ILP contra desnonaments: dació i lloguer social

Bona nit. L'Associació de Veïns estem aquí un altre cop amb el seu programa mensual i us saludem a tots. El meu nom és Miquel. El Jaume Teixer. La Maria. El Carme. Avui teníem de parlar d'un tema que l'altre dia se'ns va quedar una mica al tinter per falta de temps, que és la iniciativa de legislativa popular. Bueno, parlem una mica de què ve això. Això ve de... La iniciativa de la gestió popular és una cosa que existeix des de fa temps, no és cap cosa nova, vull dir, ja existia. Però en aquest cas es proposa per atendre un problema social que tenim, que és el dels desnonaments. O sigui, quan un té una hipoteca i no pot pagar, què passa? Doncs que li embarguen el pis... la policia el treu fora i últimament i com a últim es queda sense pis i té que continuar pagant la hipoteca llavors aquesta iniciativa legislativa popular el que pretén és que seguint certes condicions aquesta persona no tingui que deixar el pis o sigui, buscar una mena de regla. Parlem una mica de quines són, de moment, les condicions. O sigui, per fer una iniciativa legislativa popular, el primer que cal és constituir una comissió que demani al Congrés dels diputats l'autorització per fer aquesta iniciativa. Llavors, la Mesa electoral, la Mesa del Congrés aprova, I a partir d'aquest moment s'inicia el procés. La proposició de llei ha de ser... O sigui, ha de presentar-se les 500.000 signatures que es precisen en el termini de nou mesos. O sigui, tenim nou mesos per aconseguir tenir les 500.000. Em sembla que en salten moltes encara, no? Però, bueno, tenim temps fins al novembre. Però això què és, de tota Catalunya, aquesta xifra? O de tota Espanya? No, de tota Espanya. Bueno, llavors... I llavors, com... O sigui, un cop tinguem això, llavors, aquesta iniciativa, o sigui, bueno, totes les signatures, o sigui, es creen uns plecs diferents, ens sembla que a cada plec hi ha 20 signatures... i tot això es presenta a la mesa del Congrés. Llavors, allà... O sigui, a veure, s'ha de fer un procés que és el de presentar totes les signatures. Llavors, hi ha... Bé, el problema és que abans hi ha d'haver uns fedetaris que tenen que signar que... O sigui, que la gent que ha posat la signatura sigui efectivament qui és. Llavors, hi ha d'haver uns senyors que es declaren federataris que han de presentar una instància a la mesa del Congrés per fer de federataris. Pot fer de federatari qualsevol persona major d'edat. Però primer es té d'acreditar i ha d'aconseguir que li doni el vistiplà. Llavors, aquestes assignatures, un podria firmar-ho, per exemple, a Barcelona i el mateix a Girona? Sí, o sigui, bueno... Es va pel carrer demanant firma. Sí, o a les botigues. O sigui, en realitat es pot fer per internet. Tu entres a internet, t'acredites amb el teu DNI electrònic, i pots fer-ho però només es podrà fer una sola vegada perquè esclar per això ho fan, això es controla clar, que no puguis has de posar el teu número d'identitat llavors clar, en el moment que entris un altre cop pel número d'identitat dirà, ei, aquest dia hi és no? Bueno, en aquest cas, concret, els promotors... Però això no ho veig gaire per internet, no ho veig gaire factible. No, no, però... No, no, no. Home, jo t'he dit per internet, però és que a part d'això... No, no, és per... Ja veuràs. A més d'això... Vols col·laborar? No ho sé, no ho sé. Sí, home, per posar la firma no passa res. Ah, no, jo sí, jo firmo el que vulgueu. A veure, no, el que vulgueu, el que vulgueu, no. No, no, amb aquestes coses, no, home. Vull dir, aquestes coses que són socials, que són per un bé, doncs de... Exacte, jo li ho he dit tant realíssima de la vida, però vull dir que per internet... És una cosa de molt propi, que és una cosa que els bancs, doncs... Ah, no, no. És un abús bancari, això. I que si fa falta, quan vaig al carrer demanar