Juguem a Casa

El programa d'esport del poble. Esport base, futures estrelles del poble, estrelles consolidades i estrellades. Presentat per Adrià Vilà, Bruno Fortea, Rita Vilalta, Nil Solana i Bruna. Amb el suport de totes les entitats.

Juguem a Casa del 17/11/2017

El programa d'esport del poble. Esport base, futures estrelles del poble, estrelles consolidades i estrellades. Presentat per Adrià Vilà, Bruno Fortea, Rita Vilalta, Nil Solana i Bruna. Amb el suport de totes les entitats.

Episode Transcript

a concretament l'obra arsenic i puntes de cuixí de Josef Kesselring. La direcció és de Maica Duenyes. També s'enferà una segona representació al diumenge 19 de novembre a les 6 de la tarda. I per tancar la setmana al diumenge, dia 19 de novembre, a dos quarts del vuit del matí es quedarà al par del parador per iniciar una excursió matinal a la Riera de Carme, a la comarca de la Noia. És una excursió organitzada per les seves. Falten 9 minuts per arribar a dos quarts de vuit del vespre, i encara tenim temps de fer un resum del mes destacat en titulars. S'ha publicat ja el 100 electoral definitiu de Sant Just per les eleccions del proper 21 de desembre a l'escola Montseny en 3 meses, és el col·legi electoral amb més sensats concretament en 1976. Avui s'ha presentat la campanya comarca l'Albas Llobregat contra la Violència Masclista, campanya que realitza per nové any consecutiu i que aglutina tota l'activitat de la comarca en tor al 25 de novembre. Al Bas Llobregat va rebre més d'un milió de viatgers durant el passat 2016 a les motivacions per visitar la comarca. Són un 47,1% motius d'oci i 40,6% motius professionals. Avui s'ha posat en marxa una nova edició de la campanya de promoció turística de Ruta amb el tram per descobrir les activitats, visites i restaurants del Bas Llobregat de l'entorn d'Altrambia. Aquesta està tota la informació del Sant Just Notícies, edició vespre d'avui dia 17 de novembre, la informació local torna dilluns als vulletins de Radio Desver i el Sant Just Notícies, edició migdia. Mentre tant us podeu mantenir informats de tot el que passa a Sant Just a radiodesver.com i a les xarxes socials. Molt bon dia! Tot i que cada dia és més difícil la veritat. Aquest és el camí que he triat, només amb el temps sabré si m'he equivocat. Tants pensaments al dia algun és arrat, com tantes coses a la vida que no he disfrutat. Però un cadascun és pel racó. Ja, ja, això que fem ens apropa les persones. No ens haguéssim conegut pas d'altra forma. Deixo enrere els dogmes, les normes. És la manera de fer fora els dubtes. Escollit aquesta senda, la part tendra. Meditació i tantra, no és vendre. Desaprendre i reaprendre. Ei, allunyat de l'odi per sempre. Escric de zero, rap sense misteri, l'important fer-ho. Colla de mostèlits hip-hoperos, això és de teri. Tu mai no esperis, jo ja mai no espero. És una llàstima que no pugui nàstima, i estimbals, d'invals de la mala vibra. Amor lliure, crec en viure, i em crea cançons que toquin la fibra, amor. age Home, s'hi admitit ginger, família, ja saps qui som. Per aquí suport és el que fa amoure el món. Home, home, home... Home, es diu, digue, família... Ja saps qui som. Ja saps qui som. Tot aquest suport és el que fa moure-moure... Moure-moure-moure... Moure-moure-moure... Amor és el que mou el meu món. Bones intencions, l'equilibri i tal fons. Busca'l jo l'estic tocat amb la punta dels dits. Des de que me'n checo fins que vaig a dormir. Amor és el que mou el meu món. Bones intencions, l'equilibri i tal fons. Busca'l jo l'estic tocat amb la punta dels