I can't believe it's coming home. I can't believe it's coming home. We still believe it's coming home. It's coming home. For most coming home. It's coming home. It's coming home. It's coming home. For most coming home. Molt bona nit a tothom, són els 9 i 4 minuts d'aquest preciós Diemars 13 de novembre, El programa número 20 aquí en directe a la Ràdio d'Esvern en el 98.1, i també molts records per a tota la gent que ens escolta via podcast i sempre molt ben acompanyat per al meu company, Jordi More, molt bona nit, Jordi. Molt bona nit, Marc. A tothom us acompanyarem des d'ara mateix fins al punt de les 10 una setmana més. Som al vostre costat perquè vosaltres ens ho demaneu. Vinga, som-hi, que comenci al partit que segueixis donant aquesta sintonia perquè un dimarts més aquí a la Ràdio d'Esvern. Jovem a casa. Doncs, Jordi, línies de contacte obertes. Estem en directe, estem a la Ràdio d'Esvern en directe, i tothom ens pot parlar a través del chat i a través de la web, Jordi. Sí, efectivament, com sabem, entrem a la pàgina web de ràdiodesvern.com, entrem a l'imatge d'on sortim vosaltres sota on posa el chat, un cop allà sortirem al mainstream, i allà, t'han sols, es posa un login i ja ho sabeu. Preguntes... I xarra. I avui tenim sorpreses, perquè sortegem una samarreta Nike. Atenció, atenció. Samarreta Nike. M'expliquem això, Jordi, explica-m'ho bé. Sí, tenim una col·laboració d'una bútica de roba d'esports, Rambe esports. Rambe esports? Sí. I tindrem una cosa per parlar amb ell, perquè ens expliquem com va la seva tenda i la seva pàgina web. És a dir, per tots els que ens esteu escoltant, farem un sorteig a la meitat del programa, a les 9 i 30, on tindreu l'ocasió, tots els que ens esteu escoltant, de guanyar una samarreta Nike gentilesa de Rambe esports. I estic molt ben acompanyat, Jordi, avui hi ha una gran previsió, aquest cap de setmana, van ser els càrs de cuixinet, i estic acompanyat de l'Enrique, bona nit, Enrique, i també estic acompanyat del Just, bona nit, Just. I escolteu, aquest cap de setmana, van ser els càrs de Sant Just, i a l'Enrique, al meu costat, és un campió, ni més ni menys de la categoria cadet. Com córrer això per dintre, sentir-te campió? És una emoció molt forta, perquè la veritat és que no ens esperàvem, ja que sortia en una posició no molt afortunada, i a l'acabada la il·lusió va ser molt gran, no ens imaginàvem. Tu hi ha el naum, eh? El naum que... El naum conduint i jo corrents. El naum s'ha hagut d'absentar avui, perquè tu has hagut de córrer, i el teu nivell físic ara mateix, diguéssim que no és deplorable, però podria millorar, no? Sí, tinc unes agulletes i no puc ni caminar ni córrer, quasi. En canvi, el naum encara pot anar fent, i està entrenant, i per això avui no he pogut vindre. Vas quedar campió de la categoria cadet. Enrique, pels que ens estiguin escoltant, quants anys tens? Ara tinc 16. 16. I explica una mica com va... Perquè ara m'explicaves que veus sortir tard, cés a la final. Vam sortir tard, cés a la final, perquè la veritat és que... totes les curses anteriors que vam fer no van ser molt afortunades. El dia dels cronos mateix, vam fer uns temps terribles. En dos de les baixades ens vam estampar contra la primera corba. No pintava gaire bé, no? No pintava gaire bé, després totes les carreres anàvem avançant en posició, però després ens tornàvem a xocar i tornàvem a cada sortint de les darreres posicions. Al final, a l'última carrera abans de la final, a la semifinal vam aconseguir sortir... Vam aconseguir quedar segons, vam poder a la final sortir terceres, i allà vam muntar l'estratègia i va sortir bé. L'estratègia va funcionar, no? Tal com vam planejar. Sí, però hi havia alguna estratègia prèvia, diguéssim, sobre mapes i planos molt detallat que va sortir al peu de la lletra. Tal com la vam planejar. Com quina era si es pot desbatllar, eh? Sí, que és bo. Nosaltres sortíem en tercera posició. Teníem tres carrers abans i dos al costat, una mica més avançats. Nosaltres, en totes les altres carrers, vam utilitzar l'estratègia de passar pas darrere els dos primers i la barris a l'interior, a la primera corba. Però a la final ja no es podia, perquè els corredors eren iguals de ràpids. I el que vam fer va ser... i vaig i jo al meu company. Tu tira cap a l'esquerra quan puguis, perquè jo avanço el segon corredor corrents i com sigui. I efectivament, vam sortir, el vaig avançar, i a la primera corba li vam marcar a l'interior del que anava primer, i a partir d'allà ja vam treure una distància bastant gran, i vam anar en calma, vam frenar la segona corba tranquil·lament, i vam arribar a la meta amb bastant avantatge dels demés. Mare meva, sembla que just bona nit, com està? Bona nit, bona nit, què tal? Bé, molt bé, molt bé. Molts ha disfets d'aquest any a la cursa. Més participants que mai, i molt content a passar la pluja que ens va sorprendre el matí del diumenge. Vam poder tirar la cursa endavant, tothom s'ho va passar molt bé, i no sé, els mateixos corredors han de dir allò que es van passar, no? Sí, però s'ha de dir, eh? El diumenge i el xàfag cacau donen ganes de plegar la palla i tornar-te'n a casa i a veure tornar a obrir els lluis, i era mentida, allò que el passa. Sí, una mica, sí, jo m'haig etxacat, també, dient, m'ha acabat un tot, que plou. Però bé, també és dir-vos a tots els corredors i a tothom que ens escolta, que la cursa és per fer-la un cop l'any, i hauria de ploure moltíssim per suspendre, perquè tot el que hi ha darrere de la cursa costa molt de muntar. Suspèn d'avui fer un atac de setmana, s'ha de fer, s'ha de fer. Per això, des de l'organització, tant l'any passat, que també va ploure molt com aquest any, hem decidit tirar endavant, tirar endavant, tirar endavant, i els corredors ho agraeixen, i tothom... La felicitat es notava, jo... Jo també em tiro un car, i quan plou, dius, mentre no es suspengui, aquí ens ho passarem bé, eh? Perquè en Riqui, amb el diguéssim que l'escalfall mullat, hi ha una mica més d'emoció. Hi ha bastant més emoció, i... i que anul·lesi les carrers per nosaltres és una gran decepció, perquè el car és un cop a l'any, i nosaltres ho disfrutem de mala manera, i que ho anul·lesi seria una gran decepció per tots els corredors. Escolteu, avui, aquí, en el programa, et juguem a casa, tenim per primer cop un company, un amic nostre, que ha obert una botiga d'esport. És