... Aquesta ha estat tota la informació dels senjors notícies d'edició vespre d'avui 19 de gener. La informació local torna al dilluns, els guietins de ràdio d'esvern i els senjors notícies d'edició migdia. Mentre tant us podeu mantenir informats de tot el que passa a Sant Just, a ràdio d'esvern.com i a les xarxes socials. Bon cap de setmana! ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... I knew it when I met him I loved him when I left him I'm feeling like ooh And then I had to tell him I had to go Oh, nah, nah, nah, nah, nah Havana, ooh, nah, nah Half of my heart is in Havana, ooh, nah, nah He took me back to East Atlanta, nah, nah, nah Half of my heart is in Havana, ooh, nah, nah He took me back to East Atlanta, nah, nah, nah, nah Half of my heart is in Havana, ooh, nah, nah Half of my heart is in Havana, ooh, nah, nah, nah Half of my heart is in Havana, ooh, nah, nah Half of my heart is in Havana, ooh, nah, nah He took me back to East Atlanta, nah, nah, nah Havana, ooh, nah, nah, nah Havana, ooh, nah, nah, nah Havana, ooh, nah, nah, nah Havana, ooh, nah, nah, nah, nah Havana, ooh, nah, nah, nah Oh, nah, nah, nah, nah, nah, nah, nah, nah Enza, l'agosten a l' Theatre I ara anem la trucada, com li diuen els programes d'Aquí era ser millonari. Avui trucarem a la Bruna, una companya que tenim aquí habitualment, que es troba al Pallars. Ara veure si ens en sortim, el nostre tècnic de so, intentarà fer la seva feina, que per això el contractem i per això el tenim aquí cada setmana, doncs truca-la quan vulguis. Així que deixeu-nos 10 segons i Bruna en antena. Gràcies a que deixen fer la meva feina, això és plau. Gràcies. Gràcies a que ens en sortim. I crec que ja la tenim aquí. Hola, Bruna. Hola, a tarda. Ei, què? Com va? Com va pels extraterradi's de Sant Just? Pels extraterradi's de Sant Just. Vull dir els extraterradi's de Catalunya, gairebé. Bé, sí. A Claríductes, la Bruna ara mateix es troba al Pallars. Podríem dir que és la nostra corresponsal de fer-hi externs a Sant Just desvern. Què estàs fent, allà? Sí, estic fent un curs de monitor d'esquí, d'EU, Tècnic d'Esquí Nivelló. I en què consisteix? És un curs que va ser de part teòrica i una part pràctica, i a part de significar el teu esquí t'ensenyen a ensenyar-lo. I ara què estàs fent, ara mateix? És a dir, què fas? Per què estàs al Pallars? Perquè, bé, tinc familiar d'aquí dalt i, per tant, pujo molt sovint. I, bé, l'esquí s'acompanya, la muntanya sempre ha informat part del que sóc jo, i, per tant, no hi ha cap altre lloc millor que de sort i al Pallars. No, la veritat és que em fas una mica d'enveja. Ara mateix m'agradaria estar a la muntanya i no aquí a una ràdio aguantant el tècnic de so. A la ràdio sí, a la muntanya sí. Potser Sant Just no, però a la ràdio sí, no? No, oi tant, oi tant. Doncs com està la neu? Ha anat? Bé, ha anat abans de Nadal. Va anar a Nadal, durant el Nadal va fer moltes vantades i, per exemple, el Pallars Civil, tenim tres estacions que són Es Pot, Portaineta, Vascant. I Es Pot, si venta, la neu se'n va i realment és un desastre i era el que va passar durant Nadal, durant més de dos dies va estar a tancar l'estació per vent. I ara, fa dos dies, va tornar a passar el mateix, quan estàvem fent classes, vam dir que havíem de tancar, perquè hi havia ratges que esperaven els 6 km per hora. I, de fet, per la setmana... entre demà i demà ha passat, entre un front que s'espera neu, però també pot portar vantades i estem esperant a veure què ens fan les conseqüències. I ara mateix, a quina pista? És a dir, o aquest cap de setmana recomanaries anar a esquiar el Pallars? A on? Exactament. Bé, també he convocat a una vaga dels treballadors de Rocarrils, de l'estació de Portainé, reclamant millores més que salarial, sinó laborals, en el sentit d'igualtat. Sí. I potser, en aquest cas, tindria... i passi també de la neu a Es Pot. O sigui que això de Portainé, la vaga aquesta està relacionada amb, si vols anar, transport públic. És a dir, suposo que si vas en el teu cotxe privat, transport individual no afecta aquesta vaga de Ferrocarrils? No, no, no. Els propietaris de l'estació de esquí són el grup de Ferrocarrils, la Molina, Valtèr 2000, tots aquests són propietats de Ferrocarrils. Els nostres treballadors són, com siguessin, de Ferrocarrils. No té res a veure amb els transports. Val, val. M'has deixat una mica fora de lloc. Així que, perdona, pots tornar a repetir? A quines pistes recomanaries anar aquest cap de setmana? Jo, per la neu, recomanaria anar a Es