L'hotel ens ho deixava abans de la porta, a veure qui la feia més grossa, no? Vaig guanyar jo amb un extinto, ho vaig a dir, eh? Però, bueno, els conservaran molt bé. Després d'aquests 3 dies a baix ell, vam anar... Teníem un hotel una mica llunyat d'Oslo, s'ha de dir, i estàvem una mica allà penjats. I allà vam estar com 3 o 4 dies, vam fer dos sales més, a Lillström i Moss, que són els poblats així, a una hora d'Oslo, i una col·lida brutal, sí, sí. Molta gent, molts locals més o menys plers... El so, què ve? Molt bon so, tècnic de so a tot arreu, allò que dius, estres. Com que hi havia 3 o 4 escenaris en el vaixell? En el vaixell hi havia, sí, 2 o 3 escenaris, ja ho diria. Un gran que era com el teatre, diguéssim, del vaixell. Hi havia uns no paraves de solar allà. Allà començaven el 6 de la tarda fins a l'una de la matinada. Però hi havia una altra sala, a dalt de tot, hi havia 7 plantes, el vaixell. Hòstia, un còrtic l'he explotat, vaja. Sí, sí, és que era espectacular. Hi havia una sala més petita de tot, i em sembla que hi havia una tercera sala a un lloc, no ho sé, no vam veure tot el vaixell. No donava temps. No donava, jo me'n recordo les últimes hores, donant una volta per l'altra, per la popa, em sembla que era. Vam trobar una hamburgueseria, allò vintatge, amb tot allò típic de l'any 50, i un espai, que volies que no donava temps a tot, no. Això dels collons està molt bé, però tornem a l'accentó. No, bueno, sí, sí, bueno, i et dic anècdotes diverses, però algunes me les guardo, algun no me la guardo, por respeto a todos. Escolteu una coseta i després... Mira, vols que... què vols que fem? Perquè he portat... Tu m'has dit que portés coses dels grups que he compartit, però eren uns sossines, i no vaig recopilar gaire els discos. Jo vaig insistir, mira, que és per un programa molt important, de ràdio, no? L'IMTV del blues en Barcelona... No, ni puto cas, però vaig fer molt... Vaig tenir molt bon rotllo amb el Richard Gems, que és un armonixista, que per mi és el millor armonixista de blues de Noruega, i aquest, que tens a la mà, que es diu Moss Blues Trio, i és un trio que el té consta d'ella l'armònica i dos guitarristes, que un dels és el seu germà. Ho sap que la vas dir que costa de trens. Bé, per noruecs, alguns al món saldrà braguir a menjar. Podem posar l'avui, per exemple, el Beethoven Blues, que tingui curiositat. No me l'he pogut sentir encara, perquè me l'ha donat fa poc i no he tingut temps, però per mi el Richard és el... el... el... el Richard, és el millor armonixista de lo que jo conec o de lo que jo a mi m'agrada, vull dir, és molt subjectiu, això. Eh... Richard Gems, Moss Blues Trio. Al voltem-lo. No, no, no, no, no. No, no, no, no, no, no, no, no, no. No, no, no, no, no. No, no, no, no, no, no. No, no, no, no, no, no. Bé, molt... molt així, molt... molt rústic, no, això? No, és un trio molt tradicional. Sí, és tradicional, sí. Aquesta és la paraula. Sí, sí, fan blues tradicional amb aquest trio, però ja et dic, aquest home ha tocat amb moltíssima gent a Noruega i amb moltíssima gent de fora. Aquí aquest disc és més dedicat a clàssics, a més al disc. I em va dir, no és com un disco, però és més com un ADM o tal. A mi em sona molt bé. I són tot temes antics. Aquest era el Bayran Blues, que és un tema del Gwen Foster, que és l'any de la guica, és el XX típic, com si no m'equivoco. I tot és una mica així, fan temes de Robert Johnson, Jimmy Reid, Jesse Fuller. Els recuperadors de la Guén Foster. Sí, sí, sí. No està bé, està bé que hi hagi així, no? Home, sí, mira, una cosa que ens ven d'una conta, o que ens van dir, és que la gent li va agradar molt els concerts i especialment es va al bar, l'illa aquesta que vam anar al final, que és una de les quatre dies, perquè ens diuen que hi ha molt poc blues al festival. Això no ho deia jo, eh? No ho quiero. Després, bueno, ho s'ha entendit. Hi ha molt de rock blues, hi ha molt de rock, rock and roll, però no hi ha blues. I jo tampoc no penso que facis strictament blues tradicional allò el més puro de allò, però bueno, intento, sí, sí, sí. Tu sense aquest dia és que això és un disc de blues. No, evidentment, que no busco coses rares ni fer barreja, jo ho reconec, que soc bastant tradicional, però sí que és veritat que ens vam trobar que hi havia moltes bandes de rock blues, anglès, molt, molt, són anglès. Hi havia... Esbalvar és l'illa aquesta on vam passar els últims cinc dies, quatre dies i pico, i era... bueno, va ser espectacular, espectacular aquesta illa, que si podeu visitar-la. S-U-V-A-L-V-A-R-D, esbalvar, i és l'illa més habitada, diguéssim, amb gent, té humana, a més propera, el pol nord. No hi ha res més. Més a punt ja no hi ha res. No hi ha res més. Hi ha ossos i foques, però... Si el convivrem ell, sí. Però amb gent bizquena és l'illa més propera, el pol nord, i de cada