el David Rambe, amb la botiga Rambesport, i ara ens explicarà, perquè cada setmana, o sigui, cada setmana, ara ja us heu de fer uïns del juguem a casa, perquè el David i la seva botiga Rambesport regalarà una samarreta en Aiqui a un dels uïns que guanyarà el sorteig. I el David, que ja el tenim altra banda del telèfon, ens ho explicarà molt millor. David, bona nit. Hola, bona nit. Com esteu? Molt bé, home, aquí, entusiasmats, eh? Rambesport i el juguem a casa, estan creant una parella que és infel·lible, i els uïns ja van bojos per aconseguir aquesta samarreta, David. Exacte. Nosaltres, el que volíem és, sobretot, interactuar entre vosaltres i nosaltres, per aconseguir més seguidors per cadascun dels nostres programes i de la botiga Manloca. I escolta'm, David, aquesta samarreta per, diguéssim, el premiat, el que guanyi aquest premi el farem a dos quarts de deu. A dos quarts de deu farem una pregunta, una pregunta que els uïns del juguem a casa. Jo crec que ja han de saber la resposta, i el primer que la respongui, se'n portarà aquesta samarreta. Aquesta samarreta de Rambesport, David, ha explicat una mica, els que ens estan escoltant, com poden venir fins a la botiga, que hi trobaran, i totes les facilitats, una mica, per arribar fins aquí a Rambesport. Sí, jo us ho explico una mica. Nosaltres, la col·laboració que fem, ens agafarem amb una samarreta anant, que potredra i fit, la tenim en varios colors, i que és per practicar qualsevol esport. És una samarreta de maní a curta. Nosaltres, en recordes que nosaltres som una botiga on-line, per l'otant, bueno, per fer l'entrega ho podem fixar, com serà de prop de Sant Llurs, la portem a la ràdio i li portem allò gent, perquè ens conegui a tots també a de prop, i si ens vol preguntar alguna cosa. Home, algun dia podem fer la famosa foto com d'un fitxatge. Tu, el Jordi i jo, com si fos un nou fitxatge, juguem a casa, ens hi posem els tres, i amb l'Uient fem la foto amb la samarreta, a veure aquest Uient d'avui qui serà el que se'n portarà la samarreta, però li podríem fer entregar la setmana que ve, què et sembla? Em sembla perfecta. Si ho veuran que tot de solitat no hi atongo ni ho veig, i la gent s'animarà més. I per tant, la botiga on-line, Rambesport.com, és la pàgina web. I quins productes de esportius trobarem allà? Mira, nosaltres treballem amb tot el tipus de producte per vendre qualsevol tipus de col·lectiu, hi ha una escola, un particular, o un club de futbol, o un club de l'esport que sigui. Nosaltres tindrem material de tot tipus. La web ara està amb obres com aquella que diu, i llavors estarà en prerendiment a partir de la primera setmana de desembre. Perfecte. Hi ha, diguéssim, de cara Nadal, que el caga tio, tot allò que es vulgui comprar, a Rambesport es troba. Exacte, ja ho tenim. I sobretot, el primer mig d'inauguració, eren uns components de desconta, i una pila de regals, que també farem alguna coseta més de cara Nadal, també amb el jugador de casa, que, com sempre diem, són sorpreses que poca a poca anirem fent. Doncs, David, de veritat, que moltes gràcies, que ens encanta que estiguis aquí, formes per allà de l'equip de juguem a casa, i cada dimarts obrirem aquest regal que ens portarà Rambesport, i ho farem a través d'un concurs. Moltíssimes gràcies. Cada dimarts et tindrem aquí, i ja ho saps, juguem a casa i Rambesport anem de la mà allà on sigui. I una coseta abans d'acabar, ràpida, que ja sé que la ràdio els temps van que volen, que per qualsevol cosa, els amics solidars del vostre programa, qualsevol dubte que tinguin, de moment, tenim a veure el que és el Facebook, Rambesport, i el Twitter, que també és Rambesport, per qualsevol consulta o el que vulguin, d'acord? Perfecte, Rambesport, tant el Twitter, el Facebook, i la pàgina web, a principis de desembre, que estarà operativa, i si no, els dimarts de 9 a 10, aquí et juguem a casa, també a Rambesport. D'acord, David? Moltes gràcies, una fort abraçada. Moltes gràcies a vosaltres, i aquí us continuo dissentint. Molt bé, bona nit. Adeu. Continuem aquí, el juguem a casa. Enrique, una samarreta de Rambesport, a tu i el naum, baixant pel carrer Freixes, això ja hauria estat espectacular, eh? Sí, sí. Hauria sigut ja ben equipats. Tornem una mica amb el que parlàvem abans, i sobretot d'aquesta cursa de Cards, just, en els últims 5 anys, el cop que hi ha hagut més seguidors, ja som una nova categoria, no? Sí, sí, estàs. Bé, des de l'oblització estem molt contents, 130 Cards, amb una nova categoria, la categoria mixta, que hem tingut 6 Cards, però 5 Cards, al final, suficient per poder fer una greia, una aposta diferent i una mica arriscada, perquè hi ha una categoria fèmina, una categoria senior master, que podria barcar tot aquest mercat, però tot i així hi ha hagut una sèrie de corredors que han volgut provar aquesta nova categoria. I estem molt, molt contents. També destacar que aquest any fèmina s'ha sigut la categoria més corredor, amb 21 Cards. Seguit de Batarans, seguit de Batarans amb 20, i després hi ha vei senior master, que eren 31, però com que són dues categories, es divideix i queden menys Cards. Escoltem, després tindrem l'ocasió, Enrique, també, de parlar amb el Marc Naix, que el trucarem, que s'ha quedat, diguéssim, amb la mela, els Javis, no? Perquè parlàvem amb ell la setmana passada i ens deia, tu, Enrique, imagines la família Naix, la bogeria, els Cards, que el germà, el Dani, va venir d'Airlanda a córrer. Tu, tu, creus que el naum, el teu company vindria d'Airlanda, s'està tan malalt, creus, pel Marc? Tant malalt no crec que estigui, però li agrada molt els Cards. Doncs el Dani, el company del Marc, ara hi parlarem, va venir d'Airlanda i només l'objectiu era guanyar, i es van quedar a les portes, es van quedar a segons. L'any passat també va passar el Marès, el Toni Coveix i el Joan Barrera, els van acabar frenant el número 1, no? Home, jo els nars els he patit, perquè jo sóc d'una acció molt semblant, i quan em tiràvem Cards, quan estaven els nars a la categoria, poc hi havia a fer, saps? Poc hi havia a fer, sí, realment sí. Però ara sembla que en el Cards número 1, que se li ha dit, en el Barrera i el Coveix, ningú els pot superar, no? No, des de fa 3 o 4 anys ben bons, que no hi ha qui el superi. Això és una mica... El senyor Màster s'ha passat mateix. Hi ha una tongada, una acció que és 5 anys de domini