Demà a la veuoneta tindrà lloc al fòrum del projecte educatiu de ciutat, una jornada participativa que té l'objectiu de planificar i consensuar línies de treball educatiu al municipi. Aquesta està tota la informació del Sant Just Notícies, edició vespre d'avui dia 3 de novembre. La informació local torna a dir-li uns dels vulletins de ràdio d'Esver i el Sant Just Notícies, edició migdia. Mentrestant us podeu mantenir informats de tot el que passa a Sant Just, s'haurà d'anar al ràdio d'Esver.com. La informació local torna a dir-li uns dels vulletins de ràdio d'Esver.com. La informació local torna a dir-li uns dels vulletins de ràdio d'Esver.com. La informació local torna a dir-li uns dels vulletins de ràdio d'Esver.com. La informació local torna a dir-li uns dels vulletins de ràdio d'Esver.com. La informació local torna a dir-li uns dels vulletins de ràdio d'Esver.com. La informació local torna a dir-li uns dels vulletins de ràdio d'Esver.com. La informació local torna a dir-li uns dels vulletins de ràdio d'Esver.com. La informació local torna a dir-li uns dels vulletins de ràdio d'Esver.com. La informació local torna a dir-li uns dels vulletins de ràdio d'Esver.com. La informació local torna a dir-li uns dels vulletins de ràdio d'Esver.com. La informació local torna a dir-li uns dels vulletins de ràdio d'Esver.com. La informació local torna a dir-li uns dels vulletins de ràdio d'Esver.com. La informació local torna a dir-li uns dels vulletins de ràdio d'Esver.com. La informació local torna a dir-li uns dels vulletins de ràdio d'Esver.com. La informació local torna a dir-li uns dels vulletins d'Esver.com. La informació local torna a dir-li uns dels vulletins de ràdio d'Esver.com. La informació local torna a dir-li uns dels vulletins de ràdio d'Esver.com. La informació local torna a dir-li uns dels vulletins de ràdio d'Esver.com. La informació local torna a dir-li uns dels vulletins de ràdio d'Esver.com. La informació local torna a dir-li uns dels vulletins de ràdio d'Esver.com. La informació local torna a dir-li uns dels vulletins d'Esver.com. La informació local torna a dir-li uns dels vulletins d'Esver.com. La informació local torna a dir-li uns dels vulletins de ràdio d'Esver.com. La informació local torna a dir-li uns dels vulletins de ràdio d'Esver.com. La informació local torna a dir-li uns dels vulletins de ràdio d'Esver.com. La informació local torna a dir-li uns dels vulletins de ràdio d'Esver.com. La informació local torna a dir-li uns dels vulletins de ràdio d'Esver.com. La informació local torna a dir-li uns dels vulletins de ràdio d'Esver.com. La informació local torna a dir-li uns dels vulletins de ràdio d'Esver.com. La informació local torna a dir-li uns dels vulletins de ràdio d'Esver.com. La informació local torna a dir-li uns dels vulletins de ràdio d'Esver.com. La informació local torna a dir-li uns dels vulletins de ràdio d'Esver.com. La informació local torna a dir-li uns dels vulletins de ràdio d'Esver.com. La informació local torna a dir-li uns dels vulletins de ràdio d'Esver.com. La informació local torna a dir-li uns dels vulletins de ràdio d'Esver.com. La informació local torna a dir-li uns dels vulletins de ràdio d'Esver.com. La informació local torna a dir-li uns dels vulletins de ràdio d'Esver.com. La informació local torna a dir-li uns dels vulletins de ràdio d'Esver.com. La informació local torna a dir-li uns dels vulletins de ràdio d'Esver.com. La informació local torna a dir-li uns dels vulletins de ràdio d'Esver.com. Aquest són els records, potser que més ens dèiem a l'endament, quan parlem del món del futbol. On sí que està molt associat el tema dels records, és amb els esports individuals. Sobretot en l'adletisme o natació. i en