firmes, que em sembla més coherent això, que no... No coherent, així m'entens. Però a internet ja sabem que es poden fer mil tripijocs. A mi em fa pànic internet. Jo no soc una... Com que no ho controla massa, saps? No ho sé. Però per internet és més segur que res, perquè ho has de fer amb el teu DNI electrònic. Que el teu DNI electrònic tu tens una clau d'accés, tens de tenir uns certificats que estan... Ja, però jo, bueno, però jo potser... No ho sé, no ho sé. Tu tens que vindre a l'associació i ho fas. Ah, no, no, jo firmar, sí. A més faltaria, home, sense més... Bueno, a veure, a veure, com funciona el tema. Diu, qui pot fer això, no? Bueno, primer, com pot ser fadatari? Tenen de ser ciutadans espanyols, majors de 18 anys, i inscrits en el centre electoral general. per aquells ciutadans residents que no estan inscrits en el centre electoral llavors es depositaran plecs diferenciats que no tindran caràcter oficial o sigui, podríem signar però vull dir la validesa llavors diu, on es pot signar? les signatures es recolliran en plecs de signatures que prèviament hauran estat sassallats per la Junta Electoral Central Cada plec d'assignatures ha de ser autentificat per un fedatari, que hem dit que eren aquests senyors que voluntàriament es presten a fer la labor aquesta de comprovar qui és cadascú. Llavors, qualsevol ciutadà podrà signar amb una oficina de coordinació territorial, que ja ens dirà on són en aquest moment, i en els punts de recollida d'assignatures que s'habilitaran. En aquest cas, o sigui, l'Associació de Veïns té pensat de posar uns llocs d'assignatures que serien... Em sembla que es va parlar del mercat, no? A la pròpia associació, no? També, els dies... A la pròpia associació, també. El mercat, el dia 16. El dia 16 de juny. A les 11 del matí començarà. A les 11 del matí, exacte. O sigui... El dia 16, si no varia res, el que vagi al mercat es posarà una taula. Exacte, es posarà una taula i es podrà... Jo espero que quan es faci aquesta taula... Perquè, clar, ara estic parlant des de la ignorància total, però si no s'explica bé per què són assignatures, la gent és molt real si afirma. Llavors s'ha de dir... El que faci el lletrer ho ha de dir... pel desnonament dels pisos. Perquè si li dius, per evitar. Perquè com no es posi així clar, aviam, la legislació, no sé què, tercera del pacte, no sé quantos, la gent, no, aviam. O no és així. Concretament, concretament, què és aquesta iniciativa, què és el que vol? Primer, eh... aconseguir l'adhesió en pagament amb efectes atractius. L'adhesió en pagament és el fet d'entregar l'habitatge a l'entitat bancària a la qual s'hi té la hipoteca a canvi de quedar lliure de deute. Això és l'adhesió en pagament. Llavors diu, sempre que es tracta de l'habitatge habitual i l'impagament del prestec hipotecari sigui a causa de motius salients... a la pròpia voluntat es podrà aplicar la llei aquesta si s'aprova. Perquè hem de tenir en compte que un cop s'han presentat totes les signatures al Parlament i tal, després això passa. O sigui, llavors les Corts tenen sis mesos per convocar una assemblea a veure si s'aprova aquesta llei o no. Perquè, esclar, la iniciativa popular proposa Però els que estan allà són els que aproven o no. Però mentrestant, la gent que hi ha a l'entret de casa, què fan? Aquests ja no. Ja en sucatoli. Aquests ja en magutoli. Sí, sí, clar. Però aquí es parla... Seria bo també que... O sigui, aquí es parla de què? Amb efectes retroactius. Ja. Però, clar, efectes retroactius. Però tot això són projectes. Si ja no tens la casa i a lo millor ja estaven nuda una altra persona. Bueno, però almenys que treguin el deute. això sí, la deute ja que t'han enfonsat a la misèria almenys que traguin el deute és que no té massa comprensió això que estàs pagant i en un moment donat un es queda sense feina no pot pagar i bueno, però