d'un Cards, que és una parella aquella que porta el ritme, té el Carbo, un bon ritme, una bona companya de 303, i no hi ha qui el desbanci. I aquí, 4 o 5 anys, a veure si aconseguim que... O se'n van avatarant, o bé, potser és una parella millor, no? Clar, perquè parlàvem també la setmana passada que els germans nars, els germans nars, tenen el gran enginyer, com a regbúl i el gran enginyer, a dintre dels Cards i el gran enginyer, que és el pare del Marc i del Dani, que és un crac. Enrique, no sé si tu i el Naum, com ho porteu al tema tècnic, si teniu algú que us dona suport a darrere, si us passen moltes hores tancats al garatge, el car us ha respost, no sé quina valoració em fa després de la cursa, si t'has respost el car o no? El cara el va construir, bueno, vam anar nosaltres, jo i el Naum, amb un amic de la mare del Naum, i ens va construir el car, nosaltres vam estar revisant-ho i tot, i a partir d'allà, el que s'ha encarrat sempre de mirar-ho, tot ha sigut el meu pare, sempre ha estat allà, tema frens, canvi de cuixinet, si sortir algú, reparacions, si la fusta es trencava i tot ha sigut el meu pare, a partir de la construcció del car. Com es diu el teu pare?Enrique, també. Enrique, no? O sigui que també ens heu escoltat, potser? Sí, ara mateix ens escolten. Jordi, un aplaudiment per l'Enrique des d'aquí. Sí senyor, el pare de l'Enrique. L'Enrique, que és un dels artifacts, també de que arribés fins al final, l'Enrique i el Naum en primera posició. Veu tenir algun problema durant les baixades? Algun fallo... Aquest any, no tant. L'únic problema que vam tindre va ser que se'ns va fluixar el fred, i el vam tindre capretant bastant, però cap problema més. En general, sí que hem tingut més problemes, com sense arribar a sortir un cuixinet, o sense arribar a trencar el fred, però sempre ha sigut possible reparar per les carreres. Sempre hem estat a tren, i hem pogut seguir-nos tirant. I just, clar, parlem de cuixinet, de frenos que salten. Des de l'organització, no sé si ha hagut algun accident gran, algun problema una mica sèrio, se'l camin l'anècdotes, no sé si m'ho pots explicar algunes. Mira, per exemple... Jo vaig veure com un noi se'hi partia l'eix, o sigui, jo baixava amb la moto i just estava amb mi, un noi, d'acord, estava arrencant, estava arrencant, i d'acord, es va quedar... Un tros deixant la mà i es va fotre un cate contra la nata. Però va ser molt divertit. No, de fet, greu, greu, no hi ha hagut re... De fet, una sortida amb volància només, que és molt destacat, que només ha sortit una vegada, normalment sortes a quatre, per un noi que es va fer re un cop, una contúgio i està una mica marejat, però per la resta ja estava. No, re, greu, re, greu, realment. Ja era un incident. A la final de baterà, ens va haver un incident greu, que el segon, el que sortia segon de la final, se li va trencar la direcció al mig metre de sortir, i es van portar el tercer, el de la seva dreta, per davant ja el va estampar contra les valles. Es van quedar els dos sense final, no? Ara es van enfadar una mica, però l'altre va comprendre, que se li havia trencat el car. Hi ha problemes a vegades d'empesa, de veure si has jugat brut... És una competició, i els que participen suprenen com una competició. I els que ho veuen, no. Clar. I a les hores, a mi és una de les grans, perquè jo estic molt... O sigui, jo he participat molts anys, aquest any, per exemple, no he jo participat. I a les hores et tenen a dones, que quan estàs allà dintre, ho veus de la manera que quan estàs a fora penses. Però com puc estar-ho vivint d'aquesta manera, no? Exacte. Si només és una cursa de poble, oi, no, ets un catecar de fusta que ens tirem per una baixada, ja està. Però la gent ho viu molt, i això és el que fa gran, també, que la gent ho visqui tant, i ho esperi tant. Enrique, tu hi ha el naum, no sé... Perquè l'altre dia parlàvem, també, amb altres corredors, que feien una setmana abans, ja veien vídeos, ja es motivaven. Bueno, hi havia alguns que se'n anaven a córrer. No sé, vosaltres, si us ho preneu, amb quina sària t'ho us ho preneu, si us motiveu abans... Nosaltres, abans de les carreres, sempre estem molt, molt, molt motivats. I ja estem planificant estratègies. A veure, tampoc estem... Això serà molt, això és total. Tampoc estem setmanes abans plantejant-ho, però el dia de les carreres, és solament pels cals, no hi ha res més que pensem al cap. Sempre estem junts a l'hora de dinar i anem parlant, que ha fet els cronos, la següent hem de fer això, hem de fer l'altra... Totes les estratègies t'han plantejat abans de baixar. Tot. I vídeos, durant la setmana, també, potser, per anar motivant... Us heu arribat a gravar, jo, al màxim punt de malaltia que visc, un que li encarrega en un amic o així que el gravi, a ella, a la curva 1, per exemple, per després veure quins errors fa a la curva 1. Tu has arribat a fer això. Bueno, a veure, hem agafat vídeos d'amics que ens han ensenyat, i li ha dit, mira això, això s'ha d'amigurar i tal, però el que el nou millor és que ens fixem en els grans corredors, en els veterans i en els senyors, anem a la primera curva i ens fixem com fa la primera curva, que és la més interessant de tota la carrera, i ens hi fixem bé com la fan per intentar d'imitar-los i fer un bon temps. De fet, abans ho parlàvem, amb els que estan aquí a la tertúlia, la primera curva, amb molts cops, determina com acabarà la meta, perquè qui surt primer, bé, amb velocitat de la primera curva, i l'altre sap bé, és molt complicat que perdi posició, a cagar la segona curva directament perquè, si no, arribes molt segur a la posició que ha sortit a la línia de meta. Tot i que la segona curva és de... a mi, jo és el meu punt d'èbil. Evidentment, evidentment. Perquè em confio i menjo la segona, dintre de la segona curva hi ha dos corbetes, i la que s'acaba de tancar, aquella, és criminal. Aquella és criminal, l'objectiu és la paia, per molts. Jo he anat un parell o tres de cops o més. M'altres també l'hem passat. Anàvem primers amb els d'una... És a dir, era amb l'únic car de la nostra edat, que estàvem a la final, a la final d'aquella categoria. Anàvem primers i a la segona curva se'ns va trencar el freno. Ens vam anar contra la paia, quina ràbia. Vam poder afalcar i vam quedar a tercers, però... Clar, és que allà és el moment on pateix més el freno. Després de la segona