I ara, a la ràdio d'Esvern, a la 98.1. I bonament acompanyat de nou. Bona tarda, Jordi Morer. Bona tarda, Marc. Ja estic aquí en el altre cop per disfrutar d'aquest maravallós programa. I una altra. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. I comencem, com sempre, Jordi, amb tots els que ens estan escoltant. Cada un i dos ja comença a pujar com l'espuma. Com poden parlar i comunicar-nos amb nosaltres? Com sempre, que a través de la pagina de l'Espanya, no hi ha hagut res a veure amb l'Espanya, no hi ha hagut res a veure amb l'Espanya, no hi ha hagut res a veure amb l'Espanya, no hi ha hagut res a veure amb l'Espanya, no hi ha hagut res a veure amb l'Espanya, a través de la pagina web www.radiodesvern.com, del número telephone 93 301 3661 i pel correu electrònic juguem a casa.ersdesvern a robajemall.com. I sobretot estem molt pendents de tots els que ens seguim a través del xat. A través del xat podem deixar comentaris, preguntes per als nostres invitats, qualsevol dubte, nosaltres l'aguestarem aquí per resoltar-les. Està veient ja la webcam i veu el Roger o la Roger, bona tarda, què tal. Ara ens posarem en matèria plena amb el Roger, però abans Jordi, repassem què tenim tot aquest menú en aquesta hora de jugar-me a casa. Tenim un menú amb molts entrevistes i molts personatges dedicat especialment avui al món del bàsquet. Món del bàsquet, eh? Només falta Jordi Rubirosa. Estaria aquí molt a gust. Perquè primer de tot, com és molt ben presentat el Roger, entrevistarem aquí en directe el Roger Arrera, entrenador de l'infantil masculí i del mini femení. També trucarem a una jugadora del seu equip del mini, a la Maria Sant Martín. Ens agrada, eh? Sembla que coneixem els petits. Sí, com aquí a la nostra secció l'hem passat dels petits més grans. Exacte. Doncs avui la secció del petit més gran amb la Maria. També trucarem a la Lena Luz, jugadora del Senyora, una noia de tota la vida que he jugat aquí, alguno que viu a Sant Just, i de petita jugava al Sant Just, va anar al corneia, si no m'ho equivoco, i després ha tornat ara al Senyora del Sant Just. I això no s'acaba aquí, tenim moltes més entrevistes. També parlarem amb la Maria Pilan, que va sortir de les categories inferiors del bàsquet de Sant Just. Sempre anem a buscar gent d'aquí de Sant Just que ara és a fora, eh? Exacte. I que ara actualment està al corneia, i tindrem una oportunitat de parlar amb ella i a veure a explicar aquest canvi que li va suposar, i, bueno, a veure què ens explica. També parlarem de la caminada popular de les Sais, que van anar pel Cori Cerrada, ahí mateix, i tindrem l'ocasió d'explicar una miqueta què va ser aquesta caminada i parlar amb els protagonistes. I, com sempre, la nostra secció preferida, la posada en música... La posada en música acabarem el programa avui. I és molt especial avui perquè hi posaré una cançó que la podrà nascoltar ben segur en directe aquí al poble de Sant Just a les festes de la tardor. És una cançó, minuto 92, minuto 92, de los buos. Per tant, descobrim això que ha acabat el programa. Tot això queda per endavant, més de 57 minuts, que estarem aquí amb vosaltres. I ja comencem a fer una mica de musiqueta i saludem el Roger i entrem en matèria. Què tal, Roger? Bona tarda. Bona tarda. Com estem? Bé, bé, bé. Hem fet un entrenament. Venim d'entrenar, no? Exacte. Avui som els nens, amb els infantils. I com funciona la temporada? Com comença ja roda, fa pocs dies que us hi heu posat? O ja Déu n'hi do, ja comença entrant en matèria? No, vam començar a primera setmana de setembre. I bé, ara podríem dir que ja estem en ple rodatge, portem una jornada de competició, dues, amb els nens hem descansat una. I bé, ja diríem, sí que encara falta alguna cosa que acaba d'agafar la condició, però en general li estem bastant rodats. Ja sé que és molt d'hora i tal, però com veus el masculí, els nois? Com els veus de cara a quin objectiu poden tindre el futur d'aquest equip? Què esperes d'ells? Nosaltres som un equip que ja des de l'any passat estem una mica ajustats en quant a número de jugadors. I des d'aquí també aprofitaré per fer una crida, si algun nen del 99 que vol venir a jugar amb nosaltres i que vol intentar-ho, doncs tindrà les portes obertes perquè ja us diré que anem una miqueta a curs d'efectius i ara mateix en tenim dos lesionats, vull dir que anem... ens costa, ens costa. Sí, hi ha crida, però ens dona crida des de la ràdio. Exacte, perquè clar, això implica que ara dependrem almenys a aquestes jornades que asseguen, dependrem que els equips de baix ens ajudin. És una mica petita escala, com li passa el Barça, que sempre estan tirant de la cantera, nosaltres hem de fer exactament el mateix, quan l'equip de dalt té moltes baixes i els de baix sempre, quan s'ho mereixin i treballin bé, sempre està bé que ens ajudin. I llavors, entrenador de l'infantil, que falta una mica d'efectius, no? Diem l'edat i tots aquests que tinguin cosins, germans, coneguts aquí de Sant Jus, que vinguin a la bona aigua i portin a la seva gent perquè jugui amb el Roger. Exacte, les proves són completament gratuïtes i no farem pagar res a ningú. I és més endavant, doncs si veiem que el jugador s'hi troba bé, que ens pot passar bé i que nosaltres ens pot donar... Doncs són bon rendiment, però el més important és això, que encara. No som un club d'Elet, encara, d'aquí un temps hi veurem. No, però ara l'important és això, que es diverteixin i que si podem fer un equip de 12, doncs millor que no un equip de 8, que és molt tocat. Infantil és 11 o 12 anys? No, són de l'any 99, seria això. 13, no? Primer, segon d'això. Perfecte, doncs. Si coneixes algú Jordi, l'enviaré amb el Roger. I escolta, també tenim... també estàs entrenant a un equip de mini, un equip de mini femení. És més agraït els més petits, amb aquella il·lusió que acaben de començar, allò que els veus, que els has d'ensenyar, quasi bé. Bueno, no només a votar, sinó també alguns els has d'arribar amb de nous, i amb aquella samarreta dels veus correm, aquella samarreta dels pels llanolls, i són imatges bastant bones, no? Doncs sí, realment. És molt