el latisme hi ha un despecte realment espectacular, que és el de salt de l'ongitud, la prova on els corredors arriben i es llencen el fosà amb sorra, i han d'arribar a la màxima distància que puguin amb el salt. Doncs bé, aquest era un record que des de l'any 1968 ningú havia trencat mai. El tenia Bob Vimón i es situava en els 8,91 metres. Que no està malament, saltar 9 metres. Ojo, eh? No, no, no. Jo crec que no t'ho faig, eh? Que el diria veure-ho. Ojo, jo ja et dic que és impossible, ni que ho intentem. Sí, jo feia salt de l'ongitud i he dit jo que... Ho he provat algun cop, de fet? Sí, sí, sí. He provat de saltar, però no seriosament, saps? Jo sí, jo entrenava i he dit jo que 9 metres és una burrada impressionant. Sí, sí, sí. Saltar la balla a l'instit, oi així. Sí, ens hem quedat aquí. Doncs mira, aquest va estar 9 centímetres de... no arribar als 9 metres. Us he de dir per això que als 9 metres no hi ha arribat ningú. El més a prop que es va quedar un atleta, que és el que, de fet, 80, avui em diria encara, aquest record mundial és a 5 centímetres. Mike Powell va marcar el record del món a l'any 1991 i encara no s'ha mogut. O sigui, vam haver d'esperar del 68 al 91 i del 91. Aquí s'ha quedat. 95 metres, un record que ha quedat per la posteritat 27 anys després i sembla molt difícil. Jo sempre que m'imagino aquestes xifres, les intento comparar amb algú que em deixi bé, 9 metres, i no amb el cap, algú que em deixi 9 metres saltar a aquesta altura. Quants pisos són? Són 3 pisos, no? Cada pis 2 metres, digue-li, és un tercer pis, saltar un tercer pis. És una bogeria, sí, sí. A part, és que s'ha de tenir una tècnica, caure de peus i un salt. Un salt, sí, sí, no, no, però... Hem d'anar bé volant. Els humans no volen, depèn d'aquí, sí, no? El senyor Powell va volar. Per exemple, el curiós d'aquella nit és que la mateixa nit on el Mike Powell va trencar aquest record i va situant el 8,95, uns minuts abans el seu compatriot, Carl Lewis, igual ho sonarà més pel nom, és bastant... Carles Lewis. Carles Lewis. Va trencar-lo aquella mateixa nit, aquell mateix mundial, i el va situar en els 8,93, que ja la gent es considerava que ho havia superat... Era l'Omas de l'Omas. I uns minuts després va venir l'Amic Powell, que era, aleshores, un desconegut, i es va donar conèixer això, igualant la postra i superant-la, inclús. Doncs bé, ara, si et sembla, anem cap a un que potser és més conegut. Em sembla, em sembla. El rècord de goals en un mundial, en partits oficials d'un mundial, quants diries? Com tant fase de grups, 8 anys... Ah, vale, o sigui, els goals en total feta la competició d'un equip. No, no, d'un únic futbolista. Ah, d'un únic... Mira, sé que és close. T'he pillat, és close. D'Alemanya... Vinga, va, et diré 8. 8 en els mundiales de l'època moderna. Sí, sí, 8, què vols que et digui? Dels més recents. A mi també em sona que... Són 8. Per allà anirà la cosa, però sabia que close el tenia. Ah, sabies, però no tens l'aixista. Però no ho sé, exactament, però em sonava. Ara t'ho confirmaré, ara t'ho confirmaré. Doncs, vale. Doncs... Però si vols saber el rècord històric, perquè suposo que close es deu computar des dels mundiales més moderns on el futbol s'ha professionalitzat més, però el rècord l'ostenta un futbolista francès, Just Fonten, considerat per a molts el millor davanter de la història de França, amb 13 goals en un mundial... 13 goals en un mundial de futbol? No, no. I li van valer el Mundial de Suècia del 1958, i li van valdre per arribar a ser de cada tercera selecció francesa. No va arribar per això. Close ha marcat 16 goals, però no en un mundial. 