dits. Des de que me'n checo fins que vaig a dormir. Ja saps qui som. Moure-moure-moure. Bones intencions, l'equilibri i tal fons. Busca'l jo l'estic tocat amb la punta dels dits. Des de que me'n checo fins que vaig a dormir. No, no, no, no, no. Sempre donem voltes, dilemes i històries. Repeteixen les fórmules. Si solucionen problemes. Donant valor a les petites coses. El patador sempre en queda de set. Mitja hora després, el cigari o el cafè. La vida al polígon segueix deu anys després. Jo no vull que l'és, qüestió de cústums. Un esforç valent, a mi no em venguis fum. Se deixo el saient, sempre buscant la llum. Segueixo la rutina, mai em menjo el tendrum. En resum, sé que t'agrada la farum. Home es diu trigar la nova droga de consum a seu. Strigli Ràfram de Riu, sonant sota el món definitiu. Són les petites coses que em fan ser. El nostre mai serà el vostre cafè. Són les petites coses que em fan ser. El nostre mai serà el vostre cafè. Ja, tot el dia penso en rimes. Las apunto en blocs llibretas móvil donde pueda, mientras hago la compra o mientras vendo limas. Me sale automático, a veces es un problema. Hemos pateado locales de ensayo. La experiencia sirve pa' varias de fallo. Intento dar el callo, amor para el que apoya. Gratis pa'l que oye. Me suelo fijar en los detalles. Y on quide el cacao después de comer. Solo tomo café si he de estar despierto. Cuestió de cústums. Saco a mi perro y le pongo pienso. Siempre duermo en ese lado de la cama. El suyo lo reservo por si algún día vuelve. Algún día vente. Saco a correr pa' inspirarme. Siempre y aún me divierte. Acaba el tajo, me pongo los cascos, escucho un discazo. Ver me relaja y me cansa los ojos. Soñando viajo, soñando viajo. Son las petites cosas que em fan ser. El nostre mai serà el vostre cafè. Son las petites cosas que em fan ser. El nostre mai serà el vostre cafè. Vostre de cústums. Vostre de cústums. Vostre a cafè. Vostre de cústums. Vostre de cústums. Vostre de cústums. Vostre de cústums. Sant Jordi Winterberg. Ei, molt bona tarda, habitants de Sant Just d'Esvern i, com sempre, i extra radis, com ens agrada. Avui programes especials són dos quarts de set i això és el Juguem a casa. Em repeteixo, programa molt especial. Començarem, com sempre, parlant sobre l'actualitat esportiva local i després ens centrarem amb els cars, fent tertúlia amb els protagonistes d'aquest cap de setmana, per fer-ho ens acompanyen, com sempre, Bruno Fortea, Bruna, Rita... Hola, bona tarda. I jo mateix, Adrià Vila, així que comencem parlant del futbol. El futbol, l'Atlètic, Sant Just, la Mateu i l'Atlètic no va poder superar l'actual segon, l'Espluguenc, i va acabar perdent per dos a un al partit de la setmana passada. El maig no va començar bé per l'Atlètic i els locals es van ficar per davant del marcador, poc abans del minut 30. La segona part va seguir la mateixa dinàmica i només fa 5 minuts l'Espluguenc ja marcava el segon. La mater no va reaccionar fins al 74. Gràcies a un gol de penal d'Àlex Palacios, però no va aconseguir empatar el partit. Amb aquesta derrota ja van dues seguides. L'Atlètic se situa 5 a 7 punts del primer. La mater buscarà revertir aquesta mala situació i s'apta a dos quarts d'avui contra el Júnior, trasè clasificat. Per altra banda, el Jovemí Lava perdre la seva ratxa de Victòries, portava 6 de 6, i va empatar el camp del Vinyets Molivei per 3 a 3. Bon resultat tenint en compte que al minut 30 l'Atlètic ja perdia per dos a 0. Malgrat el desafortunat inicí, el Jovemí el va remuntar al partit i es va posar dos a tres. Però 4 minuts abans del