I still believe, I still believe It's coming home, it's coming home It's coming home, it's coming home It's coming home, it's coming home It's coming home, it's coming home Informació detallada per començar i per anar per Sant Just perquè primer de tot no us en podeu anar a dormir sense saber cap El primer equip de futbol dels Sant Just ha caigut a casa seva davant la Santa Eulàlia, per 2-0 El segon equip del futbol club Sant Just ha jugat contra la Unió Esportiva Sanil de Fonsby i ha estat derrotat per 1-2 L'Atletic Just, Sant Just, continua amb la seva bona dinàmica i va derrotar el 3-2-6 I el primer equip del futbol s'ha de perdre davant del Molins Noram-Tanou, ho direm bé, per 6-9 El segon equip de futbol s'ha de perdre per 2-4 Si el futbol del Sant Esteve s'arrobirà I pel que fa el basquet, el club Asquiet Sant Just masculia ha estat derrotat per 2 punts de diferència davant el gelida amb un resultat de 70-72 El Ukei Sant Just ha patit una derrota contra el Sant Cogat el segon clasificat per 4-1 I per acabar les noies del bolets Sant Just han guanyat per 0-3 a la pista del Mataró Jordi, una jornada pel que fa als equips de Sant Just Jo crec que hem tingut bastant bons resultats. A mi m'agrada molt aquest 0-3 a la pista del Mataró de les noies del Bòlei, d'aquí després podem parlar. Després podem sentir dues noies del Cadet, vull dir que són cadets però jugant amb el juvenil, i jo hem estat aquest dissabte també a la bona aigua i hem pogut veure que el Bòlei, aquí s'enjust, és un esport ni molt menys, ni molt menys es podria considerar un esport minoritari i aquest 0-3 és el camp del Mataró espectacular. Sí, sí, aquest cap de setmana a la bona aigua vam poder assistir a molts partits i vam veure el Bòlei, que el Bòlei té molta participació d'aquí s'enjust, i s'ha quedat aquí el resultat d'aquest 0-3 contra el Mataró. És molt... Un resultat contundent, i després el hockey s'enjust va perdre malauradament contra el Sant Cogat. Tenim el nostre enviat especial, enviat especial barra jugador, que és el Marc Poll. El Marc Poll és el podríem considerar una enviat especial que participa, va ser en forma part de l'equip, i ella ens passa les cròniques i, juntament amb la gran feina que fan des de l'ho que s'enjust de la pagina web, podem saber una mica com va anar aquest partit, no? Sí, sí, vam jugar contra el segon classificat, que vam poder parlar amb el Marc i ens va dir que va estar aguantant el resultat als 7 minuts primers, però després un gol, un gol encaixat i, seguidament, l'altre, vam desestimar una mica les opcions que va a l'equip de Sant Just. La setmana passada ja els va passar una cosa semblant, quan també, a veure, semblant, amb el punt van perdre més, per més goals, crec que els van caure 11, crec, però els va passar també aquest principi de partit, on comencem intensos i on comença molt bé, però després se'ls acaba perdent poder, se'ls va més al marcador per aquests petits detalls. Sí, però no olvidem que el Sant Cubat és el segon classificat, que és un molt bon equip i, bueno, és això que van estar lluitant fins al final, ja estima del marcador 4-1, però es veu que el partit va estar bastant igualat, no? Però el Sant Just va disputar-li molt el partit. Home, poder-li disputar un partit a tot un Sant Cubat que ara mateix va segon, doncs jo crec que és per recalcar-ho i per seguir encorajant des d'aquí a l'oquei, perquè la setmana passada ja van començar aquest partit, al principi, una mica, tot i després, realment els van caure, però aquesta setmana també han estat allà amb el Sant Cubat, jo considero que des d'aquí volem seguir i el dia que vulguin venir, animar tothom, perquè els de l'oquei estan fent molt bona feina. Sí, estan invitats aquí quan vulguin a participar del programa. I jo volia fer un petit incís, volia parlar de l'Atlètic Sant Just. L'Atlètic Sant Just ha tornat a guanyar, porta una dinàmica molt bona i va segon, va segon a la quarta catalana. Amb el partit d'avui, és a dir, aquest cap de setmana s'ha posat segon? S'ha posat segon, està a 10 punts del primer classificat, que és l'Almeda, però segon a la categoria, ja dona la possibilitat de pujar, de tirar la possibilitat, sí, de promoció de cens. Som a Déu Nido i sobretot, és un equip molt jove. I amb jugadors molt d'aquí a la casa, quasi tot l'equip està compòs per jugadors de Sant Just, i on tenien molts amics i molts coneguts, i estem molt contents. Des d'aquí, des d'aquí, donar molts records, i que segueixin igual, l'Albert Ole Xuga, l'Ot, qui més coneixia... Xavi Lombard... Xavi Lombard, de la Taral Dret, que és un tundeni fora. Sí, Jordi Martínez. Per fer una punt a la Taral Dret de l'Ètica Sant Just, m'han dit que és una mica matucer. Una mica matucer, que fa entrades a la vora de l'Espinilla, que des d'aquí intentaríem erradicar tot tipus d'incul·lència a l'Ètica Sant Just des d'aquest altre dret, el Xavi Lombard. Ara, per desgràcia, està relacionat, però bé, aviat tornarà a jugar. Bé, aviat tornarà a jugar. Doncs d'aquesta setmana d'estacar, amb aquest 0-3 contundent del Gólei, amb aquesta petita derrota del Sant Just, però que té molt de mèrit el camp del Sant Cugat, el Són classificat, i aquest atlètic Sant Just que ha aconseguit la segona posició, i, per tant, ja té opcions, opcions i opcions realment clares de mantenir-se en aquesta segona posició i poder optar a la promoció. Sí, sí. És això. També, volia comentar el partit de futbol sala. El partit de futbol sala del teu equip que s'hauria relacionat. Sí, sí, sí. I dir que hem perdut, i se'ns està complicant una mica la cosa, perquè estem tercer quarts per la cua, i necessitem una victòria, ja us