feng, va deixar que la vella li munís una tasa de llet per al gat. El gat es va veure a la llet i aleshores sí que el gat va voler matar el ratolí i el ratolí va voler rosagar l'acorda i l'acorda va voler penjar el carnisser i el carnisser va voler matar el vedell i el vedell es va veure a l'aigua i l'aigua va voler pagar el foc i el foc va voler carmar el garrot i el garrot va voler pagar el gos i el gos va voler mossegar el porc i el porc va saltar la tanca i així la vella arriba a casa abans que es fes fosc. L'hai robat i cubit! La casa de tres botons, popular italià. Hi havia una vegada, un fuster, que li deien tres botons. No sé si és de Antonio o Joan, però ni ell tampoc se'n recorda. Tothom li deien tres botons. El poble que vivia era molt pobre, i un any només havia fet una taula de quatre cadires. No es podia viure. Voleu una calaixera? Voleu un pobres? No podien. Sí? Doncs va dir, ja no hi puc viure aquí. Me n'aniré a viure en un altre país. Però per anar a viure en un altre país, el que necessito és una casa. I allà l'hauré de llogar, l'hauré de comprar, per més que me la faci aquí. I, com que era un bon fuster, s'ha de posar a fer una caseta. Té fusta i posaré unes rodes i les tiraré. I allà on vaig i jo vindré la caseta. I, com que fa ser ric, a llavors li faré una casa, compraré una casa, me la faré ben gran, i tindré una esposa i fills i aquesta caseta serà per jugar als nens. I així ho va fer. Es va posar a treballar, la gent se li enreguia, i ell no va fer la casa. Com que era prim i petit, tu la faré petita, que només hi capigui jo. I només hi cabia Martell i el Ribot. I la Serra va fer un clau a la part de fora i la va penjar allà. Quan va estar fet, va marxar. I el poble li deia, on tens la gent? Perquè ell arrastrave, posa les quatre rodes, i un mànic les tira bé. I li va treure el barret, va dir adéu a la gent, i va marxar. I pel camí, si et venia una baixada, i es posava dins, i es feia uns temps d'alguna baixada, després anava estirant. El que va al dia estava tan cansat, que em vas adormir, i va partir de la carretera, va buscar un plat, i ell es va quedar. I cap d'una hora que dormia, començava a sentir un gran seroll, i havia esclatat una tormenta. I ella també estaria de trons, llams, i a l'aigua hi caia l'aigua, com picava i picava el sostre de la caseta. I amb tot això no sols haver em picava l'aigua, sinó que algú trucava, algú picava, i diu, qui hi ha? I diu, obrem, si us plau, obrem, per favor, que m'estic bullant. I ell obre la porta i diu, mira, aquesta casa només és per mi sol, però si pots cabre, i a un hi ha cabre d'un i cabre en dos, i va entrar, i va entrar un vell. I gairebé no el coneixia, com vas dir, no ho coneixis, sóc el teu oncle, que m'agrada millor, que som al ratí, ja estic molt sol, no ningú em posa un plaer o cosa calent a la taula, doncs penso que, penso que... No em poso un ebot en tres botons. Arriba el poble, quin disgust, m'he diuen que s'havien marxat, però s'havien fixat per quin camí havia agafat, i l'hi he seguit. I l'hi he seguit, però estic conçut. I jo estava plugga. O mira, què es mata, aquesta caseta, que et van veure les coses si estic molt cansat. I, bom, es va dormir. Es va tirar a terra, es va dormir. I ell no es va dormir. No s'ho ha pat, jo tampoc, però no s'ho ha pat. Cap d'una mica, la tormenta no parava. I fort, i trons, i trons, i trons, al cap d'una estona, se'n truca. No solament picaven la pluja, no. Picaven, obre la porta, i ve l'amor de Déu, qui hi ha, obriu-me, obriu-me, sisplau, per favor, per favor. Sóc una pabredona amb tres fillets, que em vols agafar la pluja. O ni caben dos, ni poden cabre tres o quatre meus nens. Passeu, i van passar, i van entrar. Però que una leu va per aquests mons, i de Déu, doncs