final, el Vinyets Molivei va igualar el maig de 9. El següent partit de l'Atlètic s'ha de dissabte a la 5 i 10, un horari una mica peculiar contra el Castell de Fels, el de Zé Cascircat. La mater de Sant Just va guanyar amb comoditat a l'últim clasificat, la penya blanc-blava per 2 a 0, amb gols de Joaquim Ferrandi i Albert Hild. Ara el Sant Just és 6e i s'enfrontarà el Can Clota dissabte a un quart de 9. Anem al Poliesportiu. Pel que fa al futbol, el Sant Just va perdre per 5 a 1 versus el play futsal, un Zé clasificat. La mater es va veure totalment doblegat pels visitants de la principi del partit i al minut 30 ja perdia per 0 a 5. Va acabar matllant distàncies Héctor Rodríguez amb el 5 a 1. El següent partit de Sant Just serà dissabte a un quart de 6 al Camp de la Gabà, 6e clasificat. Amb bàsquet, el senyor Amasculi del club Bàsquet Sant Just va guanyar el club Bàsquet 9 esplugues per 63 a 72 punts. Actualment el Sant Just es troba no bé a la lliga i el proper partit serà contra el Papiol, diumenge a 2 quarts de 6. El senyor Afamení va perdre també contra el Mesa Vícola per 51 a 58. Aquí hi ha la bona aigua, només per 7 punts. El club Fabrís Sant Just té un Qatorzé i el proper partit es jugarà contra el Júviat, a un quart de 9. A l'UK, a la primera catalana, el Sant Just va guanyar el bell lloc 7 a 4. En total, porta 6 partits guanyats, dos empatats i una derrota. El proper partit es disputarà contra el Bandrell, diumenge a 2 quarts de 9. I ara Bruno, com sempre, ens portarà la seva secció. Cose없ador, què els parlaràs, avui? Un cart ja tindrem temps per què ens ho expliquin, ens ho aclarin i acabem d'explicar millor que ningú ells. És un vehicle sense motor, construït artesanalment, que es fa baixar per un fort pendent i que utilitza coixinets per el seu desplaçament. Està conduït per dues persones, el pilot i el copilot. Sí, explico perquè estem explicant això. Aquest cap de setmana, en Justes van celebrar, bé, no sé, la 52ena? 41ena. Bé, mena't per uns quants anys. Bé, la 41ena cursa de Cards, que és, bàsicament, un conjunt de persones, estiran amb això que estava explicant el Bruno per una de les baixades més empinades de Sant Just i es fa una petita competició. Exacte, i la història, s'hauria de dir-me... a partir d'aquí va néixer, la iniciativa, quina entitat? Si és la 41ena... Anem a veure si ets un món sant Justenca, aquí, va, a veure. Si és la 41ena edició, el meu... El meu, com l'hi diria... No, la meva educció... Em diu que fa 41 anys que se celebra, així que... Ara, si vols, faig una resta amb la calculadora i et dic de quin any, perquè mentalment no... De l'any es del 1976, i l'entitat que ho va promoure per primer cop va ser... M'has pillat. L'agrupament, escolta, Martin Luther King, el cau. El cau de Sant Just. Les curses de Cards de Coixinets van néixer, doncs, aquest any, l'any 1976, quan un grup de nois i noies de l'agrupament escolta Martin Luther King de Sant Just, d'Esber, van decidir crear un nou joc per divertir-se. Aquesta colla de joves va començar a construir uns vehicles artesanals molt senzills, com us hem dit, amb quatre tramacers i quatre coixinets que els baixaven pel carrer Freixes, que és un carrer de Sant Just, que registra un pendent, com tu has dit abans, molt empinat de 7,48% de desnivell. Us per divertir-se, però també per matar-se. Sí, perquè jo no... No sé, les condicions de seguretat de les primeres curses no crec jo que ho hagi. No crec que ho hagi pogut fer. M'agràs fer campanya, ara està més protegit, però fa 41 anys... Ara està bastant protegit per... Estaria