Serà Sant Just, naturalment de Collserola, que substituirà l'antic poble i ciutat. L'Area Metropolitana de Barcelona realitzarà una prova pilot de parades intermedies a l'alemant del servei de nitbus per a dones i menors d'edat. Aquesta prova pilot al bus noctur metropolità s'implementarà a partir de demà dissabte a les línies N1 i N9. Aquest vespre es projecta l'Ateneu, el documental del Més L'Hora dels Deures, que reflexiona sobre l'alament dels deures en el sistema educatiu francès. La projecció serà a partir de les 8 del vespre a la sala 50-Nari de l'Ateneu. Aquesta és la informació del Sant Just notícies, d'edició vespre d'avui 23 de febrer. La informació local torna al Dilluns, els guilletins de ràdio d'Esvern, i els Sant Just notícies d'edició mitja dia a l'una i edició vespre a l'esset. Mentre està, no us podeu mantenir informats de tot el que passa. No ho podem fer. No ho podem fer. No ho podem fer. No ho podem fer. No ho podem fer. No ho podem fer. No ho podem fer. No ho podem fer. Deu mantenir informats de tot el que passa a Sant Just, a ràdio d'Esvern.com i a les xarxes socials. Molt bon cap de setmana. Molt bon cap de setmana. Molt bon cap de setmana. Molt bon cap de setmana. Molt bon cap de setmana. I don't know what I have to charge. I don't care about people No te caes I don't care I don't care bolag cumple Come on, Barbie, let's go party. From a Barbie girl, in a Barbie world. Life is fantastic, fantastic. You can brush my hair, undress me everywhere. Imagination, life is your creation. I'm a flower, in a girl, in a fantasy world. Get me up, make a fly, I'm your dolly. You're my doll, rock and roll, feel the glamour and pain. Kiss me here, fox me there, hanky, hanky. You can touch, you can play. If you play, I'm all with yours. From a Barbie girl, in a Barbie world. Life is fantastic, fantastic. You can brush my hair, undress me everywhere. Imagination, life is your creation. Come on, Barbie, let's go party. Come on, Barbie, let's go party. Come on, Barbie, let's go party. Come on, Barbie, let's go party. Make me walk, make me talk, do whatever you please. I can act like a doll, I can beg on my knees. Come, jump in, babe, boyfriend, let us do it again. Hit the sound, roll around, let's go party. You can touch, you can play. If you play, I'm all with yours. You can touch, you can play. If you play, I'm all with yours. Come on, Barbie, let's go party. Come on, Barbie, let's go party. Come on, Barbie, let's go party. Ah, ah, yeah. C'mon, Barbie, let's go party. I'm a Barbie girl in the Barbie world. Happy plastic, fantastic. You can brush my hair, undress me everywhere. Imagination, life is your creation. I'm a Barbie girl in the Barbie world. Happy plastic, fantastic. You can brush my hair, undress me everywhere. Imagination, life is your creation. C'mon, Barbie, let's go party. Ah, ah, ah, yeah. C'mon, Barbie, let's go party. Ah, ah, ah, yeah. C'mon, Barbie, let's go party. Ah, ah, ah, yeah. C'mon, Barbie, let's go party. Ah, ah, ah, yeah. Oh, I'm having so much fun. Well, Barbie, we're just getting started. Oh, I love you, Ken. C'mon, Barbie, let's go party. Um... I molt bones, bones divendres de tot. Són dos quarts d'avui i això és com sempre el juguem a casa, comencem. Avui programes replets de sorpreses entrevistarem el coordinador al Hokey i jugador del Club Big. Parlarem del Barça Chelsea, farem un operó. Parlarem de moltes coses, però per començar com sempre parlarem del bàsquet. Bona, bona, bona, m'ha encantat això. Primer de tot, bones, Nil. Hola, molt