I sell skin free of a man's I've no fear for a atomic energy Cause none of them can stop the time How long shall they kill our profits? While we stand aside and look Some say it's just a part of it We've got to fulfill the book Won't you hip to sin These songs of freedom Cause all I ever have Redemption songs Redemption songs Redemption songs Redemption songs Bona nit a aquest dium set d'octubre programa número 41 aquí a la ràdio d'Esvern a la 98.1 Sempre acompanyat del meu inseparable amic Marc Marvà Bona nit, Marc. Què tal, Jordi? Molt bona nit. Bona nit a tothom. 60 minuts d'esport aquí a la ràdio d'Esvern. Una setmana més som al vostre costat, perquè vosaltres ens ho demaneu. Que comenci el partit, perquè un dilluns més aquí, a la ràdio d'Esvern juguem a casa. El rellotge de la ràdio d'Esvern marca les 9 i un minut. Quin és el menú del programa de Vui, Marc? Doncs, Jordi, avui menú complet, aquí, a la ràdio d'Esvern especialitzat i molt centrat en l'atletisme de Sant Just, que, ni més ni menys, ara podrem parlar i atendre l'entrenador, el president del Sant Just, i al·letes, petits al·letes, que van pujant mica en mica del nostre poble a la ràdio d'Esvern. Després parlarem de la trialó de Cadaqués, que ha tingut jo aquest cap de setmana, i podrem parlar amb el seu guanyador. Igual que la Garmin, una trialó molt i molt important que ha tingut jo aquest cap de setmana a Barcelona, i podrem parlar amb un trialet professional que ha quedat ni més ni menys que entre els 15 a primers. Per tant, el latisme amb aquests al·letes, amb aquests al·letes que tenim aquí avui a la ràdio, tot això per endavant Jordi, i amb una cosa també molt esperada, i em sembla que els al·letes de Sant Just també tenen anunciat que avui tenim un sorteig, oi que sí? Tenim un sorteig molt especial, sortegem dues samarretes Nike patrocinades pel Rambesport, per qui ens contesti una pregunta. La pregunta és, com es diu el trialó que s'ha fet aquest cap de setmana a Barcelona? Acabo de donar alguna pista, em sembla. Alguna ha caigut. Tots aquells noies que estiguin escoltant i sàpiguen la resposta per participar en el programa i entrar en el sorteig, podeu contactar amb nosaltres. Dia Facebook. Facebook.com barres juguem a casa. Dia Twitter. Arroba, juguem a casa. I el telèfon de la ràdio... 9.3.372.3661. Recordem també que, a través del chat, el famós chat d'aquí del juguem a casa, podeu contestar aquesta pregunta i també participem nosaltres i fer qualsevol pregunta als nostres convidats a l'estudi de ràdio d'Esber. El chat ens agrada que hi hagi una mica d'emoció amb aquest chat. Tindrem el chat al nostre company Jovelleste. Estarà pendent de tot el que dieu. I si algú diu alguna resposta a la pregunta, perquè hi durem una samarreta aquesta a Nike potser s'ha de parlar més fort... Al final del programa direm el nom del guanyador. Ho veu d'aguantar fins a les 9.59 on direm qui s'emporta aquesta samarreta a Nike. I avui estem d'estrena, Marc. Estrenem secció. Avui estrenem secció parlant de xarxes socials. Ara, ara, ara, ara. De l'estrena sempre té el que té. El Tweet. Un cullit. Com t'agrada, Jordi? Com molt bé diu el don de secció, el Tweet recent cullit. Sempre recollirem el Tweet més destacat del dia... Les tendències, els trending topics, que ens agraden tant. I avui, quin és, Marc? Avui ens quedem amb dos trending topics que han mogut molt la tardeta a les xarxes socials. El primer nom és Gerard López, que en algun partit del Barça també l'ha mogut. Gràcies als seus comentaris tan assertats a través de TV3. En aquest cas és perquè serà el nou seleccionador català. Per tant, ciutat de Sant Just, poble de Sant Just, Sant Just Tengs. Ja tenim seleccionador català de futbol, si algú estava patint. I una altra de les tendències que s'han mogut aquesta tarda a Twitter, sobretot és per a tothom, que prengui nota 26 d'octubre a les 6 de la tarda Barça-Madrid. Tots els que estigueu de boda, d'hi ha molt assertat per posar una boda, doncs ja us l'han fotut, aquest Barça-Madrid. Doncs dia 26 a les 6 de la tarda. Dia Facebook.com barra juguem a casa. Dia Twitter. Arroba, juguem a casa. I el telèfon de la ràdio 93-372-3661. Totes aquestes vies de contacte per participar recordem Jordi del sorteig, el sorteig de la Garmine, del sorteig amb aquesta Drive Fit, Nike, que a través de Rambesport, nosaltres n'hem d'anar amb pistetes per que la gent participi a través del nostre chat o aquestes línies de contacte que acabem de donar. Si et sembla, ara ja entrem en matèria, Marc, i presentarem els nostres convidats d'aquesta nit, els nois i noies de l'Atletisme de Sant Just, comencem per la Betxel de Villa, bona nit. El Pao Bola, bona nit. La Malena Zamorano, bona nit. I la Lucía Miranda. I el president d'aquest gran club, com és l'Atletisme de Sant Just, Carles Martínez, bona nit. Molt bona nit. Un aplaudiment per aquest Atletisme de Sant Just, avui a la ràdio d'Esmen, entre tots nosaltres, hem de dir amb suport, fora de l'estudi de familiars. El familiar està ple, eh? L'estudi ja estàs ple. L'estudi ha rebusat. També un aplaudiment per aquests familiars, si us plau. Com m'agrada que aplaudiu, sí, senyor, per aquests familiars que donen suport a tot hora. Els fem venir a les 9 de la nit, també són aquí. També poden entrar en els sortets de les dues samarretes. I tant, i tant. També poden, també poden. Primer de tot, deixem presentar, com he dit, el president del club i el gran portaveu d'aquesta institució, que té una curiositat que m'has comentat abans, que és que el club és de Sant Just, però les instal·lacions estan fora de Sant Just. Com s'entén una miqueta, per què? De moment, aquí no hi ha pistes a Sant Just. A veure si algun dia els gens s'han de fer unes pistes d'Atletisme. I, doncs, hem anat a Sant Fariu, perquè abans ens entrenàvem a les pistes de l'escola alemanya, però es van quedar petites, perquè hem crescut molt, i a Sant Fariu hi ha unes pistes homologades per la Federació, i estem molt millor allà. De moment, quant de vegades, heu crescut moltíssim. Ha estat parlant de 105, molt nens, nenes, de totes les salats, només un moment. Sí, sí, ara mateix hi ha 105, i jo crec que pel Nadal l'estarem a 120, ja, i ja durant la temporada ja, diguem, ja no venen molts més, però fins a Nadal sempre venen molts. D'aquestes 105 persones, la veig, tu veig, ets una d'elles? Evidentment. Des de quan fa? Des de fa