Juguem a Casa

El programa d'esport del poble. Esport base, futures estrelles del poble, estrelles consolidades i estrellades. Presentat per Adrià Vilà, Bruno Fortea, Rita Vilalta, Nil Solana i Bruna. Amb el suport de totes les entitats.

Juguem a Casa del 17/5/2019

El programa d'esport del poble. Esport base, futures estrelles del poble, estrelles consolidades i estrellades. Presentat per Adrià Vilà, Bruno Fortea, Rita Vilalta, Nil Solana i Bruna. Amb el suport de totes les entitats.

Episode Transcript

Juguem a casa! Cada divendres de dos quarts de 8 fins a un quart de 9 amb tota l'informació i entrevista sobre l'esport local. Bé, i una mica el que ens passi pel cap. Sí! Molt bona tard, habitants, deixant just desvern i extra radi. Ja sabeu, una altra divendres. Passen 6 minuts de l'esport avui, i això és alt. Juguem a casa, comencem! I avui, com sempre, ens acompanyen... Bé, per un començament, Rita Bilalta, Marc Noia... Hola, bona tarda! Bona tarda! Trots de programa, què dic? Trots de programa, un increïble programa, parlarem primer, com sempre, i com sempre, 3 cops, crec, de l'actualitat del cap de setmana. Ja tenim campions de Lliga. Fora plorament, si us plau, amb les mans. També de Lukey, que hi ha novetats... Correcte! I també tenim novetats importants, en el món del Bàsquet, també trucarem al Nacho Palàcio, actual, campió de la Mater, de l'Atlètic Sanju. Per acabar la Rita ens portarà la seva increïble secció, la millor part del programa, la Triatló. Bé, ben dit! Parlem de Triatló, perquè aquest cap de setmana hi ha una triatló, a Sanju, i posarem punt i final, parlant d'euro, Bicillon. Bicillon! Aquí som uns experts del tema cantar, ens encanta, i a veure si portem el Ricard Calvo, que aquest sí que domina, sí que domina molt. Així que, si... Bé, això ja és tot, ara la Rita ens començarà parlant de la Mater del Atlètic. La Mater de l'Atlètic matemàticament ja, a primera divisió, va superar per dos gols de zero el Sant Mauro amb obres de Sergio Morgado i Yutura Kosuga. Amb aquests tres punts, l'Atlètic suma un total de 72 punts i s'enfrontarà demà a les 6 al Fonsant de Fatjó. El jovenil va guanyar 3 de 2 al Sambullà amb gols d'Albert Delgado, Mar Verlanga i José Manuel. Els nois entrenes paravel, tries, ja matemàticament, campions posaran punt i final a la temporada de demà a les 6 al Camp del Castell de Fels. I el Cadet va golejar el Tarlenc a Barcelonaista per 13 gols, 7 gols a la primera part i 6 a la segona, a falta de dues jornades. El Cadet és primer amb un punt d'avantatge del segon, l'escola Gava. El Sambullà va guanyar per dos quarts d'avui, a casa versos al Sambullà. Actual des de així que venen dues setmanes importantíssimes per al Cadet, que juga bé, la lliga, si aconsegueixen el seu objectiu. Interessa molt l'apartat del Cadet de l'Atlètic, juguen a dos camps complicats en comparació amb el segon clasificat, que és el Sambullà. Així que dues setmanes intenses que seguirem... Estarem atents, estarem molt atents. Com sempre, que sempre estem atents, tampoc. Doncs ara, la realitat, què va fer el InfoTil? Doncs l'infantil de primera divisió va empatar a 0 al Camp del Sant Feliueng i vaixen a la 9a posició. Aquest cap de setmana el preferint intentarà recuperar la 8a posició a les dues contra el Fioresta, actual 5. Així que de l'Atlètic tenim dos equips que ja matemàticament s'han proclamat campions i un que està a punt. I ara canviem d'aquí, però no d'esport i parlem del Sant Just. Donarem el tret de sortida parlant, com sempre, de la Mater. La Mater del Sant Just va posar punt i final a la temporada guanyant 3-2 al Molins de Reis gràcies a un gol de Marçalmir el minut 65 de partit. Aquests tres punts deixen el Sant Just en la cinquena posició amb 52 punts després de guanyar 15 partits empatar-ne a 7 i perdre en 8. I el Jovenil Sant Just va caure golejat al Camp del Viladecans per 14 gols a 0. Els blau i grocs no han aixecat cap i acaba la temporada penúltims amb només 4 punts. El Caet va perdre 6-2 contra el Gavà i tenen que naixir la temporada amb un total de 16 punts. Després de guanyar 4 partits empata 4 més i perden 16. L'Infantil va caure golejat al Camp del sector Montserratina 16-1 i acaben la temporada en tapen últims en 7 punts que provenen de dues victòries