Juguem a Casa

El programa d'esport del poble. Esport base, futures estrelles del poble, estrelles consolidades i estrellades. Presentat per Adrià Vilà, Bruno Fortea, Rita Vilalta, Nil Solana i Bruna. Amb el suport de totes les entitats.

Juguem a Casa del 23/3/2018

El programa d'esport del poble. Esport base, futures estrelles del poble, estrelles consolidades i estrellades. Presentat per Adrià Vilà, Bruno Fortea, Rita Vilalta, Nil Solana i Bruna. Amb el suport de totes les entitats.

Episode Transcript

Són dos quarts d'avui. Comences setmana Santa, però abans comença el joguem a casa. Quina millor manera de donar tret de sortir de les vacances que en programa, com cada divendres, com no. Avui ens acompanya Adrià Climent, Ricard Calvo, Marc Noia, Rita Bilalta, Nil Solana, La Paixera, i amb reus trucarem el tècnic del vole i vol del jovenil a Famaní, sinó a Mariano Singer. Però abans com sempre començarem parlant del futbol i del calendari, de què va passar aquest cap de setmana, així que som-hi. I comencem parlant de l'Atlètic Sanjos. La mateixa de l'Atlètic es va endur els tres punts al camp del Rubí amb un contundent 0-4, d'on va destacar l'hàtric del 10 Sanjos Tenc Django Ntale. L'altre gol el va fer Alejandro Moya. La mateixa és d'e, s'enfrontarà com a local al desec clasificat, i la mateixa és la mateixa de l'Atlètic. I per què fa el jovenil es van portar la victòria aquest de setmana sense jugar, ja que ja que hi havia de ser el seu rival, no va presentar el número òptim de jugadors per poder jugar al partit, que són 9 i només van presentar-ne 4. Deixa'm fer un petit matí sobre el jovenil, que seria el Sant Joan, que només va presentar 4 jugadors, un porter, dos centrals, i un lateral, i atenció a les estadístiques d'aquest equip. El primer partit d'Aiga el van guanyar, 2-3, però ho juguen els següents, perdut 0-5, 0-21, 13-0, 1-5, 8-1, 0-14, 2-3, 10-1, 1-7, 0-6, U-5, U-13, 0-10, 13-1, i aquest que no es van presentar, 3-0, una raetxa una mica negativa, un partit guanyat, 3-0, està bé, eh? Sí, home, comparem els altres sí, però atenció, un partit guanyat de 16, és a dir, tenen 3 punts de 16 per 3 possibles. Però contra qui l'han guanyat? Justament el van guanyar la primera jornada, és a dir, van començar forts, amb un 2-3 al camp de l'Atlètic Prat Delta, és a dir, com a visitants, i després, a partir d'ahir, catàstrofa. És que guanyes el primer i després ja te'n vas. Pa, que maco, no? Comences bé, compleixes, ja deu ser ja o la lliga. Doncs ara continuem parlant del cadet. Continuem amb el cadet. El cadet va guanyar el M3A1 gràcies a una gran segona part on els nois de l'Atlètic van aconseguir capgirar el marcador. Els groc i blau segueixen tardses a 3 punts del líder, el Marienau Poblet. Precisament el rival que s'enfrontaran, aquest dissabte a les 4. Ja l'altre equip de la ciutat, el Sant Just, va aconseguir remuntar el gol inicial del davanter del Gavà Héctor Hens, i va guanyar el partit per 3 goals a 1, gràcies als goals de Juli Colhebres, Marc Pérez i Joaquim Ferrandi. La Mater, ara 5 i diumenge a dos quarts d'una, visitarà el camp del Penya Blanc i Blau a Sant Feliu. I ara ens anem al Poliesportiu per parlar del futbol sola Sant Just. I pel que fa el Bàsquet, el senyor Amescolí va imposar-se el munt Pedrós per 12 punts i segueixen tardses. Aquest dissabte a dos quarts d'avui jugaran contra el Vila de Cans. Per altra banda, el senyor Afamení va perdre per 32 punts a la pista del Premià, 77 a 45. Diumenge a un quart d'avui jugaran al Paballó Municipal de la Bonaigua contra el Petro Pinto Esfe Sant Frutos A. I ara com sempre parleu de les nostres cossars puntsals de la Bonaigua, Marc Neu, aquí fent d'abs al bec i Adrià Climent a la banda esquerra de la taula. Abans, un petit missatge. Perquè acabo de fer un versió de la Bonaigua i de la Tau. I ara com sempre, parlem de nostres corres puntsals de la Bonaigua, Marc Neu i aquí fent d'abs al bec i Adrià Climent a la banda esquerra de la taula. Abans un petit missatge. Perquè acabo de fer el versió. Parlem de la Bonaigua, Abans un petit missatge, perquè acabo de contactar amb l'entrenador del Bola i Vols en Just, Mariano, i m'ha dit que està parcant. Està parcant i espera que l'Ai45 ja ve a parcat, està buscant lloc, no sabem com està ara de