ara mateix un any i poc. Si ets encara has començat, fa poquet. I com és que has triat a l'Atletisme? Doncs he provat molts esports abans de l'Atletisme, que m'ha agradat tant, però vaig decidir un dia, vaig dir que anem a provar l'Atletisme, i no sé, m'agrada moltíssim. Això és perquè pels grans entrenadors que teniu com el Pau, no? Evidentment. Es porta força verament. Bé, bé, bé, bé. El Pau és un entrenador capreta. Així m'agrada, així m'agrada. Si tens algú a dir la ver, es pot dir. Això queda a les pistes. Sí. Què passa als entrenadors, que són molts entrenadors? Aquesta temporada som 6. La veritat és que 7, 7, 7. És veritat que es va incorporar una setmana passada al Carlos, perquè, bueno, Carlos, tu pots dir, no? Aquesta temporada som moltíssims nens, i amb 6 no va estar. Bé, a mi m'agafa un. I cada entrenador s'encarrega d'alguna data o com funcionen, com ho feu? No, cada entrenament, diguéssim, ens hem rutant, no? O com toquem els petits, dimecres amb els grans. I no tenim cap grup amb concret, la veritat. Malena, t'agrada quan et toca el Pau, l'entrenador? Bueno, a vegades. Tens preferència d'algú? Amb tots, ja... Sí, amb tots m'agraden. I ho fem per saber. Molt bé. I quan fa aquestes al·letrismes, en Just? Bueno, sóc molt nova i estic fa 400 mesos. Ah, molt nova. Fixa't la nova temporada, eh? Sí. És la Neymar de l'al·letrisme, senyors. I t'agrada, de moment, aquestes quatre setmanes? Sí, m'ha agradat molt. I, bueno... A veure, seguirem. Fes algun esport abans de fer l'atisme? No. Has començat fort, perquè l'atisme és un esport... Sí, és molt dur, no? Sí. Molt bé. I, Lucía... T'agrada tu, l'al·letrisme? Sí. Com fa aquestes al club? Aquest any és el 6è. Ara sí que estem... Havien dels dos fitxatges i la bataran. La bataran. Sí senyor, sí senyor. Quina edat tens, por? Déu-n'hi-do, vas començar molt joveneta. Això de l'al·letrisme té alguna edat per començar? No, nosaltres comencem a partir dels 5 anys, perquè a partir dels 5, el consell escolar, diguem, poden participar, la federació poden participar quan va anar a segon de primària, diguem, a partir dels 7. Però nosaltres ja agafem a partir dels 5, i és quan elles van incorporar. I els entrenos? Els entrenaments? Per edats, com funcionen més o menys? Són semblants? L'estat de 10 anys o més gran? No, cadascú, doncs... Els petits és més lúdic, doncs els apartem una mica més, depèn del grup. Com han dit, hi ha 7 grups, i ja anem rotant, i depèn del grup, doncs, fa unes coses, fa unes altres. Hi ha grups que ara s'han incorporat molts nous, doncs hi ha un grup més d'iniciació, altres que ja porten més anys, i ja la tècnica la tenen més assolida. O sigui... Costa començar, els que comencen, com, per exemple, la manera de 4 setmanes, Costa fa... La l'al·letrisme és un esport que no és un esport només. És molt. És salt d'alçada, salt de llargada, llançament de pes, tanques... Si dintre de l'al·letrisme hi ha 12 o 13 proves. Hi ha moltes proves, i és molt variat. Això és el que m'interessava a mi preguntar, sobretot en els esportistes, en els atletes, quan comenceu, no sé si us fan triar alguna de les modalitats, o hi ha alguna que ja us agrada més, o després, quan aneu a les competicions, no podeu competir en tot, entenc. Tu, Bet, per exemple, explica'ls ja la gent quants anys tens, perquè no sé si la gent s'imagina que la vet, la vet quasi em passa a mi, jo me n'ha deixat 85, però Déu n'hi dolo al taquet, la vet. Jo tinc 14 anys, vaig començar amb 13. El principi no sabia que era el que més m'agradava. No sé com... He acabat fent-t'ho tot, el que se'n dona millor més o menys que encara que jo no vulgui, però el que més m'agrada a mi són els 300 metres, que és com velocitat i resistència és tota la vegada, i és el que més em costa, i el que més m'agrada. Sí, velocitat és el Déu, no? Molt bé, i el Pes, perquè dius que t'agrada i no t'agrada, això no ho he acabat d'entendre gairebé. A mi no m'agrada... No és que m'agradin molt el fet de llançar pès, aquestes coses a mi no... Però un dia vaig agafar una pilota d'entrenu, la vaig llançar, vaig veure que llançava lluny, i em van dir els entrenadors, a tu t'entrenem i en una competició llançaràs. I no sé com vaig acabar campionat de Catalunya, però no sé... Estan molt químics, eh? Molt bé, molt bé. Sí, sí, sí. Clar, perquè amb això és amb el que també els entrenadors hi ha esports, que el nen pot jugar de lateral o de central, o en el bàsquet potser és al base, o com a molt... Com a molt serà el pivot, molt més enllà no pot anar. Aquí l'entrenador té un paper important, potser a l'hora de guiar o a l'hora d'encaminar a l'atleta on ell creu que pot actuar millor. També entenc, no? Com a misteri, què dius? Sí, bueno, a veure, de petits és el que comentaven. No, han de fer totes les proves per agafar una mica de tècnica en tot allò, totes les proves, però bueno, després ja l'at de la vet, una miqueta més gran, doncs ja sé que comencen a definir-se, a cantar-se per una prova. Però bé, de petits és bo fer de tot. A més, proves facin millor. Malena, portes quatre setmanes, però aquestes quatre setmanes, què és el que més t'agrada? Crec que el que més m'agrada és salt de altura. Saltes molt? Molal, molal, molal? Sí. És el que més t'agrada? Sí. I és el que s'adona més bé, també? O dius, hi ha algo que s'adona bé, però això no m'agrada. Bé, vaig provant i si alguna cosa s'adona bé, doncs... Ja ho veurà als entrenadors, com el Pau, amb aquells ponolls que tenen. I tu, Lucia, quin és el que t'agrada més o el que s'adona millor? Jo el que més m'agrada és el sada, però no sóc molt bona, i l'any passat vaig provar de feia ensament de pilota i vaig arribar al camp i una altra de Catalunya. Per tant, ara t'agrada més l'ensament de pilota, ara que hi hagi una crac. L'ensament de pilota. Sí, no? I tens, per exemple, dius, jo em vull aconseguir a soler un objectiu de millorar molt amb alguna especialitat. Doncs... Què digui d'això? No tinc molt bar escollir perquè no s'han donat molt bé totes les proves, i, llavors, he decidit anar per pilota, per l'ensament de pilota. Tardes, d'on deu dir? Sí, molt jove encara per escollir. I sí que s'hi donen bé. És molt ràpida. Fa bé les tancres, també. Però, bueno, cada any, compateixen, per exemple, l'any passat era de les petites. No compateia contra el 2002 i el 2003. Llavors, aquest any segur que alguna prova més se li donava bé. És ràpida, fa bé les