Bona nit a tothom, benvinguts un diuns més al Juguem a Casa, aquí a la Ràdio Esvern. El control tècnic, el mòbil separable amic, Marc Marvà. Bona nit Marc. Què tal Jordi? Molt bona nit. Bona nit a tothom, si et sembla sense perdre més temps, comencem. Bona nit a tothom, si et sembla sense perdre més temps, comencem. Bona nit a tothom, si et sembla sense perdre més temps, comencem. I Jordi, avui comencem amb un programa molt especial, moltes ganes, perquè ni més ni menys nosaltres especialitzats aquí a la Ràdio Esvern amb joves, amb petits, amb la base, amb els petits més grans que els anomenem aquí a Ràdio Esvern. Avui venen des de l'Atlètic Sanjús, només per nosaltres, i en exclusiva, els subsixem-te, per tant, un fort aplaudiment per ells. Geren amb ganes, eh, Marc, avui? Moltes ganes. Han entrat molt fort, eh, ja, han entrat molt fort. Estan els seus per començar aquells i fem preguntetes i que ells contestin, si et sembla, els presentarem. Doncs no perdem més temps i amb les presentacions, Jordi. El Xavi Puig, bona nit Xavi, el Joan Maria Fàbregas, bona nit, el Gerard Vila, i l'Àlex Coles, bona nit. Doncs res, com molt bé us ha presentat el Marc, l'equip d'Atlètic Sanjús, subsixanta. Això mateix. Primer, m'agradaria que us expliquessiu el nom i per què no, veterans. Per què, per què aquest subsixanta? Hem de dir que avui l'estudi està ple a basar, eh. Ens hem de considerar uns afortunats, perquè abans de que comenci aquesta lliga del subsixanta, que ens ho explicaran bé, han vingut quatre membres d'aquest equip i, per tant, moltes gràcies a tots per venir avui fins aquí. I, sisplau, el que li toqui respondre a aquest subsixanta, que ja són molt fans aquí, els juguem a casa del subsixanta, eh. Bueno, jo crec que el subsixanta ve, perquè el més gran té 52 anys, i vam buscar un nom que digués que inclugués a tota la gent que pot venir a jugar fins a 60 anys, i que si passa de 60 tampoc hi hauria cap problema. No, ja farem un equip, em passin de 60 anys, això. Farem un subsixanta de, no? O de, per exemple. No, i també la Paola Veterà com deixa molt gran, no? I jo no ens entubatarà, jo soc jo encara. Tu sí. Els altres també, oi? També, però no tant. Ja, escolteu, hi ha algun capità a membre, diguéssim, que encapçal·li tota la comitiva, perquè no ens ho explicàveu quant sou en aquest equip? Bueno, ara estem sobre uns 26. Capità per capità, no. Tenim un coronel, però... Coronel? Sí, tenim un coronel, que el nomenem coronel, però bueno, capità, capità, no. És aviat l'assessor, no? Sí, el coronel l'assessor. Si us deixem l'assessor a parell, sí. És un que tenia que haver vingut, però no puc vindre perquè el metge no l'he deixat. Ja té una edat, ja té una edat. Digues el nom, digues. Com has dit, com has dit. No es poden dir noms, no? El coronel tothom el coneix. Bueno, doncs aquest coronel és una gran baixa, però bueno, anem a aprofitar els que heu vingut aquí. I res, ara m'està comentant que veu aquest cap de setmana que fa un partit amb històries entre vosaltres, per preparar l'inici de la lliga. És el primer partit amb històries que heu fet de preparació, o ja d'enrere heu fet uns quants més? Aviam, el camp de Sant Just és el segon, aquesta temporada. Sí, és el segon, sí. I fora del camp de Sant Just, com doni Oraris, hem de buscar la vida i hem anat a jugar al col·leleman dos partits, al tau 1 i al final de juliol va ser el... Ja s'ha riat. Ja s'ha riat el... Turelló. No, Turelló és el cap. Turelló dos vegades. Sou uns autèntics marals de futbol. Marals. I les vostres dones, què diuen? Us deixen ser tan males al futbol? Perquè sou, com heu dit abans, inclús aneu a la set i mitja al matí a jugar al futbol, un dissabte? Un diumenge. Aquesta és la base, marxar a la set i mitja de casa no representa cap problema perquè tothom dorm. No molestes la vida familiar, però al revés estan més tranquils. Quan tornes encara estan dormits. O esperen les molts a que portes tu. Bé, sempre positius a la set i mitja al matí. Si ens hem de despertar tothom equip positiu. Jordi, deixa'm dir-te, però, que aquí tenim quatre membres del Sub-60 i que a l'altra banda del telèfon tinc ni més ni menys que un membre... No preteníem de deixar-los en ridícul a l'hora de fer això. Tenim un membre del