Bona tarda, habitants de Sant Justesbert i extra Radis. Passant 5 minuts de dos quarts d'avui, comencem el Juguem a casa d'un divendres més. Programa número 9C, la veritat, m'importa, però abans estan parlant... 330. Programa número 330 de l'any, em sonen a molts. Avui, com sempre, repassarem el calendari esportiu del cap de setmana, parlarem dels sortets de la Champions, parlarem d'okey, i ho farem amb qui millor, que amb el Borja López o la Borja. Ja pots saludar, d'avui. Ahir vas estar aquí, a la casa, no? Sí, sí, en dos dies, dos cops. Fa molts, ja. No m'ha anat bé per saber on no hi ha de venir. Sí, sí. Bueno, doncs parlarem de l'okey, com no, tenim el Marc Noia, Ricard... Fins i tot tenim l'Èric Brull, que feia temps que no teníem per aquí. No el sentim. Jo no el sentim, eh? Ara, ara, ara. Doncs ho sembla, començar? Sí, clar. I donem el tret de sortida parlant, com sempre, de la Mater, de l'Atlètic, s'enjust que van petar a 0 contra el Sant Quirza del Vallès i redueixen l'avantatge que tenien amb els segons, el Martorell, a només 3 punts. Tant mateix, l'equip entrenat per Arnau Blanco i Marc Pinyol segueixen l'ides en solitari amb 51 punts. Intentaran recuperar l'avantatge perduda diumenge a un quart de 12 al camp de la unificació del Vigè, actual 6er. El jovenil Blau i Groc va voler ja per 8 goals a 1 el Marienau Poblet, tot i començar perdent. Un dels jugadors més destacats va ser Carlos Portes, amb un hat-trick, i Enric Jaulet, amb un doblet. Aquests punts mantén el jovenil, primer, a un punt del segon, al Seny del Fons, i visitaran el Sanfaliueng demà a les 8. El cadet va empatar un a casa versió al Viladecans després de començar guanyant poc abans del quart d'hora de partit. Els visitants, però, van empatar el minut 70. Aquest punt li serveix a l'Atlètic per mantenir la primera posició a 8 del segon, diumenge a les 12 visitaran el Mar Torei, penúltim. L'infantil de preferent va guanyar per 1 a 0, el Gava, amb gol d'Oriol Quinto, el minut 18 de partit. Els groquis blaus aconsegueixen així 3 punts importants i escalen fins a la setena posició. Aquest diumenge, a 2-4-5, jugaran al Camp del Castell de Fels, de Z. I ara canviem d'aquí, però no ens movem del futbol. Parlem del Sant Just i comencem fent de la mater. La mater Sant Just va caure agolejat a casa per 2-5, tot i començar marcando el primer gol. L'equip entrenat per Aitor Manchado és satè i jugarà endemà quan faltin 10 minuts per 2-4-7 contra l'Atlètic Club Esparraguera, al tercer. El jovenil va perdre 2-1 contra la penya blanquiblava Sanfaliú, tot i començar guanyant. Els groquis blaus segueixen amb la seva mala dinàmica i es mantenen per últims. I acabant amb el Sant Just, el cadet va caure al Camp del Sambullà per 5-0. I són 9 amb 13 punts. Diumenge a 2-4-12 rebran els ambicents dels Orts. I ara, per acabar, anem al Polisportiu de la pista municipal de la Bonaigua per parlar del bàsquet del Sant Just de Futbol, i amb l'Okei. El senyor de segona divisió catalana de futbol sala va empatar contra la nova cantita en un perdit farsit de gols. 4-4 va ser el resultat final. Aquest empat manténs el Just 5er amb 32 punts, a un del quart que intentaran retallar demà a les 6 i a un climent. I pel que fa el bàsquet, el senyora Masculi va guanyar a 76-50 o al Molins i es col·loquen a 600. Diumenge a 2-4-12 visitaran el Bellesport, per altra banda, el senyora Famení va caure per 6 punts contra el bàsquet llor i són 11 nens. Aquest Diumenge a 1-4-8 rebran la visita d'El Ojo al Nom, l'Olarra Mírez, per roquers, Sebé Covellas. el nom són segones, així que ha partit complicat el que tenen les noies del senyora Famaní. Música de la Cantina. Música de Marc Noia. Hola, molt bones. Hola, molt bones. Què ets portes avui, guapo? A part d'una camisa de reyes. Com sempre, la millor secció del programa. I la que tot em vol escoltar. Doncs et porto, com sempre, el resum dels cap de setmana de l'equip nacional i l'equip en el que jugo. Què vols que t'expliqui, primer equip o el segon? El primer equip, no. Doncs el primer equip desgraciadament va tenir mala sora a la pista Lulot, però