© 2014 Ara sí que sí, ja tornem a ser aquí, avui és divendres 4 d'octubre, això és un altre cop, habitants de Sant Just, d'Esver i extra Radis, el juguem a casa! Ueeeeee! Avui, com sempre, amb tota la informació local, el Sergi es portarà la crònica de l'Atleti, parlarem amb l'Helena Espona, no desvetllarem quina esport practica, dansa contemporània, parlem de loquet, bàsquet, tot bolsa, una mica de tot, com sempre, potser fem un repàs de què va fer el Barça, la jornada de Champions i en Nil ens portarà una secció rara, no sé exactament de què anirà, i la Rita ens parlarà de l'esport de l'Helena Espona. La jornada de l'Atletic, amb Sergi Fernández. Sergi, aquest cap de setmana ha tornat a jugar l'Atletic? Sí, l'han jugat fora, a casa del Cagàs, i un partit, bastant bo, a fer el club d'Aquí de Sant Just, i el partit va començar amb una clara dominant del Barça del nostre aquí, i un molt bon gol del minut 15 de Ján González, que ja ha vingut més endavant al que ha passat el Ján González, ha sigut protagonista aquest cap de setmana. Perquè tenim una entrevista inèdita al Ján González. Bueno, una 0 per part dels nostres i amb una clara dominant de la primera part. Va començar la segona part, i al minut 51 s'afrofava l'Alcagràs, posant l'1-1 al margador, al 63, tornava a posar-se al bar del nostre aquí, amb una altra vegada un gol de Ján González, que als 10 minuts tornava a margar a l'arquip d'Alcagràs, i així, per culpa del Ján González, ha quedat el quartit amb una xoveral, amb un enfatador. I bueno, l'Atlètic Sant Just va ser dues posicions a la taula, però segueixen a un punt de l'ascens. El segon partit serà 17 a les 18.55 contra l'Escola Casa, al Municipal de Sant Just d'Alcagràs. Ara escoltem Crédit Ján González, col·legador de l'Atlètic, un cop va acabar el partit. Bones, Ján, què tal? Primer de tot, com estàs? Bé, tot molt bé. Com vols veure l'altre dia el quartit? Doncs el partit de l'Atlètic serà bastant superior. Sobretot a la primera part, i vam disposar de moltes ocasions que no van entrar tot el que hauríem d'haver entrat, i hauríem d'haver marxat amb una marge més àmplia al marcador. I bé, al final vam poder avançar-nos amb un gol meu precisament, i després el problema és que el segon part meu encaixa molt d'hora, sí que és veritat que vam aconseguir fer un segon gol, però el partit ja estava una mica més igualat, seguíem dominant, seguíem disposant d'ocasions, no les aprofitàvem, i ells ens van aconseguir fer el dos-a-dos. Després del dos-a-dos, vam tenir tres més, i vam perdonar massa. El resum és que vam acabar perdonant massa, i els últims 5 minuts que eren de transició... I el cansament, també, no? Sí, el cansament, feia molta calor, a Yeidaf, un dia dur, perquè al final entre el viatge i la calor va afectar sobretot la zona bar, però el principal, l'aprisio d'agostos, és que hem perdonat una miqueta massa, i hem marxat amb la sensació que ens hauríem d'emportar les tres pel·lícules. Com veus el partit de la setmana que ha dit contra l'Escor? Doncs el partit de l'Escor és un dels equips que té nom de la categoria, que, en principis, són d'esforç, portem uns resultats similars als que som nosaltres, però esperem un partit dur, però el que també tenim clar és que esperem fer-nos forts de casa, que a casa guanyem el màxim de punts possibles, que és la intenció, i a partir d'aquí esperem a solir una victòria i seguir estant a les posicions cap davanter. Ara mateix, una derrota, dues victòries, no en fa. Com veus la Liga? La Liga està molt igualada, molt igualada. És veritat que és també, que els punts que mordem estan bé, però estem amb la sensació que podríem portar 9 punts si no és 12, perquè el partit control va acabar, va ser molt igualat, i amb molts trams del joc ben dominat, per tant, estem confiats perquè de moment portem un molt bon inici, tot i que de punts portem menys dels que podríem haver fet. A veure si hem fots dir una posició que va al final de la temporada, de l'equip? No