primer equip d'Atlètic Sant Just, que li donem la Nora Bona avui també, perquè tres de tres a l'Atlètic Sant Just i donem la bona nit a l'Àlex Palaus. Què tal, molt bona nit? Hola, bona nit. Un aplaudiment també per a l'Àlex. L'Àlex, que entrenador del Benjamin, de l'Atlètic Sant Just, oi que sí, Àlex, si no ho dic malament, si ho dic malament corregisme. Sí, del Benjamin. Del Benjamin, l'Àlex, que també és jugador d'aquest primer equip de l'Atlètic Sant Just, té a dir que si t'has de fixar alguna meta de cara al teu futur, hauria de ser venir aquí a la ràdio i explicar-nos també que formaràs part de l'equip de la Sub-60 d'aquí a uns anyets. Què hem de dir en aquests grandíssims jugadors a la set i mig del matí que es lleven els diumenges? Què et sembla? Sí, sí. La veritat és que ja veuràs d'aquí que veníem als Calde Satmana sense fer cap dibuix d'alligues, simplement preis de passar-s'ho bé, ja era sorprenent, i ara, a veure què se m'ha apuntat, es van superant la veritat. I escolta, Màlex, deus tenir tu o els deus conèixer bé també, perquè segurament tots ells ja ens ho explicaran millor, formen part, o són pares, de nens que juguen amb l'Atlètic Sant Just. Tinc per aquí algun que segur que coneixes, i jo crec que el Josep Marial deus conèixer. Sí, el Josep Marial conèixerà bastant bé, ja... Ens coneixeu molt bé. Ens dediquem a tenir informació, tenim informació a Satamà i ho sabíem, això. Sí, sí. Des del primer any que soc entrenador d'entrenar un seu fill, i des de l'any passat ja aquest també és el meu delegat, i sí que ens coneixem bé. Molt bé, doncs també una aplaudió per aquesta sintonia també d'entre l'Àlex i el Josep Marial. Àlex. Sí. Que la teva aspiració no sigui que acaba la sub-60, la favora. Mercat coses més altes, sisplau. Quan tingui 59 ja ho plantejaré. Bueno, després nosaltres estarem al sub, sent ni pic o alguna cosa així, no? Àlex, hem trucat a l'Àlex avui just inicial programa, també perquè compartís un moment de tertulia amb nosaltres, i també perquè l'Atlètic Sant Just el primer equip ha començat com un tro, amb 3 victòries, amb 3 partits, liderant la classificació de tercera catalana. Com està funcionant aquest inici de Lliga? Doncs sí, la veritat és que comencem molt bé. Hem tingut un canvi d'entrenador i la pertampurada hem tingut una mica de tot. I vam començar una mica de dubtes, però la veritat és que poc a poc anem millorant, i aquest cap de setmana hem demostrat que hem guanyat set de zero aquí a casa, contra un rival que la veritat és que estava a base de la classificació, però sí, ja estem jugant millor, i la veritat és que tenim molt bona expectativa d'aquest any. Sí, l'any passat us veu quedar les portes de les parades 100, o si més no és l'objectiu que buscava l'equip aquest any, amb el mateix objectiu, amb les mateixes ganes. Sí, nosaltres tenim el mateix objectiu plantejat. El que passa és que preferim no pensar-ho sempre des de principi, perquè potser a vegades ens entrem una mica de por o algo així, i llavors preferim anar a partir de partit, només pensem en guanyar cada partit, i si a meitat de temporada que pel final ens veiem allà dalt, ja ens començarem a plantejar alguna cosa més. Doncs, Àlex, escolta'm, que sabem que has d'anar a entrenar, ara ja deus estar amb les botes posades, no? Sí, les porto posades a veritat aquí, a un quart començem a entrenar. A un quart comença a entrenar? Moltes gràcies per aquest esforç d'atendre'ns la trucada abans de l'entrenament. T'esperem un dia aquí a la ràdio, eh? Perfecte. El dia que et doni festa al míster, ja veig que amb set a zero no us dona festa, no sé de per quan haureu de guanyar, però el dia que us doni festa t'esperem aquí a la ràdio. De moment sembla que en un dimarts un dia ja us haurà de ser. D'acord, Àlex, moltíssimes gràcies. Vinga, gràcies a vosaltres. Bona nit. Adeu, bona nit. En esta sala, el del puto jefe, el puto amo, es el que más sabe del mundo, no quiero ni competir ni un instante. Els dilluns de 9 a 10 de la nit, aquí a la ràdio d'Esvern, juguem a casa. Mirem, Maria, ets un bon delegat de l'Àlex? Eh... Home, no ho sé, no? El que sí, sí, és que aviam... jo crec que seria millor, com... no sé, de forofo, que no passa a l'agat, perquè... Un seguidor, un bon seguidor, no? Perquè