enmeny, guanyar els partits. Són els tocs d'alarma, o encara el Molina encara no fa sonar els tocs d'alarma al vestidor? Encara no, perquè confia molt amb l'equip. I ara penseu que tornarà a jugar. Ara esperem que la teva tornarà als camps, de ben segur que es notaran. I ara, després d'aquest dissabte, com us hem comentat abans, vam estar a la bona aigua, vam poder parlar amb la Judit i la Jacqueline, que són noies del base d'aquí de Sant Just, i en aquesta nostra secció, que es diu Els Petits, juguen a casa, avui les descobrim. Té un olí i el do, el do la la humilitat. Té allò que espera la gent, tranca del seient, tu t'endré a t'hi emocionar. Oh, sí, caiguts del cel, m'ha sempre acompanyat d'angels que van diluixant, camins que sobren pas la genialitat. Que per eternitat és com veure jugar els veus, tot el que hem espos en peu. Hola, soc la Judit Simón i la Jacqueline Serra, i avui ens coneixereu a jugar-me a casa. Judit Simón, capitana i col·locadora del jovenil escolar, del Bola i Sant Just. Aquesta és la sisena temporada en el club. Jacqueline Serra juga en la posició de part 4, i fa 3 anys que està jugant en el Bola i Sant Just. Les dues noies, com hem pogut parlar més d'aquest dissabte, són de l'any 94. Unes noies que, realment, com diem de l'any 94, però que ja la sentirem ara mateix, però deu n'hi do, el bé que carburen, i això amb la capitana, ni més ni menys, d'aquest cadet, que amb la primera fase, jugant és aquest cadet escolar, però que juguen a la categoria del jovenil. No, vam poder parlar amb la Jacqueline i la Judit, i també vam poder parlar amb el seu entrenador. Aquesta categoria suposa moltes més dificultats que l'altra, ja que aquest mes de desembre, diguéssim, amb aquesta categoria escolar, van poder, o van ser ascendides i estan jugant amb noies jovenils, que clar, que aquestes noies són d'acordesso i s'enfronten a noies de segon de la xiarat. Sí, i clar, en aquest esport l'altura marca molt. Les noies són molt més altes, per on fem molts punts. Les dues noies són d'aquí Sant Just, som companys d'equip, són companys també de classe de l'Institut de Sant Just. O sigui, són d'aquí de Sant Just... Del poble de tota la vida, que podíem definir-les. Sí, sí. I, bueno, doncs vam tenir la sort de parlar amb aquestes noies, i, com molt bé has dit, amb l'entrenador, l'Artur Piquet. I aquestes noies ens van dir que ens vam dir que ens anàvem a animar els dimarts i els dijous, i que el seu equip està format per... per a tots els jugadors, i com molt bé ens diuen, ara en el tai. Doncs tenim dos col·locadors, que soc jo, la Judit i la Maria Consellón, i després tenim unes quantes, que són per 4, que són la Jaque, l'Alexandra, la Juliana, la Judit Ferrer, la Carla Ferrer. Després tenim part 3, que són la Clòdia Ferrer, la Judit Ferrer, un altre cop, la Marta Poy, Anna Casas, i ja està. Molt bé, molt bé hem pogut escoltar, ja són 12 jugadores, i ha dit unes posicions, unes tranyes d'ara. Una mica específices, que, clar, tothom que deu conèixer el Boli, aquí, a les que ens esteu escoltant, segur que en el primer moment hem dit, clar, per 4 la col·locadora, la lliure, però nosaltres, elles ens ho han explicat, hem entès una mica què és el part 4, perquè, clar, la Jaqueline és una part 4, però així al principi ens va dir, la nostra posició és per 4. Clar, i no sabia, com molt d'ara, molts ullents, també es preguntarà què és aquesta posició de part 4. I elles, doncs, també ens donen a conèixer, més enllà del seu equip, una mica ens expliquen les posicions i el Boli com es compon dintre del camp. Per 4 és que remetes, com des de l'extrem, remetes a la diagonal i remetes en diagonal. I el 3 és central, que remetes des de la línia de 3, al mig de la pista, i entres i remetes. I nosaltres, les col·locadores, hem de guiar si la volem tirar a l'extrem o al mig. Bueno, doncs... Queda més clar. Sí, ara sí, ara ens han explicat què és el part 4 i tal, i també volia apuntar que ens han dit que, normalment, si el web és algun partit de Boli, hi ha sempre una jugadora que va a diferent color, el resta d'equip, i és la Líbero, que la seva funció és només col·locar. L'únic que fa en el partit... Tenen la col·locadora... La col·locadora, perdó, i que només rep. Només rep. Home, Déu n'hi do, per cert, tot el partit rebent, perquè... Però ell ens ho van explicar i van dir que no, que es van intercanviant, la col·locadora i la Líbero, es van intercanviant, i que tenen com aquesta doble a vegades funció, però clar, que quan portes al petó, que ja juguen sense Líbero, però que si et portes al petó és la que rep, i deu ser la que fa la coneguda ma baixa, que tots els entren a l'educació física. Els hi encanta. Els hi encanta i ensenyen a tots. I la relació, també, van parlar de la seva relació que tenen dintre el vestidor. Sí, segur, unes noies joves d'Aquardesot, es porten totes bé, i són totes de Sant Just, excepte dos, que són de Barcelona, però que segur que la cuyen molt bé, i elles mateixes ens ho van explicar molt bé. Sí, sempre hi ha algunes que et portes més que altres, però sí, sí, som bastant amigues, també, ens expliquem coses i tal. En el nostre equip som com sis, que coincidim en l'IES, en l'Institut d'Aquí Sant Just, i algunes altres que són de Barcelona, o de Plugues. És clar, estàs més junta amb les de l'Institut, però sempre ens obrim amb les de més. Bon caliu dins del vestuari. Bon caliu, bon caliu, i el privilegiat, si més no, si més no, fins a dia d'avui, és l'entrenador que pot viure d'un bon ambient que hi ha dintre el vestidor, que pot viure d'unes noies que estan compromeses amb aquest equip, que són companyes en l'Institut, i que després, a