bones, encantat de treballar amb vostè. Doncs ja pots començar. Què va fer a la Mater de l'Atlètic aquest cap de setmana? La Mater de l'Atlètic es va imposar per 0-2 en un partit molt complicat on els gols de l'equip groc i blau no van arribar fins 4 minuts abans que el partit acabés. El primer va ser obra de Víctor Castro el 86, mentre que el segon de Sergio Morgado el 89. Aquesta treballada victòria deixa l'Atlètic en la cinquena posició a 10 punts del primer, el Vilanova. El següent partit dels nois de Joan Ruiz i de Carlos Montzonis serà dissabte a 3 quarts de nou contra el Mariano Poblet a 3 quarts de set. El jovenil va imposar-se en facilitat per 4 gols de 0 al segon, l'Almeda amb gols de Jordi Puig, Joan Creus, Bruno Macarro i Enric Jaulet, dos d'ells de penal. Gràcies a aquest ampli resultat, el jovenil se situa en la primera posició i ha deixat dos punts enrere el seu principal perseguidor, el mateix Almeda. Intentarem mantenir la primera posició dissabte a un quart de set versus l'espluguent, 8. Pel que fa al cadet, baixa fa 0 a 7 a 0, el vist alegre on van destacar els dobletes del Nil Morés i de Gonzalo Terricabris. L'Atlètic ara és quart a 5 punts del líder, el Ciutat Cooperativa i s'enfrontaran al Sanfaliüeng diumenge a 3 quarts d'una. I ara ens anem a l'altre equip de futbol del poble, el Sant Just, que va passar per sobre del payejar amb un contundent 5-1 amb gols d'Eliominaia, Joaquim Fernández, Marc Parcerices, Marc Pérez i Juli Culebres. Aquests 3 punts li serveixen al Sant Just per ficar-se sisè i aquest dissabte jugaran com a visitants contra el sector Montserratina a dos quarts de sis. I ara ens anem al Polisportiu. Per fer-ho, Nil, que va fer el futbol sala, el senyor del futbol sala va protagonitzar un dels partits més emuncionants del cap de setmana, en què es van arribar a marcar fins a 13 gols. I ja abans d'acabar, de començar a introduir els nostres estimats participants i convidats que hem convidat avui, acabem amb el bàsquet. El senyor Amasculi, que va guanyar per 3 punts a casa contra el bàsquet Molins, 48-45, va ser el resultat final. Aquest dissabte, dos quarts d'avui, jugaran a la pista al Molins, actuals sisè. Per altra banda, el senyor B.Famaní va caure derrotat a la pista del Sant Andreu Nazaret, a per només 4 punts. Diu menys a la bona aigua, s'enfrontaran a un quart de 8 contra el Mingueia Citroën Automoció Padelona. I ara ens anem al OK. Gràcies. Però abans de parlar del OK, introduim els nostres convidats. Com ho fem, d'esquerra a dreta o de dreta a esquerra? Bona tarda. Com ho fem, d'esquerra a dreta o de dreta? Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Falta poc més de 8 minuts per arribar a les 8 i comencem la segona part del programa. Adrià, aquí ens portes. Avui tenim com a invitada especial a Borja López Castilla. I també el jugador professional del hockey i patins. Va començar el club de horta. I s'ha anat fent gran i professional. Ara li podrem preguntar per clubs mítics, com Vilafranca, Noia, club pativic, l'abandon de França, també va estar a França, el Vultragà, el Lleida, i ara actualment torna a Estàlvic. Ara parlem amb ell, el tenim aquí? Encara no. T'algun deia el 20% aquest? Doncs mira, toca't el 20%, un minutet i torno. Doncs jugador de... Us vaig fer una petita introducció d'ell. Ell va néixer a Barcelona. Té 39 anys actualment, és dels bataraníos de la Liga. I per d'estaca així va agafar molta formació quan va estar la primera seva estada al VIC. El VIC amb un entrenador mític com Ferran Pujalta, que també el