m'he de contenir bastant allà, a la banqueta, és complicat, hi són nanos de 9 anys que... ostres, m'estaria millor jugant a més, que no pas fer de l'agat. Escolteu, perquè a l'Àlex, ara parlem amb ell, amb les botes posades a les 9 i 10. Ja és un malalt, des de... i ara l'Àlex, que ve, que està amb aquest primer equip del Sant Just, de l'Atlètic. Tots vosaltres entenc que veu tenir els vostres inicis, també, de futbolistes, i no heu deixat de jugar a futbol des de... no sé quants anys, no sé, que comenci el que vulgui, però segur que algun deu portar més de 30 anys seguits sense parar. I tant, i tant. Jo, per exemple, des de l'Alavins, des de l'Alavins que jugaves plugues, i després aquí a Sant Just, i... I ara encara continuem. I ara encara malalts de futbol, sí, sí. No hi he d'haver. O sigui que des de l'avi que no hem parat. Bueno, amb alguna altra relació, però sí, sí. Sí, sí. Entre els junts i el guàntim, doncs mira, ja en fem. Anem fent. Aquest tema de les lesions, no sé si deu afectar, i deu ser un dels principals... Sí, sí, sí. Resultats de que una plantilla tan amplia de 22 jugadors, eh? Sí, sí, hem tingut una miqueta de tot. Ho hem tingut des de lesions poc importants, com... com té tothom, no, és quins i coses així, hasta un desprendiment de retira. Què dius? Sí, sí, sí, sí. Bueno, anem a tope. Sí, sí, sí. Coses que passen, coses que passen. I el Josep Maria, i no sé si també... No tornar més. T'ho juro, l'altre. No, no, però sí, sí, es va fer mal. Va ser un accident, es va fer mal, i ja està. Però no està. No passa res. La teatre sectoria, com... No, igual que l'Àlex, jo vaig començar també amb el Sant Just, amb l'altre equip del poble. Rival, sí. Rival, sí. Els infantils, jovenils, i vaig fer dos o tres partits de la Mater. I després, ja veuré el que hi havia a Mater, vaig dir, este no es lo mío, el sal al Sant Just, després entre els amics, lligues, que fa esporà, i ara hem tornat a jugar a futbol una mica tan sèrio. Si se li pot dir d'aquesta manera... Bueno... És molt sèrio, eh? És més sèrio, si vosaltres mateixos ho preneu en sèrio, hi ha ganes que li poseu que demostrar de d'aquí... No, no, són ganes i risses, eh? No, no. Ganes i risses i esmorzar. És bé l'esmorzar, altra. El mosar és molt important, eh? Ja arriba un moment, en algun moment, que anava a dir la motivació, potser per fer l'esport, va més enllà del simple esport. Vosaltres no sé quines motivacions busqueu, si el grup de gent que ho fet és també de pares que jugueu junts, o això, l'esmorzar... a vegades l'esmorzar ja et motiva per anar a jugar, o quines motivacions hi troieu per seguir amb aquest equip i seguir amb aquests horaris que a vegades són intempestius. Bueno, alguns per sortir de casa fan el que sigui, eh? Ja t'ho dic ara, eh? I tal de no veure la dona, i alguns que... són tremendos. No, però l'esmorzar et motiva molt, eh? Això t'ho he de dir. L'ú de l'esport, aviam, amb una hora que fem... 7.30 de la matí, una hora que fem, mentre que calentem, no calentem. Hi ha més risses que jugar a futbol. Però, bueno, ens ho passem fort. I sobretot, és l'amistat. Hem fet amb aquest any i pico que estem junts. Bueno, tu no et suporto, eh? Normalment hem fet un grup bastant maco, a part d'aquest nostre d'això. Doncs ara hi meu, que ja és una cosa... Tenia ma interna... El resto, més o menys... Fem un grup maco, i això també en motiva. Això que he comentat, que tenim aquest grup al mòbil, de 20 i pico persones... Fua, terrible, això. Això deu ser donar al dia... Com a administrador, doy fer. És horrorós. Donar al dia i donar a la nit, eh? Això no para, no? 24 hores. Hi ha gent que sembla que no treballi. Hi ha persones que em sembla que treballem tothom, però sembla que gent que no treballi. És una passada, és una passada. Escolteu una cosa, tots esteu vinculats, tot seguir-ho a l'Atlètic Sanjús, amb algun equip o amb algun altre. No ho sé, teniu... El Jose Maria és delegat d'algun equip, algú més ajuda... a l'Atlètic, d'alguna manera, més enllà de suporters, de com a pare. Sí, jo estic també com a delegat del Cadeta. I, per tant, entenc que hi ha algun vincle familiar amb el Cadeta. Sí, sí, sí. Tinc un nen jugant al Cadeta. Bueno, jugant. Està allà. Fa el que pot. Adrià, Billy, li