part, també juguen aquí, també juguen aquí en el volei. L'entrenador, a l'Artur Picet, com hem parlat abans, després el sentirem, però per què ja es diuen, també tenen una bona relació amb l'Artur. Que s'ho està currant molt, i que realment, no ho sé, a mi m'agrada molt l'entrenador. Per què? Perquè hi ha molta confiança, i no sé, va començar, potser a principi de temporada estàvem bastant malament, però l'any que ha passat, bueno, vam fallar una mica en l'equip i tal, i va començar a currar-se molt, i ara, bueno, la ve pujat, és una mica més... més trist, perquè sempre perdem. Bueno, estan molt contentes en l'entrenador, i... També parla d'aquesta petita dificultat, ara que han pujat, doncs que estan... diu que l'entrenador està més trist, després podem veure que l'Artur no està trist, que a la situació, home, que clar, que les han fet pujar i ja se'ls som d'acordes, s'ho juguen contra noies de segon de batxillerat, i això els ha de fer per curtir-se, i una mica de fer-se més fortes, d'agrar a l'encabé. Que s'han de formar, s'han d'agafar experiència, per l'encabé. I després, vam preguntar-los algunes coses que els dèiem d'entrenador abans de començar el partit, quines eren les coses que els recalcava l'Artur, les principals, i les que, elles, abans de sortir al camp, tenien més clares. Sempre ens diu que, o sigui, quan la fallem, que no ens deprimim i que ho donem al següent. O sigui que, si podem, i la qüestió és l'actitud, que sempre ha intensitat en el partit, també. O sigui, és el que ens entenem, també. Aquestes són les impressions que tenen les noies d'Artur Piquet, del seu entrenador, que estan encantades, bàsicament. Home, estan encantades amb l'Artur, com segur que tots els equips que tenen bona sintonia amb el seu entrenador, estan encantats. Nosaltres, que hem pogut jugar a futbol, hem pogut compartir equip, hem pogut compartir... Segur que vestiu amb alguns que ens estan escoltant, doncs, tenim una bona sintonia amb l'entrenador, és fonamental. Home, i tots aquests que ens estan escoltant, que tenen algun vincle, doncs... Una fort abraçada des d'aquí, Radio Desvern. Ara passem a veure què ens va explicar l'entrenador, l'Artur. Jo el vaig veure un tio molt legal i un tio que se'ns va obrir molt bé, i jo el vaig veure molt clar, com segur que avui som les seves entrenadores. Sí, sí, molt clar, molt obert, i molt amable de retendre'ns, perquè recordem que li vam demanar 5 minuts abans del partit, i molt amablement ens va tindre. I cal dir que l'Artur és el primer any que les entren a aquestes jugadores del jovenil. És un equip molt maco, hi posen bastantes ganes i bastant interès, i sobretot amb els entrenors falten molts pocs dies, i si falten és per demà estudis, perquè ja em sembla bé. O sigui que no, no tinc cap queixa en general de capdèies. Doncs cap queixa. Cap queixa ni la Judit, ni la Jacqueline, ni les seves companyes. És que, en un moment la Judit, capitana, portar calçar-se el braç alet en el braç, Déu n'hi do, Déu n'hi do, calçar-se el braç alet, per tots aquells capitans que, segons el que és la responsabilitat, ser un capità dintre un vestidor no és fàcil, però a l'hora és un orgull espectacular. Sí, per cert, la Judit, quan l'heu entrevistat, en cap moment ens va fer referència, que era capitana. Va ser l'Artur que ens ho va dir. I com abans hem parlat amb les jugadores, ja els hi preguntàvem què els demanava l'Artur, doncs la pregunta era senzilla. Artur, què els hi demanes a les teves jugadores? Demanar-li l'actitud, perquè és l'únic que els hi falla, perquè sempre juguen molt pitjor del que entrenen i del que saben jugar. Si posen ganes i posen actitud i es treuen les tonteries de cap que tenen, es poden guanyar molts més partits dels que porten guanyats. Bueno, actitud, actitud, el que un entrenador vol en tots els seus jugadors. I com ens ha dit, primer de tot, la Judit i la Jacqueline, que ens ha dit que la categoria era difícil que... Sí, pot ser difícil que juguen contra guanyats de Són de Batxerat, però l'Artur ens va, com ens ha dit, amb l'actitud i si a vegades, si poséssim més, podrien treure més bons resultats. Si supereixin, principalmente, si s'han passejat per cadet. L'Artur ens va dir que la seva categoria de cadet es van passejar i ara juguen a una més, i home, doncs, intenten, intenten, però que s'ho han de creure, que ho han de tenir present i segur que és el que els intenten de transmetre. És una relació que podria tenir un entrenador com l'Artur amb les seves jugadores. Per el que ens ha dit, boníssima, no? Boníssima, boníssima. El que vull és que entre ells i jo sí que soc l'entrenador, però vull que puguem parlar, que puguem... que em puguin comentar el que sigui, i que... Un amic potser no, perquè tampoc no cal, però sí que és ideal, i que tot es pot parlar. Doncs molt bé, les paraules de l'Artur. I, bueno, això ha estat tot amb les noies del Boley i l'entrenar del Boley. Moltes gràcies, des d'aquí, si ens esteu escoltant, esperem que sí, que un altre dia sortirà amb molta més gent i intentarem donar veu a tot el poble. Intentarem donar veu a totes, i des d'aquí ha encorat ja l'Artur, la Judit, ja la Jacqueline, que hem de seguir amb aquest equip, que la capia de fer força dintre el vestidor, aquesta actitud i aquesta mentalitat que acaba de demanar l'Artur, l'han de ferure en el camp, i que l'any que ve, l'any que ve, l'Artur, ens ho va dir així amb la boca mig tancada, però potser aquest equip es fadera. Per tant, amb aquesta petita notícia, passem ara cap a una altra trucada que tenim per telèfon a un dels cracs que tenim aquí en el poble. Molt bona tarda. Hola, bona tarda. Bona tarda, senyor Toni