tancres... I la pilota, que la pilota és la que és la javelina més endavant. La pilota és una pilota de 400 grams que la llensen com si fos una javelina. I el mecanisme no canvia de tirar una pilota...? No, és tot igual, o sigui, la postura... Tot ha de ser igual. Això no ho sabia, deus? Ara ja he fet una cosa. Està molt petit. Aquestes són unes javelines perilloses. Clar, clar. Ja no perquè la llensen, sinó perquè quan la porten... I les competicions, com funcionen, i diria, el club, o com es presenta... Sí, a nivell de Catalunya anem, normalment, sempre a dues seus. Una per aquí i una altra, més lluny, igual a Mataró. I després fan una varietat de proves. Cada nen pot escogir dues o tres proves segons l'edat i compateixen. Després, les marques que fan, a final d'any, segons tinguin unes mínimes, poden anar al campionat de Catalunya. Però, bueno, han de provar tot, perquè de vegades ens trobem que un nen se li donava el sal de llargada i un altre dia prova el sal del sal, i de sobte dius, mira, es fa molt bé, també. Van creixent, quan creixen es mires, canvia molt el seu cor, de sobte, cordina millor, és difícil definir-se tempatit. Perquè les mesures i la competició, com funciona amb les diferents edats? Va canviant el que deia, és a dir, el sal de longitud, no sé si va canviant o el sal del sal d'una evolucionant, totes les proves evolucionen. Les tanques cada vegada són més altes, el sal de mínima començant des de més a dalt com més grans, el sal de llargada, la sorra cada vegada està més lluny, en principi està dos metres per als benjamins, els a la 25, no, benjamins, un metre, dos metres a la 20, i ja infantit ja està tres metres, com els adults, llavors, clar, arriba un moment que... clar, ja canvi, i depèn de com s'adapte el creixement del nen a l'evolució de la prova, doncs, al final s'acaba de cantar per una per l'altra, no? I veig, t'escoltem, l'atletisme, després a la segona part del programa, i és una de les preguntes. Recordem la pregunta i el concurs, Jordi, recordem. Quina prova de trial los s'ha fet aquest cap de setmana a Barcelona, una prova importantíssima, aquestes proves que ara es posen de moda, podem dir, que és aquesta, la trial Lo, les ultramans, les supermans, i tot el que sigui man, està portant molt o està propant a la gent l'atletisme o, si més no, el tema de l'esport. Fins aquí, en punt primer, m'agradaria el preci des d'un punt més de vista tècnic, com ho veieu això relacionat amb l'atletisme o, dieu, els aficionats que no se'ns posin amb el nostre esforç. No, a veure, és un altre món, perquè nosaltres, per exemple, la resistència amb els nens, la graduem molt, els nens, els petits no passen de 600 metres, a mesura que van creixent, i els grans, els que no acostumeixen a passar de 2.000, perquè significa una carregada d'entrenament molt gran entrenar per un 2.000. Tu estàs parlant de curses molt llarges, que ja s'han de ser adults, i necessiten molt sacrificis. Nosaltres el que volem és que creixin bé, a poc a poc, i ja treballen quan siguin grans, si volen treballar la resistència, no es vol treballar tanta distància. I, per exemple, si un ara algú que ens estigui escoltant, però mira, a mi m'agradaria fer l'atisme, però és gran, uns 16 anys, i mai ha fet l'atisme, ho té també complicat, el ser tan més gran... És limitant, és com qualsevol esforç, si algun no ha jugat futbol mai, i de sobte vol jugar, no se'n té complicat. El que va ser el que era l'atisme té proves accessible per ells. Doncs si vol fer fons, és més fàcil, inclús velocitat de si ho tens signat també ho pots fer. Clar, proves ja més tècniques, com salt d'alçada, perxa... Això ja és complicat. I arriba a estar, perquè són proves molt tècniques. I què us ha motivat a jugar o a participar al l'atisme? Marena, què t'ha motivat? Mam, a veure, jo quan veia els Jocs Olímpics, que em veia l'atisme, i m'agradava molt, i em vaig pensar, si ho faria, no sé, no sabia si aquí feien l'atisme. I bueno, al final del curs em va dir una nena de la meva classe que es va apuntar a l'atisme. Aquí a Sant Jordi? Sí. I aquest estiu ho vaig pensar, perquè jo feia val, i ja em vaig cansar. I bueno, estava pensant en altres espòs, però el que tenia més a prop era l'atisme. I et vas decantar, finalment? Sí, vaig provar un dia, i m'agradava. Quines explicacions, ja. I tu, tia? Jo ens vaig començar amb 5 anys, perquè la meva onar, que és la que també se li va anar molt bé, em va animar a fer l'atisme, que era molt petita. Jo no estava segura, al final em vaig apuntar, i em va agradar, i llavors ja vaig continuar endavant, i ara encara estic aquí. I molts anys més, no? I ho fa molt bé, la veritat és que ho fa molt bé. Home, és que són 6 anys, agafaves molta experiència, i de tan petita, és molt important. T'acostumes? Esclar. I tu, Bet? Jo... Per amigues, per... No, no, perquè quan era més petita, crec que fa 3 anys o 4, vaig córrer una carrera amb el poble, però una carrera d'aquestes plubes, i em va sortir fatal, sincerament. Era en 3 quilòmetres, no estava preparada, i vaig sortir molt ràpida. Xiulets, home, xiulets. No, no, i no la vaig poder acabar. Llavors vaig dir, això no pot passar, i vaig posar-me en entrenar, tot aquell any sortia, que la carretera de les aigües a córrer, cada cop feia més quilòmetres, cada cop es forçava més, i l'any següent vaig tornar a presentar la mateixa carrera, i vaig quedar a segona, i allà vaig conèixer el Carles, allà vaig conèixer el Carles i el seu fruit de latisme, i els vaig dir que potser m'apuntava per fer proves, i un any després ja estava en entrenar. Jordi, deixem aquí que tenim aquests atletes amb potència, que coneguin a un atleta professional. Un que ara, dia d'avui, té 24 anys i està al peu del canó, està cada dia, o gairebé cada dia, crec que l'enganxem, que no sé si ha acabat d'entrenar, i el tenim aquí entre nosaltres. Manu Salvador, què tal? Bona nit. Hola, molt bona nit. Gràcies per trucar. Home, de res, Manu, estem aquí envoltat de cantera d'atletisme, que puja, que puja forta, i que puja d'aquí l'atletisme s'enjuus a pret a for, què et sembla? Em sembla molt bé, home, s'ha d'afumar a entrar a l'esport base, sobretot en l'atletisme. Manu, explica'ls-hi en aquests petits atletes que mantenim de 14 de 9 anys, que estan cada dia, doncs, també, entrenant aquí a Sant Just, a les instal·lacions de Sant Feliu, com ens explicava el pressi de l'atletisme. Quin