i un empat de 27 partits jugats. I ara anem al Poliesportiu de la Bonaigua. I donem el tret de sortida amb el Senyor Ames del futx, el Sant Just, que va empatar 3 a la pista del Joaquim Mir platense Vilanova, un empat amb gusa de rota ja que els Sant Just Tengs anaven guanyant a falta de 10 minuts pel final. Diumenge a les 12 del Sant Just Tengs jugaran contra el Sant Julià d'Avila Torta, actual de ser. I pel que fa el bàsquet, el Senyor Ames coliva guanyar 83 de 77 al bàsquet preten glisant i acaben la temporada en la setena punxació. Per altra banda, el Senyor Afamani també va imposar-se per 65 a 48 per al com viatges Viladacans, cinquè. Disapte a la set visitaran el Pista del Calab 11-11. I ara, ojo, ojo perquè tinc una exclusiva de Ferran Cera, jugador del Sub-21A del bàsquet Sant Just, que m'ha enviat una nota de veu que ara seguidament punxaré. Aquest disapte, per la tarda, a Pekín, perquè no juguem a la bona aigua, ens juguem possiblement les places de pujar a preferent, però que guanyarem segur, perquè queden aquest partit i un altre. Llavors, quan acabem això, acabarem primers per collons, llavors quedaran tres partits. Si guanyem dos aquests tres partits, pugem a preferent. Per primera vegada, la història del Sant Just, 21A. No sé. Així que Ferran Cera, com sempre, molt explícit. Per la ràdio pública, veurem si el tenim aquí la setmana vinent. Seria com a senyal de Victòria, no? Seria la segona vegada? Estaria bé, estaria bé. Seria la segona vegada. Els equips Sant Just Tengs estan aquest any molt en fire. Estan en fire. Sí, sí. Fem un rapàs ràpid. Bé, ara tu ens parlaràs de l'OK, però de moment, del que hem dit, tenim dos equips que ja han pujat de categoria. Tenim el cadet de l'Atlètica, també està a punt. Tenim el subpintiu del bàsquet. I ara una mica de cantina de Star Wars i OK. I tu? Ara has d'entrar, sí. I tu? També estàs bé, Joel. I tu, Rita, també. Perfectament. M'alegro, que falta l'any. Tu, Brull, com estàs? Molt bé. Sí? Jo també. Gràcies per preguntar. Bé, doncs, aquest cap de setmana què ens va portar? Jo crec que mai he viscut un partit amb tanta tensió i tanta emoció com el que vaig viure aquest cap de setmana a la bonaigua. Tirem d'afectes d'ordinador, això és millor. Doncs sí, sí, no, va ser un partit superemocional. És una final a tres, com saps. I has de guanyar els dos partits per guanyar, per passar de ronda. I el Sant Just doncs va guanyar el primer partit de setmana i aquesta setmana passà jugava la torna d'aquí a la bonaigua, aquí a casa. I va ser un de aquests partits que l'afició fa molt, crec jo. L'afició, sí, vam estar tot el partit literalment, tot el partit animant. I va ser un partit que no va aparant cap moment de... No hi havia tranquil·litat, no podies... Perquè hi havia gent que el minut 4 ja no tenia veu. Exacte, hi havia gent que sí, sí, el minut 4 ja no es tenia veu, no es tenia veu. I va ser un partit molt ben jugat per l'equip del Ferran Pujalté, molt ben dominat, molt ben... Es tenien el cap molt fred, sabien el que s'estaven jugant i d'aquesta manera van aconseguir la victòria i estem a la final. Crec que has de dir una cosa que no has dit. Quina? No ho sé, jo sóc una persona que es documenta molt, estudiaris, miro informacions i avui aquí a Sant Just m'ha semblat veure una fotografia on ens podries confirmar amb Marc Noia si es tracta de la teva persona a la que està al pavelló de la bonaigua. Es confirma o no es confirma? Es confirma, es confirma la persona. Marc Noia fent el Juligan el pavelló de la bonaigua. Exacte, correcte. No és l'únic. No és l'únic. Ja dic que en aquests casos em torno Juligan. Tenim el primer equip de Sant Just a la final contra el Pillera. Correcte. Com veieu aquest partit i quant serà? Bé, doncs... A veure, crec que és la setmana que ve si no m'equivoco. La setmana que ve a casa. A casa el primer partit tenim el factor pista favor, per sort. Ja ha confirmat que és a les 4, com sempre, perquè es pugui veure per televisió. Exacte, per deixar la teva ve. A veure, el Piera és un equip que a priori és molt fort. Però el Sant Manat també ho era a priori, el Sant Manat tenia un equip que està fet per pujar. I de fet el Piera també té un molt bon equip. I a veure què passa, s'ha de dir que el Sant Just a la seva