que està treballant en categories inferiors des de fa molt temps. I bé, crec que espero estar molt orgullosos del que està fent l'Espanyol aquest any i dels equips que està aconseguint haver-hi fins on pot arribar. Demà, sense dubte, aquí li posarem molt difícil, perquè el rei no és un camp complicadíssim. I, bueno, segur que seran partits molt complicats per l'Espanyol. Un espanyol, l'ignòdic, és ara mateix a l'Ave, viatjant a Mave fins a Saragossa i d'allà agafaran un bus cap a Pamplona. Recurem que, demà, després del partit, com és tard, l'equip farà nit a Pamplona i dimecres, tornarà a entrenar-se, en aquest cas, directe, quan arribi cap a conèixer el Prat, allà es farà l'entralament. Perfecte. Ens ho explicarem, com sempre, aquí, a la sintonia de la com. Gràcies, Òscar, i fins demà. Fins demà. I demà, precisament, aquí, a la sintonia de la com, a tot i la confidència horària, també podeu sentir integrament el partit d'Espanyol al camp de l'Ossasuna, els riures, com sempre, de la mà, del Sergi Mas i tot l'equip d'Espòs de com ràdia. Aquest dimarts, l'Espanyol joga a la com. Compromís de Lliga Inter-Satmanal per seguir somiant en jugar a Europa la pròxima temporada. Des de les 8, amb transmissió integrada pel 8, 8, 2 de l'Ona Midyana o Sassuna a Espanyol. Viu i riu tota l'emoció del futbol amb Sergi Mas, Eduard Cabrer, Òscar Derredos, i l'equip d'Espòs de com ràdia. Molt bé, i a tot això avui hem sabut l'horari de l'elèctric de Madrid, Espanyol, el dia 22 d'abril a les 6 de la tarda. I també dir-vos, com us deien també en titulars, que avui ha mort Josep Guardiola, el cantant dels 82 anys perico de pro va fer l'imne el 75 de l'Espanyola, els homosespanyolistes de Mas serà enterrat al cementiri de Cullserola. 755, parlem de futbol català. Guillem Berquín, bona tarda. Estem escoltant l'imne del Lleida, que ara mateix és el català millor clasificat a la segona. Sempre segons la clasificació de la Federació Catalana, és el quart, el Lleida, l'última plaça de play-offs, després de guanyar a part la mínima a casa el Mallorca B. Els Lleida Tens tenen 53 punts. Els mateixos que el Lleugostera. Cacau Pro fins a la cinquena plaça, després de perdre contra pronòstic per dos a una gandia. Els ironins van haver d'aguantar gairebé una hora de joc amb un futbolista menys, i van veure com li feien el dol de la remuntada en l'afegit. 10 jornades, portava el Lleugostera sense perdre. Tot seguit de Lleugostera, dos punts, hi ha l'hospitalet. 116 anys i dissabte van treure un empat a un del camp del València, a Mastalla, la que és la tercera jornada de seguida sense guanyar. Molt bé, i a més avall, a Huitellal, a Badalona. Que va perdre dos a un al camp de l'olímpic d'Aixat i va un rival directe a la lluita per l'ascens. Qui remunta a posicions és dalt, s'entendreu. Amb la victòria per 3 a 2 contra el Manaco, quedat deseclasificat, però només 5 punts de l'ascens, és a dir que la clasificació està bastant apretada. Molt bé, i tant com que a l'11 al Reus també té l'ascens a prop. I amb un partit menys divendres, els reusens van empatar un a un a un tinyent. Molt bé, doncs gràcies, Guillem. Quedat per aquí a prop, perquè hem de parlar de l'Àscat. I és que avui, Cristina Alvarez, bona tarda. Bona tarda. El uni Girona, jugant la primera partit del play-off de la semifinal, se la manca. Exactament, de la Lliga Femenina, a la pista de perfumeries avenides, de la lana superint l'aliminatòria, però, com a mínim, ho intentaran. Si més no guanya un partit per arrodonir una gran temporada, i és que les Gironines no han pogut superar el Salamanca en cap dels 3 enfrontaments d'aquesta temporada, la diferència entre totes dues plantilles és avís mal, però la capitana de l'uni Girona, Anacarbo, diu a com ràdio, que espiren a fer un bon paper. Ens toca lluitar una mica contra el Salamanca, que era el anterior campió d'Europa, i ens toca lluitar contra els meus equips d'Europa, i et dic que el Salamanca té els millors pivots, unes bones alers, i ens toca lluitar i donar la cara, i ja veiem si resquem algun partit i fer bon paper al play-off. Aquest primer partit d'aquí a mitja horeta, a dos quarts de nou, a Salamanca el segon serà divendres a les 9 a Girona, on s'espera una gran resposta dels aficionats. Segur que voldran reconèixer la gran temporada de l'equip, que ha aconseguit ficar-se als play-off pel títol, va ser semifinalista de Copa, i es guanyarà una plaça a la pròxima Euroliga, si el Ros Casares, com és de preveure, elimina els ribes a l'altre semifinal de la Lliga. Doncs a tota la sort del món part de l'Uni Girona, gràcies Cristina, que tot això a la Lliga TV continua perdent el Madrid a la pista del Caja Laboral 34 a 28. Estem ja arribant a la recta final, per tant, a l'hora de les diures. Sempre acabem amb un somriure amb el Guillem Berquín, si m'acaba. Roberto Banjo i Clotu Kellele. I és que el Guillem, com sempre, a la part final de les nostres programes de Dijuns, porta una mica la cara bé de l'esport. Notícies curioses, música... Tinc dos minuts, no sé si he de saludar una altra vegada o no. No ho sé, que no ho sé acostumat. Primera notícia, el titular diu... Un jugador del Toledo se abraza con el árbitro, trasmarcar un gol, us explico. Partid d'entrar el Toledo i el Rayo Vallecano ve. Els locals aconsegueixen la victòria al minut 92, gràcies a un gol de David Samp, a la sortida d'un còrnar, un triomf que més distancia el Toledo a 3 punts del descens. A la celebració, el jugador Roberto Encinas no pot contenir l'alegria i s'abrassa l'árbitre, que per allà passava i que de seguida s'altreu de sobre. La imatge és bastant curiosa. Imagina't que això passés a un Barça a Madrid. Amb un panal, al minut 92. Exacte. Una trontissa diu al porter de l'Arsen el fingeix veure una cervesa llançada des del públic. La victòria per una zero contra el Manchester City, al minut 87, un espectador citizen empipat amb l'árbitre per haver expulsat pel hotelí, va llançar una ampolla de vidre plena, en principi de cervesa. Per sort, no va impactar en ningú, però el porter de l'Arsen, el Vox i Xesni, la va recollir i després d'ensenyar-li l'árbitre va fer la finta de veure's el contingut de l'ampolla i molta gent es va arbarar perquè pensava que realment Xesni estava bé. Què té aquest cagant? El caballero Gaucho. Molt bé, el caballero Gaucho. Una bona manera de posar fi en aquest programa ens estem fent des de l'altra banda del vidre, el signe de Ronaldinho, l'altre caballero Gaucho. Gràcies, Guillem. Vim segons per arribar-les avui del vespre. Fins aquí la informació esportiva. Ja sabeu que hi ha més informació esportiva. Els mitjans d'horaris, demà a partir de l'1 amb el Sergi Masalmas Esports, a l'243 amb la Cristina Álvarez, com es permetia. Nosaltres a l'247 i avui de l'11. Un programa especial dedicat al Josep Guardiola. Uns senyors reapicaran que fa 0 dia que es comença lareso. Com ràdio. Bona tarda, són les butxos. Bona tarda. Són les butxos per L deficenció. Està sent tranquil·la hi estigua el servei català de trànsit. durant aquests dies, concretament, 12 fins ara. Són dades que ha donat a conèixer fa pocs minuts dels del servei català del trànsit, Barcelona. Sandra Valén, bona tarda. Bona tarda al director del servei català del trànsit. Joan Arejo ha qualificat de força tranquil·la l'operació torna a la