Juguem a Casa

El programa d'esport del poble. Esport base, futures estrelles del poble, estrelles consolidades i estrellades. Presentat per Adrià Vilà, Bruno Fortea, Rita Vilalta, Nil Solana i Bruna. Amb el suport de totes les entitats.

Juguem a casa del 12/3/2013

Episode Transcript

Viele buenas noches,átag. I don't see a man! Case closed, case closed Case closed, case closed Case closed, case closed Case closed, case closed Case closed, case closed Case closed, case closed Case closed, case closed Case closed, case closed El meu inseparable amic, Marc Marba. Què tal, Jordi, bona nit. Bona nit. I 31 programes, ja em fa una mica fins i tot desgarrifant-se. 31 programes, i la setmana passada hem estat estrena. Aquí a la ràdio vam retransmetre el partit en directe del reial Madrid contra el Manchester United. Ens vam passar molt bé, sí. L'experiència va ser molt bona. I prometem que repetirem aquesta nova programa que hem fet amb el Barça, segur, eh? Pots especular, repetir experiències, sí, sí, sí. Marc, què tenim avui? Doncs programació d'avui, avui diguessin que fem el Carrossel Deportivo de la ràdio d'Esvern, eh? Ens posarem a tothom, tots els esports que puguem d'aquí de Santxós, no? Sí, perquè estem en un moment de la temporada que estem arribant a punts molt importants i ens hem de posar el dia amb el futbol sala, parlarem amb l'entrenador del primer equip de futbol sala amb l'Albaró. Moltes novetats, no? Moltes novetats, que ens explicarà l'Albaró més endavant. Després, amb l'Albert Garriga, jugador de l'Envol, recordem que l'Envol està en una situació perillosa, si més no, rossant el descens, per tant, l'Albert ens posarà el dia de l'Envol i amb l'Nerea Loi, jugadora del primer equip de bàsquet de Sant Just, i que veurem amb l'Nerea en quina situació es troben. Podem avançar que és una situació, si més no còmode, del primer equip de bàsquet de Sant Just, per tant, Déu-n'hi-do, no? Sí, ens espera un bon programa. I sempre amb la col·laboració del nostre amic, David Rambe, amb Rambe Sport, que encara ens queden samarretes per regalar, i avui sortirem aquesta samarreta amb una pregunta, una pregunta futbolera... Atenció. Relacionada aquí amb el Barça Milen, però, sobretot, és d'un jugador especial que a molta gent li té el cor robat, a molta gent. I a molta gent...No li agrada. Podríem dir que és pitjor que aquesta trompeteta, eh? Doncs la pregunta que farem és, us agradaria que Bojan Krikitz tornés al futbol club Barcelona a la temporada de vinent? Esperem les vostres respostes pel Twitter de juguem a casa, i pel mei de juguem a casa, també. I en joc que tenim, Jordi, en joc que tenim, si us plau. Tenim la samarreta Nike Fit de color blaucel, David Rambe, Rambe Sports. Patrocinada sempre per Rambe Sports, aquesta pàgina web de roba esportiva que tant ens agrada fer servir, que van estrenar fa poc. Doncs repetim la pregunta, us agradaria que Bojan Krikitz tornés al futbol club Barcelona a la temporada de vinent? El Twitter podeu respondre. Jordi, ens queda molt de problemes per endavant, ens posem en matèria. Doncs tornem aquí a l'actualitat esportiva de Sant Just. Si més no, començarem amb l'envol, i tindrem el telèfon Albert Garriga, un jugador de l'envol d'aquí, de Sant Just, on ja han intervingut bastants programes, que és un expert en matèria, i també, a part de parlar de la situació del seu club, del Sant Just, que és com ha dit el Marc, un pel delicada perquè es troben de scents, el seu equip molt baterà, amb poca cantera que ajudi aquest primer equip, direm a veure quines solucions veu ell, i quines solucions podem trobar per aconseguir que l'envol de Sant Just mantingui la categoria que sempre... Tant patim, però sortirà amb del descens, jo crec. Jordi, vull dir que... Estan dient a veure quines solucions podem trobar i ens dona l'Albert Garriga, ja que l'Albert és un jugador, però és un expert de l'envol, i jo crec que també pot ajudar molt l'entrenador als seus consells, i... I a part l'envol, a dia d'avui, està en un moment calent, arribant les fases finals, a la Champions de l'Envol, i l'Albert sempre ens dona les claus. Recordem que ens va ajudar molt amb l'europeu. Ens va fer una anàlisi molt, molt detallat dels equips, dels jugadors. Després, un cop acabat aquest mundial, ens va fer també una valoració personal de com l'havia vist, quines eleccions menjarà més fortes, quins jugadors... I bé, tindrem l'oportunitat de parlar amb l'Albert, que sempre té uns raonaments molt quarents i molt encertats. Ara a veure si podem contactar amb ell. Tenim l'Albert, Garriga. Bona nit, Albert. Hola, bona nit. Hola, bona nit. Encantat d'un altre cop de tenir-te aquí, a través del telèfon. A veure si un dia véns aquí en directe, en directe estaria bé, també. Quan vulgueu, estic disposat a venir. Moltes gràcies. L'Albert sempre aclidem amb la seva ajuda, sempre està disposat a ajudant-se, i sempre ha parlat del seu esport preferit, que és l'envol. Ah, sí, és. Doncs, Albert, si més no, el club, el Sant Just, ara està vivint uns moments difícils, està per sota de la classificació, està sent una temporada dura. De fet, des que em veu trucar la primera vegada, que n'hem tornat a guanyar, no sé si és cosa vostra... Home... No ho podríem, això, home. Però s'ha complicat molt la cosa. La situació, què? Com està? Bé, aviam, esportivament tenim opcions de salvar-nos, però és molt, molt, molt complicat. Queden 5 jornades i estem ensenyant que no ho punts a la salvació. I, bueno, ara dependrem de descensos compensats i tal, perquè és difícil guanyar aquests 5 partits, i, sobretot, que l'equip que marca el descens no torni a guanyar cap punt. Però, bueno, seguirem llitant i intentarem fer-lo millor possible, en aquest any que, en principis, l'any de la nostra retirada, i acabar amb on s'avorreu, com a mínim. I ja deixareu de jugar tu, personalment, ja deixaràs. Bé, aviam, com a grup, deixarem de jugar. Som un grup que ja us explica, portem quasi quinze anys jugant tots junts, i el 20 d'abril, ja us faig la crida, que intentarem omplir el pavelló per primer cop a la història. Home, 20 d'abril, eh? 20 d'abril, que d'apuntat. 