Red, red wine, I'll give you all the buzzing, all the buzzing, remember doing my own jeans. Red, red wine, I'll give you all the love, you're kinda lovin' like a blessing from above. Red, red wine, I'll love you right from the start, right from the start, with all of my heart. Red, red wine, in a EOT style, red, red wine, in a modern beat style, yeah. Let me clear up my mind. I love you, babe. I'm the maker of the world Red, red wine, you do not open those You're a kind of lover love expressing from my mouth Red, red wine, I know you're right from the stars Right from the stars, we don't mind Red, red wine, you give me woolly buzzing Woolly buzzing, I do my own thing Red, red wine, in 80's style Red, red wine, in a modern league style, yeah Red, red wine, you make me feel so fine You keep me rocking all of the time Red, red wine, you make me feel so grand I feel a million dollars when you're dressing me up Red, red wine, you make me feel so sad Red, red wine, you make me feel so sad I've got a fire in my belly I'm gonna take it and get it on sale Until the whole world how I feel about you Cos I've been wrong so many times This world hurts cos I'm not of your kind And tell me how to live without glee On my sleeve, but ooh mister Tell me what life's like for you And this is the how I live life like you I want you to know that everything that wants you It's all good for my life Mine da a pie But it's all shit Oh, just take to another man, a man that surely deserves me, but think it do. So I cry and I cry like this. Love me, love me. Say that you love me. Love me for me. Go on and for me. Love me, love me. And that you love me. Leave me, leave me. Just say that you need me. So I cry and I pray for you too. Love me, love me. Say that you love me. Leave me, leave me. Just say that you need me. I don't care about anything, but you. Lately I had desperately wondered spent my nights awake and I wondered what I could have done in another way to make you stay. A reason will not teach you a solution. I will end up lost in confusion. I don't care if you really care as long as you don't know. So I cry and I cry like this. Love me, love me. Say that you love me. Love me for me. Go on and for me. Love me, love me. And every time that you love me. Leave me, leave me. Just say that you need me. So I cry and I pray for you too. Love me, love me. Són les 8 en punt d'aquest dia 11, 26 de març. Programa número 4 a Ràdio d'Esber, Jordi Morer. Molt bona tarda, Marc. Són justes, obrim les línies de contacte ara mateix a través de la pàgina web. www.radiodesber.com. Tovareu el chat i ens podem veure aquí en directe. I al costat, al costat de la pantalla de l'ifestream, podeu seguir-nos amb el chat i poder contactar amb nosaltres. Des d'ara mateix en podeu parlar amb nosaltres. Ara sí que és el moment que Són i la Sintonia que a Ràdio d'Esber la juguem a casa. Bona tarda a tothom, un dia que tenim un programa, Jordi, farsidet, farsidet, què ens espera? Ens espera moltes coses i podem destacar la trucada de dos joves cracs d'aquí Sant Just, que es juguen a Squash, els dos. Són uns cracs, un de 13 anys i l'altre de 15. Aquests dos són el Paul Maril i l'Eitmund López. Tindran l'oportunitat de parlar amb ells en directe, les faré una trucada quan avanci el programa i també, a més a més, descobrirem dos petits que començarà aquí de la casa de Llokei i de Sant Just. Els petits juguen a casa i també amb aquests dos. Com és costum, sempre fem aquests ties, aquests nois. I en aquesta ocasió són dos nois de Llokei i Sant Just, que són l'Òscar i el José Lluís, que són del Benjamice i tenen 9 anys. L'Òscar i el José Lluís, que després hem parlat amb la Tanya, que ens estàvem escoltant la setmana anterior, ens deia que bé que parlava la Tanya. Aquí la gent no només jugava, sinó que també parlava la Tanya, l'Adrià, que són nois amb els que hem estat parlant i ara l'Òscar i el José Lluís. Avui recordarem una miqueta a l'Adrià per un tema que no volem avançar res, però el deixem aquí. Sí, un tema una mica... No hi passarem de puntetes, sinó que el tocarem tal com toca, i que escuteu la seva opinió. Doncs ara sí, informació detallada per anar per Sant Just. Avui, aquest dia 26 de març, que ja s'ha avançat una oreta, i que sembla que les butxi la tarda, quan la setmana passada semblava de nit. Tenim més lluny aquí al pató. Tenim més lluny, veurem com el sol se'n va, i amb aquesta oreta de 8 a 9 que el sol se'n va, no us podeu anar a dormir sense saber que aquest cap de setmana Jordi, el primer equip del futbol Sant Just, què ha fet? Ha perdut davant el Levante les planes per dos a tres. I també recordar-us que el segon equip del futbol Clos Sant Just ha empatat a dos contra el sector Montserratina. També destacar la derrotla elèctric Sant Just, on trenca la bona dinàmica dels últims partits, i perd el camp del Sant Feluent, per dos a un. I el primer equip del futbol Sala ha guanyat de nou, després d'algunes derrotes que havíem encaixat, ha guanyat comodament l'últim clasificat, el nou de la Rambla per nou a tres. El segon equip de futbol Sala per a domicili per a un a tres contra el Castaibí. I per què fa el basquet, el club basquet Sant Just masculí, per a tot el camp del basquet Sant Boi, per a 93-62, que aquesta era el partit de la setmana anterior. El que parlàvem, perdó, era el primer equip del basquet Famaní, que va perdre una setmana més 54-38 davant de la Torrasa. A Loquei Sant Just pateix una derrota per 8-3 contra el Fulgaroles. I per acabar, les noies del Boley, de les que som fidels seguidors, ha perdut contra el Cessell per 3-1 aquest cap de setmana. Destaqueu alguna notícia del Boley aquesta setmana, Jordi, perquè la Marta ens ha destacat en el Boley bones notícies, oi? Sí, sí. Ens ha dit que la principal notícia que hi ha aquesta setmana de Boley, que aquesta setmana ha sigut que amb la victòria d'aquesta jornada, l'equip del Jovenil, el camp del Vinafar, els equips Cadet Federat i Jovenil han aconseguit la permanència primera catalana. Amb la victòria té la permanència assegurada aquesta categoria, que és una bona categoria. Els equips Cadet Federat i el Jovenil, que recordem que vam parlar amb la Judit i la Jacqueline, i l'any que ve volien fer un equip federat. El que va passar a l'Escopar i per motivar més i incidar-les més. Aquests dos equips dels masculins, el Cadet Federat i el Jovenil, han aconseguit la permanència primera catalana i aquestes noies amb les que vam parlar, que els agradaria formar per destacar, destacar amb banda