bé entrevistar algun dia d'aquests... algun dels primers que es veien Sant Cards, que ja estan interessants. Mira, idea pel següent programa. Apuntem. Apuntem, sí, sí. Apuntat queda. El carrer aquest de les Freixes era l'indret perfecte de l'escens de la història de les curses de Cards de cuixinets pel seu pendent. Es llançaven per allà i descobrien la sensació de velocitat que és realment... O sigui, si es veu des de la càmera GoPro, l'objectiu és brutal. Arriben a 50 quilòmetres per hora. La ara... Ara les velocitats no ens semblen tant. Tenim el portaventura per experimentar-les. Tenim el furios vago, però fa 41 anys... Hòstia, fotre't a 50 per el teu poble d'Eunidó. 50 portaventura vas assegut, lligat, tranquilament... Aquí vas amb un carrer tot de super, gairebé. Això és veritat. Vas votant, vas votant. Sí, sí, sí. Les primeres curses van començar com un joc amb la participació de pocs cars i es va ampliar el circuit al cap d'uns pocs anys amb el carrer de la Creu del Padro. Aleshores ja sentia que es tractava d'una activitat que guanyaria amb molts simpatitzants, ja que continuessin el que és avui un dia un esport molt divertit, participatiu i obert a tothom, on participa gent de diverses edats, de petits, de bocetans fins a veterans, que potser van participar en la primera cursa de 51 anys. Home, no ho sé, no ho sé. Uf! Ja 60 anys tindrien, quasi. M'hi van començar en 18 anys. No, no, sí, sí. Hi ha gent que encara s'acorta amb aquestes edats. Jo, potser, aquí com un dia em tiraria. Però ja veurem quant. Ja veurem... Està per bé. El juguem a casa, no? El juguem a casa un dia. A inquebé. Si seguim amb el programa, a primera fila. Ah, fuent. Molt divertit, participatiu, això. Amb gent de diverses edats i creatiu, pel qual no calia una despesa econòmica important. Només les ganes tu de muntar-te el teu propi xesís. La primera competició es va celebrar a la tardor de 1977, organitzada en col·laboració amb alguns pares de l'agrupament d'escolta, Martí Lutherkin, i van perdre part 8 calls. L'any següent ja em van ser 24. O sigui, imagina't, com de ràpid va circular la iniciativa, va creixer... I es va córrer la veu. Sí, sí, no? Jo crec que aquí s'han coneguts pel Walden i per la costa de cars per poc més, eh? Home, és que és un esport que té bastant... A mi és molt original. Jo no conec personalment que molts altres pobles que facin aquesta activitat. Bé, és molt original. A Sulsona tinc una amiga i el Joan. De fet, és diferent, és un carrer més pla, però posen rampes i salten. Uf! Sí, sí. Encara més dur, eh? M'agradaria que tingués Mario Kart, no? Sí. Més ben disfressats per... per carnes d'altres. Mira, a mi això és el que em feia dels calls de Sant Just. A mi m'encantaria veure gent tirar-se disfressada. Però, clar, s'acompanya... Més ludi, campaní. Si s'ha convertit en algú més competitiu, no, potser? Quan en torri no et dirà potser disfressat. El dia que em tiri... Ho pots començar, tu. El dia que em tiri disfressat de Mario Kart. Ai, de Mario Kart, de Mario Bros. Els consells de l'any que heu, ho diré. Un consell és d'anar a vestit disfressat. Jo fa dos anys que faig pastorets. Ens vam tirar de cars. La grupació de pastores ens vam tirar d'un car disfressats. Sí, però no en competició. Jo dic, tirar-se en competició disfressat de Mario Bros. I el teu company de Luigi. Això seria èpic. Encara que no guanyis... Quedes últim, però quedes bé. I tu passes bé, també. I la gent s'ho passa bé mirant. I tothom s'ho passa bé. No sé que et destrossis la primera curva. Que no ho descartem. Doncs la segona edició va ser 24. I a la tercera ja eren 61 vaïtres. 