20 de 20 d'abril, sí, juguem a casa contra l'Igualada, i, bueno, ens agradaria... Us veiem que és una feta impossible, però, bueno, portarà tots els amics que puguem, i tal, per fer una mica de caliu i fer un comiat com de humana, i després de tants anys jugant tots junts. Per què? De quants anys ja estem parlant, aproximadament? Amb la base de l'equip, vam començar a ser TVG, bé. O sigui, et parlo de fa... 20 anys, potser, perquè som de la quinta del 80, més o menys, uns 20 anys. L'equip senior en sí, doncs, des de l'any 98, doncs fa 15 anys que juguem tots junts, i, bueno, doncs ens faria il·lusió tenir gent al pavelló, que tampoc esteu acostumats, sempre hi ha 3, 4, 5 persones, i per un dia que, bueno, tenim la idea de cadascú, porti 10, 15 persones, amics, família, parelles i altres, i que hi hagi bon ambient al pavelló. I, a les altres, per el que m'estàs explicant, hi haurà una retirada comuna, diguéssim, que tota l'equip en penjarà, no sé com es diu en l'envol, si penjarà les bambes, o ja ho deixa definitament, o en gran part de l'equip ho deixa. Aviam, s'ha de parlar a l'estiu, parlarem, què fem si alguns de nosaltres continuem amb el bé, que puja fort de sota, per reforçar-los una miqueta, i donar una miqueta de batalonia al grup, o si agafem i fem una lliga de batalons, però és difícil, la gent hi ha agafat moltes responsabilitats, tenim molts nous pares a l'equip, que, bueno, ja sabem tots què passa amb aquests casos, que costa més resistència als moments, els caps de setmana es fan més familiar, i tal, i està fent un any d'un, en aquest sentit. Llavors, hem de fer un peron, ara queden 5 partits per acabar de temporada, ens hem proposat acabar-ho també com puguem, i, bueno, i parlar-ho a l'estiu, hi ha com continua tot. I, en aquests últims 5 partits, no es podeu reforçar o que us ajudin els nois o els xavals del senyor Robert? Bueno, en principi, la política de club és que cada equip vagi per la seva línia, perquè hi ha molts vicis adquirits per un grup com el nostre, que fa tants anys que juguen joves, i és claríssim, sí, sí. Hi ha un autoaprenentatge que fa que, bueno, que tinguem unes dinàmiques complicades, que l'entrador del B no li acaba de convèncer, llavors és complicat, perquè és fàcil que s'envisin els xavals joves de sota, perquè nosaltres som més un club social que un club esportiu. Llavors, ens prendrem a l'equip com un trobament d'amistat, des de fa molts anys, i la competició no és el primer objectiu. Els xavals tenen 19, 20 anys, i sí que es marquen objectius molt més ambiciosos a nivell competitiu. Clar, però si us retireu, l'any que ve aquests nois volen estar a la vostra categoria, seria un pas important de part de l'entrenador i dels jugadors de dir, mira, ens comprometem a ajudar el senyor a aquests 5 partits i intentar a veure si es poden salvar. Bueno, som realistes, salvar-nos ja no depèn de nosaltres, depèn de altres... Matemàticament no es pot. Sí, matemàticament tenim opcions, i et dic que tenen 10 punts en joc i l'equip que marca les 100 estan a 9 punts. Opcions n'hi ha, però... M'he apuntat per al 20 d'abril per fer aquesta cridop, ho parlarem aquí a la ràdio, informarem a les cotes ben altes, perquè facin la crida, d'acord? Perquè més de 14 anys aquí d'envol tot junts és per això i molt més. Bueno, tenim ganes de fer una mica de sorollet a través de les xarxes socials, farem una mica de... Suposo que farem cartells pel poble i tal, però la idea és portar amistats i... Bueno, cadascú que pugui fer el que pugui, i aviam quants més serem més riurem i farem un berenar, farem alguna curreta social així divertida, i aviam si podem omplir una mica el poble allò. I escolta'm, Albert, deixem també que et pregunti, t'has convertit a part del jugador estrella del Sant Just d'Envol, amb l'analista de l'Envol i de l'actualitat actual. Aleshores, ara mateix arriba, sobretot, per aquest Barça, fem una mica, posant en context en els nostres junts, amb el Barça i amb la temporada actual de l'Envol, arribaran els play-offs i arribar els moments importants de la Champions d'Envol. Com estàs veient i com preveus aquest sorteig i el que queda per endavant? La Lliga està decidida, ja, la Lliga... Sí, sí, per això no et preguntava, ja, que... Sí, no, no, no, no parlem. El tema champions, és molt complicat, aviam. El sorteig d'avui temps li ha tocat un equip de NES, no té ma senom, però té 3, 4 jugadors de la selecció de NESA, ja sabeu que va arribar a la final del Mundial de Barcelona. Tu eres molt fan de la dinamarca. En principi, no hauria de patir el Barça per passar quarts, a part del factor pista favor, no seria el problema. El problema vindrà a quarts de finals, que l'encreuament serà molt dur, segur. Probablement li tocarà un equip alemany, un equip francès, gent amb molt potencial. Aquí és on segur que el Barça es moure bé, farà crida, omplirà el Palau... I, bueno, el jugar sota dues cartes, entre la Final Four i la Final Four alemanya, això sí que ja és una moneda a l'aire, perquè els arbitratges europeus juguen a Alemanya... Costumen a fer molt complicats... Per dir-ho d'alguna manera, sí. Molt encarrilats, sí. Ja ho ha patit el Barça els últims anys, i és molt complicat, molt complicat. Però els complicats, al final, no crec que apateixi. El show que s'amuntarà aquests últims anys, sobretot a Colònia amb la Final Four, és admirable per un esport com és l'envol. De fet, a Alemanya està molt ben valorat, però tot i així és increïble tot l'ambientàs que es forma allà a Colònia i al voltant de la Final Four. Sí, diguem que és com el colòfon perfecte de la temporada, el que és l'envol a Alemanya. Cada cap de setmana tenen els pavellons plens, els clubs tenen una quantitat de socis