tenim al Hockey Clubs en Just, va agafar moltíssima experiència, i després va decidir anar-se'n a l'aventura i anar a jugar a França. A quina part? A l'abandon. Ni idea, molt conegut. Sabem si ens és. Després del tornar va fitxar el club Patibultragà. Una cosa així... Una mica sorpresa, perquè el club Patibic, on ell era realment, que havia estimat el club, és com el VIC i el Vultragà, com l'Espanyol i el Barça. Sí, rivals. Sí, els derbis són espectaculars, tot el que es viu allà en un partit. Recordem que el Vultragà, és un dels millors equips d'Hockey, i em diu el meu amic, que ja tenim a Borja López. Borja, hola, tenim aquí. Hola, bona nit. Fola aplaudiment per Borja López, perquè ens ha costat tenir-lo en directe per fi. Culpa meva, culpa meva. Ja no cobres aquest més. Borja, amb l'Adrià Climent, no sé si us coneixeu. Sí? Una mica, sí. Doncs ha fet una petita introducció teva, actualment jugador de l'Hockey Lliga, del club VIC i coordinador del Sant Just. Sí, sí, una miqueta per sobre. Un resum, un resum. Un resum, un resum. M'he explicat també una mica la teva aventura a França i tal. Bueno. O sigui que tenim unes preguntes, unes preguntetes que ens hem preparat. Sí, sí. Els juguins també els interessaran moltíssim. O sigui que dispara, digue. No et passis, no et passis. No, són una mica preguntes generades, una mica series, i després ens posarem una mica més de caig en Déu. Borja, recordo que també tenim a Marc Noia, no sé si us coneixeu. Hola, Borja. Hola, Marc, què tal? O sigui que dispara, diria, quan vulguis. Va, comencem parlant dels teus inicis. Què va fer decidir-te o què et va cridar per començar a jugar a Hockey Patins? Doncs a veure, jo amb els meus pares treballava en un parc que era el restaurant de l'onió esportiva d'Orta, i jo vivia allà perquè treballàvem molt tot el dia, i jo es representa que no anava a casa mai. Sempre estava per allà al club. I d'abent petit vaig començar a nadar, i feia una mica de competició, però m'avorria, i un dia vaig sentir que jugaven una cosa rara, i que feia molt frull, i suposo que era una mica animal, ja, per què hi ha dades. I, bueno, em va agradar, vaig començar a patinar per allà, i va ser l'inici una mica de passar el temps allà al club, i em va agradar i vaig continuar. Perquè en una societat on el futbol és la primera opció, no et miraven una mica com el noi estrany que jugau quei i no jugà a futbol? Si tinc la veritat, no ho sé. No et sabria dir si em mirava malament o raro. Jo sé que en aquella època el hockey allà a Orta els tenia molta tirada, i sí que potser el futbol, en aquell moment, tampoc no era tan famós a nivell de barri, com potser el hockey que estava a primer nivell, i, bueno, no ho veia com una cosa diferent que el futbol estigués molt per sobre. El hockey va dir, ens estem parlant d'una esporta, així, minoritària. I tu, et podem dir que et guanyes la vida amb el hockey. Ha estat molt difícil per tu arribar a aquest nivell? Sí, bueno, evidentment, és una trajectòria molt llarga, i fins a arribar a poder competir amb els millors i estar en l'elit, doncs ha de picar molta pedra. Jo, bueno, se'n va a donar bé en un moment donat, ja et dic, passava moltes hores per allò, era, diguéssim, la meva manera d'escapar una mica, el fet d'estar tot el dia, i, bueno, el fet d'entrenar, després de fer el canvi físic, començar a rendir una mica millor, em va donar l'oportunitat d'anar al Barça, al Barça a fer un salm qualitatiu a lo que lliga, i, bueno, potser el que més costa és el que diuen sempre, el de