Fins ara. Estudis de la Universitat de Massachusetts afirmen que el 95% d'habitants del món esperen divendres per sortir de festa, l'altre 5% l'espera per escoltar. Juguem a casa! Cada divendres de dos quarts de 8 fins a un quart de 9, amb tota l'informació i entrevistes sobre l'esport local. I una dica al que ens passi pel cap. Siiii! Molt bona tarda, habitants de San justes ben i extra radis. Passen 6 minuts de dos quarts de 8 i això és el Juguem a casa. Avui un dia increïble, però abans de tot presentem qui ens té a la taula. Eric Bruy, Marc Noia, Rita Bilalta, hola, molt bones com esteu. Molt bona tarda, com estem? M'encanta preguntar-vos pel vostre estat. Jo convinc que de 3 setmanes guai així, jo perfecte. Bé, la vida? La família? Jo estic molt content perquè hi ha més setmana Santa. Sí? Jo també, molt bé, ja ho saps com ha anat. Tu de Sant no tens molt, no hi ha prou, eh? De què? De Sant no tens molt, tu. No. Bé, doncs avui programa increïble. I cap de setmana increïble, també no faré cap spoiler, no us avançaré res, perquè ara us enterareu de tot, ja, sobre la marxa. Comencem. La cançó anomenada... no sé com es diu, sincerament. Comencem parlant de la agenda del cap de setmana dels resultats. Durem el tret de sortida amb la mater de l'Atlètic Sant Just, que va superar dos a zero el cantri es amb dues obres que van arribar a falta de nombrament. Una de Jean González i l'altre de Sergio Morgado. Aquests tres punts mantenen el Sant Just Tengs a la primera posició a 5 del segon, el Martorell. Demà a les 4 la mater visitarà el camp de la Fundació Atlètic Vila Franca, actual 8. A les 4 la mater visitarà el camp de la Fundació Atlètic Vila Franca, actual 8. Per entrar a banda el jovenil va guanyat dos a zero el Sant Joan d'Espi. Segueix primer amb 52 punts, a 4 de Sant Nil de Fons, actual segon. Demà a les 6 el Sant Just Tengs jugarà al camp de l'Almeda, a partit a priori fàcil per seguir sumant de 3. I per què fa el cadet, vam posar-se per la mínima contra el Camp Boixeres, en un partit on els visitants van posar-se per damunt del marcador poc abans del minut 20 del partit. Tant mateix, el Sant Just Tengs van aconseguir remuntar del zero a l'ú inicial per ficar dos a l'úf a un final. Aquests suits, i molt importants, ens aconseguirà que la primera, el segon, l'escola Gavà. I per què fa l'infantil? Va caure a casa contra el gymnàstic, per dos gols a tres en un partit on van anar guanyant. Tot i perdre, el Sant Just Tengs segueixen uns gents amb 33 punts. Tant mateix, si guanyen al camp del reus demà, que a dos quarts de 12 podran col·locar-se a 8 tants. I ara canviem d'aquí, però no d'esport. Parlem del Sant Just i comencem fent-ho de la Mater. No és així, Eric? Doncs sí, la Mater va guanyar el camp de la Brera per un gol a dos amb obres de Joana Rufat i Christian Moreno. Aquests tres punts permeten els blauigrocs avançar fins a la cinquena posició. Demà el Sant Just intentarà mantenir aquesta una dinàmica a casa a la 6 i deu contra la Brera, l'últim. I el Jovenil va empatar a 3 al camp del Marienau a Poblet en un partit on anava en guanyant per 0-3. Un punt agradós que no li serveix el Sant Just per sortir de la penúltima posició. Demà, a dos quarts de 3, els grocs i blaus rebran la visita d'enlevante les planes noves. El Cadet Sant Just Teng va descansar la setmana passada i diumenge a les 4 visitarà el camp del Sporting Abar, quart, mentre que el Cadet és de 0. Per altra banda, l'infantil va caure golejat contra l'ètic Sant Just per 10 goals a 0 i segueixen entre penúltims. L'infantil buscarà recomposar-se després d'aquesta dura derrota de males 12 contra l'espluguent. I ara anem-nos al Polisportiu Municipal de l'Aonaigua per començar parlant del senyor de futbol sala. El senyor de futbol sala, Sant