espectaculars, i es veu els equips, el nivell que tenen els equips tenen moltíssims patrocinadors, és la lliga més potent d'Europa i del món, òbviament, amb molta diferència. La Bundesliga va ser la lliga espanyola fa uns quants anys, que totes les estrelles mundials venien aquí a Espanya. Ara tots els jugadors bons espanyols, excepte els jugadors del Barça, emigren tots a Alemanya, a França, i ells ho tenen molt ben treballat, i és un autèntic espectacle. La Polònia, de fet, ha renuït per 3 temporades més espectaculars. Té el handicap. Ja has estat o no? No, no tinc mai el plaer. Quan treballava a la Federació Catalana, vaig estar a punt, a punt, a punt d'anar-hi, però per tevos econòmics i temes laborals al final va ser impossible. Però sí, sí, seria com un somninari. Queda pendent, doncs. Queda pendent, queda pendent. No sabíem què està a fer això, Catalana? Sí, vaig estar treballant 4 anys, 4 o 5 anys allà, i a aquest estiu vaig decidir fer el canvi, vaig marxar per nous objectius professionals, però, bueno, una temporada, bueno, un plaer. Està allà, a cap de premsa, va ser com un somni, complir el tema del periodisme i l'envolto tenut, va ser meravellós, 4 anys perfectes. Molt bé, Albert. Doncs, moltes gràcies per atendre la nostra tocada. No a vosaltres. I recordem que aquest 17 de 20 d'abril, contra l'Igualada, intentarem portar el màxim de gent de Sant Jordi, que facin un caliu que de bona aigua sigui la bonbona era, no? Podríem dir. Si marxem d'aquest mundillo amb una victòria, amb el favor de boca i veient gent al públic, que esteu acostumats a veure moltes cadires buides, i és massa fred, tot. Segur que sí, que ho aconseguirem. Doncs, moltes gràcies, Albert. A vosaltres. Adeu. És increïble com sap d'en Bol, com li agrada parlar i... No el tenim, però si estiguessis davant nostre, els ulls li briarien. Espectacular, és. Mira que no soc molt de l'en Bol, però... No sé, parlar amb ell... Em ve de ganes de mirar partits, de saber-ne molt més de... T'ho juro, de veritat. Ara, mentre se s'estava explicant les feines de finals de Play-O, de The Chams i tot, és que ho viu d'una altra manera. Clar, la gent no li dona molta importància a aquest esport, però quan parles amb algun autèntic, fanàtic i expert, com és l'Albert, que ha demostrat que l'en Bol és un esport molt divertit i a molt de nivell. Home, i realment jo ja t'ho dic per poc que pugui, aquest 20 d'abril, ja anirem fent caliu, perquè encara queda més d'un mes, però... Ni en recordant-ho, eh? El trucarem abans d'aquell partit, i informarem aquí a la ràdio, a les esferes altes, perquè més de 14 anys d'en Bol, a la bona aigua, l'Albert i la companyia, aquí a la bona aigua d'en Bol de Sant Just. Es mereix un petit humanatge on la gent... Almenys que estigui a la bona aigua, tota plena de gent i que els facin una obessió, com es mereixen, com es mereixen. Encara que baixin la categoria, en qualsevol cas, aquest esforç que han fet aquests jugadors 15 anys, que han seguit jugant junts, és brutal, eh? I dir-te, també, el mèrit que té, el fet de... Ei, bueno, es pot entendre que ara parlava que no deixaven pujar els joves del bé, però, home, ells ja estan en una etapa que ja deuen... Deuen... Deuen preferir que no pugin, fins i tot perquè això, perquè no agafin mal els hàbits, no? També, també. Jo més que reho deia perquè sempre els joves intenten ajudar, i més que res, realment, si es desfà a l'equip, completament, que els joves aquests puguin l'envinent agafar la seva categoria i estar en una categoria superior. Sí, queda apuntat, doncs, parlar un dia amb aquests nois del bé, per veure com veuen el futur de l'envol, perquè ara l'Albert són el present, però no són el futur. Per tant, queda apuntat, també, un dia, un dia a parlar amb tots ells. Jordi, un plaer parlar de l'envol, no? Sí, sí, fantàstic, i més amb l'Albert, com sempre el nostre enviat especial d'aquí de Sant Just de l'envol és un autèntic plaer. Seguim la ronda informativa del Carrossel de Rajoy d'Esben, que estem fent avui. Perfecte, seguim. De l'envol, on passem? El bascat. El bascat. Ara passarem al bascat. Tindrem l'oportunitat de parlar amb l'Eneri Aloy, jugadora del primer equip de basquet de femenina dels senjors, i que ens expliqui la seva situació del club, que està bastant assentada, estant còmodament a mitja taula, i crec que no et tindran massa problema per mantenir la categoria, i ho veig complicat perquè puguin guanyar i assendir la categoria, però parlarem amb ella, que ens ho expliqui molt bé. Sempre parlem amb una companya seva, Jordi? Sí, la nostra enviada especial també, Helena Luz. Sempre ens agrada tindre d'alguna espol, algun enviat especial que sigui molt seguidor del nostre programa, i que li agrada i participa. Helena fa temps que no participa, això també ho hem de dir, però sempre es porta molt bé, ara hem parlat també, ens ha donat el telèfon de la seva companya de l'Eneri Aloy, i res, parlarem del basquet, que també és molt important aquí al poble de Senjors, que també mobilitza molta gent, ja que són tan femení com masculí tots els que juguen a basquet aquí al pavelló. Realment el pavelló de la bona aigua és un paio brutal, per mi, que on facin tant d'esports i les bones instal·lacions fan que ajudin a practicar l'esport. I ara sí que tenim... Sí, perdó? No, no. Tenim la Nerea, Nerea. Hola. Hola, què tal? Molt bé. Sí? Ja crec que està molt emocionada de sortir a la ràdio, a la Nerea. No, corre, que tinc pressa, vinga, blau. Has estrenat aquí la... algun cop havies parlat a la ràdio? A la ràdio sí, a la teva, no? Ja veuràs que ets una paterana d'aquí dels mitjans de comunicació de la ràdio, molt bé. Escolta, Nerea, què tal a l'equip, el basquet? Bé, molt bé. Aquest cop de setmana de monga... Viu guanyar contra qui? Contra Vida de Cans. Vida de Cans. A la casa seva. Partit que complicat, fàcil... Sí, molt ajustat, però bé, al final... És que, realment, si juguem bé, encara