pista va perdre la lliga regular si no m'equivoco, però a casa els vam guanyar. I ara es veurà, és un altre escenari, és molt diferent, és una final, i aquí tots s'ho deixen tot. I per altra banda, com veiem d'indica a l'Instagram de Luquei Sant Just, és el torn de Luquei segona a catalana. Exacte. I és cap de setmana que jugo. El teu equip a jugar l'accés a Playoff de 100s a Luquei, primera a catalana, amb el rival directe. Exacte. Qui és aquest rival directe? Primer de tot, perquè no ho sé. A veure, et poso en situació. El primer de la clasificació puja directe, i el segon i el tercer van a Playoff. Exacte. Nosaltres anem quarts i juguem com del tercer. Si és l'últim partit de lliga, si guanyem ens posem terceres nosaltres i deixem el masquefa, que és com el que juguem, quarts. I llavors, aquest cap de setmana ens ho juguem tot aquí. I a la bona aigua, com tots diem, tres quarts d'una, demà dissabte tots a la bona aigua. A veure, l'últim partit de la primera volta que va ser allà va ser un partit complicat. Són jugadors molt grans, molt físics, molt, com dir-ho, molt amplis de cos, de manera educada. I són jugadors que tenen baterenia, que saben molt bé el que han de fer. I per la primera volta hem guanyat per tres a quatre al marcador, però demà serà un partit molt emocionant, esperem. I com va dir el president de la setmana passada, aquí el juguem a casa, tant per cent, per centatges? 100% de probabilitats de... 50-50. Fem un 60-40 perquè juguem a casa i en teoria ve gent ànima. Ja estaré jo. Més et val. Sí o no? Sí, ja estaré jo. Doncs demà s'estrena megafun. Demà s'estrena un megafun... Què està agarra del megafun? Qui vulgui. Qui vulgui, sí. Et vull veure tu, eh? No, jo estic a pista. Però això és dues coses, no? Mentre estàs al batit lluc, que és gran part. Has d'indubar, tio. Doncs bé, ara... Si Déu vol, si Déu vol i ens agafen el telèfon a la primera cosa que mai passa, trucarem al Nacho Palacios, així que canviem de musiqueta i mentre truquem a rezar. Ara sentim que som un oceà, una llavó que tot just encara ha de despertar. Tot és camí i a la teva teia és gris, un poema indecent, a contra corrent. Tornem a sentir com l'univers és una espera. Som la llavó de la red que ara vol créixer. Tot és camí quan se'n posa el dilema. Gris a contra corrent, nafragi de la pena. Apropa-te encara més, més a prop. Sent com la vida batega més fort. Apropa-te encara més, encara més. Sent com bategues per dins. Ara volem comptar que marquen el vent amb l'afòria que arriba quan matem la rutina. No vull saber què vol dir, però bé, dissidents permanents, tan addictes al moment. No vull esperar a tenir-ho tot clar. Que senti, és molt més que somiar el teu grit preferit contra tot neguit. L'afòria depèn de volar. Apropa-te encara més, més a prop. Sent com la vida batega més fort. Apropa-te encara més, encara més. Sent com bategues per dins. Hola, molt bones. Nacho Palacio, jugador de la Mater Sanjus. Ja ens coneixes de sobres, nosaltres et coneixem a tu. Què tal? Com va la vida? Ho sento molt poc, eh? Ara ens ets millor? No. A veure, tècnic de sort. Puc escoltar. Doncs la primera pregunta és obligada, Nacho. Qui vas votar a les eleccions generals? El que, perdona? No, d'està fent una brumeta. Amb el Nacho, què dic? Amb el Marc Noia i l'Èric Bruy, no si els coneixes. Vale, vale, perfecte. No parlaré per això. Sí, millor. Fas bé. Doncs, campions de Lliga, la setmana passada, falta de dues jornades. Com descriuries la temporada? Doncs la temporada jo la descriuria com a molt regular, de fet. És això el que ens ha fet ser campions, perquè sembla un tòpic que la Lliga guanya sempre el més regular, però realment ha sigut així. Sempre hem tingut la mateixa idea i hem anat fins al final, i això és el que ens ha fet campions. Així és, perquè et volia fer una pregunta de... et volia pillar, no? I ara estan mirant la classificació al llarg de la temporada i ha anat ficant jornada set, jornada deu, jornada vint, i és que sempre anàveu o primers o segons, així, que ha estat una temporada molt i molt regular. Sempre hem estat allà. I com ha estat aquest final de temporada? Tan intenso, doncs. Ha sigut bastant diferent al principi, perquè l'entrador sempre ens ha dit que teníem un equip per estar allà dalt, però que ja