Jo la recomano. Jo la recomano, jo també. Jo la anticrepojo, me la recomanes. Hi ha moltes més pel·lícules més interessants. Jo penso que el que diu ell també té error. És una pel·lícula no és profunda. Jo sí que la troba profunda. Jo sí. El que heu dit és molt profund. Jo crec que val la pena tenir un compte. La vegada és més important el comentari que la pròpia pel·lícula. Perquè també us haig de dir que amb independència d'això l'actuació és extraordinària. La setmana vinent m'havien de parlar de teatre al cinema, però fem Bob Fossi, que presentarà jaume, perquè Carme no pot venir i llavors fem aquest petit canvi. Si anem sense condicions, tothom vols pop.com per tornar a sentir aquest programa fins la propera a rebeure. Buen any. Que vagi bé. Adéu. I presenta l'original del DNI. Tens temps fins el 15 de novembre. I si tens una discapacitat visual, pots demanar el kit de bot, bralla, trucant el telèfon gratuït, 900, 100, 186. Tens temps fins el 29 d'octubre. Més informació al 012 o Parlament 2012 apuntcat. Generalitat de Catalunya. Jo vaig recorçar la Constitució del 78. Jo vaig sentir allà que el camp no. Jo vaig viure els jocs olímpics. Jo vaig sentir el ja sóc aquí. Jo vaig viure l'entrada a Europa. Jo vaig ser a l'última diada, 25 de novembre, eleccions al Parlament de Catalunya. Jo vaig votar. Generalitat de Catalunya. hinterka labor called Homecoming Homecoming Homecoming Homecoming Homecoming Homecoming Homecoming Homecoming Homecoming Homecoming Homecoming Esperem que tots vosaltres ja hagueu tocat els vostres rellotges i heu canviat l'horari com tocava aquest cap de setmana i també que heu canviat l'horari del juguem a casa perquè passa de 11 a dimarts i de 8 a 9 que era abans. Ara passa de 9 a 10. Programa número 18, aquí a la radio d'Esvern, hi ha 98.1 i amb el meu incansable i qui mai és separadamís, el Jordi More. Molt bona nit, Jordi. Molt bona nit, Marc. Com estem? Avui també gran, gran falta que ens faltarà el Fede Martorell, però tu estàs a les tecles per reventar el juguem a casa. Perer el millor que pugui, perquè és una mica complicat, però des d'aquí, donant les gràcies al Fede, que ens ha ajudat molt aquest dia, aquests programes, i el trobem molt a faltar. Doncs molt bona nit, Sant Just, en acompanyarem des d'ara mateix, fins al punt de les 10, una setmana més. Som al vostre costat, perquè vosaltres ens ho demaneu. Vinga, som-hi, que comenci el partit, perquè un dilluns més i ara passem als dimarts, ho tornem a recordar, que canviem l'horari, que passem a l'horari d'hivern. Els dimarts, aquí a la Ràdio d'Esvern, juguem a casa. Jordi, previsió per al programa d'avui? Avui tenim uns invitats de luxe. Avui ens dedicarem al fútbol sala. Ens dedicarem al fútbol sala. Ens acompanyarem al entrenador del Senyor V del Sant Just, al Álvaro, aquí ens acompanya. Bona nit, Álvaro. Bona nit. I tenim un tracte de fútbol sala, que ara no ha jugat al Barça, a la selecció catalana, al Martí. Bona nit, això. Bona nit, David. Bona nit. Doncs tindrem l'ocasió de parlar amb ell, i això no és tot. També trucarem al Xavi Passarri, entrenador del Martí Santacoloma. I també trucarem al Paulo López, jugador d'Atlètic del Sant Just, que ens expliquem com va la temporada. I més o menys sabrem com porta el... La temporada, com li va l'Atlètic i com li funciona. I parlarem amb més gent, no? Sí, tenim el Carles Garcia-Pastó, que ja hem tingut el que s'ha de parlar amb ell, és el jugador del Senyor V del Sant Just. També que ens explica una mica com han començat la temporada, i com va veient l'equip de cada posició. Doncs una primera mitja hora dedicada al futbol sala, amb l'Alvaro i el David, dos entrenadors del futbol sala Sant Just aquí en el poble, i també tindrem l'ocasió de parlar amb el Xavi Passarrius, aquest primer entrenador del Martí Santacoloma, de la màxima divisió de la Lliga Nacional de Futbol Sala. Però abans de posar-nos en matèria, informació detallada per anar per Sant Just, perquè aquest dimarts de 9 a 10, recordeu, canviem l'horari, l'horari d'hivern, aquí el juguem a casa, no se'n podaven anar a dormir, sense saber que el primer equip del futbol club Sant Just ha caigut a domicili 4-1 davant del Vinyets, i més resultat, Jordi. El segon equip del futbol club Sant Just ha guanyat 1 a 2 contra l'Ètic Nou-Vellas. I l'Ètic Sant Just ha perdut contra els penitents 2-1, aquest cap de setmana. El que fa el Bàsquet, el Bàsquet Sant Just masculí, l'alegònic per només 2,55-57, a la pista del Vilafranca. I el primer equip femení del Bàsquet, i les nostres amigues de l'Alena Luz i companyia van guanyar també per només un punt, 37-36, a casa contra el Viladecans. El que hi sentiu és aquest cap de setmana, es va quedar sense jugar, ja que es va sostenir el partit. I les noies del Bolley, també un gran record, i una fort abraçada, Jordi, per elles, des d'aquí, la Jaqueline i companyia van perdre una 3 contra l'Arc Bolleyball Club, i molt records, i molta força, perquè aquest cap de setmana s'ha de guanyar. I ara sí... El futbol sala va aconseguir la primera victòria al camp de les clubes per una a tres. Primera victòria al futbol sala, i encara la victòria estan al FAP, és la del segon equip del futbol sala, on aquí l'Alvaro és el seu entrenador, que a Malauró també em va perdre segona derrota a la Lliga per 4-1 al camp del Riera Cornalla. Amb els resultats, una mica de musiqueta, Jordi, ens posem en matèria. I ja estem aquí ben acompanyats amb l'Alvaro i el David. Bona nit, com esteu? Bona nit. Bé, tot bé? Sí, tot bé, tot bé. Alvaro, ara parlàvem d'aquest últim resultat d'aquest cap de setmana, la temporada, diguéssim, que jo formo part de l'equip, primer de tot, hem de dir-ho. I més bones sensacions que resultats, podríem dir-ho així? Sí, la veritat és que sí. Hem tingut un començament una miqueta fluix, però crec que és un equip molt jove, tenim gent que ha d'acostumar-se de fer el pas de futbol camp a futbol sala. Jo crec que anirem de menys a més. Al principi serà complicat treure els resultats perquè estem en un grup molt competitiu. Jo crec que és el grup més complicat de la nostra Lliga de Catalunya. I jo crec que haurem d'anar partit a partit, seguir treballant, agafar automatismes, i jo crec que a poc a poc els resultats aniran arribant. I Alvaro, explica'ns una mica per què. Tu has viatjat molt, diguéssim, per Espanya, has estat a diferents equips, la teva experiència com a entrenador, home, a Sant Jose és un gran currículum, que arribar aquí a la bona aigua. No, el currículum està per fer. Normalment, els últims equips han estat de segon entrenador. Aquesta és la primera vegada que... Però quins equips has estat? Perquè el David és un crac del futbol sala, i, clar, no coneixes el currículum de l'Alvaro, i, home, et quedaràs esturat