mira, sóc una dona viuda, que m'he quedat, no puc pagar el lloguer, i m'ha entret el carrer. I llavors anem per aquests mons, i de Déu, demà en parlarem, i la plorava, i deia, vull que et faré, què faré. Demà en parlarem, des que en seu, i se'n posa tots a dormir. I ell pensava, com l'oncle, no en pobres, i ell va sopar. I així va estar tota la nit. Una tempesta, els troncs, llams, i pica la pluja, i no em pica en gent, i no ben dient. A un ni caben sis, ni caben set. A un ni caben set, ni caben vuit. I fins a arribar, a onze. A onze. I anàvem obrint la porta. Si cabeu, va ser on i caben. I van tot ple. Però allà, quan feia, que es venia l'alba, un punt imperiós pica, pica, pica fort. Obreu. I ell pensava, podria dir, sisplau, o podria dir, per favor. Però obre, i es queda. I diu, bueno, a un ni caben onze, i poden caber onze. Però, també el meu cavall. Perquè el rei se veu amb el cavall. I ja ho va veure, que era el reia. Però se s'havia quedat tan parat, que estava xopat. I la corona, brillava, i era tan molla, que estava com una eteta de la pluja. Va conèixer que era el rei. I va, un ni cap al rei, va estar un ni cap al cavall. I així va entrar, entre el rei. Veu? Aquella gent. I què és això? Però de què està feta aquesta casa? De fora era molt petita. I de dins jo. Doncs mira, fossa de castanyer. Pensant, pensant. No pot ser. Aquí ha de passar alguna cosa. I ell ho posa al rei. Diu, ja està. Em dones una estona a arrumiar el rei. Diu, és que està feta amb el cor. I el cor és molt petit, però hi pot caure tot el món sencer, i encara hi ha cap més gent. Si s'estima. I no, si ho dieu així. I llavors, per què sota aquesta gent? I ell li explica, i ell li diu que el poble de dones viu. Llavors ell li viu un malalt que està fent aix, aix i tossint. I els reis posen trist, trist, trist. I es treu la corona. Jo no puc ser rei. Perquè em pensava que el meu rei estava bé, feliç i tot bé. I tant que tinc. I tot fissant el que hi ha. I en tres botons no tenia rei o faria la casa. És que li trist pensant. I després, com que era un rei, no. Ja sé què faré. Agafa la casa i la posa al reviri. Jo ajudaré. Però mentre es parlaven així senten una botzina forta, forta. I em mire, i resulta que la caseta d'en tres botons amb la pluja havia corregut del Prat i se n'havia anat cap a la carretera. I en aquell moment venia un autobús, ple de gent, i em va dir que no podien passar. I va, va, va. I vols començar a sortir la gent. Tot en baixa. I els autobús reien gent. Però això sembla un barret domàgic. I van sortir un conill. Que són el rei i el cavall. I llavors, hasta el conductor, es vegin allà. Rei de sedes. Tots que va dalt. I a darrere el posen la caseta. Alligueu. I jo passo el davant i em seguiu. I jo els porto al meu palau. I allà, tu, en tres botons, seràs el meu fuster. A tots us donaré el que necessiteu. Tu cap a l'hospital. I a partir d'ara, jo aquesta caseta serà per mi. Serà per mi. Seguiré el meu regne per mirar-lo. Per veure què passa. I així va ser. Llavors es va quedar de fuster al palau. Va tenir les tres fillets. I després la caseta es va fer una caseta nova. I amb aquella caseta hi havia tots els nens del poble que venien a jugar. Tots hi cabien. Hi havia, si volia anar, un gat a jugar. I va estar aquí un gos, va estar aquí un gat. Aquest conte ja s'ha explicat. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Explicarem un mita grec, eco i narcís. Mireu, a totes les deheses els agradava anar amb un llavall pels bosques de l'olim, jugant i perseguint servos. Era la reina dels déus. Era tan callada com la llum de la lluna. Les ninfes del bosc voletejaven com papallones. I també hi havia eco. Eco sempre xerrava, sempre xerrava. Discutia i feia grans rialles. Tot just obria la boca, els cèrbuls ja escampaven la boira. Eco li va dir era un dia molt seriosa. Ja ho has tornat a fer. El què? Si no he fet res, jo. Va respondre eco amb molt mal humor. I tant que sí, has parlat. És que no calles, que no. Sí, no em diguis que no. No va dir eco, que sempre havia de dir la última paraula. No, no, i no. Era, estava enfadada, i va senyalar amb el dit eco. I li va dir, torden-ho, que callis per sempre més. La ninfa es va quedar muda. Es va posar les mans al coll, els dits a la boca, i va mirar el seu voltant molt espantada. Això et servirà de lliçó. Sempre volies dir la última paraula, doncs ara ho hauràs aconseguit. Només podràs dir la última paraula. Paraula, va dir eco, que es va trobar repartint la dreta, la reira paraula, que era li va dir. Ara ja te'n pots anar, va dir la reina dels deus. Anar, va dir eco, repartint la paraula, també sense voler. Eco va rincar a córrer, muntanya avall, i tot plorant, i estava molt trista, abatuda. De sobte, va veure un pastor amb un ramat de vents. Era un noi molt vell, com si fos un déu, espantinava els rínxols amb els dits, i estreia els brins d'herba, que se li havien enganxat a la túnica. Es deia Narcís. I les pastores no podien evitar enamorar-se'n, només el veien. Eco no era diferent a les altres pastores, i es va enamorar d'Narcís, del primer cop de vista. La pobre hauria donat qualsevol cosa per poder parlar amb ell, i dir-li que l'estimava. Però no podia obrir la boca. Era com si hagués tancat amb clau. L'únic que podia fer era seguir-lo per tot arreu, amb flors a les mans, i una mirada amorosa. Puc fer alguna cosa per tu, li va dir a Narcís, em veuràs sempre que el mirava. Tu va dir Eco, i li va deixar als peus les flors que dulla. Malauradament, Narcís estava força acostumat, que les noies s'enamoressin d'ell. Li passava sovint, sabia que era vell i ben plantat, i això el feia molt i molt, i molt vanitos. I encara pitjor, no em feia cas a cap noia, i refusava el seu amor amb pelagós i en sucrat. La presència d'Eco el molestava. Aquella noia li anava sempre al redire, i sempre mirant-lo fixament, i en estava cansat. Vagi un, vagi amb segueixes, es va queixant, Narcís. Segueixes, segueixes, va dir Eco. Ets una noia ben ximple. I, a més, et deus pensar que m'estimes. M'estimes, m'estimes. Va suspirar Eco. Ets una pesada, deixa'm estar. Deixa'm estar, deixa'm estar. Ja m'agrada Eco. Ens contenta d'haver de repetir precisament aquestes paraules. I durant dies i setmanes i mesos va continuar seguint les passes d'en Narcís. Se sentia tan desolada que cada vegada estava més pàlida i més prima. I quan tota la seva bellesa va haver desaparegut a causa d'aquell amor no correspost, Narcís li va dir vés-te'n, no suporto la teva mirada. De veritat et penses que algun dia em podria interessar per un carquinyoli com tu. Mira't, mira't, va ploricar ja Eco. Amb molt de gust va respondre el jove en vanitat pensant que la noia li deia que es mirés. I se'n va anar cap a un estany que hi havia en mig del bosc i va observar la imatge que quedava reflectida en l'aigua. L'amor que havia sentit Eco es va convertir ara en odi. I, malgrat que no podia parlar, va demanar, sense paraules, un desig pervers. Va demanar que Narcís algun dia estimés com ella havia estimat i que patís a causa d'aquest amor tant com ella havia patit. Després d'això Eco va estar bagarrejant pel bosc. Tot la tristó que sentia l'anava fent més prima i més demacrada cada dia. Al final el cos se li va esbair del tot. Només va quedar la veu ressonant entre les fulles. Durant tot aquest temps Narcís havia estat allà, assegut a la vora del llarg, del llarg contemplant la seva imatge reflectida en l'aigua. Era com si no se'n pogués apartar. Com més mirava, més li agradava el que veia. Narcís es va enamorar del