no ho diguem a la sora, perquè també va tenir bona sora a les altres pistes, i llavors ho diguem d'aquesta manera. Va perdre a casa Lulot en un parit que jo parlo, poc que vaig veure aquí, tenim el Borja, si m'equivoco, els enjuus, però vaig veure jo què dominava. Vull dir, arribar a portar-hi i tenir l'aigua del rató. I Lulot, jo el que veia era que arribaran i fien un contractat, doncs tenien la sort que la fijaven a dintre. No, Borja? Sí, vam estar dins del partit, que ha dit sempre, perquè per això no vam fer un gol cada... potser va anar un minut de la primera part. I això a vegades, doncs psicològicament toca, i la segona part, doncs les que van tenir les van fer i nosaltres no. Sí, no, no, és això. Jo vaig veure... bueno, ho veia per en directe, i això el senjús dominava i Lulot va tenir la sora que ara portaria, però després que ara a altres pistes, com si no m'aquiocular el setmanat, equips rivals directes van perdre, i això fa que el senjús de la mateixa estigui a la lliga de Senza Nacional Española, i el somni segueix viu. I és això, bàsicament, pel qual tenim aquí. Exacte, però no farem spoiler, perquè em fastidies la presentació. Exacte, no diré res. I per què fa el segona que tenen el meu equip? Doncs, com t'ho diria, vam tindre mala sort en el resultat, perquè vam perdre contra el Congrés, que també és un rival directe, però que sembla que no pot pujar... Llavors vam perdre la seva pista per dos gols a un, sincerament, jo crec que vam fer un molt bon partit, vam fer molt bon joc. No vam donar gaire les ocasions al Congrés, on un gol seu va ser de penalti, i el seu segon gol va ser donar una mala sort amb un rebot del porter, que és per desgràcia que va dintre. I és això que et dic, vam dominar el partit, vam tenir les ocasions i en cap moment els hi donàvem ocasions, però bueno, aquest va actuar a la sort, i el Congrés va quedar a tres punts, però el pròxim partit nostre és diumenge a l'1 i mig a l'1 contra la Vila Franca, que és, diguem, el penúltim partit així important d'aquesta lliga, perquè els altres són... tots són difícils, però són una mica més assequibles, i jo em contra la Vila Franca i... I per què fa la classificació? Doncs per la classificació ara ens hem quedat una mica més a baix, perquè hem parut dos partits contra rivals directes, però estem allà, no sé si m'equivoquem cinc quents o així, però la distància és mínima i he de dir jo que remuntem. Està clar. Marc, sabem que l'objectiu d'aquest segon era pujar a primera catalana, aquest projecte, quines són les claus que han decidit que es perdessin aquests dos partits últims i fent així la classificació molt més complicada? Mira, sincerament, les claus dels dos partits t'ho iré ben fàcil. El primer partit contra el cornaillà vam dominar tot el partit, l'únic que vam ser tontos directament perquè vam tenir cinc minuts en el cornaillà... ens van arcar, no sé, quatre o cinc goals en cinc minuts... Quatre en dos minuts. Quatre goals en dos minuts i no vam tenir el punt d'un joc de parem aquí, i quan vam obrir la bola i calma i calme en el joc, i no, sí, vam anar com cabres, i el cornaillà va ser gesti i va marcar les ocasions. I el segon partit del Congrés que et dic és el que t'he dit que tindrà sort amb els rebots i va ser un gol fortuit i nosaltres no vam saber marcar més goals. Perfecte, perfecte. En canvi, per exemple, el segon a ve vam empatar l'únic resultat bo d'aquesta jornada de part dels junyores que per sorpres també va guanyar, però bueno, saiu amb la secció del Marc. Sí, perquè avui... avui entrevistem... bé, ja s'ha acabat, Marc. Sí, ja he acabat, Adrià. Sí, doncs et recordo, recordo l'audiència. Avui entrevistem una de les persones més importants del que hi estem parlant del director esportiu del club. Ei és, des de fa quatre temporades, l'encarregat de fer funcionar tots els equips del club San Justem. Per si això no signifiqués gaire, aquest any s'ha incorporat també com el jugador del primer equip. Li daran així el projecte de pujar al llac conegut per nosaltres, Nacional Catalana. Projecte que, com hem comentat i hem dit