negativa aquesta derrota de l'Atlètic, del primer equip de l'Atlètic, que anava amb la bona dinàmica, però ara va perdre contra el tercer. Sí, a perdre contra el tercer. Està en un punt de diferència. I tant com se'n feliurem, com l'Atlètic volen disputar aquesta segona plaça per intentar jugar la promoció de Carolina Caber i assegurar-se la tercera catalana, la categoria. Nosaltres tenim la proposta. La llençem aquí sense haver-la dit encara. I el director de la radio n'hi ha ningú, que si es fa la promoció ens agradaria, que juguem a casa, retransmetrem directe aquesta promoció dels nostres companys d'aquí del poble, Albert Tolet juga, el Pòlvila, l'Otvila... El Robert Muxi, el Leo, tots aquests jugadors... A la Taral dret, m'ho sé. Però crec que ha deixat l'Atlètic per la relació que he tingut, el Pubis, però que aquest any prefereix descansar i recuperar-se bé. Des d'aquí Xavi Lomar... Una bona recuperació. I és una altra proposta que llensem, que en cas que hi hagi la promoció, ell podria venir a donar suport a la ràdio i a donar les instruccions més tècniques. I ens podria explicar anècdotes de l'equip, i introduir-nos en aquest equip. Ara que parles d'anecdotes, per acabar d'animar aquests jugadors que aquesta setmana han perdut, la primera proposta musical, que des d'aquí sempre demanem, propostes musicals dels equips d'aquí de Sant Just, la primera proposta musical que ens ha arribat aquí a la ràdio, és d'aquest primer equip de l'Atlètic, i són així. Miro para el cielo, me mira la gente para ellos, yo soy diferente, los gritos rebotos, vida de frente, la pelota me grita, te toca, las piernas me ruegan que no, pero el alma me ordena que sí. La vida es así, y si voy a morir, moriré de primero, sabiendo que soy un guerrero, mis padres me dieron la raza, y la vida que pasa no pienso perder en mi casa, yo corro delante conómetro corre de 90 a cero, no importa, yo sé lo que quiero, persigo el balón con las manos en mi corazón, asustado me mira al portero, las manos a sol y al infierno no impacto, es altero. Subo el amado y grita gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, subo el amado y grita gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol. Sobre la mano i grita gol, ja els veig tots allà dintre del vestidor, amb aquesta música canyera i reggaetonera, com ens agrada refregar aquesta llenda el lètic. Abans dels partits, els entrenaments, això, es motiven, es motiven a aquesta cançó, i és motivadora, en Gresca. Va sortir aquest estiu, sobre la mano i grita gol. Home, clarament, a mi, jo dintre del vestidor, m'animaria, m'animaria, segur que aquesta cançó és bona. Jo prefereixo altres, que nosaltres tenim així una miqueta, una que es diu el Mapella, que és molt... El Mapeller, el Mapeller. Un dia la posarem aquí també. Sí, sí, la podríem posar. A veure, que ara me'n poso una mica més, aquesta sobre la mano i grita gol. Els agradava, és un bon tema, i bona gana de sortir a jugar i guanyar. I, de moment, les coses estan anant molt bé. I enllaçant una mica amb l'Atlètic, la setmana passada ho hem estat destacant molt, i és un tema que ha quedat una mica enrere, que és el dimecres passat, us ho tornem a recordar, que l'infantil de l'Atlètic Sant Just va guanyar per 3 a 2 al Barça. Aquest dimecres passat van jugar al municipal de Sant Just, i va guanyar per 3 a 2. I encara, encara, encara se'n parla d'aquell partit, tant en positiu com a algunes coses en negatiu, no? Sí, destacàvem primer, enhorabona, tots els jugadors de l'infantilà, i a l'equip, al Barça, l'infantil vei on, possiblement, algun jugador d'aquests ha arribat el primer equip. Doncs, i també, d'això, aquesta notícia, una mica negativa, ja ha arribat... En part d'uns pares de l'equip, sí, sí. Concretament, el Jordi Calonja, és un pare de l'equip. És el pare de la tria Calonja, que ha enviat un correu, insinuant una miqueta que no està molt content amb... Com ha funcionat l'Atlètic en aquest partit del Barça? Ja que, en teoria, hauria de ser una festa per tots els jugadors, hi ha 3 jugadors en particular que no vam poder gaudir, ni d'en sols, un minut. Sí, hi ha gent textualment el que ha enviat el Jordi Calonja, que diu que del Barça van participar els 20 jugadors i de l'Atlètic em van participar tots menys 3, que es van quedar sense jugant ni un sol minut. Ell destaca fonòmica aquesta comparativa, que diu que l'Atlètic ha marcat 3 goals i ha perdut 3 jugadors. Com dient una mica això que hi hem... I això també destaca que els pares es senten decepcionats i tristos, i també s'ha onzeïs els jugadors. Podrem després sentir les declaracions del director tècnic, de l'Atlètic, una mica explicant o donant la seva valoració... Tampoc és justificant, sinó que és donant la valoració que té el club i la seva opinió. I segueix el mail dient que el Barça ha marcat 2 goals, perquè van quedar 3 a 2, i aconsegueix que l'Atlètic ha marcat 3 goals, i ha perdut 3 jugadors, i aconsegueix que el Barça ha marcat 2 goals, i ha format 20 jugadors, que són els 20 que van jugar, i els altres 3 són els 3 que es van quedar sense jugar l'Atlètic. I acabo amb una frase que a mi personalment m'agrada molt, és molt reivindicatiu, que diu, els del Barça ens han jugat un gran partit, i ens han ensenyat per què són més conclucs. Aquí queda demostrat que 20 nanos han tingut l'apartament de jugar tots, i en canvi l'altre que ara demanem és l'Atlètic, que amb 7 jugadors a plantilla, 3 jugadors, que són l'Adrià Thermans, que el nostre l'hem tingut l'Adrià Thermans, l'Adrià Thermans, l'Oriol Jiménez i l'Adrià Calón, ja són els 3 jugadors. Queda demostrat que no estan contents, i els nens deu ser un... Sí, és un pal. Jo m'intento posar la pell dels nens, i surto d'allà, totalment enfadat, em poso la pell de l'entrenador, i també voleu guanyar un Barça, doncs també... també en el moment del partit, poder, quan va acabar el partit, segur que l'hi hauria agradat fer jugar aquests jugadors, però en el moment del partit, no tens res que el trenador es un Barça, i tu dius, doncs mira, ja ho entendran, i és una cosa que costa, són decisions que costen, i el director tècnic, el director tècnic de l'Atlètic Sant Just... El Carlos Cebrián. El Carlos Cebrián explicava això sobre aquest tema. Tens la banqueta, la banqueta era llarga, perquè el partit creia que l'havien de disfrutar als màxims possibles. En aquest moment hi havia 150 nens a l'agrada de l'Atlètic, de altres categories, i de la mateixa categoria que no ho han poder participar, i com a tot, la vida és... en aquest sentit