Bueno. Sí, hola. Hola, bona tarda. Tenim en línia per tots aquells que ens esteu escoltant. El senyor Toni Bueno és un jugador de Paddel que dia d'avui està vinculat 100% amb el poble, jugador de Paddel. Hola, Toni. Sí. Perdona, Toni, és que amb una necessió que estem perdent, el tenim el Toni, no? Perfecte. El tenim, el tenim. Doncs el que anem dient, el Toni està a la posició, si no m'equivoco, 12 de Catalunya avui, aquí en el Paddel, i Toni, portes vinculat aquí en el poble, des que era petit, petit, no? Sí, hola bé, bona tarda. Primer de tot, felicitar-vos per aquest programa. Moltes gràcies. Que tinc cinc beus a casa d'escoltar molta gent. I bueno, sí, vaig començar aquí a Sant Jordes, el paddel, el 6 anys, aquí al Camp Melly Club. I també en Patir ja em va agradar molt, el meu pare és l'aficionat també molt, i entrenava amb ell, entre el meu entrenador, fins que vaig començar a competir. I bueno, a dia d'avui, estic com ho m'has dit, no t'has adonat gaire, estic al 16 de Catalunya. I clar, ara el nivell que s'exigés ara és molt més alt que quan era més petit, evidentment. Toni, això de ser el 16 de Catalunya, jo he tingut el 12 perquè sé que tu estàs just en el límit del top 16, és una cosa important, no?, estar entre el 16 de Catalunya. Correcte. Està entre el 16 primer, doncs tinc clau les 8 millors parelles, per tant, pot jugar el màster de Catalunya, que és la fita que ha buscat tot jugar a la padela, jugar amb els 15 millors davant teu, i doncs li ha solit, que estic molt satisfet. També fa poc vas anar amb la selecció catalana, no?, jugar? Sí, correcte. Va ser el Campionat d'Espanya pel Plona, per seleccions autonòmiques, i vam aconseguir el Campionat d'Espanya en Catalunya, vam fer anar a Andalusia, València, Madrid, amb resultats guanyant sobretament. Catalunya, volem dir que té un nivell de pare el millor de l'Espanya. Home, tu, amb 21 anys que tens gent a la selecció catalana, és un mèrit, té molt de mèrit, i això demostra el futur que hi ha dintre de la selecció, no? Sí, sí, molt de mèrit, perquè com dius tu, com ve dius, a 21 anys que et truca el seleccionador i et digui, mira, Toni, que et seleccionem, creiem que estàs jugant molt bé, i et veurem en equip, doncs, bueno, se'n van els ulls de la gràcia. Doncs, 21 anys, aquest crac que tenim a l'altre banda del telèfon, 21 anys, selecció catalana de Pàdel, d'entre els 16 millors d'aquí del país, i Toni, el que tu deies, que Catalunya està la número 1 d'aquí d'Espanya, bastant sobrada, com és aquesta, tocar portes des de petit, i aquí en el poble, a Sant Just, també a través de, com tu dius, Camp Mèlic, i diferents clubs que hi ha, el Pàdel és un esport que es fa molt, i aquí a Catalunya està a primera línia. Per què creus tu que és aquesta petita diferència que Catalunya està un esglau per sobre? Doncs mira, principalment, primer de tot, dir que el Pàdel està en una ferbacència llegant a tot arreu, perquè és un esport que pot jugar gent que no en tingui gaire idea, i això pot passar bé amb tres persones més, i també pot jugar gent professional. En tots els gàmits la gent s'ho passa bé, i Catalunya portem quatre anys guanyant el Camp de l'Espanya, i és el país que la gent li té por. A Catalunya la gent li té por, no? Sí, és la frase. I tu, ara, actualment, estàs en entrenes, i també crec que et dones classes de Pàdel, perquè ja tens el títol... Estic entrenant un parell de dies a la setmana, aquí hi ha un club de Sant Feliu, que es diu el Village Padel Club, i entreno amb un altre entrenador que estem aquí durant classes, aprofito per dir que hi ha una escola per nens. Això, la falceta. Ahir l'he deixat, i d'una en classes cada tarda, i competint el certes setmanes. També s'ha de dir que, en la inauguració d'aquest club, vas tenir l'honor, l'oportunitat de jugar amb el número 1 d'aquest esport, no? Sí, Fernando Velasteguín, un argentí... El Padel va néixer argentina, i els argentins són els millors. I tots els argentins han vingut aquí a Catalunya a jugar, perquè estaven aquí... Les coses que Catalunya és número 1, pels argentins, han vingut aquí. Sí, i una competència llegant, i una rivalitat bastant fana. Però sí, sí, vaig tenir l'ocasió de jugar contra ell, i va ser una experiència única, que van vindre a veure molts amics meus, la meva família, i va ser com que he assolit coses que no m'esperava, i estic molt satisfet. I repeteixo, això amb només 21 anys, no? 21 anys. 21 anys. Perquè Toni, més enllà del Padel, aquí a Sant Just, vas començar, com has dit, des de molt petit, però crec que també t'uneixen altres coses, que no són al Padel, aquí amb el poble. Sí, aquí al poble tinc ben petit que he viscut aquí, i tinc les meves àvies, els meus cosins, la meva parella sentimental, vull dir, tinc tot a Sant Just. O sigui, el cor, la raqueta, tot ho tens aquí al poble, no? Tot, tot està a Sant Just, tot. Això és maco, això és maco. M'agradaria abraçar-me als menys que volguessin jugar a Padel, i dir-li, el que m'ha dit l'Artur abans, que sobretot molta actitud, que vagin a passar sobé, i que no vulguin només guanyar i guanyar i guanyar, perquè si no es cremaran molt ràpid, que vagin a passar sobé i que tot mira sobre rodes. Tu creus que el Padel... Vull dir, el Padel s'ha convertit una mica en aquest punt, en què tu i tota aquesta gent que el jugueu més professionalment, és un esport d'altíssim nivell, i que la sensació vas a veure un partit de cracs del Padel, i d'una sensació que sigui un altre esport, del que jo pugui agafar i el Jordi, que realment del Padel som negats, podríem agafar la raqueta i posar-nos en el petit de casa nostra, jugar a Padel ens ho passaríem bé, però realment