es decidiria el final de temporada, que els partits importants eren al final, i així ha sigut. És a dir, de bon principi sabíem que podíem estar allà dalt, però el moment complicat d'habitat ha sigut el veure'ns allà i veure que era una realitat i que no podíem fallar allà. I de cara a l'any 20, quines són les expectatives? Ja us heu començat a plantejar com serà la planificació de la plantilla i una mica dins els objectius? Doncs no en parlarem, encara. Suposo que començaran a parlar una vegada que ha habilitat la temporada. Ara, de moment, ens centrem en aquests dos últims partits, que també volem guanyar, i després ja en parlarem. Sí, perquè ara, com m'has dit tu, es queden dos partits, veu guanyar la lliga, falta de tres jornades, i parlant de tu, Nacho, quina nota et ficaries al llarg de la temporada? De l'1 al 10. Sí. 1 onze. 1 onze? Home, avui has vingut bastant humil, no? No, no, la veritat és que he tingut bastant bona temporada. Jo, amb aspectes personals, em posaria potser un 8, un 7,5, 8. Basta bona temporada. Què creus que és el que més ha evolucionat de Nacho Palacios com a jugador dins el terreny de joc, i què és el que més ha après? Doncs els petits detalls d'aquesta temporada, he après molt la veritat amb l'Arnau, l'entrenador i el Marc Pinyol. M'han ensenyat moltes coses que mai havia escoltat en el món del futbol. Petits detalls que m'han fet millor futbolista. I, a més a més, això ho extrapolo amb els meus nens, i el Marc Pinyol li puc ensenyar jo també als meus nens. Un petit exemple per curiositat. El què, perdona? Un petit exemple per curiositat d'aquestes aprenentatges. Bueno, doncs, té orientacions corporals, amb quina cama trepitja primer per l'arrancada, és a dir, si sóc escarrà clavà, cama esquerra, perquè tinc l'esforç, i col·lector, etc. I no creus que això valver de l'heuria d'ensenyar Arturo Vidal? Sí, correcte, correcte. Potser hauríem de canviar i que entrenés l'Arnau al Barça. La Xona pregunta. Diuen que totes les victòries, perdona, són especials, que cadascun és diferent a l'anterior. M'agradaria preguntar-te la d'aquesta temporada, que és la més receni, la que ara mateix més recordem. Què ha portat d'especial a la teva carrera? O per quin motiu la consideres especial? Doncs és especial perquè... primer de tot perquè és amb l'Altlètic i és el club que em porto des de la fundació i és el meu dia a dia. Per tant, sempre és especial guanyar amb l'Altlètic. És algú que porto dins i vull que guanyi el primer equip i vull que guanyi el prevenç a mi, amb tots els respectes. El sentiment de club? Sí, exacte. Això és maco. I de cara al marturei, que si ara no m'ha equivocat, que estic parlant de memòria, és el segon classificat i veu guanyat dos a zero, corregir-me si m'equivoco. Sí, correcte. Quines van ser les claus d'aquell partit? Perquè aquell partit era la temporada. Sí, aquell partit era la clau de la temporada. Sabíem que de fet a l'anada ens ho vam trobar de cop, vam sortir allà a veure les venir i vam perdre 3-0 i ja vam aprendre dels errors i sabíem que sortirien igual que l'anada, que vindrien a part totes i és un equip que no jugarà realment, és a dir, jugar al joc directe, però va a 3.000 revolucions i és això el que vam fer, plantegem el partit, des de bon principi sabíem el que jugaríem ells, el que jugaríem nosaltres i ens va anar molt bé la veritat. Doncs, Nacho, moltes gràcies. Deixo que ja sé que tens entrenament i tens pressa. A vosaltres moltes gràcies. Per acabar, què t'ha passat a la cama? Estàs amb crosses, em comenten? Mira, doncs avui és el primer dia que no em porto, però em va ser unes guins a Turmeï, però no va ser amb l'Atlètic, va ser una puta amb l'Uni. Doncs Nacho, palàcios, gran persona, persona que surt molt de festa i guanya lligues en els seus temps lliures. Moltes gràcies per estar aquí i jugar-me a casa nou i ja tornarem a parlar. Vinga, veu. Doncs, senyors i senyores, aquest diumenge arriba a Sant Just, la sisena edició del triatló infantil, l'escola organitzat per la secció del triatló infantil, del club Natació Sant Just, amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just i la Federació Catalana de Triatló. La competició té 5 categories. Infantils, elevins, benjamins, prevenjamins i menuts, amb diferència de