Santa Tòtica des del punt de vista de la sinistralitat. Al·lertat que s'ha produït s'han produït 3 morts més que l'any passat en aquestes dades. Concretament hi ha hagut 12 víctimes mortals en accidents de trànsit des de l'inici de l'operació sortida que ens ara amb 8 accidents mortals. Joan Arejo diu que és una xifra negativa. No, és una xifra negativa, entenc. És major que l'any passat, tot i que m'han fet no augmentar, que podria ser que potser no augmenta, que també ens serà content durant l'any. Arejo ha pelat a la responsabilitat en la conducció. Com radio, Barcelona? Sabíem donc quina és la situació a les carreteres en aquests moments. Rac, Roger Serra, bona tarda. Hola, bona tarda. El que fa a l'autopista AP7 i l'autovia2 són les dues víes més carregades. Comencem repassant l'autopista AP7. Trobareu un tram de turades intermitents, 9 o 10 quilòmetres, entre Roda de Barà i Alabandrell, i més endavant també uns 10 quilòmetres, de l'entitud, retencions entre banyeres del Panadès i Vilafranca. Per tant, aquest tràmsut de l'autopista AP7 que encara continua a força ple per venir cap a la ciutat de Barcelona. I també en va de plena, l'autovia2 continua lenta, amb retencions entre Belllloc d'Origell i Bellpucs, que sempre han sentit Barcelona, i més endavant deu nido gairebé des de Jorba fins al túnel del Bruc. Per tant, aquest autovia2 també amb retencions importants han sentit Barcelona. En canvi, pel que fa a la xarxa viària més propera a la ciutat com tal, només destacarem un tram de l'autopista Algarraf, retencions a la zona de Sanbói, en sentit Barcelona. És tot des del RAC. Bona tarda. La vicesecretària General del PSOE, Helena Valenciano, ha advertit que el sistema sanitari educatiu no suportarà un ajuntament de 10.000 milions d'euros tal com vol aplicar el govern central. Des del grup socialista ja han reclamat la compareixença urgent de Mariano Rajoy al Congrés perquè expliqui com pensa aplicar aquesta nova retallada i també han lamentat el creuament de declaracions entre el ministre de Guindós i el vicesecretari d'organització del Partit Popular, Carlos Floriano, sobre la proposta de fer pagar el rics per accedir a la sanitat pública. Facebook ha comprat Instagram per mil milions de dòlars. Feia dies que s'especulava amb aquesta operació, però no ha estat fins avui que el mateix Marc Zuckerberg ho ha confirmat a través d'un comunicat. La xarxa social basada en la publicació de fotografies va ampliar el seu públic la setmana passada gràcies a la creació d'una aplicació per dispositiu Android. Un incèndia en un pis de cassada a la selva obligat a desallotjar un edifici de quatre plantes. El foc no ha causat cap ferit, però ha calcinat completament una habitació d'un pis de la quarta planta. 5 dotacions dels bombers han participat en les tasques d'extinció. Els Mossos d'Esquadra investiguen les causes de l'incendi i que aquesta matinada ha causat la mort de quatre romanesos en una barraca al districte de Sant Martí de Barcelona. Les flames han calcinat els matalassos que feien servir de llit i les fustes amb les quals havien construït una xopluca en un solar de la zona del 22a Rova. Hores d'ara es desconeix la identitat de les víctimes, però sí que se sap que eren una dona i tres homes majors d'edat. Les primeres investigacions apunten que l'incendi ha estat fortuit. El cantant Josep Guardiola ha mort avui als 82 anys entre els seus èxits més coneguts, d'estaca en Dipapà, o 16 tonelades. També va ser autor del primer himne de l'Espanyol. El seu funeral se celebrarà demà a un xidi alternatori de Cullserola, a Barcelona. Com ràpid, es pots! Bona tarda, us parla David, a Madrid o al Barça. S'ha entrenat a crear el partit del Lligat de Demà, el Camp Nou davant el Getàfia, l'esnou de la nit. Els blaugranes sonarà només quatre punts del rei al Madrid, després de l'enxupegada dels Blancs contra el València. Ara compareix en roda de premsa el tècnic Pep Guardiola, instal·lacions del futbol club Barcelona. Toni Castro, bona tarda. Bona tarda, el Barça s'ha entrenat des de les 6, com dius, amb els 15 disponibles del primer equip més a fer-la, i 4 del filí, el Tejo Montoya, Montoya, Montesa i Bartra. Dani Alves ha fet feina amb el grup, i és el que, per demà, i Gerard Piqué s'ha entrenat al marge. Per tant, queda gairebé descartat. Tot Josep va començar a Pep Guardiola a la seva roda de premsa. És una perfeita que ja està, que el partit de l'Estat es guanyarà, i és quan probablement ens equimocarem més. Nosaltres no som habituats a... o no sabem com es conviro com a club, amb la situació que ja està fet i torna massa pit. Paraules en directe de Pep Guardiola, a la prèvia del partit de la mà de Lliga, contra el Getafe, el Camp Nou, a partir de les 9 de la nit. En Bàsquet, penúltim partit de la jornada 28, a la Lliga CB, des de la 7 de la tarda, al Real Madrid, segon a la taula, visita el tercer al Caja, a la laboral d'evitòria, de moment, el tercer quart. Última referència a Bascònia, 37, Madrid, 35. Com ràdio. Notícies. Tots per tots. Tots per tots. Tots per tots. Tots per tots. Tots per tots. Tots per tots. Tots per tots. Tots per tots. Tots per tots. Mil realitats, mil històries. Tots per tots, perquè el futur ja no és el que era. Hola, com va? Benvinguts a aquesta edició especial Tots per Tots Semana Santa. Avui dilluns de pas, qualsevol proposem un programa farsit de continguts que de ben segur que us agradaran. Aquest cap de setmana s'ha celebrat el Dia Internacional de la Salut. I per què tots tenim una tieta, un pare o un germà que ha patit algun tipus de malaltia? Des del Tots per Tots en parlarem amb l'investigador Kike Bassat. Una de les maneres que tenim d'enfortir la salut és a través de la hipoteràpia. I per això escoltarem el reportatge que ens ha fet la Laura Baleguer a la Fundació Frederic Sardà. I tancarem hores cultant el testimoni de tres dones exemplars, beneficiàries de la Fundació Heret, per a la reinserció de dones especialitzada en recluses. Són les 8 i 6 minutets i des d'ara i fins a les 10 de la nit, tenim dues hores d'aquest especial Tots per Tots, perquè a les 10 de la nit hi ha el programa Noms propis dedicat a Josep Guardiola, que ens ha deixat avui dilluns a l'edat de 81 anys. Ja ho tenim tot a punt l'Eva Corbaix o la producció, l'Anna Mauri al control tècnic i que us parla la Sara Barrera. Oi que no us ho voleu perdre? Doncs comencem. Tots per tots, les seves crisis, les nostres solucions. Aquest cap de setmana, concretament, aquest 17 d'abril, s'ha celebrat el Dia Mundial de la Salut per tal de conmemorar la Fundació de l'Organització Mundial de la Salut l'any 1948. El Tots per Tots no ens volem oblidar d'aquesta data, i per això tenim a l'altra banda del telèfon, en Kike Bassat, ell és investigador i metge pediatre especialitzat en medicina tropical i en hàpida miologia del Centre d'Investigació en Salut Internacional de Barcelona i membre del Consell Assessor de la Campanya Dret a la Salut de l'Àfrica. Bona nit, Kike.Hola, bona nit. La primera pregunta que et vull fer és si creus en aquestes dates que se celebren, per exemple. Estàs a favor que es digui que el dia 7 és el Dia Mundial de la Salut? Bé, tenia que ser tots els dies de l'any, els dies mundials de la Salut, però com no és possible, i la gent li dona molt valor simbòlic a aquestes