és una mica dura, i és un càsting continu. Aleshores, depenent de com va el partit, hi ha nanos que juguen més, hi ha nanos que juguen més, hi ha nanos que no poden jugar, perquè en aquest moment l'entrenador considera, que això no és esport, i això és una competició, no és Disney. Aleshores ho sentim, però pensem que tothom ha de fer pinya, i això s'ha de quedar oblidat per la setmana que ve. Això no és Disney. Això no és Disney, això no és Disney. Jo tenia una entrada d'Esto no es bambi, però sí que una mica és el simil. Home, equip. Potser en dos parcells pots posar d'una para d'una altra, però ser un partit amistós, jugues contra el Barça. Tens una plantilla que tots volen jugar, això no és Disney, però... Sí, una mica. Bueno, bueno. Deixant-me banda això, el partit, el partit, com van a Jordi? Doncs va ser un partit que va començar guanyant el Barça, i van arribar els descans amb un 0-1 al marcador. I a l'inici de la setmana part, l'infantil, els jugadors de l'Atlètic, i hem dit que el seu entrenador és el Jorge Tostado, va reaccionar una mica, i va aprofitar un còrner al jugador Santana, va empatar el partit, una a una, al marcador. Per tant, ens veus a una part, go de l'Atlètic de Santana. Sí, i ja empataven el partit. També l'Atlètic va remuntar, i el Barça, amb un altre còrner, va aconseguir el 2-2. El primer de tot, l'Atlètic, es va avançar el 2-1, i el Barça li va tornar a un còrner, i es va empatar el partit de 2-2. Recordem que són infantils i jugadors de futbolonsa. Aquella es va aconseguir que el còrner, per posar-la, tenen feina. Casi sembla que no arribin quan s'entren. Tens el jugador que hi catalaposa. Sí, tens algun especialista que l'aposa música, com la nostra secció. Exacte. I bueno, per acabar, finalment, el 2-2, i gràcies a un gol de Sito, el jugador Sito, va fer el 3-2, i la gran victòria d'Atlètic davant aquest infantil del Barça. Doncs la veritat és que aquesta setmana, molt bona victòria aquesta d'Atlètic contra el Barça, per l'apartament esportiu, després amb aquestes cues, que encara hi ha més de 5 dies després, amb aquests jugadors i aquestes coses de gestió de vestió, que és molt difícil, i des d'aquí, però, a l'Adrià, que hem pogut parlar amb ell, a l'Adrià, i a com va venir, ja va dir que... Ja va dir que li agradaria jugar amb ell. No estava molt content. Avui, com el troquessin, no seria el dia de l'Adrià. Pau, ara, no, no. I també he dit que això que ha dit el Carlos Teprián, que intentaran recuperar, s'han de recuperar, a veure si és veritat, però tots els haurien d'ajudar i animar-los aquests 3 companys i continuar endavant, perquè aquest equip està fent una gran temporada, i, com hem pogut saber, quan hem parlat amb l'Adrià, porten 200 gols a favor, van líders, i no hi ha ningú que els pari, ni el Barça. Ni el Barça, ni el Barça als pares, que és realment... Ara ho has dit, i clar... No els ha parat ni el Barça. Sí, sí, es mereixen tot això que estan fent. Ara estan entrenant, estan entrenant aquest equip, i la veritat és que funcionen molt bé, i tot i haver-hi jugadors que potser no responen al que l'entrenen, o li agraden el camp, però poden tenir una qualitat impressionant, són jugadors que després d'entrar d'aquí importantíssims, d'entrar al vestidor, tothom té, tothom ha d'entrar... Mira, l'exemple més clar, José Manuel Pinto. José Manuel Pinto, és l'exemple clar. Sí, sí, i Pepe Reina va ser l'exemple. Perquè s'entén, perquè va... I un home molt estivat per mi, que és Silviño. Sí, sí. Sempre poso l'exemple jo, Silviño. Silviño era el tio de café i vestidor. Bueno, si no, que ho vejo a la feinata de Champions de Roma. Sí, el café i vestidor, no? Sí, sí. Molt bé, aquí m'he acolcat. Doncs repassar l'actualitat esportiva amb tots els equips atlètics amb aquest partit entre l'infantil i el Barça, ara és el moment que coneguem a l'Òscar i el José Luis amb els petits juguen a casa. Doncs avui els petits juguen a casa, l'Òscar i el José Luis. Dos nois de nou anys, del Benjamice de l'Oquel Sant Just, són... van a l'escola junts, el Saïd Montserrat, i van al curs de quarta primària, i el seu entrenador és el Roger Ribat, i avui els coneixerem aquesta, a la nostra secció. Hola, em dic Òscar, i en coneixereu a jugar a casa? Doncs Òscar, hola, i benvingut aquí a la nostra secció preferida. Tenim una debilitat especial per aquesta secció. Perquè tenim una debilitat per aquests nens que anem a parlar amb ells allà, a la bona aigua, i tots els dies que hi hem anat, t'obren el cor, t'obren, t'expliquen les coses, i és increïble. Els vam agafar, el dissabte els agafàvem, i sortien del partit, oi que sortien. Estàvem al bocata... Sí, sí, sí, sí. Recens sortits i... L'escència de l'esport, allà. És l'esperit d'anar a la bona aigua, i acaben el partit, i clar, els nois s'imaginen els protagonistes de la primera divisió de tots els esports, que quan acaben el seu partit, surten els dutxen, i els mitjans de comunicació, entre visteta. Doncs allà hi som tu i jo. Sí, estem allà, i els nens encantats. I aquest equip, aquest equip de l'Òscar i del Jose Luis, del Benjamin C. de l'Ocai Sant Just, que ells mateixos ens expliquen els nois que formen l'equip. Víctor Oriol, Dani, Pablo, Noa, Óscar i jo. I Artur, i Artur. Que es deixava Artur. Artur, però que l'Artur és el pitxit, ens van comentar, se'l deixaven, i ens va dir que era el pitxit el que portava més goals. El que portava més goals, sí. Ja que l'equip no portava una bona dinàmica, ja que l'Òscar ens va dir que havien guanyat dos o tres partits, pensant per els texors, no sabia si era dos o tres, però esperem que si vegin millorant i guanyant més partits. I això, i que com que deuen ser tan petits, els expliquem una mica què i la tàctica, com us posicioneu dintre el camp, davant des i defenses. Tenim davant des i defenses i ens hi posicioneu. I aleshores, però no hi ha un que jugui més obert, més... no, hi ha davant des i defenses, recordem que el que hi ha al porter, després ells ens parlen del porter, i al porter hi ha quatre jugadors, com futbol s'ha d'anar una mica. Sí, i si volem preguntar, què és el que li agradava d'aquest esport? Doncs perquè és un apart, també perquè és divertit, tens molts amics, jugues, et diverteixes, i d'aigua el perdre o guanyar. L'important és jugar en equip. Per exemple, per senyor José Mauríño, des de ràdio d'Esvern, el José Luis, jugant en equip... Jugant en equip, jugant en equip... I unes importes i espèrcies guanyen. El José Luis, que ha sortit del partit, de quan havies quedat. Home, mira, si tenim