La cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà als millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la Cartallera sense deixar de banda el debat de la més rabiós actualitat. Ja us sabeu a Vilonis, no us ho perdeu, dijous de 9 a 10 del vespre va a Vilònia. El just a la fusta, parlem de tot el que passa s'enjust. Hi haurà alguna premsa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anava amb ell, que fins ara en votis. 400 pisos per vendre. Si se l'ha pegat de la seva butxaca, ningú li pot dir-la. Busco sempre aquella notícia, una mica positiva. Tant d'èxit de públic que està omplint gairebé cada dia. Si volem veure un d'aquests grups més de casa, hi ha moltes oportunitats molt festivals. Tu t'equivoques en un penal, en un basse a Madrid, pots quedar clasificada per vida. Tot se soluciona, amb el temps tot se soluciona. Just a la fusta, vivim s'enjust en directe. Cada matí, de 10 a una. Smooth jazz. De dilluns a divendres de 4-5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, la smooth jazz, el funk, els sols, o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres, i de 4-5 de la tarda. Smooth jazz club. I esperem. Hola, som el grup Marc. Mestres, avies recuperadores de contes. Formem part de l'associació de mestres Rosa Sençal. I avui hem vingut a explicar-vos contes. Esperem que us agradin. Rondalla va. Rondalla bé. No us cregueu res del que us diré. La reteta n'hi ha. Veig que una vegada hi havia una reteta que es deia n'hi ha. Vivia a casa seva amb el seu pare. Un dia, el dia del seu aniversari, va venir a visitar-la al seu oncle Pep. I li va portar un regal. 3 capses diferents, diferents de color, diferents de mida. Hi havia una dificultat molt gran per aquell regal. Només les podia obrir al vespre quan s'hagués fet fosc i quan estés sola a la seva habitació. La nila es va quedar molt parada, perquè mai li havien fet un regal que hagués d'esperar-se una estona per obrir-lo. Però bé, així ho va fer. La nila va estar tot el dia mirant aviant si es feia fosc, aviant si es feia de nit. Va córrer, córrer, demanar al pare que li fes el sopar. Va menjar-se'l de press i corrents. Es va rentar les dents. No va volent ni mirar la televisió. Va fer uns petons de bona nit i se'n va anar corrents cap a la seva habitació. Es va seure sobre del llit. Va agafar les capses. Va agafar la gran. I en obrir-la va sentir. Hola bonica. Oh, quin cel que fa més maco. Oh, que bé, avui plou. Tens gana? Vol jugar amb mi? Vol ser la meva amiga? Petons, carícies, moxines... Et mires? Com estàs? T'explicaré un conte. Farem una excursió. Ai, la nila. Quan va sentir aquelles paraules que sortien de dintre d'aquella capsa gran. Que boniques, que macos. La va tornar a obrir, les va tornar a escoltar. Una, dues i tres i quatre vegades de tant que li van agradar. Bé, va pensar. I la mitjana, que hi deu haver. El color és bonic, era d'un color verd llampant. Obre la capsa i comença a sentir. Perarem la taula. Faig el dinar, et dutxes, agafarem el bus, cadira, papers, llapis, llibres, cotxe, patinet. Va, oli, mitjó, pantaló. Va, menja. Ai, la nila. Quan va sentir que dintre d'aquella capsa mitjana i sortien paraules normals. Va quedar-se tota parada. Ha mortit, que m'agraden aquestes capses. Ah, i la petita, que és vermella, com una mala cosa. Que hi deu sentir, que s'hi deu sentir a dintre. Va obrir la capsa a petita i sent... Grrrro! Simplet! No t'estimo! No vull ser amic teu. No vull ser amic teu. No vull ser amic teu. Marxa, poca solta. Mentidera. I llufa. Busca rons, lleig. Ah, que com... Oh, pare, quan va sentir aquelles paraulotes, va obrir la porta i va arrenyar la nila. Li va dir que si tornava a sentir aquelles paraules, que feien mala l'orella i feien posar trist, li prendria les capsetes. Ah, no sé, que les volgués llançar ja en aquell moment. No, pare, deixa-me-les