Bona nit, són les 9 d'aquest dimarts 4 de juny, programa número 36 aquí a la Ràdio d'Esvern, a la 98.1. Sempre acompanyat del meu insaproplàmic, Marc Marva. Bona nit, Marc. Què tal, Jordi? Molt bona nit. Bona nit a tothom. Us acompanyarem des de ara mateix fins al punt de les 10. Una setmana més som al vostre costat perquè vosaltres ens ho demaneu. Que comenci el partit perquè un dimarts més aquí a la Ràdio d'Esvern, juguem a casa. Són les 9 i 2 minuts. Marc, quin és el menú del programa d'avui? Doncs ens posem amb el menú i atenció, atenció, menú, amb moltes sorpreses. I atenció moltes sorpreses avui perquè programa especial, programació més que sorprenent. Aquí a la Ràdio d'Esvern, a la 98.1. Perquè es vesteix de gala a la Ràdio de Sant Just, perquè el futbol sala arriba durant 60 minuts especials programació de futbol sala. Una sorpresa amb carinyo amb dedicatòria per els nostres companys i amics del primer equip del futbol sala Sant Just. Jordi, que em sembla que molts ens estan escoltant i ja estan frisant per veure qui els parlarà des de ben a prop o des de ben lluny per felicitar-los perquè Jordi té de dir que el primer equip del futbol sala Sant Just aquest cap de setmana ha confirmat la seva permanència. I què és millor que saber aquesta permanència que tenia l'entrenador i el capítol de l'equip? Bon nit, Álvaro. I bon nit, Toni. Escolteu, aquest cap de setmana veus patir o no? Una mica. Una mica. Més de lo previst. I ara queden dos partits que em diran una mica de tràmit, no? Sí, són aquests partits que mai volen jugar perquè ja estan tots els objectius complers i estàs pensant més a la següent temporada que no en aquesta. Doncs avui tindrem l'oportunitat d'escoltar grans jugadors i us felicitaran personalment per aquesta permanència a l'aigua de preferent. Jordi, repassem qui tenim avui, perquè tenim la sorpresa amb llacet que haurem de descobrir o ell mateix es presentarà. Després, ni més ni més que l'entrenador, vingut des de Galícia, s'han tingut balladares, l'entrenador del antiglobelle futsal, ara mateix Santiago futsal, jugador del Barça a l'esport, Marc Tulrà, en directe també a la ràdio d'Esvern i acabarem amb el Diego Rios, l'entrenador d'Azcar Lugo, abans de tot això però tenim una sorpreseta per tots ells. Sí, i també tenim el sortets, continuem amb el nostre sortets del programa, avui la pregunta de l'aninar relacionada com no amb el futbol sala, que els nostres ullerents ens poden contestar pel Twitter o pel telèfon o pel chat, que si creuen que el Barça a l'esport arribarà al final del payoff. Arroba, juguem a casa, a través del Twitter i totes les respostes que ens arribin, samarreta patrocinada per Rambesport i per tant per ara que arribar a l'Istiwet, doncs una mica de Caliwet, correm per la carretera de les aigües. Recordem que també ens podem trucar al nou 3, 3, 7, 2, 36, 61, que qui truqui ja se'n porta directament a la samarreta. Se'n porta la palma, avui. Avui qui truqui se'n porta la palma. Doncs Jordi, si et sembla bé, ens posem en matèria, perquè tenim molta tela català amb l'Álvaro i el Toni i aquesta permanència definitiva del primer equip del futbol sala Sant Jordi. Bé, com hem dit, tenim l'Álvaro, el entrenador de Sant Jordi i el Toni, el capítol d'aquest equip. Deixeu-me, primer, felicitar-vos personalment i després me la diré que em veureu una mica què ha estat la temporada, una temporada difícil, amb moltes dificultats, sobretot per temes que l'Álvaro ens havia explicat en termes d'altres programes i bé, han aconseguit finalment aquesta permanència, Álvaro. Bueno, com t'ho has dit, una temporada molt dura, perquè jo havia vingut pel filial, al final, per les circumstàncies que vam parlar, he acabat portant el primer equip i no era fàcil apostar per mi, perquè era un entrenador molt jove, massa poca experiència. La directiva ho ha fet i ha sortit bé, afortunadament, hem aconseguit l'objectiu, però ha sigut una temporada que... bueno, ha sigut de treballar molt dur, hem tingut molts imprevistos, molts problemes, lesions importants, les jugades importants, però bueno, al final s'ha aconseguit i això és el més important. I Toni, tu com a capità? No ho sé, ja ha sigut una temporada complicada, com va començar, com ha acabat? Res a veure, però bueno, la final s'ha pogut treure i és el que compta un any més a preferent. I ara pensar ja en la temporada de Vinent, no? Sí, ja començem per aquests els partits que queden, començar a provar cosetes, i bueno, acabar la temporada i començar. És una temporada que potser el baró, tu, personalment, a la llarga o d'aquí més anys, la valoraràs de tot el que t'has servit, perquè potser ara trobes més mal moments, que bons moments, i les dues preguntes que portem, el baró ha respirat profund, com volem dir. Encara no m'estic traient tot el pes de sobre. Bueno, perquè ja em coneixeu com sóc, però bueno, sí, crec que tens raó, perquè l'altre jo ho comentava amb el Molina i crec que és veritat això. Crec que aquesta temporada, per mi, és més positiva que negativa, encara que fins que no he aconseguit la salvació, no he pogut respirar tranquil, perquè el més important era la salvació, però tot l'aprenentatge que m'emporto d'aquesta temporada, jo que venia per entrar a l'infantil i he acabat entrenant un preferent, crec que aquesta experiència ja no serà clau en la meva formació, està clar, això està claríssim. I Toni, dintre de l'equip, diguéssim que podem nominar el supervivent, és que l'entrar, les altes, les baixes, els relacionats, el Toni quasi és l'únic que has aguantat estoicament i, per tant, jo crec que des d'aquí del juguem a casa, el Toni es mereix tot aquest aplaudiment, ha aguantat partit del Toni en els pitjors moments, en els millors, ha sigut part de l'equip i també la cantera que ara puja Toni, ens has anat una mica conduint, eh? Sí, me n'alegro, me n'alegro. No, la veritat és que sí, que dels que vam començar a primer equip, després de les incorporacions del segon equip, hi havia moments que quedàvem únicament dos del primer equip, per tema de lesions o més que res, i sí, sí, jo era un d'aquests dos. I, bueno, al final, mira. Clar, valorar una miqueta per això que expliqueu la situació d'aquesta temporada, realment potser l'objectiu sí que realment