quan coneix avui el currículum de l'Alvaro, eh? No, la veritat no és per tant. Vaig estar a Bosco-Rocafort, després vaig estar a l'Hospitalet Bé Esport, amb el Xavi Jiménez, el Joan Il, divisió d'honor, i després vaig estar un any a Santiago de Compostela i em van donar l'oportunitat de poder col·laborar i poder estar veient els entrenos del que es diu ara Santiago Futsa, l'Anticlo Veller, i també puc col·laborar amb Azcar Lugo, perquè el seu entrenador, que és molt bon tio, em va deixar anar a veure sessions i tal, llavors, bueno, més experiència de veure que no d'entrenar. Però aquí hi ha moltes ganes de créixer com a entrenador, és l'objectiu, sóc un entrenador que ha de formar-se encara, i per tant, bueno, ja. Clar, perquè em parla gent que no et coneix Alvaro, quina tens, si no és molt abusarat, eh? No, no, no, és abusarat. Tinc 24 anys i, bueno... Per tant, en projecció, un entrenador en projecció. Sí, sí, aquest és l'objectiu. Quan vaig parlar amb el Jordi per agafar l'equip, el que es va parlar és això, que soc un entrenador molt jove, que vull provar moltes coses, vull créixer com a entrenador, i aquesta era la manera, no?, un equip en el que... en el que està tot per fer, s'ha de treballar, etcètera, i és una manera... Tu dic per què, després, parlem amb el Xavi Passarrius, si li vols comentar... Escolta'm, és un entrenador que m'estic formant, no sé si aquí al Marfil tens un lloc, doncs home, no estarà menja, després en podrem parlar amb el Xavi. No, totes les experiències són positives, però ara mateix sóc el treball del Sant Jus i em ganes de treballar aquí al Sant Jus i de formar-me pel futur. I, David, pots prendre exemple a l'Albaró, com entrenador, però la teva experiència com a entrenador ha començat aquest any, no?, explicant-nos una mica també aquí al Sant Jus com han començat aquests primers... Sí, bueno, de fet, va començar l'any passat, ja, amb un bençament escolar, jo m'han donat l'oportunitat de començar a entrenar, i amb el mateix bloc, doncs hem començat també el segon any, amb els mateixos jugadors a... amb aquest TV... amb aquest TV faderatge, que és un canvi important pels nois, no?, i per mi també, passada el fet de ser competició escolar, a competició de ja faderats. Faderats, sí, sí. I, bueno, és l'aventura que hem començat, tant jo com ells, perquè per mi és el primer cop, també, com ja he dit, molt content i molt il·lucionat. I com ho fas, una mica, perquè a part d'entrenador, que diguéssim, entrenador vas començar l'any passat i aquest any és el primer pas important, tu com a jugador, el teu currículum també, si el de l'Àlvaro és important, el teu com a jugador, no sé si... el David és un tio vergonyós, Jordi, no sé si... Un costa, un costa, una mica, sí. No sé si ara li comença a dir jugador de la secció catalana, del Barça, del Marfil... Doncs, déu-n'hi-do, això. Com crida l'atenció, ara com ho apliques, una mica, amb els teus jugadors? Què has recollit de tot això? Sí, bueno, és important, no? A la ve, he pogut jugar a aquest nivell de jove, recordem que jo soc jove, vull dir... També, si l'Àlvaro en té 24, a tu, David, quant et tens? Jordi, no en tinc 20, vull dir... Vull dir, està bé, vull transmetre això, el que he viscut jo des de infantil, perquè és el que palpat jo, durant aquest temps, igual, si hagués de portar un equip més baterà, tampoc tinc tanta experiència en el tema dels equips, més rodats, i, bueno, això de que siguin joves, i tinguin aquesta il·lusió que jo tenia de començar, doncs va bé, va molt bé per mi, per ell també, perquè... I veus molta diferència entre els equips quan tu eres més petit el que et demanaven l'exigència, la dedicació que li havies de posar, i després el que veus aquí a Sant Just, o al final, perquè nosaltres, al final el que veiem és que la il·lusió amb els nens de 10 anys, potser si portes la samarreta del Barça, quasi et pesa més que venir aquí a Sant Just perquè tu passes millor, no sé com... Bueno, l'exigència... realment la posa al club, els nanos, i més són tan petits, doncs la d'il·lusió i de ganes van sobradíssims. I en aquest aspecte seria més o menys el mateix. Després si el club posa uns objectius o es posa una política més exigent, doncs aquí sí que pot canviar una mica, però pel tema dels nois és exactament el mateix. I d'exigència, qui segur que ens sap i molt, és el Xavi Passarrius, el primer entrenador del Marfil Santacoloma, que el tenim a l'altra banda del telèfon. Xavi, bona nit. Hola, què tal? Com estem? Bé, bé, bé. Has hagut de deixar l'entreno, no? Sí, sí, sí. Ara parlàvem aquí, el David Ventura és un noi d'aquí de Sant Just, no sé si el coneixes, ha estat a les categories inferiors del Marfil, l'hem passat a jugar amb el segon equip, no sé si el coneixerà el David. Estàs escoltant, eh? Molt bé. Què tal, David? Hola, bona nit. Bueno, si ens en coneixem, molt bé, molt bé. I, bé, també vaig estar seguint alguns parents del veu, sí que el conec. Doncs, aquí a en Xavi estem envoltats de dos entrenadors del futbol sala Sant Just, el David, que també és jugador, ara en el Riera Cornallà. Una recomanació, alguna primera... No sé, alguna cosa que tu els hi puguis ensenyar des de la màxima categoria, com és la lliga nacional de futbol sala, on tu estàs entrenant amb aquest Marfil Santacoloma de l'Àlvaro, que és entrenador d'aquí del primer català Nadal Sant Just, i el David, que ha començat ara amb els alevins, la primera... A l'ABC de l'entrenador, quina és per tu, una mica, per ells? Bueno, a veure, jo et dic... No sé si en el mateix Xavi que l'hem passat, i que fa dos anys, i que fa deu, és a dir, jo no puc... Per haver fet d'estar entrenant a l'Eli, diguéssim, no puc estar donant lliçons a ningú. Jo el que sí que l'únic que puc donar és una recomanació, de fer realment tenir il·lusió per a sons que treballin i que intentin lluitar per això, perquè, tard, tot el que pot arribar a l'oportunitat, és que... Jo a la meva carrera també he fet tota la base, molts anys a la base de tots els diferents clubs de Catalunya, després vaig estar nacional a competir, inclús amb equips per pujar a plata, i, a partir d'allà, doncs, bueno, va sortir el tema del món del femení, vaig ser tres anys al món del femení, i del femení, doncs, em va sortir aquesta oportunitat de primer ser un entrenador, i després, per les circumstàncies, doncs, acabassem a primer entrenador d'aquí, i, bueno, és que mai hi ha perds la il·lusió de poder arribar algun dia a poder entrenar a l'Eli, i, llavors, sí que els recomanaries això, que, sobretot, que no han perdut l'il·lusió que treballin, que se veixin formant, que avui en dia cada any hi ha clínics importants on no es pot aprendre moltíssim, i, després, ho hauríeu desportat amb afil, Santa Coloma, que, si vaig d'assetir qualsevol cosa, algun