quedar. Ja no les obriré de debò, de debò. Deixa-me-les quedar, que són molt macos, tenen un color molt bonic, brillen molt. D'acord, quédate-les, però no les obris. La nila va amagar les capses a sota del llit. L'estreia, quan era fosc, i anava posant paraules noves, que prendia l'escola i pel carrer. Un dia va entrar un gatot molt gros, que tenia molta gana. Quan estava a punt de menjar-se el pare de la nila, ella que sí, que se'n va a la seva habitació, i treu la caixa petita, la vermella, l'obra de cop i volta, i comencen a sortir les paraules lletxes. Baneit, cap sigranc, poca pena, poca solta, merda, culbrut, tan oca, babau, marxa, si t'enganxo... El gat els va espantar, van sentir que les paraulotes va fugir, cames, ajudeu-me. Ai, el pare de la nila. Va entendre que la nila volia guardar les caixetes, i van quedar que les paraules lletxes només sortirien en casos de perill, o molt especials. Diuen i expliquen que, d'ençada llavors, ja no els és tan fàcil menjar-se les rates en els gats. Els és molt més difícil han de vigilar que no tinguin cap capset a l'hora. I aquest conte que ha començat ja s'ha acabat. Ai, el pocaia, això és una noia. Si em donessin una treia a la tucca de brot, em pregunto el meu metl, i em trobo a l'estruc. No em trobo cap feta, i no em trobo cap feta, però estic de rosa paraule. La vella. En temps i temps molt recolats, el món encara no estava acabat. I com es natural, el gran criaador passava hores i hores al seu taller, criant i inventant la mar de coses per poder poblar el rostarraqui que ell mateix havia col·locat al mig de l'univers. Doncs ve't aquí que un dia la finesa del laboratori del gran criador es va obrir de bat a bat a causa d'una ventada de vent, que, com que era nou de trinca, el vent volia mesurar les seves forces amb la natura i semblava que no tenia aturador. Sí, com sigui, el fet és que una petita bolva de pols que no xacava dos milímetres es va sentir enduda per la força del vent. Llavors, la bolva de pols, una vegada superada la sorpresa, en sentir-se suspesa i lluny del terra, s'ho va fer venir bé per col·locar-se a l'alçada del nas del gran criador i des d'allà estant li va adreçar aquestes paraules. Oh, gran criador, que n'és de bonic podien anar d'una banda a l'altra. Me alegro que t'agradi això, petita bolva de pols. Sí, però posats a fer m'agradaria més poder-ho fer tota sola sense haver de dependre del vent, sabeu? I la petita bolva de pols va afegir amb una veu malindrosa. Per què no feu un parell d'ales? Vols que sou el gran criador i tot ho podeu? No hi ha cap motiu per dir-te que no. Petita bolva de bols li va contestar el gran criador. De fet, el gran criador li havia fet gràcia que aquella mena de cosa tan insignificant i petita se li hagués adreçat sense complexes i li hagués demanat una gràcia. O sigui que el gran criador va agafar un dels numerosos materials que tenia per allà i amb un o res, amb unes estisores, li va fer unes ales petitones, polidetes, com mai se n'havien vist fins a les hores. La petita bolva de pols amb el seu parell d'ales noves de trinca es va aventurar a sortir per la finestra per anar a conèixer a Mont. Però no havia passat gaire estona. Quan es va tornar a sentir la seva veueta que deia, gran criador, gran criador, que bonic és ser alada i poder volar. Com m'alegro que t'agradi petita bolva de pols? Sí, però posats a fer, a més a més, a ser petita, i alada voldria ser colorida. I que tothom va senyalés amb el dit quan jo passés, sabeu? Concediu-me la gràcia de tenir color. Vos sou el gran criador, podeu tot. No hi ha cap motiu per dir-te que no. La petita bolva de pols li va contestar el gran criador. De fet, estava orgullós que aquella mena de cosa tan insignificant seguís adreçant-se-li sense contemplacions per demanar-li coses. I, com que ell, verament, era