transitat al parking d'Ai, on sigui, no ho sabem, així que sí. Esperem tenir-lo aquí, esperem que no ens passi com la setmana passada amb el... Li podré preguntar, sisplau, pel parking. Podràs preguntar-li el que tu vulguis, ja saps que aquí som molt oberts. Doncs esperem que no ens passi com la setmana passada amb el Ferran Sergadario a mitjana. Té pinta que no, té pinta que no. Fa pinta de responsable, no? Sí, confiem en el Bola i Vols en Just, no? Sí, molt. Doncs seguim el poliesportiu, de fet a la pista del costat, perquè si no m'equivoco, els de lo que hi entreneu a prop de... Sí, sí. A la mateixa o a la de dintre, sí, sí, exacte. Doncs el segon equip del Sant Just, la setmana passada, va guanyar a domicili a la pista de rei per 3 goals o 6. Un partit que em semblava fàcil a priori, però que al final del partit se'ns va posar una mica complicat, però que vam aconseguir la victòria, on Adrià Climent va tornar a marcar goals, si no m'equivoco. Va ser tornar entre la convocatòria amb el segona i arribar, i molt drà. Exacte. Quants anys després vas... A mesos. 3-6, quina va ser la dinàmica del partit? 3-6, bé, no, vam començar un partit al principi de molts contratacs, però vam aconseguir un gol després en un contratac per part de l'Alberto, si no m'equivoco. Després crec que ens van empatar un, però ràpidament vam marcar el segon, després vam marcar el tercer, i així fins a 4, després ells van marcar el segon, i re, després vam intentar tancar la victòria el màxim possible, perquè el 5è, però ja et dic, el final del partit va ser molt apretat, i amb molts contratacs van aconseguir marcar el tercer, amb això ens van preocupar una mica veure si aconseguirien empatar, però bé, vam aconseguir matar el partit. Així que veu estar per damunt del partit en tot moment, i tot i que el rival es va apropar, veu ser segurs, veu defensar bé, i veu emportar-vos el partit per 3-6. I pel que fa el primer catalana? El primer catalana va jugar divendres, ahir dissabte, perdó, com vam dir la setmana passada, contra tot un país com va ser l'Andorra. Tot i així... Que es diu ràpid, eh? Que es diu ràpid. Tot i així el Sant Josep va emportar la victòria per un 8-1, un partit molt fàcil pel primer equip de Ferran Pujolte, on des de l'inici del partit va saber controlar el marcador fins al final. Amb aquesta victòria el Sant Josep manté tercer, 49 punts, a dos del segon, i a 6 del primer. El proper partit és avui, a les 9.45, contra el Villoc, allà que va ser el Villoc, cap allà a la zona de Lleida. Així que repassem. 8-1 contra tot un país, contra l'Andorra. Així que Sant Just podria ser una república... Sant Just tenc que es va imposar 8-1 a Andorra, i avui tornen a jugar sempre jugant divendres, el primer catalana gairebé sempre. Bueno, tinc la teoria, jo, que els equips d'aquests de la zona de Lleida o d'una lluny posen els partits dels senyors que tindran a la nit, perquè saben que els jugadors treballen, perquè del Jogui és difícil viure-hi, i així venen de treballar, estan cansats... Home, és una bona tècnica. Bé, doncs acabem el cap de setmana. El cap de setmana passat es va tancar amb dos victòries, els més importants de l'OK Sant Just, bones notícies, i fer un bon repàs contra qui jugarà aquest cap de setmana de nou. El primer catalana s'enfrontarà al Valllloc. El club Valllloc, sí. Avui, a quina hora? A les 9.45. I com a visitants. I per què fa vosaltres? I el segon juga el diumenge, arribes a les 5.40, si no m'equivoquen. Creieu que els resultats són riure'n aquest cap de setmana, també? Jo crec que el segon equip sí que té moltes possibilitats d'emportar-se la victòria, i aquí va ser un partit també més o menys com el del cap de setmana passat. I el que tocarà veure és el primer, que és un partit on s'haurà de suar, perquè a Valllloc és una pista difícil. El primer es juga contra el Valllloc, i aquí, a casa bancada, 6 a 1, van guanyar. I tot i que sembla un resultat molt avoltat. A la pista aquella del Valllloc són pobles així, molt petits, que el pavalló hi va a mig poble, i llavors... És un lloc vell, com diu el seu nom. Vell en vell alta. Vell en vell alta, vell en vell alta. És un lloc. Doncs esperem que evolucionin en victòria, per seguir la bona dinàmica que té últimament lo que hi. No és així? Sí, exacte. De seguim