Pot, Portainé i Tabascan. Però si hi hagués, potser, és que depèn del tipus d'esquí que et volgués fer. Si vols ser una esquí de muntanya més extrema, Tabascan és una estació molt petida, però tens moltíssims pics, que pots fer amb esquí de muntanya, on requere, estacionament, tens el capir i tens el comar del forn, però si vols ser una esquí més alpí, més senzill, abans de tothom, recomanaries a Es Pot i Portainé, perquè són dues estacions normals, amb tot de gallo, totes les pistes obertes, perquè han anat força i la neu s'ha mantingut. Si ara que parles de la neu, quina és el seu estat? Bé, està prou bé, tot i que ha anat bastant, ha vantat i ha fet bastant de calor, llavors s'ha negat, però totes la majoria de les pistes estan obertes i no hi ha aquella sensació que es veu obert, com sigui, que està blanc. I pels debutants, quina estació en recomanaries? I pels que són més experts? Pels debutants, jo potser recomanaria Portainé, perquè és una estació més plana i té les 9 debutants, la faci l'accés, en canvi es pot, has d'anar a la falta de cadira per arribar a la zona de debutants i té més pendent, i per un esquí més professional potser es pot, perquè tens pistes que són molt més rectes, però que requereixen un nivell d'esquí més alt. I sempre parles d'esquí, entenc que també et refereixes a l'esquí? Sí. Tu ets esquí? No és nou, perquè jo soc de l'esquí. Jo també, jo també. Tinc molts amics que fan l'esquí, i em diuen que és el millor que els ha passat a la vida, però jo segueixo fent l'esquí, crec que... No he parlat de l'esquí, sincerament, però crec que prefereixo l'esquí. Què romàntics els teus amics diuen que és el millor que els ha passat a la seva vida? Bueno, a la patit es porteu. Nil, tenies una pregunta? Sí, tema per si jo vull anar a pujar esquiar els propers dies. Previsió de neu, com està? Bé, he dit aquest prunt que entra demà i ja m'ha passat, però pot ser que fugir de cotes altes està entre menys de 82 mil·metres. En el cas de la Caire és una estació amb una alça molt més alta que la que tenim al Pallar, i, per tant, surement serà neu. El Pallar de les cotes baixes serà pluja i a les altes serà neu. Clar, és molt variable. Últimament s'han donat moltes prediccions, però realment no s'ha de compler el cap. Per la setmana passava també donar un fortes navades i gairebé no plora canvia. Per tant, a l'expectativa que ens fotrà aquest prunt. Sí, i per la gent que és novata en el món de l'esquí, hi ha alguna iniciativa o alguna activitat que t'ofereixi aquestes pistes d'esquí per introduir-te en aquest món? Sí, depèn de la notlata. Hi ha el part clúdic, com en els nens, i comencen a jugar amb la neu, però una persona de 40 anys potser no les recomanaria el part clúdic. Tinc una certa pregunta per tu. Has dit que estàs fent un curs per ser monitor d'esquí. Jo, si volgués ser monitor d'esquí, què hauria de fer? Primer és fer unes proves que es fan ara al mar d'aquí al Pallar, també n'hi ha en una de la Molina, i ara aquestes proves et demanen que faci una baixada lliure, és a dir, en una pista amb un determinat tendent que es diuen, es va fer girs curs i girs llargs, i després, per una altra pista, et fan baixar i et miren la tècnica. I si passes aquestes proves, aquell en mateix o l'any següent, després et pots apuntar el curs. I el curs també consta de tres parts. Té una part teòrica comuna, que és un grau mitjà de fet, i tots els graus mitjans retenen, i és una base essencial per ser qualsevol tipus de monitor, en qualsevol especialitat esportiva. Llavors, hi ha una part específica en què informen o et formen sobre l'espai entre el gran, en aquest cas, són les pistes d'esquí, i al Pallar tenim... on hi ha segons l'estació, segons l'àmbit esportiu, t'expliquen, per exemple, un ambient ecològic, unes normes de seguretat. En aquest cas, en aquest cas, en el cas de la feixi de la vella, els animals marits, en aquest cas, fem una d'aquí dalt que serien cèrbuls, cavirols, trencalòstic, això. I després, finalment, hi ha una part pràctica que es fa a les pistes, que és aprenentatge, i a la vegada, aprenentatge i tecnicicació. O sigui que, quan acabes el curs, ets un experte de tot el món de l'esquí, i no només de l'esquí, sinó també de la naturalesa del Pallars, no? Bueno, expert, tampoc, però sí, sí. O sigui, has de ser capaç de poder explicar els teus alumnes, on et trobes, si ets esport, on et vas a explicar que hi ha quina fauna, si veus una ocell, et vas a saber dir que allò és un trencalòs, o que és un falco, o l'animal que sigui. I