Puno, sempre acompanyat del meu inseparable amic, Marc Merlà. Bona nit, Marc. Què tal, Jordi? Molt bona nit. Bona nit a tothom. 60 minuts d'esport aquí a la Ràdio d'Esvern, una setmana més som al vostre costat, perquè vosaltres ens ho demaneu que comensen partits, perquè un dilluns més aquí a la Ràdio d'Esvern, juguem a casa. Torn les 9 i 1 minuts al Raiotge de la Ràdio d'Esvern. Què tenim avui, Marc, el menú del programa? Doncs, menú intens, avui a la Ràdio d'Esvern, amb els nois i noies de Taekwondo, a més ni menys d'aquí de Sant Jús, entre nosaltres. Aquí, Jordi, que ara vença aquí al Salvador. També especial menció a la Trail Running de Disapta, el David Buenacasa, aquest organitzador d'aquesta Trail Running, que ha estat tot un èxit i en ho explicarà aquí a les línies i a través del telèfon de la Ràdio d'Esvern. Al meu costat, tinc ni més ni menys, el Xavi Vallester, un autèntic malalt, igual que nosaltres a través de la Ràdio de l'esport, el Xavi Pro, em sembla que li agrada suar més que nosaltres. També ens ho explicarà el Xavi. I acabarem avui amb especial menció amb els Sebes. Ja ho vam dir, l'home de la premsa, l'home de la premsa de Ràdio d'Esvern de l'esport, i avui ens porta, prometo a tothom que estigui aquí, a la sintonia de Ràdio d'Esvern, molt i molt simpàtic a l'himne que ens porta avui als Sebes, estrenant-se aquí a la Ràdio d'Esvern. Doncs tenim tot això per endavant. Si voleu contactar amb nosaltres... Dia Facebook. Facebook.com, barra, juguem a casa. Dia Twitter. Arroba, juguem a casa. I el telèfon de la Ràdio... 93-372-3661. Comencem, si et sembla, presentant els nostres invitats, que ens acompanyen aquí a l'estudi de Ràdio d'Esvern. Primer se'l veurem a la professora i presidenta del Club de Tecuanda de Sant Just. És així, Mireia, bona nit. I als seus petits alumnes. El Paul i l'Estela, bona nit. Bona nit. Aquí heu fet un cor, eh? Esteu contents, avui de la Ràdio? Sí. A vosaltres, paren, sí? Sí. Sí, m'agrada. Comencem bé, eh? Doncs si us sembla, comencem amb els petits de la casa. Mireia, amb el teu permís. A mi m'agradaria saber per què heu tirat aquest esport al telèfon. I no normal com un noi que és molt bàsic. No vull jugar a futbol o a una noia bàsqueta o a un altre esport. Tu, Estela, per què has tirat el telèfon? Perquè és un esport que m'agrada i, a més, m'ajuda a defensar-me si alguna vegada per agarrer tinc alguna visita no desitjada, per una manera o dir-ho. Home, esperem que no, no? Sí, senyor. Sí, senyor. Sí, senyor. Estem tranquils. Ara, si passa alguna cosa, jo estic molt tranquil. Jo estic ben rodejat i ben protegit, eh? I tant, i tant. Estela, jo estic tranquil·la, si vols. I tu, pol? De petit, els meus pares em va dir que fes algun esport i vaig anar provant i vaig trobar un somre al Taekwondo. I després vaig trobar el Taekwondo, que és en Just, i m'agrada molt més. Molt bé. I Mireia, ens podries explicar una miqueta per que la gent coneixi aquí el Taekwondo, de Sant Just, com funciona molt la localització del lloc, més o menys la gent que participa, 5 cèntims, una miqueta. Nosaltres, bueno, hi ha un club que porta 33 anys obert, és el 80, que va afundar el meu mestre, Jep Segristàn. Un moment, un moment, és que ho ha dit ràpid, 33 anys. Vull dir, saladi amb totes les seves llatres, eh? Perquè Déu n'hi do i felicitats per aquests 33 anys. Sí, sí, porto tota la vida aquí, a la poble. I això va afundar el nostre mestre, el Jep Segristàn. Carre Majó, vaig de tot, el número 92. I ara fa 4 o 5 anys i es va jovir-la. I, doncs, hi ha unes seus que porta la meva vida tota la vida. Ho hem continuat amb el club. I ara ja, a seguir una mica, el que va començar a instal·lar aquí Sant Just, a donar conèixer al Taekwondo. I, poc a poc, que a vegades hi ha més practicants al poble. Un esport minoritari, ògicament. Però, bueno, poca a poca, anem fent més pinya. I de participants, són tots de Sant Just? Hi ha més gent que ve... La majoria de gent és de Sant Just. Però si hi ha gent desplugues o de Sant Feliu, o algun una mica més juny de Torrelles, o algun jo que així una mica més juny, també ve gent. Sí, sí. I la quantitat de menys, els nens, que són de totes les edats, o hi ha alguna data per començar? Comencem. A veure, com a molt petits els agafem amb 6 anys. Perquè més petits és complicat, no... Si costa una miqueta, pot seguir les classes. I a partir dels 6 anys, a qualsevol edat. Ha hagut fins fa... no res, on ens donem un senyor de 77 anys, practicant, vull dir, de qualsevol edat... De un ido, home. De un ido. Sí, amb les seves limitacions, però que a l'escú pot practicar a qualsevol edat. És veritat que generalment amb nens és amb el que més... amb el que més treballem. I, Jordi, m'agradaria preguntar-l'hi a l'Estela i al Paul, perquè em dona la sensació que el Taekwondo... ho dic perquè l'he practicat poc, però sempre que l'he practicat abans del moment de la lluita, m'han fet córrer molt. És un esport que us fan córrer molt o no? Sí. Sí, Paul, perquè quins exercicis us fan fer? Perquè la gent us ho dic, sobretot, perquè la gent s'imagina el Taekwondo amb el moment només de la lluita, però... requereixo una preparació física, que jo crec que em sembla que és bastant dura, no? Què ens pots explicar, Paul, sobre això que tinc aquesta intuïció? Doncs comencem corrents una mica per escalfar-nos, dominar les flexions i estiraments, per xecar més les cames. Addominar els inflexions per començar l'entrenament, no? Sí. Durament al futbol les abdominals són per acabar l'entrenum. I són per càstig, per exemple. Nosaltres a vegades les fem al principi o al final, les abdominals. Depèn de professora o professora. El vostre professor és la Mireia? Tren dos professors. Sí, que soc jo i el Jordi. Ah, vale. Són els directors del club els dos i els mestres. Sí, tots dos fem les classes. I, Estela, m'acabem allò cansats en els