recta, a l'any passat... Aquest any va plorar al principi, i cap a la final ja estava sec a la pista, però l'hem passat bastant mullada durant totes les carreres, i el freno a sobre fallava més. I a sobre se'ns va trencar, ja va ser un desastre total. Vam poder rectificar i quedar a tercers, però... És una decepció. Clar, quan es trenca el freno... Què es fa? Quan es trenca el freno hem d'acudir el pare Enrique en el garatge que deu tenir... I que el rapari. Ja sou de ràpid perquè t'estan criant a les velles, no? I jo t'estan criant i jo t'està dient... Jo he tingut problemes del dia abans de la carrera, sortir de casa pel matí, i que pel carrer se'n trenqui el freno. És a dir, sense pujar. De passar el cotxe, el car del garatge, el cotxe, que se'n trenqui un coixinet, o que se'n trenqui... O l'eix, un any se'n va a partir l'eix. És a dir, jo he entingut que allà, en un moment, agafat totes les eines i tot, sempre hem tingut problemes, però aquest any ha sigut ja més tranquil, i mira... Mira, mira... Mira el resultat, no? Que veu que a les cronos... A les cronos vam quedar cinquers, però... O sigui, que sortint cinquers, a la final tercers... A la final tercers i... És a dir, en cap moment de tota la carrera, veuen a primers fins a la final? Bueno, primers vam arribar a anar, després no vam acabar, però primers vam arribar a anar. Vale, vale, o sigui, en algun moment veu tenir... Vam tenir, i els quarts de final, els semi-finals, vam tenir l'aportunitat de posar... És a dir, es van posar primers, però se'ns van al car contra la paia, i bueno, van passar. En Riqui, ara parlaves de que et fixes amb els corredors més veterans? Sí. Els germans naix, se'n veu un exemple? Sí, amb els germans naix, el naum i jo sempre ens hi fixem, i algun cop vam parlar de més, i el naum li ha preguntat les estratègies, com ho fan a les corbes i tal, que diuen que l'important és, a la primera corba, frenar-la molt i fer-la per l'interior el més possible i córrer, córrer molt. Doncs, espera, En Riqui, perquè ara, clar, l'En Riqui no ho sap, però t'estàs escoltant, Marc Naix. Marc, bona nit, com estàs? Bona nit, molt bé, i tu? Molt bé, home, estem aquí parlant amb l'En Riqui, un campió de la categoria cadè, que diu que agafa les teves instruccions, no sé, això. Tira unes ploretes, que deus estar creixent aquí a casa, no? Sí, sí. Sí, sí. Sí, sí. Escolta, em parlava el Just, que el Barrera i el Cubei, home, porten 4 anys que són intractables. Dimarts passa tants deies que l'objectiu era que, de primer, no sé quins regus et deixa aquest segon lloc. Home, realment... no ho sé, home, realment teníem ganes de guanyar, l'únic és que aquest any han demostrat que, bueno, per algú són el número 1, no? I suposo que el que hem de fer és intentar anar pel crono i han d'intentar sortir primers, perquè si sortim segons ja, és molt difícil d'avançar-los, molt difícil d'avançar-los, perquè fan un circuit perfecte. No sé que se'n vagin contra la palla o que facin algun error, és pràcticament impossible d'avançar-los. Escolta, Marc, quantes dècimes de segon va haver-hi de diferència entre el car número 1 i vosaltres? Entre el car número 1 i nosaltres era 0,56 d'algú, sí, re, mig segon. Imaginat, o sigui, no, mig a dècima de segon, no? Què veuríeu fer? Vosaltres 51-1 i ells 51-05, o com van això? No, no, no, mig segon, mig segon, era. Nosaltres vam fer 52-1 i els van fer 51-6 o així. Donito, donito. Home, és que... Vam fer un sol cronó. Vam fer un sol cronó i vam venir a la tarda a passar-se, a veure què feien els altres i no es van llançar. Va marcar el millor cronó i se'n van anar a casa, a descansar. S'ho tenen una mica cregut. Marc, això, hosti, fer un cronó i anar-se'n. El Dani, cap expressament d'airlanda, segur que es voldria haver tirat, quasi, en la seva tanda. Sí, sí, sí. Com ha marxat el Dani cap a l'airlanda després del cap de setmana? A segon lloc, home, pujar-se al caldi aquí no tothom ho pot dir, però... Ha marxat content. Ha marxat content, l'únic que ha marxat ja, pensant... què és el que hem de canviar per en un futur que pugui guanyar, no? Quina nova estratègia hem de fer? Hem de treure potser pes del car o sóc jo que m'estic engreixant, o què passa aquí? Però està pensant-ne possibilitats per intentar... Perquè, escolta'm, Marc, ara l'Enrique diu... Quan els germans naix, em donen instruccions, em donen una mica... Quines són les... Els essos és la següent, quan comença la cursa, i sobretot a l'hora de fer els cronos. L'Enrique, Marc, va sortir tercer a la final i va acabar primer. Collies. Què et sembla, a qui? Categoria cadet? El número 1 de la categoria cadet t'està escoltant, i el Marc t'escolta, Enrique, també. Jo, realment, donar-li la nora bona, va sortir tercer, és una posició que a mi no m'agrada molt, perquè surts obert, i ja no sé què hi ha a les 6 posicions de la primera recte, va arribar a la primera cursa per fora. Jo no en sé, els que van primer i segon no ho fan bé, i te rosseguen contra la palla, clar, has perdut molt aquí. Però que està molt bé, està molt bé, logicament. Explica-li, Enrique, l'estratègia que vas portar a la final. L'estratègia va ser que havíem d'avançar el segon car, i fos com fos, i vaig córrer com un... Com un desesperat, no? Com un desesperat per avançar-lo. Els vam aconseguir avançar i vam marcar a l'interior els primers, i a partir d'allà ja vam trobar bastant avantatge per acabar la carrera tranquil·lament. Doncs uns cracks, i Marc, és que a mi no saps... Estàvem allà empanyent el teu car, a veure si després de la... Explica una mica com va anar a la final. Veu entrar a la primera curva molt junts, i va ser a la segona recte on veu tenir la possibilitat. Veurem una mica com va anar a aquesta final. Bueno, sí, nosaltres, la primera curva vam arribar... Ens vam posar entre el car tu i el que sortia a quart, entre els dos. Que no sabíem si hi podríem posar o no, perquè el que sortia a quart... era l'Antiveros Petit, que corre molt, i que no sabíem si hi diríem espai per posar-nos. El David Ventura, oi? No ho sé, el David Ventura i el Car Platjat. Sí, sí, sí. I que nosaltres anàvem amb la intenció aquesta, no? Ens va agradar intentar, que és el que va passar l'any passat a la final, intentar posar-nos per davant de l'ú, ja a la primera recte. Però aquest any era impossible, va córrer molt, i no ho vam poder, però ens ho vam poder