les victòries i a veure si aconseguim pujar. Totalment. Doncs esperem que Mariano Singer, que vol dir cantant en anglès, ja s'hi ha aconseguita perquè el seu cotxe... És cantant o entrenador? No, no. Polifacètic. Ara li preguntem. Rita, Vilalta, què ens portes avui? Avui porto uns consells, uns consells més aviat, unes raons per les quals adolescents haurien de fer esport. Així que, petita sintonia i... Molt bé. Ens il·lustres. Així agafeu llibreta i boligra i... i prepareu-us. Nací con viento, clasí con barco, y al trabo largo me llevo su aliento. Fueblo adorado, de hombre sereno, de hombre moreno de pelo enredado. Nací con viento, clasí con barco, y al trabo largo me llevo su aliento. Fueblo adorado, de hombre sereno, de hombre moreno de pelo enredado. La importància de practicar esport durant l'adolescència és que tenen totes les mares i pares d'avui en dia. I ara que parlem d'això, heu sortit la notícia a Estats Units. Abans m'ho comentaven, així fem un petit parent. Sobre els nens de 13 anys, és a dir, a partir de que neixen, fins que tenen 13 anys, se'ls ha prohibit tocar la pilota amb el cap, és a dir, remetem el cap al futbol, i a partir d'aquí, s'està formant. Aquí tenim enginyers, tenim una mica de tot. Des del punt de vista, el mecànic fonamental... Quina opinió d'aquesta notícia? Home, és veritat que els boxejadors, si que darrere, cops al cap, es queden amb petites fractures i tal, i és veritat que es queden una mica a vegades, tenen problemes i... Ara ben tuntets, sí. Sí, però... Una pilota de futbol, és a dir... Jo, de petit, vaig remetar massa. No, tu no. A veure, si em dius una duqueta, em telecompo, però una de futbol... Ostres, a tota la vida, es remeten de cap a l'hòstia que hi anem. Les pilotes de futbol, aquestes, que estan ben mullades. Quan estàs entrenant, no estàs entrenant en tot el retorn. Els nens són nens, si no es fan mal al cap, jugar a futbol se'l faran corrents. S'ha de dir que tot accés és perjudicial, que sigui de cops de cap o de cops de peu, no? Clar, és a dir, al final és una tonteria. Aquests estudis... Però és un estudi. Tornem al tema, tanquem parentes i... Rita Vilalta. Sí, doncs bé. Bàsicament comença perquè dient que actualment els meus joves godeixen de la televisió, l'ordinador, la videoconsel·la o el mòbil, eh? Per entretenir-se, fins i tot van arribar a passar-se una tarda sencera sense moure's entre tant de tecnologia. A mi no. Jo no sóc gaire aviciat del mòbil, marc noia, ho és en absolut. Moltíssim. Però aquest sobreteu és un problema per els més joves, pels nois de 10 anys, 5, que estan, els dones una pantea. Sí, i és això. Jo s'ho veig, nens petits, que ara l'única nere que hi ha als pares de distors, una mica, és els diners de la pantea. Sí. Jo era casal de... Perdoneu-me si m'estàs escoltant algun monitor d'un director de Can Mèlic. Jo era... Bueno, era monitor. Era monitor d'un casal de Can Mèlic. Detenis i pàdel, qui pugui estar gratuïta. I per distreure els nois, quan estava ja cansadet, diem-ho així, els anaven al mòbil i s'anaven 10 a jugar-me al mòbil, i em deixaven, oh, tranquil·líssim. Troba. Doncs això, el que és més important de tot és saber compaginar l'esport, i això no sé si costa una mica més. Jo ara soc una noia que vaig al gimnàs, com vaig dir l'altra setmana passada, però... Està orgullosa. És un estrel. No sé què fareu. El joves que practiquen activitats en equip és tan físic i mentalment millor que els que no ho fan. I això ho ha demostrat un recent estudi realitzat als Estats Units. Tota activitat esportiva ajuda a mantenir-se en forma millor la capçal de cardiovascular, la flexibilitat, la resistència i la densitat ocio. A més, està convovat que els adolescents que practiquen esport són més feliços. Per això són tan feliços que ens juguem a la playlist. Si jugues a l'Espanyol... No puc. No puc. Estic plorant cada dia. Un dels avantatges que té són que l'esport permet que els joves aprenguin la importància de la disciplina, la constància i l'esforç. També practicar exercicis amb regularitat, preveu malalties com l'estioporosis, l'obesitat o el transtorn cardíacs. I, a part també, no m'haig d'estar convovat que fer exercicis positiu per la salut, sinó que també redueix les conductes negatives que actua com a preventiu amb el