diuen. És el Nexa, no? Tots som pares de les que juguen a l'Atlètic. Doncs a l'Atlètic? A darrere d'això es va formar el grup. Ah, molt bé. I, per tant, Jordi, a mi m'agradaria seguir, perquè abans d'explicar, comenceu la lliga, no? I, aleshores, per començar la lliga, necessita el sopar de començament de lliga. No sé si el teniu programat, però si no digous que comenceu la lliga, aquestes coses ja s'ha d'anar a programar amb bé. Com veieu aquest inici de temporada? Mira, el sopar de començament de lliga no m'havien pensat, però mira, no em desagrada la idea. Aplaudiments aquí per la proposta. Segur que el nostre coronel, l'assessor, ja ho té apuntada. Ja està fent la reserva, ara mateix. Però tenim el dinar, no? No, però anem a deixar-lo bé, que potser ens escolta. Que truqui, que truqui. Estan ocultant els... No ho sé. No ho he dit res. Segurament estaran. A part, volem involucrar també la família, com ara deia l'Àlex, el diumenge acabem, que hem fet una cara de tots que podem, amb dones i fills, perquè, a més que conèixis-nos, ens ha desconeguit. Les dones, els fills... Que vegin que això no és un invent per sortir de casa. Que real, que real, són de veritat. Perquè anava a preguntar la involucració amb les famílies, és gran, o hi ha algunes que diuen, vés a jugar a futbol i no em prenguis, o hi ha algunes altres que estan allà donant suport a cada partit i no se'n perden cap. A les grades... Sí, venen molt a les grades. No hi ha ningú. Algun nen, potser, que és despertadora. Els nens, sí. Com vols que la set i mitja vinguin a veure'ls? Farem una crida, les mares que ens estiguin escoltant. Si us plau, ens agradaria molt, que des d'aquí posarem una mica d'emoció, ens agradaria que les mares i dones dels membres de l'equip del Sub-60 assistissin als partits, si us plau. I si no són membres de la família... I també val, eh? Donarem els horaris i qui vulgui. Per tant, l'estrena de Lliga, dijous, algú ens pot posar una mica els punts sobre l'asida com va aquest estrena i com funciona aquesta Liga, que ara el Sub-60 de l'Atlètic participarà? En principi és una Liga d'oberta total. L'únic que hem buscat, hem buscat una Liga de Veterans. No l'hem trobada. S'han cogat, però a una canç, s'han cogat cada dijous per jugar. Vam aconseguir que era molt heavy. És malalt, malalt. I ens veiem quedar aquí a l'Alemany i podem jugar contra nens que poden ser els nostres fills. Ah, contra joves... Podríem trobar. Poden ser nens de 20 anys o 25. I, clar, veurem de lluita amb això. Ens ensenyarem a jugar. I el tema són 8 equips per Lliga i juguem cada dijous. Podem jugar les 8 o les 9 o les 10 o les 11 de la nit, inclús. I, bueno... I el que hem d'anar i com us ho fa a arribar pel grup, pel WhatsApp o... Bueno, farem una convocatòria cada... Sí, fem una convocatòria. A veure qui pot venir, si són prou. Si no són prou, busquem gent tot també del subxixanta, que no sàpiga puntar-te a la Lliga perquè ens pugui omplir els pecans que tinguem. M'agradaria que, cadascun de vosaltres, de quina posició juga, quin número té i una virtut sobre el terreny d'això que puguéssim explicar i compartir tots els ulls. Comencem part. Jo em diré una, que... És un mitològic, això, perquè... No és tan real, no ho sé. A sobre, tot el coronel ho diu molt. Que sóc una mica... una mica dur. Una mica l'enyero, sí. Una mica gatussos. Jo jugo de la tal dret, amb el número 5 i baixo sempre que puc. Sempre que els pulmons em deixen. Puja més que baixa, també tu deia. Vaixar a costa, ja. Vaixar a costa. Aquesta és la meva feina. Si t'haguessis de ser un jugador de primera divisió, qui seria? Daniel Ves, potser una miqueta. Bueno, sí, no em desagradaria. Jo el que més cobri. Puc demanar? Sí, l'Alba, un d'aquests, estan molt bé. És el tio d'estil que m'agraden. Joan Maria. El pitjor de l'equip. Jo jugo de portes. No, el pitjor. Jo jugo de portes. Amb el número 40, el número de la sort. És personal? Estàs sempre de l'Alba? No, perquè aquest any he fet 40 anys i dic... Mira, no sé, em dones solo el 40. Ah, molt bé. A part, perquè diuen que també els portes té una mica... no ho sé, una mica tuques el volet, no? I diria, va, el 40. Sempre has jugat de portes, i des d'aquí també vull fer una mica la crida dels nens del que s'apunteixin