no hem trobat un rival així. Hi ha tres punteros en aquesta categoria, però els altres són assequibles. El problema és que d'això, que un dia són regular, i l'altre, per res. Per tant, a la classificació, situació... Què? Ara, missa taula, estem per mantenir-nos en la categoria. Però, realment, Nerea, el vostre nivell... Més para està dalt, el que jo crec que són una mica... No, clar, vull dir... Una mica... una mica... una mica mandroses, eh? Aquest, aquí? Ah, sí, sempre, sí, sempre. Però a mi em sembla que ens hagi tocat un tuerto, perquè tenim molt mala sort, o sigui que... Sí, perquè heu tingut mala sort en certs partits. Home, la PiBot s'ha ensalat d'ERASMUS. Hi ha hagut com tres lesions. La una que se va de viatge, la altra que tal, i mira... Però el nivell de l'equip és un nivell alt, la primera catalana. No és una categoria ni molt menys despreciable en el món del bàsquet, i vosaltres us manteniu, diguéssim, sense gaire esforç, no? Si parléssim amb el vostre míster, segur que demanaria més esforç per part de les jugadoras. Home, sempre ho veuen més, això les toca de ser, però sí que he citat que també ens ha tocat el grup complicat, perquè l'altre grup... Hi ha algun equip que, bueno, que sí que sobra surt, però en general la línia és bastant s'equip. I, personalment, Nerea, la teva temporada, que estàs contenta, penses que ho podràs fer millor? La veritat és que no estic massa satisfeta, perquè jo vinc de soba saona i volia que no m'ho vaig prendre com un repte, i no estic donant grec tot el que podria donar o tot el que podia portar. Però, bueno... Com que aquest projecte s'ha sumat a aquesta futura, a veure si aquest any ens mantenim i el que venen a pujar. Applaudiments aquí a la Ràdio d'Esvern per Nerea Loi. Una noia autocrítica a ella mateixa. Ens agrada, eh? Sí, ens agrada molt l'autocrítica aquí a la Ràdio d'Esvern. Per tant... Quina posició jugues tu? Jo, la dos. La dos? Sí. I sempre has sigut de dos o has sigut... T'has anat reconvertint una mica. Sempre, sempre a base dos. M'agradaria que hi fiqués perquè aquest any tenim una gran base d'aquí. Qui és, la gran base? La Lena Luz Palemare, tot. Applaudiments a la Ràdio d'Esvern per Nerea Loi. Si per culpa és que van ser la que s'hi parla d'aquí, no? Home, la Lena ha sigut la... T'ha marcat una miqueta, eh? Sí, bueno, és la missatgera. És la missatgera de la nostra enviada espacial del basquet Sant Just. I aleshores... Home, doncs, sempre ens ha dit si busques Marc i Jordi, una noia sèrie que es prengui l'equip amb actitud i que representi el que és el basquet Sant Just, la Nerea Loi. I home. Sí, sí. Ara ens hem apuntat... ens hem apuntat al teu telèfon, perquè ara compartiràs aquest privilegi amb la Lena de ser la enviada espacial del basquet. Sembla bé? Molt bé. Sí, no? Bé, escolta, Nerea, deixa'm dir-te. Tu dintre de l'equip deus ser una noia que deus fer grup, no? Perquè, com a mi, un rialler és sí que ets, eh? Això s'intenta, tu. Si no, ja... A vegades que fa venir no menjarem. O sigui que... Hi ha bona envieta dintre de l'equip o què? Molt bona envieta. Sí? No ens podem caçar, de veritat. I el que diuen sempre, que és d'equips de nena, que és de la mani d'ena, però aquest any no és de ser cap queixa. I en la relació amb l'entrenador és bona? Molt bona. Sí? Sí. Digo molta sort. Ja, escolta, alguna cançó a dintre del vestuari que soni de manera especial? Alguna cançó. Allò abans del partit. Mira, jo te'n poso una a veure què et sembla. A los Michael Jordan. Aquest algun cop sí que ha sonat. Ha sonat aquest algun cop? Com a vídeos, aquests motivadors s'han de fer. I us en fa el misteri o què, també? No, cada partit una jugadora va portar alguna cosa feta. Ah, sí? Que creatius que són. Què ho ha proposat l'entrenador, vosaltres? Sí, jo vaig arribar molt i trobava així. Jo suposo que és agradable. Això està molt bé. Aquesta proposta és molt bona. És a dir, cada partit hi ha una jugadora que ha de portar alguna cosa de motivació per tot l'equip. Tu què has portat últimament? Jo vaig portar un text de la pel·lícula de Coach Carter. Llavors ja hi ha una persona. Quina pel·lícula de Coach Carter? Sí. I de què anava el text, que els hi vas enviar? D'aquests, que ens hem de forçar i hem de fer un grup i fer egoísmos i aquestes coses que es diuen i que s'han de posar a la pràctica perquè, si no... Realment, ara estic veient que podeu donar molt més de... però a l'equip. Si teniu aquestes iniciatives tan bones, sou tan bones jugadores, el mínim és quedar primer o segon. Home, ja hi ha. Sí. Per favor. L'any vinem, espero, que quan et truquem, perquè et truquarem sovint, ens diguis, no, no, aquest any, anem segones, hi ha un equip només que ens pot fer una miqueta així d'ombra. Com a mínim, eh? Si no, ens enfadarem aquí de la ràdio. No, m'ho intentarem. I si l'any que ve, totes 5 centímetres, i et dic jo, que puguem... Mireia, escolta, el que sí que vam quasi mig confirmar aquí des de la ràdio vam poder avançar en exclusiva mundial. Va ser un fichatge que segurament es va oferir aquí a la ràdio, Jordi. No sé si te'n recordes. Un fichatge que segurament pot recaure les files del Sant Just, si la voleu, i si l'entrenador també vol els seus serveis, que és una jugadora que es diu Júlia Marba. No sé si la coneixes, però... Va, no és el que he de parlar. I què et sembla que recaigui una jugadora com la Júlia Marba aquí, en el servei del... Ens engataria, eh? Ens engataria. Jo vaig coincidir amb ella a Cornellà, no m'asseparla, però m'agrada molt com a jugadora, com a nena. Sólo diuen coses bones, o sigui que... Ara... Emcaulava, emcaulava. Tranquil, aquí no hi ha cap familiar seu, eh? No passa re, no. Emcaulava, però no passa res. Doncs anirem moltíssimes gràcies, eh, per atendre'ns. I espero que podem parlar molt aviat amb tu, una altra cop. I tant. Que vagi molt bé, molta sort. Adéu. I tant. I tant. Quin descobriment hem fet amb la nerea, eh? Increïble