dos habitants hi ha tres ossos, o sigui que ganen dos ossos. I sí, una curiositat del poble és que si surts del poble, del del que és el poblet, t'has d'anar armat, perquè hi ha ossos. No hi ha vapallones. Quan vaig per aquí, mira, un javelí, no, no. Una quina u. No, no, hi ha un puto só que t'hi pugui arrencar la cara, i llavors et donen una escopeta, si surts del poble. Ah, sí, sí, sí. Te la veus, te la veuràs, ja. Sí, home, és que... no és que tenga a usted un arma, però... és bastant fàcil, eh? És que vull accedir. Sí, sí, sí. O sigui, has d'anar amb un guia o has d'anar armat o... no et deixen sortir del poble. I així, i així, tot era així. Podia sortir amb els gossos, allà, amb el trineu. Bueno, ara, en aquella època, justament aquest any, no hi havia la neu que esperaven, i nosaltres vam tenir una mica el fiasco de no trobar la neu, però era espectacular, la idea, espectacular. I... i rei, i això t'ho deia per què? Per això, perquè allà vam trobar el Lawrence Jones, que és un xaval jove que és anglès, que fa molt rock blues, i era una mica la línia del festival. I jo crec que per això la gent va dir, hòstia, mira, aquests almenys fan algú més. Allà, la llei també tocava tot. I ara, per exemple, vam tocar amb el J.W. Jones, també estava a l'Egidio i en Gala, i alguna banda més, la banda d'aquestes, perdó, dels Freights Rain, que feien així, o més fan blues, i va ser maco per això, perquè vam estar dos setmanes junts, diguéssim, no? A l'Egidio o no? A l'Egidio o no? A l'Egidio o no? A l'Egidio o no? Sí, no, no, no. Per què l'Egidio és que deu allà... Home, dius... Tocar amb guants i... No, no, no, a l'Egidio o no? No, no, no, no, si fotiu una rasca de l'Egidio. Estàvem a menys quatre, i deia, no hi ha fet molt bon dia, perquè normalment seran a menys 18. A l'Egidio, gràcies. I bé, doncs mira, anem a celebrar-ho amb Salmó. Doncs no, no, no, no, no ens podien caixar, pel clima tampoc. Feia fred, doncs podria estar... Qui no pava allò, o sales muntades per això, o com... A veure, el creuer és això, no? Tenia les seves sales, després, els que vam fer a Prop d'Aus, l'abans d'anar a la illa, eren sales de concerts... Normal. Eren sales de blues, a més, vull dir. No queden concerts de blues, exclusivament, amb el seu públic, gairebé plenes les dues, i a la illa aquesta és un festival que porta 15 o 16 anys fent el festival, i aculla tothom, ha tingut el Quim Framos, ha tingut el Rick Holsson. No, tenen, per exemple, hi ha un escenari en el bar de l'hotel on està tothom hospedat, tenen molta infraestructura, tenen un parell de bars, una mica més grans, amb una sala més gran, amb Hamon, equip de so, tècnic de so, tot amb unes condicions espectaculars. Bueno, aquí els festivals també hi ha, tot això, eh? Tampoc no som uns aquí... echa el cable aquí, aquí també hi ha festivals molt ben muntats, però allà sorprèn una illa, allat de tot, que tingui que a la illa hi hagi tres Hamons, i que aquí et diguin a vegades, no, no, és que aquí te ponemos un nor electro, eh, i tu l'enxufes ahir i busques el prècid de Hamon. Doncs aquestes cosetes. Tenien un teatre més gran que també es feien coses, hi havia una altra casa que feien servir de sala de concerts, amb dos plantes que hi havia de concert a baix i concert a dalt, a l'hora. Molt, molt curiós. Bueno, molt bé, molt bé. Amb moltes ganes de tornar, molts amics nous i molts bons músics que hem vist per allà. L'Higidi, amb la banda, va ser un espectacular aquell quartet, el guitarrista es diu Marco Gifredi, si no m'ho equivoco, guitarrista que he tocat amb tothom també, molts, molts, molts, molts, molts músics, sortir i sempre et dona una bona hòstia a la cara i et dones cotes que has de treballar, no? Però la rebuda serà molt bona i esperem a veure si hi ha més. I la gent com, com era, són... Alts, així, rossos? No, així, fins aquí hi arribo, però em refereixo que... ¿Cortàvem Marxeto o li has segurs escoltant i veient què hi hagi? Bueno, és raro. La majoria de gent és una mica com aquí. La gent el que vol és canya. També és veritat. Hi ha molta gent que et deia que volia blues, però moltíssim. Hi havia més gent encara que volia rock'n'roll i fiesta i bailar i... i déjame de temes de madruguòters. Bon, el que volien era canya. O sigui que això, el problema l'ha estat tot arreu. I l'he roditzat. Sí, però bueno, la gent ballant. La gent ballant, com a boja, allà davant. Cosa que hi costa de veure. O a menys a mi, eh? Que vull gambir res. Una cosa és ballant als ballarins. Això s'ha posat de moda ara, que els ballarins van haver de veure concerts de blues per fi, també. Sí, sí, sí. Però només són els ballarins. Allà, no. Allà veiu ballat tot cristo. Bueno, ja està bé. Sí, tant. Sí, sí, ho dic, amb algo positiu. Ojalà tinguéssim el valor proposat de ballar tots, no? Sí, és un concept americano, de festa, de... Aquí