distàncies que descunen les 3 proves, natació, bicicleta i cursa a peu. El triatló, si ha inscrit 190 participants i la primera sortida de la cursa individual, es farà partir de les 2,5, perdona, de dos quarts de 10 del matí. A més, del triatló individual també hi ha un triatló per equips, en guany, adreçada a les categories benjamins, elevins i infantils. Per inscriure'ns en aquesta modalitat, s'ha d'haver participat al mateix dia en la corresponent categoria individual. Els equips han de ser d'un mínim de 3 i un màxim de 5 corredors. Han de ser mixtes i han d'estar formats per membres de totes les 3 categories. La inscripció per aquesta prova conjunta es farà finalitzar l'última sèrie individual, aproximadament cap a dos quarts de 12. La modalitat és conjunta de manera que tots els components de l'equip correran a l'hora i també han d'arribar junts a meta. Tots els corredors rebran una medalla conmemorativa, una bossa de corredor, i participaran als resultats de material. Així que, un breu resum, demà a les 10 i mitja, dos quarts de 10 hi haurà, perdoneu, diumenge, dos quarts de 10 hi haurà la triatló de Sant Just. I per parlar de triatló, tenim aquí la Rita Vilalta, experta en tots els esports que tenim a Sant Just. Ah, evidentment. L'experta. La secció de la Rita. La secció de la Rita. Jo també ho volia dir. Doncs amb aquest ritme conviero... Bé, què? Esclar, us frotareu, molta gent igual no sap ben bé què és una triatló, no? No tothom sap de tot com nosaltres. Per tant, avui, com sempre, s'explicarà una caquesa, això d'un triatló per la gent que es vulgui animar a fer-lo, aquest triumenge, 19 de maig, i uns petits consells que us anirà molt bé de cara. Estan en compte per si ho voleu fer d'una manera més correcta. Doncs bé, un triatló és una prova esportiva que consta de tres segments que succeixen sense pauses, que són, normalment, per aquest ordre, natació, ciclisme i cursapeu. Exacte. També té dues transicions, transicions. Una entre la tentació i el ciclisme, i una entre el ciclisme i la cursapeu, configurant el conjunt de totes aquestes parts com un tot. És a dir, es fa aquestes dues transicions, però que realment acaben de sent aquestes tres parts que hem dit, sense para, tot en un mateix viatge, diguéssim. Sí. La rodona d'entre natació, bicicleta i cursapeu, què és el que s'os donaria millor? Natació. Natació, bicicleta o cursapeu. Sí, jo crec que natació, cursapeu. Jo crec que cursapeu. Jo crec que bicicleta, no hi ha un consell en general. Home, és que al gimnàs et passes tot el retorn de bicicleta. Exacte. Però si estàs tot estornant amb el mòbil. No, dic l'Adrià. Jo, jo, no. Es practica en un entorn natural. I sinó que el tritot és el que passa. A l'altre, el tritot és el que passa. Sí, el tritot és el que passa. La zona on es passa de natació, a ciclisme i de ciclisme a cursapeu, es denomina àrea de transició. El triatleta que primer arriba a la meta és el vencedor de la competició, com és natural. El cemien de natació es desenvolupa en aigües obertes, com, per exemple, llacs, pantans, platges, rius, en un recorregut de la imitat per boies. En ciclisme, el tritot no pot endarrer aquests tipus d'ajuda externa, com a varies, comunicacions, és tot molt natural, diguéssim. Doncs bé, tenim una mica clar el concepte d'aquí. És un triatló que crec que més o menys ha quedat clar. Oi, tant. M'ha quedat molt clar, Rito. De res. Ara es direu, en petits consells així, bàsics, per tenir en compte que ara això ha de fer un triatló, i si voleu animar-nos d'aquest, diu menja. Un triatló no és poca cosa, no és un moco de pàboca, es diu així. No, no. Perquè, per exemple, quina serà la definència amb un Iron Man d'aquests? No em fiquis en un jardí, Rito. La distància, no? No ho saps tu, Joel. Espera'm, espera'm. No ho saps, tu, Rita, però si ets la que ho saps... Ja és que això s'ho m'escapa una mica. Em sembla moltíssim, crec que és com una espècie de... Bueno, és que no... L'Iron Man no és allò que té més proves i que has de fer... És que no sé, moltes coses. Jo crec que és més llargo. L'Iron Man és un triatló però a lo heavy. Potser fas 5 quilòmetres nada, després fas 60 d'avis i després una marató. Exacte. Potser parlant de l'Iron Man i de fons se sent la música de bèncers. Però, Rita, sí? Marnoia, ets