consell, algun exercici, algun moviment... Estan prenent nota, eh? Estan prenent nota, ja. Doncs ja estàveu destíc, i cap tipus de problemes, i jo torno a dir el mateix. Moltes vegades tens la sensació, que els entrenadors de primer nivell sembla que em sapien 10 vegades més que tu, i que siguin molt més importants que tu, i això és el que, com a mínim, el meu cas no és, i, pels convocats que m'estic enfrontant, tothom té dos peus, dos cames, dos braços, i, bueno, més d'una cosa, ja t'en sabrem més d'un altre. Sí que és important el tema de l'experiència, i se t'ho donen els anys, no? Però, perquè aquí tot allò de més, som iguals tots, jo crec. Escolta'm, Xavi, una pregunta. Tu que has estat també en fútbol, en fútbol, sala, femení, i has portat categories inferiors, els problemes que ara et trobes en una categoria hélit, com és ara la Lliga Nacional de Fútbol, sala, són problemes que ja t'has trobat anteriorment. Vull dir, l'experiència et serveix molt, o és molt diferent? No sé, la manera de tractar els jugadors, el nivell que ells tenen, no sé si alguns són més veterans, alguns ja porten més anys al club, és molt diferent, això? És que a l'enemic masculí hi ha un tema de qualitat, el que tu has d'entrar en, fins ara, és que veus fer coses d'aquí entrenaments que no ho havies vist mai. Llavors, enretals, passades, contrusos, gols, que no ho havies vist allò per la tele, ara ho veus aquí en directe, un dia junts, un dimarts o un dimecres. No cal que sigui per la tele i el cap de setmana. Aquesta és una de les grans diferències. Jo crec que el jugador, o a mínim el Quim Arfil, és un jugador implicat. Nosaltres som com a grup, hem ensenyat fer un grup molt important, i a partir d'aquí he trobat els partits. A nivell infrastructure d'això, sí que és cert que, a nivell econòmic, cada any ha anat baixant amb el tema de la crisi. A veure, ens podem posar el millor a dia d'avui. Ja es va accentuant a dia d'avui, a sobre. Digues-m'ho, la primera divisió, a dia d'avui encara és més accentuat. Sí, sí, el que passa és que segueixen a venti. Jo, per exemple, quan estava molt bon del femení, a primera divisió també, nosaltres a les 8 del vespre d'un divendres agafàvem l'autocari, tiràvem fins a la vora de Madrid, on dormíem arribant a l'altre del dematí, ens ficàvem a dormir en un hotel, i l'endemà a les 6 de la tarda jugaves i tornava a les 3 de la matinada al 17 del diumenge. Aquestes coses, aquí, en Marfil, s'intenta cuidar bastant, però sí que és cert que hi ha equips que no s'ho poden permetre, ha de viatjar en el mateix dia. En el cos impensable fa 4 o 5 anys que possiblement les infraestructures dels equips eren més importants, hi havia més diners i això era més fàcil. Avui en dia totes les coses estan igualant més. En Xavi, escolta'm una cosa. En Marfil, diguéssim que és un dels braços del futbol sala a Catalunya, i un dels exemples de com un poble, com és Santa Coloma, ha arribat a créixer i ha arribat a tenir un referent com és l'equip de futbol sala. Aquí ja s'enjust, el futbol sala és un esport important, és un esport on s'alvalora molt, però quina creus que és la diferència que ha tingut Santa Coloma, quina creus que és l'afegit que hagi portat Santa Coloma a relacionar-lo directament amb el futbol sala? Ja no només el Marfil, sinó el poble o la ciutat de Santa Coloma, un exemple de futbol sala a tot Catalunya? Jo crec que aquí hi ha bastantes instal·lacions, a nivell pavalló hi ha moltes gent a Santa Coloma que practica esport. Jo crec que quan no es coneixia massa el futbol sala a Catalunya, el Vicençers i el nostre president va crear un club, que era un club de futbol sala, i van tenir les alons que a l'època de començar, de creixement del futbol sala, van jugar a la final d'una lliga. Jo crec que aquí hi ha moltíssim, i jo crec que Marfil Santa Coloma venia molt a nivell base, els nanos volien jugar a Marfil Santa Coloma, volien competir aquí, volien estar al club, i jo crec que per això és una de les cunes realment del futbol sala. Jo estic com a sota això. Clar, perquè és el que he comentat ara, el de la base. És una mica una bogeria. He venit un dissabte aquí a Santa Coloma, veus passar un regitzei de nens des de 6, 7 anys, fins a 16 i 17, no parem tot el matí, te'n vas a la paula davant, però, vamos, em pots anar veient com passen tots els xavals i tots amb una il·lusió que... Tot això, tal, una setmana el Marfil juga a casa, tens sota la base d'aquí, quan juguen fora, si no és la unió, és el sagarra o el ràpid. Jo crec que hi ha molts clubs de Santa Coloma a nivell. Jo crec que hi ha una molt bona part de la futbol sala i el fet que hi hagi un primer equip a primera divisió, que sigui el mirall, no d'aquests nanos que puguin arribar algun dia a competir aquí, és molt important, també, per Santa Coloma. Xavi, et deixo l'última que sé que estàs a l'entrenament. Home, em mataria jo a mi mateix, si no et preguntes per com està l'equip ara mateix, quina sensacions tens i quin regus d'avoc et deixa aquest principi de temporada. Doncs crec que ara estem en un moment estrany, diguéssim, perquè, això d'aquest peron, jo no l'havia conviscut mai. Molts jugadors també, particularment, no se'n recorden de quan va arribar un pal així tan important de 5 setmanes. És allò que estàs entrenant, sí, estàs preparant un partit, però, clar, aquest partit encara falta en 3 setmanes, perquè jo veig que és complicat, no? Però, bueno, nosaltres estem amb moltíssima il·lusió, estem treballant moltíssim, tant a nivell físic com a nivell tècnic tàctic, doncs per poder-nos posar un altre cop a to, pel dia de río renovable es pogués estar tot bé i poder treure els tres punts. Quan l'equip, jo sé que és el mateix, jo crec que volíem formar un bloc, volíem formar un grup, volíem formar un grup important de gent, de bona convivència, de bona relació i de treure-li un gran reglament. Jo crec que avui estem en aquest camí, estem assolint moltes coses, i d'altres ens falta molt. Després la Lliga ens posarà a cadascú el seu lloc i ens dirà quina posició hem d'estar. Però, bueno, nosaltres, de moment, molt animats, jo crec que la victòria l'últim partit ha d'anar... Important. Jo crec que la victòria clara, i portant, doncs, és molt tan moral, no? És tot per trobar-nos la pressió aquesta, no passar les angoonies d'altres anys. Ens hem marxat un objectiu grupal al tema de competir, de competir tots els partits, de poder arribar als últims nens de partit viu, i que, després, acabem de... de partits, se'ls diceia que amb un costat o cap un altre. Volem competir. Aquesta és la frase o la paraula que ha d'acabar. Perfecte, Xavi. Doncs deixem que vagis cap a l'entrenament. Moltíssimes gràcies. No, gràcies a vosaltres. Quants avols que estiguis comptant i que tinguis ganes