61? Vís l'èxit i el ressò que ja tenia entre els habitants de Sant Just. I amb vista a una organització més planificada. L'any 1983 es va crear una comissió urbanitzadora independent. I des de les hores, aquesta comissió, és l'encarregada dels preparatius de la cursa, que, com ha dit la Gruna, ja ha agafat una forta volada. Com a 61, que són molts, eh? No sé si ara arriben, aquest nom. No sabem quants cas han participat aquest any, o diran després els nostres... No ho sé, ens ho pregunten. Els ho pregunten. Ho vaig dir la setmana passada, ho tenia votat. Però 61, ho dubto, són molts. Jo he vist avui de notícies del diari de l'any passat, que l'edició de l'any passat del 2016 s'esperaven almenys 4.000 persones de públic, que vindessin d'altres pobles. O sigui, aquella afició no només de Sant Just, vull dir d'ara... És el que deia jo, que en Sant Just són pòmols pel Walden i per les curses de gas. Tenim dipcions, tenim gent de Molins de Reis, gent de... de Sant Feliu, crec. Sí. D'extrarradis, d'extrarradis. D'extrarradis. Jo tinc un amic que venia de Jaure-sí, allà dels payars, només per fer la cursa de cars. Jaure-sí. Ja ho parlem després. Ja ho parlem després. Per a micro. I al circuit, doncs bé, la cursa de cars de cuixinet, a lloc a un circuit urbà, són carrers per un pas en cotxes i vierans durant tot l'any, compres entre el carrer de la Creu del Pedró i el carrer Freixes, dels dos de Sant Just. El circuit té una llarga de 600 metres, dos revols bastant tancats, i un pendent que, com m'he dit, arriba al 7,48% de desnivell. Hi ha, de l'inici, una zona de verificacions, on es fan totes les proves, un espai destinat als boxes, perquè es puguin deixar els cars i arreglar-los, si cal canviar alguna peça. També hi ha un espai per facilitar la informació pels corredors i pel públic que ve des de fora, i que no sap de què va la festa, per informar-los una mica, i passar de la línia d'arribada, també compta amb una zona de frenada d'espai de protecció, perquè no se'ns envalin. És a dir, que pels que mai hagueu vingut a veure els cars, no és una cosa mateixa, sinó una cosa professional. La cosa està treballada, ja són molts anys. I molt competitiva, perquè si t'hi pixes a les baixades, hi ha tensió. Se masca l'atenció, no? Sí, sí. La veritat és que... Mira, m'estan manint ganes de llançar-me. M'estan manint mutes ganes. Tens cridó parlant, que bé. Tens un any per preparar-te la... La decoració. Em costarà més preparar-me la disfressa i el car, que no vas per preparar-me la carrera. Doncs això és tot, no? Sí, això és tot. Vindran els nostres convidats, que hem convidat avui, com he dit abans, tenim aquí l'espíker dels cars, tenim gent de... De l'organització. Aquí tenim que els corredors són tots els guanyadors, però de cada categoria. Sí. Només tenim els guanyadors de... Són... Aquí apostem per la gent guanyadora. Home, aquí portem-lo millor, si no, no? Caliar. La crem de la crem. La crem de la crem, sí. I els guanyadors tenim varietat. Molt bé, doncs ara... Bé, fiquem-li dos minutets, tornem. I aquí comedem-li amb el disposició d'ent拾ar-me el car. I see some people ahead and we gon' pass, yeah! I see some people ahead and we gon' pass, yeah! I see some people ahead and we gon' pass, yeah! I see some people ahead and we gon' pass, yeah! I see some people ahead and we gon' pass, yeah! I see some people ahead and we gon' pass, yeah! Molt bé, doncs tornem, ja han entrat tots els participants. Deixem el compte, són... 