seguidors aquí, fins i tot a la fora de la ràdio ens veuen a salud. Una sanjustenca de tota manera, eh? De tota la vida, de tota la vida. Doncs el José Luis, això donant mostres del que és l'esport, el que és l'essència de l'esport, acaba el partit, no ens vam voler dir quan havien quedat, que havien perdut. Hi he fet declaracions, res de lleis del silenci. I va ser, vam agafar l'Òscar primer, i el José Luis, el veure això va vindre ràbidament, i ens... clar, vam trobar, encant, superlògic, dir-li, José Luis, tu també has de sortir aquí. Doncs, a l'Òscar i al José Luis, que sempre tenim la pregunta obligada per ells, què us diu l'entrenador abans de sortir al camp, quines són les consignes? Que com si sortiesi un 0-0. I no dona igual el resultat que ens divertim, i que si perdem dona igual, que potser que la remuntem. Què més us diu l'entrenador? Alguna cosa que ja t'han recordit? Que la fan sent bé, que quan tinguem algú al costat, que seguim, seguim, seguim, i no ens rendeixen, ens rendim, i tenim que estar sobre d'ells, amb la mà, i tenim que donar cas, perquè faci malament. Pressió, pressió als rivals, perquè no juguin còmodament, de bona defensa, i no rendir-se, com molt bé diuen. Sí, sí, realment, tenen les coses clares, l'Òscar i el José Luis, i a mi m'apassiona, poder parlar amb aquests nens, que et diuen les coses tal com són, tal com rajen, com la Tanya, la setmana passada, i m'ho passo molt bé. A veure qui l'indiscoverim, la nova joia de la corora aquí de Sant Jordi, a veure qui és el següent. De moment l'Òscar i el José Luis, això del que parlàvem abans, del porter. L'important és aquest porter, en aquest esport. La portaria ser tan petita, no? És una mica perillós, però la tan protegida això és un pel incòmode, i és fonamental el porter, decorar els partits per evitar les derrotes. I que és un esport, que el porter, el segon important, a vegades hi ha un porter suplent, que pot estar-se anys sense jugar directament, hi havia un porter suplent a la primera divisió d'oquei, que portava tempurada sense jugar directament. Aquell sí que era el Silviño, la veritat, que estava allà. L'Àscar, t'ho vas rancorar. Aquell sí que era. Imagina't un segon porter, perquè és molt difícil que es lesioni un porter d'oquei, i el segon porter fa pinya directament. Ara està preparat per qualsevol moment, si és un any o un any, dos. Doncs a l'Òscar va ser el que ens va explicar exactament per què és tan important el porter en aquest esport. Una mica perquè no... Tu veus que he ocupat tota la porteria, després, perquè quan surtes, tu veus que no hi ha fet mal, però hi ha alguna per què no està coberta de protecció. Va, difícil fer gol, difícil. Ens podries molt petites, el porter, a voltant molt, les proteccions. Has de ser un autèntic mac de l'estic, per esmarcar... Algun dia ja parlarem d'aquest esport, a veure si podem dir una pregunta a portar el nostre amic, el Marc Poy. El Marc Poy, és veritat. També coneixem el Jordi de Juan, que també juga... El segon equip del Barça. I aleshores, la pregunta era obligada, si el porter és tan difícil fer-li gol, com se li pot fer gol al porter? Relatejar-lo. Fer-li un gancho o alguna tècnica o alguna cosa, perquè es mogui i deixi un costat lliure. Com he dit, autèntics macs. Relatejant-lo, com si fos tan fàcil... Uns cracs, sí, sí. Uns cracs que ho entrenen, fan passes a l'entreno... Fan passes, practical, passes, però no ens recalcar. El Jordi ha dit que practicaven treno i ens diu l'Òscar, els passes. Els passes. Malament aniríem, si no es practiquessin. I ha dit que ens han dit que entrenaven dimarts, si dimarts, dijous i divendres. 3 dies a setmana, uns nens de 9 anys. A més, el partit del cap de setmana. Realment aquests cracs, de l'oquei, una... per mi des d'aquí un mèrit espectacular i donar-li molts suports des d'aquí, si ens estan escoltant. I com cada setmana recalquem amb l'oquei Sant Just, la feina que s'està fent, que és una feina increïble també, a través de la web. A cada setmana hi ha les cròniques de tots els partits, el Twitter... Estem fent una feina brutal. I nosaltres també tenim d'habilitat per l'oquei i ens aran molt i intentarem portar jugadors, entrenadors i conèixer més aquest esport aquí a Sant Just. Sí, sí, perquè clar, quan parlàvem amb aquests nens, és que clar, fer una gràcia amb els patins, a l'estic, clar, té les seves coses, té les seves... No és com el futbol que agafem aquí, ens posem a jugar amb la pilota de paper, sinó que té les seves que es coneixen i la gent és una malalta amb els seus patins, amb el seu estic, l'estic de la punta, no sé què, amb la marca, aquestes cosetes... És un esport complicat. Amb molts aspectes. I cadascú té les seves d'habilitats per cada coseta, hem incorporat, la setmana passada a la Tània, feia patinatge, i feia patins, i feia voltarret, i feia sals, i aquests se deixen amb els patins, la setmana que ve. A veure què portes. A veure, aquí trobem patins que facin alguna cosa més, perquè dèu n'hi do. Doncs aquests són els nostres petits, els petits que juguen a casa aquesta setmana, l'Òscar i el José Luis, que són els nostres grans, que no són grans d'edat, però sí que són uns autèntics cracs, que són el polmarín i l'Edmond, que els trucarem tot seguit. I Carme Tanimal, el polmarín, ja en directe. Polmarín, bona tarda. Hola, bona tarda. Estem parlant amb el polmarín, que té 13 anys, que viu aquí Sant Just, i que a la categoria de menors de 15 anys, ha quedat campió d'Espanya. Dos cops, amb 10 i 12, i 5 cops campió de Catalunya. Amb 8, 9, 10, 11 i 12 anys. O diem alguna mentida, pol. Bueno, tot veritat. Tot veritat, no? És un currículum que, amb 13 anys, m'ha impressionat. M'ha impressionat veure a dos anys campió d'Espanya i 5, 5 de Catalunya. Com és possible? Com és que practiques les ales que practiques? Els teus inicis, quin van ser, en el món de l'esquaix? Bueno, primer de tot, el meu pare va començar a jugar a esquaix, a Can Mèlic, a Sant Just, i em va dir que si volia entrar, i vaig anar a provar-lo, i em va agradar tant que... Digues, així estic. I ha sigut constant, no? Et va encantar, perquè estàs tot el dia practicant per això. Quants dies entrenes, pol? Quatre. Quatre dies a la setmana, quines hores? Una mica, d'explicar... Bueno, de millons, de 6 a 9, dies març, l'entreno, bueno, faig una mica físic, dimecres en tècnica, de 8 a 9, i digueu, si li vendràs, de 8 a 9 també. Però avui de 6 a 9? No, dies març. Avui és el dia d'escanç. Així dilluns, té temps de 8 a 9, escolta el programa, juguem a