no el tenim entès. A qui balla només hi va una discoteca? Aquí tot això ho entenem com una falta de respecte que pel artista. Sí, no és... És raro, és raro, no ho sé. És com... Em passa que també és difícil de definir, no? Perquè per mi és una falta de respecte que en músic. El fet de què? De ballar? De ballar, i això, no? Jo crec que no. Una cosa és que ballis per ballar, i l'altra és que fotis el argument, no? Home, bueno, i això ja cadascú. I tal, i la festa, i tal. No ho sé. No, no, ja t'entenc, ja t'entenc. No, no, la gent balla i s'ho passa bé. Molt respecte, eh, vull dir. No hi havia una bogeria, de... A mi dèieu, el que en toqui, aquí. No, no. Però... També depèn de on tocaves, i me'n recordo, a un dels bars que on vam estar, la gent estava molt tranquil, asseguda i tal, i després van animant, però és que... Però clar, si t'ho portessis deu birres a sobre... Potser igual, també et trauries la camisa, estaries aquí... No ho sé. És fàcil. O això ho has tirat a terra. M'ha quedat arrosa allò... com una pell dos. No, no, hi havia de tot, no. En aquest sentit, no sé, la gent tenia... et revia bé. No sé si també perquè feia gràcia a mi i a la gent de blues, que igual no havíem vist molts... Hauria d'al·lucinar perquè no anava a un aturero. Clar. Com el gorro mexicano, no? Sí. Bueno, què més escoltem, va. Doncs no tinc més coses, però he portat discos, ja que no he portat coses del viatge que no he tingut, malauradament no m'han donat re, ni puc comprar res, però m'agrada posar un disc, que és que li tinc molt carinyo d'aquest any. Un bon disc. Doncs sí, és un disc del Johnny Bickstone i dels Blues Workers. El vam presentant aquí. Jo els he dit a ells 30 vegades, però és que ho dic de debò. Em sembla un disc molt bo. Sí, sí. A mi també, a mi també. I que he tingut la sort de col·laborar amb ells i he estat amb el David Giorcelli, de convidats que estem els dos. Jo el Dani Pérez també, ja, com algun temps. Podria estar... Em sembla que està el Dani Pérez en algun tema també, no? Podria estar també, sí. Sí, em sembla que està... No, només està el David i jo. Perdó, que estic fent senyars aquí per posar un tema. Estic mirant el disco, i ara no me'n recordo quin és el que més m'agradia, un que m'agrada molt. Provem la set. A veure què passa. Grouping with Grimes, no estic segur. És igual, que em sembla un discazo. Només he portat un parell de discos que he col·laborat amb gent aquest any, i que m'agraden molt diferents una a l'altra, però els tinc molt carinyos. I aquest del Johnny Bigstone em sembla brutal el sou que n'he aconseguit amb dos micros, en una sala de sacs que me la connecta a sobre, i no sona així de bé. I amb un rebox. La gravadora ja, dos micros, i aquesta gravant, bateria, veu, contrabaix, piano i guitarra. Sí, quan et van estar aquí, i quan et van estar comentant, que el que jo va costar més va ser trobar les distàncies, no? Clar, clar. Sí, sí, canvia molt, canvia molt grav així, ni cascos, ni històries, ni... No, no, a pelo, a pelo, a pelo. Com a entany, oi? L'únic problema de gravar així és que després els directes... Clar, aquí què fas, no? Com fas que són així? Però, bueno, és l'únic pero que es dibusaria de... De fet, de gravar així. De d'altra manera, això que li és el directe, el gravar per pistes i tal, i anar a afegir coses, i ara posem dos guitars, ja no sé què, després el directe com tu fots, també, no? No, no, clar, clar. No, clar, clar. I em sembla més legal, això. Sí, tant, i tant, i tant. És molt més... Molt més això. Però el sonos serà el mateix, per el que sona, si és el bon matí. Sí, això sí, això sí. I les maneres, hòstia, 17 guitars, 6 pianos... No, no, això està clar, que el que és, és el que és, després el volo. Però el sonos seran directes i dius, hòstia, què és això, no? Sí, sí, sí. Doncs problema aquest, a veure si m'he equivocat. El grouping with drums. ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... La trama és molt senzilla i és molt curtet, però els he donat per fer tot un musical, no m'està dues hores, però bé, bé, molt divertit. M'agrada molt amb la tònica, amb la línia de la cubana, desmadre. La idea és una família, que han arribat a ser burgessos, provenen de no de la pagesia, però provenen de fer sarchitges i unganisses i aquestes coses, parlant d'això. Sí, per anar a fer una sarchitja després d'anar a parlar. I bé, perquè ara s'han enriquit, a base d'aquesta indústria, i llavors em va anar a viure a Barcelona, amb un paracet i d'aquests. Em servei, ja tenen de tot, tenen cambrers, majordoms, de tot, cuineres i cuineres. Ells canvien la forma de vestir, tant el marit com la dona, veus com es vesteixen. Els vestuaris estan molt bé, perquè és vestuari d'època, un divertit, però és d'època. L'habitació també, l'habitació, bueno, tot transcorreix amb el menjador d'aquesta casa. Fan com un