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, tenim nens, tenim peluixos, tenim aficionats, que estan darrere fent fotos, tenim una mica de tot. Deixem d'hiver els noms, tenim el Daniel Martínez, del Departament de Seguretat dels Cards, Mariona Sales, Paul Martínez, David Jovellari i José Luis, em deixo algú? Tot bé? Ui, em deixo a un, no tinc cabricolàs, així que no puc sentir el seu nom. Digue'm com et dius, digue'm com et dius. Héctor. Héctor, vale, perfecte. Doncs com... Sí, fort aplaudiment, que no us falti. Doncs comencem amb l'entrevista. Molt bé. Doncs primer començarem amb l'organització dels Cards. Derrota dels Cards segur que hi ha molta organització, perquè nosaltres només els veiem baixar i veiem realment el lleure. Però segur que s'han de portar a les apalles, les instal·lacions, tot plegat. Com s'organitzen en general els Cards? Com ho feu? Ho feu des de l'organització dels Cards, ens organitzem en departaments i tenim cada departament que condueix un tipus de tasc determinada. Tenim el Departament de Seguretat, que s'encarrega més aviat de tots els temes que comentaves de la bala de Palla, de saber quan arriben, quan no arriben, tot i que el muntatge és amb l'esplai, de l'esplai d'aquí de Sant Just, després hi ha la Comissió de Controladors, la Comissió de Comunicació, entre d'altres, que s'encarreguen d'altres tasques molt importants també en l'organització dels Cards. I control tècnic? Ai, control tècnic, que me l'havia deixat també, molt important. Molt bé, i com has coordinat tot el tema de la Palla i les valles i les restes instal·lacions, com ho porteu més o menys? Perquè Sant Just no és que diguéssim un poble molt pagès. Un poble molt pagès. La Palla ve de lleida. I l'encarreguem a una empresa allà que són pagèsos i ve un camió. I el dijous del matí ens la prepara allà, ens la llensen i l'esplai està preparat per embalar-les i per repartir-les per circuit. Bé, una vegada comença la competició dels Cards, fan baixades d'escalfament o abans de començar les competicions, fer algunes baixades i aleshores comença la competició o com s'organitza? Sí, ens organitzem, dissabte, que són els cronometratges, llavors a les 9 del matí verifiquem els Cards, llavors un cop van verifiquant els Cards i certificen que estan bé i que poden baixar amb aquest Cards, llavors sí que fan una baixada com a mínim sempre perquè puguin provar-lo una mica. Si ets avispat i estàs al principi, pots fer dues baixades. Després ja a mig matí comencen el que seria el primer cronometratge i a la tarda el segon i el tercer. I després, una vegada han baixat, com els torno a pujar amb cotxes per anar baix o...? Aquí ara sí, sempre amb cotxes. És a dir, cada participant crec que es busca el seu mètode o pares o amics que puguin aportar un cotxe o un remolc i pujar en el cotxe. Sí, antigament sí que es feia, molt antigament, es pujava pel circuit. Caminant. Però t'estic parlant de fa, potser, 30 anys. Però això s'ha anat modificant, ja vençant. I en total, al llarg del dia, quantes baixades fa un Cards? Quantes baixades fa un Cards, comptant dissabte i diumenge? Sí. Doncs dissabte fas els 3 cronometratges segur, més la baixada aquesta que he dit de prova i diumenge segons de la categoria quanta gent participi, perquè sabrem si s'aliminen o no, a 8 anys, 4 semis i final. Però si fas totes les baixades possibles, serien aquestes 4. 