descobrimiento, senyora i senyora. Increïble, eh? Quina noia. Quina noia, quina la regia d'esplenia, eh? És espectacular, eh? M'agrada molt la iniciativa, per cert. Ara podríem proposar-li algú a aquesta iniciativa. Sí, sí, sí. Explica Jordi a tots els nostres ullens amb qui parlarem ara. Ara parlarem amb l'Albert, l'enternador del primer equip del futbol sala de Sant Just, que també és un habitual en aquest programa. Ha hagut canvis a nivell estructural del futbol sala, i què millor que parlar amb l'enternador del primer equip, perquè ens expliqui què ha passat i quina és el futur que espera aquest club on el Marc i jo estem vinculats. Aquesta setmana empat, eh? Ara ens explicarà tot l'Albaró, un empat, i el pròxim partit és fora de casa. Ara ens ho explica tot l'Albaró. Un empat i un toc de tensió cap a l'enternador. Un toc de tensió que ens explicarà, i intentarem d'apretar-lo molt, i esperem que no se'n faci, perquè sempre aquí el juguem a casa. El que volem és passar-nos-ho molt bé i disfrutar amb tots vosaltres i tots els ciutadans d'aquí de Sant Just. Tenim l'Albaró, Marc. Tenim l'Albaró, Jordi. Albaró, bona nit. Albaró? Hola. Gràcies per atendre la trucada, eh? La re. Tu mai falles, Albaró. Sí, sí, se sent. Estic a fora. Ah, s'escota perfecte. Doncs, Albaró, estem parlant aquí amb el Marc. Aquest cap de setmana, un empat i un toc de tensió cap a l'enternador, no? Sí. Un toc de tensió... Ja ho veurem. Estàs esperant que et van expulsar, no? Sí, sí, sí. Hòstia, el primer que fotem aquí és treure els prats bruts, eh? M'has recalcat el jugador. No, no, no, no sóc jo, eh? No sóc jo, misteri. Passa, tio, hi ha moltes coses de caràcter. O sigui, no me llamas desde que venió del primer equipo que te saqué resultados positivos y ahora que me expulsas, entonces sí que llamamos, ¿no? Un News or no News, ¿no? Me auto silbo, me auto silbo. Vale, vale. Però primer de tot, la trucada és per... Va més enllà, això ha sigut una petita anècdota. No, és per... Mira, al barbara, justament, abans parlàvem amb la Nere Aloy, jugadora del bàsquet de Sant Just, i ens explicava el bon ambient i la pinya que tenen en el primer equip de bàsquet i nosaltres, un dels grans motius d'aquesta trucada és perquè el futbol se la Sant Just està en el bon camí a la recerca dels resultats des del nostre... des del nostre punt de vista i sobretot, ho està fonamentant amb un gran equip fet des del bastidor amb una bona pinya que, finalment, s'ha aconseguit crear gràcies també amb el final, amb el lideratge del misteri de l'Albaró que ha acabat liderant el primer equip. No sé com ho veus tu si és així o no ho veus així. A veure, lideratge. Fa el que es pot, no? Sí, quan vaig haver de deixar el bé per agafar el primer equip, el projecte era intentar recuperar una mica això. S'havia perdut... els vestuari s'havia distanciat una mica, i això influïa amb els resultats, perquè tots sabíem que teníem molt bons jugadors, però no estaven rendint el nivell i, bueno, el meu objectiu era aquest, intentar recuperar el grup i intentar treure el màxim rendiment. Hem anat pujant i baixant una mica. També les baixes que estem tenint últimament també ens estan trencant una mica aquesta dinàmica que estàvem agafant. Però, bueno, és qüestió de seguir treballant. Ai, que l'Albaró es queda sense cobertura. Sí, hem perdut. Sí, s'ha quedat sense cobertura l'Albaró. Ara el tornem a trucar, però ens estacava, sobretot, aquesta... Recuperar l'Albaró. Aquesta recuperació en què es troba l'equip en camí. Jo crec que és un bon... Sí, no, sí, està clar. Sempre hem dit aquí que el bon ambient al vestuari és essencial perquè si no reina la felicitat del vestuari i no et portes en els companys, la relació amb el míster no és bona. Difícilment la situació de l'equip... I per la barra d'aquesta mala sort amb alguns lesionats, sí que té raó, ara si recuperarem que ens ho torni a explicar, però sí que mala sort amb alguns lesionats. Perquè l'Albert, jo mateix, el Manu, i això no beneficia gens a l'equip. Perquè el bon nivell que agafa l'equip en joc i en ambient, si després el trenca amb unes lesions, doncs la veritat és que és molta mala sort, però a l'hora em reforça més, reforça més a l'equip. Exacte. Sí, de lesions ja em sé una estoneta. Sí, tu ens pots donar unes bones gràcies. Justament volia aprofitar també aquesta trucada a l'Albert per comentar-li si podrien ajudar l'equip, entrenar, entrenar. Aquest any ja no... Compatir a la Liga ja és una mica atari. També seria una mica injust pel grup i també per mi, ja que tampoc tinc les tàctiques i tot, no me les sé, però entrenar. Jo crec que sí que t'acceptarà. Entrenar, entrenar. Només faltaria. A partir sóc un home de la casa. Sí, sí, això sí. I res, ajudar els entrenaments a aquest bon rotllo que, com deia l'Albert Reina, aquí al vestuari de la bona aigua. Dos empats consecutius que no trenquen la bona dinàmica, ni molt menys. Classificació, mitja taula. Però mirant una miqueta més amunt, cavall, no? Sí, és una lliga que està molt apretada i, llavors, per tant, els de ball estan bastant distanciats, però, a l'hora, estàs bastant distanciat dels dos primers, sobretot de Molins, que és el líder, que està molt lluny. I, aleshores, és una lliga una mica complicada, perquè et mousa en una zona intermitjada alta, que tant amb un partit et poses enganxat amb el cinc primers, com te'n vas a mà baix. Llavors, és la complexitat d'aquesta lliga. I et volia preguntar quants partits falten per acabar la temporada? Doncs mira, Jordi, justament, aquest cap de setmana va ser el segon partit de la segona volta. Encara queda molt. Queda molta lliga, moltíssima lliga, i, per tant, encara poden passar moltíssimes coses. Perquè, clar, des que se lesionen els jugadors, com explicava l'Àlvaro, fins que tens problemes, mala sort, a vegades, entres en dinàmiques negatives, en dinàmiques positives, i ara em dóna la sensació que l'equip està amb una