consum de drogues, tabac o alcohol. No sé si teniu res a dir sobre això. No, no, no. Si et dopes, millora l'activitat drogadicta. A veure, jo em fumo, jo drogo i jo veig molt d'alcohol. Jo em fumo. No tinguis aquesta imatge. Jo crec que el que diu la rita és veritat. L'esport no només és ajudar a millorar les teves flors, sinó també és una mica una disciplina. I una mica una manera de mantenir una salut també psicològica. També agafes responsabilitat, perquè si tu estàs un equip, no ets tu que vas a fer coses al teu aire, sinó que saps que a dilluns i a dimarts o els dies que tinguis antenna, has d'anar. Perquè no només per tu, perquè si no fas mal a l'equip. I al final també és agafar aquest tipus de responsabilitats. Sí. Entre en aquest tema els habits que s'agafen als esports, tan individuals com jo crec que més en els equips, tots aquests habits s'aprenen a l'escola, a casa i entre altres llocs, el lloc on fas esport. També és molt depenent de l'esport. Jo feia caràcter abans, i sobretot ensenyaven coses molt enfocades al kia, el chakra i aquestes coses que són molt més espirituals. Així és un altre dels beneficis, és que l'exercici permet que els joves mantinguin una postura corporal i un equilibri correcte. A part mantenir-se en forma provoca un bon estat d'ànim i afavoreixen el desenvolupament de la sociabilitat. També és important recordar que aquest esport ha d'estar compaginat amb una bona dieta saludable i com sempre recordem que veure aigües imprescindible per evitar la deshidratació. Home, a fer esport al final és quan ets jove el punt de partida de grans relacions. Tu fas esport. Feia. He vist tiempos moltes. He dit que quan ets adolescent jo soc un home. I sí que és veritat que quan jugava esport allà van sortir moltes amistats que encara conservo. I pot ser bo o dolent, però els amics els fas igual. Independentment de la teva qualitat dins de l'esport. Si era bo, per exemple, el Nil no, i va fer amics igual. I aquí tenim a la ràdio. Per cert, Adrià Climent, com et vam classificar? El trencador de mites. El trencador de mites i quina ens portes aquesta setmana? Un relacionat amb el que va explicar la Rita la setmana passada sobre que quan acabaves de veure el dia següent sorties a córrer i totes les seues que feies eren alcohol i tal. Això no és ben bé, veritat. Trenquem aquesta mita. S'hi ha exclusiva. S'ha exclusiva. Per internet. Amb el científic Climent. Vaig anar a la biblioteca al novet llibre o el deuen, va sortir a ballar. I què deia? L'alcohol, quan el consumim, només un 10% el soem. L'arrivem a soar o el traiem fent pipi o el que sigui. A l'altre 90% va directament al nostre fetge i aquest el converteixen sucre. Un dit així, molt gran estreig. Qui ens estigui escoltant i avui vagi a l'over, apunteu-vos-ho. Només... Si et prens 10 cubates, només un els soaràs. La setmana passada va sortir a córrer. No ho dissabte el matí. Ah, val, és que a divendres va sortir de festa. No, no. Aquí vagi avui l'over de la nit i demà tingui partit de baller i futbol. És l'hòstia. No ho servirà. Doncs ara intentem trucar el parlant de baller i l'entrenador de baller Mariano Singer. I don't know if you guessed my name. Oh, yeah. I was puzzling you with the nature of my game. Oh, yeah. I watched the gleam while your kids and queens fought with endocades for the God's saving. I shouted out who killed the Kennedy's where, after all, it was you and me. Let me please introduce myself. I'm a man of wealth and taste. And I've been trapped for troubadours who got killed before they reached my base. This is me too. Hope you guessed my name. Oh, yeah. I was puzzling you with the nature of my game. Oh, yeah. I don't know if you guessed my name. Oh, yeah. I don't know if you guessed my name or correct me. Hope you guessed my name. I won't tell you later. I thought that you wouldn't talk with anyone else and I didn't know you couldn't speak a teacher. Espera, deixa fer uns càlculs al nostre tècnic, això perquè se sent molt fluix. Fiqui una mica més fort. De fet, ja l'he ficat al màxim de fort. Puc tornar a parlar? Ara, el Mariano, ara? Has m'he escutxat. Sí, sí, se't sent, se't sent. És el màxim de fort. Doncs, Mariano, t'hem introduït com el tècnic del jovenil A del Bòlei Sant Just. Una mica tenim la intriga de què