molt tonto, a vegades. Doncs primer consell. Arriba fresc i descansat, això és crucial. Durant la setmana descansa més i entra menys. L'entrenament ja està fet. Has de dormir 8 hores cada nit i prendre un esmorzar normal. No menys més del que acostumes a menjar i recomanem menjar un plat en una hora abans de començar, ja que tot s'ha de donar molta energia. També, com és obvi, veu aigua de manera regular. Segons la carrera va avançant, la deshidratació, va minvant les teves constants. Procura evitar veure aigua tota de cop. No sé que sigui un dia molt calorós. Això pot provocar fer-te flato, que tots coneixem. Veu poc a poc i cada cert temps. Suposo que tots els ha passat que ja s'ha de començar a córrer més del compte i us apareix el mític flato. Sempre. O quan l'entrenador diu físic, diu que tinc flato. És només pensar que em toca córrer i pet el pulmó. Es passa molt malament, però jo no sé com... A mi em veuen la típica de... Espira pel nas i treu-lo per la boca, però no funciona. I ha pres els punts. A mi això no ho han dit. I per què creieu que surt del flato? És una senyal del cos que et diu que paris de futbol. La seva secció, clar. Hauries de saber, Rita. Vosaltres sou els esportistes aquí i jo només dono consells. Jo crec que és per respirar aire d'una manera no adequada. Exacte. Perfecte. Veus que bé? Tercer consell. Contralat al principi. Acompenem que comences més lent que el teu ritme objectiu a l'inici. Tinguis paciència, sobretot al principi, al començar el triatló. Accepta el ritme del grup, el teu guultant. Accelera a la segona meitat si les forces t'acompanyen i si vols anar una mica més ràpid. Pot anar-te bé saber previamente el recorregut. Tenir, com per exemple els de futbol de fórmula 1, que tenen estudiadíssim el recorregut, el tria una mica semblant. Si tens una mica més familiaritzat per on passaràs amb aquesta intensitat amb la qual hi aniràs, és més pot ajudar, la veritat. Si és per sanció, suposo que qualsevol sanciós tenc sabre més o menys. Per cuixarola. La cara té no les aigües. No? No, no. Gràcies. I per l'últim, no t'aturis de cop. A l'arribar a la meta, no t'aturis de cop, sobretot és molt important. Intenta caminar almenys durant 5 minuts, diguéssim com per descarregar les teves cames. I fer estiraments. Bueno, una cosa de joc. Tant per llavors com posteriors. Exacte. Però jo crec que un cop arribes a la meta l'és l'únic que vols és arribar a la meta per acabar de córrer. No, però va molt bé fer els correnys. Jo, quan fa molts anys, quan arribava a la meta, em tirava en planxa. A plofa. Vinga, que a mi mire aquí l'ambulància. Avui és com el vídeo que hi promocional del Berri Vera, que és una de les cames que hi ha d'haver. És molt important això, que abans de deixar de córrer així en sec, fem uns 6 minuts d'anar caminant així progressivament, de moure'ns, diguéssim. I sobretot, com deia el nostre mi cadrià, a fer estiraments. Tant abans com després. Això et farà sentir molt millor. I és molt important per no tenir cap tipus de lesió ni res. Suposo que fareu d'abans de fer qualsevol esport. Sempre l'estireu, no? Exacte. Perfecte. Doncs recordeu que demà de diumenge, arriba la triadlo s'ha en just desvern de nou. I ara parlarem d'eurovisió. Doncs aquest any d'eurovisió, que és una celebra a Israel. Bé, per començar, què sabeu d'eurovisió? Sabeu alguna cosa? Què es canta? Es canta... Jo m'ho veig cada any. Sí? Sí. I cada any és més emocionant, perquè ara han canviat el sistema de vots, i potser vas útim, però pots acabar guanyant, saps? És brutal. Aquest refereixes. Vull dir, hi ha com un sistema de vots, que primer voten, vull dir, el típic, el Tongo, que flipes d'Europa, no? Sí. I després hi ha... És perquè Portugal vota Espanya. Exacte. Bueno, ja no, però sí. Saps? Vull dir, ara ja no ens voten aquests. No? No, no, què va. Ens ho mereixem? Sí. Doncs... I després està com el vot del SMS, a l'operació en triomfo, saps? Sí. I doncs, clar, potser aquests valen com cinc cops més, que els... Per guanyar-se unos dineritos, no? D'algun lloc, han de treure la pasta. Ah, bueno, bé. U pastos guanyen segur, perquè vamos amb la de Paísos que es retransmet, fijo, que guanyen. Doncs era això. Al final, potser, no és conya que... pots anar d'Aue o