entrenaments? Depèn de com hagi anat el dia, com fer un taig, quan per la tarda és una mica... com per rematar l'energia que queda. Per si encara no n'has tingut prou durant el dia, no? Sí. Home, et sembla que és dur, eh? Home, tot el dia a l'escola i després taig, quan? Deus dormir bé a la nit, no? Descansada. Quan fa que practiques el taicondo? Uns 3 o 4 anys. Ara tens 10, m'has dit, no? 10 anyets. Molt bé, l'Estela. Ha començat... Comença a ser una battera, en dia. I el pol? Pol, tu, quan fa? Amb 6 anys vaig practicar un armarcial similar i vaig estar 4 anys. Fa més o menys dos anys que practico taicondo. Molt bé, molt bé, també, el pol. Quina armarcial et va portar a fer el taicondo que ens expliques que vas començar amb un altre esport? Era una deriva del taicondo, que es diu taicondo l'Oto. Llavors després vaig conèixer el taicondo. I et va agradar més? Sí. Ja veníem una introducció, una mica, perquè és bastant similar. I ara que no ens escolta els professors, què tal, com són? Es porten bé amb vosaltres? Sí. Teu contès? Sí. A part de fer clàssic això, competitiu? Sí, jo sí, jo faig competició. Tu vostè la noia? No. Això va parar d'edat? A nivell competitiu hi ha dos branques. Hi ha gent que competeix a nivell de combat, que és el que es veuen les olimpiades, i hi ha gent que competeix a nivell de tècnica, que fan els pumpses, que són com les cates amb caràcter o així, que és tècnica, que és amb el que competeix el pol. I, de fet, més que amb les edats, van funcionar també de cada persona. Hi ha gent que li tira més una cosa per la seva caràcter, i hi ha gent que una altra. També és veritat que amb tècnica pot competir a qualsevol edat. Amb combat, molt petits no ens agrada competir, perquè s'han de pagar això, i llavors mínim els hi posem una edat una mica allà, que tingui una mica de maduresa, i que entenguin les normes de competició i tot això. Quants dies entreneu a la setmana? Jo entreno tres dies, tres hores, i més la de competició, que fem per entrenar-nos de competició, és una hora més. Jo faig dos dies de 5 i 4, a 6 i 4. I, per exemple, si t'hagessis de tirar alguna cosa d'altre, quan el que més t'agrada el podràs dir quina és? M'agraden totes. Totes? Bueno, del primer al quart punt se m'agraden molt. I això, per exemple, pago que no sàpiga molt de taquondo, com soc jo, puc explicar això de què és, amb què consisteix? La defensa personal i també saber controlar-te. O sigui, si vas pel carrer, no... No pagar el primer que vingui, no? Això és molt important, no? Això ho intenteu dir-li als nens, no sobretot, del control que hi ha a l'Estela? Sí, ells coneixen que hi ha moltes coses que no tolarem, i una de elles és que, fora dels gimnes, fa gent servir al... Estel, això no, eh? Jo ho sé. Hem d'intentar evitar una mica, no? I tu vols que és el que més t'agrada de la taquondo? O també tot? Tot, però una mica més la part de tècnica. I ets ja un expert mundial, o no? Espires, a més, quan siguis més gran, vols competir amb la passada tècnica per arribar a les olimpiades o algo? Tu tècnica sempre. Podria provar. No descarta res. I escolta'm, Jordi, perquè hi ha molts esports, i a més una pregunta que sempre m'agrada fer. Normalment, els que juguen molt a futbol, els agrada molt veure també el futbol a la tele, encara que hi hagi alguns que no. A vosaltres us agrada i seguiu també el taquondo fora que sigui l'esport que practiqueu? No molt. No molt, no? Bueno, no ho sé, això depèn de cadascú. Clar, és que és complicat. No és un esport que facin per la televisió. O sigui, el màxim que han tret és a les olimpiades, només el combat de la final. Durant tot l'any no hi ha un seguiment... Durant tot l'any no hi ha un seguiment de totes les competicions que es fan a nivell de Catalunya, a nivell d'Espanya, a nivell europeu, no es fa un seguiment. I això que és Espanya té competidors boníssims. Té molts campions del món, té molts campions olímpics, i no es treu, ara, amb una miqueta tota la informació, que es podria treure, això no es comenta mai. I això ara ja, directament, per què? Perquè té l'esport com el taquondo aquest petit parant. Jo suposo que també té a veure una mica, que és un esport minoritari i no mou els diners que poden moure altres esports. Això fa que igual l'interès general no sigui tan gran, perquè no veien diners invertits, perquè no hi ha tampoc tan practicants com pot haver de fer fútbol, el bàsquet o amb altres esports. Suposo que us una mica tot això. I quants nens, i quin número té ara mateix el centre de taquondo d'aquí de Sant Just? Ara deu anar a veure un cent, no sé, cent i pico. Deu n'hi do. Són molta gent, no? Sí, des de petits. A més, comencem amb nens de 3 anys que no fan exactament taquondo, fan psicomotricitat, però ja és per treballar... Els prepares, no? Sí, els prepares una miqueta perquè puguin començar amb 6 anys el taquondo. Estiguin preparats una mica físicament. I sí, més o menys, el cent i pico, ara mateix. Perquè el que et volia dir és que aquí a Sant Just, si no dic malament, crec que l'oquei és precisament l'entitat esportiva que aglomera més nens, que sembla a vegades contradictori dintre del ressò que té cada un dels esports. I vull dir, ja el taquondo, parlant de 100 nens, jo desconeixia, posaria mal foc que està per davant d'altres esports, que segur que tenen més nivell mediàtic. Vull dir que, Pòl, Mastela, si us voleu reivindicar el parador de Sant Just, sou bastants, perquè sent, sou una colla ben gran. O es poden alcer en el carrer i... Jo no m'acosto d'acceder amb 100 nens de taquondo. Perquè vosaltres entren, hi ha diferències de dalt, per separar-ho... Sí, i just ha fet entrenar en classes diferents. Hi ha algun dia que sí que algun més petit pugui per competir una mica amb... Trafa més experiència o poc, això... Normalment el que fem és que al principi de curs ja cadascada nens té la seva classe, el