et porta a entrenar aquí el Bòlei de Sant Just d'Esvern. Entiendo el catalán, casi todo, pero por ahí hay unas preguntas que no puedo tener en el castellano. Sí, sí, ningún problema. Digo, ¿qué te lleva a entrenar al Bòlei Bòlei de Sant Just d'Esvern? Bueno, mira, no vengo de estar mucho extraña dirigiendo la Superliga española y fui cambiando de ciudades a la hora de los clubes que me iban contratando. Estuve unas temporadas trabajando en clubes en Yeira, en Madrid, en Barcelona misma. Y como hace dos o tres años me puse en pareja con una chica de Barcelona, tomé la decisión de cambiar el hecho de dirigir en Superliga a volver a establizarme en Barcelona y vivir aquí. Y aquí la cantidad de equipos que están en Superliga son menores. Hay dos equipos solamente en Superliga en Cataluña, en Barcelona mismo. Y entonces me llamó Borja, que es el director técnico del club, me hizo una propuesta muy interesante de los deportivos. Y bueno, aquí estoy. I per què el Bòlei? És a dir, per què escoges ser entrenador de Bòlei aviendo otros deportes? ¿Qué es lo que te llama más la atención de este deporte en concreto? La verdad es que no lo sé, pero piensa que estás hablando con un tío que hace diez años tomó la decisión de abandonar su país por perseguir ser entrenador profesional de Bòlei Bòlei. Yo me dedico a esto desde los 18, 19 años cuando era muy jovencito que empezaba a caminar como entrenador. Y nada, tengo como pasión por este deporte. Yo creo que le pasa a cualquiera cuando arranca un deporte de pequeño y le gusta ser el gol, ser el fútbol, el vajez. Yo creo que cuando tenés una linda experiencia de niño o de adolescente haciendo un deporte te enamorás de este deporte. ¿En tu país hay la cultura de Bòlei? ¿Es un deporte que está de moda? La verdad es que más o menos un poquito más que aquí sí. Y a lo mejor hay un poquito mejor nivel deportivo. Tanto en Bòlei masculino como femenino, las selecciones argentinas suelen ir a los mundiales, a los jugos olímpicos. Y aquí esto no sucede porque no hay un desarrollo tan grande del Bòlei aquí. Pero cuando yo vine aquí hace diez años estaba muy fuerte la Superliga Española. Ahí fue en de la crisis justo en el 2007. Había muchas constructoras, muchas inmobiliarias que apostaban a este deporte. Y era muy tentador cruzar el Atlántico para venir a trabajar de esto. ¿Y el Bòlei es un deporte mayoritariamente femenino? ¿Crees que rompe un poco con la dinámica esta de que los protagonistas de deportes como principalmente el fútbol, el bàsquet sean hombres? Mira, es cierto que... ¿Me escuchas? Sí, sí, ahora, ahora. Espera que se me... No, tranquilo, tranquilo, tenemos aquí todo el tiempo del mundo. Hola. Hola, hola, hola, sí, sí, estamos aquí, estamos aquí. Estamos esperando respuesta. Ah, no, perdón, es que estoy en crisis... No, tranquilo, tranquilo. No, te decía que el Bòlei es un deporte que lo practican tanto chicas como chicos. En Argentina está más desarrollado el masculino que el femenino. Sí. Y no sé, a mí, yo en los últimos años me he dedicado mucho más al femenino que al masculino. Y creo que es una muy buena manera de colaborar también con lo que sí está de modo ahora, que es la igualdad entre el hombre y la mujer, o está mucho más desarrollado. Creo que el deporte colabora mucho con ese desarrollo en la mujer. ¿Y le ves futuro al bòlei masculino? Es decir, ves al futuro part, tanto el masculino como el femenino. ¿A qué te refieres? ¿Futuro de qué bòlei masculino? Del catalán, del español... Del catalán, del catalán. Porque si te des es sincero, nunca he visto un equipo de bòlei masculino aquí. ¿No? No, nunca. Siempre femeninos. Pues en Barcelona tienes unos cuantos. No, seguro, seguro. El Barça mismo está compitiendo en Superliga 1 y hoy por hoy es el cuarto, quinto, mejor equipo de la Superliga española. Después hay un equipo en Tarragona y después en Superliga 2 también compite de Mundet con bòlei masculino, que lo está haciendo muy bien. Y después hay unos 10 o 12 equipos jugando una categoría que se llama Primera Nacional. En la tercera categoría se lo compite a nivel nacional. ¿Y ahora...? No, digo que... no, no, acaba, acaba. No, que es cierto que a nivel de cantidad de fichas hay muchas más fichas en bòlei femenino que en bòlei masculino. Hay mucha más