et puc ni posició, l'objectiu està clar perquè és la primera any i volem solir la categoria ràpid, però bé, tampoc serem aquí, no serem... com t'ho diria. No serem precavuts també, perquè si volem aspirar dalt anirem cap a dalt, perquè ens agrada molt combatir, ens agrada molt guanyar i per això treballem cada setmana. Això és el que deia Jean González, jugador i màxim golejador actual i de la passada campanya de l'Atlètic Sant Just, que no s'ha volgut mullar en la posició en lligua normal, perquè s'hi avecina una temporada complicada, però l'inici del juvenil i de la matèria ha estat increïble. Veurem, Sergi, que fan el cap de setmana vinent. Pots recordar contra qui juguen? Sí, juguen al 17 de les 18.55 contra les joves a casa. El resultat del cap de setmana. Doncs, Ricard, comencem. Ara que estem parlant de l'Atlètic, comencem parlant pel juvenil. Bé, el juvenil de preferent va superar per 0-1 el segre gràcies a l'obra de l'Oi Pozuelo, quan només passaven 7 minuts de partit. Aquests 3 punts col·loquen els blau i grocs de gents amb una victòria i una derrota. I demà, a dos quarts de 5, rebran la visita dels reus, actuals cinquè. I perquè fa el que ha dit el preferent, va estrenar-se amb una derrota per la mínima al camp del Cornellà. Els nois entrenats per Carlos Montzonici i Elio Jaén seran aconseguir guanyar el primer partit de la temporada demà o quan falten 9 minuts per les 3 a casa contra el líder l'escola San Pedro. L'infantil va començar el camí a preferent perdent per 0-1 contra la Fundació Unió Esportiva Cornellà. L'Atlètic, però, té l'oportunitat demà com a locals quan falten 10 minuts per dos quarts de dues versus els reus, equip que també va perdre en la primera jornada. I la la vida preferent també va estrenar-se amb derrota, en aquest cas, amb el camp de l'hospitalet per 3-1, tot i haver començat guanyant. L'avi, doncs, es manté a 0 punts i intentarà sumar-ne demà a casa quan falten 5 minuts per dos quarts d'onze contra el Barça primer clasificat. Ara canviem d'equip de futbol i parlem del Sant Just. Comencem amb l'amater que el primer equip va aconseguir el passat cap de setmana la primera victòria de la temporada guanyant per la mínima, el camp de la Iacuna per 3-4 amb un hat-trick de Toni Mesa i un gol de Marc de Febrer. Els Sant Just Tengs buscaran mantenir aquesta dinàmica demà a dos quarts de 9 versus la Torre Claremunt, actual 5-E, amb 4 punts. Per altra banda, per veure el jovenil, el cadet, l'infantil i la vida Sant Just encara haurem d'esperar una setmana, ja que no arrenquen fins al cap de setmana següent, concretament el del 12 al 13 d'octubre. Ara anem al Polisportiu Municipal de la Bonaigua i seguim el futbol, però en aquest cas, el sala. Quan donen el tret de sortir del senyor? El senyor del Sant Just de futbol sala comença aquest diumenge a dos quarts d'una a casa contra el Molins 99. I perquè fa el basquet, el senyor Masculif Amaní no ha començat la lliga i l'horari de la seva estrena encara no ha estat publicada. I ara per posar punt i final als resultats del cap de setmana, parlem de l'oquei que comença fort la temporada i és que aquest any, l'entitat, compta amb 5 equips senyor, únic club a Catalunya que en té tants. Entre jornades de lliga, entre tots els equips, tan sols hi ha una derrota. Resultats que demostren l'evolució del club en l'àmbit esportiu. Pel que fa el primer equip, nova victòria a la Copa Penedès, aquest cop per Ua4 a la pista del Tordera. Aquesta victòria posiciona el Sant Justens en primera posició de la lligueta de la Copa. Aquest cap de setmana jugarà en l'últim partit a la bona aigua contra el Vilafranca dissabte a 3 quarts d'avui. Si en patem o guanyem, passem a la final de la Copa, que serà el cap de setmana vinent a la nostra pista, és a dir, el polisportiu de la bona aigua. I pel que fa el segon equip, el del Marc Noia, que avui no ens acompanya aquí perquè segons ell està malalt. Aquest cap de setmana passat li ha tocat descansar. Tot i