el gran criador, va voler exercir els seus dotts artístics i va agafar un dels seus pincells, el va socar dins d'un dels molts pots de pintura, i hem d'haurat, amb un no res, va tacar el coset de la petita bolva de pols. I la petita bolva de pols, alada, i amb el seu nou color d'haurat, va tornar a sortir per la finestra per seguir aprofundint el coneixement del món. Però no havia passat gaire estona quan es va tornar a sentir de nou la seva boeta, que deia, gran criador, gran criador, que bonic que es podia ser alada i d'haurada. Com alegro que t'agradi el color que t'he donat, petita bolva de pols. Ai, sí, proposats a fer. Ai, volia que em concedissiu el privilegi d'alimentar-me d'alguna cosa especial, diferent del que mengen els altres, és que sóc tan petita, tan alada i tan d'haurada. Va esclamar la petita bolva de pols orgullosa i ella mateixa, i va afegir. Per què no em deixeu alimentar-me del poling de les flors? I després, cagam el? Apa! Vols que sou el gran criador? Tot ho podeu, com se diu-m'ho? No hi ha cap motiu per dir-te que no. Petita bolva de pols. Li va contestar el gran criador. Però aquest cop la veu i el posat del gran criador començaven a deixar entreveure una lleugeria irritació. De fet, estava una mica cansat que aquella mena de cosa tan insignificant se li atracés una vegada i una altra per demanar-li ara una cosa, ara una altra. I el més greu era que, com a gran criador que era, semblava que no s'hi podia negar. Una vegada més va fer realitat el desig de la petita bolva de pols. La petita bolva de pols alada i d'haurada va tornar a sortir per la finestra amb un objectiu ben definit. T'està d'immediat el gust del polen de les flors i experimentar la sensació de cagamel. Però no havia passat gaire estona. Quan es va tornar a sentir la seva veueta que deia gran criador, gran criador, que bonic que es podia ser alada, d'haurada, menjar polen i cagamel. Com m'alegro que t'agradi l'aliment que té donat i el producte que se'n deriva. Petita bolva de pols. Sí, però posats a fer, voldria que em concedissin la possibilitat de defensar-me del mal que hi ha damunt la terra. Soc tan petita, tan alada, tan d'haurada i bastant ben alimentada i faig una caca tan excel·lent. Va esclamar la petita bolva de pols mentre feia una volta aèria per tal que el gran criador pugués veure amb els seus propis ulls que allò que deia la veritat de la bona. Però no es va descuidar de feigir. Per què no em doneu un fipló que em serveixi de defensa? Vos el gran criador, no m'ho podeu negar. No, ja acabo, tio, per pensar que el gran criador ha de dir sempre a tot que sí. Petita bolva de pols. Li va contestar el gran criador veritablement irritat. Aquest joc començava a cansar-lo i li desagradava profundament aquell tot xigen que gastava aquella mena de cosa tan insignificant, com el gran criador que era avi de posar aturador a aquella situació. Però de moment li va semblar més prudent accedir a aquella nova demanda de la petita bolva de pols. O sigui que la petita bolva de pols, alada, d'haurada i ben alimentada, va sortir revent per la finestra disposada a fer servir la seva arma defensiva davant de qualsevol agressió externa que volgués amenaçar-la. Però no havia passat gaire estona. Quan es va sentir de nou la seva beueta que deia, gran criador, gran criador, que bonic és poder ser alada i d'haurada i menjar polen de flors, i a més a més no té massa atacada. Com alegro que tot el que t'he donat t'agradi d'allò més. Però ara, petita bolva de pols, no em diràs que encara et cal alguna cosa. Ai, ara que ho dieu! Posats a fer? Volia que em concedissiu la possibilitat de poder ser jo, qui ataqui. Em sentia això. El gran criador no va concedir ni una engruna de temps perquè la petita bolva de pols li recordés que era petita, l'ada d'haurada, ben alimentada i ben dotada per la