a fer de portes. És una posició del camp molt maca. Tothom volen ser més, si volen ser coses rares d'aquestes, però els portes n'hi ha pocs. És una posició molt maca dins de l'equip. I una figura molt important, un equip. Un equip sense portes, no és res. No és res, això. I des d'aquesta passió de portes, no portaria a ser portada? Des que vaig començar als 6 anys, sempre he volgut ser porter. Tenim un altre trucada. És una trucada una mica sorpresa. He d'haver intentat fer un treball de mercat i finalment hem pogut aconseguir una trucada sorpresa. Hola, molt bona nit. Bona nit. Hola, a quina equip jugues i a quina posició jugues? L'Atletic i el Benjamia i jugo l'Atletic. Que algú sap qui és aquesta veu que està sonant ara mateix a l'Atletic. Farem una endivindaja, comença per U i acaba per Oriol. Doncs sí, senyor. Un pare aplaudeu. Amb els altres pares que també esteu aquí, hem pogut contactar amb l'Oriol. Què us sembla per vostra que els vostres fills amb aquesta passió per al futbol que deu venir de família? Gerard, per exemple, el teu fill també ens explicava ara que juga. Què et sembla aquesta passió que tenen els més petits? No, en principi, que jugui a la futbol... Jo pensava que estava dormint aquesta hora. Oriol, hi ha hagut una mica de compenetració entre la ràdio, la Sandra també, en Dadil, el Josep Maria i la mare de l'Oriol, que també ens ajuden molt, i hem de donar les gràcies des d'aquí. Oriol, escolta, vindràs un dia a la ràdio tu també? Et compromets a venir? Sí, com a lleu estaria ja. Ja el fixem. Doncs Oriol, escolta, moltes gràcies per atendre'ns la trucada. Una forta abraçada. Posa't a dormir que quan arribi el pare no et vol veure d'espera. Bona nit, Oriol. Bona nit, i gràcies. Adéu. Com ens agraen aquestes sorpreses, Jordi? Ens encanta. Aquí sempre procurem fer algunes sorpresetàcies als nostres invitats i avui he de tocar de tot jo, Maria. Moltes gràcies. Està feta d'origen, eh? Sí, moltes gràcies. Deixem, continuem, que estaves parlant de jo, Maria, que era el Víctor Valdez del Subxixanta i en faltaran dos mes. Bueno, jo soc el que li marco els golls al Víctor Valdez del Subxixanta. Ah, quan us en posem. Sí, jo jugo de punta a l'altre tot i... Bueno, es fa el que es pot. Es fa el que es pot. La soledat del delanter o aquestes coses que es diuen. Amb el número 1 a l'esquena? No, no, no, no porto un número. Però amb la lliga, quin número portaràs? A la lliga... Ara no saps? El 7, el 7, Pedro, no? Sí, ja triga, a tu que ara fèiem. Hòstia, això ja és molt difícil. Sobretot si juguem contra crios de 25 anys. Et compromets a... a qui a la ràdio quedarà enregistrat, eh? Que a final de temporada hauràs de vindre. Quants golls marcaràs? Espera, espera, espera. Això sí que hi ha enregistrat, eh? Allà, en quants partits juguem? Són 8 equips, 14. 14 partits? Doncs marcaré aproximadament uns. Jo crec que 0. No, no, no. Un paper tipus cauga, no? Sí, sí, no? 14. Molt bé, molt bé, molt bé, ens agrada en aquestes apostes. T'ho teniu un gravat, eh, Mari? Aquestes apostes són les que ens agrada. Sí, sí, sí. El farem aquí, venir al mes de febrer, i dirà... 14. I, home, si tot el que es passi, seran esmorzats que convidarem nosaltres... Ja, ja, ja, ja, ja. Ja també ho prometem des d'aquí, va. Queda gravat, això. Queda gravat, que ja he gravat. I Àlex? Sí, jo he jugat amb... La lliga portaré el número 15, i habitualment jugo de defensa. Ja sigui central o lateral, en funció dels que siguem en cada convocatòria. A vegades de mig camp, també, si falta gent, però, bé, defensa és... Amb el 15, Marc Bartra. Una miqueta, Marc Bartra, també la treus. No ets més matucer. Espero rescar menos banqueta, aquest any. Bé, bé, bé. Sí, una miqueta, no? Ens ha posat l'assistència, Jordi. També volíem comentar amb l'Àlex, el Xavi, el Gerard i el Jaume. Més enllà de jugar a futbol, també entenc que sou seguidors, del futbol, del Barça, no sé si tots sou culers aquí. Aquí sí, sí. Aquí sí, tots culers, no? I com veieu, Jaume, per exemple, aquest Barça, amb aquest canvi d'estil, no sé si sou d'aquells que esteu més aviat preocupats, o molt tranquils, el Tata Martí, no? Un de Xavi, Àlex, Gerard, Josep Maria, un de vosaltres... Ui, tots ui, ui. No, no, tranquils. Bueno, les coses van