dates, a nosaltres ens serveix per intentar conscienciar, encara que sigui, un dia a l'any dels problemes que creiem, que són més importants. Kike, deixa que et faci una pregunta agusarada. Quin és l'estat de salut del món? L'estat de salut del món és molt bo en alguns països i és molt dolent en uns altres. I, a més, el tipus de malaltia en general és dolent per a tots els països, diria. Però en alguns països els problemes de salut són enormes i importantíssims, i sobretot nosaltres en som poc conscients, o insuficientment conscients. De quines zones estaríem parlant on l'estat de la salut està pitjor? En general, els països més pobres i el gran paradigma és el continent africà. És l'exemple estrella, no suposo? És el que tots tenim al cap quan imaginem els problemes de salut del món, sí. També suposo que afecta en llocs on hi ha situacions d'injustícia social, també repercuteixen la salut? Sí, clar, les zones en guerra, les zones on hi ha molts desplaçats, les zones on hi ha catàstrofes naturals o grans episodis de saquilla i que comporten molts problemes de malnutrició, us pateixen encara molt més que els països que estan estables. Perquè quan podem parlar de bona o mala salut? En general, quan existeixen uns indicadors, que són els que serveixen per comparar la salut d'uns països, i en general quan veiem que la salut dels nens, que tindrien que ser els més saludables d'aquests països, és quan aquests països estan patint problemes de salut molt greus. Abans ens deies que l'Àfrica és el paradigma, malauradament. Parlem de la salut del continent africà que coneixes profundament. En quina situació ens trobem ara mateix? Bé, amb l'excepció de Sud-Àfrica, que és més aviat un país estil europeu del continent africà, la resta de països, incluint en molts casos també el nord d'Àfrica, que la gent normalment no classifica el mateix sac que l'Àfrica subsejariana, estan en una situació de la salut bastant lamentable, i estan patint algunes de les epidèmies del segle XXI amb moltíssima virulència. L'exemple claríssim és l'equivécida, que ara mateix és el lloc del món on més problemes de causar és l'Àfrica. I quines iniciatives s'han dut a terme el continent africà? Que han suposat un canvi qualitatiu que va a la pena conèixer. Perquè és el que deia, sempre hem parlat del continent africà, del VIH, la malaria, però quins canvis s'han fet de cara a la medicina que ha suposat una millora? Bé, hi ha bastants exemples, i hi ha raons per creure en per ser optimistes. Un dels exemples és la malaria, la que em dedico jo. En els últims 5 anys hi ha hagut una disminució dels casos de la malaria al món, i sobretot això és molt a l'Àfrica, on fa 4 dies morien 3 milions de nens l'any per aquesta malaltia, i on ara creiem que, i també és difícil d'estimar, això són sempre estimacions, moren al voltant d'uns 650.000 nens l'any, en el qual és un pas de llegant en qüestió de pocs anys. I això és d'haver que hi ha hagut una inversió de fons enorme per part de països més rics i per part d'organitzacions internacionals, que han cregut que la salut dels països africans tindria bones conseqüències per la salut d'aquest països, però també per la salut global, en general. Parlem de la vacuna que tu s'estravellant, és la RTSS? Sí, és la vacuna del nom impossible, sí. Tens raó, tens raó. I en què consisteix aquesta vacuna per les persones que no sabem de medicina? I en quina fase es troba, ara, a qui què? Sí, ara mateix la gent té el cap moltes vegades que ja existeix una vacuna per la malaltia i això no és cert. Existeixen molts productius, que s'estan provant i que es fan en fases clíniques de desenvolupament, però que si algú les vulgués comprar encara no estan accessibles. Aquesta és una vacuna, de fet, és la primera vacuna que ha demostrat eficàcia mantinguda en humans, en tests en humans. És una vacuna antiga, que la molécula es va desenvolupar ara més de 25 anys, però que els assajos clínics a gran escala que s'han fet a l'Àfrica s'han fet en l'última dècada, exactament començant l'any 2002-2003. I on hem vist que, per primera vegada, una vacuna aplicada de forma massiva en estudis grans, de més de 2.000 nens, protegia de la malaltia de forma significativa. Llavors, els processos d'aprovació del sol producte farmacològic, sigui un farmacològic i una vacuna, són els processos molt llargs. Clar, hi ha la burocràcia aquesta, no? Sí, hi ha una burocràcia que per desgràcia és necessària, perquè el primer i sobretot treballant a l'Àfrica, primer que hem de vigilar és que el producte sigui un producte que no sigui perillós per a qui l'està rebent, o sigui que sigui segur, i aquesta vacuna ha passat per totes les proves, una darrere de l'altra, que les autoritats regulatoris recomanen, i de mateix estem en el que es denomina la fase 3, que és ja l'últim assaig clínic necessari abans del registre del producte. I perquè tinguis una idea de les dimensions, que és el que estic parlant, això és un estudi fet a 7 països a l'Àfrica, amb prop de 16.000 nens menors de 5 anys enrolats, que va començar ara ja dos anys i mig, i que esperem que durarà fins probablement finals del 2013. El teu col·lega d'investigació, Pedro Alonso, ha firmat una entrevista aquell d'aquest matí, que combatre la malaria seria combatre la pobreza. Per tu, què suposaria combatre la malaria? Que és un cert claviciós. La pobreza porta malaltia i l'està malalt porta més pobreza. I trencar aquest cert clavició és molt complicat. És molt complicat. I una de les maneres d'intentar-ho és intentant aportar salut, i a partir d'un estat de salut personal millor, la gent pot ser més productiva i pot ajudar el seu país a sortir d'aquest problema de pobreza. Normalment les malalties per desgràcia no solen visualitzar com un problema comunitari o nacional, sempre com un problema individual. I en el cas de la malaria és evident que els països que tenen, on la malaria és endèmica, són sempre més pobres que els països veïns on no hi ha malaria. Clar. Quique, seguirem els teus passos. M'endavant amb aquesta vacuna, esperem que vegi la llum ben aviat, i moltíssimes gràcies per atendre la trucada de tots per tots. Com que tu estàs fent festa. Em pot dir que es necessita a vosaltres per pensar en aquest tema. Fins la propera, Quique.Adeu-siau. Com ràpid. Aquest dimarts el Barça juga la com. Els de Pep Guardiola no renuncien a la lliga mentre esperen una ensopegada del Rajal Madrid. A partir de les 8 del vespre, Barça, Getafe, viu tota l'emoció del futbol amb Jordi Pons, Eric Jiménez i la Quinta Esports de Comradió. Pensar no està de moda, pensar no desgrava, pensar no cotitza a borsa, pensar de política, encara en anys. A la nit de la com, cada dia dos quarts de 12, pensem i vam pensar. Pensei. Cambiemos los parámetros de nuestra economía, de nuestro consumo. Crecimiento económico ya no es igual a bienestar. No, hay crecimientos económicos que ya no generan bienestar, generan malestar. Pensem i plegats. Són un quart i dos minuts de nou. Connectem ara amb el servei català de trànsit per conèixer l'estat de les carreteres arreu del territori. Marta Carbo, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. de la ronda del de Barcelona a Corrella de Llobregat. Demà es treu de trànsit. Bona tarda. Gràcies, Marta. A vosaltres us recordem que a les 10 de la nit s'ha