posar junts darrere seu. A la primera curva, re, la vam fer igual, però, clar, ells una mica més abans que nosaltres, però nosaltres vam sortir potser millor de la primera curva. I, clar, a més en mai jo ja veiem que ens anàvem acostant cada cop més, com que anàvem més ràpid que ells, ens anàvem acostant, acostant, acostant... Vam dir, ja hem d'anar per totes. I ara, quan vam arribar a la segona curva, clar, com que anàvem amb les ganes d'avançar-los, jo vaig començar a obrir molt, per dir-me'n si ens tanquem de cop, i des que fem la interior, perquè anàvem molt ràpids. Però, clar, no sé com s'ho van fer, que anàvem superàpids. Jo he vist el vídeo de la final de la segona curva, i ells, a l'usil·lat que entra a la curva, no sé com el Car fent a la cop, salgi tomba i el posa en recte, a la meitat, no? És algo que vosaltres us obriu molt més, que aneu molt més a la palla de l'esquerra, no? A una velocitat similar a la d'ells, que no més ràpid, perquè anàvem... No, només enganxar-hi, o sigui, ells us treu l'avantatge gran a la segona curva. Jo he vist el vídeo de la segona curva, és on guanya l'avantatge. Sí, perquè anàvem just darrere i diem, va, va, va, aquesta és la nostra, i clar, ens vam precipitar i no vam fer una prova. I jo no entenc, perquè jo vaig dir als deixos, i els cucinets no van reaccionar, van anar rectes, i ens vam anar obrint, obrint, obrint, sense que vam tocar la palla. I ells anaven a la mateixa velocitat, no sé què tenen els cucinets, però van agafar el millor algú, i la van fer per dins i que, ah, ja no ens van escapar. La clau, diguéssim, del car número 1, sempre deien que ells a la segona curva no baixen, només treuen el peu i molt poc. No baixen, no baixen. I en aquesta final tampoc van baixar, però la velocitat que agafen sembla impensable, no?, que no es dirà ràpid, el car. Sembla impensable, no?, realment tenen una tècnica i un car, que està fet pareix i adaptat a la seva manera de conduir. Però és que és impressionant, el vídeo, de cop el car es posa recte i aconsegueix agafar la curva sense obrir-se, gens ni mica, no? Quan altres, tots els altres que venen per darrere, sobren molt més, no? Tots els vídeos aquest just, els podem veure al Facebook, oi? Exacte, el Facebook hi ha vídeos, i el dia 24, evidentment, passarem al vídeo que podrà veure a tothom, evidentment, amb les finals incloses. El Facebook, cars de cuixinets, tots aquests que tingueu un vídeo que veu passant el que refreixes i veu que fa amb el vostre iPhone, veu fer un vídeo, us el descarreueu, el pengeu al YouTube, al Vimeo, a qualsevol xarxa social, i al Facebook, dels cars de cuixinets, i pengeu l'enllaç. Jo, per tant, a l'hora de fer el vídeo general, el vídeo final dels cars de cuixinets, el dia 24, us podran fins i tot agafar imatges vostres, i també serveix per els malalts de l'NKB, al mes d'octubre, ja començaran a mirar els vostres vídeos. Això passa molt. Has vist el vídeo d'algú que l'ha fet, i és el vídeo que t'ha motivat aquella cançó que t'ha posat, i vull dir, això serveix per... Això serveix, això serveix per motivar, eh? La gent, sí, sí, hi ha molt de malalt dels cars de cuixinets, molt de malalt. He penjat els vídeos d'allà, que portava la GoPro aquí al cap, enfocant cap enrere, he penjat els vídeos de la final de màster de l'any 4 i 8 anys. Pensa en el Facebook, en l'enllaç, en el Facebook dels cars de cuixinets, i serà, o sigui, el vídeo és des del teu casc, la final i les semifinals de màsters, no? Sí, sí, sí. Home, doncs serà un espectacle, això. Sí, sí, sí. Molt, molt, molt. El problema, clar, que al nas segon no podrem veure el número 1, eh? No. Sí, sí. Marc, escolta'm, moltes gràcies, de veritat. De res. Molt bé, doncs. Per aquesta estona, ja ho saps, des d'aquí, nosaltres anàvem amb tu, veníem tan tampenya, i jo vaig veure la recta final, i no vaig veure la primera, ni la segona curva, ni res, però, clar, com ho expliques, semblen intractables aquests. Sí, sí, sí. Aviam què fem, sí, sí. No pateixis, això és qüestió d'experiència. No fa tants anys que ho ates a la categoria Senyor Màster, i ells porten molts més anys. Això és qüestió d'anar-hi i pillant les mides a la categoria. Sí, sí, sí. No pateixis, que d'aquí un parell d'anys, ho veuràs. Això es canvia de ciclo, canvio de ciclo. Fin de ciclo, ja t'ho dic ara. Heu de fer un dos a sis, un dia, i deixar-los en última posició, en una avançadeta, i estar-los amb la palla, i aleshores, en aquell moment, ja els tindreu. Marc, escolta'm, doncs, una fort abraçada. Molt records, també, a l'enginyer dels càrs de cuixinets naix, el Cris, i en Dani, també. Molt bé, moltes gràcies. Vinga, bona nit. Bona nit, Dani. Doncs, Enrique, el Marc, que no pot ser, tu l'encabés, seguiràs a cadet, o ja passaràs a... Avances de categoria. Avances de categoria, no? Jo dic per experiència que quan passes de cadet a júnior, pateixes, perquè diguéssim que ja comença a ver-hi la mala llet. Diguem-li mala llet, si vols. Sí, tots els pilot i corredors ja estan més forts, més ben formats, i ja no hi ha tanta diferència. Abans, quan eren petits, em recordo així, era més alt que els altres, cada cop, cada cop ja em costa més atrapar-los a la recta i avançar-los, i cada cop és al nivell així igual. Sí, sí, sí. Hi ha més mala vava, eh? Tu ho has dit molt bé, Marc. Hi ha més mala vava, és veritat. Sobretot els júniorers, que és 17,19, que és aquesta... Són hormona. Exacte, és hormona i mala vava, una mica junts. Jo recordo el salt de cadeta a júnior i dius, però aquí no correm el mateix. Vull dir, la gent a cadet va a tirar-se pel carrer freixes i a passar-s'ho molt bé, i hi ha alguns que encara van amb el Giri a la mà, i al júnior, quan t'has menjat dos cops la palla, que t'hi han estampat, dius, això és una altra cosa, eh? Exacte, m'han fet adult de cop, no passa res. Exacte, sí, sí, sí. Doncs, escolta, Enrique, un plaer tenir-te aquí, just. Moltíssimes gràcies. Moltes gràcies a vosaltres. Avui al Tres Tur, cas de cuinets, Ràdio Esder. No passa res. Moltes gràcies a vosaltres per donar una mica de peu i veu els cas de cuinets, que és una festa de Sant Just, que és de tothom, i que gràcies. Doncs l'any que ve hi tornarem, segur. Sí, sí, sí. Només ens falta fer la pista coberta. Exacte, ja ho aconseguirem, no patiu. Algun dia ho aconseguirem. Enrique, gràcies, bona nit. ... I don't know me, stay on your streets at