era aquesta permanència i assegurar la plaça per decarar l'any vinent, fer un equip més fort, com vam deies tu, ja preparar, fer l'equip ja més al teu gust, preparar i ficar de nou jugadors i, de cara a l'any vinent, potser agafar un altre objectiu més important. Sí, bueno, el problema que vam trobar aquest any és que, clar, a l'abè que he entrat a meitat de temporada, em trobo una plantilla que ja està feta amb uns jugadors que ja ha escollit un altre entrenador, amb un treball darrere que era d'anar-te al entrenador, i jo tenia una plantilla absolutament diferent en el filial, i la meva feina va ser una mica de parxa, com li veiem nosaltres, intentar, amb el que teníem, intentar acabar la temporada com fos, perquè la situació no era bona, perquè quan vaig agafar l'equip havíem perdut contra el QE, la moral no estava molt bé, i la idea era intentar acabar la temporada com fos, i si la temporada s'acaba positiuament, doncs, es renovaria el projecte, i seguiria jo al capdavant, i intentaríem l'any vinent fer una... intentar fer un projecte ja fet per mi, i exigint resultats d'una altra manera. Aquest any, evidentment, la directiva ja em va dir que resultats seriosos no em podia demanar perquè la situació era la que era. I hem agradat entrar a valorar el partit que va aconseguir aquesta permanència, va ser un partit complicat? Va ser un partit complicat, jo crec que pel factor determinant del partit, perquè realment, si miràvem jugador per jugador, el rival no era de l'entitat suficient per guanyar-nos en una situació en què nosaltres ens guanyàvem en el que ens jugàvem. Però el problema del futbol i sobretot del futbol sala és que en aquestes ocasions qualsevol pot guanyar, aquest és un esport en què un petit detall pot marcar el partit, i de fet va haver un moment de partit en què no vam estar gens còmodes i en què ells es van poder apropar al marcador. Però, bueno, al final vam poder treure'l endavant. Com et deia, era un equip que jo crec que era el més flux de la categoria i havíem d'haver-lo guanyat bé, però aquests partits que tenen aquest factor de nerviosisme, de saber que qualsevol jugar d'aquells en doyin i nosaltres no en doyem, ens deixen descendits, són perillosos i no són fàcils de jugar. Alvaró, alvaró, em porto dies i prometent que després de patir molt en aquestes jornades finals, i l'equip ha patit molt a Burajanal de Sents, avui ni més ni menys que aquí en directe a la Ràdio de Sant Just, felicitant a l'equip i amb tots vosaltres un dels millors jugadors de la història del futbol sala espanyol. Javi Rodríguez, molt bones noches. Hola, bones noches. Estamos aquí, Javi, con Álvaro, con Toni, han conseguido la permanencia de este fin de semana y están locos por oír tus felicitaciones que ha sido un total alivio después de conseguir esta permanencia. Imagino, porque mi primera temporada en el FCB también para lograr la permanencia en división del norojo fue muy gustoso y felicitar tanto al entrenador como al capitán que están ahí por esa permanencia, que siempre es muy importante y ahora con nuevos retos de afrontar la siguiente temporada con un poquito de menos problemas. I, oye Javi, tu personalmente has vuelto de Cuba y te hace poco como ha ido este año por ahí, ¿nos has echado en falta un poco? Sí, hombre, la verdad es que he echado en falta a todo, a todo porque Cuba ya es totalmente diferente, es un país a la vez, son otros costumbres, el futbol sala es totalmente diferente al español y bueno, contento por la experiencia, porque la experiencia ha sido positiva, pero con ganas de volver. Con ganas de volver, ¿no? La verdad. Sí, sí, ganas de volver, pero ya no porque no me sienta jugador, porque no quiero seguir jugando, porque bueno, llega un momento en el que uno tiene que decir basta y bueno, creo que ahora es el momento oportuno. I, oye, tu ya tienes 38 años y después de esta gran experiencia aquí, en el primer equipo del San Julés, jugadores muy jóvenes, entrenadores como Álvaro, que están empezando una gloriosa carrera, esperemos, que hay que decirle a toda esta gente, Toni, que es el capitán que se deja la piel, te tengo que prometer cada entreno y al final son jugadores amateur, que hay que decirles a todos estos jugadores y entrenadores. Bueno, pues eso, sobre todo, felicitarles por su entrega, por su lucha diaria, porque ya no es fácil siendo profesional y cobrando, imagínate siendo amateur y sin cobrar, no ir a entrenar, trabajando, yo para mí son dignos del ocio, la verdad. Tu has podido vivir un poco el futbol ya más de barrio, porque tuviste después de acabar el contrato con el Barça en la Unión de Santa Coloma, ¿no? Bueno, en la Unión mientras que, mientras que tenía que empezar la pre temporada en Cubay, pues son amigos mios, es un club que quiero mucho, pero les tengo mucho estima, y la verdad es que me oferieron el poder de entrenar ahí con ellos y muy bien, la verdad es muy bien y muy contento. Estos equipos ya, como hemos dicho, de barrio, son gente que les gusta mucho jugar al fútbol y están abiertos a hacer cualquier cosa para poder disfrutar de este deporte, y si ya tienen la suerte de que vengas tú y puedas enseñarles y compartir tus conocimientos, es todo un placer para ellos. Sí, sí, la verdad, estoy tan agradecido, están ellos a mí, como yo, a ellos por la oportunidad que me han dado de entrenar con ellos, son gente muy baja, son gente totalmente diferente a lo que yo estoy acostumbrado, porque bueno, si llevo 20 años de profesional y entrenando mañana y tarde, ellos venían por la tarde, venían de trabajar, y bueno, era un poquito complicado, pero bueno, pero muy bien, la verdad que los sabés muy, muy, muy guajos, y sobre todo lo que tu dices, ¿no? Pues, con ganas de aprender y el hecho de que estuviera ya ahí, pues ayer les gustaba. Oye, ahora hablabas que era el momento como de cogar las botas, no sé si lo querías decir así, Alvaro se le han puesto los ojos como naranjas, no sé si tiene una oferta para el fútbol Sala Sanjus, no sé, Alvaro, ¿cómo ves a Javi para el primer equipo del fútbol Sala Sanjus? No, joder, Javi, lo que ha dado falta, pero bueno, un jugador de su calibre no, no, en esta categoría no creo que estuviera muy cómodo. Oye, Javi, pero... Ah, bueno, eso, por supuesto. En