Just, va empatar dos contra el Piera amb dos goals de Víctor Arroyo i son 5 anys. De males 8 visitaran la pista del Penya Esplugues actual tercer, de forma que si els blaus i grocs guanyen, podran avançar fins a la tercera posició. I ara, Rita, acabem parlant del bàsquet abans de donar el sal al Ukei. Què va fer el senyor Arroyo? Doncs el senyor Amas colivem posar-se a 69 a 51 contra el Creu Roja Vila de Cans, i són setens i descansen aquest cap de setmana. El senyor Famaní va perdre el camp de Sant Jordi 51 a 48 i segueixen 6 denes. Si un menjar a la ciutat rebrà la visita als seguis, eu fa-se setens. Ara sí, ara sí, ara sí, que és que no trobava la teva cançó, Marc, ho sento? Molt malament, eh? La meva cançó ja se tindrà a favoritos, com sempre. Sí, la tinc normalment, però no sé per què no em surti a la llista. Bé, doncs, Ukei, primer de tot, què passa aquest cap de setmana? Doncs mira, aquest cap de setmana, potser és un dels partits més importants de Ukei des de fa molt temps, perquè, com deia la setmana passada, hi havia el segon partit d'aliminatori entre el Lulot i el Sant Jus, el Sant Jus i l'ulot. A la pista lulot, un partit que era transcendental, perquè si el Sant Jus guanyava, forçava el tercer partit aquí a casa. I què va passar, Dria? Que així ha estat, efectivament. Molt bé, molt bé. Molt bé, doncs sí, sí, el Sant Jus va guanyar a la pista de l'ulot per un gole a quatre, si no m'equivoco. I avui tenim dues persones molt importants en aquest equip, com són l'entrenador, Ferran Pujalte i el fill Joan Pujalte, i no farem espoirer de l'entrevista, però, bueno, aquí està. Sí, bé, ja l'has fet. No, però ara els presentarem, etcètera, etcètera. Però abans informen què va passar aquest cap de setmana, primera, segona? Doncs mira, el segon, el meu aquí, el segona catalana en què jugo jo no va jugar, vam descansar, però, bueno, aquesta setmana tornem a la feina demà a tres quarts de sis contra el JMJ de la seva pista. I, Brui, què va fer? És el que anava preguntant, això. El segona ve, bueno, sempre toca pinçar, algun cap de setmana, és el que hi ha... Tampoc fa falta posar, no? Bueno, pinçar, el que havia de fer és un equip que, el que vols que són minuts, i un empat contra un equip a priori fàcil, però, bueno, els arrosse n'apren, no? No diré més. I el següent cap de setmana, demà, demà passat, contra qui jugueu? Demà, dos hores abans de gran partit aquí a casa, a Cerdanyola, un partit a priori difícil. Doncs molt bé, comencem amb la part important del programa. Fem la dravista. Fem la dravista. Doncs avui el juguem a casa tenim Ferran Pujalte, entrenador del primer equip nacional catalana i Joan Pujalte, jugador del juvenil i del nacional catalana. Aquest cap de setmana, com tu molt bé has dit, Marc s'enfrontarà a l'últim partit de play-off, el tercer partit, el de desempat contra l'olor però com sempre que hi ha okay, Marc i Eric us delego les funcions perquè els presenteu com Déu mana. Bueno, primer que recordar que és l'últim partit d'aquesta eliminatoria, si guanyen demà, que esperem que sí, passarem a 7.000 finals encara, o sigui, hi ha un llarg trajecte per assolir aquest somni que s'ha posat al club des de fa uns anys, però bueno, sí, ho has dit bastant bé, Adri. Doncs li fots la intro. Jo crec que, bueno, anava inspectadors, però realment no ens veuen. Uyens, uyens. Els uyens que n'escolten, que suposo que seran la majoria del club, així, ben pilotes, ja s'hauran d'aquí parlem, crec que no necessiten gaire presentació. Un entrenador que ha passat de clubs com el Barça, el Vic, d'oque lliga, que ha passat, bueno, entrenar aquí. No sabem si és un bon pas o no, però sempre és bo. Sempre és bo. I per l'altra banda, una jove promesa com és John Pujol, que jo crec que tampoc necessita gaire