és que potser aquest pis ja està pagant més de la meitat i a sobre encara ha de seguir pagant i després el banc se'l ven amb un altre potser pel preu inicial si no ven bé pel preu inicial Bueno, que espera't perquè ara, segons les intencions que té el govern volen, a partir de l'estiu, després de l'estiu, que tots els pisos que tenen els bancs surtin al carrer. Clar, és que al banc no li interessa tampoc, eh? Sí, el banc, sí. Bueno, així m'entens, però tenen una bossa de pisos ara? Home, sí, ja ho sé, però el banc el que no vol és vendre'l per qualsevol preu. No, però aviam, per qualsevol preu no el banc. Però el banc... Però els s'hi forçaran una mica, eh? Però bueno, és que fixa't tu que... Antres de demanar a la hipoteca... et ve un pèrit del banc i et valora el pis, i teòricament només et donaven el 80%, no et donaven el 100%, teòricament et donaven el 80%. Llavors, tu tenies ja que haver donat una entrada del pis, a la qual el pis tenia una entrada per davant, que ja hi havia una mica de pagat, i potser està pagant 7 o 8 anys, o 9 anys, vull dir que aquest pis quasi... O 30. Bueno, 30 pot arribar a la hipoteca, per exemple. Però que ja estava pagat 8 o 9 anys que ja portava pagant, i ara arriba un moment que no pot pagar, que PIS ja està més de la meitat pagat, i resulta que ha de marxar i seguir pagant encara el resto, quan el banc després se'l ven, se'l ven, potser... És de bojo, sí. Per un preu que és molt més elevat del que li havien d'allò a l'aigua. Una cosa incompensible, demés. Bé, perquè no ens ho deixem, o sigui, el tercer punt d'aquesta iniciativa, l'iniciativa popular, pretén també que l'executat, o sigui el que ja ha sortit del seu pis, tingui dret a seguir resident a l'habitatge pagant un lloguer no superior al 30% dels seus ingressos mensuals i això per un període de 5 anys. M'imagino que segurament molts ja... hauran acabat. En 5 anys, potser ja n'acaben de pagar. No ho sé. O a mi jo se li arregla una mica el tema. No ho sé, perquè en principi, quan va començar la cultura aquesta de comprar, que ja sabeu tots, vosaltres som joves, que abans no hi havia aquesta cultura de comprar, tothom vivia de lloguer. Jo vaig néixer en un pis de lloguer que havia nascut la meva mare, que s'havia casat els meus avis, i tota la vida de lloguer. Llavors, quan va començar el boom de comprar, tothom comprar pisos perquè era... si no tenies el totxo i ara ets un desgraciat, teòricament, que saps molt bé que els bancs mai ho van complir, el préstem tenia que ser, com has dit tu, el 30% del que cobraves mensualment. El 80. No, no, no. Ells tenien que registrar com a principi... Primer miraven a veure quins eren els teus ingressos i si el podies pagar. I llavors et donaven un 75 o un 80% del que ells valoraven. Però clar, les quotes, teòricament, entre cometes, tenien que ser... el 30 o el trenta i pico que guanyaves mensualment. No, no, no. Tens que menjar, paga la llum, col·legis... Això no era obligatori. Sí, però sí que ho miraven, eh? Miraven els ingressos que tenien. Ella té raó, eh? Això ho tenien en compte, també. Que després ho van passar tots per la pedra, perquè les coses fetes de parlar amb la teoria i després a la pràctica són diferents. O sigui, a mi em van donar més del 100% del que valia el meu pis, del que jo havia demanat. Me'l valen valorar? Sí, sí. I perquè no vaig voler més, perquè jo tinc el cap... Perquè jo tinc el cap sobre els ombros, aviam. I ja tenia 60 anys. Vaig dir, alto, aviam, s'ha de ser una miqueta no visionari, però sapiguem què estàs. I a mi em donaven el que hagués demanat. Jo vaig demanar on costava el pis i puntó. Ni un duro més, però hi ha hagut gent que deien que també és el que estem pagant ara, eh? De que, bueno, és igual, la caseta a Covelles i ja saltarà el sol per Antiqueres. Les coses s'han de dir, també, eh? Qui no tenia la segona