matrat l'especial Noms Propis dedicat a Josep Guardiola, que malauradament ens ha deixat avui dilluns als 81 anys. El terme hipoteràpia ve dipò, prefix d'origen grec, que significa caball. La hipoteràpia en n'és i s'ha anat fent un lloc a casa nostra com una tècnica de rehabilitació que utilitza aquest noble animal i el seu moviment per ajudar persones amb discapacitats diverses o un seguit de malalties i trastorns. La hipoteràpia seria adequada per millorar aspectes com la coordinació, l'equilibri, l'actitud postural o, per exemple, el tom muscular. El desembre d'aquest any, l'equip de la Fundació Faderica Sardà inaugurava un centre hípic especialitzat en hipoteràpia i ha adaptat pels usuaris que l'han d'utilitzar. L'hípica en neix amb la voluntat de ser referent a Catalunya i a fora. El centre hípic adaptat a Fundació Faderica Sardà es troben al pulmo obert de Sant Cogat al Vallès. Actualment el voltant de 25 usuaris, el grus principal, nens i fan hipoteràpia. Tres aixipolles, la fisioterepeuta especialitzant en rehabilitació equestre hipoteràpia del centre. Em van dir que fa 15 anys vas introduir la hipoteràpia a Catalunya. Què hi ha de cert, en això? Bé, sí. Aviat serà 15 anys. Va ser el geni 6 de la hipoteràpia, on, quan vaig arribar a d'Itàlia a fer un curs posgrau que allà s'hi impartia, vaig voler que la hipoteràpia fos alguna cosa sèria que no podia deixar-se com una teràpia més, complementària o lúdica. I llavors, com que jo estic a l'universitat, estic a l'escola Gimbernat, que és sobre cap d'estudis de fisioterapia, amb la Universitat Autònoma hem poder crear un posgrau. Per poder-lo fer, una cosa regulada, sèria, i amb els professionals que ho han de fer. Ens expliquen que el cavall a met 110 moviments per minut, el que el genet ha de reaccionar. Què ens dona el cavall? Primero, la seva corporositat. El subcos, l'escalfor del cos. Les seves mirades, la seva relació. I després és normal que, amb el seu moviment del pas, fa un moviment... Transmet un moviment al genet tridimensional. Aquest moviment és molt semblant al moviment de l'inici de la marxa. I llavors, imagina-t'ho una persona que tingui una descripció física, que no pugui caminar a dalt del cavall, camina amb les cames del cavall. Llavors, aquesta sensació, si mai han tingut l'oportunitat de sentir-la, hi ha una sèrie de moviments intèrgics, que fan gaudir a la persona de sentir-ho. La hipoterapia, el central, ha de recomanar per un seguit de discapacitats i traumatismes físics, però també per a trastorns, com la hiperactivitat o la norexia. Camins, que ara s'esvaeixen. Camins, que hem de fer sols. La 3 ajuda a pujar damunt la cella anglèsa, col·locada damunt el 2, treballat del cavall, la Sara, una usuària. Observem ara com munta el pas, sempre acompanyada de dos tècnics. La veiem d'una volta en una de les pistes de l'equipament. M'explicaries què estan fent ara, per exemple, a pistes? Sí, estem amb la Sara. La Sara és una nena que té el síndrome d'Àngel Man, que és un síndrome amb 13 autistes, però aquesta nena va venir als dos enllets, i ara hi han tingut 8, i ella no havia d'iniciar la marxa, no caminava. Són nens que, a més a més, del seu aspecte psiqui, psicològic, tenen caminen en bloc, tenen una discoordinació, no tenen dissociació, i llavors amb el seu pare, així que va venir, el que podíem obtenir amb la Sara. Una marxa, aquella, caminaria, però segurament que amb la teràpia, amb la hipotràpia, caminaria abans. A les primeres 6 sessions ja vam començar a veure que on baixava, cada dia feia més passos, i allà va començar a caminar. Sempre a les primeres sessions és quan hi ha més canvi. Ara, després de... doncs, mira, si són dos, 6 enllets que estan nosaltres, sí, veiem el canvi, però mai és aquell canvi tan gran de dir, no camina i camina. Calen, a més de l'usuari, 3 figures claus per a la pràctica de la hipoterapia. El cavall, el terepeuta i una persona que s'ocupa i guia l'animal. L'equip de la Teresa es completa amb la Laura, la seva ajudant i el Pepe, responsable tècnic d'alípica. T'has pres a donar unes quantes voltes per la pista. La Sara i l'equip de Federica Cerda surten a donar una volta pel bosc que sobra just darrere del centre. Hola! Bon dia! Hola, bon dia! És aquí, per exemple. Ara, a veure, se'l donarem unes fulles i a veure si ella les agafa. Llavors, això al principi era molt bo, perquè agafant ella les fulles i anar trencant, no se donava, creava dalt de call. Llavors, hem exercicis d'aquell llibre, que se'n diuen exercicis de doble tasca. Llavors, sense donar-se'n, el que vaig fer els muimets i sense agafar-se enlloc, ella s'aguantava. Llavors, això, són exercicis molt bons, que aprofitem totes les coses del bosc per poder-ho fer. La Sara, a Metsons, però no parla. A la Teresa, però, sembla que no li resulta difícil comunicar-s'hi. Tot i que cada classe ens deuen té els seus 5 minuts en què per la concentració haurien millorat l'atenció i amb la pràctica també habilitats com l'equilibri. Els primers dies venia i pujava el cavall i se n'anava l'altre cantó. No volia posar-se'n el casc, no volia fer res, i tot això són coses que a mi que a mi que també anem educant. Ah, no, si tu vols muntar cavall, has de portar casc. La hipotàpia és una teràpia complementària del que puguis estar fent la Sara, o quan van començar a treballar, diguem. Sí, és una teràpia complementària. Generalment, aquests anys van al psicòleg, van al fisioterapeuta, i a més més venen a hipotàpia. Un dels exercicis que practica i treballa de Sara és rodar el tronc passant una pilota d'un costat a l'altre del cavall. Ens ha explicat la Teresa que van començar a fent-li fes tirament sense que se n'adonés, utilitzant la seva curiositat per aquest animal. Li demanaven que s'atancés i li agafés la cua o bé li toqués les orelles. Molt bé, molt bé. Molt bé. Sí, fem ara. Ara estem bé. Té. Va, et dono això. Mira, et dones la Laura, tu? Et dones la Laura? Ah, se'ls ha de deixar pensar, també. Eh? Pensa que posa aquí a sobre... Amb aquí hi donaràs. Posem-nos dret a veure què. Ara què? Mira, ara tu. Molt bé, gràcies. Jo, al principi, jo vaig parlar amb els seus professors a l'escola i els seus còlecs, i els vaig dir, escolta'm, nosaltres tenim a la Sara, nosaltres sempre fem, a les 6 setmanes, un informe, nosaltres li treballem això i això, i si vosaltres dieu que hem de treballar altres coses, o voleu venir i voleu estar amb nosaltres i fer teràpia, i ens van dir que no, que preferien que el cavall fos el cavall i que ells ja li treballarien a l'escola. O sigui que és un treball amb equip. Encara que estiguem distanciats, treballem amb equip. El centre demanaria una recomanació del metge per que l'usuari pugui fer hipoteràpia, així com l'historial del pacient. Amb el cavall hi ha el procés d'un motor learning, que és l'aprenentatge motor, del percepció, cognició i acció. Llavors això ho treballem amb fisiotràpia, i ho treballem donant alguna cosa, primer en veu, i després toquen i després ho fan anar. A mi el cavall és el mateix moment. Ells perceben, ells coneixen, i al mateix moment actuen, el seu moviment. O sigui, ell és un procés fantàstic per adquirir totes les parts fisiològiques de marxa, de coordinació, de dissociació, que és un treball que ha de sobre una camilla. És costós, a més és estàtic, i en canvi, a