fa una estona, no va malament encaminat. Doncs sí, avui tenim una de les entrevistes més sèries de tot l'any i, possiblement, un dels més professionals, si més no, en un esport com el de l'OK. Tenim aquí a Borja López, un fort aplaudiment. No se't tenim a fer... ah... no tenim l'efecte? Bueno, el faig jo. Visca... hola, Borja. Bona tarda. Bona tarda, nit. Tarda, nit. Com vulgueu, com us agradi més. Doncs sabem que ahir vas tenir una entrevista aquí, els nostres companys de la plaça Mireia, però tenim l'obligació de tornar-te'n a preguntar. Primer de tot, com va anar l'entrevista ahir? Alguna ha ficat de pota, no? M'han comentat pel ping anillo. M'hi va? No, de l'entrevistadora. Bueno, sí que hi havia algun tema que era complicat, com a nivell de la lliga que estem jugant, que és difícil d'entendre. Per gent com nosaltres que en sabem, ja de costa, amb ella li va costar encara més. I bueno, algun detall que a vegades passa a la pilota, el disc, aquestes coses que hi ha en una mica de barreja, entre els diferents hoquis. Jo tampoc en sé gaire, i és per això que s'adiré l'entrevista totalment als meus companys de l'oquei, que ara sou els presentadors, així que tira milles. Comencem amb l'entrevista, doncs? Som-hi. Perfecte. Comences tu, Marc, comença jo. No, comença, Brull. Primer de tot, anem a presentar-lo, més detalladament. I preguntarem la típica que també vam fer ahir. Com vas arribar al Sant Just? Quina ha sigut la teva trajectòria esportiva fins arribar aquí? Tota? Bueno, com vulguis, fes un resum així, ràpid, si vols. Començo pel final. Arribo al Sant Just, venim de França que vaig estar tres anys jugant a la primera lliga nacional de la francesa, vaig jugar a la Vendem i va ser un projecte de tres anys que vaig decidir fer amb la família. Quan vaig tornar d'allà, es va obrir la possibilitat de venir a Sant Just amb gent que tenia ganes de fer un projecte nou, i amb gent nova, també, com jo. I vaig engrescar i, de moment, sé que jo aquí. I abans d'això vaig començar a orte jugant a hoquei, als cinc anys, del orte vaig passar pel Barça amb etapes de formació, i ja començava a treure el cap a una mica a nivell de rendiment, i d'allà ja vaig fer el sal a hoquei lliga, i vaig estar, doncs, aproximadament, 20 anys fins a aquest any que he vingut a Sant Just, que diguéssim que baixar-te a la nacional catalana és la primera vegada que no jugo a hoquei lliga. Bueno, doncs, com podeu veure tenim aquí un jugador que no és un marnoi, per el que s'està clar, i és un jugador que porta tota la seva vida jugant a hoquei patins a l'alt nivell. I aquí va la segona pregunta, no? Sabem que heu aconseguit classificar el primer equip als playoffs de l'hoquei lliga Plata. Esperau arribar-hi, o quin paper espereu fer, també, en aquests playoffs? A veure, l'objectiu des de l'inici temporada ha sigut classificar-nos directament pel play of the scenes. Bàsicament perquè el que volíem era, poder lluitar per ascendir a l'hoquei lliga Plata. Sí que és veritat que és molt complicat. La veritat és que jo m'ha sorprès el nivell de la nacional catalana a nivell competitiu, perquè tots els partits són molt disputats i ens ha costat molt. Gràcies amb una mica la sort, com deia el Marc abans, al final ho hem pogut aconseguir a l'última jornada, però sí que és veritat que arribar fins allà és perquè hem treballat bé i les coses a poc a poc van sortint. I a partir d'aquí el premi ja el tenim, que és el mantenir a categoria que podíem tenir algun dubte. Ara ja no el tenim. I d'aquí cap a un intentar lluitar tot el que es pugui. I evidentment són playoffs que són a tres partits i que som dus de jugar, però en una equipa s'està fent i amb aquesta idea anirem. Des de club veient com per les xarxes socials deien aquesta frase sobre tot guanyar res a perdre, o alguna cosa així estàs d'acord amb aquesta frase? Sí, com et dic, l'objectiu principal, jo crec que era el fet de mantenir la categoria. Ja l'hem aconseguit, per tant, ara no tenim cap pressió. El fet de pujar el que lliga a plata és molt complicat perquè només en puja un. Per tant, el recorregut que