cantidad de jugadoras mujeres, digamos, que de hombres, que pueden al bòlei bola que es Cataluña. Pero eso sucede aquí, en otros lugares por ahí se da la inversa o en otros lugares se da más. Y ahora nos centramos en tu equipo, el juvenil femenino de Primera, ahora mismo sextos. ¿Cuál es el objetivo que os marcasteis en el inicio de temporada? Mira, Sanchus es un club que habitualmente en los últimos años viene creciendo un montón, viene creciendo un montón, es un club relativamente nuevo, que en los últimos años está haciendo un gran crecimiento y venía ascendiendo a primeras visiones inferiores y cuando ascendía volvía a descender a segunda y volvía a ascender a primera como un equipo ascensor, ¿cierto? Y el objetivo del club es posicionarlo en primera entre los mejores equipos de primera. Y bueno, dentro de lo que es esa primera temporada en el club hemos logrado tanto en infantil, como en cadés, como en juvenil, estar entre los ocho mejores de Cataluña, somos dieciséis y la segunda mitad del año se divide entre los ocho mejores y los ocho que pelean en el descenso y por suerte no estamos peleando el descenso en ninguna de esas categorías con lo cual estamos de poquito consolidándonos en primera, ¿no? O sea que el objetivo se está cumpliendo con creces. Sí, además de eso, justo en particular el equipo juvenil es un equipo... la categoría juvenil la integra en jugadoras de tres años, ¿no es cierto? Sí, sí. Uno, dos mil y las nacidas en el 29. Y nuestro equipo está formado mayoritariamente por chicas de primer año. Es un juvenil que le quedan dos años más de que la mayoría de ellas y formando parte del equipo. O sea, con gran progresión. ¿Y ahora qué hablas de tu equipo? ¿Qué es lo que más valoras de este? El juvenil, ¿me dices? Sí. La verdad que me encontré con un equipo que a mí me encanta. Me podría decir, entre comillas, ¿no? Que me enamoré del equipo en cuanto a los conocidos. O sea, es un grupo de chicas muy talentosas pero que además les gusta mucho entrenar con un grado de compromiso altísimo. Le diría que el 80% del equipo no ha faltado ni un solo entreno desde la temporada. O sea, con mucha entrega, un equipo que les gusta. Además, es un equipo muy competitivo. Son chicas que les nota que el gole les gusta y que también les gusta entrenarte duro, trabajar fuerte. Pues... Pues, Mariano, te vamos a hacer... Bueno, te vamos a hacer dos jugadoras de tu equipo de gole Marta López y Mar Palacios. ¿Nos han enviado una pequeña nota de voz? Perdona, sí? Sí, no, no era la mala. Era otra, pero... Ah, vale, vale. Nos han enviado una pequeña nota de voz dando su opinión sobre usted. Así que esté atento al teléfono porque te la metemos ahora en... Irene Ruiz. Irene Ruiz. Vale, así que la punchamos... la pinchamos ahora en Radio Desvern. Me la he hecho Marta, gracias. Hola, somos Irene y Marta y bueno, esto es una especie de sorpresa para ti. Y bueno, vamos a empezar opinando un poco de ti. Sí. Y bueno, eres muy buen entrenador. Porque sabes mucho sobre Boley. Sí, y aunque al principio... bueno... Nos pareciste... Nos pareciste muy serio, y ahora también, pero... Te vamos cogiendo más confianza. Y estamos más a gusto contigo y estamos aprendiendo mucho sobre tu forma de ver el Boley y con tus vídeos y todo esto. Y nada, que nos pareces muy buena entrenador. Y esto. Igual que Ches Cospal. Bueno. Y una de las anécdotas más graciosas que recordamos sobre ti y que la primera que nos viene a la cabeza es... El viaje a Guadalajara. Bueno, cuando teníamos que estar a los cinco de la mañana todas juntas y tú siempre nos has dicho que tenemos que ser súper puntuales y súper organizadas y que no nos podemos dejar nada en casa y tú te dejaste la mochila con todo dentro. Y cuando fuiste con mis padres a tu casa por la mochila estuviste una hora pegando al timbre y tu mujer no habría... bueno, tu novia no habría la vuelta. Y claro, no te asustaste un montón porque no habría la puerta, no habría la puerta. Y siempre se queja de cuando te levantas por la noche que la despiertas y no sabíamos... o sea, te empezaste a asustar un montón. Llamaste a todos los vecinos, todos los vecinos se enteró de las portas que daba. Se despertó todo el edificio menos tu novia. Y bueno, al final acabaste llamando a los bomberos, vino la