5 a disputar, crec. És el màxim golejador de la història dels Mundials. Però tots sumats, d'acord? Sí, tots sumats, tots sumats. El senyor que has dit, el senyor Suèc, el senyor Fonten, em va marcar 13 en un mundial. Home, doncs, fora plaudiment per Fonten, perquè no tothom pot fer això, eh? No, no, no. I ara, per exemple, el que es va quedar més proper és l'Alemàncer Muller, amb 10 goals al Mundial de Mèxic del 70, i el brasileñ Ronaldo, el Mundial del 2002, de Corea y Japó, que és el robo d'Espanya, que va ser totes les cordes, amb 8. Però no s'apropen els 13 goals, que són bastants. És una barbaritat, és una burrada. Quants partits té un Mundial? Si arribes a la final i la guanya, són 3 de grup, després ja són quarts, semifinals, i finals són 6 partits. Si és un gol i una mica més d'un gol per partit. No, no, no, una mica més de dos goals per partit. Sí, sí, és una barbaritat. Sí, sí. També caldria veure per això com... Quin és el nivell, d'aquests temps? Quin any era l'any que ho va fer? 58. 58, no ha plogut. No ha plogut. I mira, aquí continua, sí, sí. Perquè... Ara sembla inconcebible amb el nivell de les defensives. Volem el següent Mundial. Potser, quizà... Ja està esperant. No hi ha cap mena de dubte. Estan esperant la seva oportunitat. De fet, des d'aquí a Radio les veiem. Tenim a Islandia en diusada, no sé com es diu en català. Tenim en un pedestal. Anem a un pedestal i ens falta comprar un pòster que el comprarem. Aquest estiu tots a l'Islàndia. El comprarem, el pòster d'Islàndia el ficarem aquí, i resarem, cada dia resarem i pregarem per la gran selecció que és l'Islàndia. Però és que aquest esteu a restaurant, vaja. Si et sembla, acabem amb un record del món del bàsquet. Hem parlat de futbol, quan vols creieu que podríem arribar a marcar un futbolista amb un sol mundial, i ara, en un sol partit de bàsquet, quants punts dieu que pot arribar? Un jugador. Exacte, un sol jugador. Vinga, et diria 80. És que no tinc ni idea de bàsquet, no tinc ni idea. És que, clar, si en un partit et deuen fer 98 entre tots... Ah. T'he de fer escàlculs. T'ho dic 80. 80. Va, 90. Va, qui ha estat més a prop? La Bruna. O quants? 100 punts. 100 punts. La barrera dels 100 punts, que fins al moment tampoc mai ningú ha pogut trencar. 100 justos. I faig 100 i canvi. No vull fer més punts. O 100 i sona el pit i s'acaba el partit. Queda maco, 100. Supera estètica. Sí, sí. Jocava sol, que era l'únic participant de l'equip. Doncs mira, no sé si ens seguirà viu. L'amic Will Chamberlain, que va establir el rècord el 2 de març de 1962, era jugador dels New York Knicks contra els Warriors, en un partit d'oficial de la Lliga americana de bàsquet. Més que si jugava sol, era jugava contra algú. Jogava contra algú, sí, sí. Està jugant contra... 5 jugadors que siguin igual de bons que jo, el bàsquet. O sigui, completament nafastos. Estàs clar, perquè 100 punts són molts punts. 100 punts són moltíssims. És que és el que has dit tu, el valor de la xifra exacta. Ho va calcular tot, el senyor Chamberlain. Era matemàtic, quan havia de calcular. Quan es posava per minut. Quan havia de parar, però va ser la seva nit. Perquè us fa una idea, en els últims anys, el que més aprofsa ha quedat de trencar aquest rècord. Michael Jordan. Un altre conegut mític. Mític dels Lakers. 