això per què? És a dir, si estàs estudiant ser monitor d'esquí, perquè n'has de saber si aquell ocell és un trencalòs, o aquell ocell és una uraneta. Perquè és home, perquè és com si tu anessis monitor de dalt, i veig que és un pes lluna, i el nen a la pregunta ja és el que és, i dius, no ho sé, un pes. Ja, però sí ho entenc, és a dir, es coneixement general. Bé, sí, sí, te la compro, te la compro. És com més generalitzat, i al nivell dos ja s'aprofondes més en tècniques esportives, metodologia... I què és el que més destaca d'aquests cursos? És a dir, en quina és la part de les por en què més es centren? Sobretot seria en aquest cas, que és el nivell, i la gent que jo, o si un cop acabes de curs, tens la situació per formar gent que són debutants, que en l'esquí és mai. I el que més es centren és la posició de la cosa. És a dir, tu has de aconseguir esquiar de tal manera que sigui perfecte. No és deixar el campió del món d'esquí, però la teva posició, la teva manera de baixar, ha de ser perfecte. La posició del cop, els esquís... No ho esperen de tu, que siguis el World Cup, però que siguis un model a crampar, perquè aquest és el món que et poden seguir. Doncs sí, està. La veritat és que em sembla molt interessant, perquè mai m'havia preguntat res sobre el món de l'esquí. La veritat és que no soc un geni, tampoc se'n donen gaire malament, fes nou. L'esquí no tinc ni idea, però l'esquí no m'en surto d'aquella manera. T'unil. Jo, tema esquí... Vaig ser quan vaig començar a prendre, però l'esquí em va acabar d'enamorar a mi. Que romàntics estem avui. Sí, és que l'esquí em té el cor robat. Però l'esquí no nego que sigui una altra alternativa per passar-s'ho molt bé. Alternativa no, eh? Bueno, alternativa. Una altra manera de baixar les pistes. Tinc una pregunta. Tens un tema socor. Sí, estic per exemple esquiant o fent esnou. Hi ha de fer entre una persona que ha patit un accident. A Recumana hi ha una cosa que jo les normes fins. En teoria és que les normes que han de seguir vivint en una estació es diu que es posen els escris creuats, però aquí no es recomanen, perquè els escris tenen a cada costat, I si hi ha algú que hi hagués d'un munt d'aquest escrit, encara es faria més mal. Es recomana que, si pots ser seguint dues persones, una que es quedi amb la persona afectada o malferida, un que s'hagi fet mal, i l'altre vaig a buscar els pistes d'uns encarregats a l'estació i servei mèdic que acabaran d'ajudar. Sempre anar a veure què ha passat sense moure la persona i anar a avisar sempre el personal de l'estació. I ja per acabar l'entrevista, la pregunta pot ser la més important de cara a la gent que vulgui anar a esquiar aquest cap de setmana al Pallars. Quin és el preu d'unes lliçons d'esquí personals? Sí, això depèn de cada escola. No tinc cifres exactes, perquè jo, per exemple, estic en un club i els clubs van diferent de les escoles, en l'estació d'esquí, treuen clubs i escoles. Les escoles cobren cada dia segons les hores, segons la quantitat alumnes, segons les escoles personals que s'hagin d'entrar els 20 i els 40 euros, o classes més grupals, però segons les escoles cobren i no hi ha un pèl fet, estarien entre els 20 i els 40 euros. I després els clubs, que és, per exemple, l'estic jo, que és un grup de... Cada cap de setmana, durant un temps determinat, fas un curs amb els mateixos monitors i amb els mateixos nens. I és un preu trimestral o anual. Tinc una última pregunta, que aquesta ja sí que és l'última. L'Ajuntes, l'Ajuntes, l'Ajuntes. No és important, és una així, molt aleatòria. És el mateix fer tot aquest procediment per instruir nens que instruir adults? Sí, bueno, el que canvia és la manera en què tu comuniques. Tens els coneixements de solits de l'esquí, saps com es fa la cunya, el pare de l'esquí. Per exemple, tu en un adult l'explicaràs molt més, el sentit de fer una cosa a la definició i l'objectiu. I en canvi, en un nen de set anys, per exemple, és molt més difícil que t'estigui escoltant en una pista d'esquí que té tant de distracció. Per tant, el que farà és que et fes... Com els pitrojos, per cert. Bé, doncs, moltes gràcies, Bruna, esperem tenir-te aquí l'avanç possible, perquè fa molt que no ens veiem, fa moltíssim. Et trobo a faltar, Bruna. El programa estaria bé que algun dia deixessis d'esquiar i vinguessis aquí a Sant Just Desben, a la ràdio. Esquiar. Esquiar, que vinguis esquiar. Ho veig una mica complicat, tu veniu pel Segre navegant, això sí. Bé, doncs, t'esperem aquí, t'esperem, esperem, esperem... Esperem que divendres que ve. Doncs moltes gràcies, que vagi molt bé, el bus. Moltes gràcies, Bruna, una aplaudiment, sisplau. Moltes gràcies, moltes gràcies. Vinga, va, vagi bé. Doncs ara seguirem informant del futbol, hoquei, bàsquet... Com sempre, un repàs semenal de què va passar el passat cap de setmana i què ens depara aquest cap de setmana. Així que res, 3 segons i tornem. 