this time And they'll be carving you up all right You say you gotta stay hungry Hey baby, I'm just a five star in the night I'm dying for some action I'm sick of sitting around here Trying to write this book I need a little reaction Come on baby, give me just one look You can't start a fire Sitting round, trying to break it off This gun's the higher Even if we're just dancing in the dark You can't start a fire One without a sure little world going apart I'm sick of sitting here I'm dying for some action I'm dying for some action I'm dying for some action I'm dying for some action I'm dying for some action I'm dying for some action Digma'rs 13 de noves d'anys És el dia que avui Per primera cop el juguem a casa Els nostres intactes podrán guanyar Comença el concurs La nostra pregunta màgica La nostra pregunta màgica ho poden en track O trucant Com es diu el constitutex Tècnic, ex tècnic del programa. Com es diu el nostre ex tècnic del programa? Com es diu? Deixem una prova sonora, per a veure si la gent sap qui és. A veure, pot saludar? Bones, què tal? Atenció, la prova sonora ja la tenim. Ho deixem aquí, eh? La gent pot dir pelxat el nom del nostre ex tècnic, on es pot trucar, si ens truca ja, si ens truca ja la camisa de seva. Si el donen pelxat, li atribuirem, però fins que aquella persona no truqui, no truqui, no decideixi qui és. No li donarem. Per tant, Jordi, molt atent el xat, molt atent el xat a veure qui és el primer que respon, perquè recordeu nosaltres, fem el programa... Atenció, tenim resposta! Tenim resposta! Una porta de blau divendres! Sí senyor, sí senyor! El Marc, no sóc jo, he de dir. Jo no tinc xat, eh? Atenció, el Marc. I com n'hi ha entre els jugaries, Marc? Com es diu, de com nom? Marc Naix, que ens estava escoltant, potser. Com nom, Marc? Doncs, no ens contesta. Morer, morer! Home, home, home, però això... Això... Això què és? Però marameva, marameva. Què és la resposta, el Marc? Es diu Fede. A veure la gent que més respon, que més respon la gent, que continuarem aquí escoltant. A veure qui truca. A veure qui truca. 93-372-3661 posem el telèfon en el xat, posem el telèfon en el xat, i així la gent que pugui trucar, els hi posem el telèfon en el xat i la gent que vegi el telèfon i que hi podrà trucar. Atenció, 93-372-3661 Ara mateix, en joc, una samarreta de Rambe Sport, Rambe Sport, una samarreta que us podeu importar si asserteu com es diu el nostre tècnic ex-tècnic del programa. Una samarreta en joc, una samarreta Nike Drive Fit de Rambe Sport. Atenció, 93-372-3661 93-372-3661 93-372-3661 93-372-3661 1. Jo estic nerviós, per veure si truca algú. Jo estic nerviós. Una samarreta Drive Fit han assertat pel xat el nom del nostre tècnic, però estem esperant a veure si truca algú. Mentre esperem, us volem parlar i explicar que ja comença a fer fresqueta. La temporada de Neuges aquí, eh? Queuen les volves a la sardanya. El Pallars Josep comença a tenir-se de blanc les muntanyes i els malalts de l'esquí, de l'esnou i de tot, de tot el que sigui a sobre de la neu, ja comencen a estar contents. I un dels grans artífacts d'aquesta temporada d'esquí es diu Alex Mora, un autèntic professor d'esquí a la Baqueira Beret i el tenim a la altra banda, el telèfon. Alex, bona nit. Hola, bona nit, Marc. Com estàs? Molt bé, aquí. Esperant a veure si acaba de nevar, comença a fer llafret de veritat i podem arrancar la temporada com d'Homana. Escolta'm, com a gran esquiador que ets, com a grandíssim esquiador, la gent que t'està escoltant, que sàpiga des d'on t'estem trucant, i que hem estabil·lat la nova il·legia al truapèu de la platja. Tu ja estàs tocant la matèria, no? On estàs? Sí bé, jo estic vivint a sort, aquí, a la capital del Vallard-Sovirà, al costat de les estacions de Porta Inè, Iresport i molt poqueta estoneta de la Baqueira. I per tant, com es preveu aquí la temporada? Perquè aquí a dalt, viviu a dia d'avui durant l'estiu i bé més gent, però en aquesta temporada entre estiu i hivern, hi ha poca gent i només hi deveu estar els malalts esperant aquí la temporada d'hivern. Com es preveu aquesta temporada, Àlex? Bueno, a veure, com tots els els malalts, com dius tu, són molt optimistes, com cada any. A més a més, s'ha donat el fet que hi hagués un parell d'enferinades, que ja hi ha hagut dues enferinades, l'última al cap de setmana passat. I bé, ara aquesta setmana a partir de demà, set dies aproximadament estiuet de Sant Martí per tant farà calor. Estiuet de Sant Martí? I després, esperem que comenci a fer fred, que es pugui produir neu i per la políssima, per fer un parell d'enferinades. Si hi ha algú que només puja aquí quan toca, només puja aquí quan per esquiar, que estigui tranquil, que la previsió és bona. Home, en principi la previsió és bona. A més, cada any es reforcen els sistemes d'immilació, dir que encara queda aquí el pont de la políssima no n'ha vist absolutament res, que no crec que passi, però, amb la neu artificial es podrà esquiar. Escolta'm, Àlex, tu ets entrenador d'esquí, és un tio ja, que et mousa sobre la neu. Com es mou l'Àlex Jordi sobre la neu? Mou com els Àngels, eh? Com els el tenis i els Àngels, eh? Àlex, si jo que soc un negat de l'esquí, m'has d'explicar una mica quines haurien de ser les bases, d'això que he de fer per baixar una baixadeta, què em diries? És que tinc aquí al costat el que avui ens acomiadarem d'ell, perquè amb una mica de tendresa serà de ser el tècnic. No el diem el nom, eh? No, no el diem. Però, ell vol saber, Àlex, des d'un crac i un especialista com tu, què ha de fer per saber esquiar és molt important per tenir un bon nivell d'esquí que es començaràs de petit. No, entre els 5, 4, 5 i els 8, 9, 10 anys és quan agafarem realment el que és la base. A partir d'aquí, eh... L'úmer recomanable és que fa un monitor. Clar, no podem arribar a una estació no saber esquiar d'una l'aventura. A mi m'ensenyavem un pare. Home, feli, feli, feli, feli. Nooo! No, no dic res, no dic res. Atenció, a veure, tu ja en saps, per tant. Jo sí, jo porto els 4 anys o així esquiant. Home, home, per què em diu que no sap esquiar? Per què em diu... Àlex, doncs, el Fede ja ha passat el primer pas de baixar per la baixada. Ara sí que m'ho diu, ara sí que m'ho està dient, i això del freestyle. Això del freestyle que es porta molt, què és aquesta bogeria del freestyle? Això del freestyle, jo sempre ho he dit. Primer, abans