casa. Exacte. Ara, així m'agrada. I explica'ns una mica, aquest últim any com està sent, també la teva relació amb Ledmond, que ara s'anirà a l'europèu, els dos sou del club de Camp Mèlic, i una mica aquest últim any, que ja tens 13 anys, i ja t'estàs apropant, diguéssim, aquesta categoria de menors de 15, com veus de cara a un futur? Bueno, aquest any està sent una mica més dur, perquè el canvi de categoria és més gran que jo, m'està costant bastant, i amb el Ledmond em porto bastant bé, i molta sort per allà a l'europèu. I això que has dit de jugadors amb menors de 15 anys, que parles de la que jugues amb menors de 15 anys, i tu tens 13, no? La diferència física és brutal, no? No ho notes a pista? Sí. Molt bé, i... I de físic, fas molt de física específic. Una, és clar, m'has dit, de dimarts de 6 a 9, que 3 hores a la pista d'esquadra, explica'ns una mica els exercicis que fas, i aquestes coses bé. Pensa a nosaltres, jo particularment a l'esquadra el coneixem, com a molt de jugar un diumenge cada dos anys, i aleshores que la tuntre anar durant 3 hores seguides, en pol, què fas durant aquestes 3 hores? Quina... què et prepares en els entrenaments? Bueno, començar a la primera hora o així, doncs practiquem els tils, com té paraleles, creuades i tal, i després comencen ja com a córrer, fer cinta vegades abdominals, traccions, peses, i això, i l'última hora, vegades sent partits. I qui és el teu entrenador? Oriol Sàlvia. També és de Sant Just, no? Sí. També ha sigut campió d'Espanya i... Sí, d'Espanya i això d'això. I a l'Oriol és el teu entrenador i l'entrenador de Letmon, oi? Sí. Vull dir que compartiu entrenador, compartiu entrenador i persona que us ens trobés. I, Pol, dintre de l'esquadra, què creus que és el més important? Bueno, doncs tindrà cap, si s'ha de pensar-hi bé a la pista i físic. El físic és molt important en els cuisos. Molt, molt important. És com un partit quan t'he durat determinada o es depèn dels punts? No, depèn dels punts com el tenis. És igual com el tenis, la puntuació? No, són el millor de 5 sets i cada set es fa 11 punts. Ah, vale. 11 punts cada set. És que no ho coneixia, per això vull saber-ho. I aquí dintre de Catalunya, Pol, a Letmon després també ens ho explicarà, però aquí dintre, ells hi van 3 nois a l'europèu, no? Vull dir, hi ha molta, no?, tradició de l'esquadra i hi ha certes nois igual que tu, que dintre d'Espanya, diguéssim, són els que més destaqueu, oi? Sí, bueno, els quadres aquí a Catalunya, junyores practiquen molt, molt jugadors i... Bueno... I ara, amb el teu pare, el guanyes o què? Si vas començar amb ell, ara no sé si el guanyes. Clar que sí, és fàcil. Fàcil. No sé si t'has t'escoltat per aquí darrere, però... Mare meva, doncs això és un repte, eh? I ja no hi ha cap opció de que et guanyi? Eh... no. I lluitar algun punt, això? No, si hi ha algun punt, sí, per al meso, eh? Però a part que et deixo, eh? Vigila el que dius que ho portes a la sang, eh? És la seva sang i, per tant, segur que... tècnica i qualitats són del teu pare. Vigila el que li dius que moltes coses són del teu pare. Bueno, el meu pare ha molt de qualitat, més que ningú. Aquí tirant... És tot teu, no? El mèrit és teu. Sí. Molt bé, Pol, molt bé. Molt bé, molt bé, el Pol, un crac, la veritat és que... i, Pol, una altra cosa, una altra coseta. A l'esquaig, dintre d'aquí de Sant Just, on es pot practicar? Amb pistes d'esquaig només hi ha a Can Mèlic. I aquí, a Can Mèlic, quanta gent soca el practiqueu? Quant de gent creus que... Bé, júnior som 3 o 4, i hi ha gent gran som uns 30, o sigui. Oh, d'un i dos, 30. Força gent. Doncs molt bé. Perfecte, Pol. Doncs des d'aquí et desitgem el millor. Ara, què t'espera ara, fins ara, fins ara? Fins a l'estiu, quins campionats et queden, quines reptes? Doncs després de la setmana Santa, tinc un campionat a Digo. Subdisset, o sigui, amb nois de 17 anys. Subdisset. Subdisset, i recordem per què més? Llavors, després, tinc un campionat de Catalunya i Copa d'Espanya. I preveus bons resultats? Això espero. Sabeu que sí, que ets un crac. Objectiu, objectiu de moment és no baixar de l'1, no? Sí. Molt bé, Pol, molt bé. Doncs, felicitats des d'aquí. Felicitats que segueixis. Que si a vegades no es pot aconseguir l'1, no es pot aconseguir, però entren a cada 4 dies com entrenes. 3 hores, alguns dies fins i tot. Això és un mèrit. Ei, no menys tinguis el teu pare, home, sisplau. Hola. Sisplau. Pol, molta sort, des d'aquí juguem a casa et deixem moltíssima sort. Moltes gràcies. Adéu, Pol. Doncs, el Pol, un exemple més de com cada setmana tenim aquests cracs aquí a Sant Just. No parlem de descobrir a cracs primer el Toni Bueno, el Padel, David Ventura, Bolsala, i ara el Pol, i desagradament el Edmond. El Edmond, sí, sí, ara parlarem amb l'Edmond, però després d'un ve l'altre, perquè clar, el Pol, el Pol diguéssim que regna o diguéssim que avui és el número 1, té 13 anys, i és el número 1 fins a la seva edat, però, clar, és que darrere del Pol, o després del Pol hi ve l'Edmond, que diguéssim que tu ara agafes... El Edmond té 15 anys, no? El Edmond en té 15. I al Edmond ha quedat ara amb campió, ara podrem parlar amb ell, però ell ha quedat campió d'Espanya també. Per tant, i va, primer el Pol, i després l'Edmond, i tots són d'aquí de Sant Just. Amb el mateix entrenador, les mateixes instal·lacions, tot d'aquí de Sant Just, tot de la casa. Tot de la casa, i se'n van a Vigo, i d'on ets de Sant Just? Doncs això, que amb l'Edmond estem intentant, estem intentant localitzar-lo, i ell mateix ens ho explicarà. Ara el Pol se'n va a Vigo i a explicar. No, jo vinc de Sant Just, i diu anar, com a l'altre, no?, com l'Edmond. Clar, són els dos del mateix poble, i deixant el currículum que estan deixant. D'un i dos, d'un i dos, al rastre que van deixant, perquè clar, tot el que deixa l'Edmond, el Pol ho va recollint amb el mateix entrenador, i la veritat, a l'Esquadra, que és un esport... a l'Esquadra és un esport que no... que no és molt conegut i molt practicat, a nivell professional, saps?, que és un esport que sembla més... jo em col·lec a més d'un, que se'n va al gimnàs, i ja aprofiten i se'n van cap a la saleta d'Esquadra, a veure que se'n va al gimnàs. I per allò per passar a l'estoneta, però, home, el Pol és un crac, directament, sacrifici entrenus, quasi cada dia, vull dir, que... Cada dia, a menys dilluns, és que... és un metge constant dels entrenaments. I, a l'Esquadra, cada dia, es podrà distreure amb el programa Juguem a casa, de 8 a 9, aquí, a Ràdio d'Esvern. Doncs, mentre intentem localitzar