8 anys, 4 semifinals i final. Molt bé. Sí, serien 5 o...? O sigui, 4 diumenges, més 4 de dissabtes a 18. Molt bé. Com a màxim. I per què aquest carrer? O sigui, en el primer principi del programa hem dit que era un carrer que feia molta baixada i hi ha una curva, però també tenim el carrer de Creu que fa... bueno, que a través del poble gaire. Hi ha alguna raó històrica per aquest carrer? Sí, jo crec que és una raó històrica, no? Fa 41 anys que el que ve sí el cau van començar a provar això, no? Que van construir una mena de Cards i va ser en aquest carrer on el van provar, no? Jo crec que ve d'aquí, no? Ve d'alguna raó històrica es va començar a fer així, i jo crec que també és un carrer que dona per si, no? El carrer de la Creu potser és una amiga recta, no? No sé, llavors... Home, jo crec que si et tires pel carrer de la Creu acabes volant, perquè fot una baixada que acabes de 200. Ho podem provar? Potser ets integres i tot quan arribes a baix. Però m'agradaria veure-ho, eh? Ho podem provar un dia, ho podem provar. Adri, tu que et volies tirar, ja ho saps? Sí. El carrer de la Creu. El carrer de la Creu, jo sóc. Quin isfresset. I ara els corredors, és el vostre primer any que hi participeu, o quan veu començar a tirar-lo? Bueno, jo vaig començar fa uns set anys, més o menys. L'únic que és que amb el Pau és el segon any que ens farem junts, perquè jo abans em tiràvem una noia i, bueno, jo crec que és set anys, sis o set anys, no sé, ara mateix. Jo el primer cop que em vaig tirar va ser fa set anys i res, em vaig tirar a tres anys amb un altre noi i fins que ella em va dir que tenia un car, que ella no tenia la cama bé, perquè la veu no ha perdut el genoll, i que s'hi embolia a tirar amb ella. O sigui, amb el carrer que tenia, quan tens nervos per al primer cop, que era... Jo crec que ens 13 o 14. Jo 13. Sí, 13, perquè 13 és el primer any que pots entrar a la categoria de fèmines. I jo tenia ganes de tirar-me fèmines i, quan vaig ser enlladat, vaig entrar fèmines. Nosaltres és la quarta anys que ens fèiem junts. Jo llego más años. Yo llego más años. Porque pasa que hubo un parón ahí, la pubertad, las chicas... Y, bueno, me les vio un poco, pero luego ya me ofrecieron hacer un car en condiciones y, bueno, llevamos, pues eso, cuatro, cinco, cuatro años. Hemos vuelto. Tinc una pregunta per tu, José Luis. T'agradaria que el teu fill estirés algun dia? Ui, mijo, mijo, se vuelve loco con los cares. En cuanto pueda, creo que infantil es... A partir de los ocho años, ya se puede tirar. Sí, sí, set, set, cap a vuit. O sigui, que és tant, els dos mil nens són els nens... Sí, que són a la vint. Els dos mil nens són els nens més petits. O sigui que José Luis junyor futur currador de cars. No em sent, no em sent, no em sent. Dic José Luis junyor futur currador de cars. Seguros, seguros, seguros. Seguros. I és la primera vegada que guanyeu tots vosaltres? O ja us la veu estrenat abans? Ah, bueno, nosaltres l'any passat vam quedar segons, però l'any passat jo era el primer any que pujava a Podi. Sí, jo igual, eh. És el primer any que guanyem, l'any passat vam quedar segons, i vam aconseguir primer crono, però mai havíem guanyat els cars. Quin és el premi per la Victòria? La copa i l'orgull d'haver guanyat els cars. La satisfacció, sí. Un laurel, un laurel, superchulo. Sé que no, no hi ha jamó ni bèrico. I roxals companys amb cava. Ah, bueno, això ja està bé. Ah, i la satisfacció de sense en just hem d'aconseguir els cars, està molt bé. T'ha quedat darrere. Banc de tercer, el 2014. Tercer, millor crono... El 2013, el 2013. I mi antigua tapa no me hice nada de nada. Doncs perquè fa un tema més tècnic, com heu construït el car? M'heu aconseguit les peces pel car o com m'ho heu fet? I si ha sigut difícil en general o què? Bueno, el