així, aquest diumenge a les 12, tornen a la feina a la pista del Molins de Rei, un partit, a priori, molt assequifla. Ei! Que el Nil fa secció! Doncs així ho he escoltat. El Nil avui fa secció. Hola, molt bones. L'acabes d'arribar. Hola, molt bones. Gràcies, acabo d'arribar una mica de porat, però amb moltes ganes de presentar-vos la meva primera secció d'avui. De què en dirà? De fet, serà bastant interessant saber quin és l'esport més antic d'Egypte. Quin? No. Feu piramides. Jo tampoc ho sé, perquè la secció d'avui no va d'això. És una altra coseta. Avui parlaré d'un dolor molt incòmode i molt comú que es pateix quan es realitza qualsevol manera d'esport. Aviam si en divineu quin és. Diarrere. Les agulletes. L'umbàlgia. Sergi? Miopia. No l'heu encertat, gens. És el flató. On català ha dit el flat. No sé què és aquesta obsessió de catalanitzar totes les paraules, però si en català es diu flat. Espera'm, en sèrio. Sí, t'ho dic en serio. Em sembla una broma, no? A partir d'ara he dit flat, espero que no us afecti molt emocional. M'ha fet flat. El flat és un dolor situat entre el diafragma, el pit i l'abdomen, i apareix sobretot en els exercicis que tenen a veure amb el ritme, que sigui el running, especialment el running, que tingui a veure sobretot amb les respiracions, en canvi de respiracions. I també és molt freqüent, sobretot quan estàs parlant, mentre practiques un esport. Aleshores, les causes, aneu a fer un... mentre explico la secció un joc, que és bastant interessant. Jo us diré 3 causes i heu de demanar quina d'elles és. Va bé. Primera causa. Insuficient sang al diafragma. Segona causa. Sobrecàrregada al diafragma. És a dir, de tant a tant, a la llabaixa, a tal llabaixa, que vas corrent, doncs sobrecàrrega muscularment. I el tercer i últim, el fregament entre l'estómac inflamat i el perotineu, que és una membrana que està dins de la cavitat abdominal. Suposo que heu quedat una mica iguals, però... Vale. Sí. Jo diré... Bueno, és que ara no t'ho vull. Ah, hem de respondre. Exactament. Els 3 de la taula. Sergi, Ricard, Rita... Tu també et mulles, eh, Adrià? Tu també pots, Adrià. No, jo... El primer, quin era? El primer és insuficient sang al diafragma. El segon, un sobresforç muscular del diafragma. I el tercer, un fregament entre l'estómac i el perotineu. A mi és que sempre m'han dit que era perquè no respiraves bé mentre es feia l'exercici. Bueno, en part té alguna cosa a veure. Jo crec que és la fe, perquè tant has corregat molt la fe. Mare, que me n'he corregut, no? Mmm... Perquè, com no entens res, dius ser això, no? Sí. Perquè expecto un comú molt complet. Com vosaltres què dieu? Jo crec que és la B. Jo també anava a dir la B, però no ho sabia. A la DIA? La B. Bé, realment no se sap la causa. I això són les tres teories que hi ha per descobrir-la. Vull dir, ha sigut així... Ha jugat... Un plot twist tremendo. Espero que us hagi agradat. Realment no se sap la causa de la flota. No se sap la causa de la flota. No se sap la causa de la flota. Perdó. No, no, de debò. Jo ho he fet recerques i aquestes són les teories més encertades. Pot tenir molt a veure, tant amb l'estómac inflamat, perquè sobretot si resprem molt per la boca, part de l'aire pot entrar l'estómac, i s'infla molt per rosa amb els altres hòrgans. I això pot provocar aquesta mena de dolor. I el diafragma és una cosa que va molt relacionada amb les respiracions, i, per tant, obviament ha de tenir molt a veure, sobretot. Potser és una mica de cada. Jo ja sé que el singlot passa, això quan el diafragma es descompensa, i on tu respires, i el diafragma no va com a corda als pulmons, i doncs et pia el dolor... Sí. O també altres misteris com l'estornut o el vadaï. Típic a teoria que diuen en plan que quan l'estornudes morts per... per un petit segon, o sigui, per mil més de segons. I no en tenim farts, diuen. Que com sempre, els estorns de l'estancatge és perquè estàs mort. Ostres. Ai, menja, ja m'entra un matista. Si vols tractar el