residència? Era un pringat el que no tenia la caseta a Calafell. Un piset, un piset. Home, siguem una miqueta realistes. I això, la caixa t'ho posava, ueua. Sí, bueno, però d'aquests... I va picant moltíssim. D'aquests de segona residència és del que més hi ha, puti. Clar, clar, perquè la gent, clar, ara tothom va ser a Calafell. El primer que deixa ser de pagar és a la segona recerca. Hi ha allà pisos que aviam qui se'ls menja, perquè dic Calafell perquè és el post que jo coneixia. És que ja estan plens d'ocupes. Bueno, ja, ja, però vull dir, clar, va ser una... Tots aquests que estan buits, en pobles aquests de platja i tal, que no hi ha ningú a l'hivern, estan plena gent. Ja, però va ser una pilota que ens va entregar quasi tots. Sí, sí, clar. I és així, home. I que després els bancs... No ho sé. Jo penso que la culpa és una mica de tots. Sí, clar. A partir de tots... A veure, la culpa de culpables d'aquí només n'hi ha dos. Un, els bancs que s'han extradit i dos, el govern que els ha autoritzat. I el govern que els ha deixat fer el que els ha donat la gana. I la gent que ha estirat més el braç. No, no, però a veure... Escolta, tu vas a comprar una cosa a qualsevol puesto. I si no tens els diners, tu no te l'emportes, aquesta cosa. Sí que te l'emportes. Aquesta sigui la gran trama. Sí, perquè pots pagar. El banc o és el que ho permet fins i tot? Ho pagues a crèdit. A crèdit. Les targetes, home. A veure, tu per demanar un crèdit has de tindre un sou, has de tindre una sèrie de coses que acreditin que tu pots pagar aquest crèdit. I te'ls miren i te'ls conformen. Sí, però és que segurament que ho podia pagar. Però després han perdut la feina. El problema ha sigut la crisi que ha vingut darrere i ha sigut deguda que els bancs s'han estredit. I, perdona... Sigui amb el totxo, sigui amb el que sigui, s'han estredit. Això és primers. I la prova està... Això és primers. La prova està amb la bànquia i altres coses. Això ja és de juzgat de guàrdia. Això per descomptat. Però també vull dir-te una cosa. Que... És que clar, em sap greu perquè sembla que jo tingui una parcel·la de raó i tot, però jo tinc la meva mentalitat i la meva mentalitat. No pots, no pots, en la vida, gastar el que no tens. O el que tens. No, no, el que no tens. I el que tens. Hi ha moltíssima gent que han viscut per sobre del que... Mira, escolta, ja vindrà. Tothom que demana una hipoteca està per sobre del que no té. Per comprar un pis. Per comprar un pis, però no... Mira, perdona... Saps quin anunci és el que triomfa més a la tele ara? I la gent pica. T'ho dic perquè tinc uns amics que ho han fet i els dic però esteu bojos o què? Cofidis? Perdoneu, no vull fer com d'això. Truques i et donen 6.000 euros. Sí, clar. Jo tinc uns amics, molt amics meus, que dic no em digueu, demaneu als amics si pot deixar 2.000 o si pot deixar 1.000 que ja els tornaràs. Perquè aquests 6.000 es converteixen en 9.000. I és l'anunci que més vegades passen per la tele. I la gent continua picant. Però, Carme, si tu estàs guanyant, demanes els 6.000, i et diuen, bueno, aquests 6.000 tindràs una quota de 400 euros... Però si no treballes... Perdona, tindràs una quota de 400 euros cada mes. I dius, ho puc pagar-ho, ho agafes, el problema pot vindre en el moment que quedi sense feina i no puguis pagar. Si demanes una cosa d'aquestes vol dir que tens un problema ja. Home, a veure... Quan has comprat un pis és perquè tens ganes de tenir una casa de la teva propietat. Que normalment els principis d'això... equivalia tant al lloguer que pagaves. El que pagaves d'hipoteca... Ara no, perquè ara pagues 50% d'intressos al banc. Llavors resultava que el que estava pagant un lloguer li equivalia el mateix pagar l'hipoteca que el que pagava de lloguer. Per tant, era més a compte si podies donar una entrada... sortia més a compte i claves un clau i el