mantenir-se, però, bueno, si tens ganes de fer-ho amb passió, doncs és molt més fàcil. Parlant d'això de mantenir-se, d'actualment hem explicat a la gent, no sé si era un secret, bueno, està la biquipèdia. Tens 39 anys. Fins quan creus que podràs seguir jugant? Encara no, eh? Ah, no, el maig, no? Posava? Sí, sí. El maig, el maig. Doncs, 38, que tampoc són pocs. Fins quan creus que podràs allargar el hockey professional? Podria allargar fins que físicament em trobi bé. De moment, bueno, com que m'he cuidat sempre i m'he dedicat sempre, doncs, amb el hockey, puc dir que tinc un físic que les lesions el mantenen bastant bé, no he tingut mai cap lesió que m'hagi deixat fora molt de temps. I, bueno, per tema físic, podria aguantar, doncs, jo crec que encara podria aguantar algun temps. Jo crec que és més aviat a nivell mental el fet de plantejar-me si continuar o no. Ja van passant els anys, i cada vegada costa més, i, bueno, es plantejar-te una mica si està disposat a heroe, no? Sí, sí. He comentat a l'audiència que un dels teus referents en aquest món del hockey patins va ser Ferran Pujolte, a la teva estància, a la primera estància del Vic. Jo aquí et volia fer una pregunta. Tu com entrenador, perquè recordem que també ets tècnic del hockey patins, què creus que fas millor que ell? Que crec que fas millor que ell. Ostres, a veure, ara mateix no gaire re, perquè actualment no entreno. Si entreno és quan supleixo algun entrenador que s'enjunta o no pot anar. Però... no ho sé, no et sabria dir... Crec que en Ferran, amb la teva sectoria que porta, podria passar-me la mà per la cara i em queden moltes coses per aprendre, i sí que és veritat que hauria seguit molt el fil i que s'hi ha pres molts gràcies amb ell. Suposo que alguna cosa era ser diferent, però ara mateix, si dir-te una en concret, doncs no t'ho sabria dir. No per compromís, però t'aniria a dir-ho, que tenim molt bon rotllo. Però és que no t'ho sé dir. I ara, aquí, entrant una miqueta més en l'esport local, aquí s'enjuus, i al club es té un projecte molt ambiciós de poder arribar a ser un equip de referència a nivell de Catalunya i a nivell professional. Quins creus que són els objectius que s'han de sortir per arribar a complir aquest gran objectiu? A veure, jo penso sincerament que el que hem de canviar una mica és el tema de cultura eucadística de Sant Just. És un club que s'ha anat fent gran amb el temps. Jo fins i tot recordo quan jo jugava al Barça, quan tenia 17 anys, que aquí potser només hi havia un equip o dos, i clar, ara en tenim 18, 19. Això ha canviat molt, i potser és un joc on el hockey no ha sigut com a clubs, com a parlant abans, entre la Vi i la Nova, que són clubs que més o menys mouen equips com un número com el nostre. Però, de clar, tenen la cultura de hockey, que és el que s'està fent. És un tema que es mama des que són petits. És un tema que ho mama en els jugadors, això es traspassa als entrenadors, i és una mica més fàcil el fet que la gent ho tingui més interioritzat. Aquí actualment comptem amb entrenadors que s'hi dediquen, que els agrada, que estan motivats per aprendre, i que en aquest sentit ens poden ajudar molt, però que potser aquesta cultura no l'hem discutant com amb altres clubs. El club tiri més amunt i que puguin ser un club de referència. Que els entrenadors que tinguem donin un nivell molt elevat, com per que els jugadors que puja en posin en bon nivell. Jo ja tindria la meva part acabada. Ara no sé si els meus companys et volen fer alguna pregunta. Jo sí. Et vull fer unes preguntes ràpides. Més