és un altre esport. O sigui, no s'assemblen res, quasi. A veure, la veritat és que sí que hi ha bastanta diferència, quan veus gent professional jugant, quan veus gent que acaba de començar, sí que la diferència l'ha vist mal, però jo sé que tu i el Jordi, segurament, si ho siguessiu, arribaríeu allà dalt, eh? Segur, segur, sí. Jo prefereixo trobar-te amb el peu, amb la raqueta. Som més del futbol. Doncs Toni, moltes gràcies. Moltes gràcies per compartir uns minutets amb nosaltres, aquí juguem a casa. Molt bé. Tornaré a dir que molta felicitat pel programa, i que merci per fer-me participar. Gràcies a tu, Toni. Molt bé, moltes gràcies, Toni. Vinga, adéu. A seguim davant. Bueno, ara acabem d'escoltar el Toni. Bueno, aquest crac. Quin crac aquest, el Toni, que només té 21 anys, va començar als 6 anys al Padel, doncs ja, clar, ja em porta aquí, em porta a posar-te al món del Padel, em porta a 15, però és que només en té 21, i això ell no ha volgut dir, perquè el tio és un tio prudent, però home, ella està als 16, i els 15 de davant, no n'hi ha cap, que en tingui 21. No, no, que hi ha... Són de 25 cada munt. Ja porten pic amb pedra, de fa temps. I també el que s'ha de dir és que el Toni, sí que va començar a jugar al Padel des de ben patir dels 6 anys, va dedicar-te al Padel, també jugava a futbol, jugava a tennis, golf, és un noi molt policifacètic. Molt policifacètic, i que sobretot, jo crec que és una cosa que deuen tenir, i l'altre dia que estàvem també a la bona aigua, vam poder parlar també amb la Tanya, que és una noia que coneixerem la setmana que ve, una noia de patinatge, és aquesta gent que són virtuosa, i que tenen el dol, la vereta de Déu que els ha tocat, i facin el que facin, ja veurem també amb la Tanya, que tenen molta facilitat. Bueno, el Toni amb el bàsquet, crec que no tant, eh? El Toni amb el bàsquet segur que hauria de millorar. Doncs ara amb alguns que a dia d'avui han de millorar també, és a l'intern del Milà, però ja segur que cada dia us ensenyem una cançó, us posem una cançó relacionada amb el món de l'esport, la nostra secció que es diu, la posem... i avui sona Pazza Inter. ¡Campión en Italia! ¡Campión en Italia! ¡Campión en Italia! ¡Siamo a noi! ¡Campión en Italia! ¡Campión en Italia! ¡Inter! ¡Campión en Italia! Los hay pero un gol. Yo daré la vida, la mia vida, en fondo no soy. ¡Será una partita infinita! ¡Viva! ¡Viva esta historia! ¡Viva! ¡Viva una vida! ¡No soy una partita! ¡Pazza Inter! Pazza Inter. Es vaticular, no? És el hymn de l'Hinders de Milán, un club fundat al 1908, que el hymn, com a particularitat, que té és que els jugadors canten, són els propis jugadors. No és un cantant que han contractat perquè canti, no, no. S'agafen els jugadors, any, re, any, si canten l'Atlantia, que els tornen a fer cantar, són els encarregats a fer que soni aquesta cançó tan maca. És un hymn impressionant. És un hymn que molta gent coneix, i és molt conegut a Itàlia, sobretot per aquesta personificació que agafa quan són els mateixos jugadors els que l'han de cantar. Una iniciativa que des d'aquí ja en sent i qui la vulgui agafar a l'altra banda, que l'agafi, va amb a tu, perquè des d'aquí ja en som una iniciativa que és que vera si els esportistes d'aquí s'enjust fan un hymn i el canten ells. Seria espectacular, això. Qualsevol equip de Sant Just, que els seus propis jugadors, cantin a l'Índia, deu ser motivador. Algú deu desentrar una miqueta, perquè si en el meu cas, aquí, el Sant Just de futbol sala em fessin cantar a mi, aniria malament, però bé... Patirien, patirien. Però, home, Déu n'hi do, home, jo crec que és una molt bona iniciativa que han agafat ja de costum aquí a l'Índia de Milà. És una cançó preciosa, és una cançó preciosa, i que jo, des d'aquí, torno a dir que animo a tothom. Aquesta cançó, que escoltem de quin any és, Jordi? Aquesta cançó és de la plantilla de l'Índia de temporada 2003-2004. Jugadors com pot ser Francesco D'Oldo, el porter, i Fabio Canavaro, el jugador que ja està retirat, però ex del Madrid, de la Juventus, entre molts... Principalment va guanyar una pilota d'avar, ho deixo aquí. Sí, i quan xaviïn este no tenen. Però, bueno, Iván Córdoba, Iván Córdoba, el central colombià, el llabarito Córdoba. Sí, sí, sí. També, el nom anat assassí per molts Marco Materazzi. Aquí, aquí hi hauré de... Aquí hi hauré de, o em posaré, amb molts dels ullens en contra, però jo he de dir que soc molt de Marco Materazzi, i com que estic aquí a la ràdio, ningú em podrà fer una entrada ara, però me l'amareixo, però jo soc molt de Marco Materazzi, jo crec que és el que s'entonava la cançó. Sí, segurament, perquè se sent una mica un greu, i segur que sí. També hi ha jugadors com, bueno, el mític i encara jugador, capità i estrella, Javier Zanetti, el jugador argentí, que porta anys, anys, així. Hi ha una serie de jugadors a Europa, que són mítics, mítics, i que jo algun dia els faríem un moment, quan és a dir, i en Poles Cols... Ryan Geeks. Aquest... i vulgui dir-ho, però... 40 anys, 40 anys. L'altre dia, que s'enfrontava a l'Àl·leti, i a l'Àl·leti de Bilbao, i al Manchester, estava jugant Ryan Geeks de 40 anys, i Iker Munyany, de 19 anys. O sigui, és una cosa espectacular, que el futbol... Sí, sí, perfectament. Estàvem en Poles Cols, també en 37 anys. També no es queda cur. Per seguir-me guanyant els ullens, també diré Raül Gontález Blanco, que... A mi també, amb del cor robat, jo no sé, sóc una mica... sóc una mica contracorrent, però Raül Gontález Blanco també és el mereix. És un dels meus jugadors d'Història d'Espanya. A mi m'agrada colar con ells. Encara que sigui de Madrid, però bueno... I també el jugador