d'aprendre i que necessiti qualsevol cosa, sabem s'ha contestat marcil. I final, el Xavi, tot el costènic que jo tinc aquí a disposicions, perquè us puguem anar a un cop de mòmul que sigui. Perfecte. Doncs a l'Albert i al David que han pres nota i que també intentaran des d'aquí, doncs recordau, ramamorar una mica tot el que esteu fent des de Santa Coloma. Gràcies a vosaltres i moltes fortes. Alvaro, David, què us sembla el Xavi Passarrius? Bueno, és ser un plaer escoltar-lo. És un entran de primera divisió. Sempre està molt bé escoltar a l'elit. Però, bueno, el que he comentat és molt interessant. Com una ciutat com Santa Coloma aconsegueix aquesta estructura. També és el cas de l'Anticlo Veller, de Santiago Fútcel, que quan vaig estar allà també ho vaig veure. Tenen, o sigui, cuidant les categories inferiors moltíssim, les treballen molt a fons, i l'objectiu és que els nens arribin amb un bloc al primer equip, i s'il·lucionem al primer equip. I quan vaig venir aquí, quan Jordi em va parlar del projecte, l'objectiu era aquest. L'objectiu és formar amb el treball del David, que em consta que ho fa molt bé. Formar d'equival David. Són informes que he rebut. Aplaudiments, aquí, per David Ventura com a mister. Fa un bon treball, i és important el seu treball com el meu, perquè la base s'ha de treballar, s'ha de treballar molt. I l'objectiu aquí no és que hi hagi molta distància entre el primer equip i la base, sinó que els nens, des de petits, i quan comencen a treballar, sàpiguen que vulguin, o tinguin l'objectiu, d'algun dia intentar acabar el primer equip. Potser és la funció que tinc aquest any. Nosaltres, en el senior B, hi ha un jugador, el Félix, que és juvenil. Si ens està escoltant el Félix, una fort abraçada pel Félix des d'aquí, vull dir que m'han incitant, anar punxant una mica els juvenils que vagin entrenant, que vagin jugant amb el senior B, perquè després no passi amb l'èxode de jugadors quan arriben en els primers equips. Des d'aquí, jo crec que podem fer un front de força per al David Ventura, que és un jugador. Exacte, és la paraula que estàvem escoltant. És un jugador aquí de Sant Just, de la casa, de tota la vida, entrenador del poble. Home, només falta ser jugador, eh? Ja arribarà, ja arribarà. Ja arribarà, però què vol dir? Que quan ens retirem acabarem recadent. Aquest any hem començat una nova tapa al Triera Cornallà, després d'estar a 460 Coloma, i... i jo em donaria una mica de temps. Aviam com va aquest any, aviam... Com va, explica una mica com m'està funcionant. Doncs bé, bé, m'ha sorprès, bueno, m'ha sorprès. Tenia bones referències, ja, del vestuari que em trobaria, de l'equip, i tot i així m'ha sorprès, no? El bon rotllo que hi ha al vestuari, hem aconseguit, bueno, almenys per ara ser competitius, i tenim ganes d'estadar a la tercera, i de fer-me les coses, no? Perquè amb el Riera està jugant a Nacional B, és la categoria de Nacional B, l'hem passat amb el Marfil, la categoria era Nacional A, no? Era Nacional B, el que passa és que hi ha l'altre grup. Ah, eren diferents grups. O sigui, estàs en mateixa categoria, i l'objectiu, una mica, estàs, vull dir, personal, estàs tenint minuts o estàs... Sí, l'entrenador confia molt en mi, en principi l'objectiu és, doncs això, seguir el que vaig començar l'any passat, al final vam acabar segons amb el Marfil B, sí que ja tinc l'experiència d'aquest primer any a la categoria Senior, i crec que puc aportar molt a l'equip, no?, com aquesta experiència. Álvaro, quant temps li dones de marge perquè acabi vingue'n a Sant Josep David? El que necessitis. Ja està en una categoria superior, ha de aprofitar aquesta experiència, i quan vulgui tindrà les portes obertes, perquè és un entrenador del club, és un home del club, i aquí, com t'he dit abans, el projecte que volem tenir és gent de la casa, jo també m'estic formant com entrenador, com si fos de la base, també, i aquest és l'objectiu, per tant, quan jo vulgui. Jo sempre tinc una curiositat amb els entrenadors, perquè jo també sóc entrenador, jo sóc a nivell escolar, realment, és d'aquells entrenadors que posen els quadracons les piques, i venguen a tots per arribar, però m'agrada formar-me i m'agrada anar mirant entrenos, i vosaltres com ho feu? Quines són les vostres... no ho sé, les vostres manies, o quines són sobretot, com ho feu per anar-vos formant o per anar aprenent més, o són uns malalts, i esteu cada dia a marca TV, ja, a posar el futbol a sala, o teniu unes pàgines web específics, no sé quines són les vostres tècniques per fer d'entrenadors. Bueno, en el meu cas, no és tan perfeccionament tècnic, sí que, bueno, per tot l'experiència que he tingut jo, que hem d'entrenar, he fet exercici, moltíssim diferents, però jo em baso més que res en donar eines, els jugadors, en dir-los que, bueno, aquestes són les opcions que hi ha en el terreny de joc i tampoc em considero un entrenador que marca molt una pauta, un guió a seguir, dintre del camp, amb jugada estratègia, amb posicionament fics, etcètera, sinó que és més aprofitar el talent de cadascú i la decisió de cadascú en el moment indicat. I tu, Álvaro, jo sé que l'Álvaro David és un malalt, estaves parlant que ho diguessis, perquè ja m'ho dius tots els dies, però sí, sí, sóc un malalt. Potser el meu perfil és una miqueta més diferent al David, encara que jo estic d'acord amb el que està dient, jo crec que l'objectiu de l'entrenador és fer que els jugadors pensin i decideixin el camp, perquè si tu vas de dia els jugadors el que han de fer, finalment els jugadors no acaben aprenent res i aquí la clau és que aprenguin. Però és diferent de la base amb un primer equip. Sí, sí, és diferent, és diferent. El que passa és que potser jo soc un entrenador de perfil metòdic, una miqueta més analític, m'agrada més veure partits, m'agrada analitzar-los, m'agrada treballar bé l'estratègia i tal. És el que dius, amb un senyor més molt diferent al treball. I com a l'Ítal David passarrius, hi ha clínics, hi ha conferències, anar a veure entrenos d'equips grans, com he tingut jo l'oportunitat allà a Galícia, i webs, articles, llibres, hi ha moltes coses. Hi ha moltes coses per aprendre. Quan has cobert una web, ja us passaré l'enllaç, si voleu, d'exercicis específics per a l'entreno, que està molt bé, eh? Em faig una mica malalt, eh? Jo sé com malalt, jo sé com malalt, però de tot, eh? O sigui, fem poques coses, però les que fem les intentem, fer com petits malaltons que som. Llavors, tota aquesta gent, l'ho veu que jo crec que hi ha per internet i tots els mons, si ara fem un programa de radio a futbol sala, si en juntem tots, doncs millorem, no? I aleshores crea aquestes rets de connexió. És bàsic, el Jordi també és un malalt, encara que no confessi. Més de futbol gran, però... El Jordi