seu grup, amb el que treballa durant tot el curs, i sí que els agrupem per edats. Llavors comencen sempre a primera hora de tarda els més petits, i conforme va passant la tarda, van anar a 20 classes de gent més gran. Al final és la classe dels adults. O els grups també funcionen per pès, o per edat i el tema dels cinturons, també. Aquí també funciona per colors. Ens ho pots explicar una mica, això, per algú que sigui un totalment desconegut. Sí, cada d'una té el seu nivell, que és materialitzat amb el color del cinturó, i llavors dintre de nivell competitiu... Els cinturons, com van? Perquè algú sàpiga. Comencen amb el cinturó blanc, i llavors és el groc, el tronge, verd, blau, marro i negre. Llavors els que són infantils, que vol dir que tinguin menys de 14 anys, han de fer com un mitj entre un cinturó i l'altre. De tal manera que entre el blanc i el groc no passaria en directe, sinó que fan el blanc groc, que és mitj cinturó de cada color. Comencen el blanc i van pujant de banda. Fem l'escala igual, però necessiten més temps per anar adquirint els coneixements, llavors els fa com un mitj cinturó, perquè puguin aprenent poc a poc les coses. I si jo ara em vinc al carrer major i vull començar, començo amb el cinturó blanc. I les classes com funcionaria amb l'escala? Jo m'enfrontaria amb l'Estela en el cinturó blanc, o no? Segur que té més cinturó. Quin cinturó tens, tu, l'Estela? Tronge, verd. No, segur que no m'enfrontaria. També tronge, verd. Estan parlant, aquí ens han portat els cracs. De la taiconda de Sant Jordi. Tronge, verd, ja és un escala important. Si hi ha algú que comença ara, com deia el Marc Galavei, començo amb el cinturó blanc. Els entrenors, els entrenaments, són igualment gent de cinturó. Sí, agrupem la gent paradats, perquè la velocitat en el mercat s'aprenen les coses, no és la mateixa. Encara comenci amb el cinturó blanc, no puc anar a classe amb un nen que tingui 6 anys, què és cinturó blanc? Si agrupem paradats, i dintre de cada classe, sí que hi ha varios nivells, gent que comença i gent que pot portar uns anys d'experiència. Però també, de fet, es veu clarament, quan un nen comença, una persona comença amb cinturó blanc, si està rodejat de gent que ens sap més, aprenen ràpid. Perquè els mateixos alumnes, quan s'han de fer exercicis per parella, es lo guasigui, si pot anar fixant de com es fan les coses, i tot és molt més ràpid si tots fossin cinturons blancs. I, Estela, això del Taekwondo, espera seguir-lo quan siguis més gran, o tens pensat de deixar-ho, o tu sempre pots amb els estudis, que és la prioritat, si pots combinar-t'ho bé, continuaries el Taekwondo? Home, sí, perquè, clar, si de gran també continuo sent així de flexible i tot, m'aniria molt bé. Per exemple, si faig un treball on he d'estar molta estona aixecada o sentada, com he fet el Taekwondo, i això també t'ensenya una mica la desistència. Prepararà físicament, per avandar el món laboral. Sí. I tu vol? Tu voldria seguir tota la vida, no? Sí. I, escolta'm, també m'agradaria preguntar-vos a l'escola quanta gent, com, per exemple, a l'Estela. A la teva classe quanta gent practica el Taekwondo, Estela? Em sembla que només practiquem un nen que es diu Jean i jo. Em sembla que abans també practicava el millor amic del Jean, que es deia Nil, però em sembla que ja no va. A quina escola vas? Potser a Estela, per la... O t'estàs escoltant, per la ràdio? Sí. Els he dit a les meves amigues, però com fins que no m'ho han dit els meus pares molt puntualment, m'ho he sabut molt bé. I escolta'm, a la classe hi ha algú que et diu... Home, a Taekwondo vas. Com és que vas a Taekwondo? Algú t'ho pregunta? No, encara que quan vaig caminar al gimnàs i vaig amb la bossa, quan torno, vaig. Em diuen, tornes de Taekwondo. Queda saber-ho, saben que ho faig. Ho saben, no? I què els hi expliques? Què és el que més... Si existeix de convence a algun nen o a algú de la teva classe per què s'apuntessin a fer-ho amb tu, què és el que més t'agrada per veure si els convences per què s'apuntin amb tu? Doncs que els hi ensenyaria més concentració. I, clar, com anem a Sincè, i la professora no es conforma amb tot, aniria bé. Per tant, si us plau, a quina escola vas, Estela? A l'escola Munseny. Els nois i noies de l'escola Munseny, ja Sincè de Primària, oi que sí, Sincè, oi? Sí. L'Estela demana que necessiteu una concentració molt gran. I que al Taekwondo l'Estela diu que segur que els ajudaria també a l'escola, oi que sí? Sí, i, a més, requereix bastanta disciplina. Encara aquí una cosa que no m'explico és per què no passo del vei del notar preducació física si faig Taekwondo i també dança. Si vols, d'aquí, puc dir com és el teu professor. Espera, que trucarem al professor. Oriol. Al Oriol, Mag, li fem una crida a l'escola Oriol. Ens agrada fer crida, espera, espera. Espera, espera, que posarem com ens agrada nosaltres. Tanció amb tanció d'aquesta. Oriol. Oriol, el cognom, el saps? No tinc ni idea. Oriol, professor de gimnàstica de l'escola Montseny, com pots posar-li un ve o un notable a l'Estela quan és una crac del Taekwondo? Sisplau. Si ho veig per Oriol, també. No pot ser, no pot ser. T'ho veig de dir. Demà, quan vagis dius, els de la ràdio m'han dit que m'has de posar l'excel·let. I ara segur que te'l posa, ja ho hem parlat amb ell. Tu, tranquil·la, Estela. No, si no, no s'hi val. Però, escolta'm, i tu, quin curs estàs practicant? Quin curs estàs fent ara a l'escola? Jo ara faig primer deso. Sí? I en la teva classe, com l'Estela, hi ha algun company que practiqui Taekwondo? No. Que practiqui Taekwondo no, fan altres esports, però no Taekwondo. Però els geniria bé per la concentració. També, no? També els geniria bé. A quina escola vas? I què els hi expliques, tu? Què és el que més t'agrada tu del Taekwondo? Tot. Tot? I per què creus que tu també t'ajuda al Taekwondo, a fora de l'esport, diguéssim