presentació. Doncs els donem un aplaudiment manual, perquè no ens venen els efectes per presentar-los, i comencem a l'entrevista. Ferran, Joan, primer de tot, us volia fer la primera pregunta abans, el noia l'ha deixat caure una mica. És aquest partit el més important de la història de l'UK Senjús fins al moment? Com a... No ho sé, jo crec que és un partit important, no hem d'anar menys pre a la situació que està el club ara, jo crec que estem creixent a tots els nivells, i jo crec que el primer equip en aquest cas està acompanyant. Jo crec que és important pel fet que podem anar millorant encara, tenir l'opció d'anar a millorar. Però bé, sempre suposo que la història és molt llarga i han hagut partits. El millor, que no estigui en joc una clasificació per igualment importants, per altres coses que siguin, jo crec que el que està clar és que crec que el primer equip arrossega gent, arrossega edució, i això és lo important per un club com el Senjús. Has parlat de arrossegar gent, i és que el passat cap de setmana el Partit contra l'Olot es va on desplaçament una mobilització popular, va anar a l'alcalde, va anar a la pista de l'Olot. Com va afectar aquesta primera gran mobilització popular de gent de Senjús que es desplaçés fins a la pista de l'Olot? Home, però és una mica refer-me al que et deia, que jo crec que generem il·lusió, ens ha acompanyat tot tipus de gent, des de, com dius, a l'alcalde, gent petita amb els seus pares, a l'Èric, evidentment, que el Marc és un que només ve aquí a casa. Marc juga a casa. Sempre ha sigut un jugador de casa, no de cap contrari, ja el coneixem. Però no, no, és... està molt bé, està molt bé. I tu, Joan, com ho vas veure? Un jugador, la veritat, que et vingui a veure és l'algú satisfactori que et puja la moral bastant. Doncs, bueno Marc, comencem les preguntes, no? A més, el Marc, quines creieu que són les claus per aconseguir guanyar de mal olor i, d'aquesta manera, classificar-nos per la següent semifinal? De claus, ja ho saps, Marc, que per competir n'hi ha moltes, no? Però jo crec que, en el punt que estem, que és el cinquè partit, comptant els de la lliga i el play-off, que els jugadors es coneixen, estan a les marques, jo crec que és de tota la temporada, del treball diari l'equip ja els ha fet. Tàcticament, jo crec que és un equip que està, més o menys, per competir en garanties, i hi ha molta cosa a la taula de preparació mental de partit, que... que els jugadors siguin capaços de assumir la pressió, si algú l'hem d'anar al partit de l'altre dia ja ho lot, és que ells guanyant ja passaven a finals i, en canvi, en moments que nosaltres vinguem al partit, els va afectar mentalment, ells van baixar i nosaltres hem pujat. Doncs totes aquestes coses que diuen surten una mica del que és el tema tècnic, tàctic, etc. Doncs jo crec que en aquest nivell és el més important. O sigui, amb això entrem en què creus que l'ho lot una part de la derrota de l'altre dia també va ser una mica de la mental? Sí, perquè... jo ho parlo amb els jugadors. No estem acostumats a fer aquest tipus de partits de tot arreu, perquè hi ha una opció de pujar i hi ha molts jugadors joves, pensant que quasi el 40% de l'equip són 19, 18 anys, hi ha gent més experta, però no tots han competit situacions similars. Per tant, el sapia dominar aquestes situacions, visualitzar previamente el que pot passar en un partit i així, quan passi, doncs, tenir-ho més o menys resolt mentalment és molt important. I de cara al partit de demà, tens pensat ja els 4 títoles que sortiran a vista? O penses just abans de començar el partit? No, o sigui... l'experiència... Al final, un equip titular és un equip estable, en funció del rival per un moment determinat. Ni més, ni menys important que tot el que ve després. En