sacrifici, o què és el que més t'agrada tu amb l'atletisme, que estàs encara amb 24 anys, aquí, al peu del canó, quasi cada dia, em podem dir? Bueno, doncs, jo, primerament, voldria dir que hi ha un considero semi-profesional, no professional, perquè el fet d'haver d'estudiar també m'aixaca molt, a l'hora d'entrenar et treu molt de temps, i s'ha de fer un sacrifici brutal per poder fer-ho tot bé. Però, sobretot, l'atletisme, el més important, és la perseverància. S'ha de tenir cap, vull dir, s'ha de saber estar tranquil, quan al·laciones, s'ha de saber aguantar quan no pots més, i sobretot, s'ha de prendre al final que et queda de tot, són els amics, i sobretot, un dia i una marca. De tot el que facis, el més important, el que podràs dir quan siguis gran, serà, bueno, jo tenia tal entre el prova, o jo vaig aconseguir tal. I això és, bàsicament, el que busca tothom, i tots els olímpics, si li preguntes què poden fer, et diran un dia i una marca, per exemple. I segurament, veuràs que tots els seus amics, o fan esport, porten una vida saludable, i tot això és molt important, sobretot, de cara, o és estar-se gran, i haver triomfat, diguem-ne, en la vida, no? Aquesta, les paraules del Manu, això l'espero a fer, nois o noies, perquè és una reflexió, i, Manu, aquí les noies que ens han dit, hi havia una noia que va començar amb 5 anys, a fer latisme. Tu, Manu, quan vas centrar-te només a fer atleta? Jo et puc dir que la meva història és una mica... Els meus pares feien el latisme, els dos feien cròs, van destacar a nivell català, però nacional, no? I jo, des que tenia 3 o 4 anys, ja m'han fet la típica cursa de barris, i amb la típica curra, tot s'ha de dir que els 9 anys de l'esperacions, també, i de què molts amics meus feien futbol, i m'agrada molt, també, el futbol sala, doncs vaig deixar la latisme per falta de motivació, perquè el club no acabava de veure la base, com el futur, hi havia molts problemes, i ho vaig deixar. I als 18 anys vaig veure que encara podia fer alguna cosa, vaig córrer un cròs, vaig fer tercer, darrere de dos marroquins, i vaig dir, bueno, potser que hi ha la tapa del futbol, la tanquem, i vaig a córrer una dragop, i ja està, i porto 5 anys ja, tinc posició, tinc 24, i de moment he entrenat els 5 anys amb el Manel Pla, que és el pare de l'Ajuntament Pla, la coneixeu? No. Bueno, sí, és una etleta olímpica, no, Manu? Les noies d'aquí sí que saben. Ajudit, segur que reconeixen les noies, és una etleta que ha sigut olímpica a Londres aquest any, i també és una història, doncs, de molt sacrifici, de molta perseverància, i ha lluitat molt perquè per Pekín, per exemple, va fer la mínima olímpica, però, com al final, no va poder anar perquè una altra noia va fer la mínima A, i no s'ha tingut un fill, des de llavors, i al final ha aconseguit anar a Londres, i per mi això és un exemple total, l'ajudi. Molt bé, Manu, una pregunta. Aquí a la ràdio estem enterats que tu has sigut dos cops campió de Crosso 23, potser. Sí. Quina entreno s'esmareix un aplaudiment dels Benforts? Bueno, gràcies, Tavi. Ens agradaria, a nosaltres i sobretot, dels futurs atletes que tenim aquí Sant Just, que ens expliquessis més o menys quines rutines segueixes a la setmana, quants quilòmetres pots arribar a córrer, fer com van això a les sèries, etcètera, etcètera. Com a la veritat, és que l'atleta s'ha de cuidar molt per començar per als aliments. Has de mirar molt. Jo he de dir que això no ho controlo gaire, perquè porto una vida bastant acabada entre els estudis i l'alatisme. Sí. Però, bueno, sí que intento menjar molta... o menjar pasta dos dies abans d'una competició. I, bueno, en el que refereix el quilometratge, doncs, per exemple, ara estem preparant el CROSS, que és els campionats de Catalunya, Sant Gener. Doncs des del primer de setembre estem matxacant una mica quilòmetres progressivament, començant, potser, en 60 setmanals. El setembre, l'octubre, intentem pujar als 80 cent, i novembre, desembre, intentem estar al 110 i mantenir-ho. I alguna competició... 110 setmanals? 110 setmanals, sí, sí. Això, i t'ho dic jo, que no sóc maratoníà. Els maratonians han de fer 150, 160 setmanals, els que preparen una marató molt en sèrio. Llavors, tot això, clar, jo tu puc explicar així, et pots semblar una bestiesa. Però al final, si fas els 10 quilòmetres al dia junts, de rodatge, fas els 16 d'entrenament dur al dimarts, i fas uns 12 al dimecres, i potser dobles un dijous per sis al matí, un entreno fort a la tarda, tot això suma, i a vegades necessites un divendres per descansar, i, per exemple, és un dimecres per només fer gimnàs, i algú de rodatge, que són 6 quilòmetres, normalment. I tot això, clar, cada entrenador la coneix a molt a l'atleta, i per sort el meu em controla bastant, i tot i que tinc condicions, perquè és molt dur, a vegades, si vols buscar la perfecció, sempre hi ha algú que, en el teu cos, que et diu no, i si el segueixes machacant, et diu, bueno, ara 5 mesos de baixa, i ja tornaràs a estar. I llavors, tornar és molt dur. Tenses que quan agafes un nivell, per exemple, jo vaig al final classificar-me el 2012 amb el campionat d'Espanya, i l'any passat m'ho vaig passar a la Sionat, i tothom em diu, eh, què t'ha passat, tal, i jo deia que és que he estat a la Sionat, no he pogut fer res. Ni 30 quilòmetres a la setmana. I llavors, això, avui, et machaca, però també et fa més fort. Això de semi-profesional, deixeu-m'ho posar-ho entre cometes, al semi, perquè deu n'hi do com et prepares. Moltes gràcies, Manu, per atendre la trucada aquí del Jovem a casa de la Ràdio d'Esvern, i et desitgem molta sort i un abraçada molt gran. Molt bé, un abraçada, i gràcies per convidar-me. A tu, gràcies, Manu. Bé, un abraçada, Manu. Bé, un abraçada. Us ha quedat clar, no? Bet, Helena, Lucía, quins entrenaments us esperen, eh? Lucía, cinc quince quilòmetres per setmana, et vull veure fer, Lucía. I li preguntaré al teu pare i la teva mare a veure si ho compleixes arrajatable, eh? Com ho veus? Complicat. Complicat? Són molts, no? És molt, oi? Sí, home, ja és el que parlava, mare, de les seves edats. Fem intensitat, més que... molts quilòmetres. No és el moment, heig de fer-te les courses que fan, que ara, per cert, ara farem el dia 10 de novembre, fem el cross de... 10 de novembre. 