d'Utze, que pots acabar guanyant. Saps? Vull dir, és brutal. Sí. I aquest any, com esperen el tema que ets, Eric, aquí veus com a favorita per ensar-se el premi d'Europa. És que només em sé la venda. La veritat és que Suïssa té una cançó bastant bona i a Austràlia, la veritat és que també. Ojo, a Austràlia, ho estan parlant fora de micro, acabo d'arribar a Ricard Calvó també. Un aplaudiment, no? Bona tarda. Per informar-nos de quina és l'actualitat de Tel Aviv, que és on es celebra l'eurovisió. Abans estàvem parlant de Ricard fora de micro. Què passaria si guanyés a Austràlia? Bé, ara us dic què passaria. Se celebraria Eurovisión al continent... Bé, no és un continent d'oceània. Sí, a Austràlia. Seria una mica raro, no? Bé, no sé. Posatge que celebra Tel Aviv, que tampoc és a Europa, no? Ja, però no em comparis la distància on està la mateixa resposta que si tu. No em comparis la distància d'on està Israel, on està Austràlia, no? No em comparis la distància d'on està la mateixa resposta. Tant de bo guanyar. Heu vist l'actualitat d'Austràlia? Molta, és una noia com una... M'he vist cap. Jo soc dels haters d'eurovisió. Em sembla una pamema. I, per tant, no ho miro. L'únic any que vaig mirar l'últim va ser el del xiquilí 4. I el millor. El del gallo de l'any passat va ser molt bo. Jo l'he vist no fa dos anys, perdó. L'any passat eren els del pató. Llavors van sortir d'Espanya i no es van tendre. Però les he vist d'un any l'any passat i m'he tornat a fan de cop i volta. Em pujo al carro amb l'Èric Bruy d'eurovisió. I Rita Vilalta? Jo no soc tan poc que era seguidora d'eurovisió. No t'he vist que era... Ah, d'anà més d'eurovisió no hi va, i ho miro, si cal, però si no, tampoc. No soc exacte. No, no, gaire fan, no. Doncs aquí, aquí. Ai, ai. Ai, que bé. Que bé, eh. Que bé. M'haig de estar disfrutant. Va trencar dos cordes aquí, bo. Va trencar el País sense. Va fer mal. La independència es va amb això, jo crec. No sé si ho sabeu, però així com ha d'anar interessant, us dic que el país amb més victòries és Irlanda, seguidor de Suecia, França, Luxemburg i el Regne Unit. En quantes? Ah, sí, sí. No sé realment per què us ho estic dient. I Espanya on està? Espanya, crec que ha guanyat un cop. La Maria Isabel, no? La, la, la. La delante muerta que se'n sigui. Sí, sí, aquí està, aquí està. Això de junyor. El Coala. El Coala ha guanyat un cop. Opa, jo veig un cop. He guanyat un cop a la lata de Masiel. Que hi havia de Nasserrat i es van agarcar cantant castellà. Sí? Sí. 18 veces. Uuuh. Muy guien. Irlanda. Sí. No ho hagués dit mai. No, perdona, 7 victòries, Irlanda. I wits, cops, Anglaterra en segona posició. Com? Sí, sí, sí. O sigui, Anglaterra és el país que més cops ha acabat en la segona posició. Saps? En 18 cops. Ah. Irlanda, el país que més ha guanyat amb 7 vegades. I abans parlaves de... Home, aquí li fem... Som suporters d'Australia. Perquè seria molt curiós veure-ho. A veure, a veure, a veure. Ets, tampoc ens fotis aquí en un sac. I tu ens has parlat de... de la cançó. Què destacaries d'aquesta? No sé si m'estimo acabant, però és la que van compenjats. L'hem vist abans un segon. I és com una noia amb una cura en la llibertat. Ah. Tu vols ser la de Suïssa? No ho sé, jo jo era una que... Suïssa és ultra rara. Suïssa és ultra rara. Jo he llegit a Suïssa, llegit que era bona, de veritat. Jo també he llegit gent dient... la estrambòtica cadació de Suïssa. I si us... Amb aquest to, ho has de dir? Amb aquest to. Així ja em veu altres. Home, el Miqui no està mal, no? Dintre de tot. No, però ara estan veient la performance i... Fluxa. Bueno, millor que l'havien passat jo més. Home, és que és fàcil. He pensat que era tocan el piano. No, eren eix enfront de l'altre. I punt. La de tu canción, no? Tu canción. Molt fluxa l'havien passat. No ho sé. La de què t'havien sigut? Podríem anar-hi tu i jo, Ricard. Té xetxa, però la posaran a escena amb la decepció d'una amiga. Perquè és algun més rombero, no? És clar, eh? Potser imagines més gent, no? És que ja no és rombero. Perquè ja no és rombero. O sigui, quan va sortir a Escolida, la van posar a la ràdio i això... Tenia un punt de la Pecatina. Sí, tenia un punt català. Però ara això ho va gestionar la televisió espanyola i aquest punt l'ha perdut totalment. Perquè hi