l'Edmond, mentre la Carme fa mans i mànigues, una cançó, com vam descobrir ja fa unes setmanes, de pats a inter, aquesta vegada es diu tanta glòria, tanta futbol, i primer us la deixem sentir, la deixem tastar, i després us explicarem del Neix. I després vine el Diego, i toca'mos el cielo, nos trajo la copa cumpliendo su sueño, y cada garganta grito en cadesquina, es un sentimiento, vamos, Argentina! Tanta glòria, tanto futbol, es plegado por el mundo, y en cada gol, La pasión y la emoción. Sigamos gritando, sigamos creciendo, sigamos confiando que al fin ganaremos. Es nuestra bandera la que defendemos. Mostremos del mundo que juntos volemos. Tanta gloria, tanto fútbol, explica... Una cançó que la va patrocinar la servesa Quilmes d'Argentina per donar forces i animar la selecció d'Argentina del Mundial 2002 de Corea i Japó. Un mundial que va ser una mica ineït, perquè va ser el primer mundial de l'història que es va jugar fora d'Europa i d'Amèrica. Era el primer d'octubre que anava a Asia, el Mundial. Corea i Japó. És el famós de les semifinals, no, quarts de final, no? Quarts de final d'Espanya. Gammul, el món és un egipci, el nom és bastant incominciable. El línier, que tenia la molla, no? Sí, ens va robar clarament el partit. Però, bueno, això és un mundial on també va ser la primera història per compartir seu, que va ser que, en aquest cas, Corea i Japó, era el primer cop, i destacar el guanyador d'aquest mundial que va ser Brasil. En Ronaldo, no? En Ronaldo, el millor jugador i pitxitxit d'aquest mundial. La final contra Alemanya. I, bueno, aquesta cançó és la línnea una mica d'Argentina en el Mundial 2002, i no els va ajudar. Ens va ajudar perquè van entrar al grup anomenat de la mort, que van dir, i era Suecia, Anglaterra i Nigèria. I vam guanyar el primer partit de Nigèria, van anar a perdre contra Anglaterra, i van empatar a Suecia. No es van ni classificar per 8 anys de final. I va ser una sensació molt gran, i amb jugadors importants, que amb molt de renom, com pot ser el porter, ja d'una certa atarà, ja, que era la Nica Lluny, el Mono Burgos. El Mono Burgos. Mono Burgos defensar la porteria del vice-celeste, no? Amb la gorreta. No se la treia mai. També, Roberto Ayala, l'ex-jugador del València, un gran defensa. Va ser acabar de deixar els tacks. A Simau era a Simau. No, era... Va trepitjar un carnisser a l'Uxavi Lombard. Juan Pisserín, també tenim. També tenim el Juan Pisserín. Home espectacular. També, l'actor d'entrenador espanyol, Poquetino. Aquest sí que ja és, no sé si... Com els que t'agraden a tu, Marc Comaterazzi. Una mica, Walter Samuel. Walter Samuel. Encara, jugador de l'inter, i en alguns partits, com a titular. Walter Samuel, encara. Com a titular. O sigui, que... Jugadors, no, l'Eversanetti, no és per una. Ah, i ara ve molt gran. Torna-la a dir, sisplau. Gavriel, batigol, batigol. I també, com no, el gran capital d'aquí, la Brugita. La Brugita Verón. I així també anomena el Cholo, l'actualador de la lenta Madrid. Aquest sí que repartia, eh? Aquest sí que repartia. També Pablo Imar, Quili González, aquest jugador d'aquest extrem esquerre, i Hernán Crespo, una plantia que no va a poder lluitar per res. I Dirigida... Ostres. El gran Marcela Vielza. Marcela Vielza, que aquest sí que m'ha immoritat. Ara, amb los leones, fer una feina espectacular. Mira que en aquella època està molt criticat. Era, ara, estar mostrant tot, tot el que entenc, que està traient d'una aquí d'un suc, aquest al·lètic, brutal. A les eficaça part. Un al·lètic, sí. Una al·lètica, mira, fent un simil així, mal fet. Aquí, en aquesta Argentina, tenien Hernán Crespo o Batistuta, que potser el Llorente d'ara, tenien al mig del camp... Qui podríem comparar a dia d'avui amb el Javi López? El Javi López. Verón, no? Brujita. Brujita Verón, s'havia el Javi López de dia avui. I Amore Vieta, sense dubtes, hi havia Walter Samuel, no? Una miqueta, una miqueta, sí. I Algorca, s'havia el Mono Burgos. Mono Burgos, Mono Burgos. Doncs tanta glòria, tanto fútbol, la cançó de l'Argentina patrocinada per la Cervesa Quilmes, aquesta cançó que va servir a poc, però és una cançó que hem descobert, que ens agrada molt i us la fem saber, i us deixem reu un minutet més amb aquesta cançó, perquè ja anirem ràpidament després amb Ledmond. Un minutet més perquè la disfruteu. És un sentiment... Vamos, Argentina, Tanta glòria, tanto fútbol, desplegado por el mundo y en cada gol la pasión y la emoción. Tanta glòria, tanto fútbol, desplegado por el mundo y en cada gol la pasión y la emoción. Tanta glòria, tanto fútbol, desplegado por el mundo y en cada gol la pasión y la emoción. Tanta glòria, tanto fútbol, aquesta cançó espectacular, boníssima, Edmond, bona tarda. Bona tarda. La sentit o no? Sí, la sentit. T'agrada o què? Sí, està bé, està bé. Bona cançó, puja els ànims. Home, i tant. Si al final és millor que el de l'Argentina de l'any 2002, segur que puja els ànims. Tenim el telèfon, el Ledmond López, és jugador d'esquadra que hem de parlar amb el polmarín, que té un currículum espectacular, però... L'hem pogut dir nosaltres, però és que Edmond, el teu, si el comencem a dir, no s'acaba, em sembla. Tinc bastants perfels, bastants bons resultats, hi ha més millors carats, més importants, però sí, sí. Tinc moltes coses importants. L'últim i així més destacat, aquest... el 1, 2 i 3 de febrer, com m'explicaves, campió d'Espanya, no? Campió d'Espanya subdineu, sí. Subdineu amb 15 anys i, a les hores darrere teu, subquince, és el polmarín amb 13. Això és una mica la continuació d'aquesta saga de... jugar d'orassos, d'esquadra... Aquí a Sant Josquet és Sant Josetmón. O podés el gran míster que teniu. Com és, això? Jo crec que és el míster que tenim, que és el que ens apuya tots els dies, quan entrenem, ficava molt d'esforç sempre, tot quan entrenem, això. I també, bueno... Els pares, també, que són els que fan un gran esforç, però tot podria apujar al meu entrenador, que és el que... Gràcies a ell, estic aquí. He arribat a on estic ara. Una pregunta. En coincidiu en algun entrenament, el pòlito, o no només separat? Sí, no, coincidim. Perquè entrenem per la tarda i... ens veiem així, ens veiem, però no entrenem junts. A casa que ens contraim per la seva banda, però ens veiem bastant sovint al club. Si l'Oriol Pot està pendent dels dos, una miqueta. Sí, sí. I, bueno, perdó. Això que has dit els pares, molt important, els pares, que t'apollin, els recolzin... Sí, clar, si no tens els pares, tot això tampoc seria possible, perquè són els que t'apollen a