3 segons de veritat? Sí, d'acord. 99, stareu a tothom a la wiró? ... ...amb un bon onze inicial. Vull guanyar 3 punts de glòria, per la porta principal, entre els enals de la història. És que en temes de lligar, ve que es pot perdre una lliga, si no està tot estudiat, si la tàctica fa figa. La porté per parar els goals, em posaré una cuirassa per si d'entren aps i goals. I comencem parlant de l'Atlètic Sant Just, el futbol, Nil. Què vam fer aquest cap de setmana? Doncs la mater de l'Atlètic va perdre de visitar el Camp del Líder, el Vilanova i l'Ajaltrú, per 0 a 1, amb un gol de l'equip local, al minut 24. Amb aquesta derrota, la mater se situa a quart, a 8 punts del primer. Els nois de John Ruiz buscaran recuperar la bona dinàmica de mà a dos quarts de 6, versus el Saborense, l'Antepenultim. Un partit que hauria de ser fàcil a priori, no? Bueno, sí. Qui diu que sí, diu que sí. Sí. Per altra banda, el jovenil va aconseguir imposar-se el Tarlenca, en un partit que es va complicar més del que s'esperava, ja que els visitants venien a Sant Just, com a 200 clasificats. L'Atlètic no va marcar fins 4 minuts abans que acabés la primera part. Obre de Josuel Der, però el Tarlenca no va tardar en fer el mateix, i just al començar la segona part va igualar el màig. Va ficar el 2 ao final, Arnau Herrero, que es complia l'hora de partit. Amb aquests 3 punts, el jovenil se situa a segon, a només un del líder, l'Almeda, i tindrà una bona oportunitat de remuntar-los, diu Menja, a les 12 contra l'Ètic per al Delta. Déu-n'hi-do, si té una oportunitat. L'últim clasificat, és a dir, la mater de l'Atlètic jugarà contra l'Antepenultim, i el jovenil jugarà contra el Últim. A priori haurien de ser rivals fàcils per seguir sumant punts i remuntar posicions. I el cadet, Nil, amb el cadet, va guanyar amb facilitat el Sant Andreu de la Barca per 3 goals a 0, amb obres de Nil Mores, Marcel Verdaguer i Gonzalo Torri Cabris. Gràcies a aquesta nova victòria, el cadet segueix quart a dos punts del líder, el Ciutat Cooperativa, i s'enfrontarà demà a les 12 contra el Corbera. Ara ens anem a l'altre equip de futbol del poble, el Sant Just d'Esber, ja que la mater del propi Sant Just d'Esber no va jugar aquest cap de setmana, perquè el que havia de ser els seus rivals va retirar a l'inici de temporada. Per altra banda, s'enfrontarà a l'actual de Zè, perquè el Sant Just té la possibilitat d'avançar fins a la cinquena posició, i ara anem al bàsquet. Amb el bàsquet, el Senyor A Masculí, del club de bàsquet de Sant Just, va guanyar a casa seva contra el serveió, per un punt, és a dir, 67-66. El propiet partit es disputarà d'aquí dos dies contra el Cornellà al seu propi camp. Per altra banda, el bàsquet femení va perdre el camp del Gage per 62-49, és a dir, per gairebé més de 20 punts. Aquest diumenge jugarà a casa contra el Sant Andreu. I amb el Juquei, o... Un Juquei. El Sant Just va sortir victoriós al seu camp contra Riu de Villas per 52. I demà mateix, a la bona aigua, es disputarà el propiet partit contra Lleida. Així que la dinàmica és bona. La majoria d'aquests van guanyar. El passat va ser un bon cap de setmana. Esperem que aquest estorn ja repetia els bons resultats i tots els equips de Sant Just, de tots els esports segueixin sumant punts. Per veure si el final de temporada ens podem donar grata sorpresa i celebrar el triomf, la victòria del campionat de qualsevol equip, i convidar-los aquí. Feliç, una petita entrevista i donar-li una mica de xampall, no? Exactament, així. Però del barat, eh? Vaja. Esperam, estem comunicant pel pinganillo que tu tens una secció. Tens una secció? Va de debò. Sí, sembla que sí. Però esperem-nos una mica, no? Fica-li canviant de cançó i prometo que comencem la teva secció. Binga, doncs, feliç. I ja tornem a ser aquí. Nil, de què és la teva secció? Doncs aquesta secció es basa en els 10 esports més extrems del món. Més extrems de què et refereixes? A més perillosos, més bruscos, amb més riscos, amb més probabilitats de patir alguna espècie de lesió, i eu fins a greu que pugui arribar a tocar el que s'arriba a dir la mort. O sigui, com el golf. Exactament. Estem bromejant