li podeu preguntar al lateral dret de la selecció russa, d'acord? Que us el tirar, però és que no us dirà el dret, us dirà el substitut del dret, d'acord? Jo estic prenent nota de l'Albaro, perquè espero que el Nadal pugui vindre a jugar al Sant Jordi. Ara ja sé com què vol i què espera de tot. Sí, vindré amb una miqueta d'avantatge. Clar, perquè a l'Albaro us podríeu definir, això tenia aquí apuntat, us podríeu definir un perfil d'entrenador vostre, David Ventura. Pujeu una mica de música, Jordi, anem a fer el perfil. Tocar a més suena, pues... M'ho esteu apretant, ara, eh? Pujeu una mica de música, David Ventura, entrenador del futbol sala Sant Just a l'Evi. No, veiem. També mai oblidar que depenent de la categoria i de l'edat dels nois, el perfil d'entrenador s'ha d'adaptar. T'hem parlat de nois de cinquè, sisè primària, majoria de cinquè, i a vegades no es pot ser tan exigent o tan treballat en... Demanar-li una cosa, un jugador... A vegades s'ha de prioritzar una mica el grup, prioritzar que els nois supasin bé, que estiguin a gust, i que puguin aprendre. Si no, poden aprendre deu moviments, que n'aprenguin tres, i que aquests els disserveixin ja d'alguna manera, anar a poc a poc, perquè és una etapa formativa, però s'ha d'anar amb cuidado. Per tant, bé, bé, bé, molt bé. Políticament correcte, no? Molt bé, el David, que s'ha afinit, però ens ha faltat un adjectiu, Jordi, no? És a dir, David Ventura. O sigui, quan el marca, el diari marca, que surt allà, el d'Andi, doncs David Ventura, jo no sé què tens una paraula per tu, no? L'estava apretant molt, Jordi. Jo crec que hauria de ser vosaltres el que us dediqueu a això, que vingueu a veure un dia, un dia a qualsevol dissabte que juguem a casa, 11 i mitja, esteu convidats a venir a la bona aigua, i a partir d'aquí... Està tirant les pròtes fora, eh? Està tirant les pròtes fora. Xiolada, xiolada per David Ventura. T'ho hem afaltat, també, enviat d'especials de Raül Esvern, els partits dels enjuus. Ho farem, ho prometeu? No, des d'aquí ja la promesa ja ha feta, i d'aquí poc retransmatrem un partit de futbol, i passarem pel futbol a 11, i passarem al futbol a sala. Des de la banqueta. El màxim objectiu seria anar a raon partit des de la banqueta, o des del camp, imagina't. No li farà molta gràcia. No estarem pel partit. No sé si aniria molt bé. No m'ha quedat convençat, perquè soc un entrenador que m'agrada que es jugui a les estigues. El Baró, has defineix com entrenador? És que no sabria posar una paraula. Sí, no sabria posar una paraula. M'agrada treballar, potser, perquè m'agrada treballar. Bàsicament treballar, i després ja arriben els resultats bé. Però, bueno, sobretot entrenos treballador, i m'agrada preparar molts entrenos, i cuidar els detalls, i saps que soc molt matòdic, i m'agrada tenir tot bé. Però potser als partits, entrenador... m'ha tornat bé una mica irregular. A vegades estic una mica més ficat al partit, i crido una mica més, i a vegades en què més tranquil, m'agrada una mica transmetre l'estat d'ànima als jugadors. Si estic ficat al partit, m'agrada que els jugadors estiguin ficats al partit, i jo crec que un entrenador transmet aquestes sensacions. Si tu estàs ficat, el teu equip està ficat. I m'agrada molt les pinyes i aquestes coses. Sí, sí, sí. El Baró, has tingut l'ocasió de conèixer Joan Escriu? Joan Escriu. Sí, sí, l'he conegut. L'he conegut a Pretemporada. Va venir amb nosaltres. No s'ha delagat de l'equip? No, aquest any no, perquè... És el del primer equip? És el del primer equip, perquè el Xavi no podia venir per orar-hi amb nosaltres, i llavors el seu pare ha anat amb l'altre equip. L'han robat, no? Xavi escriu que ha deixat el futbol cel·la Sant Just. Xavi escriu... Mono mental, mono mental. Xavi escriu Mucadorada, per Xavi escriu des d'aquí, que ha deixat el futbol cel·la Sant Just. En canvi per Joan. En canvi per Joan escriu un grandíssim aplaudiment. Grandíssim aplaudiment per Joan escriu. És el referent. És l'home que... És increïble, és increïble, aquest home. Vaig tenir l'oportunitat de parlar amb ella a Pretemporada. Va estar parlant bastant millor. Si tu et conciàs un malalt, no sé què és Joan Escriu. No, però Joan Escriu és... bueno, per intentar ajudar, no? És com ell posa tot de la seva part. Jo soc més malalt de veure partits. Sí, sí, sí. Mai et faltarà ni aigua a la banqueta, ni mai sabràs quantes faltes porta. És a dir, sempre, David... Mai et faltarà una paraula d'ànim... Que mai falti de res amb Joan Escriu. Seria una mica el logo. Amb Joan Escriu mai et faltarà de res. Si fosis entrenador, David, i portessis tres faltes i et vindria... David, escolta, amb tres faltes, ho hem d'estar pendents, tots els teus nens tindrien aigua, tots estarien tapats ben cuidats, no me'l toqueu, que és penalti. És el que hem passat a la història de Joan Escriu. És espectacular. A nosaltres ens agrada molt, aquí en el juguem a casa, parlar i sobretot destacar aquestes coses de vosaltres com entrenadors i tota la gent, els nens de la teva edat, que són nens petits, que venen amb il·lusió i amb ganes, que és el primer que els hi tira, gent com nosaltres, Álvaro, de 22, 23, 25 anys, que després de tot el dia de córrer, hi ha una foto de les bambes i a jugar, perquè els hi ve d'agus i els hi ve d'il·lusió, destacar els nostres amics de l'equip, el Ricky, el Joan, que venen des de Corbera a l'Adri, vull dir que... Sí, la veritat és que sí. L'objectiu pre-temporada, quan vaig estar confaccionant l'equip, era trobar gent així, com estàs dient tu. Sigui gent del perfil... gent del perfil de treballador, gent que sortia a curro i volgui venir a treballar a dur, i que li agrada el futbol, com a nosaltres, i és el que dius tu, és complicat sortir de la feina i venir a posar-te unes bambes. Llavors, i jo exigir objectius i exigir treball. Però, clar, la gent que l'he agafat, ja l'he agafat en un perfil que fossin tots una pinya. A més, estic molt content, perquè amb aquestes setmanes que portem, veig coses molt positives, veig que hi ha una bona pinya, i això també és feina meva. A l'Aleix hauria de comprar una robeta per entrenar, no? Sí, bueno, tenim un porter que ve del handball, i encara no ha pillat lo de les proteccions, no? Però suma molt. Però hi ha un porter que ve del handball, i va vestit com un indigent, a l'entreno, directament. Sí, ahir vam tenir un petit problema, però, bueno... Però, bueno, és molt bon tio i aporta moltíssim el grup, estic molt content amb tothom, amb tots els jugadors del grup, i jo crec que aquesta temporada podem passar-nos-ho molt bé. Molt bé, molt bé. Doncs, David Alvaró, aquí hem fet més de mitja hora sobre el futbol sala, sobre el futbol sala de Sant Just, hem pogut parlar també amb el Xavi Passarrius, i des d'aquí, el Jordi i jo, en el