dalt de cavall, és dinàmic, i com que sempre es fa a través del joc, doncs per ells és com un joc més, i s'ho passa molt bé. Mira, mira, mira, veus? Has vist el trat? La Sara, com que ha fet cas avui, la Sara ha fet cas a la Sara. Ah, bé, amb les regnes. Veus? Agafa les regnes i ha fet el trat. Molt maca, mira, veus? Mira, mira, mira. Ja està, ja està. Si la 3 és una de les ànimes d'aquesta Ípica, Federico González Cerda, n'és una altra. Anem a veure, mentre parla, amb un grup d'usuaris en un paisatge envoltat de cavalls. Ells, una de les seves dones i les seves dues filles, va gestar el projecte dalt central. Normalment, les Ípicas estan pensades per a persones sin ningún tipo de discapacidad, que de vegades també no utilitzen personals con algún tipo de discapacidad. Nosotros hemos creado de la vuelta esa idea. Hemos pensado en una Ípica pensada para personas con discapacidad, que se podamos ver en esas ruedas prácticamente por toda la Ípica, por toda la zona que les hace falta, y que además, si quieren, también pueden utilizar personales sin discapacidad. La Ípica de Federico Cerda es va inaugurar el passat desembre. Abans, l'equip havia treballat en una altra centre. Amb aquesta nova Ípica van arribar les reformes perquè calia adaptar l'espai, perquè em poguessin fer pleus persones amb discapacitats diverses. Mi motivación viene desde que tenía 4 o 5 o 6 años y mi madre me lleva al control del padre alegre y me habla de solidaridad y me explica los valores que para mí son importantes en la vida, como se le ayudará a los demás, el ser solidario, intentar ayudar a los más desfavorecidos, preocupar-te por la gentidad. Tot i que el grup de reformes ja ha finalitzat, encara hi ha algunes parts que s'han d'acabar. Venga, vamos a hacer esta ruta. Ara, lògicamente, están vacías. Si te fijas, es lo que le decíamos, los techos. Esto que hay aquí era un rato en el suelo, el problema es que si el caballo o el mozo o el ginete entrava, se podía torcer el tobillo o el caballo romper el casco, porque había un verdadero nivel. Esto va cubierto de biluta, que es lo que se llama hacer la cama al caballo. Y claro no se ve, pero a qué pisas te bundes, ¿no? Bueno, prácticamente de todas las cuadras, de cada dos cuadras hemos hecho una, porque eran cuadras muy pequeñas. Entre les quadres, l'espai pel farrador o per exemple a una sala social, en Federico ens ha explicat que subvenciona la teràpia als usuaris que no la poden pagar. També ens deixa clar que ells no fan passejades a calaï si no teràpia. Tornem al costat de la Teresa, part que ens espera una altra classe. Catalunya, doncs, hi ha molts centres on està molt reclat, on hi ha els caballs adequats, on hi ha, doncs, tot. Ja ho veus aquí, que tot està, els bans, i hi ha llocs que no, i hi ha molt l'introxisme. Llavors, a partir de la Federació Catalana d'Ípica, doncs estem intentant homologar els centres on es treballa bé, i els centres que no es treballa bé, els mateixos pares ja s'adonen, perquè tenen resultats molt al principi, però després... S'acaben. Ara veurà que tenim amb una altra nena, que aquesta és una nena amb una paral·lege cerebral, i veuràs que la teràpia és completament diferent, encara que sempre és amb el caball, amb el pas, però els objectius d'ella són molt diferents. Amb ella, doncs, el meu objectiu principal era que havia de tenir una extensió de braç, que havia de tenir un control de tronc, perquè sense control de tronc tu no pots fer res, inclús ni respirar pràcticament, respirar amb dificultat, i llavors també ho hem estat aconseguint, hem aconseguit que porti una esquena de dreta, i llavors que deies rodes. Laura té 12 anys i té una paral·lege cerebral, que l'ha afectat sobretot la parmotora. D'aquests sents més orgullós ha d'haver millorat. Ara puc caminar millor, i d'algú que caminava abans, i... trobo que... ha estat un pas que he fet gràcies a la hipoteràpia, perquè jo abans no puc caminar enrere, i me'n recordo que un dia vam fer... una xarxa i sí que el caball va tirar enrere, i després vaig... jo puc tirar enrere, i em va caminar enlloc, i em va agradar molt. Recuerdo el primer día que nos fuimos a caballo, porque estuvimos trabajando un par de meses a pie, o sea, a pie, a la silla de rodes. Bueno, aquí vamos a asustar todos, porque claro, si se mareaban encima de la pelota, encima de un caballo podía ser terrible, ¿no? Y vamos todos muy atentos a ver qué iba a pasar, y tal. La idea era, bueno, vamos de aquí hasta el principio de la pista, volemos y la bajamos. Bueno, fuimos 10 metros. ¿Cómo está? Bien, 10 metros más, 20 metros más, todo un momento y un minuto con ella encima de la caballa. Ese día tengo que reconocer que lloré y lloré de felicidad, y justificó todos los esfuerzos que hemos hecho, ¿no? En Federico González ens està parlant de la mònica, un altre alumne del cindre que patés una tetraplegia. A ver, el objetivo real es ayudar a las personas que la necesitan. Si con eso conseguimos ser el centro específico, el centro de hipoterapia de referencia en Cataluña o en España, pues bueno, pues bien. Pero no nos interesa para nada ser el centro de referencia si no conseguimos ayudar a nadie. Pues tanto, el objetivo real es estar con la mayor cantidad posible de usuarios que paguen o que no paguen. No estaba buscando negocios, estaba buscando ayudar. Per la seva banda té clar els beneficis de la hipoterapia que treballen. Doncs també hi ha la paraquesta de l'alegria de viure, que no és el mateix, sempre anar amb una teràpia, amb una clínica, amb una mútua, no sé, que venir aquí, ja veus. Aquí és Huerta, aquí... Quan hi ha el Ferredor, hi ha els altres nenes que venen a muntar, si no, i som tots els de l'equip. Un dia et fan fotos, l'altre dia... A veure, a veure, mirem la ve. A veure, a veure, corregim. Si la tens la trobim... A veure què veus. Ah, així m'agrada. Ara sí que m'ha vist, l'espena ben lenta. Sí o no? El teu somriure és dril. Avui... ...ruderan cançons i caps i plors. Tots per tots. Els cap vespre's compremesos de la com. Era l'any 1994. El centre penitenciari de dones vatres a Barcelona es trobaven 5 recluses que revien el suport d'una voluntària i una jove monitora de confecció. Junts deien com n'era de difícil tornar a viure en llibertat sense cap reculsament. Més difícil encara si es tracta d'una dona. Tot es set van idear i crear un tall de confecció de roba perquè permetés a les internes una reinserció digna a la societat. Aquella jove monitora de confecció, avui és la presidenta d'Aret, la fundació per la reinserció de dones. Maria Elena Alfaro, gràcies per acompanyar-nos. Hola, bona tarda. Vens molt ben acompanyada per Mabel Paz de Góngora, treballadora de salta, empresa, inserció en confecció. Mabel, bona tarda. Ens acompanya també la Benines Senyor, alumna de curs de cuina que ofereix Aret. Benines, bona tarda. Dèiem que Aret és una fundació per la reinserció de dones. Des de fa 18 anys creieu fermament en què es pot posar el marcador de la vida de 9 a 0. És així?Efectivament. 