11 anys es va retirar, fa molt poc. Què, que he vingut durant? No, sí? Cobi, Cobi. Cobi Bryan, el tenia a la punta la llengua. Una i altra. Cobi Bryan, el 2006, va arribar fins als 81 punts. Que no està malament. Que no està malament. No ho fa tothom. Fa quasi ben ingut, però no sóc d'arribar al 100. Em sembla una mica... Serà bastant difícil. Molt bé, doncs... Bé, no sé com dir-li, reportatge, bona... Bona anàlisi, sí? Molt interessant, com sempre, haver-hi una forta amb els seus rècords olímpics. Ara canviem una mica de tema i parlarem sobre l'Àípica, que també es fan rècords olímpics a l'Àípica. La veritat és que m'has fallat. M'esperava una petita indirecta, una incisió, dient algun salt d'acabar i no... Bé, ara parlarem d'això, i més... Res, fem una petita pausa, 30 segons, un minutet, i seguim amb l'Àípica. I ara parlarem de l'Àípica. Falten poc més, poc menys, ara no sé com es diu, de 9 minuts per les 8 en punt de la tarda. I ara parlarem sobre cavalls, aquí no li agraden els cavalls. Per fer això ens parlarà la Bruna, abans ha estat el Bruno i ara és la Bruna, així que dispara. Normalment marxem molt lluny, d'altre dia ens en vam anar a Escòcia, Irlanda... Avui ens anem al poble, al final del poble, a Casarola, a prop de casa, i parlarem de la Ípica. Hem muntat el cavall de la vegada, no? Ja hem muntat a Camerí? Sí, la veritat és que sí. Però si em conviden, eh, aniré. Avui parlarem de l'Àpica, que és un esport que remunta a la peristòria, quan els humans van començar a domesticar els animals, més endavant els animals i sobretot els cavalls. I més endavant es van convertir en un instrument per cultivar la Terra, que són animals molt forts i molt resistents. Però el terme modern d'Îpica té els seus orígens a les festes de l'Antea Grècia, on es feien esports relacionats amb els cavalls, sobretot curses, tots hem vist aquells grans murals, els temples grecs, on surten Santaura, doncs això seria la mitificació d'aquests animals. A Roma, aquesta tradició dels cavalls va transcendir en l'Història, va passar a Roma, on tenien hipòdrums, però durant l'edat mitjana aquests hipòdrums van desaparèixer, perquè com alguns historiadors consideren, l'edat mitjana és una etapa fosca, on va ser més una part supervivència de l'home, més que... Bueno, és a dir, els hipòdrums no es va tocar. I no va ser fins al segle XVI on a Anglaterra es va començar a recuperar la tradició de l'Îpica i, bueno, ecuestre. Ecuestre, si no? No tinc ni idea. Què és això, sisplau? És com sentiria el món dels cavalls al món ecuestre. Ah, vale, vale, vale. Del nom ja tira el cavall. Molt culte, tu. Molt culte, segueix. L'Îpica es va començar a considerar un art i un esport. I avui en dia l'Îpica és un esport reconegut mundialment i és olímpic. Però què és realment l'equitació? Perquè tots sabem que l'equitació són cavalls, no? I els cavalls salten i els fan coses. Com els catalans. Però a dins de l'equitació tenim moltes modalitats. Tenim diferents modalitats, com per exemple la doma clàssica, que consisteix en aconseguir que el cavall faci diferents activitats, el trot o el galop, el concurs de salts d'estacles. Però bé, tot això ens explicarà més en profunditat la Judit Porcel, que és una gran amant dels cavalls i molt entesa en aquest àmbit. Que ens podria explicar quines són les principals modalitats. Perdona-li la benvinguda, no? Tenim aquí... Sí, sí, sí, tot a teva, te la deixo intrudir tu, vinga. Doncs Judit Porcel, que treballa, és monitor a l'Îpica sol solet, aquí s'enjust, i és una grandíssima entesa en aquest àmbit. I ningú del jugam a casa... És que m'encanten els aplaudiments. Bé, Judit, ens podries dir quines modalitats tenim dins l'Îpica, dins el món? Bueno, hola, primer de tot, i bueno, l'equitació sí, jo soc, jo entenc molt, i bueno, només que res, perquè la meva mare és la que em va posar des de petita i estat, i com a disciplines dins de l'equitació, la veritat és que n'hi ha moltes, moltíssimes. Com a olímpiques, ja n'has dit dos, però n'hi ha tres, en veritat, que hi ha sal, l'adoma, i el concurs complet, que en el concurs complet s'engloba l'adoma, el sal, i després és un recorregut a cam obert, que és altes obstacles, però són obstacles naturals, diguéssim, trons, es d'entrar a l'aigua, que és molt complicat. I a