tots els campionats, són els... Sí, són una part molt important. Allà on arribes tu, Eiji Són, no?, per tu, una mica? Sí, sí. El pòl, el pòl, el pòl, deia que ella havia començat en l'esquadra del seu pare, que abans jugava al seu pare. Tu com vas iniciar-te? Jo vaig iniciar-me també, una mica per muntes pares, i em van apuntar l'esquadra al pare i al tenis. I llavors, però sí, em van ser muntes pares també, que em van apuntar. Quin motiu va ser el qual vas escollir l'esquadra i vas deixar el pare i el tenis? Perquè era més competitiu, i a mi m'agrada competir. També a l'esquadra té molt de sacrifici, i a mi el sacrifici m'agrada, se m'agrada patir a la pista. El pòl destacava això, la importància del físic. Tu també, i segur que com més grans us feu, més important deu ser, no?, tu fas moltes sessions físiques, i jo conec el Gilbert, que el Gilbert també... El Gilbert és un entrenador personal de Can Melli, que crec que et fa la puesta a punt, que li dirien els mecànics. Sí, sí, és el meu entrenador físic, i em posa sempre a punt, em porta a tope tota la tu, i és una part molt important a l'esquadra, perquè els partits són molt llargs, molt durs, molt intensos. I competir amb edats diferents, jo costa més de... Es nota molt la necessitat física. Adéu a l'alçó físic, i és d'entrenar molt. Recordem tothom que estem parlant amb l'Edmond López, que té 15 anys, que és campió d'Espanya, sub-19, i ara Edmond Dijous, és Dijous, si no ho dic malament, te'n vas al campionat d'Europa europeu a Finlàndia. No, vaig al campionat europeu a Oporto. Ah, al Porto, al Porto. A Finlàndia és un factor més. És a dir, a les hores, perquè la gent ho tingui clar, i jo també, que jo no tinc clar. Te'n vas al Porto, aquest Dijous o Divendres, que és a l'europèu. L'europèu, sub-19, i dintre d'obert, me'n vaig a l'europèu sub-17 de Finlàndia. D'acord, i la diferència, o què n'esperes una mica de cada un? El sub-19 espero... Bueno, serà molt, molt dur, perquè són gent que tenim molt més força que jo, però et donarem tot. I al sub-17 veig un campionat molt competitiu, que tenim moltes possibilitats de guanyar. Perquè és un campionat bo, i tenim... Estem en gran nivell. I crec que ara, no sé si ha sortit del fisioterapeuta, estàs recuperant-te d'algun problema, o alguna cosa? Sí, el passat cap de setmana vaig tenir una lesió, em vaig fer una retrobarfeabilitat a l'abductor. I ara ja estic recuperat del tot, i ara ja estic entrenant a tope, per al aeroporto. Ja està a tope. I què has fet, sessió d'afició, aquesta tarda, una mica? Sí, he entrenat i després he anat a afició, que em redacto i em toques tot. Aquí també és en Just? No, a Corneia. Sí, és que ja sí, és tota la casa, ja. Ja treu la casa de la filla. I ara vull ficar aquí una miqueta... fulèmica, no?, però una miqueta de mar. Sí, l'aigua al vi, no? Sí, sí. I és, què passarà? Què passarà quan Paul Marín i Edmund coincideixen en un tornets? Bu... No he mullat, no he mullat. No hauria passat res perquè ens portem bé i així. No ho dubto, pas, sinó temes esportiu... A la pista, no? Dos jugadors de Sant Just, el mateix entrenador, entre el mateix jo, coincideixen a vegades, què pot passar? Si és el tema físic, potser es pot decantar més? O com creus que n'hi hauria? Penseu que el Paul té dos anys menys que jo, i... Clar, clar. No, això ja... Tinc més capacitat física, però el Paul està a un nivell impressionant. Per la seva edat, jo a la seva edat no he jugat igual que ell. I, però, clar, ara... Ara, per ara, amb dos anys de diferència, es noten molt. Clar, en aquestes edats, 13, 15... El físic es noten. Sí, sí. De moment, és una mica el que marca la línia i la pauta, i hi ve darrere, però vigila... No et quedis assegut... Com es diu en castellà, es diu, senta-vos laureles, assegut en els llaurers, per al Paul, que ve per darrere... El Paul pensa que mira si ho té clar, que diu que el seu pare el repassa. Vull dir que... Que tinguis clar que el Paul ve fort, per darrere, també. No, sí, sí, sempre... Ja que em miraven a tots. Molt bé, Edmond. És molt important aquest bon companyeris, mentre els dos... que es portin bé, i això és important. Segur, segur. Clar, i segur, segur que l'Edmond... Home, és que entrenem un campió d'Espanya. Si entrenen junts, cada dia un entren amb un campió d'Espanya, amb l'altre, un és campió d'Espanya subquince, i l'altre, subdineu. I, aleshores, això els fa millors, una a l'altra, segur, és així, o no, Edmond? Sí, sí, home. Sí, sí, és que et dono molta motivació... entrenant amb gent que també és molt bona, perquè si fos més dolenta, no aniries tan motivat. I jugar amb un campió d'Espanya, com a Paul, és... un gran orgull. Doncs clar que sí, Edmond. La veritat és que des d'aquí volíem trucar-te abans que marxessis cap a l'europèu, jo em pensava que era a Finlàndia, però a Finlàndia a Passefret hi aniràs d'aquí un mes. Per tant, molta, molta sort, aquest divendres, quan marxis cap a Porto, és el subdineu, vull dir, que servirà, no?, per aprendre i per agafar una mica de rodatge i a veure com és això, un europeu, perquè hi havies anat abans en algun europeu? Sí, sí, l'any passat vaig anar a l'europèu subquince a Alemanya, doncs que tinc l'experiència d'això, però un subdineu m'he fet i serà una bona experiència per formar-me i veure com és tot. I a veure si a Finlàndia pots proclamar-te, com a mínim... A veure, si a Finlàndia l'Edmond es proclama. Edmond, a veure, has de fer una promesa d'aquí, si a Finlàndia et proclames campió d'Europa o subcamp... Per equits, eh?Ah, per equits. Hi ha dues persones més que juguen amb mi, però són tres catalans que són molt bons, que també estem en gran nivell i jo crec que tenim moltes possibilitats. O sigui, podeu quedar campions d'Espanya.Campions d'Europa. És a dir, a Espanya et queda campió d'Europa. Exacte. A Espanya tots amb la selecció catalana i amb l'integrant de Sant Just de l'Edmond. Escolta, si guanyes Edmond o si arribes a la final, vindràs aquí a l'estudi un dia o no? I tant, i tant. Té un dubte. Perfecte, després t'esperem i segur que... Doncs ja està. Molt bé, molt moltíssimes gràcies. Molta sort amb aquests dos campionats. Gràcies, gràcies. I que vagi molt bé, d'acord? Adéu, bona nit. Adéu, bona nit. Quins dos cracs tenim aquí, a Sant Just? A veure, a veure quin millor. Un partit, un partit d'entre els dos. De quins any ets ja quan el físic ja no l'ha quedat ni tant, no estic del partit, potser veuríem un bon escuatge. I a l'entrenador, l'entrenador salió a caure a la bava. Som-hi. Oriol, a l'Oriol, que és de