del freestyle has de tenir un molt bon nivell d'esquí. És més, si tu mires la gent que a nivell espanyol està aval, en els tops, els pros, el seu nivell d'esquí és brutal. És més, la gent ha entengut a saber qui és, havia competit amb mi. Són gent que té un molt bon nivell d'esquí, i a partir d'aquí s'inicia. Hi ha el Verzes? El Verzes, quan diries que va començar? No ho sé, aquest pot ser que sigui de snowboard? Sí, però va començar més aquí. No ho sé, veus? T'han enxampat, eh? No ho sé, que fa snow, però no ho sé. Aquí el Fede està jugant amb una carta molt lleig. Alex, tu... Aquí m'ha pillat. Tu, ara, sense pells de la llengua, digues-hi 4 coses de la snow, digues-hi, com jo. Jo sóc d'esquí, eh? Digues amb 4 coses, Alex. Jo sóc d'esquí, no canvio l'esquí per res del món. Ben fet. Però he posat taules de snow alguna vegada, i és divertit també. T'ho pines del que practico jo, sobre la neu, dels famosos Snowblade? Són els animals de les pistes, no els para ningú. Són uns esquís molt petits, que no se'ls deixen absolutament per res. Com que no? No estic d'acord, corres com un animal amb això. Ah, bé, de fet, és dels meus. Això és com a l'anunci de Pirelli, la velocitat en control no serve de nada. També és veritat. Tinc ràpid. Tinc ràpid. T'ho tenies preparat, Alex? No. De fet, acabo d'arribar a casa. Que has obert, potser, unes olivetes i una cerveseta. Estic convidat. Ah, que difícil era. Alex, explica'ns una mica també per a tota la gent que viu aquí a la ciutat atrafagada amb un llavall, ara aquí, ara a la butzina, ara al semàfor. A sort. Home, ja n'hi do, no? La calma que hi ha. Ah, a veure, jo sempre... Penseu que jo em vaig a dormir i tinc una finestra d'aquestes a l'habitació i de les estrelles, no? A partir d'aquí, ja us podeu imaginar el tipus de vida que estic aquí. Vull més tranquil, més gent... Potser això de veure les estrelles agafi un doble sentit, eh? No, no, no. No diguis malpensat, Jordi. Alex, escolta'm, t'has convertit ja definitivament, no ens pots dir que no, ets el nostre especialista en esquí. Ens hauràs de donar el part de l'esquí cada dimarts. La gent, abans de marxar el cap de setmana, dirà, no m'ha escoltat, juguem a casa, el dimarts de 9 a 10, per veure si el dissabte podem anar a esquiar o no. Però no vol patrocinar sponsors, eh? No vol fer publicitat d'esponsors, aquí? Vale, vale. I tampoc vol dir estaria molt bé agafar-se un monitor personal i aprofitar-li un al número 1. Tampoc, Alex, tampoc. Què et coneixem? Perfecte, per encantar. D'acord, els dimarts de 9 a 10, a la segona mitjana del programa trucarem i passarem una mica. Parter de la neu, parter de les pistes, on recomanaries anar. Ja sabem que tu ets partidari de la zona més uest, de les muntanyes de Catalunya. Jo no vol dir... Ja va que ira i porta i ne, ho he de dir. Però, bueno, estacions totes són bones, a totes ja volen néu i a totes hi pot esquiar, que al final és el que volem. I aquest hivern no et trobarem, Alex, si volem un bon monitor. Aquest hivern, en un principi, si no... Si no falla res, entre setmanes pararem a porta i ne i al cap de setmana pons i fastius a la queia. Per tant, però, escolta, si jo entro a via i dic, oi, oi, per què Alex m'ho ha d'agafar una classe particular? Sabran on enviar-me o no? Bueno, és que, clar, jo, a la queira no estaré fent cases particulars. Ah, és de grup. Sí, jo, a la queira, és clú per a les 9. Però, bueno, clases particulars a la queire entre setmana a les que vulgueu. Estupendo. Que ja me'l juguem a casa, a les 10, que fem el cotxe i, en un moment, t'hi som i fa una classe de nit. El Fede diu que s'apasqui a però està parant en nota i per quan arribi... No, jo soc més de pistes franceses petitones. A mi, que em treguin de les grans multituds i que em posin formigueres alguna d'aquestes petitones, tu. Per endur-me part davant de gent, no? Jo també, jo soc partidari del Fede. Jo tiro cap al Fede, també, de confessar. També de confessar les anglès. A mi m'agraden aquests llocs, Àlex. Ja ho sabem, ja ho sabem. Àlex, doncs, moltes gràcies. Ja ho saps, els dimarts seràs el nostre home de l'esquí. Aquí en el juguem a casa i tothom estarà informat. Perfecte. Una abraçada. Molt bé, nois, una abraçada. Fede, Fede, a veure. Ara ja no podem dir d'una altra manera. El nostre ex tècnic es diu Fede Martorell. I se t'escapa tan directe i tot i la gent no... I atenció, 9, 3, 4, 7, 3... A davant de sota del micro, a la taula a l'esquerra, tens un paper, que és el número de telèfon. 9, 3, 3, 7, 2, 36, 61. Repetim, si voleu. 9, 3, 3, 7, 2, 36, 61. Ja sabeu que si voleu una... Una samarreta. Patrocinar per Rambesports, ara mateix. 9, 3, 3, 7, 2, 3, 6, 6, 1. Està al xat el número de telèfon, si voleu trucar. Què diuen en el xat, Jordi? Tant tímids, avui, eh? No diuen res. No, no acaben de... Avui no... Hem de dir que era el meu primer dia en directe com a tècnic i al principi hem tingut uns problemes que el Fede m'ha ajudat i ara, poc a poc, ja a veure si... Estàs acabant de solvantar, no? Exacte, exacte, exacte. Com et sents a les tecles? He sentit dolor, sofriment, l'entitud, la de l'entitud. Jo t'haig de dir que ho has fet millor que el primer dia que ho vaig fer jo. No era difícil, eh? Un aplaudiment per Jordi. El primer dia em tremulaven les mans, tota l'estona, no vaig poder agafar ni una trucada bé, espanjaven els telèfons i, com que els telèfons es poden afortar bé. I al principi, quan estava aquí, el Enric, tu... M'haig hagut un moment que tenia ganes de plorar i tot. Sí que confesso, no passa res. Confessem que... Tenia ganes de plorar. Confessem que els primers 10 minuts de programa han fet un caos. O per no dir-la, els 20 minuts se tira la mitjora. Jo veia una finestra amb un vidre i semblava allò a l'habitació de los hermanos Marx. I havien 40 persones allà dintre. Una mica més a Santela, no? Anar pujant i baixant volumes, pujant i baixant nivells, i anàvem parlant amb el Just i amb el Enric i que d'haurien d'estar al·lucinant que poden saber. Però és una ràdio que hi ha allà dintre. Sí, sí, hauran al·lucinat, perquè el panorama té la. Perquè jo estava tocant uns butonets, després, al fer-ho, m'explicava una cosa. I en Enric també està programant per després, clar. I hem hagut un moment que no sabia què fer. Et dic que volia plorar. He aguantat, he aguantat la compostura. I clar, i la webcam ens està enfocant a nosaltres. Pareixi l'arribem a girar. Si la giréssim ha sigut un espectacle, un espectacle. Sí, perquè, en fi... No 3, 3, 7, 1, 3, 6, 6, 1. No 3, 3, 7, 1, 3, 6, 6, 1. Perquè hi ha algú que dona la resposta de com es diu el nostre ex tècnic, com es diu el nostre ex tècnic a través del chat del juguem a casa. Però s'ha de trucar, si voleu, la samarreta. Si voleu la samarreta. No 3, 3, 7, 1, 3, 6, 6, 1. No 3, 3, 7, 1, 3, 6, 1. 