18 años de vida nos dan esa certeza cada día. La mujer y el ser humano en general somos tan grandes que a pesar de los más grandes errores que podemos haber cometido, siempre hay una nueva oportunidad. És important, no també, dar la segunda oportunidad a las personas. Sí, la segunda y la tercera. Hay una gran sección, que es la de la derecha de acogida y descripción. Hay unos cuatro cuadritos a la derecha y arriba. Y entonces ponemos bien por primera vez, bien por segunda vez, y todavía hay margen. Porque creemos en ello. A veces pasa que una persona viene y no era el momento. No hay método que funcione. Porque el gran secreto de que una persona salga adelante y luche es que justo coincidan en su momento personal, que el mercado tenga un sitio de trabajo, son muchos factores, pero el más importante es el de ellas. Ateneu dones d'entre 18 i 65 anys en risc d'exclusió social i a cap segment d'edat que sigui més complicat la reinserció laboral, o cada grup d'edat té les seves característiques? Cada uno tiene lo suyo. Las jovencillas tienen toda la fuerza, pero hay que formar un poquito en todos los aspectos madures personal. Las personas mayores tienen toda la experiencia, pero tal vez no tienen las competencias que el mercado ahora está pidiendo. Es un mercado que avanzó mucho y ellas son muy capaces en un mercado que ahora no absorbe, son servicios a veces muy sencillos. Y las mujeres, sobre todo las que han venido hoy, tienen todas las competencias, pero lo que pesa es cómo pueden redistribuir su responsabilidad familiar, como mamás, como mujeres y como trabajadoras. Y entonces ahí hay que hacer magia y no es que le falten capacidad de laborales, pero hay que hacer un rompecabezas que puedan ejercer los tres roles, sobre todo cuando son mujeres solas. Vanine, veo que dices que sí, todo el rato con la cabeza. Sí, para verme. Sí, de María Elena, sí. Sí? Sí. ¿Y tú qué me dices, Mabel? Pues que sí, tienes todas las respuestas. Sí. O sigui que no hi ha cap impossibilitat, que sempre podem tirar endavant, sempre hi ha segones i terceres oportunitats. Efectivament. Mabel i Vanine, quines situacions va portar a contactar a Maret? Vanine, empieza contigo. Yo estoy un año y tres meses con la fundación Maret. Yo vengo de parte de la fundación de Centro Media Down Catalan, porque yo tengo un niño, mi hijo, cuatro años y medio. Tenías fermidad de Centro Media Down, porque a mi país no futuro de este niño, de discapacidad. Vanine, ¿de dónde eres con este acento? De Marruecos. De Marruecos. Gracias a Dios y gracias a España que muchas cosas para mi hijo. Está bien, muy bien. Gracias también a la fundación Maret, porque hace muchas cosas. Yo tengo muchas cosas a responder para muchas cosas de mi vida. Todo, todo, todo. En tu caso, la fundación Maret, ¿en qué te ha ayudado? Primero, para hacer curso de cuina catalana, meditaría, todo, todo, todo. Ayudarme en muchas cosas personal. ¿A veces es necesaria la ayuda de alguien de fuera? Claro. Yo tengo mi profesora de fundación Maret como... como familia. Sí. Senyora Mercedes, sí, profesora Mercedes, sí, como mi familia. Como madre, como mi hermana grande. Cuesta veces encontrarnos un apoyo. Sí, sí, porque yo viven sola aquí con mi hijo. ¿Y en tu caso, Mabel? Bueno, en mi caso creo que, para mi parecer, es muy complejo. Bueno, lo resumirem pocas palabras para no hacer muy larga la cosa. Bueno, yo vengo, bueno, de Bolivia en el 99, ¿vale? Y luego en el 2005 tengo un pequeño problema. Bueno, pequeño problema, ahora se puede decir, pero en ese momento se me derrumbó el mundo, ¿no? Entonces, tuve que ingresar en aret. Tuve 21 mes, perdí... perdí a mi pareja. Se fue con el niño, ¿no?, nos separamos tal. Cuando salgo de ahí me encuentro con mis tres hijas, sin casa, dos hijas donde un hermano, una hija donde otra familia. Me salgo de... me dan la libertad, salvo, no tengo nada, absolutamente nada. Y bueno, en todo lo malo tengo una hija que tiene problemas psicológicos y mi nubalía, cerebral y tal, y tiene epilepsia, y ahí va un colegio especial desde los ocho años. Cuando salgo de barras, ingres, bueno, alquilo una habitación para mis tres hijas y para mí, porque me apetecía estar unidas con ellas, me encuentro que no encontraba trabajo, no sabía qué hacer, no sabía dónde ir... ¿De qué año estamos hablando? Estamos hablando del 2008, ¿vale? Bueno, la asistenta social del colegio de la niña se pone en contacto conmigo, voy a la reunión con ella, y me da la dirección de aret. Yo en mi vida había escuchado de aret. Me dan una tarjeta para dirigirme a Ruth, ¿no?, a Ruth Cepeda, y fue como un ángel, como un ángel que me cayó del cielo. Me tramitó una pequeña ayuda, que se llama PIRMI, pude ya cogerme un piso en alquiler, empecé a hacer el curso de auxiliar de heria, de auxiliar de ayudar a domicilio en aret. Terminé el curso, fui a hacer las prácticas, la operaron a mi hija, le colocaron una válvula y tal, me ampliaron la PIRMI, hice el curso de costura, y a los dos meses de estar haciendo el curso de costura, me ofrecieron un contrato en aret, en salta, y yo lo cogí con las manos abiertas. Saltando. Porque parecía que... Es una puerta abierta, ¿no? Sí, como que me abrían las puertas, ¿sabes? Encontrar a esas personas que me abrían las manos, todo con las manos llenas. ¿También te las merecidos? Bueno, y lo primero que hice fue unirme con mis hijas, tal, y ahora estoy muy bien, me siguen renovando los contratos, porque, bueno, mientras haya faena, y yo todas las noches truego y con mi hija, y pedimos al señor que no falte trabajo, que no falte trabajo, ¿sabes? Hablemos de la empresa Salta. La empresa Salta, para mi parecer, la empresa Salta, para lo pequeña que es, tiene mucho que dar, mucho que dar. ¿Qué haces? ¿Qué hacemos? Es que no nos hacen trabajar solo, es que nos enseñan cada día. Además de trabajar o... Nos enseñan, a más de pagarnos un sueldo para trabajar, nos enseñan, ¿sabes? O sea, que nos pagan un sueldo para aprender y valorarnos como personas, subirnos el autoestima, porque siempre tenemos ahí a un apoyo, yo tengo al arroz, que siempre cuando yo tengo esos bajones, que hago eso, subo y baja, está ella para levantarme, ¿sabes? Y eso no se paga, no hay con qué pagar eso. ¿Y qué has aprendido tú? ¿Qué ha aprendido de Aret? De Aret ha aprendido a valorar mucho las cosas, sí, a valorar mucho las cosas. ¿Y en tu caso? ¿Qué has aprendido, responsabilidad? ¿Sí? Sí, responsabilidad... de mis cosas todas, sí, sí. Mira, te voy a contar una pequeña anécdota. Nosotros, además de lo que hacemos los cursos de formación y la empresa de inserción, que se llama Salta, justamente, porque permite el salto a la libertad, a la vida normal... El salto literal, como uno se ha comenzado. Aparte de tener estas dos grandes ramas de producción, la ramada de confección y la ramada de formación y producción de catering, tenemos proyectos diversos en diversos sitios y tenemos un proyecto de voluntariado, los profesionales de Aret, somos voluntarias en la prisión de Manresa, la del Lledunes. Y me gusta comentarlo porque ayer, entre Vanine y Mer, que es la profesora de ella y otra compañera, elaboraron una mona de Pascua para festejar la Pascua en el moduloso ahí de la prisión de Lledunes. Y si la vieras ayer, a las 4 menos cuarto, cuando salía el contenedor con dos tartas adornada con la maravilla, porque es una pastelera brillante, y con todo un adorno al estilo árabe, los árabes cuidan mucho la estética. Bueno, ella no vio la entrada de las tartas en la prisión de Lledunes, pero yo sí la vi. Y los chicos lo primero que preguntaron dice, hay porciones para todos, se