serio? Sí, por supuesto. Oye, pues esto, Javi, te mandamos un aplausos aquí de la radio. Queda grabado, hay que decirlo, esto queda grabado, y ya me ocuparé yo de hacer teoria llegar, ¿eh? Si me nací llegar, tú tienes mi teléfono, si me nací llegar, me decí los horarios, yo no tengo ningún problema para alguna semana de entrenar con vosotros, pero vamos, seguro. Venga va, pues queda dicho, y hoy entonces el tema de cogar botes queda claro, hasta el viernes te da tiempo, digo porque no sé si te llega una llamadita de marcar-me una de aquí el viernes, ¿sabes que el 7 del Bar Salud Sport tampoco ha quedado muy ocupado? No sé qué decirte. La verdad es que yo voy a estar en el Palau animándoles como una aficionado más, estoy segurísimo de que van a ganar, y bueno, habrá que estar ahí apoyando, ya que no puedo estar en la cancha, pues apoyando como uno más. Creus que ganarà en la liga, te la jugaves per al Barça o no? Yo tengo... a ver, yo soy muy malo para las apuestas, ¿eh? Pero creo que el que pase de esta eliminatoria, que espero que sea el Barça, sea el Campón de Liga. Y las claves para este viernes, porque escuchábamos el otro día a Link que decía, hombre, quedar Campón de Liga y después que te juegues el primer partido fuera de casa, pues como te salga mal partido, o Segovia hizo las cosas muy bien también en su casa, llegas con toda la presión en el Palau. Entonces, no sé hasta qué punto el partido del viernes, más allá de ser claves, un partido con muchísima presión, casi, bueno, una final totalmente. Sí, está claro, ¿no? Pero los jugadores de Barcelona a día de hoy están acostumbrados a jugar partidos complicados, a jugar finales, y el primer gol lo tiene que marcar la afición. Yo creo que la afición va a ser importantísima del primer minuto llevar en volandas a este equipo y ellos dejarlos jugar, que ellos saben jugar muy bien. Javi, ¿me podrías decir un poco cómo ves tú desde que has visto desde lejos qué ha cambiado el Barça del año pasado al actual? Bueno, yo creo que sigue siendo el mismo. Sinceramente, lo que pasa es que bueno, sí que es verdad que a veces no tienen la suerte de cara o te salen partidos diferentes, pero yo creo que el equipo sigue siendo el mismo de verdad. Es verdad que mucha gente dice, hombre, es que si Javi está, puede jugar 100 minutos y cambiar el partido, pero yo creo que lo que hay es muy bueno, yo creo que el equipo es igual, sí que es verdad, con lo mejor ha tenido unos bajones, con lo mejor en otras ligas, pues no lo hemos tenido en los últimos dos años, pero bueno, que también es normal, ¿no?, se juega europeo, se juega mundial, y los jugadores también se notan. Però una xarlita antes del partido del viernes estarías predispuesto a darles al equipo, ¿como antiguo Javi? Pues justo, yo voy para ahí, yo creo que haga falta para que yo haga en el viernes y gané la eliminatoria esto. Bueno, Javi, oye, no te molestamos más, la verdad es que es un verdadero placer tenerte hoy aquí, Toni y Álvaro, realmente ha sido para ellos una verdadera sorpresa, que sepas que todo el equipo también del fútbol Sala San Just está escuchando, y de parte de mi, y de todos ellos, muchas gracias por estar aquí con nosotros hoy, y por esta felicitación por la permanencia, y oye, queda escrito que te pasarás un día por este pabellón de la bona Aigua, que ya verás que te gustará mucho, ¿eh? Segurísimo, ya parece una disfrutar mucho más. Ok, Javi, pues muchas gracias, un fuerte abrazo. Ah, gracias a vosotros. Hasta luego, Javi. Bé, que cosa s'ha matat aquesta sorpresa, prometia, eh, Álvaro, no tens mentit, eh. Sí, la verdad es que sí. Bueno, jugador de Palmarés, que té aquest senyor, no està malament, que et feliciti per una permanència, la veritat és que és molt content. Havíem dit, havíem dit, a veure, si el fútbol Sala San Just confirma la permanència, vam començar a buscar-hi com a caldient. El millor jugador de la història del fútbol Sala Espanyol, perquè he buscat tant, no veus que el millor, no? Sí, sí. I increïble que s'hagi també oferit a vindre uns dies a entrenar amb el senyor Álvaro, preparat ja a veure els entrenaments que li faràs, eh. Que li podries dir, eh, a Javi i a Rodrigues, amb el superpalmarés, què deies, eh. Si ara farem aquí unes tàctiques, home, això aniria bé, perquè també li podries comentar coses i et podries explicar segur que... De tot es pot aprendre, la veritat. Un jugador d'aquesta experiència també es pot aprendre. Toni tenia pensat penjar les botes, però ara, fins que veig que és Javi i Rodrigues, el Toni està allà agafat a la por aigua, fins que ve. De moment no tenia pensat, però ara ve. Així, la cosa aniria de capitans, eh, l'excapital del Barça i el del San Just. Bueno, no hi ha molta comparació, però no, no, la veritat és que estaria molt únic, sí, doncs, si vinc és un dia, i tot una experiència. Nosaltres agafarem el tall aquest, el guardarem bé. I algun dia, quan parleu amb Álvaro, Álvaro, vols que vingui Javi i Rodrigues? Em quedo amb dues coses, també que ha dit més enllà del tema de San Just. Estaries posat a fer una xerradeta, fins i tot, que no sé si vindria o no bé, a l'equip del Barça a l'ús por, eh. Vull dir, Marc Armona acaba la xerradeta dos minuts abans i entra al cap i els dius, oi, xavalet, oi, que salirà aquí per aquesta gent, i després sempre se'n recorda el Palau Javi i Rodrigues, per mi és... És un crac. Sí, sí, vull dir, el Palau va abans que ell, i ell així ho va decidir, no? Quan ell es va veure que no podia donar el màxim, va decidir deixar el Barça per davant seu. I també he dit que això que ell estaria encantat de marcar molt el truqués, eh, i li donaria el número 7, no li importaria res jugar aquest partidet i... Guardin com minutitos, eh. Exacte, sortir una miqueta i ajudar els seus companys, que tenen un partit complicat, Álvaro. No sé si va seguir a la semifinal. No perquè estava de viatge per aquest partit, per partit d'estar en el camí, però bueno, he vist alguns resums i tal. Bueno, Caja Segovia porta tota la temporada fent molt bona temporada, el treball de David Madrid es nota bastant, és un entrenador que porta molts anys a les cateures inferiors i ho fa molt bé. Portava una temporada molt regular, ho estàvem fent molt bé, i ara el moment clau, doncs, els