mapping, el que seria el decorat és un mapping, està molt bé, però un mapping amb moviment. Està molt bé, i no va molt amb aquest aspecte. I n'hi ha una altra cosa de la divertida, no ho explicaré, perquè jo crec que el maco és això, anar i sorprendre de com ho fan. Però la idea és aquesta, aquesta família que ha progressat, que ara té diners, i comença a adquirir les formes i la manera de ser i de tenir convidats i de comportar-se de la gent bé. I ja també se la porten a viure amb ells, que és la Mercè Comes, que està divertidíssima, divertidíssima. I veus que en aquella època, clar, l'important era si volia ser un burgès i aparentar realment que tens diners i que formes part d'aquella altra societat, doncs es parla amb castellà. És divertidíssim, és petar-se de riure, quan comencen a dir sí, perquè vamos a hacer lavadero. Saps en comptes que anem a fer xafrets? Ai, que bo! Moltes vegades la lavadero! Ostres, però hi ha una escena que comencen a dir frases fetes en castellà, traduïdes el castellà, que tu que les està sentint dius, o sigui, clar, estàs fent dius, sí, que dius que en castellà no té res a veure, és que no té res a veure. Que bo, que bo. És molt divertit, molt divertit, quan arriben les convidades, sobretot que les dones que comencen, que sí que sembla que les s'estan molt en el grup, però en realitat totes les estan criticant, perquè clar, aquesta gent ve, és una gent humil, no venen com elles que són del tal curvi, ara fa temps de generacions ja. Està molt bé. Interactuar molt amb el públic, fan participar la gent qui vol, no és allò que et fa a s'impujar, no, no, no, qui vol, no? Hi ha molta interacció amb el públic, molta, molta interacció. I, bàsicament, és això. El que passa, bueno, una altra cosa tan interessant és que és en diferència a èpoques, eh, ells comencen en el 2017, després hi ha un canvi, un salt cap al 1951, després al 1980, i el que se suposa que seria ja ara, després al 2017, al 2017, i això ja és molt breu, l'últim any, ja seria molt breu, no? Clar, perquè això no té història, encara. Clar, exacte, veus com apreix també el musser, no? La idea de que has de tenir una màn, també, amb el marit ja hi ha qui li elecciona, que ara ha de tenir una màn, perquè si no... I el dium a vos dius, i jo estic a gust en la meva dona, i jo què ets de fer? Diu, no, doncs tu fas veure, no sé què. No ho veus, clar. Bueno, són per crear situacions divertides. Veus el que passa per no ser burgès, home? Per crear situacions divertides. No, no, per veure-ho, però és que, si no avanço molt, però la que ja té una màn és ella, o sigui... En fi, això que tampoc ens queda enrere. Ben fet. Esclar, quan algú... Quan algú t'incinua, perdó, que pots tirar cap a aquesta banda, vull dir, lògicament, has d'acceptar que hi pots tirar tothom, no? No, clar. La burgèsament corrisse seria aquest, no? Clar, clar. Però amb aquella època, que és el que diem, no? És que en parlant del final del segle XIX d'això, és una altra època, no? Hi ha els malmiraments, no? Això és lògic, no? Sí, que corren aquestes coses, doncs, que hi ha aquella època. Però bueno, a la burgèsia hi havia moltes amagades, moltes històries, que deixaven passar a córrer, que aquella està amb aquest, i aquella està amb l'altra, bueno, d'enigual, no? Si interessava, tapava moltes cosetes. I era la clau per manifestar que tots plegats som una vírbia. Bé, sí, clar. A la feia cap... Ja veus, sí, no? Molt bé. Està bé, està bé. Jo el següent no l'he elegit, però tampoc és fidel tal qual és. És la font d'inspiració per fer aquest musical, no? A més, fan molta conya amb el tema dels musicals, i amb la... amb la moda, que estan els musicals, fan molta conya amb això. Això estan fent en el coliseum, però continuament fan conya, i clar, com que volíem de fer el tiboli, que estan fent el tiboli, xesco. Ah, clar, que estan fent el tiboli, exacte. Ara t'ho dic? I és això? Això és prística. Por el amor de Dios. Estan fent això? Sí, sí, sí. Jo he ballat aquesta cançó. Molt bé. Tothom l'hem ballat. Són cançons, és que Pristira és una cançó molt ballable de la 1780, és una guapada. És una passada, és una passada. Molt bé, doncs és aquesta Pristira Rene del Desierto, que aquí teniu. No podem ensenyar-ho, però tenim els modelets dels senyors, no? Nosaltres sí que el veia. Des de Queens, i és absolutament genial. És a dir, la obra, el que dius tu és un musical de de la baix, dos hores i 45 minuts en total amb el tall d'un quart d'hora al mig. Clar, i són al voltant de uns, jo diria que uns 20 números musicals. No es queden curs. Vull dir que són potentíssims. A la pel·lícula apareixen 4 o 5 cançons sitomàtiques, com aquesta de Will Survive, de la Gloria Gaynor, i altres que després ja posarem una per fer a l'intermig, i tal, que és una altra que acaba més o menys la obra amb aquesta cançó, tenim molt coneguda