en si? L'Estela parlava de la concentració. Amb quina altra cosa també us pot ajudar? Sí, a mi també amb la concentració i la disciplina. M'ajuda molt. Això de la segura disciplina se'ls generar molt bé, no? Jo crec que amb l'esport de contacte amb les altres, la disciplina és bàsica per... Amb totes les armarcials en general, però totes les que siguin tradicionals, sí que tenen una part molt important la disciplina, perquè el respecte a la disciplina són coses que aporta intrínseca a l'armarcial i que quan s'expliquen a classe o el que sigui, doncs sí que els alumnes han de continuar amb aquesta disciplina. No poden fer gascú el que vulguin i res. I mira, amb el Jordi, us podeu avarcar tots els nens, tots els alumnes, com pateu això? Està obert sempre del que feu clases matí i tarda? Generalment les fem per la tarda. Pel matí fem dos dies a la setmana, de cara als adults, sobretot ens venen gent que ho treballa de tardes o estudiants d'una universitat que van de tardes, llavors aprofiten el matí per venir a fer l'activitat. I després per les tardes, totes les tardes estan obertes, perquè és quan venen els nens, i després també una mica més tard pujar els que són cadets o joanils, una mica van entrant més alt, i al final els adults. I sempre totes les tardes estem oberts, i el matí això només és un parell de matins, perquè és quan els adults que es poden escapar venen a fer taiguda. I Mireia, jo també estic segur que no hi ha millor jo, com puguis reivindicar una mica aquesta petita mirada que a vegades salita el taicondo en els esports de contacte de violència. Una mica, què podem reivindicar des d'aquí de la ràdio? És que s'ha de diferenciar diverses coses. Una cosa són els esports de contacte així moderns, que poden haver sortit, com el kickbox, no el full-conta, coses d'aquestes, i una altra cosa són els esmercials. Els esmercials tradicionals, que el taicondo té més de 2.000 anys, per exemple, s'ha practicat tota la vida de Corea. Casi com el taicondo de Sant Just. Doncs és clar, s'ha de diferenciar, perquè aquestes esmercials sí que tenen una filosofia i una disciplina, i moltes altres aspectes que no tenen aquests esports de contacte. I per això, per la filosofia pròpia de l'art marcial, no té sentit que sigui una activitat violenta o agressiva. I Jordi, escolta'm... Tu, la Brigit Jaue, saps qui és o no? Ara, això, Mireia, he fet una altra camena. I el Paul, sap qui és la Brigit Jaue o no? No, no em sona. Això, jo és una cosa que també sempre penso. Això ho he dit abans. Què passa? La Brigit Jaue és una de les campiones, una de les millors taicondistes que tenim aquí en el país. Una Estela. Estela ho sabia, oi que sí que ho sabies tu? Sí que sí, malament, ara. Doncs des de l'escola de la Taekwondo, intenteu també impulsar o ensenyar, o no sé, donar també classes més teòriques a través de professionals, com hi ha, en aquest cas, la Brigit Jaue, o altres professionals més mediàtics, o a una petita escala, com permet el Taekwondo. Ho intenteu fer també, és a dir, impulsar els nens aquest, em segueixin el Taekwondo també fora de l'escola. Sí, que és veritat que sempre hi ha mundials, o coses així, olimpiades, i tal. Els anem informant, mireu, que ja veu aquesta nit, es fa aquest combat, o que s'està fent aquest campionat, perquè els segueixin per... Sobretot per internet, perquè, si no, poques coses. Però sí que els anem dient, i, llavors, sí que la gent pot ser més gran, que té més graves d'això d'internet i tal, ho pot seguir més, i després també tots els que els tira més la part de combat, coneixen qui és el Brigit Jaume, o el Joel González, o tots aquests sí que ho tenen més assequible, i també estan més pel cas. I a mesura que creixen, entenc que també s'interessen més fora del que és l'esport per ells personalment, també per l'esport d'alta competició, no? Sí, clar, i després d'això, si algú generalment és practicant i habitualment va a competicions a combat i tal, també a tots aquests dels trobes els campionats, generalment a Espanya té molt bons competidors, i quasi sempre te'ls trobes els campionats d'Espanya, o de Catalunya, perquè n'hi ha molts que són catalans. El Joel González mateix, campió de les olimpiades, ha passat, aquest pot de tant en tant, va mirar campionats que hi ha aquí a Catalunya, que participen xavals, joanets i tal, se'ls va mirar o el que sigui, i el pots veure tranquil·lament allà mirant-se les coses. També és veritat que són gent que generalment viatgen molt, entrenant i tenen al seu marge una miqueta de visita i tal. Jordi, deixa'm apuntar una última cosa, que clar, la gent a casa ens està escoltant, però hem de dir que la Mireia va amb els dits, va aquí amb Benes, els dits, no sé si s'ha lesionat en algun últim combat o alguna competició. Un entrenament, però això no és res. No és res, no? No, no. Generalment les junts no n'hi han, quasi. O sigui, entrenant, difícilment et lesionaràs. O sigui, més fàcil, que això, quan estem fent l'escalfament, com ha dit el poll que podem estar corrent, que estiguis expistat i et torcis un dormer o alguna cosa, que no que et facis mal perquè estàs per l'activitat. Ells tothom dius 4 anys i porta l'estel, o 3 al poll, o així, i mai s'han enlajonat cap dels dos. M'han entingut cap cop, ni s'han fet mal, ni res. Doncs a veure si apuntem el Messi, ha fet el condo, perquè aquest és l'hasió que ha quedat dos per tres. L'apuntaries poll, el Messi, aquí, a Sant Just? Podries anar-lo a buscar el Camp Nou, eh? Que s'apunti, així no es lesionarà tant. Calaria, no? Ja ho veus? Doncs, moltes gràcies per... per vindre aquí a la Reia Esbem. Té molt contents que hagi-ho vingut, i a veure si més endavant torno a vindre ja amb el Centro Negra, eh? Però vestits de Taekwondo i amb el Centro Negra, jo vull que vingueu, eh? Us atreveriu o no? Sí. Doncs moltes gràcies, Mireia. Moltes gràcies a