juguem a casa, això és casa vostra. Podeu venir cada dia que vulgueu, a parlar... Recordem dimarts, ara dimarts. Recordem els dimarts de nou a 10, eh? Que veu canviar l'horari, canveu els horaris dels vostres rellotges i els horaris dels vostres agentes, dimarts de nou a 10. A la ràdio d'Esvern, juguem a casa, i és casa vostra, per venir a explicar, a comentar els partits, a demanar fitxatges, hi ha entrenadors que venen, ens falten jugadors, fem fitxatges, fem crides, que vinguin a provar, vull dir, que això és casa vostra, podeu venir sempre que vulgueu. David, sempre, escolta, vaig per la meia i em diuen, estigues parlant, juguem a casa, dic no, David, horari d'hivern, dimarts de nou a 10. Horari d'hivern, hem canviat. David, tu ets un fan del juguem a casa. Jo sóc un fan, sí, reconec. Així ens agrada. Per tant, Jordi, aquí, a l'Álvaro també ens escolta, ens ha escoltat molts programes. Sí, sí, jo s'he escoltat. El programa que va venir el Joan, també ho vaig escoltar, està molt bé, està molt graciós. Ara prometem, ara mateix prometem, tornar un altre dia amb el David. A l'Álvaro i el Joan escriu per fer caliu aquí, anar al juguem a casa. Moltes gràcies, bona nit. Moltes gràcies a tu, home. I aquest cap de setmana, partits, tu jugues aquest dissabte? No, no juguem. Aquest dissabte es descansa per l'altra setmana, diu menja de l'altre cap de setmana a les 10. Sí, contra la palma, i aquest cap de setmana intentarem fer un minestat per arribar a tope. Un minestat. Per intentar sumar els primers tres punts. I el David, per l'altre cap de setmana, dissabte? Disabte a les 11.30 a casa, no? A casa, sí. Perfecte. Doncs bona nit i moltes gràcies. Moltes gràcies a tu, home. Moltes gràcies. No es cosa de niños ni es cosa de viejos, el deporte rey es corazón dobrero, no es solo un balón entre dos porterías, es una pidión que llorada alegría. No queda obsoleto desde la pangea, de quien habrá sido esta superidea. Vente jugadores con sus dos porteros, que algunos todavía llaman arqueros. El calor de la gente impatienta el ambiente que invita el veneno. Doncs sí, senyor, sí, senyor, sí, senyor, què està passant? És dimarts i són les 9 i 40 i estan fent el jugament a casa? Doncs sí, si no us esteu equivocant, no. Això és l'horari d'hivern del jugament a casa dels dimarts de 9 a 10. I ho heu d'explicar tothom, perquè no pot ser la gent connecta a la ràdio. Els dilluns, a les 8, i on està el jugament a casa? Orari d'hivern, orari d'hivern, és que no ho direm més. Orari d'hivern, dimarts de 9 a 10. I qui sí que sabe l'horari d'hivern, i per això està a l'altra banda del telèfon, és el Pablo López, el jugador de l'Atlètic Sant Just. Pablo, bona nit. Bona nit, com estem? Molt bé, com estàs tu? Bé, molt bé. Sí? Com estem? Dimarts de 9 a 10 et juguem a casa, tu no has fallat. Escolta'm, com va amb l'Atlètic Sant Just, aquest inici de temporada? Aquesta setmana es va perdre contra el Panitens? Com ha inicial la temporada, Pablo? Ha sigut un inici de temporada una miqueta estrany, perquè de moment hem demostrat que són superiors dels altres equips, però estem en una dinàmica negativa, perquè no hem tingut càrrega sort. Per exemple, en l'Atlètic Sant Just m'ha arribat molt, més cops que hi ha d'entrar entre els pals, i davant tampoc no està molt acertat i no m'acaba pagant. Clar, estàveu jugant a una divisió més, de l'any passat, veu ascendir, i és una divisió més exigent, una mica, no? Sí, no és que sigui una divisió molt més difícil, no és que hagi canviat taire, ni gaire joc, però sí que tots els equips van a tope, i tant l'últim com el primer, pot haver-hi poca diferència. I Pablo, dintre de plantillar de l'Atlètic, tot i alguna derrota, segueix el bon ambient, segueixen les ganes de seguir a tope? Sí, això sempre. El primer objectiu de la temporada era pujar, i l'Atlètic mai arrendès i fins al final de lluitar. Dintre de l'Atlètic hi ha bon ambient, això s'ha de dir, no? Sí, això sempre, sí. Hi ha alguna cançó que soni en espacial, un gam, un style, hi ha alguna cançó... Perquè jo sé que també els d'Atlètic no només roniu a l'olà d'entreno. El Xavi l'omana ens va dir que sonava aquesta, també. Sona aquesta? No és un cop, no és un cop. A veure, posa una mica, Jordi. Pablo, estàs molt en la cadera ja, una mica o no? Sí, home, i tant, i tant. Ja estic motivat per jugar. Escolta'm, per tant, ambientàs que hi ha dintre del vestuari, de l'Atlètic, i després d'aquestes derrotes, no sé si heu parlat o no sé si heu intentat canviar algunes coses. Sí, bueno, justament ahir, com hem sortit una miqueta de bitbajos, del partit ja hem tingut una xerla i una xerla amb el míster dins del vestuari de set, deu minuts, està comentant que l'escuba porta el seu renet per mirar. I quina és una mica la... no sé, si ens pots aquí explicant exclusivament el juguem a casa, quina va ser una mica la conclusió que se'n va extreure? Simplement que, més que res, que hem tingut mala sort, però que ja hem demostrat que cap aquí, de moment, ens ha superat, tant a jugar a futbol com a títol, sinó que estem sobre dels equips que hem jugat, de la ciència i poca poble, les coses han de sortir, les pilotes han d'entrar i, per supòs, estan a dalt de la taula. Pablo, hem parlat algun cop, també, aquí, amb el Jordi Martínez, i ja ens deia el Jordi, és que es nota una mica la diferència d'edat, perquè els altres equips, home, són més veteranos. Amb aquestes catedralesionals et pots trobar des de 18 anys, que hi ha unes juvenils fins a veteranos de 30 anys que no li pots colar ni una. I amb els veteranos de 30 anys, tu, per la gent que no et conegui, tu ets el central de l'Atlètic. Un central, diguéssim, si anéssim a definir el Pablo, és un central contundent? PP. El Jordi t'ha dit PP, hòstia, PP, no, no? No, PP, no. Seria més un jàrpig que molta classe, però la pilota d'arradera, molt criteri. És una mica contundent, quan vol, a la PP. Moltes gràcies, guapo. Pablo, sí, ets un jugador que treu la pilota amb classe, però quan s'ha de ser contundent, s'ha de ser contundent, no? Exacte, sí, s'ha de ser contundent, i més en aquestes categories que no pot passar ningú. Clar, és el que anava a dir... El que anava a dir amb els jugadors de 30 anys, com ho gestiones, això? Costa o què? Bueno, tenen 30 anys, però no són més ràpids que jo. Ja els dius que és a la panxa. Els dius que és a la panxa i els dius que és el cos, no? L'únic que hi ha d'on segueixen sent, va treure-nos de 30 anys, que s'havien de buscar el cos, s'havien de donar la patada i s'havien d'acollonar-te. Bueno, de moment, de moment, l'Atlètic, per tant, Pablo, que és un equip jove, i aquestes xerrades, jo que també he estat amb equips, en aquesta divisió i també en equips molt joves, les xerrades, aquesta, serveixen per crear grup, perquè