funcionant. La realitat és que... Resultats? Nosos resultats són bons, no juguen gaire, no acaben de rodar, però... Problemes són els periodistes, sempre són els periodistes. No, no. Però va de començar, home. Falta una mica de rodatge. Jo els donaria una mica de confiança, sobretot també, i el Tato Martí, que acabava d'arribar i s'ha trobat tot el... També és un canvi d'entrenador, és un complet canvi de sigla, d'entrenar diferents, d'entrenar diferents, que això s'ha de notar. Molts anys jugant junts sempre amb el mateix entrenador, o el segon, o el casatito, és normal, quan entri un entrenador que vulgui fer coses noves. És molt difícil que vulgui seguir la mateixa manera de treballar, que guardiola que el Tito. Està marcat el teu camí, una mica. I, Àlex, tu, per exemple, ets més de l'estil a l'atac, al contraatac, o més de t'agrada jugar-la, per exemple? No, m'agrada jugar-la, però també crec que al Barça li tocava també un canvi d'estil, li tenien pres molt la mida, i arribar un moment que era tocar, tocar, tocar, i faltaven cada profunditat, i ja està bé, ja està bé que hi tenen coses noves, tot i que la premsa se'ls hi tirarà sobra, però a mi ja m'agrada. Moltes gràcies, els resultats. Ens podem dir res a tot. Tenim títol a Supercopa, no ens podem queixar. Si busques la perfecció, que acabem de començar aquest joc, potser que no estombrien com els altres anys, però segur que amb una mica més de temps. El Sub-60, que són més de tiquitaca, o són més directes de joc directe? Xavi. A veure. No, el filosofia el lòtic. El lòtic és tocar-la. Tens els més petits, els més grans. Tocar-la bastant, sí, en tant, en tant, surto alguna llarga, però en tant, en tant, tocar-la. L'únic que a les limitacions, les coneixem, i a vegades no queda més remei que tirar-la a món, i té una pilota de sobra. Molt bé. Per a tot, no sempre es pot jugar com als àngels, no? Està clar, està clar. Teniu algú en l'equip, algun i mi, està algun Xavi, que intenti organitzar-me en aquest joc? No gaire. No. S'ha enganxat molt. Més o menys, tot és... Més o menys, són la mateixa qualitat. Hi haurà un que destacarà més per què hi posarà més, un perquè defensarà més fort, però més o menys... Sí, no hi ha... Sempre hi ha algú que destaca més que els altres, però tampoc és... No hi ha molta diferència. No hi ha molta diferència. Home, la veritat, que jo us he de dir que a mi, per exemple, o sigui, em sorprèn, i jo encara jugo a futbol i he tingut ja crisis de dir-ho, ja ho he de deixar, no arribo per la feina, no arribo per les estudis, i que... Jo ara mateix no firmo enlloc, em seguís jugant a futbol 20 anys més i em tinc 23. Vine amb nosaltres i et pujarà la moral. No, bueno, us felicito, de veritat, des de la ràdio tenia moltes ganes de parlar amb vosaltres, perquè nosaltres sempre ho fem, ens agrada, sobretot parlar amb els nens que surten de la base, amb nens com, de fet, són els vostres fills, però al final hi ha una transició clar, els fills al final estan allà per als pares, i els pares són els que estan allà darrere, cada dia, cada dia. I relacionat amb això us volia preguntar, són uns pares molt insistents, molt pesats amb els vostres fills, us agrada molt que segueixin l'esport, esteu a sobre de l'equip, o allà on vulguin, que vagin una mica on vulguin? Bueno, engegar, jo crec que tots més o menys som bastant semblants, igual que deia el general, l'important és que facin esport, que s'ho passin bé i que agoteixin. A part d'això, si volen fer fútbol, basque, tot el que vulguin, mentre s'ho passin bé i que guanyin perdint, és igual, no sortirà cap més si d'aquí. S'ho passaran bé ells i ens ho passarem bé els pares. Josep Maria, què en dius? No, aviam, és una mica com el que han dit els dos, que l'important és que els nens disfruten del que fan, potser fèiem fútbol, que l'important és que tinguin una motivació de fer alguna cosa. Deixar-los allò, tens morts sense fer res, és el pitjor que li pots fer. Ha tingut una motivació, si li agrada fútbol, més que millor. A part de jugar, poden fer mics, que després es troben al poble i tot és una relació de poble i estem tots tots estan junts i després es fan amics al equip i un dia estan en un grup, perquè cada any els van canviant de grups però van conèixer la