part d'això, bueno, hi ha les disciplines que no són olímpiques, com el voteig, per exemple, que és estar, bueno, una persona aguanta el cavall en un acord de llarga, i una persona, una altra persona, es puja sobre el cavall i va fent acrobàcies, diguéssim, és com si estigués fent acrobàcies del circ, doncs, sobre el cavall, i el cavall està en marxa. Després, també, conegut, i el horseball, que, bueno, és com un futbol, però amb el cavall, el polo, o ponygans, també, una disciplina que coneixem molt aquí s'enju. Horseball, de què va? Molt interessant. Horseball, bueno, tens una pilota, abans se li deia Pato, el seu nom es deia Pato, no sé per què ve. No li podríem dir cavall, no? No, no ho sé. I llavors, és una pilota que té unes nances, llavors tu estàs sobre el cavall, i n'hi ha com dues canastes, bueno, s'assemblaria més al bàsquet. Hi ha dues canastes altes, una que ha de costat de la pista, llavors és un equip que el formen també deu jugadors o així, llavors hi ha un árbitre, que l'árbitre també va muntat a cavall, i estan dins d'un terreny, que està delimitat per una... com si fos un inflable, unes tires d'inflables petites, i llavors tu has d'agafar la pilota des de dalt, és a dir, sense baixar, o sigui, recollir-la del terra, i llavors anar-te la passant amb els teus companys, fer un mínim de passos i després tirar-lo. El Horseball és una manera de bàsquet, jugat amb cavalls, i amb una mena d'estics que fiquen la pilota a les cistelles. No, tu agafes la pilota amb la mà, la pilota té unes nances que et permeten a tu agafar la pilota. I el Polo, quina és la diferència d'aquests dos? El Polo és justament si portes un estic i que tu vas tirant la pilota amb l'estic, aquest és més difícil. O sigui, un és més tirant o què, amb cavalls, i l'altre és més tirant a bàsquet amb cavalls. Exacte, exacte. I pel que fa les competicions d'equitació, com per exemple la resta de modalitats esportives o la resta d'esports, també hi ha diferents categories, suposo, i es diferencien per l'edat i el sexe, o també homes i dones poden competir junts, perquè clar, aquí quina és el criteri? Realment, depèn més del cavall que potser del sexe, del ginet. Bueno, la pressió de sexes unian, els genets competeixen contra les Amazonas, sempre i quan no sigui una competició especial, i després les categories depèn a sal, les categories van per l'altura del sal, és a dir, tu pots sortir a sals més baixos o a sals més grans, dependent de la teva experiència o de quan salti el cavall. La doma, també, les diferents categories van segons la dificultat dels exercicis que hagis de fer, tu pots començar una categoria més baixa, que els exercicis són molt fàcils o després més, que això també depèn del treball que hagis fet tomar el cavall. I el concurs complet també és la dificultat de la doma, més la dificultat del sal, cada vegada més alt. I el horsbol, sí que el horsbol, el polo, es va paradats, és a dir, hi ha els jovenils, hi ha els infantils, Open, que és més gran, i a Pony i Gens, per exemple, tenim els temps separats les categories, 4 categories, que són menys 12, menys 14, menys 17 Open, és a dir, sí que se se separen per edat, o sigui, en general, és o per la dificultat de la categoria, o sigui, de més fàcil, amb més difícil, o per l'edat de la persona. I a preguntar, en jocs olímpics, per exemple, que compateixen junts també homes i dones? Sí, en jocs olímpics només hi ha una categoria, i llavors jugant, o sigui, compateixen tots junts, i llavors compateixen tots genets, tant homes com dones. I és més abans, hi havia molt més homes, o sigui, la disciplina era molt més per homes, perquè les dones abans no muntaven molt, però cada cop les futures generacions hi ha moltes més dones que els