7, 7, 7, 1. Mentre la gent ja està trucant segur. Repassem el resultat de la jornada. Repassem el resultat. Em sembla perfecte, tenim resultat, tenim agenda, tenim moltíssimes coses que ha explicant. Encara això s'ha acabat. Se'ns fa cur, se'ns fa cur. Ens queden 6 minuts i això se'ns fa cur. Se'ns fa cur. Si voleu la informació de Taira Parana per Sant Just, poden anar a dormir sense saber que... El primer equip del futbol club Sant Just va empatar a un contra el Sant Andreu de la Barca i es posiciona ara mateix no bé a la classificació. El segon equip del futbol club Sant Just va perdre a dos a un al camp del Can Clota, d'aquesta manera continua a la cinquena posició. I l'Atlètic Sant Just va guanyar 4-1 a la Barceloneta i s'ha situat satè a la classificació. El primer equip de futbol sala va caure 4-5 contra el Gamper Sport i es situa a un 0 a la classificació amb dos punts d'avantatge respecte al QE. Digue't-te... Deixem interruptar el ritme del Gamper Sport. Vaig jugar al partit... Què has de dir? Increïble que es perdi aquest partit. Increïble des d'aquí denunciar la mala sort que vam tenir amb el primer equip del futbol sala denunciar la sort que va tenir el contrari i va fer 5 gols, sí, i el 5 per errors nostres. Per tant, dir-ho des d'aquí. Vam jugar millor, vam fer 5 errors i vam perdre el partit. Els altres van saber-los aprofitar, i els altres només vam saber fer 4. La veritat que hem de millorar i sobretot hem de ser excel·lents durant les 40 minuts. Si ho ets en 36, els altres 5 minuts te'n foten 5. Vam poder veure i vam caure 4-5 contra Gamper Sport. No em vull tirar floretes, però el xat diu en espectacular el control tècnic d'avui. Poques vegades ha estat tan bo, ni Flashback en el seu millor moment. Sí senyor, sí senyor! Un moment, un moment, un moment, que me'n vaig a plorar la màquina. Un any d'estudis per això, un any d'estudis. Aquí tenim els dos tècnics que lavaran plorant, no sé, el Carles o l'Enrique estiran per la finestra, només de tècnics que ploren. Té firma això. Preciós. Conagut com siós. No 3-3-2-3-6-6-1. A veure si, preciós, preciós, amb el hashtag Preciós, malnic preciós. No 3-3-3-7-3-6-6-1. Com es diu el nostre ex tècnic abans de Jordi More? Teniu 4 minuts. Mentre es conturem amb el resultat. Si no, molta gent ho va respos pel xat i el primer que ho va respos li entregarem la samarreta. Tenim molta gent aquí, entre les samarreta, tota la gent que ho va respos pel xat, però si ho truques en directe per telèfon, te l'emportes sense cap dubte. Em pensàvem d'això de les floretes, perquè després del primer equip del futbol sala, Jordi, ve el segon equip del futbol sala. Encara no he pogut debutar, però... No he pogut debutar, però aquest cap de setmana... Va guanyar 4-3 a la Palma, assolint la novella posició de la classificació. Amb un minut, es va remuntar a dos gols. A falta de minut i mig, dos a tres. A falta de minut i mig, el futbol sala, per dia dos a tres, i va remuntar, i va acabar guanyant 4-3. Atenció, que són el telèfon! Són el telèfon, atenció! Són el telèfon! Una samarreta! Nike Fit Rambe Sport! Patrocinada part! David Rambe! En joc! I el futbol sala es va remuntar a dos gols. Es va remuntar a dos gols. Es va remuntar a dos gols. També en joc! I trucant sobre la campana. No sé qui és el que ha trucat. Ha donat una bona resposta. Atenció, ha donat una bona resposta. Una samarreta a Nike Fit, ara mateix, està en joc. Samarreta a Nike Fit Rambe Sport! Rambe Sport! No, no, l'hem perdut. Tranquil·la, ha de tornar a trucar. Torn a trucar, sisplau. Ens està enviant pel xat que vol aquestes samarretes. I té dos minuts. Sembla el teletiende, això. Això és convertir-me en el teletiende, Jordi. Convertir-me en el teletiende. Aquí el problema ha sigut un xat de l'amor a la teletiende. A veure... Minutimit! I et quedaràs sense samarreta Nike Dry Fit. Ara sí, ara sona. El que acaba de trucar és quedar-se sense samarreta Nike Dry Fit. L'exècnic l'estranya t'ha intentat llutar, perquè jo encara em perdo d'aquí. A veure, els ullens que s'estiguin estudiant són el telèfon. I són la canjina. El Fede va currant a dalt, el despenya a dalt... Que diguin nom, si no, fa bé. Baixa corrent, baixa corrent. I ara el torna a punxar i el posa en directe. El Fede va currant per l'estudi amb un llavall. Va currant per l'estudi amb un llavall, i aleshores... Diguéssim que seria el moment de posar-lo en directe. Un minut! Un minut, el tenim en directe! Bon dia! Bon dia! Bona nit! Atenció! Un aplaudiment! Un aplaudiment! Atenció! El teu nom o nickname, si us plau? Marc. Marc. Doncs el Marc. Jordi, el Marc que s'emporta una samarreta de Rambesport, una samarreta Nike Fit, de Rambesport patrocinada per el DavidRambesport.com que a Rambesport hi juguem, que avui comencen un idili i el Marc, que és el campió. Samarreta Nike. Marc, content o no? Sí, sí, ho sento molt bé aquí. No em sento tan bé, crec. Estàs content per la samarreta o no? Sí, molt, Marc, sí, molt content. No m'esperava, perquè... Jo soc molt fan del seu programa, sempre sento parlar del Fede i per això és... El mític Fede. Marc, què li hauries de dir al Fede? Que és un crac i que segueix així. Fede. No he sentit res de què has dit. Digue-li, torna-li a dir. És un crac, Fede, i que segueixis així. Així vol dir fora de la ràdio, no? No, no, de dins, dins. El Jordi, que se'n vagi fora i tu. El col·lem a tots els cacadors. Home, aquí el Marc reivindicant, reivindicant el Fede i el Marc que s'emporta una samarreta Nike Drive Fit gentilesa de Rambe Esport. Doncs Marc, fas algun esport, jugues a Humboldt, a La Patanca, fas alguna cosa? No, no, jugo a futbols que esten just. Home, doncs llavors serà un moment perfecte, per posar-te la samarreta. Home, clar, per entrenar, bàsicament. Doncs ja li pots donar les gràcies al David Rambe. T'esperem aquí dimarts que ve, per fer una foto, David Rambe. El Jordi More i el Marc Marvà per aquesta samarreta de Rambe Esport.