10 de novembre, per exemple. El sector reblanca. Apuntem aquí, 10 de novembre. És el 6 de cross que fem, ja, i, bueno, cada any hem anat creixent també d'instruïts, vam començar a... Cap de setmana, oi, 10 de novembre? Sí, dimentia, sí. Perfecte, l'11, trucarem i volem... Saber com agarrem, eh? Sí, sí, sí. Farem una trucadeta al Pau, a veure si els atletes Pau en compleren, aquí, amb els... amb els objectius. És un cross que... no és un cross, són 12 courses. Fem courses per a d'atxipa femení i masculí, o sigui, que... i el que deia, o sigui, no passen. Els més grans, els cycles de juvenils, arribant a 3.000 metres, per els que deia, ja fan 2.000, anant baixant fins als petits de 5 o 6 anys, que fan 500 metres, i sempre s'ha de mirar molt el quilometratge. Pau com entrenador, que ets, que... Com afronta els entrenaments de petits, de més grans, com... Bueno, el que deia el Carlos, de més petits, doncs és prioritar i també que s'ho passi molt bé, fer jocs, fer molta tècnica, no?, perquè n'aprenguin, i en grans, doncs, un cop tenen tècnica, ja és més canya, eh, Bet? Ja no ens ho passem tan bé, no, és tan bé, tan bé. Però ja és més duret, està clar, és més canya. Doncs, moltes gràcies al Latisme Sant Just. Ens han cantat que vingueu aquí a la ràdio d'Esber. Podríem estar a 6 programes amb l'Atlatisme Sant Just, molt passat, superbé, de veritat, eh. Espero que vosaltres també, i les mares hagi-ho disfrutat. Us heu passat bé, Helena, Lucía? Sí, sí, sí, molt. La Bet estava nerviosa abans d'entrar. Volia que li passessin les preguntes... Ah, és a ta mà, no? Volia copiar. Volia copiar, ja, ja. Això no funciona així. Doncs, Bet, Pau, Helena, Lucía i Carles, moltíssimes gràcies. Moltes hores, i espero que els enviïn alumnes si ben aviat. I des d'aquí a la ràdio, esteu sempre convidats. Moltes gràcies, quan vulgueu, tornarem. Molt bé, totes gràcies. Bona nit. Bona nit. No te canvies la vida. Dime qué puedo hacer, hoy quiero amanecer mirándote a los ojos mientras barrosando con tu piel dicen que somos amor, que solo es tu y yo. Vamos a besarnos hasta que salgas. No lenses en nada y mírame a la cara que el tiempo se para y me atrapas con tu mirada. Si me miras, yo te miro. Si me besas, yo te beso. La cifra és molt bonica. Si me quieres, yo te quiero. Cosita bonita, tres, todos los que quiera. Un segundo tocando el cielo mientras me enredo en tu perlo. Cosita bonita, tú la que el sueño me pinta. La que dibuja sonrisa, la que me cambia la vida. Cosita bonita, tres, todos los que quiera. Un segundo tocando el cielo mientras me el sueño me pinta. La que dibuja sonrisa, la que me cambia la vida. Vaila conmigo princesa. Siempre por algo se empieza. Como mueve la cadera. Vaila conmigo princesa. Siempre por algo se empieza. Tú eres la última pieza. Y eh, eh, eh. Quieres que te quiere y yo te lo quiero que tu quieres que te quiero y yo te quiero a mi manera. Que tú ya eres la primera, sabes que te quiero reina. No pienses en nada y mírame en la cara. Que el tiempo separe y me atrapas con tu mirada. Si me miras, yo te miro, si me besas, yo te beso. Si me quieres, yo te quiero. Si está bonita, tú eres todo lo que quiero. Pero un segundo tocando el cielo, mientras me enredo en tu perlo. Continuem aquí en el Juega de casa amb aquests grans, grans, grans atletes entrenadors i professionals d'aquí de Sant Justes Berns, Jordi, són els... Me deixen un fort aplaudiment a aquesta gent de latisme. Sí senyor, sí senyor, com ens agrada, gent com el Pau, la Bet, el Carles... El Fia, la Malena i el Mano, la trucada que ens ha fet el Mano, el semi-profesional. Les entrenaments que... 115, t'agradaria oferir 115. Jordi, recordem les línies de contacte per al sorteig. Ara recordem, aquestes són les línies de contacte. Fins aquí. Via Facebook. Facebook.com. Barra, juguem a casa. Via Twitter. Arroba, juguem a casa. I al telèfon de la ràdio... 933723661. Fins aquí. Sense deixar de banda el chat, el famós chat d'aquí de... Que hi ha algunes respostes, algunes respostes d'aquests sorteig que farem a les 9,59 de Tinguedament, abans, però encara moltes coses per davant. Txavi, ballaste, que tal, bona nit. T'han sentit abans amb el Mano, però no t'hem presentat tal i com et mereixes. Que tal, bona nit. Bon avi, Barbo, bon avi. Jordi, moltes gràcies. T'estic aquí molt a tras. És una habitual i serà una habitual, ja. Com ens agrada, Txavi, tenir-te aquí. A tu també t'agrada, no, això de la ràdio. Home, això és com està a casa. Ja ho diu el programa, juguem a casa, estem a casa. Doncs, Txavi, escolta'm, amb aquest cap de setmana, què ens portes? Ens portes coses interessants, perquè aquest cap de setmana, més que relacionat amb l'atlatisme, ens anem també a un dels jocs més preciosos de tota Catalunya, no? Cap a Cadaqués. Què ens has d'explicar? Doncs mira, aquest cap de setmana, a Cadaqués hem tingut la dual-loa de Cadaqués, la qual consisteix en nadar i després vici. Exactament, som un quilòmetro i mig nadant, i després poca broma, 37 quilòmetres en vici. Hem tingut la sort d'estallar i conèixer el guanyador, el vencedor d'aquesta dual-loa de Cadaqués, que va ser molt maca, amb una mar molt plana, perquè es feia una caleta increïble. I la veritat és que era una ruta de muntanya en vici, que la veritat era molt agradable. Perquè els tres de nosaltres ens haguéssim apuntat, també. El Jordi l'hauria fet, segurament. Tot acompanya, l'ambient, el poble, el poble de Cadaqués, és molt maco, segur que això ajuda els participants. Ara, si tenim la sort de parlar amb el guanyador, amb el Albert Perreña... El Pedro, el Pedro Puigcernà, el guanyador de aquesta edició de la dual-loa de Cadaqués. A veure si podem contactar amb ell en algun moment del programa, i felicitar-lo, i que ens expliqui més o menys com va ser aquesta dual-loa, que, com ja diem, amb el lloc que era... Quants quilòmetres has explicat què eren? Perquè no ho acabo de veure clar, jo sóc d'ens quilòmetres, i ho seríem capaç de fer-ho. Eren 1.500 nadan... Perdó, 1.500 metres nadan. 