va sortir un bon partit allà al seu camp, que sempre és una pressió, sempre és molt complicat jugar allà, i el Barça haurà de patir per eliminar-los. Jo crec que guanyarà a Barça, jo crec que sí, jo crec que eliminarà a Caja Segovia, però patiran, perquè els equips de David Madrid són complicats. Tu, Toni, ets seguidor de la gira de futbol sala? Sí, ho vaig seguint quan puc, l'enganjo per la tele, el costumeu, però inclús algun dia he anat al Palau, no molt sovint, m'agradava anar més de lo que he anat, però bueno, sí, sí, la veritat és que tots els partits ara que són de play-off, són els que he vist d'ara i de fa molts anys, sempre són molt, molt competitius, i són macos de veritat. Jo he d'escoltar el Barça, evidentment, i vull que guanyi sempre, sigui això, sigui bàsquet, sigui on sigui, i bueno, esperem que puguin capgirar. Clar, el club també vol... espera que tothom es volgui amb el seu equip amb el Barça, i això mateix el Barça de l'Esport ha fet una crida al públic amb un esport molt original, que es va una mica a comparar els seus jugadors amb els del Barça de futbolons, i volen cridar la gent perquè vingui al Palau, perquè ha de funcionar i ha de guanyar el partit. A veure si els podem escoltar. Escoltem l'anunci. No sóc Messi, però també he guanyat una votadora. No sóc Iniesta, però també he guanyat l'Alçampus. No sóc Xavi, però també he guanyat un diari. No sóc Víctor Valdez, però faig parades impossibles. No ajudem el Camp Nou, però també d'unes partit. Som el Barça de l'Esport, i t'esperem el Palau Laurena. Grandíssima iniciativa que ha tingut el Barça de l'Esport, els protagonistes Jordi Torres. Crec que he guanyat la votadora. La votadora, i es compareva amb Messi, Christian, amb el seu català castellanitzat, sempre identificable Gabriel, comparant-se amb Xavi i Lozano. Aquest jugador, que podria haver firmat el mateix Javier Rodríguez Lespot, estarà esperant a l'afició del Palau en divendres. Tenim bastants protagonistes i bastants jugadors del primer equip de futbol sales en just, que sembla que aniran divendres al Baró. Hi ha alguns que no van els entrenos i sí que van a veure el Barça de l'Esport. És una cosa com a tall d'exemple. Si vols enviar algun palet gratuït aquí, m'endavant, per això estan els micròfons. Ja sabeu que no és el meu estil. Encara que el Molina em digui a vegades que sóc una mica maurí, no és el meu estil. Prefereixo dir aquestes coses fora del micròfon. Si t'entraràs desitjar que el divendres al Palau es guanyi, diumenge a la 5 de la tarda. Ja estem avançant l'horari que el Barça passi al primer partit, al segon de fet, però forci al tercer. Diumenge a la 5 i seràs o no? I tant, i tant que sí. Si aconseguim forçar aquest tercer partit, que jo crec que sí, allà estarem animant. És una llàstima, perquè per l'altra banda, de l'eliminatòria, que estigués encara viu Santéu futsal, que vam seguir patint fins a l'últim moment, però no pot estar molt fort. Jo crec que la final és molt possible que sigui Pozo Barça, podria ser perfectament. I crec que el Barça, com deia Javi Rodríguez, aquesta part de l'eliminatòria, aquesta semi, que té el campió de la Lliga. Això del play-off, és una mica per mi el... i jo crec que aconsegueixo això amb molta gent. Vaig sentir també el Marc Carmona, que ho deia, que el més important del play-off és, potser, la capacitat de reacció que tenen, de banda després de cada partit, encara que guanyis o perdis. Clar, potser has fet el millor partit de teva vida, i ja vas relaxat i palmes, i al cap és. Estic totalment d'acord, perquè de fet, l'entremor de Santéu futsal, precisament a l'eliminatòria, amb el pozo que va haver d'anar als tres partits, perquè van guanyar a Fontes del Sar, allà a Santéu, va dir que el partit clau era el següent. O sigui, en el següent no ens havia de resoldre l'eliminatòria, perquè si tu al gran li dones un altre partit, el tercer no falla. Aquest sí que ja no falla, no tens res a fer. Però, normalment, el partit que ve just després d'on has donat la sorpresa, és a dir, el partit de divendres, jo crec que serà la clau d'aquesta eliminatòria. Si tu aconseguis emportar-se'l, veig molt difícil que capgiri la situació que ja sigui obvi. Jo crec que té aquest factor. Ara ens comentaràs del Santéu futsal. Tindrem l'oportunitat de parlar amb el seu mantenador, amb el Santi Valladares. Va estar rossant, eh? Va estar molt a punt, sí. Aquesta clasificació, i estima el tercer partit, la abundant resultat... Molt enganyós, també, el resultat. No es reflexava per res? No. Per la meva opinió no, perquè vaig veure el partit i em va semblar que, bueno, que quan van arribar els golls, ja la situació ja estava... O sigui, en el joc de 5 és una loteria, i ja te risques massa, corres massa riscos, i van fer els golls al contractat. Va haver una expulsió d'aquí que no és molt habitual, i no es va poder aprofitar, perquè van defensar molt bé la inferiïtat. Ells tenien moltes baixes, les van recuperar pel tercer partit i es van notar. Tenen un equipàs, el poble té un equipàs. Tenen molt bon equip. I tornant una mica en el Sant Just, que parlàvem que entrar a divendres i diumenge dels partits esperem que jugui al Barça perquè guanyi divendres, i aquest partit del futbol serà Sant Just, dissabte i dijous, eh? Vull dir que tenen aquests dos partits. Toni, no sé com encara és els dos partits, i sobretot fins a quin punt, amb aquests dos últims partits, som de cara a la temporada vinent, o potser són els partits que s'acaben disfrutant més per jugar sense cap tipus de pressió? Sí, això t'anava a dir jo. Ara ja treta la pressió una mica i ja es disfrutar del futbol en sí, sense més tranquils. Vull dir que, de l'últim partit, segurament estava més nerviós l'Albaró que nosaltres, els jugadors, ja que des de fora no podem... Això de això? No podem ser partit físic del joc, doncs pateixes més, no? Es pateix molt més, segur. Dins del partit, bueno, dir que va ser una victòria una mica amplia, no? Sí. Serà a dir, 9 a 2, i bueno, a principi va costar, però a final, bé. I d'aquests dos partits són això, una mica, ja més tranquils, disfrutar, passar-ho bé, jugar al futbol, que ningú es faci mal, i tornar. Perquè el cap de setmana davant del Cap Allades, era una final, tots els jugadors