gratificant, i sempre que ens toca entrenar amb les minis, també tinc la sort de poder treballar amb un bon equip d'entrenadors, perquè des de fa ja dos anys i mig que estem amb aquest grup de nenes, amb el meu germà, amb l'Arnau, i, a més, aquest any m'he incorporat l'Alba, que és una millor hospitalet. Doncs som tres entrenadors que estem allò que ens ho passem la mare de bé, que treballem molt, això també és veritat, treballem molt, però són molt agraïdes, perquè són les nenes que són m'encant, que són molt treballadores, i que aquest cap de setmana hem fet el primer partit, i trobo que, per començar, hem competit molt bé, hem perdut només de tres, i primer partit de temporada, sí, perquè el primer el vam suspendre perquè havien tornat de voler a la bona aigua, i vam haver-lo de plaça. I havien noies que era el seu primer partit de la seva vida, no? No, no, no, perquè l'any passat ja havien jugat. Ja hi havien, no? Sí, havien jugat. Són minis, no és prèmini encara. Sí, era prèmini i ara ja han passat amb tu a mi. I sí, però que tenia molta il·lusió, perquè ha portat amb això moltes setmanes treballant, i ja teníem el poquet, una mica de la competició que teníem allà per començar. Hi ha molta diferència entre aquest mini amb el masculí que en tens tu, l'infantil, veus que has d'adaptar molt bé els entrenaments? Sí, sobretot a nivell físic. Clar, per començar, les minis són cistella petita, i els infantils ja són cistella gran, pilota gran també, i les minis són cistella petita, evidentment pilota petita sempre. Llavors, ja és una qüestió de minis, no? Que sí que és una categoria les petites que s'hi troben, però que ja s'hi comencen a trobar còmodes amb la cistella. Sí, com l'any passat semblava que ens costava una miqueta més, perquè era el primer any que competien, i veient la cistella molt alta, tot i que era baixeta, i la pilota passava molt, i feia una mica de por segons com. Però, vaja, ara ja, jo crec que això ho tenim les apemats i els nens grans. Sí que d'any potser estem incidint una mica de més en el treball físic, potser, i de ritme sempre que podem, perquè clar, si som pocs jugadors de l'entremament, costa, però la meva idea és intentar preparar-los físicament, ja des de principi de la pretemporada, perquè ja caçarem poquets que estiguem preparats per aquests moments de patir una miqueta més, o que hi ha més exigència física, doncs que ja sàpiguen reaccionar, que no ens vingui de nou, i que convisquem una miqueta en aquest patiment. I escolta, com el coordinador, que també col·laboren en la coordinació. A l'Oriol i a l'Helena, sí. Exacte. Com es treballa amb un equip, sobretot de poble, com és el Sant Just, i s'ha evitat una mica... després parlarem amb alguna jugadora que ja ho ha fet, i ara ha tornat, com és l'Helena o la Maria, que ho va fer encara no ha tornat, potser quin dia, algun dia, tornarà aquest exo de jugadores que marxen, o i de jugadors per altres equips, perquè és un equip més gran, o es pot evitar això, o què és el que s'intenta? Mira, som un club, que nosaltres... Vaja, ho intentem, intentem, clar, començar, doncs, des de baix, des de així, el que podem, i aquest any. Hem treballat molt més a les escoles, perquè puguem treure nens i nenes des de... des de més avall possible. I és un treball que dic jo, que és com molt artesanal, que hem d'agafar els nens, els treballem. Després ens passa que arriben a certes edats, que venen clubs molt competidors, que no vol dir que nosaltres no siguin competidors, però que venen clubs que... Que venen un projecte més o d'elit, o de semi-elit, que nosaltres, clar, en segons quins moments, no podem oferir, és clar. El que passa és que, clar, és una mica complicat, perquè, per exemple, si tenim la gran sort, hem tingut i tenim grups que funcionen molt bé, el que passa és que, clar, depenem de què, arribi un mes de juny i que... Sí, hi hagi un excel·la de dos o tres jugadors, no? I aquest any ens han trobat molt i, per tant, és un punt en què nosaltres, clar, la feina de tota la temporada, o d'anys passats, és un moment en què no es posen qüestió, perquè nosaltres estem segurs de la feina que fem, però, clar, és un començar de nou gairebé cada any, perquè, a vegades, pot ser que... Vaja, és que ens han marxat, inclús, equips gairebé sencers, ens hem passat de tenir un equip allò que ja el tenies, que al mes de setembre sembla que havia de començar a competir, a no tenir-lo, perquè ve un club i, a última hora, venen fum, perquè hi ha de tot. Hi ha clubs que venen coses que són de veritat i ofereixen coses de qualitat, però hi ha clubs que, després, a l'hora de la veritat, es demostra que tampoc ofereixen cap cosa molt, molt, molt millor. Escolta'm una cosa, Roger, tu entrenes a una noia que es diu Maria, oi, que és del Mini, i què n'has de dir de la Maria? De la Maria, doncs, que és la petita de l'equip, que... I, vaja, que sempre ens fa... No, molt gràcia, però, doncs, això, no? Que sempre és una mica el mirall, no?, perquè veus a totes les jugadores, i tot és clar, tenen un any més que ella, i ella, des que va arribar l'any passat, doncs, això, si ha coplat la merda bé, sí que és una mica més petita que les altres, però, estres, quan hi ha de posar nervi, posa nervi, i a més a més, doncs, això, ens fa especial gràcia tenir-la equip per això, no?, doncs, perquè és un referent, a l'hora de veure-la, doncs, mira, aquesta és la petiteta, i com hi va, no? Doncs la petiteta que la tenim aquí en directe a la Ràdio d'Esber, Maria, bona tarda. Bona tarda. Com estàs? Mira, que et tira floretes, el Roger. Bueno, que no sé, crec que gairet, tampoc, que si no, demà no em treballarà. Maria, ara, el Roger, el teu entrenador, t'ha parlat una miqueta de tu. Què ens podries dir, d'ell? Bueno, que són molt bons entrenadors, i que... M'ho passo molt bé. Sí, i t'agrada la manera que porta els entrenos? Tu passes bé? Sí. I escolta, Maria, explica'ns una mica, per conèixer una mica més què feu anar a l'equip. Com és un entrenador vostre? M'arribeu, ja arribeu canviades, l'ambient del vestidor, com és una mica l'entreno? Doncs, primer, fem algun