1.500 nadan, es diu Ràpid. Es diu Ràpid, però no crec que es faci tan Ràpid, no siguis un com el Pedro, i després tenim ni més ni menys que 37 quilòmetres en bici per muntanya, que no és això de bici de carretera i... No és la bici amb el cistellet davant, que fa el Marc... La que m'agrada a mi, eh? De com agarres amb el cistellet davant, com si diries a buscar cargòs o volets. Sí, ja coneixem tots el Marc i la seva faceta de diumenge de no buscar el pam, la bici de cistellet. De la seva germana petita. La bici que hi ha típica rosa, que Marc la podries canviar, perquè és dels primers reis que tens aquella bici, i la veritat és que ella queda una mica petita amb la teva alçada, eh? Xavi, tu et veuràs, encara, de fer una dual-lo? Home, jo crec que si sortís... Tu has plantejat alguna cosa? No és el meu... el meu punt arribar a la dual-lo, però, bueno, si sortís entrenant amb tu, amb la motivació que em pots presentar, segurament, sí. Xavi, escolta'm, gràcies als teus contactes ja està aquest cap de setmana, fins a cada que és, tota aquesta bogeria de quilòmetres que ens explicaves. Tenim a l'altre banda del telèfon, ni més ni menys, que el campió d'aquesta dual-lo de cada que és un fort aplaudiment per ell, perquè tenim el Pedro Puigernàu a l'altre banda del telèfon. Pedro, què tal? Molt bona nit. Hola, bona nit, molt bé i vosaltres. Molt bé, home. I et tornem a dedicar un altre aplaudiment, perquè... escolta'm... Moltes gràcies. Campioníssim, no? Ens ha explicat el Xavi. Com van, aquesta dual-lo? Bé, va anar molt bé, va anar molt bé. Una mica de bonic, ja no sóc molt bondador, i no vaig sortir molt bé de l'aigua, una mica incòmodo, però, bueno, trenen moltíssim la visi i vaig agafar la visi, vaig començar a tirar fora, a tirar fora, vaig començar a agafar els nous contrincants, i mira, sobre el quilòmetre ho quints o així, ja em vaig posar primer, vaig arribar a cada... perquè començava a arrosar, vaig arribar a cada que és ja primer i era després de tornada, i vaig anar molt còmoda a tota la tornada i re, molt bé. La veritat és que molt content. Deu n'hi do, deu n'hi do, sortir del... Per tant, quants participants era, o per què, si sóc? Hi havia uns 80, i vaig sortir re, la natació, molt incòmoda, és el principi, no estava re còmodo, i vaig sortir, crec, que el 20, i res, i vaig agafar la visi i això, tirant, tirant, tirant, i em vaig posar primer, ja, en els primers 15 o 20 quilòmetres. Mm-hm. Però tu dius, Pedro, que no vas sortir massa bé de Nadal, sortir el número 20 d'uns 80 participants, i jo no sé què entenguem gaire d'aquesta moderació, però... No, però jo et diria més, jo arribar a sortir, ja entenc prou, eh? Jo, Pedro, no sé si acabo sortint, o he d'acabar trucant a la Cruz Roja, perquè 1.500 Nadal, deu n'hi do, ja. Sí, sí, el que va ser, havia entrenat molt la natació, però ja et dic, vaig arribar i no em notava com ho vaig sortir, de l'aigua amb molt passats de cames, de... Mira que, normalment, les cames les has d'utilitzar a por per estar ben descansats. No em notava com, em va molt pesat, em vaig ser al meu pre i vaig dir, això sí que és el meu, perquè la visió és el meu fort, i vaig dir, ja veiem si aquí puc començar a tirar, a tirar, i em vaig veure molt, molt bé. Quan vaig sortir, les meves sensacions eren, la veritat, bastant dolentes. I 37 quilòmetres i aquests 1.500 que expliques a l'aigua, amb quin temps estem parlant? A l'aigua vaig sortir amb 28 més o menys, 28 minuts, 28 i algo, i als 37 els vaig fer en una hora 51, quasi 52. Va, va. Quina va janada, però que... Això vas tirar molt fora, eh? Sí, sí, vaig intentar tirar fort, i et dic que el que va és quedar rosa, que d'aquests hi havia molta pujada, i jo entreno molt a carretera i això era muntanya, i de carretera et dona molt de fondo, i llavors això em va anar molt bé. Pedro, més o menys sabries dir-nos de quin desnivell acumulat estem parlant, en l'avici? Sí, 3.500 eren de l'esnivell. 3.500? Això és una barbaritat. Jo crec que aquí sí que ningú de nosaltres te l'estaria preparat per fer-te el curs en un temps de rècord, no? Bueno, moltíssimes gràcies per la felicitació, però bé, vaig fer el que vaig poder, la veritat. I escolta'm, Pedro, tu et dediques... És a dir, perdó, et dediques al teu temps lliure, no? Perquè és una afició... Sí, exacte. Per... malauradament no ens hi podem dedicar a aquestes coses que te n'en agrada, a vegades. Però quin volum d'hores hi pots arribar a dedicar amb un esport com aquest? Tu, al llarg de la setmana, parlem. Gràcies a Déu, com a estiguer acabant la universitat, tinc poques assignatures, i de moment no tinc cap treball, doncs puc fer bastantes hores, però més o menys, entre setmana i lliure i vendres, vaig dedicar-li unes dues buretes al dia, i després, al cap de setmana, sí que faig pira de vici llarga de 4, 5 hores, més o menys. Cap de setmana, què vols dir? Disabte diumenge? Disabte diumenge, on, normalment, dos dies, disabte surto amb vici, i diumenge a córrer, o intento no faig els dos dies de vici. I, Pedro, tu ets d'aquí de Barcelona? Sí, de Barcelona, a Barcelona. Perquè nosaltres, aquí a la ràdio d'Esvern, el que ens agrada molt és dir-li a la gent. M'esculteu, i els hi expliquem a vegades rutes, els expliquem a vegades camins que poden buscar una mica per entrenar. Quins camins recomanes tu per anar a córrer així més durets per collserola, no sé quines són les teves predilectes, o també amb la vici? Jo faig, d'entrenes a córrer, faig un dia faig per a carreteres aigües, la faig sencera, i llavors així agafo una mica de volum, que són 18 quilòmetres. Un altre dia faig un dia de sèries, a qualsevol lloc, el que has de fer són un quilòmetro, anar ràpid per a un quilòmetre, durant 8 quilòmetres, ho pots fer a qualsevol lloc, sempre ho faig de carreteres aigües a Barcelona. I després, un dia, faig una mica de muntanya perquè és més divertit, i el que faig és pujar-ho pel tir d'aigües, i després vaig capaç darrere, cap a Sant Cugat, per tot allà, a Sant Medir, tot això, que hi ha... Jo, sincerament, no et sé dir una ruta. Jo sempre bafo i em perdo per allà, i sempre torno per on he anat. Jo he d'anar ràpid per allà, dos horetes, tres i mig al corrent, i ja està. Molt bé, Pedro, i com a última pregunta que ens agrada fer-te, ens podries contestar a la pregunta important que tothom es fa. Una dieta d'una persona que està feta per fer trialons o duelons, com és el teu cas, que és més o menys... Què podries dir-nos? Quines pistes podries donar algú que volia preparar-se per això? Jo no sóc el més indicat, perquè realment tampoc s'ha de fer molta dieta, però m'ho vull obsessionar. Però, sobretot, a l'hora de menjar molt hidrat de carboni, sigui arroz, pasta... I ho combines amb una mica de carn, una mica de pollastre, perquè et dongui una mica de hidrat i després proteïna, i sopar molt lleuger. Doncs un ancià amb verdura està molt bé, una mica