congnom, l'Oriol entra aquí a Camp Mèlica, amb el Pòl... Oriol Sàlvia. A l'Oriol Sàlvia, que entra aquí amb el Pòl i amb l'Edmond, salió a caure a la bava, diu, que clar, si et treuen dos capvets d'Espanya, i amb tots els altres que hi deu anar darrere, que no estan ni ballars, però clar, és aquesta petita diferència. El Pòl i l'Edmond, que, a la veritat, m'agraden molt poder parlar amb ells i poder veure com aquí a Sant Just tenim jugadors, tenim esportistes reconeguts... A tot arreu. Sí, a tot arreu, a l'Anil. I que se'n van per tot Europa, ara, com és a l'Edmond, a fer valdre el seu nom i a fer valdre el nostre poble, a Europa, l'Edmond, portarà Sant Just a Europa. Són les 8, 55 minuts d'aquest quart dia de juguem a casa. Recordem que ara us trobarem... Nosaltres us trobarem, també, a faltar, però fins al dia 16 d'abril no tornarem entre la setmana Santa i el dilluns Sant. També no tornarem fins al dilluns 16 d'abril i, per tant, nosaltres us trobarem a faltar. Ara falten 4 minuts, perquè siguin les 9, és el moment de fer el repàs i l'agenda d'aquest cap de setmana. Subiendo pa'bajo, bajando pa'arriba, Perdiando imperdibles que tú no querías, que a gusto en tu conchón bañado en sudor. Me encuentro a la luna que estaba dormida, Estás no sonora, pregúntale al día que vamos a hacer hoy para darle color. ¡Eh, chiquirón! Todos los días son chiquirón. Todos los días son chiquirón. Todos los días son chiquirón. Todos los días son chiquirón. ¡Eh, chiquirón! Todos los días son chiquirón. Todos los días son chiquirón. Comencem amb aquesta agenda pel pròxim cap de setmana comencem pel fútbol s'enjuus que jugarà contra el Pastrana en la jornada 26. I el saun equip del fútbol club s'enjuus juga contra la fonsanta Fajó. L'hèric de s'enjuus intentarà tornar a la bona dinàmica amb el partit d'aquest cap de setmana contra el col·legi alemán. I el primer equip del fútbol sala, després d'aconseguir una nova victòria aquest cap de setmana, ho intentarà un altre cop al camp de les Plugues, un partit que... Derby. Derby vibrant, eh, d'aquests dos equipassos. També el saun equip de fútbol sala vol dir que la mala ratxa a la pista del Sant Boi dissabte a dos quarts de quatre. I per el que fa el bàsquet, el club bàsquet s'enjuus masculí, juga al camp del Riera, al Riera Cornallà. El primer equip femenina de bàsquet s'enfuntarà contra el Barça, aquest diumenge a dos quarts de sis, contra el Barça. Sí, diumenge a dos quarts de sis al Barça, que recordem, és un pacte que van fer, a principi de temporada, bàsquet i Barça, i bàsquet Sant Feliu, i el Sant Feliu va vestit de blau grana. I, finalment, per acabar, l'oquei s'enjuus ja al Boi, i per començar l'oquei s'enjuus jugar a casa, aquest dissabte a dos quarts de vuit, dissabte a dos quarts de vuit, l'oquei s'enjuus contra el Tona. I per acabar, les noies del Boi, de les quals som molt fans, els juguen a casa contra l'Olof. Doncs això és tot, això és tot per avui. Arribem a faltar en dos minuts perquè arribem a les 9. Els Bongo, Votraco i Audiuan, tots els dies sale el sol, xipirón. Avui serà anat, d'avui te nou és l'hora que se'n va al sol, per darrere l'apenya del Moro. Avui l'hem vist, avui l'hem vist, el sol, que aquests dies no el teníem aquí al plató. Doncs els Bongo, Votraco i Audiuan, tots els dies sale el sol, demà tornarà a sortir el sol, i nosaltres ens tornarem a veure el dia 16 d'abril, dues setmanes de parada per tornar encara amb moltes més ganes. Molt bona setmana Santa. Us esperem per la bona aigua. El Camp Municipal del Sant Just, aquest cap de setmana, veiem partits i vivint el poble, com ho fem que a setmana aquí els diuns, quan la juguem a casa. Molt bona nit.Molt bona nit. ... La negativa aquí cometa el xipirón i es colobona Votraco, senyores. Ahà! Otra tapita, mà. Soñando en tus tragas, perdiendo la vida, cruzando fronteras que no eran prohibidas, hagamos el amor. Fluyamos tu y yo. Que noche más corta que nunca termina, que ganas de verte y comerte la vida y ya llega a ver el sol. Ara escoltes ràdio d'esper. Sintonitzes ràdio d'esper. La ràdio de Sant Just. Durant el 8.1. Ràdio d'esper. Durant el 8.1. Ràdio d'esper. Durant el 8.1. Alfred Divert no el trobem per enlloc i al més que ve les nòmines seran més baixes, però aquesta setmana torna a haver-hi vers a Madrid i al Montsatura. Durant dues hores voleran cerveses, entrepans i que et xupin no tothom, d'acord? Però en una part molt majoritària de la població estarà pendent de la pantalla, ràdios diverses i fins i tot... Comentaris a Twitter, pendents de la història que es decideixi, en un camp de futbol. Que en Gossiu juga la vida, ja ho sabem, però per uns moments, fins i tot ho semblarà i si sumaran declaracions creuades en rodes de premsa, venjances i valors que transmeten unes actituds o altres i moltes coses més, ja ho sabem. Alguns al camp, uns altres a casa o al bar i de 10 a 12 aquí més que menys estarà pendent del partit, així, amb majúscules. Sortiran els típics amics que recordaran estadístiques, mítics, insults als hàbitres i altres clàssics de partits d'aquesta mena. I entre mig ja t'has plegat algú o altre, dirà que no n'hi ha per tant, que és un partit de futbol, només un partit de futbol, i tindran tota la raó del món, però sí, el mirarem igual. Bona nit i benvinguts a Sant Les Mil. Aquest Dani Leire ens recomanarà un parell d'exposicions, ens parlarà de la d'Impressionistes, el Caixa Forum i també la de Barcelona Col·lecciona, menys coneguda, potser, a la Fundació Francisco Gòdia. A més a més, ens parlarà de la pel·lícula en Déu Salvatge, que ja fa temps que s'ha estrenat, però ens explicarà per què val la pena. I, a més a més, se'ns recomanarà un cicle de conferències que fan el CCCB. La dictòria avui ens parlarà de les diferents confirmacions musicals que hem sabut aquests últims dies de cara als festivals d'aquest 2012. Per exemple, l'actuació de Pálpels Sòs, els primers noms d'Espanya, i també els nous caps de cartell compartits del Primavera Sound, amb el BBK a Bilbao, on destaca, sobretot, de Cure. I, justament per això, avui he triat aquest grup mític per rebassar una mica la seva història. I acabarem el programa amb la secció de personatges de la Leia. Avui, amb Hugh Hefner, l'inventor, atenció de Playboy. Tot això ara mateix aquí, al Són les Mil. Ara estàs així? Són les Mil. Ara estàs així? Són les Mil. Espavila, faràs tard. I aquesta melodia ens indica que és moment de sala de la Irene, molt bona nit, Irene, què tal? Bona nit, Carme. Avui hem dit que tenim una mica de tot, eh? Ens porten...