del món de la discoteca dels anys 90, i tal. I, bàsicament, segueix fil parrant de la pel·lícula. És a dir, la gent que hagi vist la pel·lícula no trobarà cap sorpresa. Fins i tot hi ha diàlegs molt típics i molt clars, que han quedat a l'història de les frases, que el fa la Bernadette, que el fa el Terence Stump, a la pel·lícula, i que, en el cas del musical, ho fa un tal José Luis Mosquera, em sona de cara, però no l'ubico, exactament. Jo juraria que jo li visc amb alguna sèrie, no em diguis on, però no la acabo, no són coneguts al 100%. És a dir, quan ho feien a Madrid, sí que ho feia el que... No me'n recordo, el que feia de cambrer a ida del Bart Reynolds, del Bart Reynolds, que era la broma del Bart Reynolds, que no sé com es deia que era bigot i que era va de la fascista, que feia aquest paper, no sé com es diu ara aquest home, que és un còmic boníssim. Que feia un policio golmenero, que dius tu, que el nom no sé que també és gay, en tronca d'entrada... En tronca amb aquesta idea. Però, bueno, realment et dic la història, és que aquestes tres drag queens, que descoa diferents èpoques, la Bernadette, que és un clàssic de The Girls, que era un grup que havia muntat, clar, els primers grups americans de la transsexualitat, sobretot del transvestisme, encara que ja és directament i ja és transgenera, ja és operat, i llavors ja... Els altres no, el que seria en el que fa el paper de... Ai, del meu, com es diu, ara, el pic, el Bob, no, és que m'han canviat la Felicia i el Tic, perdó. El Tic és el que... és el que seria el que té un fill, una dona, etcètera, etcètera, i que van justament amb aquest viatge, amb aquell famós autobús, que hi poso a tocar, des de Sydney a Alice, al mig, diguem, del que seria el desert, exacte, que ja era mena com de les vegades, on hi ha casinos i tal, amb aquesta línia, llavors allà hem d'actuar. I per últim, la Felicia, el jovenet, que és el més esbujarrat de tots, i és el més divertit, i el més punyent, i el més jove, que és la nova generació d'aquests que fan playback i tal, i és una altra cosa. Per tant, s'ajunten tres generacions i comparteixen, doncs, moltes coses, doncs, cadascú, les inquietuds, les pors, la... Hi ha coses molt divertides, per exemple, de la Bernadette, doncs, quan la va veure el Tic, diu, oi, ho sento molt, oi, se m'ha muerto el trompeta, i perquè la llaman trompeta, diu, és que tenia un prepúcio inmenso. Clar, dius, com? Això és el que de cop i volta, dius, et quedes sorprès, perquè no t'esperes, aquest comentari, i així és constantment, entre ells, emparen a enfamanir amb tota la potència que comporta els comentaris, no? Han fet molts guinyos a l'actualitat, em refereixo que paren del Primark, per exemple, de la botiga Primark de roba, oi, és que en el Primark dius, oi? Clar, és una cosa molt, molt d'aquí, no? Per connectar, no? Exacte, no? Hi ha una conya que surt, per exemple, la Beyoncé, que la Beyoncé és un fenomen de l'any 2000, no de l'any 1990, no? Hi ha coses que estan molt ben portades, molt sants, tot en directe, és meravellós el cor de cantants que baixen, des de dalt, és a dir, estan... Tenen plan angelets? Exacte, canten panjats, panjades, és bestial, hi fan tot en directe, es canten en directe, vallen molt bé, molt bé, és molt divertit, molt divertit, ho recomano el 100% i va la pena, vull dir, i és això, si veieu la pel·lícula veureu perfectament el seguiment. L'escenari és molt curiós, hi ha un autocar literalment tallat, per la meitat, que es mou constantment, canvia de llums, no? Doncs si fos una casa de nines, no? Sí, sí, sí. També hi ha un moment que col·labora el públic, que els treuen per ballar, i al final, a més, el que té és que és un musical que t'inciten a que plaudeixis mentre estan sonant les cançons, no? Exacte, i a final de tot, fins i tot, et fan ballar, és a dir, que t'aixeques i que ballis, a més, quan es van acomiadant, és molt... no és una interactivitat del típic teat, dels últims anys contemporànic, que també és allò que sigui, no la cubana, que és més agressiva amb aquest aspecte, però sí que realment no t'ho passes molt bé. I totes les cançons, ja t'he de dir, doncs... I les magnífies, totes són conegudes, totes són conegudes, va molt la pena. Després posarem una altra cançoneta d'aquestes, que és la que fan a l'espectacle final, i tal, i que aquí, en aquest cas, a la pel·lícula es veu més... més canyero, aquí no es veu tant, però, bueno, també és que arriba un moment que tants canvis de vestuari fa que sigui impossible amb el ritme que porta la... llavors que hi ha vegades que no han de ser els que fan aquests números, sinó que es maguen i apareixen altres... Tot el que li fan de doble, sinó que van vestits ja, perquè, clar, és tan complex el vestuari, tan canviant, que és impossible. Dèiem que el maquillatge, el que feien, en comptes de maquillar-se, perquè