vosaltres. Pol i Estela, espero que us heu passat bé. Sí, molt. I fins una altra. Moltes gràcies. ...veu rejugar els veus, tot el que a més posen peus, veig la màgia meu davant, molt més ràpid que ho llem, és el petit més llarg, oh, no, mai m'haguessin d'ajungar, oh, no, tenir la sort de contemplar. Mm-mm. El guerrer que es va forjant un toc a les cent anys és el petit més llarg. És el petit més llarg. Oh, no. Oh, no. Everybody. Oh, no. Que he hagut del cel, la sempre acompanyat d'angels que van dir-ho ja, camins que sobre en pas a la genialitat. Que per atentar és com veure a jugar als veus, oh, sí, tot el que a més posen peus, veig la màgia meu davant, molt més ràpid que ho llem, és el petit més llarg, oh, no, mai m'haguessin d'ajungar, oh, no, tenir la sort de contemplar. Mm-mm. El guerrer que es va forjant un toc a les cent anys és el petit més llarg. El petit més llarg, el pol i l'estela, eh, Marc, com descobrim els esports d'aquí Senjús, eh, el Taekwondo, sen alumnes, eh, i ho ha dit així com si sen alumnes 33 anys. Això estem parlant d'un esport aquí senjús que ha fet, que ja té un arrel i és molt important, eh, i a part, carrem a jo, eh, abzona, carrem a jo, Marc. Sí, que posem totes les cartes sobre la taula, perquè després del Taekwondo arriba un gran, grandíssim, grandíssim d'aquest poble. I està aquí amb nosaltres ja a la taula, entreta aquí a l'estudi de la meva esquerra, bona nit, Shayola Este. Bona nit, Jordi, bona nit, Marc, moltíssimes gràcies per convidar-me aquí del Juguem a casa. Gràcies a tu per vindre aquestes hores de la nit i compartir... Crec que s'ho passarà molt bé, eh, Senjús. Estàs a l'experiència d'esports aquí. T'agrada, eh, xavi, està aquí avui? M'encanta i m'heu acompanyat amb dos grans amics, dos grans esportistes i dos millors persones. Bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, coack, és bé. Sí, sí, jo, sí, jo. El Xavi ho viu aquí, a Senjús, i l'esport és... l'esport... o què és per tu, l'esport? Modus vivendis, modest vivendis, casament, no? Sí, mira, no podia haver definit de millor manera el Marc. Per mi l'esport, formant part de la meva vida, és més... Estic de mal humor, em noto neguitors. La veritat és que són dies que no m'agrada viure. Plogui, nevi, faci fred, sol, molta calor. Practico esport, pràcticament cada dia, i crec que és el que em defineix forma part de mi i qui em coneix, ho sap. Tu vas començar a jugar a futbol, o...? Bueno, jo era ben petit. Els meus pares sempre han sigut aquells pares i no saben com tots aquells que es dedicarà al seu fill i t'apunten a totes les esports. He fet ukei, he fet tenis, he fet futbol, menys bàsquet. As que en coneixeu ja sabeu que per l'alçada tècnicament segurament podria, però per l'alçada no em sabria fer endre. Però sí, sí, vaig. On més estat és en el món del futbol. I ara ja el món del futbol jugues més com per... més a mater, no? El fet és que l'heu adonat una mica al futbol professional. Ara estic amb un equip d'amics, el tipic equip de lliguetes nocturnes, i des de fa uns anys que hem adonat per córrer, i no per córrer. Perquè això és això que volíem preguntar-te. Tu, el teu... perquè tens moto, però si no podries anar corrent a tot arreu, no? Jo no diria perquè tinc moto, no perquè a la majoria de llocs no hi ha dutxes. Jo aniria amb una bossa, un trac i una corbata a la motxilla, i allà on m'hagués de desplaçar, aniria a tot arreu corrent. Com és el dia de Txell Ballester? El Txell Ballester se txega molt aviat, vendora, vendora, com diuen els bons sabadors del món del futbol, perquè és el que m'han inculcat els meus pares sempre, que un bon treballador, una persona d'aprofit, és aquella que s'ha txegat aviat i aprofit el dia, esmorço un bon, un bon, bon... i repeteixo, un molt bon esmorzar. Com quin? Per si... Espera que me l'apunto, sí, el veig. Bueno, apunteu, apunteu. El veig que està molt fort, i digueu, espera, deixa'm apuntar la dieta. El meu secret és la meva mare, no s'enganyaré. Tinc una mare increïble, que és d'esperta, la mateixa, ara que jo. Un aplaudiment per la mare, el Xavi i el Sergi. I el Jordi. I el Jordi. I és ella qui em prepara, doncs, unes bones dies que has de pantomar, que té una truiteta de formatge o pernil, i sobretot el meu secret de la vida, un suc de fruita natural, que és el que em dona tota l'energia per estudiar, treballar i com no, sortir a córrer a l'última hora de la nit. Acabes de... Perdó, Marc, acabes de treballar, arribar a estar a casa i decideixes anar a córrer. Sí, això sempre és una cosa que per córrer mai s'està cansat, jo crec que és... El problema que té la gent és normalment psicològic, és molt fàcil dir que estic cansat, és molt fàcil veure el sofà, veure una sèrie divertida, i que t'entrin moltes ganes d'estar ja estirades. A mi em tira bastant, eh? No, jo crec que és la majoria de la gent. El que passa és que proveu-vos, sisplau, que poseu una samarreta d'aquestes trespirables, pantalons, curts i unes bones bambes, eh, vos ho dic que... Bé, bé, bé, Xavi, et veiem bé amb aquest vestidet. Això és sortir al carrer, posar-te a córrer, una miqueta de música, i si ho proveu no només ho sentirà un millor, sinó que la sensació de la dutxa després de 45 minuts corrents, jo crec que és inigualable, la veritat. Doncs, Xavi, deixa'm dir-te que aquest cap de setmana de Sant Just hi ha hagut ni més ni menys que la Trail Running i portar la terme, i per el que podem saber ha estat tot un èxit, però millor, qui millor de fet, que el David Buena-Cassa, que ha liderat aquesta Trail Running d'aquí de Sant Just, ja el tenim a l'altra banda del telèfon. David, què tal? Molt bona nit. Hola, bona nit. Escolta'm, estem aquí amb el Xavi Valles, té un autèntic també malalt del running, però primer de tot aquesta Trail Running que es va organitzar a Sant Just, com va funcionar tot un èxit, per el que hem pogut saber? Relativament