el golf, no és un d'aquests. Doncs, Nil, quan vulguis, comença. Bé, bàsicament, si ets d'aquests que els agrada sortir d'aventures i no tenen camena de por a les altures, es posar-se a patir les ions greus, doncs jo crec que els nostres espectadors els agradaria molt escoltar aquesta llista dels 10 esports més extrems. Doncs som-hi. Estàs tardant. Estic nerviós. No necessites saber qui ets. Però, però, però... Si us plau, tranquil·litzis. Primer de tot, primer esport, paracaigudisme. Saps què és, oi? Un sona. És bàsicament aquesta tècnica d'allançament, des de certa altura, i on s'utilitza un paracaigudes, com a amortiguador. Per no morir. Mira, doncs ara no et mentiré. Tirar-me un paracaigudes a Budavi... Sí? És un dels meus somnis. De debò? Sí. L'octubre, que ve, és el meu compleix. M'ho estàs incitant, perquè... No, no, no, ho deixo caure, ho deixo caure, segueix amb la llista. Doncs és una mica riscós, pel simbla fet que sempre comporta un cert risc a haver de caure... amb un paracaigudes que ningú... pot estar segur que funcioni, no. És aquest, l'únic risc que comporta. Per altra banda, existeix el que es diu el... Vangy Jumping. Vangy Jumping? Vangy Jumping Jumping. Sí? En què consisteix? És una persona que, des de 100 metres, s'ha enganxada amb una corda. Des de què? Ah! Ah, des de 100... Des d'una altura... 100. És a dir, és wending, no? És wending. Té diferents noms. És una espècie de wending, però sembla que de més altura. Exactament. Doncs aquesta no m'atreviria a fer-ho. Quina diferència hi ha? Per a caigudisme, aquesta. A part d'aquest tiràs amb algú professional, que està amb tu, darrere teu, em sembla més segur. Aquí depens d'una corda. No ho sé, no ho sé. És com jo i jo, saps? Jo em fio més d'una corda que d'un S l'Homa. Doncs jo no. Què més tens? Què més portes? Tenim el que se li diu al pàrcord, suposo que aquest és del... A mi és el que a mi m'agrada aquest. Això que tu practicava fa temps, eh? Sí o què? Els catos, no? Els... No me'n recordo d'altres institucions. Perquè, pràcticament, utilitza la motriu de l'individu que l'utilitza. Els practicants, depenent de si són nomes o dones, s'algirà d'una manera o d'una altra. Es poden ser dits, tracers, o tracers, tal qual. No té res a veure amb el nom, eh? Exactament. L'objectiu és moure's d'un punt a un altre, fent acrobàcies i sals en edificis, fins i tot. Hi arriben a haver-hi sals de persones que salten edificis. Hi ha gent que s'amor fent aquest esport. Hi ha des de parkour lleu fins a estrem. Jo el parkour lleu. Sí. De fet, aquest esport, la seva característica principal és que pot ser fet per tothom. Exactament. Qualsevol persona pot ficar-se a fer parkour, que consisteix en saltar coses, fent moviments especials de cames, o reculsar-les mans d'una forma determinada. És a dir, és senzill. El mateix temps que molt difícil, perquè, clar, hi ha gent que... que fa com la... Despiderman va d'una edifici a l'altra. El saltant és... És increïble. O fa voltaretes, bé. Jo sóc molt fan del parkour, va molt de debò. Bé, amb el número 4 tenim el motocross. Ah, bueno, que no estan arriscats. Bueno, no estan arriscats, però comparat amb... De fet, tots els esports comporten un risc, i més si s'utilitzen un vehicle. Però, en aquest cas, el motocross és un dels esports amb menys condicions per ser segures. Per exemple, ha fet que es va a la muntanya. La muntanya és un camp molt sinuós, amb molta sorra, molta grava, i això pot comportar moltíssimes eleccions, perquè és molt difícil mantenir l'equilibri així. Clar, i més amb una moto molt prima, com surts de motocross. Em sent que jo tenim l'alpinisme. També com conegut com el muntanyisme, o com li vols dir. La cosa és que el risc comporta... pujar fins a la cinta d'una muntanya amb el risc de passar molt de fred i... De que vingui un elefant i... Vingui un geti. Sincerament, aquest esport no el considero tant. Aquesta m'està decepcionant, què vols que et digui? Amb esports més... més més... Com què? Com què? Mira, s'ha acabat d'ocorrer. Hi ha un esport que s'ha creat a Japó que consisteix en saltar d'un helicòpter amb una bossa de paracaigudisme, però no en veia. La vas a buscar. És a dir, tires la bossa del paracaigudisme, de l'helicòpter, i l'objectiu és saltar i a l'aire agafar la bossa, ficar-te-la i obrir paracaigudes. I això existeix al Japó. O sigui que probablement seran dels esports més de moda dels següents anys. Jo no entenc com pot haver-hi gent que fa això. Home, ha de ser una passada adrenalina. Jo no m'atreviria ni de