nostre car és el car amb el que es va tirar el meu pare quan era jove, i després va passar el meu cosí, que el meu cosí li ha fet reformes de tot, i el meu cosí es va canviar de car, i llavors ara m'ha passat a mi. I fa 4 anys que em tiro en aquest car. Però nosaltres, bueno, alguns arreglos, però bàsicament està igual que m'ha passat el meu cosí. Sí, ha sigut més una adopció que una construcció. I una pregunta més del que era general, què milloraríeu dels cars? No ficaríeu aquesta màzura de tirar-se disfressat? Creo que yo una vez ya lo hicieron, ¿no? S'ha fet, s'ha fet. La baixa de Carxon de O, que era molt mítica. Sí, la baixa de Carxon de O era molt mítica. Sí, la baixa de Carxon de O era molt mítica. Sí, la baixa de Carxon de O era molt mítica. Ha sigut molt mítica. Hace años también el cao, hicieron un supercar enorme, no se bajaron de noche con el torx. Cada any, jo crec que això va ser pels 30 anys, vam fer una baixa d'aquestes. Cada any es proposen coses, aquest any ha anat com ha anat i no, però sí que... i vam fer la truita aquelles abans, no? I que us agradaria una mica, a nivell més tècnic, millorar per la Invinent, els següents anys, potser incrementar la pista, ni idea. Ficar més participant. Jo crec que la millor pista seria la Sancerran. Aquesta seria bona. Incrementar la pista. Empalmar-me el carregador. Això m'ho faria molt. Potser seria una de les nostres metes, no? Sí, de cara a l'any que ve s'està inventant... Sí, de cara a l'any que ve s'està inventant tot, generalitzat dels cronos, fins a que tingui una aplicació on tu arribis i ja directament a l'aplicació puguis veure el temps que has fet. Llavors, les tecnologies que corren ara, volem aprofitar-les i volem... o sigui, volem fer-ho més fàcil. Sí, perquè em van comentar que aquest any, jo tenia alguns problemes amb la fotofinish, el meu company d'aquí darrere va donar la victòria. Aquí no l'havia... Aquí no l'havia... No desvejaríem su nom, quedarà el misteri, però se li va donar la victòria a un car... No s'ha passat a les grans competicions i ja està. MotoGP també passa. No es va saber qui encara havia guanyat. És a dir, van entrar dos cars molt junts, vam haver de prendre una decisió, i la veritat és que encara a hores d'ara tenim dubtes de quina és el car que va guanyar. Sí, correcte. Aquestes coses passen, i a vegades doncs mirar. Però sempre aquest any, també el que estem mirant per propers anys, és poder tenir una fotofinish i tenir una càmera instal·lada que no només faci directe com s'està fent durant els últims anys, sinó que també gravi i ens pugui permetre veure el vídeo d'aquell instant i poder prendre una decisió amb més claretat. Això sí, un projecte més ambiciós per l'any que ve. I ara, tornant als cars de l'entrenament, només entreneu aquell dia, aquell estona que us deixen, o heu trobat alguna altra carrera a Sant Joan mateix, o a una altra pobra, o no es pugueu tirar sense perubes massa mal? És que la policia t'ha de quitar el car. I legalment, és el que t'ha anat a dir, legalment. El problema que hi ha que... A veure, jo entendo que no te vas a tirar una setmana antes, por la calle Creu, como hablábamos con pero la policia, si te ve, te da el toque. Yo sé que han habido cosas y han confiscado cas. Por eso no puedes entrenar. Pots buscar llocs. Sí, te vas aquí por... Cada vez fet com ha currado siempre, yo le he probado. Sí, sí, si me da la policia, corre. Claro. Pero que legalmente, ¿no? Sí. Sí. Sí. Sí. Sí. Sí. Sí. Sí. Sí. Sí. Sí. Sí. Sí. Sí. Sí. Sí. Sí. Sí. Sí. Sí. Sí. Sí. Sí. Sí. Sí. Sí. Sí. Sí. Sí.