homes. A les últimes competicions de sal en parelles vau quedar segones i es va qualificar entre els 10 primers. Esteu tenint molt bons resultats. I què és l'objectiu que ha mercat aquesta temporada? Bé, aquesta temporada la veritat és que hem estat bastant centrats amb l'Àipica, perquè hem tingut, bueno, estem fent obres i tot, i els hem deixat una mica per les competicions i tot. Però a l'Àipica el nostre propòsit sempre és fer aprendre la gent i ensenyar-hi tot, i no competir molt fora de Catalunya, perquè a vegades té un cos que ara el transport i tot, i no sempre s'ho poden permetre la gent. I llavors ha sigut això, avançar les competicions, sortir el més que puguem aquí a Catalunya i pujar de categories. Els Pony Games vas quedar primera per equips i primera amb parelles a Tàrrega. Què són els Pony Games? Els Pony Games és una disciplina que vam començar aquí fa ja 5 anys, que ve d'Anglaterra, que consisteix en... bueno, pot ser per parelles, equips o individual, i els equips, que és el que més predomina, són 5 persones que porten cadascun al seu Pony i fan com jocs de relleus, però relleus no només amb un relleu, sinó que fan diferents coses. Es va començar, per exemple, els nens a Anglaterra tenen molt el Pony a qualsevol casa, i llavors, per exemple, van a buscar les cartes del carter amb el Pony. Llavors un joc es diu el carter, que tu vas amb un sac i has de posar una carta i posar-li el segon. I coses així, has de també fer jocs de pujar i baixar del Pony, o sigui, quan el Pony està galopant, tu has de pujar, i no sé. Si són una espècie de jocs olímpics, però centrats en ponis. Sí, sí, o sigui, bueno, la gent no ho vol considerar olímpic, perquè no pensa que té tant prestigi, però la veritat és que, o sigui, gent de qualsevol edat el pot practicar. I dins de l'equitació, quina és la modalitat que més t'agrada? Bueno, jo, des de petita, sempre he fet concurs complet, i ara els Pony Games també és un món super diferent, perquè és una disciplina que coneixes amb molta gent, que et relaciones amb molta gent de diferents llenguars, de diferents països, i la veritat és que aquestes dues disciplines són les que més m'agraden. Només per intrigar, què dius això de diferents països? Quins són els països on més es practica l'equitació, en general? Doncs Anglaterra, Itàlia es practica molt al sal, Anglaterra, sobretot, perquè estan, bueno, allà és on va començar més o menys tot, i després aquí Espanya es fa molt poc. A França també, a França és el segon esport que es practica més, o sigui, és molt important també, i més lluny, bueno, es practica, però poc, a Estats Units, sí, però a Estats Units, és molt gran, tampoc es concentren tant els genets, i llavors no són tan bons, però molt ricos. Ah, a Canadà, a Canadà també, sí, a Canadà n'hi ha molt bons. És un esport molt europeu-occidental, per dir una manera, que juga aquests països d'aquí, i suposo que al capdavant de la classificació està sempre Anglaterra, no? Anglaterra, Canadà, sí. A França també... Sí, bueno, també depèn de la disciplina en què et refereixis. Alemanya són molt centrats i tot, i per això predominant sempre a l'adoma, perquè són supers centrats, i és una disciplina que has de tenir molta concentració. Anglaterra, com tenen uns cavalls molt bons, molt bones condicions pels cavalls i tot, poden ser molt fos i resistents, llavors en sal i tot això predominant més, i tot això. Clar, perquè aquí hi ha una altra cosa, cada país hi ha una espècie de cavall diferent, no? Hi ha una rassa. Sí, sí, és més, o sigui, les rasses porten els noms d'on venen, tant, per exemple, els shedlands, els ponis shedlands, venen de les isles shedland i tot això. I el teu cavall què és? El meu cavall és un alemany. És un