queda fins a poder pujar és molt llarg i amb això has de ser molt regular, tenir sort amb les lesions i per tant no tenim res a perdre, perquè ja hem aconseguit el primer objectiu el que podem fer és estar sense pressió i aprofitar-ho per engrascar-nos més encara i lluitar-ho a tu amb què sigui. Ara venen una de les preguntes, crec que sí, que te les havíem de fer. I és que a casa som, possiblement, a l'equip més fort de la categoria. Ja que me la jugo a dia que màximment per tot un partit, a casa en tota temporada, me la jugo, no estic sempre sense agur, i de lo que estic sempre sense agur és que hi ha una estadística i és que, com a visitant, no hem guanyat ni un 10% dels partits. Quines creus que són els problemes que tenim fora de casa o quines creus que són les causes d'aquesta estadística? A veure, jo entenc que el fet de jugar a casa ens aporta un plus i realment aquest any el seguiment de la base, de la gent que ve cada dia, a nosaltres realment ens ajuda molt, perquè és el tòpic aquell, de l'onze jugador i tal, en aquest cas no seria l'onze, però sí que es nota, i en moments que hem tingut de dificultats, de dubtes i tot això, la gent ens empesa a portar una mica més, perquè no deixem de banda que sí que hem fet algun partit que hem guanyat bé, però en general, tots han sigut molt disputats, guanyant altis minuts, últims segons, fins i tot algun partit. La distància no és tan quan anem fora, perquè també quan perdem fora són molt ajustats, però fora potser no tens el caliu que tens a casa, també tens un viatge que es nota, quan no estàs acostumat a viatjar, com la Treadiaulot, tens una hora i mitja de camí, igual amb un cotxe de cinc persones, que vulguis o no, a la gent que estem acostumats a fer-ho més a prop, també es nota, no? I estàs a casa d'ells, també competeixen, ens està acostant al fet de ser més regulars a fora, i competir-ho fins a guanyar, però es competeixen, no temes que això crec que amb el temps canviarà. L'equip també ha aconseguit ser el més golejador de tota la temporada, això és una dada bastant important, però tu també has sigut el màxim golejador de la lliga, què ens pots dir amb aquesta dada, i també dir-te que som un dels equips que més hem encaixat. Com s'ha afrontat aquesta dada, també, de Carles Playoffs? Bueno, hem de ser conscients que si som dels que més encaixem, ens hem d'esforçar perquè primer, que no arribin tant, segon que el Carlos tingui menys feina, i ajustar les coses que fan que estem en aquella situació. Per altra banda, com ve dius, estem empatats al Joan Pujalt i jo, que l'últim dia em va agafar, que ja està molt content, jo realment no m'ho miro, però sí que és veritat que entre tots dos hem fet 54 goals, que són més de la meitat dels dos que portem. Això vol dir que estem en un estat bo de forma, i que amb la resta que van ajudant, nosaltres som aquí que proposem un joc d'atac bastant vertical, i intentem anar a portar-hi molt sovint, i això, de moment, està donant a fruit, però sí que és veritat que a darrere hauríem de tancar una mica més el tema. L'última pregunta, per per meva, com a jugador, creus que hi ha molta diferència, tu que has estat, sobretot, jugant equips així, més de l'elit, hi ha molta diferència, per exemple, en un entreno, quan estàs a Loquilliga, o en un equip d'aquests de França, o algun d'aquests, comparat amb els d'aquí Sant Just? No és sintomàtic el fet de parlar d'un entreno d'una categòria, però jo crec que és més aviat el fet que els entrenadors tenen unes metodologies d'entrenos o de sessions. Aquí, en aquest cas, tenim un dels millors entrenadors que hi ha a Loquill, que per sort el tenim aquí. Sempre hi ha el mateix, és una persona que entén el hockey, i que proposa un tipus de joc, que pel jugador és molt maco, i sempre estàs a darrere una portaria, i no són entrenadors avorrits, però també et puc dir que a Loquilliga hi ha hagut algun any que m'he avorrit, algun any que no. Per tant, depèn de l'entrenador, ho porta una manera o una altra. En aquest cas, aquí a la Nacional Catalana, i aquí a Sant Just, tenim la sort que la persona