això ho teníem posats entre el cap. Des d'aquí vaig publicar que no vaig poder assistir-hi, demano les disculpes pertinents. En poso un xulet. En poso un xulet, jo, a mi mateix, no? Ara, ara, ara. Au, tu, xulets, que m'imposo, per l'absència, però, todos los corazones estaban encapellades, allò que es diu, i vam patir a la mitja part, el resultat era de dos a zero, i en canvi el final va ser molt més ampla. No sé per què va ser, si quan entres amb la bona dinàmica, doncs ja és més fàcil, Toni. Sí, bueno, tinc entès que van córrer els whatsapps durant la primera part per a tot la gent que no hi era, no? Però no, no és això. A primera part, sobretot, els nervis, saps una mica més tensionat, el control potser no surt tan bé com a sortir, que sortirien de gols a volt, quan un cop van entre els dos tothom es va ser anar, i ja vam començar a jugar, com sabem. Alvaro, tu com vas veure l'equip aquest partit de dissabte amb més nervis del compte, o vas sorprendre que responguessin amb la, vull dir, per sobre, fins i tot les possibilitats de les que tu t'esperaves? No, era un partit bastant semblant com m'imaginava per el perfil que tenia l'equip contra el que jugava. L'equip va sortir nerviós, evidentment, perquè és un partit en què saps qualsevol gol en contra et posa el partit difícil, saps que si perds aquest partit és una de les últimes oportunitats, sabíem que si perdíem, possiblement ens havíem de jugar al descens a casa contra un rival directe, no interessava, tal com estem nosaltres, no interessava gens. Aquest partit era molt clau, i el que veia el Toni estic d'acord. Jo crec que aquesta tensió feia que els controls van sortir molt bé. El resultat de dos a zero al descens és bastant just, encara que vam fer un pari de pals, però va ser bastant just. I la segona part, jo crec que el resultat si t'han avoltat és perquè el joc de 5, un altre cop van anar per el partit amb el joc de 5 i nosaltres ho vam aprofitar, i el contracte que vam marcar uns quants vols? Valor, volies comentar, volies fer referència a alguna cosa? Sí, perquè... De Sant Just, no? Te pongo la musiquita de la Falca. Jo, mira, espera, espera. Són aquestes coses que m'agrada molt, que és la musiqueta aquesta. I ara entrarem, com si fos, Lluís de l'Holmo. Escolteu, escolteu. És el moment de la públi. Dedicado a Jordi Molina, por favor. Sí, volia dir que tenim el campus per als nens, ara l'estiu, de la futbol sala, a la bona aigua, i que tenen fins al set de juny per inscriure's. La pagina web és sala-guio-sant-guio-just-pun-web-node. Repetim, repetim, que l'estava escrivint i no l'he escrit de... sala-guio-sant-guio-just-pun-web-node-punes. Sala-guio-sant-guio-just-pun-web-node-punes. Sí, i el telèfon de contacte 6-8-3-1-8-4. 6-8-3-1-8-4. 6-7-8. 6-7-8. I aquí, informar-me tot el que vulguin els ullens o el que jo vulgui també del campus d'estiu. Del campus d'estiu, pels nens, de futbol sala per fer futbol sala. Futbol sala, eh? Sí, el futbol sala, piscina, tenen moltes activitats, i se'l passarà molt bé. Tenim allà un dels nostres jugadors de monitors, el Félix. Hombre, home, home, gran Félix. No ens està escoltant. Increïble. Ha sigut el Déu-lo-feu, eh? El Déu-lo-feu de futbol sala-sant-guio-just-pun-web-node-punes. Però Tito l'ha posat més que Déu-lo-feu, també em va dir. Vull dir, no sé si Tito hauria ficat Déu-lo-feu de titular, però Álvaro ha posat a Félix de titular. I això, també, aplaudiments per Álvaro. Avui estem de celebració, aplaudiments per a Tito, eh? Estem content, eh? Respira felicitat, eh? El futbol sala-sant-guiu-just-pun-web-node-punes. El camp posa aquests nens a qualsevol lloc. No hem de ser dels enjuus ni res, no? No, no, de qualsevol jugant a futbol. Sí, el que passa és de tot. Es fan diverses activitats. És el molí en el que ho porta. I per qualsevol cosa, aquest telèfon a la web tenen tota la informació. Hi ha un quadratet que posa a camp positiu. Hi ha qualsevol informació, les edats, l'esquella i tot. Molt bé. Doncs ara, davant de la publicitat de l'Àlvaro... Gràcies. No, però ara de Molina... Deixa'm apuntar que és Baix Molina, eh? Jordi Molina. Tornem al tema del futbol sala d'aquests play-off. I ara podrem parlar amb l'entrenador del Santiago Futsal, que també jo també valora una mica ell mateix. Com s'ha sent després d'haver estat tocant la semifinal, d'aquesta derrota contra el Pozo, que com més o menys, com veu l'equip, si està anímicament bé, està algú, i també preguntar per dir una miqueta pel futur. Sí, i ja el tenim en directe. El Santi Valladar és Santi, què tal? Buenas noches. Hola, buenos noches i bona nit. Bona nit. Hoy es un programa especial de futbol sala, y después de una grandísima temporada de Santiago, y gracias a Álvaro también tenemos que decirlo, que sabemos que te sigue en todas partes. Pues muchas gracias por estar hoy en la radio, y eso ahora lo contaba Jordi, ¿no? Después ya de unos días de esta eliminación delante del Pozo, más en frío, cómo lo llevan los jugadores y cómo lo llevas tú personalmente. Bueno, pues ahora ya lo llevamos un poquito de vacaciones, porque a primeros de julio envolvimos a empezar a entrenar, ya llevamos a un torneo a Cuba el día 10, y entonces pues estas vacaciones van a ser un poco distintas a lo que suele ser habitual en una pretemporada normal, ¿no? Y pues yo digo de descanso, y bueno, yo creo que satisfechos por la temporada realizada en todos los sentidos, ¿no? ¿Has podido ver las otras semifinales? Ya estás tan de vacaciones que ya te has olvidado. También ya un poco más relajado, ¿no? Pero la verdad es que fue un espectáculo, tanto la de Inter como la de Cácero, ya fueron dos partidas. Estaban los cuatro primeros de la liga, de lo que dice la mejor liga del mundo. Por lo tanto, espectáculo está asegurado. ¿Tienes algún equipo favorito que creas que va a ganar este playoff o...? Vamos a ver, a mí... a mí me gustaría que gracias Egovia, ¿no? Porque me gusta mucho el fútbol sala que hago. Pero yo entiendo que Barça... si Barça así está, como tiene que estar, está un puntito por encima del resto. Pero bueno, ahora tiene ese hándiga de ese partido perdido, y pues soy igual, y puede pasar de todo. A lo mejor de una final, que a lo mejor nadie pensaba que iba a poder ser, ¿no? Sí, porque, oye, como