gent nova i això és bo. Aquí a la ràdio tenim una secció que ens agrada molt, que és que es diu La Puseva en Música, sempre intentem els equips que ens revistem, a veure si ens poden dir els seus jugadors alguna cançó que els agradi, que us motivi o que us poséssiu no sé, a l'Estudio no, però alguna cançó del vostre equip, alguna cançó... Si no nosaltres avui n'hem portat una que segur que la conec. Jo amb l'Atlètic sempre he pensat amb ACDC. No, és tu, és tu per uns veritat. Com es diu aquella cançó? Passa sempre el títol... ACDC, eh? Ajuda'm, ajuda'm, ajuda'm. Torrentia... No, no, no. A veure, aquí tenim... No em recordo del títol de la cançó, una mica tan blanc. Increïble. I tu, Hel? Ok, jo la primera, tio. Home, jo soc aquí... Semblava preparat i tot, eh? Sí, sí, sí, sí. Hiway, tu, Hel, seria la que creieu que us defineix? A mi personalment, eh? Doncs jo no... No tinc cap... Si no, us proposem una. Aquesta seria la que diu el Gerard, em sembla. Mira, mira, mira... Mira, mira, mira... Viejos rockeros, eh? Doncs aquí aniríem bé, més o menys. Bé, bé, bé, molt bé. Ens l'hauríem d'imaginar amb fotografies o imatges de l'Atlètic, eh? Del Sub-60. És total, no? Queda perfecte. A mi sí. Fem-ne la banda sonora i el de l'Atlètic. Pots funcionar. Pots funcionar. Jo sempre he dit que farem riure el primer dia que sortim al camp de l'Aleimany i juguem contenents de 20 anys i ens vegin arribar a nosaltres una colla d'allos. Tots enlloc firmats, tots iguals, i... Quan acabem el partit... Farem riure. Potser sí, però d'entrada, no sé si... Són riuremeis. Ara, ara, ara és el moment fort. Bé, bé, bé, molt bé, molt bé. Com les Grenyes a l'aire. A poc de Grenyes que queda. Doncs, escolteu-nosaltres, tenim una també, que a qui ens agrada sempre en aquest espai que deia el Jordi de la posem en música, doncs avui portem una cançó que també us toca directament a vosaltres, una cançó que ni més ni menys es va fer en honor a la Brasil del 70, amb aquella gran Brasil de Pelé, de Gérginho, de Ribelino, de Tostau, no sé si algú la recorda. La recordeu-nos. Però com a malalts del futbol, la recordeu. Nosaltres som molts, de malalts. Nosaltres l'equip tenim en Marcelinho, que és un dalt de l'esquerra que està en progrés, està en millorat molt. Doncs, per aquesta... per aquesta Brasil del 70 va fer una cançó en especial que segur que la coneixeu era aquesta. La recordeu o no la recordeu? Mai que nada. Es diu la cançó de Sergio Mendes. Mai que nada. Va ser una cançó molt coneguda i es va fer en honor en aquest Brasil del 70 que va trencar tots els esquemes, com vosaltres també ho fareu aquí a la lligada Col·legi alemany. Això esperem. Bueno, si quedem pel mig de la taula estarem contents. Jo merec. Per ser el primer any per si... la toquem i frustarem bé, home. Sí, vam fer un amistat contra uns que juguen al Dillons i vam quedar dos segons i ara els jovenets. Podem lluitar. Maria, quan acabéssiu la lligueta que vinguéssiu aquí i ens féssiu un resum d'aquesta ia com anà... Ho farem. Amb els gols de l'Axaràs i tots els encashats. L'estil... Volem un full d'estil. Si heu sigut més altiquitat que tenatge total... Les tarjetes també s'han de dir? Sí, tant i tant. Hi haurà tarjetes. T'estàs deixant aquí com... Perquè ja és com ho han dit tant que ja m'ho crec i no és veritat. No t'he fotut ninguna patata per sota la taula. El problema del Xavi és que no té partits amistosos. Sempre ha sentit això. S'assembla a mi, ja vols. És tu, perquè si no et fan mal. He anat a dormir. Tens d'aquí per recordar-li si algun dia... Tu també li has anat a dormir. Això és mateix. Jo li dic el meu, has de posar el peu. Bastau, et fan mal. Doncs, escuteu, per acabar m'agradaria que cada un de vosaltres digués un jugador referent o el millor jugador que potser s'identifica quan juga. No cal que sigui actualment estiguin enactiu. Per exemple, a mi personalment, jo sempre he sigut molt de dir-hi drog, va. És un tipus de jugador que m'agrada molt. Ara us toca a vosaltres. Comencem. El Gerard, vinga, el Gerard. Romàrio, tant el camp com fora del camp. Bé, bé, bé. Molt bé. Vinga. A mi sempre m'ha agradat molt el Migueli. Migueli. Jo... Uruti. Bé, el Josep Marías queda amb Uruti. Jo recordo quan... Això que recordo el Simón Senz, recordo