dinàmica positiva, però, amb això, encadenant empatx, i no suma de 3 en 3, que és un dels factors més que decisius. Deixem dir i destacar una iniciativa que m'agrada també, ja que parlàvem abans d'això que feien aquests vídeos, textos, que el futbol s'han just, també, molts partits i molts gols, moltes jugades, les penjen al Facebook. I tant, i tant. On, personalment, puc veure els gols, i m'agrada molt un gol que va fer el nostre tècnic, Marc Marvà, des del mig del camp, un golet que em va agradar, no havia portat, però... I també, la presentació dels jugadors del primer equip, vam començar amb el porter Baruta, on surt la seva foto, surten les seves parades, i un a un, així, és una iniciativa molt bona, que dona conèixer a tots els jugadors. Estic esperant que surti la teva, Marc, per veure què posen. T'ha agradat, per tant, la iniciativa, que estar al futbol s'han just de jugador per jugador. Estàvem aquí, iniciatives, també, el futbol club s'han just. Segur que li ha agradat, és el míster, l'Alvaro. Alvaro, estem parlant de la iniciativa que hem iniciat, que ha iniciat el futbol s'han just a través del Facebook, vídeo jugador per jugador, i tots els partits patjats, i el Jordi s'ha fet l'actualitat el dia a dia, que et sembla. Això va malament. Sí, és una... Això li dèiem el Jordi Molina, que s'ha acorrat moltíssim, ens ha ajudat a gravar els partits, i s'ha encarrat de fer aquest treball que està molt bé, la veritat. Jo, realment, vull tornar a jugar amb vosaltres al Sant Just, perquè em facin aquest vídeo. Em ficaria la meva imatge i fotos meves de la banqueta al final. Però, bueno, estaria bé. No, no, molt iniciativa. Doncs, parlant una altra cop de la situació de l'equip, ha hagut també un canvi important aquesta temporada, fa poquet, s'ha ajuntat al senior A, s'ha tret al senior B i s'han passat alguns jugadors al primer equip. Això ha afectat positivament o negativament, Alvaro? Bueno... Potser són dels pitjors moments de la temporada, per mi, i em matitzaré una mica el que he dit. Era un projecte que havia iniciat jo, al senior B, i em va fer bastant mal que s'hagués de disoldre, però al club no veia una altra solució. I, bueno, la idea del club era que jo aprofités, entre cometes, jugadors del B, que podien intentar ajudar una miqueta a l'A, intentar reforçar-la, i a la resta, intentar buscar-los la sortida més adient, o intentar ajudar-los perquè trobessin un equip lo abans possible per poder acabar la temporada. Clar, per mi és molt dur haver de dir a jugadors que jo he elegit a principi de temporada per un projecte en una categoria, haver de dir-los que no puc comptar amb ells, perquè la categoria en la que ara estem no s'adapta al seu perfil. Això per mi va ser bastant dur, però, bueno, és una experiència també com a entrenador, també has d'assumir-ho com això, com una experiència per créixer, i ja està. Al final, si em pregunta si és un positiu o negatiu, pues positiu sempre, tenir un equip més ampli, respecte al nombre de jugadors, sempre és més positiu. Clar, perquè ara que ara sou de jugadors, de plantilla? Ara som 16 jugadors. El que passa és que hi ha dos jugadors que encara són altres notícies positives que he rebut aquesta setmana. Hi ha dos jugadors que els recuperarem després d'una lesió de llarga durada, que són el Codina i el Joan. I, bueno, llavors sí, ja tindrem 16. El que passa és que ara estem amb baixes, amb altres baixes de jugadors que eren titulars al primer equip. Però, bueno, precisament per això el que hem preguntat ha de ser positiu o negatiu, perquè si passen aquestes coses... Jo no estic lesionat, no estic lesionat, no estic lesionat, jo no soc dels titulars, que no estic lesionat. Si passen aquestes coses, pots tirar de plantilla, i això és positiu. El problema és el que et veia, que has de desmuntar un altre equip ja format, i això sempre és negatiu. També, amb aquesta conseqüència, ha estat tenir un dia més d'entrenament, no? Sí, sí, de moment sí. I si la gent s'ho pot compaginar, els entrenos estan sent... com a tu t'agradaria, o... Pots que... Això sempre és difícil. Això sempre és difícil, perquè el que vam dir el principi de la temporada, són jugadors que treballen, que tenen moltes altres obligacions, i jo... Tant mantenir aquests 3 dies, però és complicat perquè... perquè la gent arriba molt cansada, al final de setmana, perquè hi ha acumulació d'entrenaments. El que passa és que intentarem mantenir el màxim possible, perquè tenim una carencia física, que ja arrosseguem des de la principi de la temporada, que estem intentant... millorar, no? I això es guanya amb carga física. Però... bueno. És complicat compaginar tot, no? Tants dies d'entrenament és complicat. I, Álvaro, escolta, on? Tota la segona volta, per endavant, perquè, de fet, cap de setmana, has disputat ni més ni menys que la segona jornada de la segona volta, l'equip, no sé en quin moment de la temporada creus que es troba, si més no després d'ara més estable, podríem dir que és el moment més estable, sense cap dubte de la temporada, després de les anades i vingudes de forma, les anades i vingudes de lesions, les anades i vingudes després d'unions d'equip. Ara és el moment més estable, òbviament, amb els entrevans que suposen. La lesió de l'Albert la setmana passada, la rebrincada del Manu aquest cap de setmana, però sembla que tot l'equip vegi amb el mateix objectiu, cap al mateix camí, i que ja ningú tingui cap dubte de quin és el camí a seguir, no? Bueno, tant de bo, tant de bo sigui així, però el que necessaria és que estiguin fent un bon treball, des del cos tècnic, però sí, el moment estable sí. Sí, estic d'acord. Han passat ja les coses d'aquestes de camí d'entrenador, de primers partits de veure què passa, del terratèmol, aquest, del bé. El que passa és que és el que et deia, que la dinàmica aquesta que estàvem aconseguint s'ha trencat una miqueta en aquestes lesions de jugadors bastant importants. Però