exercici, després estirem... Ens fem un exercici... Pots explicar algun exercici, si vols, Maria? Sí, home, sí, que no crec que estigui ningú entrenador prenent nota. Quina és la exercici que més t'agrada que feu amb el Roger? El pèndol. Què és el pèndol? Explica'ns una mica què és el pèndol. Hi ha tres carrils, i som de tres persones. Una persona es posa al mig, un altre alinear de fons, i un altre alinear de fons. Què fem aquí, què fem? Un alinear de fons té pilota, el mig que va corrent demana pilota, i el que està alinear de fons li passa, i l'altre tira, i el que li ha passat corra a demanar pilota al altre alinear de fons. Us fa córrer molt el Roger a l'entrenu? Sues molt o què? Sí, però a vegades quan fem alguna cosa que no està bé, correm. Us castiga, no? Us castiga una mica. Atenció, aquí, foetaf, el Roger, aquí de la Maria. És dur, eh, el Roger? Sí, i Maria, escolta'm, aquest cap de setmana veu jugar, no? Ens ha explicat el Roger, com va anar el partit? Bé, bueno, vam perdre de tres, però crec que vam jugar bé. Estàs contenta amb l'equivia? Això és la més petita, que diu el Roger. A tu et fa una mica de por no enfrontar-te amb noies més grans? No, molt. Valenta, eh? Valenta, aquí, la Maria. Sense por, són molt més altes que tu o què? Sí, bastant. Sí, són molt més altes? Sí, sí, perquè més clar, ara a la categoria mini pot ser que ens trobem nenes que inclús tinguin dos anys més que ella. Llavors, clar... En nenes que són minis de segon any, pot ser que estiguin fent el pas de dona, ja gairebé, i llavors, si el metges de vegades, són inclús una mica curiosos i xocants, no? Però no, ja et dic jo que no s'arronça i que hi va sempre. Però si veus aquí que estan parlant pel xat, tens una admiradora, diuen, para les textores, quin tècnic més guapo que teniu. Mare meva, sí senyor, aplaudiment, aquí, parlar... No, no, l'ha posat, no, m'ha ficat. Un saudari infalt. Atenció. Maria, no seràs tu, no? No. Maria, qui li pot tirar aquests al·legis al Roger? No ho sé. Això és un misteri de dintre de l'equip, hauràs d'investigar. A veure si un dia ens truques i ens confesses qui ha estat. Home, guapos no ens ho diuen gaire, perquè com que les apretem, doncs, clar, llavors, els costa una mica, també. Maria, deixa'm preguntar-te, que has fet moltes amigues gràcies al bàsquet, aquí de Sant Just. Sí? Sí. Quina és la noia amb què et portes millor? Bueno, amb totes. Sí? I no tens algun especial? De vegades venen a casa. Sí? Ah, molt bé. Sí. No només a bàsquet, sinó que també hi ha aquí una amistat forjada. I això és molt important per aconseguir triomfs importants en l'equip. Quan fas, Maria, que jugues tu a bàsquet? Vaig començar l'any passat. I ara ja, però és el segon any amb el Roger. Amb el Roger hi ha el Gerard Nau, que és el germà del Roger. Sí, l'Ernau era el primer entrenador de l'any passat, però per un tema d'estudis haurem canviat els roles i ara potser fa una mica més tasques ell de segon. I, Maria, de moment, no marxaràs de Sant Just. No, aquí a la ràdio hem d'estar tranquils que tu seguiràs amb l'equip o no? Sí. Si et venen els equips de fora no escoltis res, que tu has d'entrar cada dilluns d'avui a ta nou i volem sentir-te aquí. Mira, pensa que ja tenim una noia que es diu Jacqueline, que juga a Boli, que també sempre ens explica aquí com li va en el seu equip de Boli. També tenim, ara, l'Helena Lut, del senyor del bàsquet. Si et vols quedar escoltant-nos, també la sentiràs. I, a més, tenim els jugadors que tenim aquí de Sant Just. Nosaltres, aquí a la ràdio, ens ocupem de que estigueu contents i, sempre que vulgueu, podeu venir aquí a la ràdio. Et convidem a que vinguis a passar un dia aquí a l'estudi. Vale, Maria? Doncs un abraçada molt fort, Maria. Gràcies. Adeu, fins demà, Maria. Doncs la Maria, entrenyable i grandíssims moments aquests dels petits més grans, Jordi. Exacte. I, com la d'en Proud, perquè tots els nois ens deixàvem impressionats i ara aquesta noia també ens ha deixat aquí bocava d'ads. Sí, sí, increïble. Et quedes aquí que has et cau la bava de com una nena tan petita, no? Quina edat tenen? Doncs fan això d'entre les grans són de Cinquè i la Maria fa quart. Fa quart, i clar, et demanin com deies de... Clar, però potser que juguin contra nenes de sisè, en algun moment, d'aquest any, sí. Has recordat fa res la Jaqueline, la noia de Boli? Sí. El programa anterior ja va fer furor. Va fer furor. I segueix fer furor? Sí, sí. El Jordi és un admirador. Home, sí, és jo, el Jordi. Clar que sí, un gran aplaudiment pel Jordi. A veure, quan torna la Jaqueline. Segueix admirant la Jaqueline. I també pel nostre meravellós amic, Fede Martorell. Fede, sexy. Fede, tens un missatge aquí a través del chat de Radio Desvern, que parlen de sexy. Fede Martorell, xau, t'ho aplaudeix. El Fede Martorell, xis anyó. El Fede Martorell, xau, t'ho aplaudeix. I el chat, quan comença a avullir això, és important. És important, i tu passes molt bé, la veritat, perquè tothom pot participar, pot dir la seva. RadioDesvern.com i a les hores teniu el live stream i al costat del live stream poseu un saudònim. Que sigui amb cara a lluis, no? Sí, home, aquest que s'amaga, home, li hauríem de dir una mica impostor, perquè... També hem de dir que ens diuen que és un bon programa, nois? La Marga. Molt bé, la Marga. La Marga, nosaltres cada dilluns d'aquí de 8 a 9, vull dir que no et fallarem, no et fallarem, esperem que no ens fallis tu. Podeu trucar, podeu trucar al 9-3-3-7-1-36-61 i parlar del que vulgueu, i nosaltres estarem disposats a escoltar el que sigui, i ja sabeu, aquí estem cada dilluns de 8 a 9 a jugar-me a casa. I ara continuem amb això del basket. Profitarem que tenim el Roger aquí per parlar amb l'Elena Lut. Ara parlarem amb l'Elena Lut. Sí, perquè Roger, parlarem una mica... ara hem parlat amb la Maria, que és un reflex, del que és el basket base aquí a Sant Just. I els primers equips, també hem de parlar, ens expliques que tu també jugues amb el Senyor Beno. Estic entrenant només. És a dir, el pas de la base en els primers equips costa més, no? Com és que...? És un camí molt llarg, que no sempre és