funció del que tu t'imagines que serà l'inici d'un partit, el que tu t'imagines que trobi el rival i que sorti amb un equip, amb un altre. Evidentment, en situacions que ens hi estem trobant, de partits importants, l'albertania és important, i llavors hi ha una col·laborta d'altre que acostumeu a mantenir, però per mi no és allò de dir no em treu el son ni molt més, és més, amb freqüència, que em diu la sign inicial que tinc pensat. I de cara al vostre plantejament, tàctic i tècnic, de cara al partit, ara, tenint en compte que ara jugueu a casa, ja heu passat el més difícil, que seria el partit de Jaulot. Com canviarà de cara als dos primers partits, aquest? Jo crec que, per mi, que et corregeixi. El més important és aquest. El més difícil és aquest, perquè sigui l'últim que és de Pedro Grullo, però és el pesament on acumules tota l'atenció. Al final, el primer partit no ens va sortir bé, jo crec que hem fet un bon partit de veure en perdre, anar allà, és que ja ho hem fet malament, anem a veure si ho arreglem, i ara tens tota la responsabilitat, tu, perquè el que hem fet, ara no ho podem fallar. I això, jo crec que és el gran dubte que tenim, de com respondre a l'equip davant d'aquesta situació. Més que... Està clar que aquest és el més important, el que més em referia era la pressió, que suposa anar a jugar al camp de l'Olot, en el camp de l'Olot, sabem que si perds et quedes fora. Sí, sí, no, no. Evidentment la teníem, però també, depèn de com va el petit, és el que deia abans. Aquesta pressió es traspassa a l'altra banda, quan veus que representa que el cop ja el vam rebre a casa. O sigui, en camí l'Olot se sentia molt fort, i si en aquell moment que estava tot igualat, nosaltres vam fer el pas endavant, i el vam fer enrere, són aquestes situacions que jo poso com exemple per mirar que nosaltres intentar-les tenir dominades. Evidentment això és esport, i per molt que a vegades preparis les coses, hi ha moltes circumstàncies que afecten el rendiment de l'equip o dels jugadors. I de cara als jugadors, Joan, com ha canviat la vostra moral d'una setmana a l'altra? Bé, jo crec que després del primer partit vam fer casa, que com hem dit abans, penso que vam ser una mica superiors, perquè no va acabar entrant. Vam sortir tots una mica a tocar del partit, i vam posar-nos respirars durant la setmana d'entrenos per arribar al cap de setmana amb ganes de guanyar. I aquesta setmana, després d'haver aconseguit la victòria, doncs... una mica, també teníem aquestes ganes, però ja, com que ja havíem suavitzat una mica les malades expectatives que tenen al partit. Ara que parlem més de temes enfocades de jugadors, quin és el jugador que et fa més respecte de l'Olot, com a jugador? Més respecte. Tenen uns quants jugadors que són bastant perillosos, però si fos en un contraú, jo crec que el Marc Prat, que és un dels jugadors estrella a partir-ho així de l'Olot, és molt perillós amb un contraú que té molta embargadura i és molt perillós. Dius que tenen un molt bon contraú, però sembla que un dels punts forts, aquí també en pots donar la raó, és el Xut. Crec que el punfort dels dos partits, deliminatorialment, el seu punfort ha sigut el Xut. L'únic gol que ens va marcar a l'Olot, un Xut per tot a l'escaira imperable, la remuntada que hi ha a casa tot xut, quina creus que és la solució per intentar que no sigui tan fosa en aquest aspecte? Bé, sí que és veritat que el seu Xut és molt potent, i aquí, a casa, jo me'n veuré, però jo crec que la solució serà ficar-nos davant, no tenir prou la pilota, i sobretot que intentar que no tinguin tantes ocasions de Xut com mantenir el partit de casa. I ara, per conèixer-nos una mica més, la meva pregunta és, després d'una derrota d'un partit que és perd, com és el canvi a casa de