no tenen temps de canviar el maquillatge, es posava una màscara del mateix color de la seva pell, que ja estava maquillat, i llavors a distància no es notava. Es posen com una màscara i tal, per aquí, i llavors d'això ja està maquillat, amb els ulls i tal. Sí, sí, és un no parar, un no parar. Escolta, i no es nota l'estrès, i hi ha moments de metendres. Us ho recomano, però no és barat, jo sóc aquí. No hi ha aquesta de cubana tan poc, però les musicals no són barats. Un caprici també. La cubana també es canvia molt, també. Són pocs sectors i fan molts personatges. Aquí se'n parla d'entre 70 i 30 euros. El més barat és 30 i molt mal col·locat. Un 30, no se'n fa 70. Però, bueno, hi ha ofertes atrapalors i tal, que en aquest cas segur que es pot aconseguir una mica, però inicialment, perquè m'ha aconseguit una cosa també una mica així raonable. Estàvem al primer pis, no estava a la platè, estàvem a primera fila, però que estàvem molt bé. Veure perfecte, però encara hi ha així a baix és que baixarem en un tocable. Molt bé, doncs seguim parlant de teatre, Rosa, el que sí. Ens queda una altra, una mica més... A veure, no és un musical. No és un musical. Home, és més seriós, però també és divertit. Vull dir, no és el teu avorridot. És un llibre. És un llibre, sí, està basat en un llibre. És una novel·la del Marc Haddon. Haddon, sí. I, bueno, és la història d'un... Bueno, la història és una... una història d'un noi que té el síndrome d'Hasperger. És una... Bueno, és una mirada... Una variació d'un autisme, sí, exacte, d'autisme. Jo vaig veure la pel·lícula que tia sobre això. Sí. Doncs, en aquest cas, és aquest nano clàil de un idò, de la relació amb ell de classe, té les seves activitats... En fet, la pel·lícula em sembla, no? No ho sé, això no t'he dit. En fet, la pel·lícula, sí. Jo crec que sí, en fet, una pel·lícula o alguna cosa, digues-hi. Ja està molt bé. Amb ell és... A veure, no es deixa tocar. És de temes emocional, com que no, i el contacte i tal. A més, té una sèrie de tics, com, per exemple, mira continuament el rellotge, perquè li agrada saber sempre... O li agrada molt les sèries matemàtiques, els números, la sèrie de números, li agrada molt. De fet, és un crac, que en matemàtiques és un crac. Són gent molt intel·ligents, normalment. Tot comença perquè una nit descobreix el Wellington, el Wellington és el veí del... El nois diu Christopher, i descobreix el Wellington, que és el cos dels veïns, que és mort. Algú l'ha matat, té una forca d'aquelles, i creia que vol averiguar-lo. El seu heroi és el Sherlock Holmes, i ell, en plan així, cas d'investigació, doncs vol averiguar-lo. D'aquí el nom del curiós incident, del gos Michelino, que és llibertat. Sí, és el que parlaven, que és sempre allò sentit, aquest títol, i sempre m'agrada moltíssim, ni coneixia l'obra i tal, i sempre amb aquest títol diu que vol que és aquest títol. Sí, sí, sí. I és que el llibre és molt bo, el llibre és molt de carinyo. Jo el llibre el llegiré també, perquè hi havia una associació que ara... No sé què vaig fer amb el d'això que es van portar. Bueno, una associació que treballa amb nois que tenen també aquest síndrome o aquests síntomes. Sí. I llavors el tenia l'estàvem venent allà amb un preu així, una mica simbòlic i tal, per ajudar també a aquesta associació, perquè aquests nanos puguin tenir un oci també, com els nois de la seva edat, el més en blanc possible. Doncs, de fet, és el punt de partida, és una excusa, al fet que aquest gos aparegui mort aquella nit, perquè el Christopher, el protagonista, quan comença a investigar, el que va descobrir és realment és com és la seva família i la gent que n'envolta. Des dels veïns, la veïna també, la propietària del gos, l'altra veïna que l'intenta ajudar, els policies, el seu propi pare, la gent de l'escola, la mestre. Això ve a ser figura que és com un... que ell mateix ho ha escrit. És com si ell mateix hagués escrit una novel·la, explicant doncs aquest curiós cas. I aquesta novel·la resulta que es porta al teatre. O sigui, seria... la novel·la dins el teatre seria, o el teatre dins la novel·la. Mira com t'ho vulguis. I llavors és la decepció, de veure quines les mentides que ell li havien explicat. Ell només viu amb el seu pare, la seva mare. Sempre li han dit que la seva mare era morta. I el que va descobrir, el que va descobrir, no vull tampoc desbarrar coses, perquè de debò que val molt la pena. És divertit, perquè ell té unes respostes. Ell per exemple no pot dir que és mentida. Ell sempre ha de dir la veritat. I no és perquè no vulgui dir mentides, és que no pot. Ell ha d'explicar la realitat tal com és. És la seva essència. És la seva essència. Ell no pot mentir. I quan va descobrir que va fer unes coses, que va viure en el lloc de la vida, va començar cap a Londres. Imagina't una anul·la d'aquestes