flat, no digueu flat, oi? Si voleu tractar el flat, una de les coses més bàsiques que es fa és frenar l'activitat que estiguis fent, fer massatges a les zones doloroses, jo ho feia molt, quan tenia flat, molt fort ja sota les costelles, i se me'n marxava. O també si vols flexionar cap endavant, fer un estirament i fer unes flexions i respiracions profundes, una mica de l'estil ioga, ajuda moltíssim això. I si hi ha més que haver-lo de tractar, si no el vols prevenir, sempre pots fer les següents coses. La primera és no menjar, dues hores abans de practicar esport. Seguint a la teoria de l'estómac inflat, si l'estómac està molt més inflat del normal, el consumito, perquè hi ha molt d'aire, és una de les possibles causes. Per això recomanen no menjar dues hores abans, i també sobretot evitar aliments en sucrats, que continguin grasa o que tinguin sal. És a dir, menjar coses absolutament insípides, sinó sense sucres, sense sal, sense grasa. Sense res. Real food. Cartró. En cas, també, com a últim recurs, no veure begudes amb gas, recordant un altre cop de l'estómac inflat, tot això realment t'hi veurem l'estómac inflat, perquè és una de les principals teories. Hem de visitar un noveu, o sigui, ni veure aigua. En tot cas, també, els platós es produeixen en parts molt específics del cos, dependint de la persona. Per exemple, se'n produeix el flato, sobretot i sempre, sempre. Has dit flato? Flat. Ai, que he vingut a la trampa. En tot cas, gràcies. Gràcies pels mèrits. Aquesta persona li apareix el flat en zones diferents. A mi, per exemple, m'apareix el flat i m'apareix. A vosaltres? A la dreta? A l'esquerra? A tots dos? Sí, aquí a l'esquerra. També passa aquí l'ombre. Jo recordo que em passava aquí dalt, i la posada que ho fessin que em va dir que era flato, també. O aquí dalt apia amb molt dolor, i es veu que és un tipus de flat. El alumno és ensenyant del maestro, eh? Sí, sí. A mi m'ho ha dit la professora, que també és maestra. Apa. Jo la vull conèixer, aquesta maestra. Era la Marien. Anàveu junts? Sí, m'agradaves fer-ho a un restaurant. Estava bo. Estava bo. Vaig menjar una alovina espectacular. Molt bé. Fins aquí és la secció de nens solanes, però que us hagi agradat qualsevol cosa, sàpiga'm a Instagram, o per Facebook, que et tinc molt abandonat. Que, per cert, què anava a dir la Rita? T'has recomanat com un dels millors Instagrams de Catalunya, no? Sí, tu ets l'altre dia, Nil. Que va sortir per la tele i tot. Suprem-me. Ah, sí, que se me'n va comentar, és veritat. Sí, és veritat. Tenim entre nosaltres un famós, el Nil Solana. I no ho utilitzem. No ho explotem. És que no s'ha de fer publicitat. Moltes gràcies per la teva secció. M'has decepcionat. M'has esperat més divertida, però... Sí, sí. Però no tota la vida és divertida. És veritat que el que portaria aquí, com es diu, el seny, i el coneixement seria el Nil. A vegades, amb més a gust, convertirem en el doctor Solana, amb un imbècil de sempre. Doncs molt bé, moltes gràcies, Nil. Mira, mira, mira. Té, tot teu. Ah, per gràcies. T'ho has explicat, emocional. Bé, me'n vaig a casa a plorar i adormir, d'acord? Doncs ara passem... Els consells de la Rita! No em cansaré mai. No em cansaré mai. Bé, doncs... Rita, hem dit que avui ens parlaries de dansa contemporària. Fins ara! Fins ara! Fins ara! Fins ara! Fins ara! Fins ara! Fins ara! Fins ara! Fins ara! Fins ara! Fins ara! A flavor... Fins ara... Fins ara! Fins ara! Fins ara! Fins ara! A 뒤 de la feina és paradoxal. A tres hores... Avui ens parlaries de dansa contemporània. Per sort, acaba d'arribar Avui parlarem de dansa contemporània. L'estratègia d'una disciplina que va agafant cada vegada més força i molta més gent comença a practicar-la, entre d'elles l'Eleno, que dèiem avui aquí. En què consisteix la dansa contemporània? Doncs, bueno, es tracta d'una disciplina de dansa basada en la clàssica i amb influències de la dansa moderna i posmoderna. No s'ha de confondre en aquestes dues, tot i que incluï