la família Pujalte dintre del cotxe? Bueno, normalment, molt agradable, no és, tampoc no es passa molt a mi, perquè ja em coneix, ja em calent, també. No solen dir les coses, però sí que es parla, i parlem molt dels arros, i de coses així que potser podem millorar, però mai en sentim de fer mal, ni cosa així. O sigui, no es tira merda el cotxe? No m'ho crec, tot és amb carinyo. Algunes coses, però no moltes, no moltes. No, però penseu que aquesta relació de pares, de foca i fill de foca, la tenim des de fa molts anys, que ara, per sis costàncies, diem estranyes, llavors, diem l'estic entrenant, indirectament, perquè jo he jugat del jovenil, i alguns entrenos es queden i tot això, però ja quan, no sé, entrenava el bic, i baixaven de camí, escolta, mira, i els dius això. O sigui, ja he fet l'anàlisi de les situacions, el que sé que ara hi és afectat, estar pel mig dels comentaris, hi ha coses que li toca rebre, però d'una manera sana, no és allà que dic, ara llegim la cartilla, no tinc la sensació que sigui així. Hi ha dies que t'has quedat sense sopar? No, de moment no. La meva mare m'ajuda amb això, no és el meu problema. No, no, en cap cas. Cal recordar que el Joan Pogaltés, és el meu jugador amb més gols de nacional català. Sí, perquè ara has superat el Borja. Sí, però això no ho sabia. Te'n recordes algun gol de tots aquests que has fet? Què dius? Aquest va ser un Golas que el tinc marcat al cap. Home, que sí, un Golas, Golas... Tots, no? Tots, no? Bueno, sí. No, però de partits importants, sobretot, penso que el partit aquí que vam jugar contra el noia, el penúltim partit, si no me'n recordo, que va ser un Golas que ens van ajudar a anar com mig classificats per no fer la fase de descens. Sí, sí, estic... No és veritat, aquell partit va ser... Va ser d'on partiràs? Joan, et vaig a posar una situació que vull que tu també fa res amb un de per dos. És una situació que heu d'escollir, vale? Estàs anant dos contra el porter, i al costat tens, no sé, qui vols un exemple... Posem el que sé. Sergi bastant. Què faria Joan Pujolte? Acabar-hi la jugada? I marcar? O assistir a Sergi bastant en possibilitat d'arrar la jugada? I què li diria també el pare, el fill? Bona pregunta, sí, sí. Bueno, doncs... Jo crec que en aquest cas, pels agents que siguin de Sant Just, coneixen el Sergi, i saben que dintre d'ara és un killer, per tant, jo crec que li faria el pilota. I el pare, què diu? No està bé. El pare, què li diria? Jo diria analitzar la situació, fixar el porter, i en funció de com reaccionar el porter, finalitzes tu, o assisteixes els iguals. El company, perdó. Ens han deixat una mica part. No esperem aquesta resposta. La compreu, per això la resposta va bé. No, sí, sí. Correcte, correcte. I entre Marc, noia i Eric Bruy. Aquesta és mítica, eh? Aquesta li hem fet al borja. Ja l'hem escoltat. Però què vols dir amb això? Que hem de triar, que hem de triar. Quins jugadors quedaríeu? Com ha jugado? Jo no et puc... També podríem incloure Adrià Climent. O Adrià Climent, entre els tres. Es complica molt la cosa. No, no, home. Jo, la veritat, no sabia aquesta pregunta. Però... ens sorprèn que l'afacis estan jo aquí davant, no? Perquè podia dir, home, és una alegria per a un entrenador tenir jugadors que els he de dir dos o tres vegades. Els he de tornar a explicar l'exercici dos o tres vegades, no? El noia és un deis. I a l'Adrià, a vegades també. El Eric no m'hi he trobat, realment. Amb això no vull dir res, eh? Se'l va dur per la campana. Amb això no vull dir res. També és veritat que val la pena mal més tenir gent que pregunti dos o tres vegades que no gent que no pregunta i se'n va al final de la cua, perquè tampoc ho entés. Però bueno, si amb això respondem la pregunta... Ha servit. Jo he vist una indirecta