rostre que veia reflectit a l'aigua, amb la mateixa intensitat en què Eco s'havia enamorat d'ell. Desitjava basar aquells llavis, tant com Eco havia desitjat basar-lo en ell. Finalment, inclinant-se cap als reflexos de l'estany, Narcís va basar l'aigua i el rostre que es reflectia es va disoldre entre endulacions. No, sisplau, no te'n vagis. Narcís va allargar una mà i la va ficar dins l'aigua, però només va aconseguir acabar de desfer aquell reflex. Aleshores va seure ben quiet i va continuar mirant i mirant i mirant. Però, mireu, el cap d'un temps era, es va penedir del càstig que havia imposat a Eco i va enviar unes quantes servantes a buscar-la per perdonar-la. La van buscar pels boscos, pels penyals, cridant la Eco, Eco, però només es tronava el nom flotant en la brisa. Eco, Eco. A ella no la van trobar, però van trobar una flor molt bonica, groga i blanca, a la vora d'un estany. La flor creixia, creixia, inclinada cap a l'aigua, com si vulgués admirar la imatge que s'hi reflectia. I és que Narcís havia fet arrels on s'havia quedat assegut. Ell també s'havia consumit per un amor sense esperança, fins que el seu cos només em va quedar uns pètals molt fins i una tija inclinada. No havia vist mai una flor com aquesta, va dir una de les ninfes. M'agradaria saber-ne el nom, i la brisa del bosc semblava que si o si ho és. Narcís, Narcís. Des de les hores, aquesta mateixa flor es pot trobar a les bores dels estans, inclinada sobre l'aigua, mirant-se enamorada dels reflexes de la seva imatge. I la gent l'anomena Narcís, tot i que ja fa molt de temps que ningú no recorda aquell pastor tan venitós. M'hi he t'explicat, m'hi he t'acabat. Si és veritat, un sac de blat, i si és mentida, un sac de ferida. Vet aquí una vegada. I que t'acric, que t'acrac, el conte s'ha acabat. I que t'acric, que t'acrac, el conte s'ha acabat. I que t'acrac, el conte s'ha acabat. I que t'acrac, el conte s'ha acabat. I que t'acrac, el conte s'ha acabat. I que t'acrac, el conte s'ha acabat. I que t'acrac, el conte s'ha acabat. I que t'acrac, el conte s'ha acabat. I que t'acrac, el conte s'ha acabat. Oh, oh, oh, take me in your arms like a baby. Oh, oh, oh, oh, take me in your arms, like a baby. Ah! Tic-me in your arms and ride me Ah! Tic-me in your arms and ride me Ah! Tic-me in your arms and ride me Ah! Tic-me in your arms and ride me Ah! Tic-me in your arms and ride me Ah! Tic-me in your arms and ride me Ah! Tic-me in your arms and ride me Ah! Tic-me en el motorista Tic-me en el motorista Oh, shine on this Oh, shine on this Oh, shine on this Oh, shine on this Oh, shine on this Oh, shine on this Oh, shine on this Oh, shine on this Oh, shine on this Oh, shine on this Oh, shine on this Oh, shine on this Oh, shine on this Oh, shine on this Oh, shine on this Oh, shine on this Oh, shine on this Oh, shine on this Oh, shine on this Oh, shine on this Oh, shine on this Oh, shine on this Oh, shine on this Oh, shine on this Oh, shine on this Oh, shine on this Oh, shine on this Oh, shine on this Oh, shine on this Oh, shine on this Oh, shine on this Oh, shine on this Oh, shine on this Oh, shine on this Oh, shine on this Oh, shine on this Oh, shine on this Oh, shine on this Oh, shine on this Oh, shine on this Oh, shine on this Oh, shine on this Oh, shine on this Oh, shine on this Oh, shine on this Oh, shine on this Oh, shine on this Oh, shine on this Oh, shine on this Oh, shine on this Oh, shine on this Oh, shine on this Oh, shine on this Oh, shine on this Oh, shine on this Oh, shine on this Oh, shine on this Oh, shine on this Oh, shine on this Oh, shine on this Oh, shine on this Oh, shine on this Oh, shine on this Oh, shine on this Oh, shine on this Oh, shine on this Oh, shine on this Oh, shine on this Oh, shine on this Oh, shine on this