de llagums. Sobretot variar l'alimentació. No només fer hidrats de carboni, no només fer proteïna, sinó una miqueta de tot. I sobretot cuidar-se una mica la quantitat. I fer volums molt, molt grans. Doncs Pedro, escolta'm... La veritat, quan és la pròxima dualló que tens preparada al cap? Ara ja fins aquí... Molt no em tindré la meva pròxima, segurament, perquè ara ja la època de trials l'ons i això s'acaba. Ara sí que és més de duals l'ons, però les trials no s'acaben, perquè al mar ja com fa fred, ja no es fan, i segurament fins la meva pròxima s'acaba al maig, que és a Calella-Aquí de Mar del Marisme, una miqueta d'alimentació. Doncs tens temps per preparar-te, i aquí el juguem a casa de ràdio d'Esvern, et seguirem la pista Pedro i et donem molta força, perquè no t'aturis que al final, amb aquests esportistes semi-amaters, semi-professionals, diguem-nos com vulguem, som els que tirem endavant aquests esports. Moltíssimes gràcies i m'alegro molt que m'he trucat i he de poder participar en el vostre programa. Doncs gràcies a tu, Pedro, una fort abraçada. Bona nit.Déu. T'estàs escoltant el Juguem a Casa, amb Marc Marvà i Jordi More. Doncs quins consells més bons hem agafat avui, Marc, aquests cracs de... Encara no s'ha acabat, això, imagina't, imagina't. Jo, per això, em quedo amb el consell que cap dels dos fan dieta, i podem menjar el que volen, així. Aquest és el que més t'agrada. No em sento malament. Ja té un comprens, aquest home, eh?Exacte. Deixa'm dir-te, recordem la pregunta del surteig de la samarreta Nike, de la protecció de parlar amb Esport, que, com es deia la Triatloc que s'ha fet aquest cap de setmana a Barcelona, ja tenim un guanyador d'aquesta samarreta, en aquest cas, una guanyadora, que ho ha dit pel xat, Marina Viladell. Estan quedant, estem pendent de més dades. Jo crec que estudia periodisme, per això ens escolta el programa. Potser Xavi ens escolta el programa i està estudiant periodisme, i he vist un gran programa equipar. Bueno, sí, jo crec que deu ser una noia jove, ha vist que som gent jove, que pot aprendre a nosaltres, que, mira, li deu fer gràcia, i al millor estic interessant al món de l'esport, i com estem acostumats a tenir bones notícies i fer-ho de manera mena, el més segur és que s'hauria de cantar per escoltar-nos cada dia, de nou, adeu. Vull felicitar la Marina, que s'emportarà aquesta samarreta, Night Dry Fit, esperem que per de fer periodisme també serveixi, per entrenar, Marina, te la puguis posar molt, però, nois, us he de dir que aquest cap de setmana, com ha acertat la Marina, hi ha hagut aquesta cursa tan important, que ara que ja tenim un acertant, ho direm. Truquen, truquen. És la Garmin, és la Garmin de Barcelona, i la Garmin de Barcelona, ni més ni menys tenim a l'altra banda del telèfon, a un dels participants d'aquesta Garmin, com és l'Albert Parrenyó. Albert, què tal? Bona nit. Tenim Albert o...? Sí, sí. Albert? Espera, tenim ara algun problema amb l'Albert. Ara l'ha acabat de saludar. Mentre l'Estanaga sí ha aconseguit més dades de la Marina, per tal que pugui recollir la seva samarreta, es pugui posar en contacte amb nosaltres, Marina, per direcció, telèfon o algú perquè et pugui arribar a la samarreta, aquesta Nike Drive Fit de patriona per Rambe Sport. És una meia esportista, perquè s'hi sap aquesta pregunta. Sí, home, jo crec que sí. Una de les coses per saber quina era la triatló d'aquest cap de setmana Barcelona, era que t'agradi l'esport, ni més ni menys, perquè les triatlons no és una cosa que diuen que sigui molt mediàtica, que hi hagi sortit molt per la televisió, i aquest cap de setmana sí que, gràcies a l'ajut del periodisme, hem fet de la triatló a Barcelona una triatló molt notària. A veure si ara tenim l'Albert Perrenyó, el directe, tenim el telèfon Marc o... Estic al time, sí, estic aquí a l'altre costat. Bona nit, Albert, per fer input, contacte amb tu. Sí, sí, però bé, n'has hagut el tècnic. No passa res. Albert, que té una de les històries, Albert, moltes gràcies per sortir de Spinning ràpid i corrents per entendre'ns. Moltíssimes gràcies. És un plaer per a mi. Escolta'm, ens queden 8.000 notets de programa, i volem saber la teva història en aquesta gàrmin d'aquest cap de setmana, aquesta cursa que va tenir jo aquí a Barcelona, aquesta triatló tan important, i tu tens una història a sobre més capaculiar per explicar-nos. Què et va passar amb aquesta gàrmin? Què hem de dir? Que vas acabar amb la quinzena posició, al final? Quinzena posició, Albert? Sí, sí, sí, no, ara no ho recordo si la quatorzena, quinzena, jo veig jo menys. T'ho he vist al final, la veritat és que m'ho heu satisfet després del que tu mateix has dit, que vaig platir un petit accident. De banda de tot això, abans d'explicar la història, m'agradaria sobretot felicitar els guanyadors, com pot ser el Mario Mola, un crac imparable, aquest ha llegat tercer del món, en extremis, a l'últim moment, parlant d'un Fabian, que és un internacional que no ha parat de fer copes del món, i parlant d'un Cesc Godoy, que jo crec que ha fet la millor temporada de la seva vida, i que s'està preparant per arribar, bueno, per intentar viure per riu, 2017, i la veritat és que també ha sigut un gran amic durant molts anys, i li ha sigut el millor, a més a més de tots els cracs que n'hi havia. A part d'això també les noies, no? Les teams són, com va, d'alentar al final a una rotillera supervitadora... Deus segons, eh, van acabar el tema. Jo he vist les imatges finals, i allò és, dius, després de la trial l'O, a deu segons, l'imatge final avançant és espectacular, no sé com la veu viure des d'intre, però aquell moment és un moment brutal per a una trial l'O. Va ser, mira, jo estava al grup de la Stimson brutal, o sigui, és una persona, un subcampionador del món, res més a dir, però com lluitava la Stimson amb nosaltres, donant relleus, com la que més, per intentar trepar la Carolina, i com va lluitar la Carolina per aguantar-hi endavant amb els cracs, que anaven a pels quatre primers, i la veritat és que la Carolina va lluitar com mai, per intentar endur-se la victòria, al final la Stimson ho va aconseguir, però la veritat és que ho podria haver guanyat tant una com l'altra, però l'actitud que van tenir va ser espectacular, a l'alçada dels nivells. I havíem recordat aquests... Números 1, que van acabar en aquesta Gàrmin de Barcelona, Albert, què hem de dir