sí. Vam a 9 persones i per ser la primera sortida l'estam content. A quina hora veus sortir pel matí i quin va ser el recorregut que veu fer? Ens van trobar les 8 al parador i la idea va ser fer tota la vallada a Sant Just, o sigui, anar pujant cims d'una altra i d'una altra durant la volta, a tot el que és Sant Just. I per on veu començar? Veu passar per l'Apenya del Morro també? Per l'Apenya del Morro veu passar per tot arreu? Sí, o sigui, van començar primer per... van aparcant gelader fins a l'Apenya del Morro. L'Apenya del Morro el grup es va posar a tirar molt. El va seguir, no? Es va seguir a tots? Sí, sí, sí. Van parar un minutet així a dalt a tot i després van continuar fent turons fins a una font, a la cuida d'en Culles, van parar en una altra minuta i després d'allà fins a la misora van parar 3 o 4 minuts. Veus sortir del parador, veus pujar fins a l'Apenya del Morro fins a la misora? Sí, sí, anar fent turons, sí. Això, no és que es mereixi un aplaudiment, sinó que ja m'estic marejant des d'aquí. Tot això, quants metres dades nivell amb quanta estona ho veu fer? Ho veu aconseguir fer tots junts? Això, van fer en dues hores i mitja i són 600 metres de nivell amb 14 quilòmetres i mitja, més o menys. No, tranquil·lament. No, ràpid, ràpid. El Xavi, no sé com ho veu. Xavi, tu ets també de... David, això de la trail running, una de les característiques és córrer per la muntanya amb aquest desnivell una mica, que això implica, no? Com, perdona? La trail running, o com així definiu aquest running per la muntanya, una de les característiques és el desnivell que això implica. Bueno, clar, en Esfal, es mereix molt el quilòmetratge i en Ràdio la gent que és fora per la muntanya, doncs es mereix molt el tema del desnivell. Xavi, a tu, em que t'agrada això del córrer, què t'agrada més? Una mica córrer per la ciutat, em t'agrada això pujar pics, què és el que més t'agrada a tu? Jo tinc dues passions. Una és la platja, per muscular, per tema cansament, et dona molta força mental, i l'altra són els pics, zona de muntanya, tot el que és el trail, el que no m'agrada gaire és la ciutat, a part de la contaminació, sobretot la ciutat de Barcelona, no crec que és el lloc més adient per sortir a córrer. Sobretot jo seria molt més de muntanya i de platja quan la tens a prop. I David, escolta'm, t'he de dir que a mi m'agrada, però clar, jo em crec que el dissabte ho he aguantat tot aquest tuter. Avui he pujat a la penya del moro i he baixat, i estic aquí a la ràdio pas en figues, però ens estem preparant. Algú que comença així una mica amb aquest running més de muntanya, què aconselles per aquí per la zona de Sant Just? Començar petites rotetes per poder anar fent? Doncs que aconsello, a començar a poc a poc, sobretot, no espantar-se pel que no m'he tractat ni res d'això. A poc a poc anar fent, i trobar el que t'agradin, i a poc a poc tu mateix n'anaràs fent, i trobaràs que de sobte pots anar a un vulguis, o sigui, anar fent, bàsicament. David, quan és la pròxima sortida? Pròxima sortida és el 20 d'octubre. 20 d'octubre? No apuntem? No, 19 d'octubre. 19 d'octubre? A les 8 del parador, i anirem cap al sud de la cuada. Cap a on? És que s'ha tallat, David. S'ha tallat just i està apuntat al sud? Al sud de la cuada el va callar. I això no es troba? Sí, és com un... Bueno, un sud, no sé com explicar-ho, és com un tros de voz que així tot, com si fos recobret, una mica has d'explicar, i com un forat, diguéssim. I és a la part de tocar una baividrera. Però des d'aquí es va corrent? O d'aquí es va corrent fins a la baividrera? Sí, bueno, no es passa per la baividrera, però més o menys. O sigui, 19, hem dit 19, oi? 19 d'octubre. 19 del matí, el parador, has dit? Exacte. I el nivell de les persones que han de córrer ha de ser de tota mena de persones? O anir a un nivell més o menys ja preparat? Tenim un blog, seastrailrunning.wordpress.com i allà posem la pròxima sortida, el desnivell, la distància, i si és tècnic o no. La seas és el que em neva a dir. El conjunt organizeu aquestes tres runnings que heu començat a dissabte, que són les capetes en fort, que necessites una preparació com aquí tenim el Xavi, o també hi ha algunes caminades fins i tot, i algunes que són una mica més light. També podríem considerar d'un altre perfil. Sí, exacte. Nosaltres hem fet la facció de córrer per muntanya que la Seas és una entitat excursionista, i la Seas es pot fer des de caminar fins a la muntanya, i ara també fora per muntanya. Doncs David, moltíssimes gràcies. Felicitats per aquestes 9 persones que heu fet aquesta olla de Sant Just. De veritat, que a mi m'han curat ja molt i ja parlarem personalment, però a veure si el dia 19 creus que estic capacitat. Ja et passaré això del runtàstic i si em valores els meus resultats, i a veure si estic capacitat per venir o no, però felicitats per aquest èxit, per aquesta iniciativa aquí a Sant Just, i endavant, i des d'aquí de la ràdio, tot el suport per per nostre. Jo vull dir que a tothom que ens estigui escoltant, i que a més o menys pot aguantar una hora corrent seguit per muntanya, que s'apunti, que omiti i que ho provi. Doncs ja ho sap tothom que pugui aguantar una horeta per muntanya. Xavi, tu una horeta per muntanya, sí, no? Que aguantem. Jo crec que sí, però ja estarem al costat del David, i sobretot, igual que ell, animar a tothom que comenci a córrer, que unes bambes és fàcil trobar-les, i animeu-vos perquè veureu que és un plaer. Aquesta falera del running, i ara també del running, sobretot de muntanya, primer semblava que era com una cosa que es produïa en efecte de que la gent potser no anava tant al gimnàs, o no es podia permetre anar al gimnàs i començar a córrer, però, mica en mica, està creixent. I ara això del running, ja, hi ha unes característiques específics, com això que ha organitzat el David, i Xavi, les teves ganes