pase Egovia, que la verdad lo tiene muy de cara, sería una final que sorprendería. Pero, como tú dices, a los que os gusta el fútbol sala, Egovia es, puede, de calle, uno de los equipos más ofensivos de este campeonato. Sí, son un grupo de chicos que hace un fútbol sala muy bonito, un fútbol sala de calle, de ataque, de libertad, de movimientos en carnos y jugadores, bajo unas pautas de juego, pero donde el entrenador de Jaque desarrolla pues cada uno su talento a su forma. Y yo creo que sí que hace un fútbol sala francamente bonito, y también me gusta mucho. Yo creo que para mí es el equipo que más me divierte verlo jugar, ¿no? Evidentemente el Barça es un equipo muy sólido en defensa, quizás no es tan llamativo un ataque, pero es matador, el Barcelona, ya te digo. Y, oye Santi, de cara, estamos aquí con Álvaro y con Toni, entrenador del fútbol sala Sanjus y el Capitán. ¿Algún consejo para Álvaro, para este fin de semana también, si quieres felicitar a todo el equipo, ha logrado la permanencia, y por tanto, si tienes algún consejo para Álvaro como entrenador de cara al año que viene, y también felicitar a este gran grupo de aquí de Sanjus. Bueno, en primer lugar, felicitaros. Con Álvaro más o menos en contacte todos los días de semana por las redes sociales o bien por teléfono, y me alegro un montón de que, al final, con trabajo, que era un poco lo que dio de meni adiciente, a lo largo de toda la temporada, al final, si trabajas y crees en lo que realmente estás haciendo y trabajando, logras los objetivos. En este caso, el objetivo de Sanjus era salvar la categoría, y el objetivo cumplido. Por lo tanto, es para... y los éxitos, a veces yo lo tengo dicho, Álvaro, los éxitos no son levantar títulos, sino el éxito es un trabajo que hayan hecho, y en este caso, pues, haber salvado la categoría. Eso es un éxito para Sanjus. Y el año que viene, pues, dar otro pasito más. El año siguiente, vosotros más y creciendo, y ir mejorando, que al final acabo de lo que se trata todo esto. ¿Qué hay que decirle a Santi Álvaro? Bueno, primero de todo, agradecerle, agradecerle que esté con nosotros aquí hoy. Agradecerle la felicitación. Bueno, él ya sabe que cuando... la directiva me ofrece el primer equipo, hablé con él rápidamente. Santi me ha pasado esto que hago, y él me dio todo el apoyo. Tanto él como Mon, que también le tengo mucho aprecio, que también es del cuerpo técnico. Bueno, simplemente eso. Dar las gracias es un referente para mí, evidentemente. Quiero dar las gracias, pues, siempre que voy allí, siempre tiene las puertas abiertas del pabellón, para poder ver cualquier entrenamiento. Siempre me ayuda con las dudas. Siempre tiene una entrada para mí cuando vienen aquí. Y, bueno, siempre me... Bueno, de ese año que estuve en Santiago, siempre me quedará ese espíritu lobelle. Cuando vine aquí al equipo, nuestra idea era intentar implantar este modelo a pequeña escala, porque, evidentemente, no es lo mismo, pero intentar que la cantera estuviera integrada con el primer equipo, etcétera. Todo viene a inspiración de él y de la filosofía de Santiago. Y la verdad es que es muy contento que esté aquí con nosotros y agradecerle la felicitación de... Bueno, que esté aquí un grande como él, pues, agradecer. Aquí no hay grandes ni pequeños aquí. Lo que tiene el deporte es esto que está pasando ahora mismo. Una persona viene a Santiago, le gusta el bus, nos conoce, nos hacemos amigos, nos ayudamos. El deporte tiene que ser esto. Y el que no lo ve así, creo que más por un camino equivocado. Las puertas de Santiago están abiertas a todo el mundo. Álvaro fue uno de los que se trobaba, pero hubo más gente que usó otro chico catalán que se hablaba con nosotros, durante todo un año trabajando. Es decir, la información entre las personas del fútbol sala, para que este deporte crezca, tiene que ser así. Nosotros lo vemos así y así lo hacemos. Por lo tanto, yo he encantado de haber conocido Álvaro y que Álvaro nos vaya a ver con la camiseta de Santiago, puesta a cualquier cancha en la que juguemos ahí en Cataluña, pues para mí es un orgullo, un placer. Y, por tanto, mis puertas, las puertas del culo, las tiene abiertas para lo que quiera. Oye, Santiago, pues la verdad, que todo un placer hablar contigo aquí en la radio de Sant Jus, estas felicitaciones que nos mandas al primer equipo. Y desde aquí de Sant Jus, Álvaro, Toni, el capitán del primer equipo i Jordi, yo, toda la fuerza para que el año que viene podés conseguir, pues, más proezas, como este año, como plantarle cara a un pozo y que estuvo muy, muy, muy cerca de conseguir estas semifinales. Pues es la misma fuerza, sus agradecidos a todos vosotros. Y, claro, que bien, pues en estas alturas estemos pues disfrutando también un poco de estos, entre comillas, y tanto de Santiago como de Sant Jus. Muchas gracias, Santi. Buenas noches. Muchas gracias. Buenas noches. Quina sort tens, Álvaro, eh? De tindre aquests amics, entrenadors del primer nivell que et puguin aconsellar amb la teva carrera, i no és l'únic, no és l'únic, perquè també tenim entrenadors de l'Escar Lugo, que hem de tenir el que s'ha de parlar amb ell, i... Avui no sé si donarà temps de poder parlar amb el Diego Rios, però el que volem, el bo d'aquesta ràdio és que sempre tenim temps per parlar amb tothom, si avui no podem acabar parlant amb ell, parlarem d'hi dimarts que ve sense falta. Hi ha, ahir, a l'Àlvaro, que tenia moltes ganes de parlar a ràdio, i que vindrà poc, vindrà per aquí a les terres de Barcelona, eh? A veure si el podríem compensar, eh? I que vingués un programa en directe aquí, que seria molt llà, però si no podem parlar amb ell, que esperem que sí, intentarem fer-ho un altre dia, i que tu només estiguis aquí. Eh, ara... En Galícia te quieren, eh, Álvaro? Això no es pot dir. Content. També el meu origen és d'allà, i no un ego. Sí, la veritat és que és el que era allà, són molt propers, toquen les portes pel que necessites, i la veritat és que és molt content. Molt content d'haver pres, perquè són gent que respira a futbol sala, que viu al futbol sala molt, i la veritat és que és molt content de discutir aquestes experiències per allà, perquè ja està res. I això que, per exemple, tinguis, qualsevol dubte, puguis fer una