normalment, el que passa amb aquests equips tan veterans és que hi ha molt bons jugadors individualment, però no hi ha un grup, i en canvi, a l'Atlètic, sí que hi ha un grup, tothom va una, i seria una mica la força que hauria d'actuar l'equip. Sí, exacte, no és fàcil crear un grup, i crear un grup dins que està 3, 4 anys, jugant amb els mateixos jugadors d'una mateixa manera, i si és cert que aquest any hem mantingut el grup des de fa jovenims, alguns que juguen des de jovenils junts, que són 4 anys jugant, però també cal cada any alguna incorporació legalitzada, que sempre ajuda. I escolta'm, Pablo, podríeu explicar una mica més enllà dels entrenos i dels partits, el tema ludicofestiu, com el porta l'Atlètic, el tema ludicofestiu, els 17 de la nit es fan llargs o no? Depèn, si el dimens ja hi ha partit, no. Mai, mai, si el dimens ja hi ha partit, però llavors és el divendres, no, que es fa llarg? El divendres, bueno, depèn, si una copeta podem prendre, una coca cola. Una coca cola barrejada, no? Bueno, sí, la vegada és de 4, i si és coca cola, depèn, si ho podem demasclar. El David Ventura s'està aquí descollint amb viu, que li estan sortint les llàgrimes, eh, Pablo? Jo, Dani, és que tinc un germà, que és igual que jo, i sí que és cert que algun unitat ens confonen. Àlex López. Ah, ja, a l'Àlex no s'acaba de comportar el tot bé, vols dir? No, ens confonen, més d'un cor. Ah, ja t'he dit una noix, no, no, jo, de veritat, ja s'havia partit. Ah, vale, vale, vale. És que ens ho havíem comentat i dient, hòstia, no pot ser, li preguntarem, però ja ens ho expliques desmentint tots els rumors que hi ha aquí, si ho lava per Pablo. Si ho lava per Pablo, ho deixarem a l'aire, si després es rendeix el camp, tu, això és el que compta, i ja està. Exacte, exacte. Pablo, doncs, escolta, moltíssimes gràcies, ja ho saps, eh? Si tu ens escoltaves els dijuns d'avui tan nou, que jo sé que sí, ara els dimarts de nou a 10, horari d'hivern, te'n juguem a casa. Ja ho vaig dir l'Estoia, l'altre dia que havia tingut un canvi d'horari. Doncs ara els dimarts de nou a 10, digue-li, a l'equip de l'Ètica avui, ja ho pots penjar al Facebook, que si et volen escoltar en el podcast del Juguem a Casa, que posin sobre les 9 i 40, i et podran sentir aquí la conversa en el Juguem a Casa, d'acord? Perfecte, moltes gràcies. Un abraçada sempre que vulguis, Pablo, estem aquí. Moltes gràcies, disfruteu. M'agrada molt, m'agrada molt. M'agrada molt aquesta cantona. A mi m'ha abiert la neti i només m'agrada per aquesta. Està bé, és un lateral que no m'agrada. El chat està tov, eh? I continuem aquí el Juguem a Casa, i ho tornaré a dir, David, és que no se n'han enterat, no se n'han enterat. Un horari d'hivern. Un horari d'hivern o no? Un horari d'hivern, sí. A dilluns, a les 8... I em passa dilluns, perquè és dilluns. I totes han just posant la ràdio a les 8 de la tarda. Però com poseu la ràdio? Però si no hi ajuguem a casa, els dilluns, el David, que s'està passant d'allò més bé, aquí a la ràdio, i David, si tu volguessis passar bé d'abrit. Si tu volguessis passar bé d'abrit, hauries d'haure el calendari eròtic, que vam fer els nois dels Sant Just B, que ja ens ho van explicar un dia, calendari eròtic per recuperar una mica els fons, els diners que valen les fitxes, doncs vam fer un calendari eròtic. I ja vam poder parlar amb el Carles en el seu dia, i ara volem saber com els hi funciona la temporada, i el Carles és a la altra banda del telèfon. Carles, bona nit. Com estàs? Escolta'm, Carles. Com funciona la temporada? Com estan en aquest cap de setmana? Van bé, no? Bé, vam patir, vam patir molt, però sí, vam aconseguir la victòria al camp del Nou Vallès. Un partit que vam marcar el 2-1, el minut 85 de Penal. 85 de Penal? Penal injust? Injust, no. El nostre davante, que és un Gatvei, un dels veterans els podríem dir, el va buscar molt bé, i l'àrbitre va a la Penal, vam aconseguir el 2-1, i el 93, l'àrbitre, no sé si perjudicat per aquella jugada es va inventar un penal a la nostra àrea, però el nostre porter el va aturar. Què dius? Sí, el 93 va aconseguir aturar el Penal. És a dir, èpica total en el Sant Josep aquest cap de setmana? Épica total i absoluta. Portem uns quants partits que ens hem afarrat una mica aquesta èpica, perquè el primer partit també vam aconseguir el 2-1, el minut 85, una cosa així, que anem amb l'èpica, i la setmana passada, el minut 80. Sí, sí, sí. De fet, l'any anterior, Carles, una mica al Sant Josep, està una mica... gafat, no? Està una mica que tenia la mala sort. A darrere, amb lesions, partits, això amb de rotes a última hora, i sembla que ara us ho està tornant tot de cara. Hàbiam. Tema lesions estem més o menys com l'any passat. De fet, portem quatre partits, hem perdut un al camp del Fenícia, en un partit una mica estrany. A la primera part, vam haver de fer dos canvis o tres per lesions, les jugadors que estaven al centre titular i on davant té. I a la segona part, amb dos a dos al marcador i dominant nosaltres, l'àrbitre ens ciula un penal fora de l'àrea. Però fora de l'àrea, rollo gruceta. Vull dir, metre a metre i mig? Mentre a metre i mig, no, però claríssimament fora de l'àrea que els altres jugadors del mateix Fenícia ho van reconèixer molt esportivament. O a un jugador, on dels defenses del Sant Just, que no diríem qui és, perquè si no sortiria jo perjudicat, la jugada següent se'ns va a l'altre. Podria ser tu, vols dir, no? Podria ser jo, però no ho afirmarem. I a la jugada següent se'ns va a l'altre i vam estar als últims 15 minuts al nou. A partir d'aquí ens van passar per sobre i és l'únic partit que hem perdut i esperem que sigui l'únic en un temps. Ara parlàvem amb el Pablo López, que és un jugador de l'Atlètic Sant Just, i ens deia que ells estan pecant, sincerament una mica, de ser novés de la categoria, de ser jugadors molt joves, vosaltres diguéssim que no veig de la categoria res de res, i tampoc és un equip recent sortit del juvenil, vull dir que és un equip amb experiència i que això sí que ho teniu. Nosaltres ja ho vam comentar, ho havíem comentat de fent aquesta inexperiència que potser podríem pagar als nostres veïns de l'Atlètic Sant Just. Nosaltres en el nostre cas, ja som uns quants jugadors tot i que joves, que portem 4, 5 anys en aquestes categories, o potser una mica més de dalt, ja sabem de què va. Només els més joves porten dos anys jugant a Matera, amb el qual ja també coneixen com és la categoria. De moment, el que estem pecant una mica és de presses, de les presses de voler marcar molt d'hora, molt d'hora, molt d'hora, i això fa que se'ns compliqui el partit, però de moment la veritat és que estem bé, estem contents, 9 punts de 12, i volem seguir sumant. Carles, ara l'explicava en el David. David, és que hauries de conèixer el