defensa. Ens, al contrari, la venta rompre de dret amb aquestes paraules. Aquesta sí que és bona! On s'és visc una bolva de pols com tu, que si et va anar amb una cosa semblant? Jo, que des de l'eternitat no he fet si no somiar una creació basada en les bones relacions armòniques i la bona acompanyonia. Jo, que més carressat per infonsre la bondat en totes les meves criatures. Però, gran criador, jo no volia pas. Jo no volia, jo no volia. Saps qui són els que valen? Ai... Els ocells, ve-t'ho aquí. Però és que... Jo les ha pres a tu la paraula tac, eh? Digues, on, on? El gran criador estava fora de si. Ell, el gran pacifista, ell, el pare de tots i de tothom havien de sentir coses com aquelles. Gran criador, tot anar amb polmón i ha pres que la millor defensa és un bon atac. El globus terràquies preve criatures que ho predicen els quatre vents. El gran criador va baixar al cap. S'havia quedat sense paraules. Avergonyit d'haver demostrat el seu gran desconeixement del que deien algunes de les seves criacions, com havia pogut succeir. Fos com fos la darrera gràcia que la més petita de les seves criatures, la volva de pols, aquesta gràcia que li demanava no podia pas quedar sense resposta, de cap manera. I ell, el seu criador, li va deixar aquelles paraules de la manera més solemne que va poder. Vull que sàpigues, petita volva de pols, que el fet que el món es regeixi com ara la millor defensa és un bon atac, és una cosa que em desagrada profundament. Ara bé, com que sempre que m'has demanat una gràcia, te l'he concedida, aquest cop no serà pal excepció. Si això ho vols, així serà. Però és la teva voluntat contra la meva. Ah, no oblidis, petita criatura, que amb aquesta darrera gràcia tu m'he deixat signat la teva sentència d'amor. A partir d'ara, a vella presumida, cada vegada que tu clavis el fibro per atacar algú, tu, i només tu, perdràs la vida. Qui es veu? Que el que us acabo de dir és tan cert com que el que és madur no és verd, i totes les avelles que l'han seguit en aquest món troben l'amor sempre que actuen d'aquesta manera. I com t'ha comptat, com t'ha acabat. I com t'ha comptat, com t'ha acabat. Ve't aquí una vegada. Aquest és un conte popular holandès, i es diu El petit heroi de Harlem. Veureu que lluny, molt lluny d'aquí, a prop de la mar del nord, hi ha un país en la Terra, allà, la Terra és més baixa que el nivell del mar, en lloc de ser més alta com a tots els altres països. És clar, la mar s'abocaria damunt d'aquella terra, i la cobriria tota, si no hi havia res que ho provés. Però aquesta cosa va existir. Els holandesos, que són molt traçuts, han aixecat muralles, unes muralles molt altes i grossudes, per tot arreu on les onades podrien cobrir la terra, i aquestes muralles aturen la mar. Ja compreneu que han d'èixer molt fortes, perquè depenen d'elles els sembrats, les masies i les vides dels habitants. Fins als criatures més petites saben que una esquerda de la muralla seria una cosa horrible. Les muralles són tan amples com una carretera, i s'anomenen Dix. Prop de la villa de Harlem, Harlem és una ciutat molt coneguda per les seves tulipes. I allà vivia un nollet que es deia Hans. Un dia, amb el seu germanet, se'n van anar a passejar pels Dix. Van arribar molt llun, molt llun, del poble, tan llun que ja no veien ni cases ni masies, només camps d'ordi i floretes camperoles. En Hans, ja de tant caminar, estava cansat. I va enfilar-se del Dix. I es va seure allà. Mentre el seu germà quedava baix i colia floretes. Tot d'una, el germanet va cridar, Hans, vine, vine, mira, mira quin foradet més petit. En surten les bombolletes com si fossin de sabor. Un forat on? Va preguntar a Hans, aquí mateix el Dix va fer el petit. Surta aigua. A veure, a veure, va cridar en Hans, deixant-se relliscar cap avall i ho va mirar. Era un foradet, un foradet molt petit, que