moviments propis d'aquesta dansa clàssica. A la dansa contemporània s'incloen nous moviments que busquen trencar amb aquests propis de la dansa clàssica, com, per exemple, el gis i torció de l'esquena, de manera que les espatlles no estiguem... no estiguem parareles dels malucs, perdó. També les posicions parareles de les cames, o inclús també el genolls cap a l'interior, i la incorporació de silencis o moviments en l'aparença... perdó, m'he equivocat... de silencis o moviments en aparença... i ja està. I ja està. Perdoneu, perdoneu. Preneu-me els tècnics. I, a diferència de l'estric lògic, on els ballarins han d'anar... Clar que hem s'acabat. Sí, ara seguim. Hem tingut problemes tècnics. Sí. També és molt important la posició parareles de les cames, o inclús també el genolls cap a l'interior, i la incorporació de silencis o moviments. A diferència de l'estric lògic, on els ballarins... han de tenir mires i aspectes similars, el contemporani es valora la diversitat física... i la dels estils. També se'ls veia amb els peus d'escalsos, com perquè la gent diuen que per sentir millor el terra. I també juga amb els moviments i restriccions... produïts per, per exemple, a portar els cabells sols, o també algunes certes peces de roba, que donen aquesta sensació. La música que es fa servir, no és necessària. Moltes vegades també no cal que sigui clàssica... com se solia fer més abans. No sé si tens alguna cosa a afegir per definir aquesta disciplina. Bueno, és que ho has definit molt bé, la veritat. Molt bé. Molt bé, tampoc. Un aplaudiment. Gràcies, gràcies. Doncs bé, com sempre jo porto els meus superconseis. Per començar, t'has d'informar sobre aquesta nova disciplina... i aprendre quines són les característiques i beneficis que comporta. Si sens que aquesta dansa t'aportarà alguna cosa positiva... i creus que t'agradarà, doncs busc el lloc més proper... o algun professional que et pugui ajudar... a iniciar amb aquesta disciplina. Sempre és important tenir algú que et sàpiga, que et faci costat el moment d'iniciar aquest tipus de nous moviments... per evitar les jocs i problemes d'aquest tipus. No, o sigui... És important perquè, si no, a vegades comencem a fer un esport... i no... a vegades buscarem que em teniu un problema. Vita, saps que els teus consells, si em pensen, canten i ara el Nil i on ens apuntarem també en segon tempo. Sí, tinc ganes de apuntar-me ja directament. Vindreu amb mi? Ens ha de recomanar un lloc. Us ha de recomanar un lloc? Exactament. Clarament, Marta Roig, no? Espereu, espereu un moment, deixeu-me tirar una sintonia... i ara sí que sí, definitivament, amb l'entrevista. Bé, doncs, Icar, tot teu? Em venen ganes de ballar d'en segon temporada. Quin tremendo conviote, amics. Tremendo conviote, estoy mamadísimo. Tenim aquí, com ha dit, l'Alen Espona. Hola, què tal? Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. I el que ha fet, l'Alen Espona. Hola, què tal? Una noia que té 16 anys i porta des del cinco aviat a l'acadèmia Marta Roig. Una mica... Vem dir que és d'en segon temporada, però quin tipus exactament de dansa és el que feu Marta Roig? Nosaltres, quan ets més petita, comences amb una mica relacionat amb el jazz. però després jo, per exemple, ara que estic a un nivell més alt, el més alt de tots, doncs ja està més relacionat amb el contemporani, sí que és 100% contemporani. Perquè el jazz, què dius, no és el jazz de la música jazz, de tumpetes i... No, no, no. És a dir, per exemple, barregem, ja sigui, músiques de pop, músiques de jazz, però el tipus de ball és com un contemporani, seria així com molt suelto, però sí que hi ha tècniques, això de les puntes, els plies, els relevés, i això mateix que ara és més com lliure. Jo ara, per exemple, estic amb una profe que es diu Laia, que és nova, i ara el ball és més lliure, no hi ha totes aquestes tècniques, i llavors ja no ho relacionem tant amb el jazz. Bé, saps que això és un programa esport i unes preguntes era què concies que és