claves a casa teva per dir-ho d'alguna forma però esclar, les coses després han anat canviant s'ha començat a desmadrar això de tal i qual i ha arribat un moment que amb dos o tres anys hi ha hagut unes puges tan fabuloses perquè jo recordo d'algun pis de Parc i Sant Just que es va vendre a 23-24 quilets i al cap de dos anys aquella mateixa persona ho havia fet amb una hipoteca 30 anys, i al cap de dos o tres anys aquest pis es venia per 50, de 23 a 50, més del doble. Llavors el que feia el negoci no era precisament el banc, era precisament el que llogava. Perquè s'ha donat aquests casos, s'ha donat molt aquests casos. Els especuladors s'ha donat molt i aquesta especulació és la que... Esclar, hi ha un moment que els bancs s'han... Aquests estan tots calladets. Sí, sí. Però, de totes maneres, a part de... Evidentment que jo, el govern i els bancs, això sense discutir. Però jo vaig estar ara, l'1 de maig, vaig estar amb uns amics meus a Berlín tres dies. I vam coincidir amb un matrimoni en dos crios. I ell era amic, perquè el món és així de petit, em vaig trobar amb ell a Nueva York, imagina't si és petit el món. Llavors, aquell senyor fa sis mesos que està al paro. La dona i dos fills a Berlín. I el Jaume, amic meu, que aquí també el coneixen, diu, tio, què fas? Bueno, ja s'arreglarà. El cort anglès, dotze mesos. Tio, perdona. Què fas a Berlín? Si estàs pagant aquest viatge i no tens una nòmina. Home, Tatxer, és així. Sí, sí. És així, eh? Jo me'n puc anar a Berlín perquè jo no sóc de les persones que va a comprar regalos quan torno i coses d'aquestes. Jo aquestes coses no les he fetes mai a la vida. Tinc una família que els tinc domesticadíssims. Però sí que m'agrada prendre una cervesa. I a Berlín una cervesa canen 10 euros, eh? Sí, sí, d'acord. Directament, eh? Ja no et dic l'aiga. mineral, que és més cara que la cervesa. Llavors, si jo surto de casa i no em puc prendre un cafè ni una cervesa, ja no surto. Però si a aquest matrimoni anaven quatre persones de xer. I el comentari que vam fer entre nosaltres, hòstia, però si aquest tio està fins aquí, a cort inglesa, 12 mesos. Escolta, la gent s'ho té que fer mirar, eh? No, no, no. Sí que sí, que hi ha persones que... Hi ha persones que... Però afortunadament hi ha de tot. No, no, però... Que n'hi ha alguns que són així, vale. No, molts. Molta gent que diu prioritats. Mira, avui me'n vaig de viatge i demà que sigui el que Déu vulgui. N'hi ha, eh? Sí. Ja te lo digo jo, que jo troto i... Jo la meva opinió és que amb això dels bancs, vull dir, el que té més culpa de tot és el Banc d'Espanya. Perquè el Banc d'Espanya és el regulador i el que ha decidit què és el que fan els bancs. Tot això ara que estem dient jo i aquí estàs d'això és per treure una miqueta de ferro. I per també ser una miqueta per als bancs, evidentment, i als governs els que han hagut, eh? No aquest que hi ha ara que s'està carregant de patata calenta. No ens haguéssim entrat si no haguéssim entrat a la Comunitat Europea, eh? Perquè ha sigut d'Europa que han començat a veure com està tot això, hòstia, què passa? Si no estiguessim en la comunitat europea, ja saps el que haguéssim fet, el que s'ha fet sempre, de valorar la passeta. Això ja és un terreno. El tema està aquí, que llavors trenteres de tota la Martingala que han anat posant tota aquesta gent. Si tenim que estar a Europa, ja és un tema que ja no m'ho vull ficar, perquè de veritat que no estic capacitada per... per opinar. Tampoc m'agradaria sortir a mi, eh? Tampoc m'agradaria sortir ara. Si sortim de l'euro que representa per nosaltres. Ah, sí, sí. No ho sé. I a més, el personal... Bueno, hi ha aquest matí a Twitter, aquesta ràdio... Està representat milions d'euros amb els quals s'han arreglat i el tema que si ens amenacen que si me'l corre l'Hito i tot això jo vaig trucar no, vaig trucar a una emissora de