característiques que mai ha sortit del seu poble. Que viuen aquestes limitacions i que no és capaç d'espavilar-se, de buscar a veure quin tren ha d'agafar, quin autobús, arribar fins allà, buscar un mapa o preguntar a la gent i arribar a posar-hi una adreça que necessita. Ell és la Helen Mirren. És de l'any 2013, a la pel·lícula. Sí, sí, sí. Va triomfar els premis Olivier. Es van portar 7 premis a l'any 2013. Perdoneu. No ho sabia. Helen Mirren, Mejor Actriz i tal. Sí, però jo... No és aquesta jama que tu has vist? No, no. És teatre. És teatre. És una pel·lícula. És la Mejor actriz de teatre, però és teatre, perdó. He mirat pel·lícula de Google i em sortia això i no sé. Sembla que no. I el que he vist és una pel·lícula que té una semblància molt gran a Forrest Gamm. Sí, clar. La estructura és pràcticament la mateixa. Hi ha un altre que és... Hi ha un altre que és la Prada Uniceltor, un cruix. Sí, aquella ja la connecta. Rheinmann. Rheinmann. És autisme. Actrizautisme. washes... drew anil·lé... est román ets memorialitzat totes les pistes... then sais. Després el germà profita per anar al casino... S'explica. Però, jo... especials velladores o així, doncs no distingiràs en gaire, les mestres es perguen autisme, és molt clar. Sí, sí, sembla molt. El personatge fa l'actor Alpòl López, que és un crac, és una passada que en nano. Després ha fet també el Hamlet, i em penso que l'ha de tornar a fer... No sé si després que pel mes de març o abril ha de tornar a fer el Hamlet. I de fet aquesta obra ja va estar a la temporada passada, però ha tingut molt d'èxit i l'han tornat a programar. És una adaptació que ha fet el Julio Manrique. Bueno, és un crac. La escenografia també està superbé, està superbé també, molt pràctica. Veus quan estàs a l'escola, quan estàs a casa, quan està al pati amb els veïns, quan se'n va i agafa el tren, quan és al metro, quan està al carrer, al policia, al persegueix... Bueno, perseguís, que intenta que torni cap a casa. Fantàstic de debò, que sí, divertida, perquè és molt divertida, molt amena i molt interessant pel tema que tracta. Molt bé. Doncs passem al món d'exposicions, cases de la intimitat, Jaume. Sí, no, és que m'ha cridat l'atenció. Això és d'avui a la Fundació Recamora, que es posa un conjunt de retrats, que el gènic modernista va fer els seus familiars, entre els quals el col·leccionista tèxtil, Manuel Recamora. Això ho trobarem a la Fundació Recamora, que no sé on està ara, però, bueno, a Barcelona, no, i que veig, vull dir, que és una història prou interessant, que lliga, a més a més, amb una exposició d'això dels senyor Casas, de Ramon Casas, a la galeria Gotslan, de Barcelona, que constarta l'esperit viatxero-pintó, a Beràdi-Fonda, porta per Pitu, en definitiva estem parlant del modernisme, no? Sí, sí, sí, sí. Perfecte, perfecte. Llavors, m'ha semblat que era molt interessant que tot allò que puguem saber, a nivell d'exposicions, de teatre, evidentment, i que encara que no ho hagin vist, si més no, informar-ho per estimular les persones, que deixin la burgessament a un costat i que vagin. Però, la major part, m'ho caio, ahir que anava a dir, caio, caio, caio, caio. Ja està, no dic res. Ara el Nacho ens farà uns comentaris, però ja que estem parlant del modernisme, deixem que hi ha, a fil de les exposicions que estem recomanant, extenció de recomanacions, evidentment, a la Fundació Màfres, a l'antiga Fundació Gòdia, a la Casa Garriga Nogués, a la Diputació 250, en maquivoco, a alguns renuari les dones. Vull dir, s'ha de veure, i ara en problemes, vull dir, si voleu, vull dir, en aquest cas, que us facin una visita guiada dins, i ho tenim molt difícil, perquè està tot bé, estàs rebentat, però si volen a per la vostra banda de forma individual, cap problema, segur. I també, ja que estem... I llavors, et poses al costat d'escoltar el carrer. Exacte, sí, sí, sí, és un gratis. I llavors, també, recomanar, i ja que estem parlant de modernisme, i en aquest cas, una dona pintora, que s'ha de veure, el Manac, a l'exposició temporal tenim la Lluís Avidal, meravellosa, magnífica, val la pena, que la veieu és una paït d'exposició, que jo no l'he vist, però la veuré també mira justament d'aquest dissabte, per una qüestió que haig de fer-la, i us comentaré què tal. Però descobrir aquesta dona pot ser molt interessant, per això estem parlant de modernisme, doncs per tant, recomanacions, i ara el Nacho seguirà recomanant-nos coses. I el Nacho, per a un parell de recomanacions, també, una que començarà el 10 de novembre, al Centre de Cultura Contemporània, que és el WordPress Photo, que hi ha un món d'edicions, que val la pena, perquè són les fotografies magnífiques, espectaculars, són totes les que han participat, una tria de les que han participat en el concurs, la guanyadora, les finalistes, i totes les restes, que són fotografies, per