fàcil. El que passa és que potser en un club com en Sant Just, potser aquest camí que sembla molt més llarg, a vegades pot arribar en pell abans, perquè potser jugadors és jugadors que els tècnics pensem que poden estar preparats per donar el pas. Potser és més senzill que tinguin un lloc en els primers equips, i això hi ha hagut casos des de fa anys, en què hem apostat per gent jove, i sempre que... És gent que saps que no et fallarà, perquè saps que sempre hi posarà tot de la seva part, i que si, a més a més, estan preparats per fer aquest salt, a nivell tècnic i tàctic, doncs endavant nosaltres som abusarats en aquest sentit. I al tant per cent, vull dir, la gran part, la gran massa de jugadors del Senyor A, de tan masculí com femení, són, diguéssim, de bases, són jugadors que han passat anteriorment junyors i cadets, o ben molts... És difícil, perquè estem a nivells que és complicat, en el senyor femení estem a primera femenina, i amb els problemes que tenim en el femení, que no ens assorten tants equips, i que després de les jugadores és molt més senzill que se te'n vaginant en un club d'elit o semi-elit, doncs és complicat, i per exemple aquest any sí que tenim jugadors com l'Elena, que va tornar ja fa dos anys, i després sí que tenim, per exemple, jugadores que no estan fetes els senjors, diguéssim, però sí que fan una tasca també del club, per exemple tenim jugadores entrenant a altres equips de formació del Sant Just, vull que per molt que sigui gent que fitxem, o que ve d'altres clubs de formació, intentem que s'acoplin a aquesta família per fer-ho tot una mica de més beneficis, per tots. L'Elena, que no sé si deu estar càfica d'allà a la bona aigua entrenant, no ens agafa el telèfon. L'any passat ja la trucàvem, la trucàvem bastant, i no ens el volia agafar, però qui sí que tenim el telèfon és la Maria Pilant, que és una jugadora a Roger, et posem en situació, que havia jugat aquí a Sant Just, és una noia d'aquí del poble, i com parlàvem abans, marxa fora, i s'ha anat a un altre club, com és el Cornallà, i qui sap si algun dia tornarà. Maria, bona tarda. És la Maria, oi? Sí. Molt bé, i escolta'm, què ara? Em sembla que has acabat l'entreno? Estàs a punt d'entrenar? Sí, sí que puc d'entrenar, que hem de fer físic, ara, i entrar a pista. I escolta'm, en el Cornallà, no? Sí, en el Cornallà. El Roger parlava d'aquestes jugadores que marxen del Sant Just. Algun dia tornaràs al Sant Just, Maria? Bueno, pues, jo crec que sí. Home, gran fitxatge, la Maria, sí senyor. Acabem de fitxar la Maria, ho acaba acompassant a ràdio. Grampíssim. Molt bé, la Maria, ens acaba d'anar al titular. Maria Pilant, torna el bàsquet Sant Just algun dia. No, però mai se sap, eh? No ho confirmes el 100%, no? Escolta, una pregunta. A quina edat vas marxar del Sant Just? Doncs vaig començar amb quatre anys a jugar, i el 6 o 7 vaig marxar ja. I ja directament al Cornallà? Sí, sí. Home, allà en el Cornallà és tota una minència, la Maria, eh? Vull dir, Maria Pilant, crec que després de... no sé, Maria, qui podríem situar en el top del Cornallà, però a sota estàs tu, no? Home, bueno, bueno... Tampoc tant, eh? Tampoc tant. I, escolta'm, si que també et volíem trucar, perquè has tingut una al·legió, i estàs sortint de la al·legió, i et volíem donar moltes forces des d'aquí de la ràdio. Una al·legió de Genoll, és que tenim el Jordi, el Jordi, també ha tingut una al·legió de Genoll, i podeu parlar de tu a tu, de la Genat de Genoll, de la Genat de Genoll, i una mica compartir aquest sentiment. Com estàs ara de la al·legió, Maria? Bueno, pues ahora ya queda la recta final, que ha arribat 6 mesos per entrepista, i, bueno, i calculem que cap al janet, febrer, puc entrar a la pista i ja ve. Quina és la jovestina? El Gigaments. Sí, m'he trencat el Gigaments. Ostres, això és molt pitjor que el meu. El meu ha sigut almenys, que fa dues setmanes em van operar, i ara estic començant. Un moment nostàlgic, la Maria, el Jordi, com parteixen les seves lesions. Home, és que estar a Genat és tan molest, i més ella que he tingut una de les al·legaments, que és de les pitjors, 6 mesos estàs aturat, i, bueno, si ara ja està la recta final... La recta final, ja, Maria, no? Ja estem veient la sortida al túnel. Maria, ja veiem la sortida al túnel. Sí, això espero. Escolta, entens aquí el Roger, que és un entrenador del basquet de Sant Just, i no sé si li hem de dir alguna cosa, Roger, a la Maria, una noia que ha estat aquí al club, que ha marxat, ha encoratjat la barca a torni... Evidentment, la porta està oberta. Doncs ja ho saps, ja des del club, Maria, que la porta la tens oberta. Vale, vale. Doncs m'apunto, això. Molt bé. Doncs, Maria, una fort abraçat, deixem que vagis cap a l'entrenament, i estem molt contents que la teva lesió ja vagi evolucionant. Una abraçada molt forta, Maria. Adéu. Parlem de lesions, i això també hem de dir, que el nostre recent company, Toni de Paulo, també és a l'esquena. Sí, sí, sisplau. Però una mica una musiqueta animaleta a fer, eh? Perquè ara Toni de Paulo, un moment, hem d'explicar l'anècdota, i Roger, te l'hem d'explicar. Toni de Paulo debutava la setmana anterior com a... Com a membre d'aquest programa. Exacte, com a membre del Juguem a casa. I ha tingut un petit problema, eh? El period amb el col·lege, aquesta anècdota. Toni de Paulo ha tingut un petit problema, no? Sí. Amb la motocicleta, eh? Què passava? Explica'm-ho. Ho va compartir obertament al Twitter, eh? Ho va compartir de tothom, sí, sí. Doncs anà per la carretera, i anà amb la seva moto, la seva SH, i va veure que tenia el semàfor verd, tot normal, fins que cap i volta apareix, segons ells, una iaia, segons ells, una iaia... Del no res, no? Trevesant pel pas de cebra, amb un mòbil. Aquí es veu clar que no és una iaia, perquè gràcies ja es anava la mòbil, com ho heu dit abans. I, i, atenció, la va... La va atropellar. Afortunadament, ella està bé, no li ha passat res, però el Toni va caure i es va fer unes guins a la cama. I ara es tenc un pal de som. Toni de Paulo, grandíssim moment, eh? S'ha fet mal a atropellar, intentant esquivar una persona