que ho porta la toca bastant, i d'això ens benefici amb tots. Seres veritat que no m'he regorat de dir-ho tu. Ahir vas dir una cosa molt bonica, almenys crec que des de la junta has reaccionat, rollo, que bonic. I ahir vas dir que aquí a Sant Just, havies tornat a tenir ganes de jugar hockey. Com és això? És una mica en relació amb el que et deia. Quan portes tants anys a l'elit, i quan també ets entrenador, com és el meu cas, i conforme ets fent més gran, tens més experiència no només a nivell de jugador, sinó a nivell d'entrenador. La visió del hockey et canvia una mica, i no només penses a jugar, penses també coses que portaràs amb els teus equips. I que de vegades et fas més entrenador i menys jugador. A mi amb els anys m'ha passat això, que he tingut entrenadors que m'han fet dubtar de la manera de jugar, i jo potser ho veia d'una altra manera, que no era la que jo tinc interioritzada, o que és la que jo crec que és millor, i llavors és com una lluita constant entre el jugador i l'entrenador. I en aquest cas l'arriba a Sant Just, com que la persona que ho dirigeix veu el que hi ha com jo, doncs per mi ha sigut arribar i entrenar i jugar. I no surto de l'entreno pensant i si s'hagués fet així i si s'hagués fet allà, perquè això és com deia, és un conflicte, és una lluita amb tu mateix de dir que l'entrenador et diu això, però tu penses d'una altra manera i això desgasta molt. I ho vaig viure als últims anys i ara per sort doncs no ho visc, ho visc al revés, no?, amb ganes d'entrenar i de venir, i així estem. Marc, tens alguna pregunta? Jo sí, bé, això últim que li he espontat, jo també el factor de tindre jugadors com Eric Bruy, Adrià Climent o Marnoia, que amb els quals pots entrenar influèixer, a tindre ganes de seguir jugant a hockey i també en el Borja. Una pregunta. Tu, Borja, si m'equivoquen, correggeix-me, tu has guanyat copes amb el Vic, has guanyat amb les eleccions, has guanyat moltes copes en el llarg de la teva carrera, mentalment, Borja López, abans d'un partit. Abans d'un partit. Doncs, a veure, et diré, quan està al hockey i digue, que tens més informació, potser, dels equips que jugues, intentar veure els vídeos o la preparació, doncs, t'ajudes a saber contra què jugues, la manera de moure's, els portes com surten, com fan, per si tens un penal, si tens situacions diferents a donar el partit. Jo intento visualitzar què passarà. Intento plantejar diversos escenaris, si guanyes, si perds, si una situació passarà així o així, per intentar anticipar el que pugui passar. Llavors, al partit no el començo, quan començo a escalfar. Normalment, com que vaig solar el cotxe, ja intento pensar en què passarà, que no passarà, com puc reaccionar, i això m'ajuda que quan el partit arribi a aquestes situacions, que, com que va tan ràpid, són imprevistes, doncs ja vaig una mica per davant, no sempre és així, però sí que és veritat que el fet de visualitzar els psicòlegs ho treballen com un tema de cotxe inesportiu, i per als jugadors és interessant, perquè fa que t'ho estiguis més centrat amb el que faràs. Molt bé, molt bé. Bueno, parlar de menjar bé, descansar, i totes aquestes coses que són ja inerents d'un esport. Això sí que ho porto bé, perquè està en forma perquè al final, en 39 anys, si no et cuides una mica, no arribes. Bueno, passem a la part més de director esportiu, no, és de... Coordinador esportiu. Sí, perquè el director esportiu és en Fran Pujalté, que està per sobre meu. Ojo, eh, ojo en aquesta edat, eh. Sí, sí, el meu càrrec és coordinador esportiu, i per sobre hi ha el director... Director tècnic, coordinador esportiu, i per sota hi ha els entrenadors. No, per sota anava a l'hi pensava, jo bé sé. Algo a l'ajuntament. Aquests estan per sobre. Com has t'anar els equips, sobretot, de la base aquest any, i a part de jovenil, que ja són més de competició, més sèrie, s'estan complint les expectatives, o creus que està fent alguna cosa? Jo crec que s'està treballant bé, i que cada cop tenim més equips que treuen el cap a les segones lligues de preferent, que això vol dir que la feina que s'està fent, almenys