broma ni que em paguessin, però ha de ser espectacular. Tot això és el meu propós, i d'aquest top 10 esports són esports coneguts. Jo crec que és una variació del paracaigudisme. És versió més heavy. Tiro la motxila en comptes de tirar-me amb ella. És un jauge canvi. Home, un jauge canvi, però que implica molt. Aleshores podem basar-nos en que aquests són els esports de risc, considerant que també poden haver-hi variacions. Ahà, sí, sí. En aquest cas, del paracaigudisme. Segueix la teva llista o ja? No, no, encara quedem. Segueix, segueix. Continuem amb el rafting. Has fet rafting algun cop? De fet, he fet rafting al Pallars, on ens trocava la Bruna. Vau coincidir o... Molts cops, no, que ja no. És una passada el rafting. La cosa del rafting és que el parí és d'ensopegar-te amb, clar, concretjances. T'hi costava i amb un riu. Alguna pedra. Les corrents de l'aigua són trexioneres. Fa mal. Jo, un cop fent rafting és a diners, he fet més d'un cop, uns tres. I ens ben caure. I te'n vas a la Xina Oriental, perquè la corrent del riu se t'emporta i... I és bastant difícil. Però sí, és una passada, és adrenalina pura. Exactament, adrenalina. Continuem amb el top 10, arribem amb el número 7, que és el Rappel. El Rappel de re. Em sona un conte que es diu Rapunzel. No sé si té algú a veure. És la cosa que té més a rebreure del món. Normalment no. Rappel és una tècnica de descens. Ràpid, des d'una muntanya. Vaig enganxar un arnès amb una corda, a un punt més alt, d'una paret vertical muntanyosa, i em tiro cap avall. Es fa molt a pel·lícules, això. I les escenes d'acció... Es fa molt... Però vas amb cordes. Desafia de l'anècdotes i de les cordes. És com tots els esports que estan dient. Estàs dient i enlait. Fets a llocs d'expressament per només fer aquest esport. I hi ha gent que ho fa l'obèstia, que se'n va amb un cerrat, amb les seves cordes, amb els seus arnests... I a veure què passa, a veure si sobreviu un dia més. Exactament. Número 8, el parapent. És una cosa semblant. L'únic que no tens aquesta caiguda lliure, és que obres aquesta espècie que... D'adorito. D'espera dirigit, i pots controlar-lo. És una espècie de planejador lleuge i flexible, amb l'objectiu que el puguis menjar i obrar, per a aterrizar allò on vulguis tu. I del parapentisme, no sé com diries. Parapentisme. Has devingut... No sé com es diu això de que es fan dir... Què? Ocells, vers, no sé com seria. Sí, de fet, està aquí. Ja acabem, ja acabem, amb aquest. Una altra queda una altra. Perfils, que et faig fora del programa. Amb el número 9 tenim el sur. El sur. Qualsevol diria, jo trobo que és un esport no gaire perillós. Bé, les onades són traicioneres. I els taurons, també, a Austràlia. D'acord, depèn d'on vagis a fer surf. Això s'entén. La cosa és que són bastant perilloses les onades, sinó que les tractes amb cuidado. I no vas amb aquesta concentració que és necessària. I amb el número 10... El número 10 te n'has parat per tu, perquè vols que acabi aquesta secció. I per què és el número de Messi o no? El wing-sweeting-flying. Com, com, com? Wing-sweeting-flying. Que seria la traducció com viento en traje i volar. Un tratge volador. Jo diria així. És, sense cap dubte, un dels més extrems de tots. Jo crec que quedés com dels pitjors. I sempre, cada any, has matat algú. No té paracaigudes, no té paracaigudes, ni res. O sigui, res més que la teva valentia. I un tratge que et permet... deixar-te'n portar pel vent. Sí, sí, sí. I et permet anar frenant, perquè té unes ales. Exactament. És una barreja entre una espècie de... Aquella esquirol del bosc que planeja, doncs d'algú al... Et disfresses d'ocell i voles. I voles. Perquè peses massa. Però sí, bastant arriscat. Tots els de persones que s'han ensupegat... Però és espectacular, eh? Sí, em sembla espectacular, jo. Tant de bo tingués el que s'ha de tenir per fer algun d'aquests esports, perquè la veritat és que m'agradaria molt, sobretot perquè algodisme aquest. Ja em sembla una mica més extrema. Però sí, perquè algodisme algun dia. Et recordo que el 3 d'octubre és el meu compliance. Jo ho deixo caure. Doncs ara, per seguir, el programa ens ha vingut un nou convidat. Potser el coneixeu, potser no. Però encara, encara no l'introduirem. Tant d'aquests segons, canvi de cançó, estic d'acord. I el l'introduim. Què et sembla? Jo estic molt en desacord. Doncs doncs som-hi. Més igual. Jo que tinc una araxidó, quan pujo el pedra fort, que ho faig d'aquí per m'ho ensarrat. Jo que voto convergència, i que tinc somnis eròpics a menjordi. Pujol, jo