mític, mític, mítiquíssim, davant-te, centre un kilo, un kilo de l'àrea, de l'àrea. És Cristian Vieri. Cristian Vieri, espectacular, moltes gràcies per la cançó. I el Gino Álvaro Recova, no? Sí, el Gino Álvaro Recova. Espectacular, Álvaro Recova. De veritat que aquesta cançó és una iniciativa que el Sevilla va intentar agafar una mica, que no va fer amb els jugadors, ho va intentar fer amb l'arribato, salvant les distàncies, ens va molt de greu, sí que era un cantant, però la va personificar també. És una idea molt bona, perquè la música és una cançó que ens ha de posar en contacte amb la música. I aquesta secció que fem cada dia junts de la posem en música, nosaltres el que volem és que tothom que ens estigui escoltant a través del chat, de la pàgina web, qualsevol equip del poble ens digui que hi hac cançons que posen abans de començar el partit, els entrenadors, l'art urpiquet ens ha dit que no els hi posava cançons a les noies que ens sàpiguem. Mirem posant nosaltres cançons que creiem abans que... Mirem recomanant les nostres cançons. I és això que les entitats ens estan escoltant. No dubteu, enviem un correu electrònic a l'adreça juguemacasa.erdesvern a robagmail.com i allà ens podeu dir que nosaltres escoltem aquesta cançó, aquesta, aquesta, i nosaltres posarem aquí i les comentarem. I si algun jugador vol vindre i ens comentarem mateix, nosaltres encantats. Obers, oberts a tot, totalment. Ara es deixarem acabar d'escoltar una miqueta més d'aquesta meravellosa cançó, que sempre són abans i després dels partits del Inter de Milán. Al Inter de Milán, que vam tenir l'oportunitat conjuntar aquí de poder anar al camp del Inter i aquesta cançó... La vam descobrir de la pitja manera possible. Amb el 3 a un que no cal recordar, i el 3 va dir que hi ha molta gent que fa molt de mal en aquest moment. I també el 3, que no parà d'apuntxar-la, segur que s'enamorarà aquesta cançó ja al final. El 2 de l'ècnic, el 3, s'acabarà enamorat d'aquesta cançó de Pazza Inter. Bueno, pues escoltem una miqueta. Passi com penetraturis. No fate qui sofriré, ma vaverè, vinceremo i t'hi anem. Fa mala, faza intera mala. És una joia infinitat, que dura una vida faza intera mala. M'immímila, aquesta història m'immímila. Puc durar una vida o una sola partida faza intera mala. Puc durar una vida. Puc durar una vida. Puc durar una vida. Puc durar una vida. Puc durar una vida. Puc durar una vida. Puc durar una vida. Puc durar una vida. T'hi per sempre Diskussani No vius sentats. Una setmana faig la interamada. En la joia infinita et durarà la dintre. Faig la interamada. Súrio. Seguretat i respectògic. Tenim una notícia de quasi de l'última hora. Una notícia d'última hora d'aquest cap de setmana d'un protagonista que tenim aquí en el poble. De fet, són dos protagonistes que són el Kevin Serres i l'Alba Martínez en el campionat de Catalunya de Pista Coberta. L'atlatisme. Estem parlant d'atlatisme. Sembla que l'atlatisme també em passi per al, però, home, tercer, els campionats de Catalunya, aquí, el Kevin Serres. Sí, sí, en Malaya de Bronze, els campionats de Catalunya, i una dada impressionant, impressionant. El Kevin va córrer l'asionat. Va quedar tercer l'asionat. Increïble. Una autèntica màquina de córrer. El Kraka es va posar les bambes i es va posar a córrer i va fer un temps de 8,17 segons als 60 metres lliços. Amb només... Quants ens té el Kevin? No... No sabem el que té el Kevin, però, per la foto, home, és un noi jovenet que, de cara a la setmana que ve, ens agrairia que ens expliqués aquesta fita, perquè ho hem sabut avui a última hora. Tercer, el campionat de Catalunya de Pista Coberta, el Kevin Serres. Felicitar-lo des d'aquí, també felicitar l'Alba Martínez, que va aconseguir aquesta cinquena posició en la categoria de salt d'Alsada, amb una marca de 1 metre. Vull dir, aquí és en Just. No ens n'estem de res, i encara menys de l'atisme amb un tercer de Catalunya i una cinquena amb l'Alba i el Kevin. Intentarem fer-ho possible perquè aquests dos nois vinguin aquí, juguem a casa, i que ens expliquin una miqueta, perquè ja us diem, o sigui, hem arribat i ens han donat aquesta notícia, i hem creu... Home, és a veure, perdó. Perquè el campionat de Catalunya i la de la Bronza corrent l'asionat, repeteixo, l'asionat. Si aquest noi no corra l'asionat. Sí, home, si va quedar tercer, corrent l'asionat. Jo no sé què pretenia el Kevin si quedar primer o passejar-se, però si l'asionat va quedar tercer, felicitar-lo des d'aquí, també, i també, per suposat, felicitar l'Alba, que va quedar cinquena en aquesta categoria de salt d'alçada. Molt bé, doncs, avui, aquí, a tots, juguem a casa, descobrirem el ciclista d'aquí Sant Just. La setmana passada vam donar conèixer el patinatge, i aquesta setmana volem parlar una mica dels ciclistes d'aquí Sant Just, que tenen molt de renom. I ens han confirmat que la setmana que ve, la setmana vinent vindrà els del ciclisme, aquí, a fer una tertúlia, una miqueta, que expliqui... Sí, sí, just abans m'han trucat i m'han confirmat que vindrien. I volíem parlar abans de tot, donar conèixer els ciclistes, que aquests ciclistes tenen la seu al camp municipal de futbol, on hi ha un estat al·lètic i el Sant Just. Un club Sant Just? Sí, que és un local que va anir una grada nova l'any 2006, en un acte amb la presidència de l'alcalde, el regidor d'esports, el regidor d'esports que vam tenir el dilluns passat aquí, i, bueno, és això, anomenar una miqueta, que en què consisteix el ciclisme aquí Sant Just? Perquè hi ha molta, molta gent que és sòcia i llà, i molts diumenges se'n va amb les bicicletes, i és un esport que sembla que no dona molt de joc, dona molt de joc. Doncs