des que jo estic aquí fa quatre anys, entenc que és la bona línia, i crec que tots els equips estan millorant els seus nivells tècnics i tàctics, però sí que és veritat que és una evolució que és lenta. I, bueno, amb això estem. Però, com deia, hi ha l'entrevista que em van fer, hi ha molt de feedback de gent que diu, l'altre dia ets parlant amb aquell, i em va dir que s'enjuus, que estàvem fent molt bé, i que jugaven bé, vol dir que s'està en boca de la gent, vol dir que jo crec que s'està fent bé les coses, i que això es veu els partits, competicions... Ara que has dit això de la institució, l'altre dia estàvem parlant de fet aquí a la ràdio, i teníem un dilema. Quina creia amb què era la institució esportiva més gran de Sant Just? Hi havia uns que ara deien que era el lètic, hi havia uns que per història deien que era el Sant Just de futbol, hi havia els altres que deien que era el ukei. Per tu, quina és? I per què? Quin problema em fots? És que m'ha vingut el cap. És que estàs parlant amb una persona adorta. Jo no soc d'aquí. No sé desconec força el que no és l'ukei. Sí que puc dir que a nivell d'ukei tenim molts nens, tenim molta escola, ara mateix crec que som 20 equips. 20 equips estem parlant de números que clubs històrics com Voltragà, Vilanova, Vix, entre 25 i 26, vol dir que estem competint a nivell de números amb clubs que, per tant, no sé una història a poder de cent anys. Jo era dels que defensava l'ukei. Jo no sé a quin nivell està el futbol o altres seccions, però l'ukei està molt amunt. D'això no hi ha cap dubte. Tu, com he dit abans, has estat amb molts equips importants i clubs importants. Creus que hi ha molta diferència entre les maneres de fer les coses en aquests clubs i els senjors? Jo sempre dic el mateix. Crec que la diferència entre aquests clubs que parlen abans més històrics i els senjors actualment és un fet que és molt important. És un fet cultural, cultural a nivell d'ukei. És a dir, clubs que he estat, Vig, Voltragà, que són meques de l'ukei, han tingut un històric que tothom ha passat per l'ukei, tothom ha viscut ukei, si no tenen pares, tenen germans, tenen cosins, tenen amics, i això és una cultura que es va traspassant. I a nivell, per exemple, d'entrenadors, això afavoreix més que els entrenadors que hi ha al club siguin gent que ja està vinculada, gent que ja ha vist ukei de bon nivell, gent que per imitació transmet mètodes i fa entrenaments, i això s'enjust. Crec que no ha sigut així pel fet que fa uns anys hi havia pocs equips, amb el temps s'ha anat treballant molt abans que jo arribés i s'ha arribat fins al punt que estem ara, i això és el que falta una mica aquesta cultura d'ukei del bo, que la gent vegi ukei del bo i que s'impregni d'aquesta cultura, i això a poc a poc es va traspassant entrenadors, jugadors, famílies, i jo crec que és el pas que falta una mica, però que és un tema de temps, no és un tema forçat, és un tema que va amb el temps i amb la història del club, que crec que anem amb la dínia. De cara a l'any que ve, si no s'aconsegueix, es puja a l'okei lligat, o a la okei plata, o com si no. Creus que de cara a l'any que ve és necessari algun fitxetge més per l'equip? Ara t'haig de parlar com a jugador, com a coordinador. Un intermit, un intermit. Hi ha una mica de... T'ho diré molt ràpid. Intento, en aquest sentit, fer una pass al costat. La meva feina de coordinador intento que acabi fins al primer equip. El primer equip, com us deia el responsable, que se'n faran pujar al té, sí que jo puc donar la meva opinió sobre alguna cosa, però intento no ficar-me, perquè com et deia abans, vull ser jugador, no vull ser part de responsabilitat, de decisions que afectin fins i tot el meu rendiment, o la nostra dinàmica, com a equip. Llavors, potser sí que faria falta algun jugador, però realment la gent que està pujant, jove i els que estem ara, estan rendint. No, ja et deixo l'última pregunta. Sí, no, jo no la tinc a preguntar així. S'alceant, així, prengrises. És una en dos, va ser que és molt sèrio. Ja tardaves, ha quedat una entrevista molt sèria. Exacte, no. Per aquest