ha inclòs punts com si parlessin amb aquella escena de l'ús, música molt més de les espanyes. Llavors, jo crec que l'ascència l'ha perdut totalment, tal com l'he sentit avui, eh? Volem. Jo crec que Eurovision necessites tu els costes per guanyar que ets una posa en escena rara. Escolta. Mira l'any passat, la de... La de Eurovision. És que la gent es quedin tu, no? Sí, exacte. Al final s'entén... Has d'agradar-ho d'una pena. No, no, jo ho dic així. No, sí, és veritat. Has d'agradar-ho d'una pena. Sí. O has de ser una dona amb barba, o un home que té una enfermetat, o alguna de així. No, no. Cantaveres, cançons i ungles respectes. Dic, a mi la de la dona verbuda o la del... La de l'any passat, és la manta. Sí, també. Però hi ha hagut... Hi ha hagut cançons de la del portugès. Sí, la de la portuguesa. La de la finlàndia, aquella que anaven disfressats de monstres, que era... No sé què. Rock, Hallelujah. Aquesta era bona. Aquesta era bona i la posàvem sense l'altre. Hi ha hagut cançons... Jo si no m'ho he guanyat. No, no sé quants anys fa. Busqueu Alph, Poyer, Eurovisió, Austria. Busqueu, de veritat. Busqueu, busqueu. Si el nom us fa gràcia... Si el nom us fa gràcia, o el Marc Noia li fa gràcia, busqueu-la per formes, perquè encara es partireu més. Us ho dic en sèrio. Alph, Poyer, Austria. Si els millors sempre són els finlandèsos, els islandèsos... Però aquest era molt... Supernat, en sèrio. Sí, sí, sí. Home, Suecia... Hi ha cançons que són millors i no guanyen. Enhorabona. Ja la tenim. Clar, no ho voreu els gestos que fa. De fet, Abba surt de Eurovisió. Sí, però és una teva rollo, eh? Comparàvem el xiquilí 4 i... Home, clar, clar. Escuteu, escuteu, Poyer. Imagineu-vos el ballant, aquest pau. Vull sentir l'estribillo. És de les... O sigui, l'estribillo està bé, però la tornada, perdó. Està bé. Vull dir, és com si jo em posés a ballar. Explica com ho estàs ballant. Explica com ho estàs ballant. O giren l'ordinador, una de dues. Sí? Com l'escrivies, això? És un moviment bastant paral·lel. És de la discoteca. És el moment... Un moment dràfic. És moment dràfic de discoteca. La cinc del matí. Cinc del matí, sí. És aquest moment, saps? Que vas a veure què trobes. Sí. Un moment que ja està... El marge de la xarxa. Opera de la xarxa. Escolta, escolta. Ara ja no, però... Quina mica és pels... S'ha emocionat, ja, amb les cintures? Sí, doncs jo crec que el curiós de Eurovision és veure amb què et sorprèn aquest any. Més que les bones cançons, que qualitat tampoc hi ha gaire, perquè la majoria són cantants de maters, ja està bé que es fomenti el món musical. Home, que els famosos tampoc volen anar, eh? No, oi tant, que no. Però per això ja està bé que es fomenti els petits cantants. Però si en Espanya hi hagi un país de reggaeton que ho està patant, no què? Un reggaeton duríssim. De fet, jo vaig veure les votacions per entrar-hi, i hi havia una noia, que era rosa, no sé, també d'operació en triomfo, no l'he vist mai, que tenia un estil semblant al de Rosalía, del Palaixitra, saps? Ah, va quedar segona. Sí, va quedar segona. Jo crec que aquella hagués fet un bon paper al festival. És que és com l'any passat, que no hi van anar aquelles que es van fer tan famoses. La Nagerra i la Itana. Sí, que cantava molt més. Ho hagués patat molt més, perquè hi ha aquest punt latino que ho peta, però l'has enviat a la fred i la màia, que aquí els van votar per la història d'amor que hi havia darrere. I si tu has seguit el programa, saps que hi ha darrere. Però si ets un europeu, de Luxembourg, d'Escucol... Però prefereixes un altre poesco, que no saps de què va, i veus aquells dos amb un piano cadascú, i que no és moment... Que la gent que vota, i jo me'ls imagino gent gran... No. La majoria són homosexuals. Perquè jo no el públic. Tu juro, he jurat, eh? Però ve l'Aquiscam. O sigui, no és casualitat. 5 persones... T'has de votar gent que no hi és, allà. Voten des de casa. És a dir, t'has d'estar avorrit molt per votar, perquè val diners, suposo, no? Sí, és això del que s'ha de viure. Jo sóc bastant de mandra. Pensa una cosa, ho fan un cop l'any i els hi surt rentable. Jo crec que no surt rentable, o no? Segur. Jo, de veritat, crec que no surt rentable. Espanya paga per anar-hi a cada any. I no pas poc, no sé fins aquí.