policía, los bomberos... Entraron en casa. Entraron en casa y nada, estaba tu mujer... Durmiendo. Y eso fue muy gracioso. Y la parte buena de eso fue que has conseguido... o sea, conseguido el sueño de tu mujer que es despertarse y tener un montón de bomberos en tu habitación. Exactamente. Y nada, una de las coñas que tenemos sin que te ofendas tu acento porque siempre nos lo pasamos muy bien imitándolo, ejemplo... Me importa tres huevos. Sí, perdóname, por favor, Mariano. ¡No te perdono! Bueno, y nada, que ya está Mariano, ya está un beso y nos vemos mañana en el partido. Así que, Mariano, de segunda profesión, ¿querías ser bombero o me he perdido algo? No lo sé, pero no puedo creer que también he ido tan... ¿Cuál es tu reacción después de hoy en esto? No, me arruizan, me arruizan, porque sé que es con cariño. La verdad es que me cuesta mucho a veces adaptarme a lo que es un equipo juvenil porque vengo acostumbrado a dirigir en su familia, ¿no? Entonces, muchas veces me cuesta bajarse a lo que es un equipo juvenil, la niña de 17 años. Soy muy serio y muy estricto, pero cuando me pasan este tipo de cosas, es como que me ven, ¿no? Como que se nota que... Que ya no lo es tan serio, ¿no? Que puede bajar ahí. Sí, y se reían de tu acento... Eres argentino, ¿no? ¿No? Has dicho. ¿Quién sería el Messi de tu equipo de Boley? Irene. Ah, la que ha enviado la nota. O sea, Marta no, ¿no? Marta al banquillo. O sea, Marta reparte juego y Irene... bueno, pues... Marta es la capitana del equipo, es una gran capitana, Irene es la Messi del equipo en la que mete todos los goles. Doncs que honor ser Irene, ¿no? Sí. La verdad es que ser cada una de ellas, la verdad es que es un equipo muy bonito. Y... Y creo que cada una en su rol va disfrutando mucho de esta temporada que estamos viviendo. Y para mí también, para mí, hacía muchos años que no disfrutaba tanto del Boley, porque hay años que te toca trabajar con equipos que por ahí ganas o perdes, pero el disfrute pasa veces por lo cotidiano. Y este equipo me da mucho daño. Antes, que hoy la nota, ¿bozan hablado sobre unos vídeos que les pasas? ¿Podrías explicar un poco cómo va esto? Bueno, hay dos temas. El primero es que yo tengo un par de años un canal de YouTube donde hablo de los valores en el deporte y donde ellas han visto por su cuenta algunos vídeos míos de mi canal, digamos. Pero después tengo algunos entrenadores que para mí son unos grandes referentes del deporte, que también se refieren no tanto lo que significa ganar o perder, sino más bien lo que tiene que ver con el recorrido que tiene el equipo, el esfuerzo, el compromiso, la responsabilidad, cómo prepararte para jugar un partido importante y algunas cosas así. Y suelo pasarle vídeos de jugadores o entrenadores famosos que a lo mejor colaboran con el... conformarles a esas el pensamiento de cómo tiene ser un deportista. Com, por ejemplo, entrenadores solo de caráctería... bueno, de bola y bol, o también hay entrenadores de fútbol, de bàsquet... De ese pasado a Checos Park, que para mí es un gran referente, que creo que se ve y caiga a los manos, después hay un entrenador argentino de Jorge Yerba que llama Cachito Vigil que fue campeón de olímpico con las leonas con el hockey femenino de la Argentina y bueno, ir buscando algunas personas que con el recorrido que han tenido puedan significarlo en algún vídeo de 10, 15 minutos y que ya pueden escuchar de qué va el deporte cuando va en serio. I Tata Martino ya mejor no, ¿no? Bueno, a mí el Tata Martino me gusta. Creo que llegó al Barça en una mala época. No hay que olvidarse no es fácil reemplazar a un entrenador que tiene una enfermedad terminal y que a lo largo de tu carrera, de tu año de trabajo, ese entrenador fallesca, ¿no? Creo que justo ese año obre le pasaron cosas que a nivel deportivo no logró ganar demasiado, pero creo que todas las personas que no pertenecemos a un equipo no sabemos lo que vive un equipo por dentro, ¿no? Y yo creo que el año donde fallece Tito Vilanova iba a ser muy difícil que el Barça ganase algo con el dolor que tiene eso para los jugadores que lo conocían, ¿no? No parece. Bueno, y al Tata le pasó pobre tener que coincidir con ese feo momento. Buenas, Mariano. Yo tengo una pregunta para ti y es que se encuentras muchas diferencias al