ha traído nada más que para el taller. I eran dos tartas inmenses. El tema estaba encontrar un cuchillo en el módulo, a ver, en el despacho de funcionarios, no había. Porque también fabricamos veles. Y esta mañana la primera... Bueno, en el Bon Anid del módulo 6 del Lledunes, hubo un aplauso muy fuerte para las autoras de la Tarta. Y esta mañana primera hora, es aplauso que no sé si lo escuchaste, 8 menos cuarto fue. Dice que sí, con la cabeza de TV, todo el rato. Mariana, ¿cuándo empiezan y terminan estos cursos de formación? Mira, los cursos en realidad, la subvención, termina muy pronto. Termina en unas 600 horas de formación, en 6 meses, 7 meses, más o menos. La formación formal y el soporte, digamos, de la generalitat. Lo que pasa que a veces las situaciones en 6 meses no se pueden resolver. Entonces tenemos un pequeño secreto, una red, que los cursos empiezan cuando empiezan y terminan cuando la persona está preparada para pasar a un nivel superior. Entonces consideramos a veces que el tiempo promedio de formación sólida de una persona es un año y medio, dos años. Y entonces salta, la empresa de inserción absorbe aquellas personas que todavía falta un poquito para que estén completamente seguras de que el salto será seguro. Y en cambio, aquellas que van un poquito más rápidas, digamos, vamos buscando el trabajo fuera. Entonces, el tiempo promedio, año y medio, dos. Y entonces sí, aseguramos un porcentaje interesante de inserción. El tiempo marcado son 6 meses, 7, pero hacemos la continuación. Por eso continúa Ruth, el ángel de la guarda, este que te has encontrado. Por eso hay educadoras permanentes, porque la relación entre la profesora y la alumna o la trabajadora es la clave, la continuidad. ¿De cuántas beneficiarias estamos hablando? ¿Cuántas personas trabajáis? El año pasado atendimos a 570 personas. En el servicio de inserción laboral, 300. La alumna 100 y trabajadora 44, hay 44 puestos de trabajo. Todo esto lo hace un pequeño gran equipo que cuando hay más subvenciones de los planes de ocupación y tal, llegamos a hacer 28, 29. Y cuando no está este soporte, somos 22, 23. Un equipo multifunción y bueno, a lo que hay que hacer. Hoy cortamos hilos, mañana ayudamos en un catering, cuando sube la producción. Estamos ayudando. Ahora, décadas de confección, lo pasamos a catering. Vamos haciendo que todos sepamos a hacer un poquito de todo. Porque hay momentos donde todos tenemos que poner el hombro. ¿Y cómo te sientes cuando ves este proceso, que hay un final feliz para que nos entendamos? ¿Cómo te sientes tú cuando ves el proceso de una chica que empieza que está perdida y luego ve poquito a poco que se va... Esa es la máxima alegría. Nosotros cuando llega fin de año, antes de cerrar por navidad, porque ya se están con los niños, los niños están en vacaciones. Hacemos el recuento. Vamos llevando un exel y se se va actualizando. Y nuestros principales brindis son los 75 puestos de trabajo que conseguimos el año pasado, en el mercado normalizado, trabajo que se mantienen, los 44 puestos de trabajo que ofrecimos en nuestra empresa, las 100 alumnas que terminaron bien el curso, de 100 personas que atendimos que venían de prisiones, solo una persona que brantó condena, sin ninguna regresó, eso quiere decir, ninguna perdió su grado, su garantía y tal. Y esos son los motivos de brindis. Todos los niños atentidos, regalos de reyes para todos. Hacemos el recuento. Cuando recontamos los niños vuestros en unos 150, tenemos una red de colaboradores que es un privilegio, nunca faltan un juguetito nuevo. Y los mercadillos. Hoy hicimos un mercadillo muy chulo, empresas nos regalan ropa nueva. Y entonces hacemos una pequeña outlet en nosotros mismos. Cuando pueden pagar un euro, un lindo gym. Está muy bien. Y todo eso hacemos un fondo solidario. Y todas las personas pues reciben un dinerillo, claro. I a vosotros dos, en el momento en que tenéis que salir de Aret, us da miedo no tener esta tutela o cómo lo veis? Da un poco de miedo. Sí. Da un poco de miedo porque detener ese abrigo, ya uno como que tiene el impulso de... Ahora sí que me lanzo, pero... ¿Y qué voy a hacer yo? ¿A quién le voy a contar si me va mal? ¿Sabes? Da un poquito de miedo. ¿No, Vanine? Sí, mucho. Sí, para mí mucho. ¿Qué les decís para que no tengan este miedo des de Aret? Estamos aquí, tú puedes, tú vales. Tú sí que vales. ¿Cómo se la pagues? Tú sí que vales. Las inseguridades, ¿no? Sí, es la confianza en ellas mismas. Y después tenemos también una red de empresas que valoran muy bien el buen trabajo. Al empresario le importa que sean buenas trabajadoras, más allá del origen, de los problemas superados y tal. Y entonces somos una garantía. De verdad, ellas a veces no lo ven, entonces tienen más miedo el necesario. Porque como son buenas, y entonces pues ya está, eso es así. En algún caso ha pasado que tuvieron que volver un tiempito, pero bueno, no ha faltado el soporte nuestro. Porque en este caso os da miedo que algún empresario os pregunte por vuestro pasado. Sí, queda. Por ejemplo, yo cuando recién salí, yo decía ahora cómo busco trabajo. Yo iba por la calle y pensaba que todas las personas que me veían sabían que yo... Claro....acababa de salir. Era, no sé, era una impresión rara. ¿Y cómo se trabaja esto? No lo sé. ¿La clave es no tener la respuesta? Yo creo. Por ejemplo, salgo de casa, llego al trabajo, y del trabajo a casa. ¿Como yo? Sí. Y me apetece llegar a casa y ya está. Y no he hecho de menos. Para nada, he hecho de menos la calle. ¿Y en tu caso, Vanine? Sí. Mi curso no falta mucho para acabando. Falta 20 días, y ya está. Yo 16 de abril, yo salí para práctica. Y hasta... A 5 de mayo ya está, y se acaba mi curso. Yo tengo miedo después, ¿qué hace? Porque la fundación ahora es como... como mi casa. Sí, como mi casa, como mi familia, toda. Ahora yo cada día pienso. No falta mucho para mi curso, no falta mucho a mi curso. ¿El curso que estás haciendo es de cocina? De cocina, sí. Eres buena cocina, ya me han dicho que sí. ¿Qué es lo que más te gusta hacer? Cocina. ¿Sí? Cocina y pastiguería. Cocina, ya está. ¿Y qué se ha prendido de la cocina de aquí que no conocías de tu país? Porque yo cocinera de maruecos y pastiguería de maruecos, sí. Porque nosotros trabajó a maruecos. ¿A qué diferente? Cocina marroquina diferente de cocina española. Claro, claro. Diferente. Ahora yo tengo la formación de cocina española. Todas las cocinas españolas. ¿Y cuál es el plato que dices con este plato? Yo enamoro a quien sea. ¿Cuál es tu plato favorito que cocinas mejor? Que comida. De aquí. Porque me dices de maruecos tampoco tengo mucho conocimiento. Pero de aquí, ¿cuál es tu plato aquello que digas cocino este plato? Tampoco. Quis. Sí? Qué buena. A esta hora. Con pasta, sí. Maria Elena, ¿cómo lo hacéis? Antes nos comentabas de las situaciones difíciles que estamos viviendo. ¿Cómo lo hacéis para salir de esta crisis? Primero resiste. Resiste. Resiste. Hay un tema de resistencia. Hay un tema de resistencia. Y de sembrar esperanza. Es decir, con enorme sentido de realidad. Es verdad que no está fácil. Pero junto con eso siempre mostramos, esto es verdad, no está fácil. Sin embargo, seguimos insertando gente. O sea, no está perdido. O sea, estas 75 personas no son excepciones, son una realidad. Son 30% de las personas que