sí, és veritat que estem assumint una regularitat ja i una tranquil·litat que ens permetrà treballar per millorar, per millorar una miqueta. Valeria preguntar-te una cosa, ja que estic aquí et volia trucar, però era per saber si t'estaria bé que pogués vindre els entrenos, agafar una mica la forma i intentar ajudar els entrenos, i fer... Si tu sempre ets ben rebut. Ara ja estic al nivell de tots, ja no fa falta que vagi un compte i res. Porto dues setmanes jugant partits, els dimecres d'abonàgua també, com a conseqüència que hi hagi una hora lliure més de pista, i amb el Moliner fem aquests partits, i ara sí que valeria posar-me més a to i de cara a l'any vinent també, tindrà possibilitats de jugar el teu equip. Jordi More s'encuentre en plena forma. Una bona notícia, sens dubte. Perfecte, ara ja estic tranquil. Ara, després, fora de càmera, o en aquest cas, fora de micròfono, ja estàs establitzat a tothom. Out of the record, ja obren les condicions pertinentes, no? Aquí tot és molt maco, no? Exacte, aquí ets la cara bé amb la premsa, però... No, és broma. Sempre que vinguis a afegir ganes i assumar els entrenos, com sempre ho fas, doncs perfecte. I, m'escoltava el Barro, parlem ara una mica... Hem parlat més de... de l'actualitat de manera més global, de manera immediata, aquest cap de setmana, partit més que important, i sobretot per tornar al canvi de la victòria, però, de fet, bé, dos setmanes consecutives empatant. No sé com planteges i veus el partit d'aquest cap de setmana. El partit d'aquest cap de setmana serà molt dur, per mi, sobretot, per haver d'haver el partit des de la grada, per primera vegada a la meva carrera, perquè mai m'havia passat això. I, bueno, en aquests sentits empats anteriors bastant positius, més, potser, el de fa dos setmanes, que era cap del quart classificat, del pla, que va ser un partit molt complicat, i que vam treure bastant premi, crec jo, per com van al partit. Sí, Déu n'hi do, molt complicat, sí. I la setmana passada era un rival bastant directe, va ser una pena no treure els tres punts a casa, que haguéssim estat bastant importants, però tal com van al partit i amb les baixes que teníem, i empatant els últims minuts em portés jugador, el dono per bastant positiu, el resultat. I jo crec que portem una dinàmica positiva, que creiem una miqueta més en les nostres possibilitats. Jo crec que tenim un equip que no està en una posició que mereix. I això s'ha de demostrar al camp. I de moment ho estem intentant demostrar, i jo crec que amb bons resultats. Però jo crec que aquest cap de setmana són aquests partits contra rivals grans, que tens més de guanyar que a perdre. Perquè aquesta gent mira la classificació i diu que aquesta gent està allà baix, doncs anem a passejar-los. I això és el que ens interessa a nosaltres, que ens vegin així, perquè després es porta una sorpreseta. I això ens interessa, perquè hem de seguir sumant i pujar posicions a la taula. I aquests són els partits precisament per fer-ho. Sembla que l'equip té una extra motivació quan els partits són més complicats. Com més complicat és l'objectiu, millor dona el rendiment. Sembla una cosa totalment el contrari del que hauria de ser. Potser sol passar bastant això, més de lo que es pensa. Perquè si penses en rivals d'altres esports, també és una part del futbol sala, que ve un rival gran, però sempre el motiu és una mica més, té un extra, té un plus de motivació en el treball de la setmana. El que passa és que, en el nostre cas, no és el tot just, perquè l'altre dia era un partit contra un rival, una mica més del nostre nivell, o de la nostra zona de la taula. I es va patir, jo crec precisament perquè no teníem la pantia al complet. Jo crec que amb la plantia al complet no és simpatit d'aquesta manera, i no és una excusa, sinó... Sí, sí, fallo meu, també, amb la punta. Em refereixo, no, em refereixo per l'apionat, i per les baixes que teníem en Maria, no? El problema és que, sobretot en futbol sala, que és un esport de molt de gas, depèn molt de l'amplitud de banqueta. L'altre equip tenia 6 jugadors en banqueta. Nosaltres teníem un, i teníem dos, i un el van perdre la primera part amb una de si o breu. Llavors, això condiciona moltíssim al partit, segons la meva opinió. I jo crec que és més aquest, en aquest cas crec que va ser més aquest handicap, que no el tema motivació. Però el que consti que sí que és possible que es produeix això, que quan hi ha un rival gran la motivació s'incrementa una miqueta, la meva feina és que s'incrementi amb tots els rivals. Clar. El que està clar, el Baró, és que aquest cap de setmana, l'equip intentarà un altre cop buidar-se al camp, marxar amb el millor premi possible, si poden ser els 3 punts. Objectiu número 1, i ha continuat treballant i ha continuat seguint tot el que queda per endavant. Jo personalment, molt encoratjat i molt content, per la perspectiva futurista del que pot venir de cara al futur. Sobretot per les sensacions que hi ha dintre al vestidor. Bueno, jo t'agraeixo, Marc. Tant de voler dir activa pensi igual que tu. Jo t'agraeixo. Com ho vaig dir en problemes anteriors, que vaig parlar amb vosaltres, és millorar, soc un entrenador de cantera, estic per formar-me, ha caigut aquesta possibilitat de dirigir el primer equip, ho estigui intentant portar igual que si fos el jovenil o el ve o qualsevol altre, per intentar aprendre i seguir creixent, i aprendre resultats, l'aventura serà més llarga o més curta. Ja veurem. Alvaro, doncs, un plaer sempre tenir-te aquí. Juguem a casa de ràdio d'Esvern. Moltes gràcies pel teu temps. I aquest cap de setmana, no vots que ens ho deixarem tota la pista? Sobretot això. Si després no aconseguim el resultat, sobretot no és la sensació de que ho hem deixat tot al camp, és el més important. Doncs, Alvaro, moltes gràcies, una fort abraçada. A tu, Marc, igualment. Adéu. Adéu. Un altre lloc, un altre dia, ens en parlarem amb