d'aquest. T'ha dit una mica que... Sí, sí, jo també. Però molts jugadors m'agraeixen que preguntin. No, no, no. Perquè no tenia ni idea. I ja, tornant al partit, com creieu que l'afició pot tenir un impacte per superar l'Olot i plantar-vos a semifinals? Home, jo crec que és definitiva. Que vingui gent per nosaltres, pel perfil de l'equip, que... que evidentment tenim molta gent jove i molta gent inexperta, com hem dit, en aquests partits. Jo crec que pot ser clau, i més perquè la gent no és conscient que el rival és un molt bon rival. O sigui, no sé si el podem guanyar, però si el guanyem, o sigui, la gent ha d'avalorar que és un rival que té molta més experiència que nosaltres, fa anys que està aquesta categoria, i, per tant, segur que en el partit les passem canutes i, per tant, teniu-nos al costat que ens ha d'anar molt bé. O sigui, que des d'aquí fem una crida, perquè vingui la gent i ens ajudi. Sou conscients de la que s'està muntant per darrere? Exacte, sí, sí. Alguna cosa...Algo sabeu, algo sabeu, no? Sí, sí. Perdona, Brui, què vol dir això? Perquè jo no ho entens. És que és una convocatòria secreta. Exacte. Una convocatòria secreta. És clar, és que... Explica'm la història, no? Explica-la. Tornant dolot, ens trobem certes persones, no certes, no, potser que eren 40, 50 persones en un grup que va crear dos jugadors del seu equip, del Joan, dels quals jo agregats tenia 10. Jo et tenia tu i després perquè venim d'algú més, sí, sí. I, clar, et trobes en una situació de què és aquest grup i a què ho posen. Aquest grup és per dissabte que ve pel partit per liar la part. Exacte. I comencen a passar àudios, flipades màximes i, clar, ja. Es va bé de baixar una mica els fums, no? Pots fer-te algun exemple? Pirotecnia pura. Sí, tal qual. Doncs veurem, veurem què passa, pot estar guai. Home, jo també he intentat... No em surt la paraula. Recupila? Recupila. És que no sé què vols dir. Sí, he intentat convèncer a tota la meva universitat. He estat fent publicitat avui com un botx. Així que m'hauria de contractar com a director de marketing o d'algú perquè he fet gran treball, tu pots confirmar la rita. Ho confirmo, ho confirmo. Doncs sí, home, pot haver ple a la bona aigua i pot haver rècord fins i tot. Jo també, i que no hi canviï. Sí, sí, boca broma. Jo crec que si arribes tard de mal partit et pots quedar de peu. Perquè hi ha olot, jo crec que no s'esperaven que vinguin gent del Sant Just per les cales que ens posaven. I pels tuits que han posat aquesta setmana jo crec que porten algú. O sigui, portaran gent, segur. Doncs hi haurà batalla tant al terreny de jo com a l'agrada. Demanem-li que portin unes patates d'olot perquè estan molt bones. No té res a veure, però m'encanten. Doncs ja estarem donant canya. Tornant, si no me'n recordaré de la pregunta. Tornant ara ja una mica al tema sèrio és en el cas que demà es guanyi com es veu l'aliminatòria contra un rival clafavorit a pujar com al setmanat. Jo he invertit zero en pensar que pot passar de mà. Quina sort. Sí, perdó. Què pot passar després de demà? No hem de gastar esforços, crec jo, en pensar que vinc de després. El que vingui, evidentment, són capaços de guanyar una alegria que ens permetrà estar a un altre nivell. I a partir d'aquí tornar a pensar en què podem fer i com ho podem plantejar. Ens hem de centrar en què es mira de competir bé demà i com els he dit sempre si competim bé et donen més paperetes per guanyar. El primer punt és competir bé. I una resposta no tan professional, Joan. Bàsicament el que hi tens és el partit del partit que tu t'ho coneixem. Però no, no. Òbviament té raó. No ens hauríem de fixar en el futur d'aconteixements sinó en guanyar l'olot i després ja es pensarà que podria ser el partit. Estic segur que un jugador com tu de la