que soc soci del Barça, i no trago ni en pintura els pericos de Serria. Jo que penso que ensarrat sempre ha estat un traïdor. El meu cotxe només sona, Lluís Llach. Jo que porto els agredors com a pòlito del mòbil, la senyera, el melco. Jo que sempre he defensat els productes de la terra, ara m'he enamorat d'una xoni de Castefa o Jennifer. Doncs una fortea, bona tarda. Hola, bona tarda. Què ens portes avui? Per què has arribat tard? Per què has arribat tard? Per compromisos acadèmics. No és excusa, no és excusa. No et despatxo, no? No, jo crec una setmana de confiança. Vinga, doncs una moció de confiança. Moció de confiança. Doncs què ens portes avui? Avui, com ja sabeu, és 2018. És any olímpic. És broma. Continua, vinga. Vas fer les 12 campanades al Nil. Sí, bueno, a màxima vegada, però sí. En un estat crònic. És any olímpic, però d'hivern. Diverts. Exacte. Jocs olímpics d'hivern que se celebren a la ciutat sudcoreana de Pyeongchang. Pyeongchang. No confondre en Pyeongang, capital de Corea del Nord. Sí, ve al matís, perquè justament la notícia que portem avui afecta aquests dos països, a Corea del Sud i a la del Nord, que per primer cop desfilaran després d'una dècada de tensió política i de cursa nuclear a la regió desfilaran juntes en la cerimònia de inauguració dels Jocs Olímpics. Però no només això, sinó que l'equip olímpic de Corea del Nord ha confirmat la participació en quatre esports en els Jocs Olímpics de Pyeongchang. Són empatinats artístic, esquí de fons, esquí al pie, i, okey, sobre gel femení. Se va pactar després d'una setmana intensa de negociacions entre representants dels dos països, la participació del Nord en aquests Jocs Olímpics del Sud, que no estava garantida. Hi havia molta por que els acabessin buicotejant-hi amb els problemes que això tindria per al rendiment esportiu. Aquests atletes nord-coreans que participaran en aquests quatre esports olímpics segons van avançar els representats presidents dels Comitès Olímpics dels Dos Països després de la Corte entre Seoul i Pyeongyang en reunions del nivell, de l'Estat. Allà va estar amb ministres d'exteriors, cúbola política... La cúbola xunga de Corea del Nord. Exacte, perquè ens imaginem com l'esport pot arribar a ser decisiu o acondicionar les relacions diplomàtiques entre dos països. Això, el que podries fer un fet intranscendent, a nivell polític, com és la celebració dels Jocs Olímpics d'hivern, ara sobre la porta com el primer pas per caminar cap a la distància i el rebaixament de l'austilitat entre les dues corees després d'anys de malestar i d'inestabilitat a la regió. Volem, però, com s'acaba concretant. Sí, perquè ja fa més de 50 anys, des de la Guerra Freda, que les dues corees estan separades, per qui no ho sàpiga, i és una bona possibilitat d'unir-les. O d'unir-les o de fer, com tu has dit, els primers passos que l'esportin a la Unió definitiva. Estaria bé, sí, perquè recordem que és la mateixa etnia, la mateixa llengua, la mateixa història, la mateixa nació, i fruit d'un pacte arbitrari entre les dues... Diferents ideologies. Exacte. Fruit d'un repartiment entre l'Aurs i els Estats Units. Ara estan dividits. Però bé, sembla que el tòpic aquest de que l'esport uneix, o l'esport és capaç de cosir una paraula que està molt de moda, també últimament, amb belles anemistats, doncs és possible que s'acabi donant. De moment hi ha resposta del COI, del Comitè Olímpic Internacional, el seu president Tomas Bahia ha mostrat el seu acord, i la seva gratitud per la closura aquest acord entre els dos països, que també inclou, com ve hem escomantat abans, que per primera cop desfilaran juntes en l'enegoració dels jocs, i atenció també que conformaran una única selecció en el que hi femení. O sigui, participaran plegats, esportistes sud-coreans i nord-coreans, amb tècnics nord-coreans i sud-coreans. Que això és espectacular, històricament parlant. Exacte. Vista el que teníem fins ara i tant. I serà l'única esport que participaran junts. És a dir, en tots els altres esports, Corea del Sud tindrà la seva selecció, com a país autònom, i Corea del Nord tindrà la seva altra. Exacte. Amb la resta dels tres esports que hem comentat, esquí al pie, esquí de fons i patinats artístics, Corea del Sud anirà per separat, i Corea del Nord anirà per separat, seran equips diferents, però en OQI i sobregel femení han decidit unificar-ho i fer-ho conjuntament. La qual cosa ha provocat crítiques dintre de Corea del Sud, perquè a priori té una millor selecció, millors jugadores d'OQI i això