ràdio l'altre dia precisament a RACU li vaig dir a la senyora molt amable que em va atendre li vaig dir escolti'm per favor quan parlin de política que tots en saben moltíssim perquè des de les 7 del dematí fins a les 12 estan parlant d'un mateix totes les emissores però jo la que escolto és aquesta expliquin a la gent gran que som els que estem patint mentalment les conseqüències, molta gent que, bueno, jo cobro la meva pensió de moment, o sigui, no passo gana. Però hi ha molta gent que quan li diuen el corralito ja és que s'ho fan a sobre directament. Expliqueu què vol dir el corralito. I em diu la nena, que evidentment no em van passar, diu, bueno, és que clar, Argentina. Dic, home, per favor, senyoreta, no té res a veure, eh? Argentina era el dòlar i el peso estava igualat. Nosaltres no ho sabem, això, però, clar, amenaces a la gent amb el corralito i està tothom... Què vol dir el corralito? Ho expliquin? L'altre dia l'estava sentint de la bànquia, que els calers que tenen depositats a pla fixa no els hi donen i els hi donen bonus de la bànquia. I els bonus de la bànquia cada dia estan perdent. Accions de la banca. Accions de la banca, perdó. Sí, sí, vull dir que, ojo, que això no és el corralito, però... No, però és que, aviam, és com parlen. El corralito era simplement que tu no ho tenies. No pots treure els diners que vols. Però és que a la banca ja està passant això. Tu tens una llibreta a la banca ja... Això és el que tinc entès. La gent argentina tenia dòlars. I no et donen els diners que tens. Diu, jo vull els meus diners. No vull que em donin. I no te'ls donen. Et donen això, accions. Estem parlant d'un altre tema. Sí, sí, sí. Anar portant una cosa, anar portant l'altra. Això estàs parlant tu ara de les participacions preferents, que és una altra dels follons que hi ha. i gros també continuem amb això perquè jo crec que sempre m'envalo això és una cosa que està molt bé i que l'associació de veïns és la que ho mira de portar endavant i posarà gent a recollir firmes es pot passar també per l'associació el problema que tenim és que Europa ens ofereix que els demanem que demanem el rescat i el govern no vol i per què no vol? perquè el rescat comporta que llavors hi haurà control ja, això són paraules mayores si rebeu 10.000 milions volem saber què feu la meva capacitat de reciclació no sé com es diu en català no sé com hem arribat a aquest punt no aquí, Europa en general perquè quan es parlen de milions de mil, de milions d'euros jo començo traduint pessetes una tonteria, no? Però és que... 400.000 milions d'euros, 400... Què ha passat? Per què ha passat això? Imagina't, si ara fossin... Si ara tinguéssim passeta, estaríem parlant de bilions. Sí, però és que... Què ha passat? On està? Què ha passat? On t'ha anat això, no? No se sap, perquè... A veure, on ha anat a parar? I on està? I on deixa d'estar? Però què ha passat? Què ha canviat? A l'aire? Què ha canviat la climatologia? Què passa? Perquè no plou? Ara tot està més fàcil. Abans tenies d'anar amb el maletí, allà amb els calés. I ara... Apreta a sonar tecla i vinga. 10 milions de euros que se'n van cap allà. Sí, llavors, què s'ha de fer? Quan cobres anar a la caixa i treure cada mes tot i deixar allà... És que, a més, s'han fet moltes obres que no tenen cap utilitat. Per exemple, l'aeroport aquest d'Estiu de Real, que encara hi ha baixat cap aviós ni siquiera, i, bueno, és un dels aeroports més grans que d'allò. Ja ens treuen. Nos tenim que despedir fins a setembre, eh? Fins setembre, octubre. No hi ha més. Serà fins després de l'estiu. Gràcies per escoltar-nos. Bona nit. No sé si m'aclariré gran cosa, però... Bones vacances. Bueno, almenys recordeu el dia 16 de juny a la... A firmar tothom, eh? Si voleu signar això de... De les hipoteques. A signar, jo he dit firmar. A signar, sóc una... Molt bé. Com Radio. Notícias.