Jordi, dir-te que hi ha unes 100 persones, 100 persones que són sòcies de l'Associació Ciclista Sant Just. Unes 100 persones, de les quals, a dia d'avui, un 60 i 70% són practicants, i n'hi ha unes altres que són simpatitzants. Clar, les simpatitzants diràs perquè són persones que no volen envici? No, perquè són persones fundadores d'aquest club històric, que aquí, a Sant Just, de l'any 1958, vull dir, 1958. És històric, històric. De l'unió, home, 54 anys, ja, del ciclisme aquí Sant Just, i, doncs, a dia d'avui, tenen aquests 100 socis i aquests 60, 70% de practicants que surten cada diumenge, cada diumenge fan una sortideta, i després hi ha un cop a l'any que fan una escapada més gran, fan una mica una competició, que la setmana que ve ens ho explicarà millor, que l'anomenen la Volta dels Turons, i fan, ja, com a commemoració espectacular una sortideta cada dos anys, que, si la Volta dels Turons li voleu dir sortideta, que ja no ho és, l'altre no li diem sortideta, perquè és una sortida grossa, que fa cada dos anys han fet el Camino de Santiago, i han fet unes espèries espectaculars que ens explicaran la setmana que ve. Vam poder veure, també, a la pàgina web, un partit que s'ha d'anar del seguisme, que va intentar, no va poder aconseguir, però va intentar anar fins a Rússia. Fins a Rússia, eh? No, no, no, no esteu sentit malament. De Sant Just fins a Rússia. De Sant Just a Rússia. Rússia. No, no, es va quedar a la meitat, però... Sí, però perquè va tenir un problema, no, perfectament, sí. Vale, vale. Bueno, i, com veiem, el club és històric, i compta amb molts participants, molts participants. I la setmana que ve ens ho explicaran bé, però això destacar, destacar, Jordi, que tenen dues seccions, tenen dues seccions. Per tots aquells que ara dieu, però és que jo el ciclisme... No, no, no, no és que si no us agrada la mountain bike, no hi pugueu apuntar, perquè és carretera i BTT, eh? O sigui, mountain bike i bicicletes de carretera. Tenen per a tothom i per a tots els gustos, crec que és, amb els diumenges, que fan sempre aquesta sortida habitual, però si vols apuntar-te o si vols fer-te a soci i sortir amb la gent de carretera, doncs amb la gent de carretera i amb la gent de BTT, amb la gent de BTT. Per tant, jo em vaig quedar sorprès i per això vull recalcar més de 100 persones, socis, del ciclisme, de ciclisme, qui s'enjust. I és més, la setmana que ve ens ho puntualitzaran bé, però tenen com una competició entre ells, una mica de pique i de ric i ras entre ells, entre els que surten cada diumenge. Llavors, tenen com una puntualització que ja ens explicaran bé, però em va resultar molt curiós, perquè quan hi vas, et sumen punts, quan no hi vas, per falta de no justificada, et resten punts, quan arribes... Una lliga interna, la lliga interna, no? Exacte, és una petita lliga interna d'aquestes que et vas motivant i el que li agrada compatir fins i tot en el parxís. Jo conec a més d'un que s'enfada amb la seva família, per jugar al parxís, doncs és com una petita lliga interna que van disputant-se entre ells, i així això... Home, jo t'ho dic, jo em motivaria. No, sí, sí, tu he llegat en el parxís. Sí, jo soc d'aquests del parxís, i sé que el veí el dia següent s'anirà fent un tambac, no l'aniré punxar a la rodada, però home... És una càssica, és una càssica. Home, em va agradar molt aquesta idea de fer aquesta lligada interna, que segur que porta que hi hagi aquesta participació, no? Sí, sí, molt, com he dit, diums que vindran, vindran, i ens explicaran més detalladament, i qui estigui interessat, un correu a juguem a casa.erredasbern, a robagemail.com, per si teniu alguna pregunta a fer-li els ciclistes, i ells l'acontestaran encantats. L'acontestaran encantats, i segur que estan oberts a tothom, a tothom qui vulgui sumar-se, que ja t'ho dic que no descarto, que un dia hauria de fer una passejada, que jo crec que no serà una passejada que haurem de traient la llengua, i ja ho explicaré aquí, però crec que no arribaré, eh? Jo no soc gaire de la bici. Tu ets molt amic a la bicicleta, no?, la bicicleta? No ho sé, jo espero que a mi ni em podré acabar. El meu pare sí que és més de bici, però jo encara em costa una mica. Bueno, bueno. Doncs queden, ara són les 8,52 minuts, que en 8 minuts per arribar als punts horaris de les 9, nosaltres anem acabant el programa, i ara farem un repàs dels partits, que es poden veure aquest cap de setmana, tant aquí al poble com els primers equips d'aquí de Sant Just, contra quins equips jugaran, i a veure si segueixen aquestes dinàmiques positives, o alguns surten d'aquest petit pou en els que han entrat, i, per tant, aquest cap de setmana és el moment, és el moment de fer-ho. Ara entrem a la fase final del programa, amb aquests últims 8 minuts que ens queden, amb l'agenda d'aquest cap de setmana. Doncs comencem. El primer equips de futbol de Sant Just s'enfrontarà a l'anificació Prat, per intentar sumar una victòria. Sí, a veure si esperem que sumin aquesta victòria, perquè aquest cap de setmana han caigut a casa contra el Sant Aulàlia per 0-2, i, aleshores, el primer equip de futbol de Sant Just s'enfrontarà a l'anificació Prat, per intentar sumar una victòria. Sí, a veure si esperem que sumin aquesta victòria, i, aleshores, és un moment una mica de ressorgir-se. Després d'aquest primer equip del futbol club Sant Just, també el segon equip del futbol club Sant Just juga contra el Delta Prat. Delta Prat. L'Atlètics Sant Just intentarà seguir la seva bona dinàmica de resultat a casa contra el Sant Pancratio. Intentaran que rebuir diferences amb l'Almeda, a veure si l'Almeda punxa, i, a més, a la primera posició. A