gran amb la moto. Toni, si indigna, diu que del no res, no. Del no res, no. Estava parada, iaia... Va, va, va. Doncs això és més... Això és més trist, perquè si veus que hi porta estona, no et xocis contra ella. Si et volem fitxar, en el juguem a casa, ens hauríem de fixar per on caminem. Si no, després ja no sabem ni el que diem. Però aquí som una mica gafes, sempre ens passen coses, operacions, lesions, a tots... Això m'ha passat a mi, però ara li he passat el Toni de Paulo. A veure si d'aquí poc hi ha... A veure si en una setmana no troba alguna altra persona gran pel carrer, que hagi de trobar allà, i com a mínim podem aconseguir que arribi aquí. A veure si està indignant, però el tenia verd. No, ja ho sabem, que tenies verd. Però, igualment, si et tens verd, veus una noia no vagis contra ella. Va, Toni, des d'aquí tenim a recuperar-te i a vindre al pròxim dilluns aquí, al nostre costat. Després del moment l'hòdico fàstiu amb Toni de Paulo. Gràcies, perquè ho he comentat aquí. Ens queda un minut per arribar a la meitat del programa, i estem aquí amb el Roger, que el Roger té entrenament amb l'infantil, ara? No, ara com a jugador. Com a jugador. Doncs et deixem que marxis, no tindrem aquí retingut, i moltes gràcies, Roger, per venir. A vosaltres fan playa. Aquí, les portes de la ràdio, i sobretot els dilluns, de 8 a 9, en el programa aquí a la ràdio d'Esvern, els dilluns de 8 a 9, juguem a casa, i estàs convidadíssim sempre a venir a parlar del bàsquet, i el bàsquet aquí és la grandíssima plataforma per fitxar jugadors, com has fet avui, per... Ens ho dius, si hi ha algun jugador, vaig sentir la proposta per la ràdio i ens truques i... Home, finalment, el farem venir aquí. I tant, i tant. I ara premis per la ràdio. Si venen jugadors, home, i tant. Home, us hem de pagar alguna cosa. I li he de dir sobretot als teus... els nois que entren a dir les noies, que cada dilluns ens escoltin, que això els agradarà, perquè nosaltres també intentarem que participin més, les noies a bàsquet, els nois, i que s'ho passin bé aquí al dilluns. Doncs ho farem. Moltes gràcies, Roger. Doncs gràcies, Roger. Feu una mica de musiqueta, que abans de marxar parlarem amb l'Helena, i canviarem la tema. I Nora, no pot ser una altra manera, grandíssima aplaudiment, i ja la tenim al telèfon i s'ha fet esperar. Helena Luz, bona tarda. Bona tarda. S'ha fet esperar una temporada, també. No va voler agafar el telèfon, eh? Bona tarda, Helena. Tenies aquí el Roger, que és entrenador de l'infantil i del mini, i volia... I t'ha posat com un gran exemple de noia que puja des del plantei, que arribava fins al primer equip. Què has de dir sobre aquestes floretes que t'ha tirat el Roger? Home, en part, això de rosa que té. No, a veure, perquè a la petita m'han fet pujar amb les grans. Modèstia. No, no, no. Espera, home. I què, digues, digues. No, i bé, és per una ajuda per els cèmples, que els equips més petits puguin pujar a ajudar a l'equip gran. Per què? Però tu ara estàs jugant amb el senyor, ja, definitivament, cada setmana? Sí, sí. I ara sí, però perquè ja em toca, però hi ha jugadores més petits d'alcadet que pujan a ajudar-nos. I a veure, això també és una motivació per a l'ajudadora. I com responen aquestes jugadores? De moment, estan bé. Sí? I tu, ja ara, que hi ha formes part del senyor... Tu ets una gran veterana, ja? Clar, ets una veterana, ja, una mica consolidada, aquí, en el senyor... Home, tampoc és fàcil. Home, i de fet arrumoreja per la bona aigua que Helena Luz Capitana se senten crits i tot, eh? Vull dir que... no, no, no, no. Res de riures, eh? Helena Luz Capitana se sentia l'altre dia en el pavalló. Escolta, Helena, aquest cap de setmana veu jugar, no va acabar de sortir bé la cosa, però com va la temporada de moment? Home, és una temporada bastant difícil perquè som un equip tot nou de jugadores de diferents equips i ens hem de conèixer al principi, perquè fa poc que entrenem, però crec que de moment la cosa va bastant bé. A la pista, a veure, a pesar d'aquest partit, entrenem. I l'equip és fet de gent de casa, hi ha moltes jugadores que, com tu, són d'aquí del poble o pujant d'ales categories inferiors? Una mica allò... No, la veritat, que de casa som 3, però, a les amers, som tres de fora, i, bueno, només una jugadora al cadet que puja a la Mireia i ens ajuda bastant la veritat. I aquestes noies s'han integrat bé, no? Amb vosaltres, aquí, les de casa? No, sí, sí, els hi agressen just. S'està bé, home. Moltes reivindicant aquí el poble i l'equip, no? El que toca. I, Helena, com veus la temporada? Quines intencions teniu? A veure, per pujar a copa no crec, perquè és un equip nou i costa molt, hi ha molt nivell a la categoria, però, per mantenir-la per un any següent, poder pujar sí. I mantenir-la fàcil o lluitant bastant? Home, jo, sincerament, estic a la mitja tabla amb conformar-hi, amb el nivell que n'hi ha. Home, aquí, xiulada, tu, des de les meves cases. No, home. No pot ser, home. No podem. No podem. No podem demanar estar a la mitja tabla, tu. Fuera, fuera. Voleu guanyar la lliga? Has de vendre el producte, Helena. Mira, mira, xiulets, és de fer de marturella. Que fer de marturella a xiuli, jo no diria que és dolent, et diria que és tot un privilegi. Bé, doncs, escolta'm. Aquest cap de setmana no es va poder guanyar, però les sensacions, com veieu, enteneu dintre de la pista i si hi ha bon rotllo dintre de l'equip, bona sintonia, ho heu fet, ja... Saps? Ja, jo... El caliu. El caliu n'esarri, exacte, la paraula. Sí, és un bon vestuari, això. Està molt bé, la veritat. Els rius, no? Hi ha moltes conyes, moltes gromes. Podries aquí fer una miqueta? No ens està d'escoltar ningú, algun detall del vestuari, algun secret, que... És que és un vestuari de noies, no escoltiu. Uuuh! El fet de l'interès, aquest detall que has dit, vestuari de noies, l'interessa. No, no, això quedara... I teniu aquí que ens agrada molt la música, alguna cançó que us motivi el vestuari? Mmm... No serà el gàngam style. El gàngam style no serà la cançó del vestidor del senyor Famaní. I totes, com que no ens ha sortit el... A