que era el tio que m'agradava. Però vaixeta. Sí, però... No és que m'agradessis. M'agrada com jugava. No l'hagis amb dolentes. Aquí hi ha... No, no. És un ràdio. Doncs amb aquests quatre mites, amb l'Uruti, el Simón Senz, Romàrio i Migueli, i també els nostres mites d'aquí de Sant Just, el Xavi, l'Àlex, el Gerard i el Josep Maria. Moltes gràcies per haver vingut avui. A vosaltres. Us esperem. Jordi, els esperem quan acabi aquesta lligada. Us deixem amb el mai esquenada de Sergio Mendés. Això on se cobra? Va, va, va. Más que en nada. Sai la mía frente, que yo quiero pasar. Pues el Samba está animado. O que quiero en Sampa. Este Sampa, que me estoy maracando. En Sama, que preto veio. Samba, que pretudo. Más que en nada. No se ama como esto también. Os vei, la pai creguer. Que jo llegui no quina. Oh, oh, oh, oh, oh, ah, ni jo... Ay, oh, oh, oh, ah, oi, oi, oi, oh, oh, oh, oh, oh. Va, va, va. Oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, ah, ni jo... Ay, oh, oh, oh, oh, oh, ah, ni jo... Va, va, va. Más que nada, sai de mía frente que yo quiero pasar. Pues yo samba echa animado. Lo que yo quiero es sampa. Este sampa que me está de maracado. Es samba, jepeito, bello. Samba, jepeito, bello. You know? Más vivo. Hoy, mañana y siempre con el Barça en el corazón. Estàs escoltant el Juguem a casa, amb Marc Marvà i Jordi Moret. Hem estat amb el Sub-60 d'aquí de l'Electe de Sant Just. Però què grans, si us plau. Quins ídols convertits en persones al Xavi? M'ha agradat molt acabar amb aquest símil. M'ha agradat molt acabar amb aquest símil. M'ha agradat molt acabar amb aquest símil. M'ha agradat molt acabar amb aquest símil. M'ha agradat molt acabar amb aquest símil. M'ha agradat molt acabar amb aquest símil. M'ha agradat molt acabar amb aquest símil. M'ha agradat molt acabar amb aquest símil. M'ha agradat molt acabar amb aquest símil. M'ha agradat molt acabar amb aquest símil. M'ha agradat molt acabar amb aquest símil. M'ha agradat molt acabar amb aquest símil. M'ha agradat molt acabar amb aquest símil. M'ha agradat molt acabar amb aquest símil. M'ha agradat molt acabar amb aquest símil. M'ha agradat molt acabar amb aquest símil. M'ha agradat molt acabar amb aquest símil. M'ha agradat molt acabar amb aquest símil. M'ha agradat molt acabar amb aquest símil. M'ha agradat molt acabar amb aquest símil. M'ha agradat molt acabar amb aquest símil. M'ha agradat molt acabar amb aquest símil. M'ha agradat molt acabar amb aquest símil. M'ha agradat molt acabar amb aquest símil. M'ha agradat molt acabar amb aquest símil. M'ha agradat molt acabar amb aquest símil. M'ha agradat molt acabar amb aquest símil. M'ha agradat molt acabar amb aquest símil. M'ha agradat molt acabar amb aquest símil. M'ha agradat molt acabar amb aquest símil. M'ha agradat molt acabar amb aquest símil. M'ha agradat molt acabar amb aquest símil. M'ha agradat molt acabar amb aquest símil. M'ha agradat molt acabar amb aquest símil. M'ha agradat molt acabar amb aquest símil. M'ha agradat molt. M'ha agradat molt acabar amb aquest símil. M'ha agradat molt acabar amb aquest símil. M'ha agradat molt acabar amb aquest símil. M'ha agradat molt acabar amb aquest símil. M'ha agradat molt acabar amb aquest símil. M'ha agradat molt acabar amb aquest símil. M'ha agradat molt acabar amb aquest símil. M'ha agradat molt acabar amb aquest símil. M'ha agradat molt acabar amb aquest símil. M'ha agradat molt acabar amb aquest símil. M'ha agradat molt acabar amb aquest símil. M'ha agradat molt acabar amb aquest símil. M'ha agradat molt acabar amb aquest símil. M'ha agradat molt acabar amb aquest símil. M'ha agradat molt acabar amb aquest símil. M'ha agradat molt acabar amb aquest símil. M'ha agradat molt acabar amb aquest símil. M'ha agradat molt acabar amb aquest símil. M'ha agradat molt acabar amb aquest símil. M'ha agradat molt acabar amb aquest símil. M'ha agradat molt acabar amb aquest símil. M'ha agradat molt acabar amb aquest símil. M'ha agradat molt acabar amb aquest símil. M'ha agradat molt.
Juguem a Casa
El programa d'esport del poble. Esport base, futures estrelles del poble, estrelles consolidades i estrellades. Presentat per Adrià Vilà, Bruno Fortea, Rita Vilalta, Nil Solana i Bruna. Amb el suport de totes les entitats.