nostra edat estic segur que algun dia si dormim has somiat en pujar. Òbviament, no te n'agaré. Només que pujar d'anar a guanyar en partits i de celebrar-ho sobretot. Vam guanyar el primer partit fora de casa. Com apuntem aquesta dada com a voluntat jugadors principals de l'equip i de l'entrenador? Com afrontes aquesta dada? De la segona fase de la primera havíem guanyat en cap allades i empatat. I els coses que van dir per això? No, no, no. Havíem guanyat el camp del cap allades la primera volta i vam empatar l'enllaula i vam empatar partits. Jo crec que en final parla de la realitat. És una lliga molt competitiva i una lliga jove i inexperta i per treure punts fora de casa això és un punt. És un valor i nosaltres no el tenim. Això és un peatge que hem anat pagant. La sort que hem tingut és que hem sigut molt solvents a casa precisament al revés, perquè és la gent jove o si troba més còmode i competim millor. Però evidentment, si volem fer coses importants, hem de millorar aquest rendiment a fora. És una cosa que no us agrada parlar, però es jugaria en aquest cop dos partits fora de casa. Seria una cosa que... També una altra cosa treballar mentalment, com has dit abans. Sí, però jo crec que... El que ens va passar a la primera emiatòria, això, jo crec que... A mi, personalment, ja no dic si està ben muntat o no, a mi no m'agrada que el millor classificat jugui a la primera partita a casa. Perquè té una pressió afegida. Si hi ha una situació com tu, un hipotètic, no sé, semanat, doncs clar, la primera partita és allà. Tu imagina't una eliminatòria doble partit com la vols, primer fora i després a casa. Busca l'estat d'així muntat pel que està pitjor que el classificat. També. O sigui que... No sé, són situacions que si arriben ja ens les pentejarem. Però jo prefereixo fer-les així, perquè jo no penso en el tercer partit. Jo penso en guanyar el primer si puc guanyar el segon. Si no sóc capaç, hi haurà un tercer partit. Però una escenària de pensar en dos partits és millor anar primer fora i després a casa. Jo sempre hi preferit així. A nosaltres això amb voloto hem fet el revés. Que a la millor si hagués fet el revés ho hem de guanyar allà i la trona a casa. No sé, la realitat és la competició està així muntada. Doncs ja a punt de tancar el programa, jo volia, m'he pensat aquesta pregunta, sí que t'ho juro, Marc, que m'hauré pensat a casa. Sabem que tu tires moltes directes, però molts cops també les tirem al Borja. Com va això? Ara la tires tu, ara la tiro jo. Hi ha alguna discusió? Perquè jo crec que sí. No, només que discusió, no. És de prendre el moment. Si et sents amb ganes, doncs l'altre ja... No només som al Borja i jo, també tots els jugadors, si estan en un bon moment o tenen ganes de tirar-ne, òbviament, no fa pilotar-hi anant, ningú els dirà res, si estan convençuts, endavant. Llavors, discusió, crec que cami una. Doncs, Ferran, Joan, us desitgem tota la sort pel partit de demà a control lot. Ja, jo, el Marc, l'Èric, la Rita, estrem tots... Perquè radiolot ens fa competència, demà a radiolot ve. Demà a radiolot ve, doncs cremem. Directament. I sense dir un broma, eh? Molt en sèrio, molt en sèrio. Doncs, Ferran, Joan, moltes gràcies també per venir aquí a la ràdio. Per convidar-nos. Home, si passeu, podeu tornar, eh? Pastes, si passeu, pastes, Joan. I ara alguns abans, no? Doncs ja passen 8 minuts, de les 8. Moltes gràcies, ens veiem la setmana que ve, moltes gràcies Marc, moltes gràcies a tots. I a la lliure, m'anarà a la lliure. I a la lliure, m'anarà a la lliure. I a la lliure. I a la lliure. I a la lliure. I a la lliure. I a la lliure. I a la lliure. I a la lliure. I a la lliure. I a la lliure, m'anarà a la lliure. I a la lliure. I a la lliure. I a la lliure. I a la lliure. I a la lliure.