deixava sortir una gota d'aigua com una bombolleta. Un forat en el Dix va dir en Hans esglaiat. Ai, com ens ho farem? Va mirar cap a la dreta, ningú, cap a l'esquerra, ningú, per totes bandes, tant llunc com ja bastava la vista. Ni un ànima enlloc. I la vila era molt llunc, tant llunc. Ai, en Hans va tornar a mirar el forat. Tot de gota s'anaven sortint. Clop, clop, clop. En Hans sabia que l'aigua engrandiria ben aviat el forat. Si no ho tapaven ràpidament, què faria doncs? Correria cap a la vila? I mentre tant, què? Ara les gotes ja eren com un filet d'aigua que rejava sense aturar-se. I al voltant del forat, el ciment s'anava omitejant. Tot d'una, Hans va tenir una idea. Va ficar l'índex del forat i el va tapar del tot. Aleshores diu el seu germanet. Corre, corre de pressa, díting, díting. Vés, digues a la gent que hi ha un forat al dic. Digues que s'afanyin, que jo el tindré tapat mentre no arribin. El petit, per la mirada del germà, va comprendre que la cosa era greu i va arrancar corret tant com podia. En Hans ha genollat davant el mur i amb el dit pitxant dins el forat mirava el seu germanet com corria i s'anava fent cada vegada més petit. Ben aviat no va fer boveia com una moteta. Després va semblar un puntet fosc. Després no res. I en Hans es va trobar sol, tapant el forat amb el seu ditet. D'altra banda, sentia el glo-glo de l'aigua i de tant en tant una onada més forta llançava unes gotes d'escomma que esquitxaven els cabells del petit minyó. De mica en mica la seva mà se quedava en rampanta. Va provar d'afregar-se-la amb l'altra, però a cada moment es quedava més freda. Va mirar al llarg del camí que m'anava a la vila. Ni un ànima. El fred anava muntant pel braç fins a l'espanya. Després unes doloroses punxades i un esforç tremolós li van començar pel dit i li arribaven el colze. Ni semblava que feia hores i hores que el seu germà havia marxat. Es trobava tan sol, tan sol i tan cansat. Va recolzar el cap contra el dic per agafar un xic de forces. I va semblar... que li va semblar que a l'altra banda la mar mormulava. Jo sóc l'Oceà. Ningú no pot lluitar contra mi. Qui ets tu? Es purna de minyó per privar-me de passar. Val més que fugis. Ai, el cor del Hans batagava, batagava, amb grans batecs. I no arribaven mai. L'aigua serbotava contra el dic. Passaré, passaré, passaré, quedaràs hofagat, hofagat i hofagat. Futs, mentre hi hagi temps. Ai, el pobre Hans. Hans va estar tentant de treure el dit. Tenia tanta por. Però se li va... però si el retirava... però si el retirava, què? El forat se'n grandiria, se'n budgeria el mur. Ja estrenya les dents, va estrenya les dents i va pitjar amb el dit encara més fort. No fugiré i no fugiré, va cridar. I no et deixaré passar. En aquest moment es va sentir veus. D'un, molt d'un, molt d'un del camí. Es veia una pulseguera i tot de gent que corria. Eren els homes de la vila. Molt aviat, en Hans va reconèixer el seu pare i els veïns. Portaven pales i senalles i tot corrent li cridaven. Ja venim, ja venim, aguanta, aguanta fort. El cap d'un moment ja hi eren. I quan van veure el pobre Hans parit de fred i de sofriment, van córrer treure'l de nit. El seu pare el va prendre als braços. Va fregar-li els membres entomits i els homes li van dir que era un veritable heroi i que havia salvat la vila. Quan el dic va quedar ben afirmat, van retornar a la vila doent en Hans i els fills de tots. I avui, encara, tothom us explicarà a Harlem la història del millor que va salvar la vila. I, com t'ha explicat, com t'ha acabat. Veta aquí una vegada. Veta aquí un gat. Veta aquí un gos. Veta aquí un conte fos. Veta aquí un gos. Veta aquí un gat. Veta aquí un conte gos. Veta aquí una vegada. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà als millors llibres les exposicions més interessants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la Cartellera sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja ho sabeu a Vilonis, no us ho perdeu, dijous de 9 a 10 del vespre va a Vilonia. I on the world we dream to be and the joy we have tasted. I on the world we dream to be and the joy we have tasted. And on the years we have wasted. On the world we dream to be and the joy we have tasted. And on the world we dream to be and the joy we have tasted. And on the world we dream to be and the joy we have tasted. And on the world we dream to be and the joy we have tasted. And on the world we dream to be and the joy we have tasted. And on the world we dream to be and the joy we have tasted. I on the world we dream to be and the joy we have tasted. And on the world we dream to be and the joy we have tasted. I on the world we dream to be and the joy we have tasted. I on the world we dream to be and the joy we have tasted. I on the world we dream to be and the joy we have tasted. I on the world we dream to be and the joy we have tasted. I on the world we dream to be and the joy we have tasted. I on the world we dream to be and the joy we have tasted. I on the world we dream to be and the joy we have tasted. I on the world we dream to be and the joy we have tasted. I on the world we dream to be and the joy we have tasted. I on the world we dream to be and the joy we have tasted. I on the world we dream to be and the joy we have tasted. I on the world we dream to be and the joy we have tasted. I on the world we dream to be and the joy we have tasted. I on the world we dream to be and the joy we have tasted. I on the world we dream to be and the joy we have tasted. I on the world we dream to be and the joy we have tasted. I on the world we dream to be and the joy we have tasted. I on the world we dream to be and the joy we have tasted. I on the world we dream to be and the joy we have tasted. I on the world we dream to be and the joy we have tasted. I on the world we dream to be and the joy we have tasted. I on the world we dream to be and the joy we have tasted. I on the world we dream to be and the joy we have tasted. I on the world we dream to be and the joy we have tasted. I on the world we dream to be and the joy we have tasted. I on the world we dream to be and the joy we have tasted. I on the world we dream to be and the joy we have tasted. I on the world we dream to be. We dream to be and the joy we have tasted. I on the world we dream to be. Li vas seguir Facebook, Twitter, YouTube, Instagram i ara obrim un nou canal. Comunica't amb nosaltres per WhatsApp. 610-777-015. I on the world we dream to be and the joy we have tasted. We dream to be and the joy we have tasted. I on the world we dream to be and the joy we have tasted. We dream to be and the joy we have tasted. We dream to be and the joy we have tasted. I on the world we dream to be and the joy we have tasted. I on the world we dream to be and the joy we have tasted. I on the world we dream to be. We dream to be and the joy we have tasted. We dream to be and the joy we have tasted. We dream to be and the joy we have tasted. We dream to be and the joy we have tasted. We dream to be and the joy we have tasted. I on the world we dream to be. We dream to be and the joy we have tasted. We dream to be and the joy we have tasted. We dream to be and the joy we have tasted. I on the world we dream to be. I on the world we dream to be. I on the world we dream to be. I on the world we dream to be. I on the world we dream to be. I on the world we dream to be. I on the world we dream to be. I on the world we dream to be. I on the world we dream to be. I on the world we dream to be. I on the world we dream to be. Bona tarda.
Vet Aquí Que...
Programa de contes infantils per petits, mitjans i grans, a càrrec del grup MARC (Mestres Àvies, Recuperadores de Contes).