programa sí que m'has de seguir. I s'han dit que m'ha agradat. T'ho has donat galons i... Jo pensava que seria una mica més... No, et vaig a fer una pregunta així. Tu, com a coordinador, també t'encarregues de fitxar, no? Si m'equivoco. Te repanteixes d'haver fitxat alguna persona? A l'entrenador, eh? Clar, jugador o entrenador? No. No, no. La veritat és que... A veure, com us ho diria. Jo, realment, n'ha fitxat, tampoc no és que anem a fitxar molta gent, però sí que és veritat que, per exemple, a nivell d'entrenadors és un hàndicat que tenim per lo que us explicava abans. A nivell cultural del club, ens falten recursos humans en el sentit d'entrenar canalla i, llavors, potser, a vegades hem d'anar a buscar algun perfil a fora o a vegades que ve algú que està interessat en fer-ho. Llavors, al final, és feina nostra d'intentar formar aquests entrenadors perquè, potser, aquesta cultura que us deia abans no la tenen. No me n'arrepenteixo de res. Vull dir, donem oportunitats a tothom. I, bueno, quan algú no rendeix el nivell que creiem que ha de rendir, plantejem alternatives i les temporades són llargues i, sobre això, entenem que s'ha de fer algun canvi, sigui per millor i ja està. I ja per tancar Eric Bruy o Marc Noia se l'han deixada. No, és la que anava a dir ara. Em fas esculler entre els dos? Sí, sempre ho fem. Jo sé el que dirà, eh. Ostres. No ho sé, ara... És que són diferents. Clar, contra l'elit m'ha entrenat gaire. Amb el Marc sí, que algun pals s'han emportat. Mare escut, no? Sí, home, sempre. El Marc sempre se'l mereix. No em porto un derragat. La pista sempre ha d'anar encantat. I, bueno, no sé, l'Eric xuta bé, és un tio intent, el Marc és més tècnic, potser li faltaria una mica més de tirar endavant. És una mica cagat, en aquest sentit. Perquè podria portar molt més del que porta. Però no s'ho creu. I mira que ara val gimnàs, ojo. I fa molt, eh. A fer què? No, no fa res. A fer Instagram. Sí, al boljó veu el que vaig al gimnàs. Ha estat un dia amb la xarxa. Així que, noia o Eric, no he entès el derragat. Ha dit noia, ha dit noia. Jo no necessito galons. Em quedo amb els dos. Formen part del club, tots dos. Que maco. Borja, moltes gràcies, coordinador i jugador, de lo que hi sent just. T'agrada el futbol? Sí. Ets del Barça? Sí. Coment l'error de ser de l'espanyol. Potser... No sóc forofo, eh. Com que no puc veure mai. L'heig de la Champions? L'he sentit després de treballar el migdia. Sí, ens ha tocat el United. Què creus? Què són les sensacions, respecte a aquest partit? T'esperaves? Era més o menys el que t'esperaves? Creies que ens podria tocar un rival més complicat? Estàs content amb el United? A mi m'hauria agradat que les hi toques làgecs. Una mica per al Morbo de Gran Limenta del Madrid, saps? Però apareixerà aquell senyor petitó que ho fa també. Esperem. I ja està, i tot cap a casa. Doncs... Espero que passi això. M'agradaria un altre diblet. Ara, Ricard Calvo Torres, el nostre expert en futbol internacional, ens porta aquí una anàlisi del que ha passat avui a la Champions. Música, i tornem? I tant, i de la Champions, sí, potser. Música, i de la Champions, sí, potser. Música, i de la Champions, sí, potser. Música, i de la Champions, sí, potser. Música, i de la Champions, sí, potser. Música, i de la Champions, sí, potser. Música, i de la Champions, sí, potser. Música, i de la Champions, sí, potser. Bé, si voleu, fem un resum del que ha passat avui. Fes mal. Espero que tots ho hagueu vist, mentre treballava o estava a classe, com s'ha fet sempre, als sortejos de Champions. El Marc, com no va, doncs... Jo estava a casa. Jo també, jo també. Avui era vaga. Avui era vaga. 5 minuts abans de Fonex, abans tot els nois de la meva classe, i algunes noies, al bar de la facultat, mirar el sorteig. Bé, doncs... El Barça li ha tocat Còndit, el Manchester United. I jugarà el dimecres 2 d'abril, al Camp del United, de Old Trafford. I la tornada serà la setmana següent, el 16 d'abril. Ostres, el meu aniversari. A veure si hi ha algun pèr de carnets, et convida, no? A veure si algú que ens està escoltant... Exacte, a