més, un art o un esport, la dança? Bé, difícil, aquesta, me l'he preparada. Sí, sí, tant. Et deixem 5 minuts per pensar-ho. Gràcies. Tu està flipant, per s'ha quedat un copant. Bueno, ja està, no? Sí, no? Els tècnics ens ha flipat. Passat, aquest. Bé, jo crec, és que clar, estic entre els dos, realment, perquè sí que... trobo que és un esport perquè... s'ho ha igual, et canses igual, fas el mateix esforç, tot i així no és el mateix córrer 100 metres com el futbol o el que sigui, però sí que és ball constant, i l'esforç que faci el cansament el tens. Però també ho considero molt un art perquè és molt personal, és com tu t'expresses, com transmets aquesta dança al teu públic, no? I això considero els dos. És veritat que hi ha gent que diu que no és un esport perquè sempre consideren més esport el basquet, el bolet i el futbol i tot això, però s'ha de veure també la perspectiva aquesta de que sí que és un esforç, sí que et canses, i està ballant una hora i mig d'esforç. I és fàcil progressar en el ball o si neixes sense ritme, mai podes arribar res? És a dir, tu pots treballar més o menys ficant tan fort mai i tal o hi ha gent que és inútil i... Com tu? És un bilièliut? Un bilièliut, uf, un bilièliut és molt gran, eh? No, jo crec que ho aprens. Realment és veritat que com totes les arts, si neixes amb aquest dos et farà molt més fàcil i saber-te moure't i s'ha deixat seguir el ritme i tot això de la música, doncs sí que és un art, però jo crec que amb el pas del temps ho vas pillant. Ja, clar, tu portes des dels 5 anys, ja per tu no sé com molt natural, però clar, si ja ens fies, per exemple, amb els consells de la Rita, el Nil i jo, a ballar amb el flat. És complicat. Amb l'únic consell, que mal... Això és l'altre i no ens ha deixat un consell. És que vull remarcar que l'Adrià només m'ha deixat dir un consell, tenia més preparat. Com sempre. Amb l'únic consell, que us heu anat igual, no teniu idea, però bueno, si m'agradaria deixar d'acabar, igual sí, igual sí. Adéu-vos a la lena de consells, per començar. Per començar. Consells per començar. Per anar a una pista de baile i petar-lo. Uf! Doncs s'entiro, no? Això és el que més... T'has de saber la música? O amb una música improvisada? A dins clau, l'alcohol? Bueno, si vols. A vegades va bé. A vegades va bé. Això farà mal salamandre? Clar. Llavors salamanda tots després, quan acabes... Vinga, anem. Jo a nit, eh? Sí, he dit. Però, per exemple, jo ara, com que he pujat a un grup més alt, jo abans tenia unes professors, que és el que us he dit, l'Odel Jazz, i ara el contemporànic és més heavy. I a mi també m'està costant pillar-ho. Però igualment pilles qualsevol música, i ja ho esclevant. És difícil. Sense saber una mica per on et portarà música, és a dir... Sí, realment, el ritme, mentre estàs veient, ja el vas pillant. Ara, clar, si tu et poses ja directament amb una cançó, i no saps què fer, doncs és normal que et perdis. Però això, jo crec que si us poséssiu i estiguéssiu uns quants dies i uns quants anys també... Al final sí que us sortiria. Jo tinc una pregunta, Lena. A l'escola pública que jo anava abans, que és el Canigó... Jo també. Jo també. Venia a preguntar, jo feia jazz, amb la Maril·lus. Quan feia més o menys així 4, 5, no me'n recordo ben bé. I m'agradaria preguntar-te si... Ben bé el que se'n senyaven els nens en comptes de banyar, era moure's, és a dir, a vegades, per dominar que els nens es moguin i que facin activitats esportives, perquè és una cosa molt sana. I jo recordo que quan feia el jazz era tot estiraments. Em recordava molt el yoga, bàsicament. Perquè fèiem coses sempre sentats, movíem molt les cames, els cosos, buscàvem flexibilitat, i més que avançar i veia sota un ritme, era una espècie de coreografia d'estiraments i de moviments, no? Bueno, clar, hi ha una part del ball, nosaltres, per exemple, que és tot això dels estiraments i saber-te moure també pel terra. Flexibilitat, també. Aquesta flexibilitat és necessària. Ara és