alemany, molt bé. Té molt mal caràcter. Jo parlant tu, vas dir que t'agraden més els ponis, que els cavalls segons com. Sí, perquè des de la petita sempre hem muntat ponis, i a vegades es pensa que el poni és un animal que mateixa ho deu i ja està, i no és això, o sigui, un poni pot arribar fins a 50 la creu, que és la per més alta, diguéssim, més a l'esquena, i llavors no sé, moltes vegades he preferit abans els ponis, que els cavalls, tot i que ara també monto cavalls. I també has fet dues competicions internacionals. L'1 de març vas anar a Itàlia, on competies contra gèners de tota Europa, francesos, suïsos, alemans, bé, el que hem dit, i vas quedar en molt bona posició, quarta. I a l'abril vas anar a França, on vas quedar onzena, de 25, o sigui també superbana posició. Quines són les sensacions que tens abans de unes competicions tan grans, que suposen tanta pressió? D'aquest any el meu equip de la Ípica, que era amb 5, els 4 altes són del 2000, són un any menys que jo, i jo em tocava passar a la categoria més alta, que és open sola, és a dir, que em vaig haver de buscar una mica la vida i buscar un equip diferent. I vaig fer un equip amb altres 4 persones de França. És a dir, mai les havia vist i mai havia jugat amb elles. Vaig anar allà i vaig anar a competir amb elles. I vaig coincidir a l'equip amb un jugador que ha estat 4 vegades seleccionat per l'equip francès, per jugar als europeus i mundial, i llavors vaig tenir molta sort, i la veritat és que aquestes competicions m'agraden molt i tinc molt bones sensacions, perquè això de conèixer molta gent i poder estar amb el teu pont i poder marxar lluny i competir, no ho sé. Bé, doncs ara et farem un petit test per veure el teu coneixement sobre aquest món, el món de l'equitació, que sàpigues, bé, ja t'ho he comentat abans, fora de micròfons, que les preguntes estan una mica extretes del Wikipedia, així que probablement... bueno, no probablement potser hi ha alguna que no és correcta, però juraria que tots són correctes. Així que comenci la prova. Té, té. Comencem amb la primera pregunta. Quina és el costat correcte per pujar a un cavall o pony? L'esquerra, i això comença d'abans, perquè els cavalls portaven l'espasa a la dreta, i si no era molt incòmoda pujar. Bona nota! Sembla una exacta d'història. Resposta i per què? I a més d'ampliació, això. Encara no em dic si és correcte o no, la resposta. Això és que sí. Com es diu la pista on es calfen els cavalls abans de competir? Pista d'escalfament? Pista de saig? O pista de pres calfament? Nosaltres, en veritat, li diem de les 3 maneres, tot i que, bueno, la que més reconego d'estar és pista de saig. Pista de... No sé per què, però intueixo que respondrà bastant bé a les preguntes i que traurà una bona nota. La següent pregunta és cullonera, eh? És difícil, eh? No, però és monitora d'equitació, poca broma. I entrenadora, també. No és qualsevol, no? En quina altura, ojo, està el record mundial de sal? Ja anava a respondre abans de que digués-la. 1,75 metres, 2,47, 2,30, 2,55. 2,47 i m'he vist el vídeo en milions de vegades, perquè és increïble com el cavall pot saltar aquella altura. Mare meva, eh? Jo crec que arribarà... Crec que obrim la porta i marxem. Sí, sí, sí. Els concursants anteriors, jo crec que vagin fent lloc, eh? Sí, sí, això és buit de buit, salut. La següent és la que jo crec... Àlia. Bé, pregunta-li, pregunta-li. Si està malament, ja ens ho diré a ella. Doncs sí, igual ens acaba corregint. Atenció, la quarta pregunta, com es diu la cançó que sona amb la volta d'honor quan finalitza una prova de salt d'obstacles? La Marxa Radetzki, l'obertura francesa o l'ho de la alegria? Ostres, aquesta not sabria dir nom. L'he escoltat milions de vegades, però