de la teva història? Que és que puc parlar, podem dir, que la teva 14-15a posició va ser un prodigi, no? Va ser quasi com haver guanyat tu sol la Gàrmin. Explica'ns una mica com va anar. A veure, va ser molt curiós, perquè, bueno, ja porto tota la temporada, que he pogut aconseguir el campionat de Catalunya, que no m'esperava, i he arribat molt fort a la cita, moltes ganes. Però mira, com tu mateix has dit, des del matí, anant cap a la Gàrmin, jo tan tranquil, que l'entenc amb la Bici, vaig tenir mala sort d'anar per un carrer dels carrers de Barcelona, al costat de la casa nova, és que ja n'ha discutit allà, i un cotxe que estava amb la fila, amb els guàrdics, de rapent, sense mirar res, va obrir la porta, i jo em vaig estampar directament... Directament, no? Directament, amb els nervis, amb la motivació, m'ho he fet ser molt ràpid, molt enfadat, evidentment, perquè no, perquè a mi em fa molta il·lusió competir a casa, més com si fes un campionat del món, que, si no, éssers cas, està tothom, els els fa estirar el d'on, i, bueno, em vaig aixecar ràpid, vaig discutir amb les teves persones, que anaven una mica... Tocades? És a dir, espera, espera. Diam-ho amb totes les paraules. A l'Albert Perreño, un borratxo li va impedir començar la Gàrmin amb condicions. Això és amb totes les paraules, com se'n va dir. Exacte, un borratxo nou, una llavió en 5 o 6, em vaig aixecar a dalt terra, i tu, vestit, ara, amb el meu Prenu, o com anaves tu? No, vestit, no, no, jo anava des de casa meva, fins a la Gàrmin, a Malògui, que és un internacional del servei, que és d'Alsastralón, i es fa a punt de passar a buscar-lo, per anar cap allà, i, bueno, vaig a sobre del terra, em vaig aixecar ràpid, la bici se li va torçar a arroles, va trencar un portavirons, i a sobre, el que em vaig quedar més sorprès, és que a sobre venien amb ganes de bronca, no?, i al final jo... O sigui, crec que el que s'ha caigut soc jo, em dedico això, perquè, per almenys, una mica respecte, al final van intentar ajudar-me, vaig seguir, i això que et trastoces, i no notes ni els cops ni res, perquè estava tan motivat que jo volia ara competir a casa. I la bici és la mateixa amb la que vas haver de competir. Exacte, sí, sí, no podia fer res més, no podia fer res més, i tu cada roda tenia una peça per endarrer-se una mica de roda, i vaig revisar-li, estava perfecte, la bici, no va haver-hi cap problema, i, bueno, el tipic, ja va haver-hi gent que em va dir que jo tenia cara de pàlid i tot, però, bueno, no són excurses, i ara la meva mentalitat era de finisher, d'acabada, intentar estar-ho més endavant possible, i, efectivament, va ser sortir a Nadal, entrar al primer grup i entre Boies, a l'Ombru, que era on m'havia fet mal, cada cop em rendia menys i vaig despenjar, que a l'Enmar ha relegat al menys el grup de les teams, que jo hi hi he tant, i inclús corrent, donant-ho tot, per moments no bé, de ser... L'objectiu era estar ja a 9, 8, 7, el que més o menys he pogut fer cada any que ha sigut top 5, i, bueno, al final, mira, vaig poder acabar, i vaig estar feliç perquè és casa meva, i perquè estava tothom, però... Em feia molta il·lusió perquè feia temps de no sentir així. Nosaltres volíem valorar-te això, i quan em vas explicar la història, no m'ho podia creure. O sigui, el Ferran Collados, amic teu, que el coneixes, i també molt amic meu, em va dir parlar amb l'Albert, que estarà davant de la Garmine, estarà competint, i quan m'explicaves la història, vaig dir, home, Albert, que ens ho has d'explicar en directe perquè no té color. El Xavi, el Xavi Ballester, amb Albert, també... és un gran malalt, no en el nivell amb el que parlem amb tu, però també li agrada el tema de triatló, en Xavi. Albert, jo només parlo perquè la gent sàpiga del que estem parlant. Tu vas fer la triatló olímpica, si no estem equivocats, que tracta d'un quilòmetre i mig nadant, 40 quilòmetres amb bici i després 10 quilòmetres corrent, pot ser? Exacte, sí. És l'olímpica a la que, per sort, des de fa dos segles olímpics, és olímpica, i sí, sí, aquesta és la distància que vaig poder fer, constantment, amb els cracs que hem mencionat abans. I el tema de les rampes i això? Trampes en quin sentit? De... de musculars? Sí, musculars, musculars. No, no, bueno, jo directament el que notava em va venir tant al segment de natació concurrents, una fatiga general, quan et dones un cop, tu no et dones compte, i més si estàs tan motivat per anar a fer una competició, però ja està la construcció i el teu cos pot reaccionar a mil maneres, des del mateix dia de la competició, dies següent, dos dies després, avui estic com si m'haguessin fotut una pallissa directament. No m'estranya. Per parlar clarament, perquè és clar, m'ha vingut tot el cop. Però, bueno, toquem fusta i la veritat és que no, que estic bé. Si surto de la classe de spinning, vol dir que estic sencer. I, bueno, content, content per tothom, i sobretot per tota la gent que m'estava allà, que són els Fastia Long Club, els meus pares, la família i la meva nòvia, molt content perquè ja estaven allà i menys em van veure arribar. Doncs, Albert, de veritat, que avui volem estar una llarga estona, podem parlar amb tu, el programa ens deixa entrar a la teva feina i que nosaltres podem fer aquests 7, 8 minutets, et donem moltes gràcies, i no ens oblidem de tu, et tornarem a trucar, quan tornis a tenir una prova important per estar-hi els micròfons, et juguem a casa. Un record de tothom i moltíssimes gràcies per fer aquest programa per aquest esport, que són molts amants i uns bojos. Moltes hores, Albert, i una fort abraçada des de Sant Just. Moltes gràcies, una abraçada a Forta. Bona nit. El concurs, Marc. Tenim guanyadora, la Marina Vilandell... I guanyadora, Carol Fernández. Per tant, Carol Fernández, també, un fort aplaudiment. Què em porta aquesta samarreta? Semana vinem bé a l'estudi de recollir la samarreta en persona. La Carol també vindrà a l'estudi. Doncs Jordi, avui programa en ple fins a dalt, ens estem anant de l'horari. Xavi Jordi, ens veiem la setmana que ve, dilluns que ve, aquí, amb el bàsquet de Sant Just. Molt bona nit. Bona nit. Bona nit. Subiendo para abajo.
Juguem a Casa
El programa d'esport del poble. Esport base, futures estrelles del poble, estrelles consolidades i estrellades. Presentat per Adrià Vilà, Bruno Fortea, Rita Vilalta, Nil Solana i Bruna. Amb el suport de totes les entitats.