Carles, i el que has de fer és comprar-te el calendari del Sant Just bé. Com està funcionant aquest calendari 2013? Jo t'he de dir, encara no el tinc. No ho entenc, però encara no el tinc. No sé com ho he fet, però no el tinc. Doncs és molt fàcil, Marc, tu només has de fer una trucada, quan estiguis a prop del camp del Sant Just, i nosaltres acudirem el segon, per que tinguis un calendari. Sí, estem bé. Si no tenim venuts als 500, no deuen faltar molt, i estem a l'espera a veure si hem de fer una altra trucada, o no. De moment ja tinc. Estem una mica a l'espectativa per veure si acabem o no acabem de vendre a tots, però bueno, la cosa va bé. I per tant, us heu pogut pagar això, en més enllà del calendari, els fons, us heu pogut pagar tota la ficha, tota la ficha, tot el que va a la categoria als hàrvits, i a nosaltres ja ho vam calcular tot per tenir bastant el diner preparat amb tots els que hi havia. Hi ha hagut noves incorporacions, i les noves incorporacions podríem dir que, com no sortien el calendari, sí que han aportat un preu... Correcte. Un preu que vam establir al principi, i amb això, de moment, estem pagant. Tot el tema tarjetes, cada jugador es paga la tarjeta. Si treuen una tarjeta, hauràs de pagar l'euro i mig que costa, si treuen una vermella, hauràs de pagar els 3-4 euros que costa, però ens el paguem de la nostra butxaca, totes les tarjetes. Per tant, és a dir, que surt cara. La tarjeta surt cara, perquè us ho heu gestionat tots vosaltres mateixos. És que és molt interessant això, Carles, també són noves propostes, noves maneres de fer que estan sortint ara amb els problemes que hi ha, actualment amb els equips esportius, amb els equips de futbol, i també un altre exemple, que hem pogut conèixer aquí a la ràdio, és a l'oquei Sant Just, que tots els jugadors, tu ho vaig saber també, perquè és una altra proposta de maneres de fer, que tots els jugadors aquí a Sant Just, que aproven el primer any d'oquei, ho fan de manera gratuïta, no en de pagant, i els dissadeixen totes, des dels patins, fins a l'estic, fins al casc, totes les necessitats que vulguin els nois, els ho faré a l'oquei, per què? Perquè l'oquei és un esport més car, i tot el que necessiten els nens, surt car per fer-ho un any, i vosaltres ho seieu buscant la vida, són diferents maneres de finançar-se, que realment està molt bé, i que més que xondo, o menys que xondo, com ho feu vosaltres, però al final el que toca és la butxaca, i això és important. Sí, sí, i la veritat és que, mira, l'iniciativa aquesta de l'oquei de Sant Just, però està molt bé, i nosaltres el tema és aquest. Van fer la gràcia, podríem dir, a més ens ho van passar molt bé, fent els calendaris, i una vegada ja ha fet, una vegada venuts, ens posem més serios, i el que deia les tarjetes es va decidir, que si un jugador feia el tonto, i li treia una tarjeta per protestar, o una tarjeta que era inacessària, doncs havia d'assumir el cos de la tarjeta, i és mateix pagar-ho, i d'aquesta manera, el que sí que hem fet, en les quatre primeres jornades, es queden números de tarjetes, i ja n'ha hagut poques. Segur que es nota, quan et toca la butxaca, segur que es nota. Sí, sí, però bueno, en qualsevol cas, ja et dic molt content amb aquests quatre partits, amb els calendaris, i amb tot, i aquest cap de setmana tornem a jugar a casa, per tant, us convidem a que vingueu a veure'ns allà al camp del Sant Just, i... Horari? Horari, Carles, aquest cap de setmana? A les quatre a la tarda, si voleu veure els cossos que surten al calendari, ja estarem a les quatre a la tarda. Dissabte les quatre, i a veure si es fa una última venuda. Home, per Nadal es farà l'última venuda, els cagations de totes les tietes anirà al calendari, jo crec. Sí, tant, i tant, ja el tenim planejat, per veure si hem de fer una altra tirada per fer el negoci amb aquest calendari de Sant Just, esperem que sí, que vagi tot molt bé. Diuen, estem a l'espera, a veure si ens diuen que fem una altra tungada, o no? Perfecte, doncs Carles, una foto d'abraçada ja ho saps. Per cert, tu que ens escolta sempre que hem canviat l'horari, hem passat a l'horari d'hivern, els dimarts de nou a 10. Ja hem assabentat per la xarxa social, ja. Bé, bé, bé, així m'agrada, així m'agrada, hem canviat l'horari, els dimarts de nou a 10, passem a l'horari d'hivern, la gent es canvia l'horari de festa, de tres a dues, doncs nosaltres també el fem. Que problema, que problema, seguirem escoltant el programa sense cap problema. Molt bé, Carles, una foto d'abraçada, bona nit. Bona nit. Teu escoltant aquesta cançó? Perquè això no és espiant, ni és Estats Units de vi, ni és el programa especial que fan de futbol americà. Però aquesta és la cançó amb la que comença el programa especial de futbol americà espiant cada dilluns. L'agrada, l'agrada, el David, la cançó. És un cantant allà important a Estats Units. I ja té unes malucs, el David, mare meva! És la cançó dels programes dels dilluns a espiant, els programes especials de futbol americà, i com sempre aquí el juguem a casa, que la posem en música, i si són el Xipirón, ens en anem, ens en anem en aquest horari d'hivern, els divers de nou a Déu, els divers de nou a Déu, i els divers de nou a Déu. El Xipirón canja, ens en anem. Ja ho sabeu. Bona nit. Això és un control tècnic. El David, l'Àlvaro, el Pablo López, i el Carles, que han participat. Esperem la setmana vinent. Amb Orari d'hivern, David, els dimarts de nou a Déu. Que ho intentarem. Molt bona nit a tothom. La música choral, més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Hola, amics, benvinguts. Una setmana més a la sintonia de ràdio d'Esvern, i concretament el programa, la música choral, més de mil anys d'història. Tots els minuts del nostre programa d'avui, els dedicarem a escoltar música del component de la música choral, de la música choral, de la música choral, de la música choral, de la música choral, de la música choral, que va ser col·locada a música del compositor Pere Revassa, que va viure d'al 1683 al 1767. Pere Revassa va néixer a Barcelona, dins d'una família vinculada a la música. I va pertanya a una extensa dinastia de músics d'origen català. Es va formar musicalment a la catedral de Barcelona amb un dels mestres més prestigiosos del segle 18, Francesc Valls. En aquesta ciutat el jove revassa va coincidir de la capella musical de l'Arxiduc Carles d'Àustria, l'acord del qual es va establir a Barcelona entre el 1700 i el 1713, i fins i tot va aconseguir destacar entre ells component obres en honor dels monarques en diverses ocasions. A partir del moment en què Pere Ravassa va ser mestre d'acord de la Catedral de Barcelona, abans del 1713, obtindria sucessivament els magistreris de les Catedrals de Vic, València i Sevilla, sense necessitat de concurs.