nosaltres ens han dit que és la cançó. I és més, és més, el Fede, com que sabia que el gàngam style te l'ha posat alena, per una mica, ja que sigui la cançó... Vinga, vinga, aquest senyor Famaní, que tira molt el gàngam style. El Fede l'estava allà, no? Mira, mira. Escolta'm, què? El gàngam style pot ser la cançó del senyor, o no? Bueno, jo... Jo s'ha pogut promocionar pels actuaris, però... Això estaria perfecte. Aplaudinem. Ja que sí. Gàngam style, la cançó del senyor Famaní. Saps si alguna companya teva ens està escoltant, ara? O una... Bé, tinguéssim, no? Sí, de veritat que sí. I la Coda i Ionse de 8 a 9, aquí a Rajoy Desper en juga amb a casa. Et faràs saber? Mare del Seré, promises amb el Facebook. Home, ja t'ho he dit quan l'he vist... Viu menager i又 tome les promocions, eh? Tampoc són moltes coses, home. Si us faria d'aquí un gran favor, promocionar... La Rajoy d'aquí a Dessenjús, tots els esportistes, esportistes... No? Home, si ho vas a dir en tant o poc a les ganes, no, home. Que no, no, home, per favor, t'hi diguis. Ah, va bé, va bé, això està millor, això està millor. Helena, escolta'm, gràcies per atendre'ns, i em sembla que aquest any començaràs a ser una persona important, els dilluns d'avui tan nou, et juguem a casa, començaràs a tenir... Helena, capitana, Helena, capitana, escolta'm. Començaràs a tenir el teu espai, eh? Vale, o sigui, quan tu és a dir, el fet de trucarà, i nosaltres no t'haurem de dir ni hola, quan són els que enganxar el tu ja entres. Jo, perfecte, va, coordinació total. Va, em sembla molt bé. Doncs, Helena, una abraçada, i aquest cap de setmana, a veure si repraneu el camí de la Victòria. Ei, moltes gràcies. Adéu, Helena, una abraçada. Adéu, un petó. Fem una miqueta al chat que està calentet, eh? El chat està calentet, així m'agrada, així m'agrada. Cometa que és el chat de l'amor, el chat de l'amor, ja, directament. El chat de l'amor. El chat de l'amor. Mira, comencem, que aquí ja ens en parlem. I molt bé el Fede, molt bé avui, amb els teus musicals, perquè aquest tema, especialment, a mi allò m'apassiona. Deixem-ho amb m'apassiona. Bueno, continuem. Tornant a l'estil de les lesions d'aquí que ens ha passat, un noi, el Ferrinz. Ah, Ferrinz potser... Potser germana d'una futur estrella del Pavel. Home, potser farran bueno, no? Potser. Potser no, eh, però... No, no, però bueno, és igual. No, perquè des que va amb gent del Garbí... No, diu que no. Només és l'Aziona. No, acaba de dir que no. Com no? Com no? Clar. Atenció, el Ferrinz, que diu, m'encanta l'Elena. És que clar, aquest chat, aquest chat, però què vol dir, aquest chat? El chat de l'amor. El chat de l'amor. Escolteu, farem una cosa. També és a dir que el tècnic està aquí posant música d'això, però està tirant els trastos... No, no, en serio. Atenció, Fede Martirell. Controla, mira, controla, perquè li han dit que també era molt guapo, i ha dit qui és la meva admiradora, ho ha deixat aquí, i aquesta meva defa, algú de Barcelona, Fede. Et sona una noia d'Uisblaus. Mare meva, atenció, Fede Martirell, hi gana hores laborables, però què és això? Diu, vaja, bueno, aquí m'agraden els Uisblaus. Directament al Fede, li vols això? Fede, per favor. Fede, tranquil. Està fent la teva... Aquí, controla el tècnic. No pots, i gaire. Home, tranquil. Ah, no, no, no, no, en serio, qui és el Ferrinz? Qui és el Ferrinz? Un caràcter de l'alatisme. Ferran, que hi ha... Sí, senyor. Ferran, sisplau. Sí, senyor. Ferran, agafa el número... Agafa el mòbil i truca el 9-3-3-2-36-61. Ara mateix, Ferran, atenció. 9-3-3-2-36-61. Repeteixo perquè sé que ets una mica lent. 1-9-3-3-7-1-36-61. Ferran, que hi ha dos. Una, un noi, un jove, que és jove, que està al barça de l'alatisme, de la marxa. Realment, quins ullens i quin autèntic plaer tenia, aquests grandíssims ullens. De moment, el Ferri diu que el Ferran no truca, eh? De en breus moments... Ah, un altre cop, perdó, perdó. El Jordi i la Jacqueline. Està obsessionat, el Jordi. Farem una cosa, farem una cosa. La gent que... Que es vulgui declarar, oi? Sí, que es vulgui posar en contacte amb els companys que vinguin. Tenen l'obligació de trucar. I nosaltres els oferirem el telèfon de tota la gent a la que truquem. Si sou timis al telèfon, al Messenger o a Facebook o això. Ja veig, tu, que això et juguem a casa, acabaràs sent, juguem al llit, eh? Mare meva, tu. I posa el telèfon... I el Ferre no fica de la ràdio, el seu, el personal, per la noia dels ulls blaus. Ah, és veritat, Ferre, no t'espalteix. Ferre, posem una mica de musiqueta, i amb els últims 20 minuts us ho explicarem. De caminar popular de les seues, us posarem la cançó en música de Los Vuos. == Música Mother Earth == Estem veient g Andy Cross, convidant als bars. Dime por qué preguntás cuánto te he echado de menos. Ho ha fet, Ferran Collados! Sí!Sí, atenció, bona tarda, què tal? Bona tarda, nois. Ets un valent, eh? Ets molt valent trucant, perquè només una persona ho ha fet. Dani Lombari, també és un altre valent. I, bueno, Ferran, moltes gràcies per trucar. Jo he trucat, a part, per... m'ha fet il·lusió del programa, i us he vist els dos d'aquí davant de la tele, i he dit, ostres. Davant de la tele, eh? Ara ja això de la radio és a l'idiu telèfon, Ferran. No, perquè he connectat el cable HDMI i, directament, a la pantalla de 42 pulsades, així us veia molt més clarament. I ara, a part que ets un crac de l'atletisme, ets un entrenador de Bolley, que ets el mismíssim Pep Guardiola del Bolley, no? No, tampoc, no. Jo intento fer discursos com la Lena, aquella nena que ha trucat abans, crea així caliu dels vestuaris, saps? Ja, ja, ja. Gangam Style sona, en el teu vestidor. Sí, ja els hi vaig enviar fa dos setmanes que s'aprenguessin la coreografia. És a dir, tu, com entrenador, hi ha una mica incitant el Gangam Style dintre del teu vestidor, no? Sí, perquè transmet uns valors d'acuació dintre aquí. El moviment aquell, diguéssim, de mans creuades i moviment de canell a baix i amunt. Jo sóc més partidari del que em fa el sexil·ledi, que es passa lateralment. A mi m'anirà més aquests, saps? Perquè aparen velles per moure dintre la