els altres veus. També un altre apassionat en aquest cas del futbol sala, que també era... Quin malalt. Xerrar molt d'aquest magnífic esport, que nosaltres dos practiquem. Jordi, no marxem del futbol sala. No, seguim amb el tema. I amb un crac, que, ojalà, en un temps ara pugui jugar aquí al Senjús de Futbol sala, seria un fitxatge espectacular. Seria un fitxatge. Parlem del nostre amic, David Ventura, jugador del Riera Cornallà, de Nacional B. Nacional B, que ara mateix estan en zona d'ascens, però ens ho podrà explicar el mateix Jordi amb veus instants, perquè el tindrem en línia... El nostre amic, David Ulli. El David Ventura. I l'Alvaro, un crac, hem de dir. Sí, un altre. Realment, la gent de aquí Senjús és una crac tota. I quan la ocasió de parlar a la ràdio, a la seva ràdio de jugar-me a casa, on és el programa que li agrada a tothom, estan com a casa. A qui més li agrada aquest programa, Jordi? El David Ventura. David. Ja no et deixes veure per aquí, per... per el plató. Amb el nou horari estic molt ocupat. Ja ho saps. Però, escolta'm, David, sempre que entres aquí, en directe et juguem a casa, només et podem fer una grandíssima ovació. Grandíssima ovació dedicada per tu. Et trobem a faltar, es nota, David. Em fos amb tu com a casa, eh? Home, d'això es tracta, és que juguem a casa, David. Quins dies juguem a casa, els dimarts? De nou a 10, home. Al horari d'hivern. Escolta'm, David. De primavera, ja. David, ara me'n parlàvem amb l'Alvaro, el primer entrenador del futbol salà de Senjús, del futbol salà d'aquí, del primer equip del futbol salà, una temporada complicada per lesions. Com està el teu equip al Riera Cornallà? I després, sobretot, com estan els teus nens del futbol salà d'aquí de Senjús? Com us trobeu amb la situació actual? Bé, doncs, bueno, primer, al Riera. Amb el Riera... Anem bastant bé, eh? Hem de tenir un partit molt important aquesta setmana, el de l' sagen al Francesc towards還 al Mar här arreu. rer, si, contra Martoreill, que desgracKnacellament hem perdat 6-4, amb una mica de polèmica implosa, ah, sí, perquè... Com falta en polèmica a què? Per què, per què? Bueno, eh... Iscub, tuzos amb el criteri arbitral, sempre, i era un bon partit, perquè ells anaven segons, nosaltres terceres, i estàvem a dos punts. Guanyàvem amb un parabans, però, bueno, una llàstima. I, escolta'm, hi ha dos hores, a Nacional Ver, recordem, amb el Riera, està al Pallà ja primer, que ara a Martorei que se us ha anat a cinc punts, i vosaltres terceres, seguiu allà. Ara sí, no tenim... Ara quarts, perquè les flugues t'hem partit més, però, bueno, estem a dos punts de les flugues, i és un partit que, en principi, hauríem de guanyar i estar per sobre, però... Però això, quarts, terceres, estem allà. I, David, això que sentim de fons, són uns nens, què ens has de dir als teus nens d'aquí dels futbols de sales en Just? Doncs res, que m'heu pillat Just aquí entrenant. Entrenant, no? Estan en un arir d'entreno, ja, que estan desperdicant una mica, però, bé, que hem de començar. Estàs contenta, no, amb aquests nens? Sí, estic molt content. Quan vaig i el cop que em veu convidat aquí, és l'endifícil parlar-li, perquè, bueno, són tots el primer any, i no estan acostumats a competir en digues federats. Però bé, bé, anem treballant, anem millorant, i aquest cap de setmana hem perdut 3 a 1, però hem fet un bon paper. General, estem tots contentos. El club està content amb ells i estan contents. O sigui, que m'ho prenc com un any de millora. I de cara a l'encave, continuen vells. Sí, perquè tots pujarem, bé, això seran de segon any, i, en principi, hem de fer-ho bé. I a ells encantats de tindre l'entrenador de les teves qualitats del futbol sala, eh? Perquè tu, realment... Bueno, ells no ho diuen. El trompatet a la vida, eh? Tenim per aquí, si veieu que acaba entrenament amb el... Home, un plaer, passa, passa... I mentir. Passa el passant. Passa el passant, el Sergi. Està tenent els pares. Ens va fer la 3.14, un gol pel Sergi. Rola de premsa de Sergi, va, ja estem als pares. Com el portes, David, per cert, el tema dels pares? El tema dels pares, bueno, és un peu complicat. Per què? Perquè, bueno, som molt exigents i tampoc venen els entrenos i fixen el partit. I el seu fill és lozano, no? Sí, bueno, sempre ha passat una mica això. Però ja està bé, que passi. També que està exigència. I, bueno, s'ha de conviure, però s'ha de conviure. Tens el Sergi per aquí, home, o està molt solicitat? Està una mica solicitat. Ja el trucareu un altre dia, senyor. Ja el trucareu?Tranquil·laït. No et preocupis, David. Moltíssimes gràcies. Et deixem que vagis a entrenar amb els teus nens, David. Una fort abraçada molt gran i ja ho saps. Aquí, als dimarts, de nou, adeu. Jo veu una vegada. Adéu, David. Adéu, David. Adéu, David. La roba estàs al meu agost, un camp d'espigues i cargors. M'agrada el carrossel de esports, aquí, a la Sant Jus, eh? Ens hem passat bé, eh? I tant, Jordi, ens hem passat molt bé, però ara, si hagués... Si hagués a l'Exmor, què l'hi tiraríem a sobre? Home, que ens expliqués sempre una miqueta, ara, com va la temporada, i, realment, que ens digués ara què passa, quan són aquest cançó. Què passa? Deixem recordar la pregunta que fem aquí, al jugament a casa, per aconseguir-se una reta naïc fit de Rambe esport. La pregunta és, us agradaria que boja en Críquids. Tornés la temporada vinent a la plantilla del futbol club Barcelona? Marc? Sí! Malament. Sí, no? Jo dic, jo dic. A veure què decideix la gent. Jo dic, sí, vull que torni Bojan. Però, nota. La gent m'aplaudeix. Ara què decideixes, Jordi, tu? No. La gent, la gent és sobirana i nosaltres com a democràtics. Per roba, juguem a casa, en el Twitter. Contesteu la resposta Bojan sí, Bojan no, i la vostra samarreta de Rambe esport, de Rambe esport que ho podeu guanyar. Moltes gràcies a tothom. Marc, ens veiem dimarts vinent. Ens veiem dimarts vinent. Gràcies a tothom i fins una altra.