veure si l'Almeda punxa, i aquest atlètics s'ajuda amb aquesta dinàmica, que, si no vaig arrat ara a tots els aficionats atlètics, em poden dir de tot si m'equivoco, però crec que juguen aquest dissabte a l'Assist. Però, si no ets arrat, crec que és aquest dissabte a l'Assist. Després passem cap al futbol sala, perquè el primer equip del futbol sala s'enfrontarà contra el col·legi Santo Angel. Després que aquest cap de setmana has impatut una rota. Intentava guanyar, perquè també el primer equip del Sant Just estava fent una bona temporada, i el seu objectiu, com no és, intentava assolir una nova categoria. Doncs el segon equip del futbol sala voldrà trencar la mala ratxa contra alies Montserrat Bosco-Rocafor. A veure si trenquem aquesta mala ratxa, com he dit, perquè portem dos partits perdent i ens estem apropant els descents i no... Quarts per la cua no són les alarmes? Encara no, perquè... Aquest cap de setmana pot ser el moment de fer el saltiró i tornar una mica a capa d'ara amb la bona dinar. Exacte. I per què fa el basquet, el club basquet Sant Just Masculi jugarà contra el basquet Sant Boi aquest cap de setmana? Que el club de basquet Sant Just ha de remuntar el vol perquè ha tocat una mica de fons. Està última classificació, des d'aquí el donem al nostre recolzament i esperem que aquest cap de setmana puguin aconseguir la victòria. Aquest cap de setmana, com hem dit just al començ del programa, havien perdut només per dos punts contra el Jelida. Sí, sí, per molt poc. Per 70, 72, i de ben segur que la dinàmica, l'actitud i amb les ganes que es va agafar aquest partit contra el Jelida és el que s'asseguies, esperem que així ho facin, contra el basquet Sant Boi. El primer equip femení del club basquet Sant Just jugarà contra el tot esports club de basquet. I per què fa el okay Sant Just, jugarà a casa contra el corbera i a veure què ens explica en aquesta ocasió del marcoll, a veure si després d'aquest 4-1 del Sant Cugat, aquesta derrota dolorosa de fa dues setmanes, poden recuperar el bon ritme i la bona dinàmica, i sobretot, que l'objectiu seria mantenir aquest ritme de principi de partit que dona la sensació que després el perdin. I per acabar, les noies de Boley jugaran contra el Tiana. A jugaran a Tiana i, com aquest cap de setmana, han guanyat 0-3 contra el Mataró. Home, això és un vol al·licient de cara d'aquestes jugadores. Un molt bon al·licient, juguen aquí a casa contra el Tiana. No... que no... No estic segur, però potser les anirem a veure i a donar-li suport, perquè som molt del Boley i de Sant Just, aquest 0-3 contra el Mataró espectacular, donar... Ja ho vam dir la setmana passada, molt de suport, i ara que hi hem parlat amb l'ajudit i la Jacqueline, ja no podem ser més del Boley i de Sant Just. Exacte. Ara som pans del Boley. Totalment correcte. Doncs això és tot el que hem recollit per avui. Doncs si fem una mica... una mirada enrere, tenim el Padele aquí Sant Just amb un crac com el Toni. Tenim les petites que juguen a casa de l'ajudit i la Jacqueline. També tenim el Kevin Serres, el tercer classificat del Campionat de Catalunya amb una mala de bronze i l'Alba Martínez, que va aconseguir la cinquena posició de l'Ebre de Sal del Saba. O sigui, tenim estrelles aquí a Sant Just. Tenim estrelles aquí a Sant Just, tenim equips que van de més, encara més, i per la setmana que ve, per la setmana que ve, descobrirem un crac, que aquest desembre ha de fitxar-te al Barça, ni més ni menys. Aquesta setmana volíem parlar amb ell, però ha sigut impossible, ja que està en la selecció catalana, la concentració... Està galícia amb la selecció catalana. Us descobrirem aquest crac, la setmana que ve. I també, per mi, el màxim al·licient del programa següent, la Tiana, una noia de nou anys del patinatge artístic. Prepareu-la, perquè no té... No té desperdici, la Tanya, perquè mare meva... Espectacular. Espectacular, que jo crec que com més petits, com més petits, més tenen clares les coses. Doncs això és tot per avui, us esperarem la setmana vinent aquí, amb el Fede, amb el Jordi. Jordi, espectacular, avui, segon programa. Sí, molt content, amb aquest segon programa. I ja, amb ganes que sigui dilluns, vinent, per començar amb el tercer. Doncs seguirem amb el tercer setmana que ve. Ens torneu a trobar de 8 a 9. Moltes gràcies a tots els que ens heu escoltat, que ens heu seguit a través de la pagina web, a través del chat de radiodesvern.com. I recordem el nostre mail per fer... perquè ens feu arribar totes les propostes, que és juguemacasa.rdesvernarroba.gmail.com. I amb això ja no tenim res més per explicar-vos. Esperarem la setmana que ve a les 8, on un dia més, aquí, a Radio Desvern, jugarem a casa. No us podem assegurar que ho farem millor, però això sí. Us prometem que ho intentarem. Molt bona nit.Molt bona nit. I'm psychostreaming. Green lines on the shirt. Jewels we may still gleaming. No more years of birth. No more even dreaming. Beautiful football by England, Gaza. Oh, thank you, thank you, sir. I can't run. We're actually in the middle, England now. And we're there in front, 1990. Making dance, no mis dance. We could dance in France. Tug want to dance in Canada, The ice is on the shoulder, the sky shows what it's made to believe it's love. Now it's one year to go to the sky, no more can dream it's love. The ice is on the shoulder, the sky shows what it's made to believe it's love. Now it's one year to go to the sky, no more can dream it's love. The ice is on the shoulder, the sky shows what it's made to believe it's love. Now it's one year to go to the sky, no more can dream it's love. I just want you close, where you can stay forever.