hemos atendido que están trabajando. O sea, es posible. Esto es posible. Después permanecemos más juntas que nunca. El éxito de uno es éxito de todos. Y cuando alguien falla es un fallo de todos. Y nos volvemos a pensar que fallamos. Estamos en un momento como decir... Bueno, vamos a parar. O sea, ¿qué nos estamos haciendo bien? En vez de criticar, que mal está el de afuera. Entonces, por ejemplo, ahora estamos nosotros mejorando los educadores. Cuando nos cuenta que a todos los trabajadores de salta les daba miedo a salir y que insertábamos poco en el mercado. Y cuando llegaba el tiempo de decir, es el momento de salir, venían esas penitas y esas distesas. Ella tiene tiempo para estar preocupada. Es lógico, es una alumna y ahora viene el mundo de las prácticas. Entonces, sí, nos preguntamos al interior del equipo que podíamos mejorar. Y empezamos a hacer una lista de cada una de ustedes qué otras cosas podrían hacer y han aprendido que no necesariamente el puesto de trabajo tiene que ser de confeccionista o de controladora de calidad. Claro, claro. Porque tal vez ese trabajo no hay, ese puesto de trabajo. Pero sí, hay algún otro servicio que se puede hacer, pero con las mismas competencias que están aprendiendo. Entonces, ahora estamos intentando fortalecer, por eso tienen clases. Por eso ya dice, se siguen formando, porque todo contrato e inserción tiene derecho a seguir formándose y tienen clases no sólo de hacer un currículum, sino que ponemos nosotros ahí a generar miedo y a ser empresarios de distintos perfiles, llamamos a veces a voluntarios, con contraje, con corbata, para decir, hay que pasar este marrón aquí, vamos a pasar. Este miedo mejor aquí. Y nos ponemos... Desarrollamos capacidades nuevas, competencias nuevas. Cuando las chicas les traemos como testimonios, porque son... Los mejores referentes son una persona que ha sido compañera. ¿Cómo podemos hacer ya para terminar, para colaborar con vuestro grupo de Timing? Hoy, mira, todo el mundo que se entere y sepa que con un pequeño grano de arena, nosotros hacemos grandes cosas, pues apuntaros, todos los que podáis. ¿Dónde tenemos que ir para buscar más información? Mira, no son nuestra web, es www.fundacioared.org. Allí tenemos todo y allí está nuestra vida muy actualizada. Ya lo veréis, ¿cómo pueden colaborar? Pues valorando lo que hacemos. Encantados cuando vienen a vernos, pasan muchas personas a vernos en la semana, a veces nos distraen, pero bueno, nos ayuda. Está viniendo mucho voluntariado corporativo. Pasan una jornada con nosotros y generamos, digamos, una nueva sensibilidad muy bonita. Estamos permanentemente captando socios, es lo más difícil de todo, un compromiso, digamos, anual o tal. Necesitamos voluntarios, son siempre muy bienvenidos todos los voluntarios en ARES, con que tengan cuadraritas por semana nos ayudan. Necesitamos convenios de prácticas. Por suerte siempre tenemos empresas, hoteles, cuarteles, hasta el cuartel de la Guardia, así que firmó un convenio el otro día con nosotros. Estas chicas van a hacer prácticas también. Ahora, por ejemplo, si queréis colaborar de manera directa, todos los audos estamos teniendo en Ikea Badalona un pequeño tenderete que Ikea, que nos viene colaborando hace muchos años, nos dio la posibilidad de vender artículos que se hacen en artesanía y se venden solos. ¿Y hasta cuándo estaréis en Ikea? Estamos, abril, mayo, abril, mayo. Seguiremos vuestros pasos. Mabel de Góngora, treballadora de Salta Empresa, inserció en confecció, Vanine Senyor, alumna del curs de cuina, Cufareja Aret i Maria Elena Alfaro, directora d'Aret. Moltíssimes gràcies per explicar-nos la vostra vivència i sobretot molta força. Moltes gràcies. No sé... Aquell que somiava que podia fer de... Tornador de Leons, pilot d'avió, Tornador de Comol o apagador de Fax, el comista, que converteix la pedra nòria i entreure el por. Càrdia, tens una oportunitat, no la pots perdre. Has de seguir endavant. Càrdia, tens una oportunitat, no la pots perdre. Com vaig a dir això? Tots per tots a robacomradio.com. Bip. Bip. Bip. Com ràdio. Notícies. Bonanits, són les nous per l'Emal Versas i Sònia Kerr. 12 persones han mort a les carreteres catalanes aquesta setmana Santa són 3 mes que l'any passat. A l'espera de tancar l'operació tornada del director del servei català de trànsit, Joan Arejo, ha qualificat aquesta xifra de negativa i atribuït la majoria d'aquests accidents a arros humans. Barcelona, Sandra Belén, bona nit. Bona nit des del servei català de trànsit. El seu director, Joan Arejo, ha qualificat de negativa la xifra de sinistralitat en operació de trànsit de setmana Santa. Fins el moment s'han produït 12 amors. 3 mes que l'any passat. Jo tot aquest accident tinc en cili xocs. Un atropellament i dos sortides de dia. Per tant, com podeu llegir, és una xifra negativa, que té el factor, com a principal, responsable. En tot cas, com deia, és una xifra negativa. És major que l'any passat, tot i que manté nou mentes, que podria fer xició nou mentes, però també en serà fort. El que fa la mobilitat, Joan Arejo, ha valorat com a força tranquila l'operació tornada on trànsit calcula que havien sortit de l'àrea metropolitana de Barcelona, com Ràdio Barcelona. Una operació tornada que en general està sent tranquil·la, però amb algunes retencions a l'AP7 i a la dos en direcció a Barcelona. Actualitzem dades RAC. Roger Serra, bona nit. Hola, bona nit. Ens queden dues vies, encara amb força, volum de trànsit, però una banda tenim aquest tram de l'autopista AP7 que no fa net. Són uns 10 km de l'entitud, aturades, entre Arroda de Barà i el Vendrell, i més endavant, també uns 10 km de molta l'entitud, també retencions entre banyeres del Penedès i Vilafranca, per tant, aquesta zona de l'autopista AP7, com dèiem, encara força carregada en sentit nord, en sentit Barcelona. I deu nido l'autobiados. Continuen aquests 6-7 km de molta l'entitud, també amb retencions entre Belllloc d'Orgel i Bellpuig, i més endavant, gairebé una vintena de quilòmetres. Potser no és una cua constant, però sí que hi trobareu l'entitud, retencions des de Jorba, fins al Bruc, doblegat en aquesta autobiados, encara molt plena venint cap a la ciutat com tal. Tot sigui dit, en principi, a banda d'aquestes dues vies, que us hem comentat a la resta de les principals caràcteres i autopistes catalanes, parlem de circulació més tranquil·la. És tot des del RAC. Bona nit. La retallada en matèria sanitària que el govern de Mariano Rajoy vol impulsar no es concretarà fins que la ministra de Sanitat, en Amato, no ha reuneixi amb les comunitats autònomes. Això serà el Consell Interritorial de Salut, previst per a finals d'aquest mes. A l'executiu central hagi anunciat un nou paquet de reformes en educació i sanitat, amb les quals preveu estar al viar 10.000 milions d'euros en total. Precisament la ministra de Sanitat, en Amato, ha anunciat que el govern central impulsarà una llei de la discapacitat, que unifiqui totes les normatives que hi ha sobre la matèria i que permeti augmentar-ne la transparència. Una de les nostres prioritats serà, en marxa, una llei general de discapacitat, que harmonitze tota la legislació inexistent sobre la matèria i que permita facilitar su conocimiento i aumentar la transparència. Poden tenir la certesa de que, con esta medida...