o menys són de resposta ràpida. Sí, són tres. Sushi o italià? Sushi. I com a jugador, com haver jugat el Vultragar i el Vic, amb quin dels dos et quedes? Amb el Vic. I Marc Noia o Adrià Climent? Fica música d'atenció, que aquesta és bona. Val, crec que és l'ocusió perfecta. Fica música d'atenció. Encara no responguis, donem una mica d'ambientillo a la cosa. A la publicitat. Una mica de l'accent. A Jaetrià? Ja és igual. El nostre tècnic de sou. Ara, ara, així. Amb Mujerepa el dos. Marc Noia, Adrià Climent. Va, ha quedat bé. Ja ens agrada, home. Va, no. Acabes de comprar-te a casa. Moltes gràcies, Borja López. Ens agradaria que tinguéssim per aquí físicament A la ràdio que tenim molts micròfons en sobre, així podem fer fora el marc i et fiquem a tu total, no passa res. O el tècnic que sóc. Quan vulgueu. Però si vingues a ser sense el marc. Vale. Em sembla bé. Hi ha algú del Vic que em deu un fuet, eh? Ja ho demanaré. Doncs moltes gràcies, que tinguis molt bon cap de setmana. Molt bé. Igualment a vosaltres. Vinga adeu. Adeu, adeu. Doncs això està tot l'entrevista del jugador de l'UKEI i coordinador de l'UKEI Sant Just Borja López. Què us ha semblat? Bueno, jo aquí et volia preguntar una cosa, Marc. Quina? Què té a veure a italià o sushi? Jo? Res, són coses de mà. Si algun dia has d'anar a sopar amb alguna dona, notaries saber on aniria un jugador de l'UKEI Liga a sopar? Bueno, bueno, sí, bueno. Ah, molt interessant. No es senten les meves prioritats. Ah. Però les meves sí. Sabeu contestar. Doncs... Per tant, deu... Ai, perdó, digues. No, jo crec que l'entrevista ha portat moltes coses, que les podríem arribar a analitzar, perquè no tenim temps real per... De 10 minuts. Com es fa l'espert, eh? Exclusives. Exclusives. Podríem estar aquí, pinxa aquí. Doncs 10 minuts, perquè acabi el programa, farem un breu repàs, un altre cop del calendari d'aquest cap de setmana i ja acabarem el programa d'avui. Així que traiem música d'atenció, fiquem música d'alegra i ens... Bueno, va. I tornem. I ara aquests últims 10 minuts, com he dit, farem un repàs del cap de setmana, però abans canvíem el nostre nom del programa per jugar-me fora, perquè ens hem recordat que el nostre company, ve a l'entrevistador de fa uns breus segons, diria Climent, va anar a Bilbao, aquest passat dijous, a veure l'aliminatòria que enfrontava l'Atlètic Club contra l'Espàrtac de Moscú, una eliminatòria que ha destacat més pel que va passar fora del partit, que no pas pel partit. M'ha diria Climent, ho vas veure en primera vista, va ser un enviat, un corresponsal de guerra, m'hauria dit, quina va ser la... A part del menjar i del partit, quina va ser la sensació? Tu has dit corresponsal de guerra. Vaig arribar el matí a Bilbao, vaig fer una mica el turista, el guió i una miqueta, la ciutat maquíssima, i durant el dia es van veure poc ambient de hooligans i tal. Quan es van acostar a anar a l'hora del partit, a la set o així, que es anava fent fosc, sí que es van concentrar pels bars i tal, que havien avisat que tanquessin. Perquè durant el dia vaig parlar amb un membre de l'Arxanxa i em va dir que potser s'havia alertat massa i realment no hi havia tant. El matí no hi havia tant. L'Arxanxa, que serien els Mossos d'allà. I just on es veuen els vídeos que hi ha per les xarxes de hooligans llançant cohets i d'estò contra l'Arxanxa i la policia local i la policia nacional d'allà. Just per aquella plaça acabava de passar jo. Estava passant i estaven els russos més o menys així controlats en una zona, però la cosa es va