no sé quina és el nom. Canta, canta. Jo diria... És quan fas... Aquesta és la que solen posar... Perquè és que la resposta no la tenim del tot. Llavors jo crec que ens hem equivocat. Llavors hem de buscar la cançó, no? Vaig a buscar la cançó per YouTube. A veure, aquí, Catalunya, quan... Com dius, com dius, tarateja-me l'altre cop. Tararant, tararant, tararant, tararant, tararant... De consert, consert. A veure, és la alegria o no? No pas. És la Marxa Radetzki. Sí o no? Aquesta és la Marxa Radetzki. La que t'ha arrasat, si és així... La Marxa Radetzki. Aquesta la passem o ha dit Marxa Radetzki. La he cantat per tant. La prova està ahí. Aquesta ja és més biològica, eh? Sí. Quan dura l'embaràs d'una euga? 9 mesos, 6 mesos, 12 mesos, 11 mesos. Doncs es diu que l'embaràs dura 11 mesos, 11 dies, 11 minuts, 11 segons... Ja no... 11 per tant, no? Ja no l'hem deixat i acabat. Ja li hem fiat la situació d'aquesta. Si no podíem estar dient 11, tota la tarda. Com es diu l'ajudant del genet? Moso, aprenent, ajudant o assistent? Bueno, tothom li diu mosso. No sé si és correcte la paraula, però sempre hi ha un enlloc. Doncs és correctíssima, és correctíssima. Per quantes etapes està format un sol? Una, dues, tres o quatre? Atapes? Atapes, aquests referiries? Això pregunta-li el wikipedia. Com es diu la definició? El salto està produït per tal etapes. Ah, sí, sí, el moviment dels cabals. Sí, sí, sí. Serien tres les principals, i després potser hi haurien com més que no són principals. Així que la n'has posat tres? Sí. I per acabar, quina origen se l'ha de tenir els caballs que millor fan el salt del món? Britànics, holandesos, americans o alemanys? Bueno, això ja ho he dit molt abans, i britànics. Spoilers, spoilers. Bé, doncs un 10, 8 de 8. Ens encanten els aplaudiments. Doncs això està tot per avui el programa. Moltes gràcies per venir, Judit. Esperem veure't de nou algun cop, o que ens invitis a fer una mica d'equitació, perquè aquí no tenim gaire idea. Seria bastant graciós fer-ho. I que es posa líder en la clasificació. Podríem fer un recolíntic, no? Probablement negatiu. Moltes gràcies per venir, tu també. Moltes gràcies. Bona tarda. Bé, doncs us ha parlat, com sempre, Adrià Vilà, ens veiem divendres que ve a la mateixa hora, el programa d'un mes i una setmana. Moltes gràcies. T'ho dic, ara és tuit, la seva vida és tuit. T'ho dic, ara és tuit, la seva vida és tuit. El just de la fusta parlem de tot el que passa s'enjust. Sóc una urbanita, ho reconec. Sí, jo també sóc molt urbanita. Compenyat d'una bona manera i tens un plat baratíssim i fàcilíssim de fer. També és un dels llibres més robats de les biblioteques públics dels Estats Units. Som molt feliços. És una història d'amor molt maca. Indudablement, la presència d'aficionats d'un cult de l'altre és impressionant. Clar, el que vols fer, no? És el temps, no pot ser res, no ho podem canviar. Justa la fusta. Vivim s'enjust en directe. Cada matí de 10 a 1. De dilluns i divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, la smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns i divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth jazz club. T'hi esperem. Cada tarda de 5 a 7... Escolta'ns, explica'ns, participa, proposa. La plaça Mireia, amb Mireia Redondo. Cada tarda de 5 a 7... Ens veiem a la plaça. Què? Has de dir la desvernada. Què? Què has de dir la desvernada? Què? Digues, la desvernada. Sí? Sí, digueu. Digues. Hola, m'has d'esvernar-la. La desvernada. M'has d'esvernar-la.
Juguem a Casa
El programa d'esport del poble. Esport base, futures estrelles del poble, estrelles consolidades i estrellades. Presentat per Adrià Vilà, Bruno Fortea, Rita Vilalta, Nil Solana i Bruna. Amb el suport de totes les entitats.