pista Bolley, i els hi va bé. Escolta'm, ara ja aprofitant que ha trucat el Ferran, un grandíssim ullent del programa molt estimat. Bueno, la guana pel programa, també. Ara sí, Ferran, només faltaria. Aquí et diuen que ets el millor del món, Ferran. La Laura et diu que ets el millor del món. Uuuh, aquesta rivera, que... No es diuen com no, Ferran. Escolta'm, com va la teva experiència com a entrenador? Què hem de destacar? Aquí hem tingut el Roger, que és un entrenador de bàsquet, la setmana passada hem tingut l'Artur, un entrenador de Bolley, i tu, com entrenador, quines sensacions tens? A veure, jo vinc de sempre de l'esport individual, i el passat, l'esport d'equip, és molt guapo. T'agrada més? Sí, m'agrada més, és molt diferent. La sensació que hi ha de tot un equip, de guanyar, els nervis quan veus el partit, això és diferent. M'agrada molt, m'agrada molt. Enganxa. També potser t'enganxi tant, perquè és el Bolley femení, no? Potser això, o no? Pregunta, pregunta... Pregunta trampa, no? Sí, una miqueta. A veure, explica't bé, explica't bé? És a dir, explica't bé perquè de reguitge i d'esports que tens, acabem amb el Bolley femení. A veure, clar, jo entenc que són 14 noies de l'entrenament, és clar, és un bon reclam, això. Nois. Persona que sigui home, és un gran reclam. Però jo me les miro com les meves jugadoras. Me les estimo molt, però són les meves jugadoras. Molt bé, ens quedem amb aquesta grandíssima... Ha sortit bé, el pare. D'aclaració. Ferran, escolta'm, merci per trucar, de veritat. Ferran, ja us heu trucat un altre dia. Un abraçada molt gran. Adéu, Navi. Adéu, Ferran. I escolta'm, del Ferran Jordi, ara, d'aquí pocs moments, podrem parlar amb el Jordi Girounès. Sí, és la persona que el secretari de la caminada que es fa aquí de la SAE, que vam fer-la ahir per Coixarola. I, clar, és una caminada que van anar 304 persones. 304 persones a caminada popular de la SAE. Perdó, m'he equivocat. 304 persones, clar. Sortíem de la Taneu, on hi ha això segur que ens ho explica molt bé el Jordi, i volem conèixer tota aquesta importància que fa molt de tanta gent aquesta caminada, perquè ja hem pogut veure les fotos, hem pogut disfrutar d'aquestes fotos tan espectaculars de tota la diversitat de joves, de nens, d'avis, i molt de molta gent. 304 persones, que deixem informar per tots els que se la van perdre. Clar, de cara al pròxim cop que no ens explicarà el Jordi quan es fa, van passar per Can Ferriol, la Torra del Bisbe, Vall d'Onzeia i el Coll de Can Solanes, i va acabar el pati del Roura. Per tant, una activitat que cada any aplega aquests 300 participants, i un d'ells ahir era el Jordi i ja el tenim altra banda del telèfon. Jordi, bona tarda. Hola, bona tarda. Doncs un autèntic èxit, la caminada popular de les seves, ahir. Sí, cada vegada funciona molt bé, això. Com va funcionar? Vull dir, la gent és la mateixa de cada any, o cada any va creixent una mica aquest volum? No, jo diria que està molt estabilitzat, tot i que la gent mai sempre és la mateixa. Home, hi ha uns filials que venen normalment cada caminada, però hi ha tota una gran part de la meitat, o que menys potser de la gent que ve, a vegades ve a vegades no ve, a vegades ve a nosaltres. Estem estabilitzats sobre els 300, 350, més o menys. I aleshores, ahir, que clar, això es fa un cop a l'any, quants anys ja fa que es fa aquesta caminada de les seves? Doncs mira, aquest any complert de l'any 17, o sigui, porta 17 edicions, i aquest any han participat 304 persones. I cada any canvia el recorregut, ara repassàvem aquest recorregut amb els ullens, que per Can Fariol, la Torra del Visba, i sortiu això del pati del Roura de Taneu, i sempre que va al pati del Roura. Sempre és el mateix recorregut? No, el recorregut és completament diferent cada vegada, i el que fem és petites variacions sobre altres, per tant, mai és igual, i sempre anem d'un cap a l'altre. Si aquesta vegada ha anat cap al sector de la salut, doncs l'any proper, possiblement anirem cap a les feixones, o cap al cantor, diguem-ne, Sant Pere Martí, o si anem variant i finalitzant, mai repetint. Una pregunta, Jordi. Aquesta caminada, que us aprovisioneu de aigua, de menjar... Com funciona? O us porta cadascú el seu menjar? Nosaltres tenim d'alerta un preu, un cost, diguem-ne, que s'estan baix, perquè és 8 euros els que no són socis, 6 euros els socis, i els nens que tenen infectadors de panavall, també 6 euros. Amb això, nosaltres el que fem és que els hi promocionem, o l'esmorzar, que normalment sempre han entrapat amb embotit, els hi promocionem peguda, amb coles, centronjades, vi pels grans, cafè tallat de tot, diguem-ne, per esmorzar, i després, a més a més, els hi donem un regal sorpresa, que aquest any ha sigut una llanterna d'aquestes tipus higàmol. Una lot, no? Com si fos una lot? Sí, sí. Es carreguen sols, que van amb leds, però no necessiten piles, diguem-ne. I sempre fem això. O si cobrim tot el que és el menjar i el veure, i, a més a més, els hi donem un regal sorpresa. Jordi, escolta, com va endurar aquesta? A més o menys, la dudada, la gent surt cap a les 9, i la parada que fa de les mosques tot, acaba cap al voltant de la una. O sigui, entre una i dues acaba tothom. O sigui, cada un i dono 4, 5 horetes ben bones. Sí, el que passa aquí és descontar les parades, fa la gent, les mosques, la gent s'hi tira 3, 4 hores ben bé. De fet, són les 3 hores i mitja de caminar efectiu. 