descontrolar totalment. Tu un cop va començar l'agresca per dir una manera? Estava dins del camp. La veritat és que tot correcte. Hi havia una vangala a la segona part, però la van solucionar ràpid. Dins del camp sense ciutat de perill o de por. Doncs ens alegra saber. No faré de pederol, no donaré cap lliçó. Realment. Va ser una pena que tu anessis a Bilbao, qualsevol que visqués a Bilbao, que és de passar ni que sigui una miqueta de por per un partit de futbol. És algú que posa la peda de veïna i s'ha de reflexionar sobre això. Veurem què passa al Mundial, perquè precisament és a Rússia, el lloc de procedència dels húligans russos d'algú. I han avisat que els húligans russos es combinen amb els argentinos? Amb els anglesos, francesos, sobretot. Veurem què passa. Esperem que res. I ara, abans d'acabar el programa, res, queden 5 minuts, parlem de què voleu parlar. De què voleu parlar? Si us deixo viallir, si aquí sou... D'una cosa que no siguin esports. Del Barça Girona. M'agradaria fer un altre petit repàs dels partits aquest cap de setmana, així que no us deixo aquest dia. Per què preguntes? Soc una mica un dictador. Fem una ronda ràpida i ja acabem, que se'ns acaba el temps. Comencem pel futbol. El següent partit dels nois de Joan Ruiz i Carlos Monsonís, els nois de la Mater, de l'Atlètic, serà dissabte 3 quarts de nou contra el Mariano Poblet. Després ens anem a l'altre equip de la ciutat, el Senjús, la Mater que jugarà a dissabte com a visitants, és a dir, no jugaran aquí, a Senjús, contra el sector Montserratina a 2 quarts de 6. Per altra banda, el futsal, ja el poliesportiu, a diumenge a les 12 del pavelló de la Bonaigua contra el Bosco Rocafort i últim, el bàsquet, el senyora Masculi dissabte, a 2 quarts d'avui, a la pista del Molins, i el senyora Famaní a la Bonaigua contra el Mingueia, si troen automotió, va de l'Ona a un quart d'avui. Així que esperem que els resultats acompanyin aquest moment de setmana. T'has oblidat que aquesta nit fem un FIFA a casa meva. Això no m'has apuntat i no m'has dit. Tinc un comentari que és sobre de la nostra tècnica de so, que li hauríem de treure el micròfon perquè no m'ho estés. I que és malíssim el FIFA, és molt dolent. Sí, però són l'únic que és tècnica de so. Obrim parentesi, és molt dolent, tinguem parentesi. Doncs això està tot per avui, m'agradaria parlar del Barça Junà, però crec que no tenim gaire temps. Bé, fem una petita quiniela d'aquestes, com es diu, una porra. Una porra, això, no em surtia. Vinga, ràpid, deixa'm apuntar-ho. Aquí, Adrià Climent, quin resultat dius? Barça i Girona, ràpid, no pensis. El primer que et vingui el cap? 3-0. Oriol Jiménez? 3-0, Marc Noia? 3-1. Ricard Calvo? 2-0. Nil Solana? 2-0. I jo dic... 3-0. Doncs això està tot per avui. Moltes gràcies, Ricard Calvo. Moltes gràcies a vosaltres. A veure, ostres, m'has d'avisar, has d'anar a fer els aplaudiments, és que, si no, és que no funciona. Adrià Climent? Moltíssimes gràcies. Oriol Jiménez? Moltes gràcies. Marc Noia? Moltes gràcies. Nil Solana, uf, quanta gent m'estic cansant d'aquí, no? Moltes gràcies. I com sempre, aquí, intentant fer de locutor, no sé ben bé del que faig, Adrià Vilà. Aplaudeix-me, sisplau, també m'ho mereixo, no? Ens veiem, divendres que ve. Per parlar, com sempre, de l'actualitat esportiva local, ens anem per tot arreu, per parlar de tot el que volem. Així que bon cap de setmana i que vagi bé. Gràcies, Adrià. Gràcies, Adrià. Gràcies, Adrià. Gràcies, Adrià. Gràcies, Adrià. Gràcies, Adrià. Gràcies, Adrià. Gràcies, Adrià. Gràcies, Adrià.