entrenar un equipo femenino a uno masculino. Sí, hay mucho. ¿Cuáles? Creo que en realidad más que entrenarlo tiene que ver con algunas cosas. Tengo dificultades para expresarlo por radio porque por ahí tengo que utilizar un lenguaje que no es muy adecuado. Pero la disidencia principal pasa porque el hombre hace deporte para demostrar que es mejor que otro. Por cierto, puedes hablar como quieras, ¿eh? Puedes utilizar el lenguaje que quieras, puedes ser más formal o más informal. Ya no estamos en horario infantil. Pero bueno, como he dicho, el hombre hace deporte para demostrar que la tiene más larga. En cambio, la mujer hace deporte para sentir la pertenencia a un equipo. Creo que ahí hay una diferencia importante. La hora de entrenar y la hora de jugar los partidos. Y otra diferencia que me parece a favor del hombre es que tiene mayor capacidad de velocidad de aprendizaje y de gestión táctica que le explique a un equipo masculino la adapta más rápido. Pero la mujer tiene la ventaja que cuando lo entiende, suele ser mucho más obediente y aplicado a un sistema que el hombre. Cuando las chicas juegan al bolo con un sistema de juego, lo cumplen a rajatable. En cambio, los chicos juegan un poco más a veces a su bola, un poco más desordenado. A mí me gusta dirigir los dos. Son tantos años diciendo boli y femenino que empatizo mucho más con las chicas que dirigiendo masculino. Te has explicado muy bien. Me están entrando ganas y todo de apuntarme al boli. A ver si algún día hace un equipo masculino y... Sí, sí, masculino, y me uno. Pese a que... Bueno, tenés... Sí, Didi. No, no, no. Que cuando entreno, no. Bueno, pues entonces ya me lo pienso más. Vale, vale, vale. Pues muchas gracias, Mariano. Nos ha parecido a todos muy interesante. Bueno, cuando quieras... Sí? No, no, que cuando quieras llamar de vuelta ningún problema. Ah, vale, no, ningún problema. Te vamos a llamar encantados. Eso sí, no te garantido que te volvamos a poner otra nota de voz, esto ya. Es más complicado, pero nos encantaría. Bueno, vamos a intentar seguir más el boli desde aquí, porque la verdad es que últimamente no lo estamos siguiendo demasiado. Nos centramos más en otros deportes. Lo siento, pero de momento no hemos puesto demasiado encapié. Vale, pues muchas gracias. Gracias, Mariano. Esperamos que te siga yendo fenomenal aquí en San Jus y un placer tenerte aquí. Y mucha suerte mañana. Gracias a ustedes por la nota. Adiós. Ho poso aquí a casa. Doncs fins aquí al últim juguem a casa abans d'entrar en aquest període de vacances, Semana santa, esperem que tots feu molt esport, us comporteu molt. No sortiu de... Si sortiu de festa, no va bé. No va bé, perquè... Per què no? S'han d'aplicar els meus consells, que per alguna cosa els dono, si us plau. I a més, no va bé, perquè avui hem arribat a la conclusió que no va bé amb l'esport, que no se'n queda la suot, ja no me'n recordo, la veritat... La veritat és que l'entrevista m'ha deixat una mica fora de jo, que ha estat enconcentrat, que ara ja no sé ni de què hem parlat. M'ha trastucat una conversa. L'accent argentia em torna a boig. Doncs Adrià Climent, Ricard Calbon, Il Solana, Marc Noia, Rita Vilalta... Quants noms. Moltes gràcies a tots. Ens veiem quan tornem de vacances. Us ha parlat Adrià Vilà, com sempre, com que la divendres. Mama te quiero. O la mama estic a la radio. Ens veiem la setmana que ve, que tingueu molt bona setmana santa, feu molt esport i repeteixo. No va bé. I si va bé, amb... Com es diu, com diuen les mares? Amb moderació. Amb cap. I no remeteu era de cap, eh, que no va bé. Animo a Messi, que jugueu a l'Espanya. Animo a Messi, que és argentí, jugueu contra... Calleu. No, no, calleu, calleu. A si no, eh, Ricard. Ricard, a si no, a si no. Doncs vinga, ens veiem. Adeu, si ja ho... Más y con viento, clésico en barco, y a trabo largo me llevo su aliento. Fue blua dorado, de hombre sereno, de hombre moreno, de pelo enredado. Más y con viento, clésico en barco, y a trabo largo me llevo su aliento. Fue blua dorado, de hombre sereno, de hombre moreno, de pelo enredado. Más y con viento, clésico en barco, y a trabo largo me llevo su aliento. Fue blua dorado, de hombre sereno, de hombre moreno, de pelo enredado. Más y con viento, clésico en barco, i a trabo largo me llevo su aliento.