els fa por que l'entrada de les nord-coreanes els hi perjudiqui els resti opcions d'aconseguir medalla. No només això, sinó que, a més a més, de desfilar junts es compartiran una mateixa bandera al dia de la desfilada, que és una bandera molt, molt simple. Com és? No l'he vista. És a un fons blanc amb la silueta de la perínçola de Corea, la color blau, envoltada d'un cercle, o un semicercle, més o menys. És lliure de colors polítics, no... El blanc és una mica sulcoreà, però... El color de la pau, potser, si es vol interpretar d'aquesta manera, són colors molt neutres... Bona, bona, aquesta bona matís, va. No ho deixo, però són colors molt neutres per no inquiar-te a cap dels dos països, suposo. Doncs bé, serà la primera vegada que les dues corees desfilin juntes, en uns jocs... Vais quin Ínma? Ai, quin Ínma, què dic? Quin Ímna? Clar, és una bona pregunta. Doncs... més enllà de bandera, jo no sé si els he adonat temps ja la cosa tan professionalitzada com per em crear un Ímna. A priori l'acord no ho contempla de moment només ja sóc bandera, i desfilada compartir l'equip d'aquí, d'aquí, gel, i entrenaments conjunts, això sí, que m'oblidava, els esquiadors, els esquiadors, tot i que participaran, per separat, entrenaran de forma conjunta. Home, dues coses, jo crec que l'Ímna, serà abans que les dues corees s'independitzessin, com per dir-ho d'una manera, hem suposo que tindrien algun Ímna, suposo. Sí, segurament. Doncs jo crec que utilitzaran aquell, i per altra banda, em sembla espectacular, és que em sembla... jo m'agrada molt la història, em sembla molt fort que, per fi, membres de les dues corees s'uneixin baixant un únic objectiu, i fins i tot participin a... Bé, estiguin a un mateix vestidor, que això sembla espectacular, sabent el que està passant allà, i és increïble. I el que hi ha hagut, sí, és que parlem de dos països, on la frontera està militaritzada completament. On, de fet, estan en guerra. Exacte, tècnicament estan en guerra. Sí, sí, sí, doncs les meravelles de l'esport, que a vegades ens volem centrar molt en els seus aspectes negatius, però no hem d'obviar com que també és un... és un instrument al servei dels pobles i dels països per buscar la pau al món i... De fet, els Jocs Olímpics, la seva principal funció, era el de unir gent, el de unir països, i crea aquestes coses. Per això es va crear a Grècia fa fa anys. Sí, sí, sí, sí, i de fet, quan es celebraven Jocs Olímpics, era un període de treva on totes les guerres, l'antiga Grècia, s'aturaven, justament per això, per descelebrar en pau els Jocs Olímpics. Veiem com, a salvar les distàncies amb el pas dels anys, aquest esperit continua viu. I saps quan comencen? Comencen si no m'equivoquen finals de febre i no sé si arriben al mar. Espera't, ara t'ho busco. Home, doncs d'aquí, des del Joc, a casa estarem molt pendents, sobretot en aquesta real relació entre el sud i el nord, perquè és un tema molt interessant i un tema que se li pot treure molt suc, així que anirem informant una mica cada setmana, cada parell de setmanes sobre què passa, sobre quines són les novetats i, sobretot, a la que comenci la competició, que serà... El 9 de febrer, del 9 de febrer, el 25 de febrer, no queda tant. Dues setmanes, dues setmanes. Dues setmanetes, i veurem també quines opcions hi ha per delegació espanyola. Sé que de catalans, de moment, que hi ha dos esquíadors, però bé, em sona d'haver-ho sentit, però la representació no és gent facunda, exacte. No és gens favorable. Ja sabem que en esports d'hivern, aquí, de moment, no dominem. S'estan canviant moltes coses en les coses d'esquí al Pirineu, però de moment... Sí, de fet, abans trucàvem a la Rita i ens deia... Ah, i a la Bruna. Sí, per això s'està fent molta feina últimament, però esperem que d'aquí 30 anys fuguem competir millor. Esperem, esperem. Bé, doncs, ja s'ha ensfatat. Això està tot per avui. Moltes gràcies, Bruno, per la teva intervenció final. Molt interessant, com sempre. Moltes gràcies, l'Ana. De què rius? Ja estàs bastant callat per final del programa, però millor. Millor, ja t'he sentit. Cadascú, home, hi ha el protagonista del dia. Ja t'he sentit suficient, i també és això. Moltes gràcies. Us ha parlat com que de divendres. Adria Vilans, veiem la setmana que ve. Vinga, adeu. Moltes gràcies.
Juguem a Casa
El programa d'esport del poble. Esport base, futures estrelles del poble, estrelles consolidades i estrellades. Presentat per Adrià Vilà, Bruno Fortea, Rita Vilalta, Nil Solana i Bruna. Amb el suport de totes les entitats.