trucada, no? Per exemple, amb això que he comentat, quan el veniu fer el primer equip, vas per l'Emei, no? I això, això ajuda moltíssim, i que una persona de com ei, que confim tu, d'animi, que participis, no sé, és una cosa que faia molta il·lusió, personalment, a mi. A mi és brutal. A més, ja dic que li tinc molta admiració, tant a ell com al Diego, i que una persona que et mires faci això, a part, per exemple, el primer partit que vaig perdre aquesta temporada, quan vaig debutar amb el filial, vaig rebre un missatge d'ell, donar mànims el dia següent. Això és, donar forces, la veritat, et fa sentir orgullós, i molt content, la veritat, molt content. Doncs... Ara estàvem fent una mica de repàs, portem 45 minuts aquí a la ràdio d'Esvern, d'aquest programa especial de futbol, Sala Sant Just, amb molta sorpresa, amb aquesta permanència que hem aconseguit aquest cap de setmana, del primer equip a la preferent, amb el Toni Dobles, el capità del primer equip, amb l'Alvaro, l'entrenador d'aquest primer equip de futbol sala, i amb el Jordi More, i amb qui us parla, Marc Marvà. I, a 15 minuts d'acabar aquest programa, tenim una persona que, al divendres, es posarà les bambes i trepitjarà el Palau Blaugrana. Esperem que ha rodejat de molta i molta gent per aconseguir aquest empat i forçar el partit del diumenge. Marc Tulrà, què tal? Bona nit. Bona nit. Molt bé, molt bé. Com estàs? Escolta, ben parlat, amb grans... grans portes, i grans entrenadors d'aquesta primera divisió, però ara, el gran protagonista, ets tu, perquè aquest divendres, el Palau, diguéssim, t'espera, i tots els duits estan posats amb tu i amb tots els teus companys. Bueno, sí, sí, sí. No només amb mi, sinó amb tots, i crec que el més important de divendres és que el Palau s'ompli, perquè, com es va veure, la seva grada va anar allà, la seva grada va animar molt, va empenyar molt, i va ser un factor que va terminar. Després nosaltres sortirem a fer la nostra feina, a donar-ho tot, per, com deies, forçar l'empat, i el diumenge acaba de rematar. Jo crec que l'afició serà, com diu l'espot, el sisè jugador que necessitem. Hem sentit, hem sentit l'espot. Com és que... Jo em pensava que sortiries tu, perquè jo no sóc Cesc, però... Jo la tia ja he sortit massa, he sortit massa, ja. Tenim sorpreses, per tu, Marc, que d'aquests moments l'escobertirem. Mentre, Marc, deixem preguntar-te per la gent que et segueix a tu i sota l'esportiu del Barça de futbol sala, els quins hi podries dir un jugador jove com tu? A jugadors joves, ja, de nivells, a maters, que puja, intentem fer-se un món en el futbol sala. Un consell que els hi podries dir, tu, Marc? Farem un consell que segur que no... que no és el que voldrien sentir, el que no deixa d'estudiar, perquè la cosa està molt malament, i ho sé per l'experiència, i això és un dia estar de dalt, un dia estar de baix. Vull dir que jo ho vaig traient com pu, futut, però ho vaig traient. I res, evidentment, esforç, treball, sacrifici, que si realment és el que volen, no hi ha excuses. I costa que un pagina estar a la màxima divisió de la Lliga Nacional de Futbol sala i uns estudis com els que tu segueixes fent? Sí, a veure, costa, mai m'ha costat més que res, perquè jo començo, jo tinc fitxel al bé, i normalment entreno de dues a quatre, i algun cop per la nit el que passa és que crec que moltes part o deliciouss, et faran participar de impediments. morph赛sos de Twitter amb Martín. ells entren el matí i jo faig tort de matí. Malament calhar el futbol no ha estat reconeguat, ara no dic com avui dia. que sí que tinc algun reconeixement, però només per part de la universitat, i llavors sí que per a les professor's tinc unes ajudes que em permeten combinar-ho millor, però si estic de la fúbrica no sé si ho podria. Marc, aquí tenim el Toni, el capital del primer equip del futbol sala Sant Just. Toni, explica-li al Marc una mica els horaris dels teus entrenos i els horaris de la teva feina, eh? A veure què li sembla ell si ell ho podria compaginar això amb el primer equip del futbol sala. Home, els horaris són una mica més fututs, eh? Nosaltres entrenem dos dies, ara aquest any estem fent tres, i hi ha dies que pleguem a les 12 de nit quan apaguen la llum del pavalló, i sortirem després dutxar i sopar. I hi ha hagut anys jo, quan era més jove, encara que soc jove, encara, que treballava, estudiava per la tarda, i després anava a entrenar. Home, és la vida dura, és dura. Doncs Marc, què et sembla tota aquesta gent que tenim aquí a Sant Just que pensa que deixa la vida per al futbol sala, eh? Sí, sí, uns 40. Aquells que no sonen, que no es veuen, però són allà d'una a nosaltres. Aquest cap de setmana, m'estan esperant també les teves felicitacions, van aconseguir la permanència. A l'equip de futbol sala Sant Just va aconseguir la permanència, i per tant, s'hauria tot un honor que Marc Torres podés felicitar des d'aquí a la ràdio, eh? Home, i tant, la raona a tothom del club, i a tot l'equip per suposat. Gràcies, gràcies. Marc, ara... Si et sembla, ens agradaria que escoltis una cosa, una cançoneta, i a veure què em pots dir després d'escoltar-la, eh? Perquè no el podem estar veient, eh? Exacte. Escolta, escolta. ¡Con los terroristas! T'agrada aquesta cançó, eh? Se me es famosa, se me es famosa, tío, y mira... Espera, espera, espera, que ara arribar, arribar, arribar. Estàs ballant o què, ja? Espera, espera, espera. Que tío, si tu no m'hagi vingut la mada... T'hem vist el vestuari, si no m'equivoco va ser com veu guanyar la copa, la copa, a aquest any? Sí, sí, sí. A tu es va ballar les dues copes. Ah, vale, doncs les dues copes, i després t'he vist competir contra una cheerleader a Lluia Diagonal, eh? Espera, i deixem dir-te que sobre aquesta cheerleader podem aplaudir-te amb la copa, perquè... Molt bé, déu-n'hi-do, déu-n'hi-do, el moviment de Maluc, perquè... Sí, no, no ho sé, es pensava que no entraria al joc o algo, i mira... I es va equivocar, es va equivocar de maled. Bé, bé, no, et felicirem també, perquè... coneixem, dintre dels vestidors, i el Toni, segur que ho sap, es necessita gent com el Marc. Nosaltres, des d'aquí, també hem de donar una forta salutació al Manu, que està lesionat, i és una gran persona que fa... aquest tipus d'ambient dintre