3 hores i mitja, i amb un còmput global de, diguéssim, que al desnivell no seria molt gran, no? Que hem vist les fotografies i nens petits, i nens més grans, tothom estava a la caminada. Sí, sí, aquest any, inclús, hem tingut més nombre de nens petits que altres vegades. De fet, hi camina tothom, perquè és un plaça sol. Doncs Jordi, una forta felicitació per aquest exitàs de la caminada de les seves. I des d'aquí de la ràdio d'Esvern, la setmana passada va ser la directora, la presidenta de l'associació, que va venir aquí a explicar tot com funcionava, la senyora Porredón, i avui tu, doncs, diguéssim, ens expliques com van ahir i hem pogut veure les fotos i hem vist que és una autèntica exitàs de la felicitació des d'aquí de la ràdio. Molt bé.Moltes gràcies, bona nit. D'acord, bona nit. Una caminada amb què mou molta gent. I realment és un autèntic èxit, any d'any. 17 anys ja han passat de... aquesta caminada i el Jordi Canjo ha explicat. Feré un minutet i que els ullens es preparin, perquè aquí l'apusem amb música. I tornem per encara aquest últims 8 minuts de programa. Aquí juguem a casa, a la ràdio d'Esvern, els dilluns d'avui tan nou amb aquest programa d'esport, d'esport local, que parlem amb tots els protagonistes. Avui ho hem fet des del més petit fins a més grans, sobre el bàsquet del poble, sobre la caminada popular de les seves, i també hi ha la ràdio d'Esvern, i també hi ha la ràdio d'Esvern, i també hi ha la ràdio d'Esvern, i també hi ha la ràdio d'Esvern, i també hi ha la ràdio d'Esvern, i també hi ha la ràdio d'Esvern, i també hi ha la ràdio de... i també hi ha la ràdio d'Esvern, que ràdio amb els dividedits. I també hi ha el poble, sobre la caminada popular de les seves... També em dic que ara també és un xac d'amor, un xac d'amor... El programa cada any es va... es va refent. I ara és un... el xac segues que l'entet? Sí, el de famós Jordi, que li agrada la Jaqueline. Li diu que si li podem donar-li un missatge a Jaqueline, si em trena avui, però no la veurem, Algún dia arribar a juntar el Jordi del Xat amb la Jaqueline a la ràdio. Qui mira a Mujeres i Homes i B.C. Versa? Aniu aquí, ja juguem a casa els dilluns, de 8 a 9. Sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, atenció, perquè el juguem a casa pot trobar jugadors en el infantil masculí, però també pot trobar aquesta unió entre el Jordi i la Jaqueline. El Jordi ens agradaria que ens respongués ara mateix a través del xat. Sí, un dia que convidéssim la Jaqueline aquí a casa, aquí en casa, a la ràdio, que ja és casa nostra i li hem a casa, un dia en el programa el Jordi vindria. Tu creus que s'atreviria o no? Home, pot ser... Potser hem encarrancat el sol, potser. Sí, s'ha de dir, una mica tímid, però bé, no. A veure, segur que si li fem aquesta proposta, segur que vindria. Doncs a veure si s'atreveix a venir el Jordi. I la Jaqueline segur que ve. L'altre dia ens veia que estàvem cantada. Ah, i si t'entreno la Jaqueline, nosaltres tenim ara entrenada a futbol sala, potser la veurem i potser li podem dir que té aquest admirador. És admirador secret, li podem dir. Jordi. Li podem dir el Jordi, és l'enmirador secret que... Es podia discutir. Es pot discutir, suposo, al vindre aquí, si s'atreviria. El Jordi que diu pel xat, que es podria menjar a veure si discutim. Fede, tenim preparada la cançó de Los Vuos. Doncs per tots vosaltres, aquest grup de música sonarà aquí, a la ràdio d'Esvern, sonarà en directe, també, al poble de les festes de Tardó, Los Vuos, minut 92. Cançats de fallar a cada fitxatge. Aquella nit vam quedar per jugar un partit. Mentre parlàvem, ja notava el teu mercatge, mai oblidaré la imatge del teu cos dins el meu llit. Em vas tirar una assistència a la primera cita. Tocant amb molta paciència vaig controlar. Va ser tot sopant quan l'anima necessita poder entrar a l'àrea petita i apuntar per disparar. Va ser un partit renyit, estava amb eufòrics. Ens va agafar amb ganes de ballar i va ser allà, en un racó de lònics, quan després de dos gintonis crec que ens vam enamorar. I avui m'ha dit que marxes a cau d'orella i que pagues la clàusula de recició. M'has ensenyat cartolina vermella i m'has engegat camí del vestidor. Dius que l'omeu no té remei de la pilota m'ha impactat el servei. Els bus, bona cançó, sempre respectant la cançó d'esport. Aquesta lleteta dels bus és molt mercè i marxosa, que dona ganes de ballar-la i cantar-la i dir-la. Una mica recuperant la idea d'aquell dia que hi hem posat els amics de l'Aznar, masclant això de femení, masclant això de femení, aquest mig, per lligar i amb una jugada de futbol i, per tant, aquests buos que estaran aquí recordem les festes de tardor. L'ésicament, aquestes cançons resumeixen els dos objectius de l'home. Més clar, les dues coses de l'home. El futbol i les dones. Vol fer una estratègia del futbol, volia fer una bona alineació per conquistar una dona, i això és el que deixa entrar a veure la cançó. És molt maco, per cert, i divertida. I tenim l'ocasió de, no sé si, posarà en aquesta cançó exactament, però a les festes de la tardor de qui s'enjuus vindran en directe a los buos, a canta. Per tant, els buos aquí s'enjuus a les festes de tardor, i us hem posat un petit abans d'aquesta cançó que ens agrada tant i tant, que és el minut 92, aquí el juguem a casa. Dos minuts per acabar, dos minuts per deixar-vos fins la setmana que ve. Recordem els dos resultats que hi ha hagut aquest cap de setmana de futbol i de basc, que és Jordi Abanta. El primer equip de futbol de Sant Jus ha guanyat tres a dos davant del Vista Alegre, l'equip de Castell de Fels. El Sant Jus B, el segon equip, ha guanyat també dos a un contra el Cril. Que era el seu debut, per cert, el debut del Sant Jus B? En el cas del futbol sala, que anuncio que aquest any hem fitxat una estrella que pot ser aquí el meu company, el Marc Marvà, ha vingut al Sant Jus. Estem esperant a començar la temporada el 19 d'octubre, si no m'equivoco, i per això no tenim resultats. Tenim el bàsquet, que va perdre el masculí 65-42 a la pista del San Fritos, i com hem dit abans amb l'Elena, que vam perdre també a la pista del Campbrils. I els altres resultats encara les ha sigues no han començat, i estem esperant una miqueta d'això dels resultats i dels partits. Doncs 40 segons per marxar i fer bé, ja ho saps. S'ha anat al sol i demà ha tornat a sortir, i per tant sempre sona per acabar el xipirón. Jordi, ens anem avui amb tornat, i ens hem passat molt bé. Molt bé, ens hem passat molt bé, com cada junts d'avui de nou a Ràdio d'Esvern. Juguem a casa. Us esperem la setmana vinent a les 8 on d'un dia més ho farem aquí a la Ràdio d'Esvern. Juguem a casa, no us podem assegurar que ho farem millor. Però això sí, us prometem que ho intentarem. Molt bona nit! S'ha anat al sol i demà ha tornat a sortir.