de començar amb el running tan i tan fort, d'on surten? Les meves ganes de començar amb el running es remonten 10 anys enrere, i vaig patir una operació a favor del genoll, i vaig estar sense fer res 3 mesos estirat al sofà, i quan em van dir que ja podia començar a caminar, em vaig donar a compte que no sabia, i la por de veure que jo no podia caminar, em va portar a estar boig per una recuperació no ràpida, sinó perfecta, o intentar que fos perfecta, intercalant entrenaments de pesos, camina per la platja, intentar anar al sofà amb a mi mateix, pujar escales quan no podia ni plegar la cama, i una cosa va portar a l'altra fins que vaig veure que ja no podia parar. És un repte gairebé que et vas plantejar a tu personalment, no? Jo veig el corre com un repte que t'has de plantejar a tu mateix. És un esport que jo l'entenc com vulguer-te superar a tu cada dia. Si no és cada dia perquè no cadentre, no tens que fer-lo al màxim, més rara més, o posar-te unes metes, i anar intentant baixar de temps, i sobretot combatir contra tu mateix. Veuràs que no hi ha cap satisfacció més gran que veure que ets millor del que eres ahir. David, estàs totalment d'acord amb el que he explicat Xavi? Jo penso que en corra per muntanya és una mica diferent. Aquí nosaltres el que busquem és juntar-nos amb la natura, conèixer en drets, no necessàriament en contra nosaltres. I aleshores, el tema del temps, com ens parlaves, no és tan important, sinó que és més buscar aquests desnivells, oi? Sí, desnivells, però ja et dic que no necessàriament n'has de fer més, més desnivell, més quilòmetres, sinó busquem-hi dinerals més chulos, més verdes, i no hagi pujat ningú, coses d'aquestes, no? I escolta'm, diguéssim, Jordi, si hem de posar el número 1 de la trail running o d'aquestes cabres de muntanya humanes, qui podríem posar? Kilian Tornet, no? Exacte. David, el Kilian, us ajuda o no us ajuda? O aquest tio, l'únic que fa és que quan el veieu per la tele, us les dieu, amb l'abra al sonat aquest, com voleu que ens apropem o fem la meitat del que ell fa? A veure, ajudar molt a que surti més gent a córrer, però va sortir un article a la venguardia i la gent que te'n fem d'esport d'aquest, també dient que surt molta gent amb l'equip que porta ell, i que no pot sortir una matera amb l'equip que porta ell, i esperi jo, no? Caca, està clar. Bé, doncs, David, escolta, amb dinar o d'octubre, ho tenim aquí apuntat, tothom que pugui fer una obreta de muntanya està ben convidat i que seguim. Hem començat amb nou i que això no pari. Ok, perfecte, gràcies. Gràcies a tu, David, un fort aplaudiment pel David. Bé, guanyi. Això què diuen, què corren a covars? Corren mai ha sigut de covars. Jo veig covars com una filosòpia de vida, i més que de covars, jo diria que és tot el contrari. Qui no corra és perquè és un covars, perquè li agrada més, com li han dit, fer el bagu que no surti a fer un esport amb bagu com escorra. Xavi, escolta, una pregunta, tu coneixes el Rayo Vallecan, saps qui l'equip és o no? El Rayo Vallecan és un clàssic de la lliga espanyola, amb l'equip madrileny d'aquests més gitanos per a l'hora clàssics. Espera, espera, espera. L'equip de la vella, no? L'equip, sí, sí. De la Teresa Rivero, és? Teresa Rivero, em sembla. Espera, espera, perquè ara el Sebastià Elias ens porta l'Omillo de l'Omillo. Hola, hola, hola, hola, hola. He entrat aquí a poc a poc. Volia fer bé, volia fer bé. El Sebastià Elias ens porta l'Omillo de l'Omillo del Rayo Vallecan. Un paraplaudiment pel Sebas, sí senyor, sí senyor, sí senyor. Gràcies. Molt bé, molt bé, molt bé, molt bé. Avui es trena oficial, eh, Jordi, dels Sebas. Oficialment està integrada la ràdio d'Esber, el Julià Ma casa. Sí, me han ral·lat. Doncs comta, comta, ojo, que diria aquell, que al final hi ha una ràdio de la nit que ho veig, Bé, bé, bé. Doncs comta, comta, ojo, que diria aquell, que el Xavi no tinguem més d'un dilluns per aquí, oi, Xavi? T'agrada el tema? A mi m'encanta, i espero ser un company més. Ara hi farem el contracte. Com el recluteu, eh, tot. Sí, sí, sí. Compartint taula aquí als Jordi i Marc i Sebas seria un plaer. Sebas, Sebas, Sebas. Bueno, sisplau, jo t'ho deixo a tu. Tot per tu. Tot per tu, tot per tu. Explica'ns, explica'ns. De lei, tants. Vaig proposar fer una nova secció, no? Aquí el juguem a casa, que era presentar hymnes d'equips de futbol. I jo et vaig dir, et portaré un bon hymne, no? Una bona teca. Exacte, exacte, exacte. I que millor que un homenatge al Rajoy Vallicano, que ara pobres estan els últims de la lliga. Els últims, sí, sí. Doncs anem a intentar que sortim d'aquesta situació, i sisplau, tirar l'hymne... Tirem, tirem i deixem de parlar, sisplau, perquè... Van forts, eh? Van forts. Escolta'ns, sisplau. Escape. Ojo, eh? Comenzen bé, doncs. Comencem bé. Vale, vale, espera, espera, espera. Però me sudan las tetas porque soy de Vallecas, ¿no? No soy de Vallecas, pero me sudan las tetas. Sí, que li és igual, no sé, Vallecas. I ara comença el millor dels de la cançó, que és Oes Oes, i anirem... Sí, sí, tot el rato, eh, però... Espera, res, res, no ha acabat. Acaba de començar, sisplau, sisplau, escoltem. ¡Fuera de mi barrio! Aquesta és la cançó amb els de Vallecas o l'oficial? Però què vols? No és l'oficial. No, suposo que no. Tens esa rivero, eh, amb els de Escape. I la... M'ha tenut una afició molt antifascista. Això sí que s'ha de dir molt revolucionària, i no ho hauràs que bandera espanyola... Can del Rayo, no? Can del Rayo, veure's la... Espera, espera, espera. Si no espuman re, no veuen futbol, eh. Cada canuto que nos fumamos, increïble. Com a comparat amb l'Himnaga Plácido Domingo, la veritat és que és bastant diferent, eh. Cada canuto que nos fumamos, alucinamos con el Rayo Vallecano. Clar, però de la de les tetes, de moment... No la supera, des que guanya. Crec que... Jo vull saber per què... Queda una