veure si hi ha algú que ja dins està escoltant, senyor Adrià. Home, ara de fons sona a l'himne del United, no és així? M'agrada més la senyura. És que aquest ha deixat el nivell molt molt alt. Sembla que ens sol clubs bar 3 al costat de la senyura. Gràcies, Núria. Bueno, doncs el que passi d'aquesta semifinal entre el Barça i el United, jugarà o contra el Liverpool o contra el Porto. Que té tota la pinta que serà el Liverpool. Bueno, després del que ha passat d'aquesta Champions, jo ja no m'espero res. On juga el Liverpool primer? Això se sap. O sigui, se sap segur però ho tenim per aquí. No ho tinc per aquí. Deixa'm que ho surti tardo. Ves fent, ves fent. Només tinc que jugar el 9 d'abril, la tornada el 17, el Liverpool o Porto. Bé, i diguéssim que a l'altra part de la taula han quedat la Jaxira Juve i el Tottenham i el Manchester City. La final, com tots sabeu, serà el Wanda. Si el Barça va passant, es trobim equips anglesos, quasi segur. Perquè el City és bastant favorit en aquesta part. Jo crec que és el més favorit de tots. En aquesta part. I per tant, això que deia ment, el Liverpool i el Porto està bastant clar que passarà al Liverpool. Jugant primer al Liverpool, o que hem de consultar, però tenint en compte els precedents que acompanya aquest partit, que és l'any passat, es van trobar 8 anys amb el Liverpool i va fotre 6. Ah, el Porto? Sí. Així que les expectatives de què passi a Liverpool són baixes tan de bo. Jo reculsaré a mort el Porto. Crec que m'he quedat abans. Reculsaré a mort el Porto. Perquè mira... Oh, unes semifinals contra el Porto també... Motivaria poc. ...d'escafanades. Però mira, sempre hi ha gent que passa a la final si o sí, una final ha dit que jo crec que aniria moltíssima gent. Ahà. Avui hem sortit les entrades a la venda. De la final? Ahà. Però si no saps l'equip que hi va, encara. Ja, però te les pots escocar. Que són les de la UEFA, no? Sí. Ahà. I podrà regalar una al Marnoia per ser un eversal. Exacte. Molt bé, Borja. Molt bé. Jo espero que em regalin una entrada per la final dels playoffs. Borja? Són gratis. Crec. Era una indirecta perquè et classifiquessis. Ja ho mirarem, ja. Bé, doncs, tirant una mica de l'atxiu històric, podem repassar els últims tres perdits que ha jugat al Barça contra el United. La última que recordem tots, que és la final de Champions de 2011, que hem quedat 3-1, el gol del United el va fer Wayne Rooney, i el Barça la va fer, diguéssim, el trident d'aquella època, que era en Pedro Messi... MbP. MbP. Messi i Villa Pedro. De fet, el partit d'aquest 3-1, pels que siguin guardiolistes, ja que heu vist el reportatge de Guardiola, hem classificat com el millor partit que s'ha jugat al mandat de Pep Guardiola, com a entenador del Barça. Això diuen, diuen que entre aquest partit i el Mundialet de Clubs, que Messi va marcar amb el pit, són els millors partits que s'han jugat mai, això, del Barça de Pep. També hi ha la final, l'altra final del Champions que hem guanyat amb Pep Guardiola, que és la 2009 a Roma. Una final més ajustadeta, però que també hi ha una clara superioritat en el joc, va marcar 1-10, després d'aquell començament tan... 10 xuts de Cristiano, que està amb tots cagadíssims, però ens va portar molta tranquil·litat i després Messi amb aquell gol de cap contra Van der Sar, que també tothom té la imatge al cap, d'un noi de meta 70 saltant, com si fos Cristiano Ronaldo. I també, perdona molt més lluny, però el 2008 tenim la semifinals, que va perdre el Barça contra el United de Cristiano, on només va haver un gol, va ser la tornada al Camp del United, de Scholes al 2014. I de fet, Cristiano al minut dos va fer un penal al Camp Nou. Crec que l'heu enviat als núvols. Del poc que recordo d'aquelles semifinals, és Cristiano caixant-se moltíssim, i que hem fet molta ràbia, i allò que quan els graven a tots, abans de començar el partit, és que Cristiano feia jo amb la llengua. No, però jo va ser la final. Bé, també, avui hem llegit una cosa a Twitter, que és per què no els agrada els del Manchester United, perquè ha tingut una bona illustrated a Tour de Barcelona.