la tècnica de la fotografia, per la temàtica, perquè normalment són fotografies en puestos, on hi ha refugiats, guerres, i normalment són temàtiques molt fortes, molt punyents, i per desgràcia. Llavors la combinació d'aquestes temàtiques tan fortes, tan tècniques fotogràfiques fantàstiques, et quedes allà bé, i molt bé, molt bé, coacitat, suposo, però és el que toca, no? I un altre també, que ha començat el 4 de novembre, el Caixa Forum, que és, ha entajedat tota una sèrie de quadres, uns 50 quadres, o 60, del Museu Teessent, Borne Mitza, de Madrid, en els quals hi ha, com tu has comentat, obres no tan conegudes, però que en molta qualitat, perquè és una col·lecció fantàstica a la de Madrid, i també hi ha obres mestres, molt conegudes, i és una oportunitat de veure una col·lecció que pot ser, home, estar al Parado de Madrid, però el Ticent, ser una col·lecció d'una altra època, perquè, diguem-ne, les pintures del Parado són més anteriors, de segles més anteriors, ja que aquestes són més aviat, més tocant el segle XX, però són fantàstiques, hi ha una quantitat d'obres mestres allà, vull dir, una col·lecció privada, però una col·lecció molt ben treballada, i molt... Molt ben seleccionada, aquestes. Una col·lecció privada, he dit. És privada. La Ticent, la Ticent, la Ticent, està forrada. No, esclar. Aquesta sí que és burgesa, però aquesta és... Perdona, no, aquesta és aristòcrata. Aquesta és aristòcrata, que és contesta, aquesta bossa. Aquestes serveres és condesa de algo, no? Sí, sí, eh? Sí, sí, sí. Segur que va comprar el títol, no? Estava allà de... A mi em feia molta gràcia, perquè en època aprenada la crisi, estem parlant de 2011 o 2010, recordo que va sortir una vegada dient que estava molt preocupada perquè no tenia caix, va dir-ho directament així. És que no tinc caix, i llavors de seure... Està vendre'ns un renoir i et donen 4.000 milions directament, és que estem tontos o que no vull dir que estava preocupada, no tenia diners amb efectiu. Però no volia desfer-se. No n'hi ha. No n'hi ha. No n'hi ha igual. Bueno, doncs... Deixem avant de l'apurgesament del món i anem a tornar al Mundo de Priscila, que sempre serà més divertit. I com has de fer una para de tècnica, com allò que es diu oficialment, per problemes de pròstat... Ai, mare meva, com estem. Que es conya, que es conya. Però és que clar, des de les 3 de la tarda, gairebé no he pogut... Per tant, deixem el tema, escoltem... La cançó que acaba, més o menys, en una pel·lícula, i que es diu final i que s'aboca la coneixereu. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem petat. I el trobem. I el trobem. I el trobem. I el trobem. I el trobem. I el trobem. I el trobem. I el trobem. I el trobem. I el trobem. I el trobem. I el trobem. I el trobem. I el trobem. I el trobem. I el trobem. I el trobem. I el trobem. I el trobem. I el trobem. I el trobem. I el trobem. I el trobem. I el trobem. I el trobem. I el trobem. I el trobem. I el trobem. I el trobem. I el trobem. I el trobem. I el trobem. I el trobem. I el trobem. I el trobem. I el trobem. I el trobem. I el trobem. I el trobem. I el trobem. I el trobem. I el trobem. I el trobem. I el trobem. I el trobem. I el trobem. I el trobem. I el trobem. I el trobem. I el trobem. I el trobem. I el trobem. I el trobem. I el trobem. I el trobem. I el trobem. I el trobem. I el trobem. I el trobem. I el trobem. I el trobem. I el trobem. I el trobem. I el trobem. I el trobem. I el trobem. I el trobem. I el trobem. I el trobem. I el trobem. I el trobem. I el trobem. I el trobem. I el trobem. I el trobem. I el trobem. I el trobem. I el trobem. I el trobem. I el trobem. I el trobem. I el trobem. I el trobem. I el trobem. I el trobem. I el trobem. I el trobem. I el trobem. I el trobem. I el trobem. I el trobem. I el trobem. I el trobem. I el trobem. I el trobem. I el trobem. I el trobem. I el trobem. I el trobem. I el trobem. I el trobem. I el trobem. I el trobem. I el trobem. I el trobem. I el trobem. I el trobem. I el trobem. I el trobem. I el trobem. I el trobem. I el trobem. I el trobem. I el trobem. I el trobem. I el trobem. I el trobem. I el trobem. I el trobem. I el trobem. I el trobem. I el trobem. I el trobem. I el trobem. I el trobem. I el trobem. I el trobem. I el trobem. I el trobem. I el trobem. I el trobem. I el trobem. I el trobem. I el trobem. I el trobem. I el trobem. I el trobem. I el trobem. I el trobem. I el trobem. I el trobem. I el trobem. I el trobem. I el trobem. I el trobem. I el trobem. I el trobem. I el trobem. I el trobem. I el trobem. I el trobem. I el trobem. I el trobem. I el trobem.
Juguem a Casa
El programa d'esport del poble. Esport base, futures estrelles del poble, estrelles consolidades i estrellades. Presentat per Adrià Vilà, Bruno Fortea, Rita Vilalta, Nil Solana i Bruna. Amb el suport de totes les entitats.