dels vestuaris, no, Toni? Sí, a vegades... a sort passen una mica les dutxes, no? Però, bueno, és divertit, i s'agraeix. Perquè aquesta gent que fa comunió dins de l'equip, no? I que tothom rigui més. Marc, escolta'm, que se'ns acaba el temps, ens hem de posar una mica més serios, però sensacions de cara del partit d'aquest divendres, com et sents, tres dies d'abans de sortir al parquet del Palau? Sí, a veure, jo... pel que fa a mi, jo tinc les ganes, sempre, de veure si tinc una oportunitat d'ajudar i de donar-ho tot. Estem entrenant molt bé, molt fort, els ganes estan molt bé, sí, estan molt a dalt, i jo et dic que si l'afició està allà, m'haurà un bon partit, i crec que ho podem entreure. Dintre dels vestuaris, esteu amb ganes d'arribar aquest partit? Sí, sí, sí. La que he sentit jo gata avui. Sí, i tot la... Abans hem parlat amb el Javi Rodríguez, tinc una cosa a parlar amb ell, i ens ha dit que vindrà el Palau a animar-vos, i, clar, ha dit que li encantaria tindre una xerrada de dos minuts per entrar al vestuari i dir-vos un parell d'acusetes. Us motivaria això? Sí, sí. Qualsevol paraula que ha dit el Javi, segur que serà... A part de la motivant, ben rebut a part tots, perquè era de veritat, només vaig considerar un any que pujava a entrar amb ells, però és una persona que realment marca, que sent el que fa, i que et dic tot el que ens pugui dir, una persona que guanyes tot, que sigui un millor jugador del món, i que per dir ni que siguin dos minuts de la xerrada i em motivar a uns altres, doncs et dic que això donarà un valor afegit molt i molt gran. Escolta, Marc, i després del partit de Segòbia, no sé com estava l'equip, ara dius que ja esteu amb un altre cop els ànims alt de tot, però va ser durar la rota, va ser un contratemps important? Sí, més que res per al com, no? Perquè si ens posa igualtat de condicions i ens guanyen perquè som millors, només ens queda regegar-nos i aplaudir-los, però si no els fas bé, no t'entren, i més que el gol seu són errors, i els esregades, esregades, doncs... Més que res, ja et dic, la rota va ser pel com. Llavors, que sí, el primer i el segon dia, com és normal, enfadats i abatuts, però bé, ja et dic, des de lluny, treballant, per treure-ho endavant. I aquesta crida amb aquest gran anunci que comentàvem abans a l'afició, tens algun dubte que el pareu respondrà i estarà ple com un nou i vendràs? No, no, no, no, no, no, no, no. No em tinc tan ben adulta, perquè ja... Quan ja vam veure el que era el cap, és el seu, òbvia, quan va arribar a la final, i en aquell simpatisme era a disfrutar, vull dir que si ja sigui perquè anem perdent una sergui, perquè ja hi és espectacle, l'afició vindrà. Doncs, Marc, escolta, moltíssimes gràcies per ser avui aquí, i anant... juguem a casa en aquest programa, que és especial de futbol sala de Sant Just, molts ànims per aquest divendres, serem en el Palau també per donar-vos suport, i esperem veure'ns diumenge, una altra cop. Uau, a l'altre, i esperem que sí, esperem que sí. Doncs Marc, ens acomiadem de tu, i et deixem amb a Harlem Shake, i que vagis a sopar i vagis a descansar content. Molt bé, moltes gràcies. El Marc Tulra, un crac dins i fora del camp, que diu que el sacrifici i els estudis, que no deixin els estudis aquests joves. Escolta'm, Jordi, hem arribat a les 9.56, quasi 57, d'aquest dimarts 4 de juny, i hem de dir, amb la solemnitat que s'han de dir aquestes coses, que el capità del futbol sala de Sant Just espera un fill en els pròxims mesos. Una filla, sí senyor. Sí senyor, un fort aplaudiment, perquè el Toni, Papi Toni, que ara ha obert una nova modalitat, que és que quan fas gols, xumet, xumet, i pilota sota la samarreta, Toni. Sí, sí, l'enqueve servem un mes, un seguit o un mes a l'equip Sant Just, que em seguirà als partits, i molt content, molt content. Una nena, Alexandra, des d'aquí un petó de la mare, segur que m'estàs content. Doncs també un aplaudiment, perquè per la mare l'Alexandra, que ens ha seguiti molt en aquest futbol sala de Sant Just, ens ha seguita moltíssims partits, i, per tant, una fidel seguidora d'aquest primer equip del futbol sala de Sant Just. També, tota la plantilla del futbol sala de Sant Just ens està escoltant molta i molta gent amb alguns les units importants, com abans comentàvem amb el Manu, que els donem totes les forces des d'aquí al Baró, no sé, amb aquests les units que en alguns moments importats han sigut en un contrademms, però bé, ara te'n recordes, te'n recordes d'Eigid, donar-li totes les forces perquè puguin tornar a l'encab. Sí, evidentment, evidentment. Ells s'han ramat fins on han pogut, i això s'ha d'agrair. Sempre els hem tingut presents, tot i que no estaven ens hem tingut presents per evitar per aquesta permanència, i esperem que recuperin ja per aquesta nova temporada. Queda Jordi, queda pendent. Tenim aquí, pendent de cara dimarts que ve, parlar amb el Diego, perquè jo he de personalment dir que el Diego és una persona que va entrar a principi de temporada aquí, vam poder parlar amb ell i també era a l'Albaró, i teníem tan poc temps que preferia estar amb ell el temps que... Que faci falta i que... Sí, el temps que ella es mereix, de fet, el pròxim dia queda pendent parlar amb el Diego Albaró, donar-hi una fort abraçada des del Juema Casar de Sant Just. Molt bé, així ho faré, així ho faré. Doncs Toni, Albaró, moltes gràcies per vindre aquí a la ràdio, i anarà a veure una altra copa d'aquesta permanència, i ara esperem que la temporada que ve aconseguim els objectius més importants. Bueno, ara agaudir de la permanència primer, que ha sigut molt petida, i després, a partir de diumenge, que haurà acabat la temporada, pensarem amb la següent. Moltes gràcies per convidar-me. D'arrere, nosaltres han cantat. Toni i Albaró, això és casa vostra. Jordi, ens acomiadem. Us esperem una setmana vinent a les 9, on un dia més, aquí, a la ràdio d'Esvern, juguem a casa. No es podem asseure que ho farem millor, per això sí, us prometem, ho intentarem. Bona nit! Bona nit! Bona nit!
Juguem a Casa
El programa d'esport del poble. Esport base, futures estrelles del poble, estrelles consolidades i estrellades. Presentat per Adrià Vilà, Bruno Fortea, Rita Vilalta, Nil Solana i Bruna. Amb el suport de totes les entitats.