altra, una altra. Queda una altra, no? Ara, ara, vamos. Somos los hinchas más pedarderos Los más borrachos los más fieros y porreros Por nuestro rayo por el que vivimos Por nuestros petas por ellos morimos Yo buscaba, yo no la conocía, pero, claro, Rayo, es todo un referent, ¿no?, en hymnes... Com va ser el que vas dir? Primero buscaré l'equip o... No, vaig dir, hymnes de futbol, de la primera divisió. Ja sabia que no triaria cap, però anava a mirar una mica. I va sortir què? I aquí al YouTube em va sortir la columna al costat. Escaper Rayo Vallecano, vaig dir. És que ni l'escolto. Té, Marc. Escaper Rayo Vallecano, és que, clar, jo... Li dic, saps què tenim? I em diu, escaper Rayo Vallecano, i dic, home, que és una broma, no podem juntar dues coses tan mesquines allà, doncs sí, sí, ho hem aconseguit. Espera, espera, que això és un directe i van cridar en els tios perquè la gent, la gent que l'estava escoltant embugia, no? No ho entenc, no ho entenc. Sí, una cançó que no deixen de parlar, de tot menys del Rayo, no? Són més l'album, Vallecas, l'album és més Rayo, però poc més, eh? Sí, sí. Això, perquè és del Rayo, però si donés la casualitat que un equip com el Barça, el Manchester United, Real Madrid, tingués un imatge i anés per tot el món, aquest imatge... No, no, però és veritat, apareixen uns catarres, i te la lien amb futmentar una cosa així, per nostres petes, per los que morimos, a la Barça... I ens coneixen com a l'equip dels petes i de les tetes. Així se'l coneix el Rayo. Ara el Rayo el mirarem uns altres mesos. No és de la mateixa Rayo. Ja havien els de l'any passat que la van liar, és que clar, els botaneros, els bucaneros, perdó, bucaneros, que són els que van a corto circuitar el camp de Vallecas i no la poden jugar al partit. El partit contra el Rayo en Madrid, no? Amb aquesta índole de gent que tenim, està superat, hem de buscar alguna sintonia per la teva secció, i estàvem al Jordi Jo patint, però ens l'has posat en bandèja. Gràcies, que ets una tanilla, no? Podem posar algun... Però m'he sudat les tetes. Cebet és llibre, eh? Increïble, increïble. És que deixes el llistó als seves per començar. Sí, no, jo també el promet. T'has posat difícil, però... Ja tindrem ullens, per la segona. No, no, tots els ullens, si us plau, podeu escoltar i podeu... El chat diu en alguna cosa de la cançó. Podeu escoltar, o penjam el nostre Facebook, que arroba jugant a casa, a veure què ens comenten el chat. Ja sou que amb el chat m'enganxo una mica els dits, jo. Però som-hi, som-hi. Sí. El Carlitos. El Carlitos. Viva les tetes, eh? Bé, bé, bé. Carlitos ens està aquí... Li ha agradat, home. Jo crec que és el top que hem aconseguit aquí, a Ràdio d'Esvern. Deixa'm recomanar-te a seves a la pròxima, anar a buscar per aquí algun barri d'aquests que també són durillos. Sanil de Fonso, eh? Home, i levante a las planas. Mariano Poblet, Mariano Poblet. Sí, canvi de... És fatal, eh? Xavi, xavi, que tinc el poder. Tira, tira, xiulets pel Xavi, això. Bé, tu, escolta'm, Xavi. Ja veus, el Sebasté, aquí, una secció insuperable. Si tu t'ofereixes voluntària trobar una secció que et peti el programa, doncs, home. Encantades a nosaltres. Ens trobes feina, eh? Per això em pieta el Seb. Així ens trobes feina a la sobra. Soparar-la, no ho crec, però intentarem fer un bon doble, això costat. Una bona dubla i ara la davantera. Ho veu, ho veu, hosti, increïble. Bueno, avui, Jordi, crec que vongo botraco, perquè... Jo la trauria. Ens agrada acabar amb vongo botraco, Xavi, però jo crec que avui... avui el... el tema de... Aquesta és la teva. T'he pensat ara... T'he pensat que bé que... No, no, jo no em vull avançar. Jo el di abans i... i així surt bé. T'ho he improvisat, no? No cal pensar-ho... No, que si no, molta feina, tu. Bé, bé, bé, no, no penjarem l'Imna al Facebook del Juguem a casa, a una audiència... Espanyola. Per saber com va... el teu tema de fer entrevistes de persones importants de Sant Jordi... Vall d'Albert, no? Vall d'Albert, sí. D'aquí un parell de setmanes podem descobrir aquí el Juguem a casa, aquí entrevistat, per la... Quan sortirà? 15 d'octubre, sortirà el dimarts, dimecres i el dijuns. Fic frisant, ja. Abans podem descobrir-ho, no? Impactant, eh? Bé, d'una exclusiva, no? Bé, d'una exclusiva, sí, sí. Busca la sintonia de Pedrerol exclusiva i la tires, eh? I buscarem un bon Imna, eh, per aquesta persona, també. Sí, sí, sí. I tant, i tant. Ua, una xiurada, també, si és necessària. Haurem d'anar a canvi de let, potser. Va, canvi de let. Home, no me'l toqueu, canvi de let, eh? Doncs, Xavi, escolta'm, tens diverses missions, eh? Avui el primer dia et donem Dino d'octubre, trail running per Sant Just, segona tongada de David Buenacasa. Pot fer de rapporter que ens faci un resum de com ha anat, no? Com la GoPro, que és en directe. En directe. En directe i sense tremolada. Clar, va, clar, sense tremolada. I no vull... Res, res, res, res. Dino d'octubre, el Sebas diu que t'espera el final, eh? Per fer l'entrevista, no és important. Per fer la foto. Photo finish, eh? Sí, home, el Dino d'octubre pot ser un bon tema també per la Vall d'Albert, segona... segona trail running. Sí, sí, ja ens estem... Ja m'estic informant d'aquest tema, ja estem... Ja ho has vist? Amb tots els micros posats. Bé, bé, bé, així m'agrada. Doncs, escolteu, ens veiem la setmana que ve. Jordi, la setmana que ve, que podem avançar que portarem a la ràdio, segurament. Ens hem d'acordre, però ja més professional del joc d'Olimpiades, estem parlant, ja. Us ho deixem en l'encognitat per la setmana que ve. Ens hem dit uns cabells, bona nit a tothom. Bona nit, bona nit. ovem
Juguem a Casa
El programa d'esport del poble. Esport base, futures estrelles del poble, estrelles consolidades i estrellades. Presentat per Adrià Vilà, Bruno Fortea, Rita Vilalta, Nil Solana i Bruna. Amb el suport de totes les entitats.