veritat que el jazz de primària no era un ball, allò que diguéssim, és guau, però sí, sí. Jo crec que jo també era una part molt important de la dansa. També et volia preguntar una cosa, que és, feu bais que esteu completament sols a l'escenari, què em passa amb coreografia? Clar, si ets un grup molt gran, com és el que m'ha passat a mi tots aquests anys, no pots fer un ball sol, perquè el festival és de tots, i no és d'una persona. Però ara que som menys i ara ja estem a les grans, doncs potser sí que un duo, un solo, potser sí improvisació també, però jo mai he vist en un festival que una persona ballés sola. Perquè realment és algo per ensenyar els pares, els amics, i ensenyar com treballa aquesta acadèmia. Si ara te'n vas a algun professional, sí que ho veuràs. La meva germana feia Marta Roig, que soc durant dos anys ho va fer, i jo la vaig anar a veure un cop, tot i que estava llegint un còmic, no vaig atendre gaire en tot el que passava a l'escenari. Jo ni sabia que existies d'un any i un moment. Aleshores, la cosa és tan que em vaig fixar que només en tota la obra vaig veure que va aparèixer un nano. Ara, al grup mixta, cada cop es va equilibrant més, segueixen a venir pocs nois, s'apareixen més, tinc curiositat sobre això. Nosaltres durant tots aquests anys, hem tingut dos nois sempre, i no s'han apuntat, crec que hi va haver un any que era amb tres, però nois no n'hi han, aquest any, per exemple, el que teníem ja s'ha anat, perquè no li anava bé, però no sé, és que això sempre m'ho he preguntat si és una qüestió de que les noies veiem més i els nois... És curiós, perquè amb altres escèniques com el teatre, per exemple, tot i que crec que produïn les noies, hi ha una certa paritat, però en canvi, el valles, això, normalment... Però també està, per exemple, de la flexibilitat. Les noies tenim més flexibilitat, el ritme potser jo m'he adonat que era el contemporani, doncs el seguim millor, els nois potser són una mica més tensos en això, però igualment pot ser un ballari perfecte com Billy Elliot. No són un tema d'esterootips, també. I parlant d'això, Helena, li diries a un noi que es vol apuntar a dansa contemporània, però li fa vergonya, té bo exacte com en Nil de petit. Vergonya, no sé... Li fa respecte a veure què li poden dir. Ja, clar, tot això dels estereotips, no? Exacte. Bé, nosaltres sempre, quan hem vingut nois, fins i tot les professors estan molt animades amb ells, i els han donat molt protagonisme, i en els festivals, un que es diu Marc Avella, feia de protagonista, quasi bé. I no sé, realment, respecte a tothom, com en tot arreu, i no crec que t'hagis de portar per persones que et diguin que no faci d'això, si a tu t'agrada. I això mateix. Com a curiositat, vaig veure que el Tom Holland, el que fa d'Espidermenara, debatit ballava, i a una entrevista li vam preguntar, i ell va dir que sempre la gent li deia que era una mica mariquita, però jo, en canvi, estava encantat d'anar i estar veigat de noies, com el únic noi, veigat de 15 noies de la seva edat, 3 dies a setmana. Això també nosaltres... Clasituds d'un noi, estàs en una classe plena de noies, i ets heterosexual, col·lin. És un choi o no, també. No te'l deixaràs, no? A mi em sorprèn, també, si ho comparo amb altres esports, que s'estiguin molt més masculinitzades, com poden ser, per exemple, les arts marcials, jo feia karate també abans, perquè és que nois, i és un tema que suposo que abans no es veia tant. Bueno, jo faig boxa, i estava plena de noies, i són més noies que nois. Déu-n'hi-do, sí, per això ho deia. Que, a vegades, es van canviant, no? Sí. Es va desequilibrant i van canviant la tendència, no? Clar, com que quan ets petit, i els nois sortien al petit jugafutbol, tots ja volen entrar a un equip, els guns fan bàsquet, i les noies són més de, va, posar-nos en aquesta cançó i anem a ballar. Fins i tot els pares juguem molts cops sense preguntar, i el que passa és que els pares juguen a ballar, i els pares juguen a ballar.