I don't worry, we're gonna find a way I'm waiting, waiting on a sunny day Gonna chase the clouds away Yeah, I'm waiting on a sunny day Without you, I'm working when I ain't falling down I'm at the party in a one-dog town I need you to chase the clouds away Without you, I'm a drunk I'm gonna kick people's feet Nice to truck along the sunny street I hope that you're coming to stay I'm waiting, waiting on a sunny day Gonna chase the clouds away I'm waiting on a sunny day Hard times, maybe we'll come without Sure is the jacket of the clock on the wall Sure is the turn of the night and the day Your smile girl brings the morning light to my eyes Left so where the blues will rise I hope that you're coming to stay I'm waiting, waiting on a sunny day Gonna chase the clouds away Waiting on a sunny day I hope that you're coming to stay I'm waiting, waiting on a sunny day I hope that you're coming to stay I'm waiting, waiting on a sunny day I hope that you're coming to stay I'm waiting, waiting on a sunny day I hope that you're coming to stay I'm waiting, waiting on a sunny day I'm waiting on a sunny day Bona nit, Senjors Tengs! Benvinguts al Juguem a Casa! Bona nit, Jordi! Bona nit! Dijuns 21 d'octubre, programa número 43, aquí a la Ràdio d'Esvern, a la 98.1. Sempre acompanyat del meu inseprable amic, Marc Mervà. Bona nit, Marc. Què tal, Jordi? Molt bona nit. Bona nit a tothom. 57 minuts d'esport aquí a la Ràdio d'Esvern. Una setmana més som al vostre costat perquè vosaltres ens ho demaneu que comenci el partit perquè un dilluns més. Aquí, a la Ràdio, juguem a casa. Bona nit a tothom. Bona nit, Jordi. Bona nit, Marc. Yo voy a estar en tu, voy a estar en tu, yo voy a estar en tu. De aquí, al loro, que no estamos tan mal hombre. L'esport es s'enjust té un nom. Juguem a casa. Quan et dono un paixet en els jocs que t'agrada guanyar. Doncs, dilluns, dintre d'octubre, un programa dedicat a l'Àipica, avui, Marc, eh? Avui ens pots dir què tenim per avui? Doncs sí, perquè aquí, en l'estudi, ni més ni menys, que una, dues, tres, quatre, cinc i fins a sis professionals, futurs professionals, persones que passen moltes hores com ara ens explicaran aquesta Ípica sol, solet, d'aquí de ràdio d'Esvern. També tenim motos, el motociclisme amb el campionat de MotoGP en marxa i aquests diumenges decidirà totes ja por. La Caminada Internacional també amb el Josep Maria Geret, amb qui parlarem a la segona part del programa, Escares de Cuchinetts i moltes més coses, Jordi, des d'ara fins a les 10 de la nit. Doncs comencem ja amb els nostres convidats. Avui tenim una taula de luxe, les noies, en aquest cas, de l'Àipica de Sant Just, de Sol Solet. Començarem presentant les noies. Tenim a veure si no em faig mal amb tots els noms. Vinga, va, som-hi. Va, va, va, eh? La presidenta és la Maria, bona nit. Que té la seva filla molt, molt, molt petita. La he dit, bona nit, he dit. Espera, tornem a fer-ho bé, això. Hola, bona nit, marit. Hola, bona nit. Ara sí que ens sentim. I la he dit. Hola, he dit. Hola, he dit. Hola. Fue un aplaudiment també per la ha dit, sí, senyor. Quants anys tens, he dit? Quants anys tens? 6. 6 anys que té la ha dit i la tenim aquí a la ràdio d'Esvern. Felicitats, he dit. Qui més tenim, Jordi, avui? Tenim la Irene. Bon dia. Bon dia, Irene, molt bé, també. Aquest programa hem de dir que no està gravat, eh? No, no. No està gravat. Estem rigorós directe, eh? Irene, hem de dir que és de nit, oi? Mira, per la finestra és de nit, d'acord, perfecte. A la Judit també tenim, bona nit, Judit. Bona nit. Bona nit, aplaudiment també per la Judit. Com m'agrada la gent que aplaudeix aquí, que ve de públic, sí, senyor. Quina gent més aplaudiment, aplaudidora. També tenim a la Carlota, bona nit, Carlota. Bona nit. Bona nit, la Carlota. I també tenim a la Gemma. Bona nit, Gemma. La Gemma que no té cascos no et sentirà molt bé, Marc. Li costarà sentir-me la Gemma. Bé, ja l'ajudarem nosaltres. Sí, que el sento, sí. L'ajudarem, d'acord, d'acord. Doncs ara un cop presentat les nostres convidades, a mi m'agradaria començar per presentar una mica, perquè donar a conèixer aquesta èpica aquí, Senjús, per parlar d'aquest èpica sol solet, com fa que està oberta, quantes alumnes tens? Una miqueta, una breu presentació per conèixer, i si tu vens una miqueta. Sol solet, hem començat en l'any 2000, és a dir, l'èpica té 13 anys. Aquest any hem abert el bebis sol solet, és a dir, l'altra pequena èpica conjunta amb la grande, el bebis sol solet que es dedica a prendre equitació. Per als nens de 3 a 6 anys, i l'èpica sol solet que es dedica a ensenyar equitació, per als nens a partir de 8, està a 99 anys. Està a 99, eh? Això sempre ho diu, eh?, la Mari diu, que es poden seguir al cavall o que vengan aquí a arribar. Mari, i 13 anys d'èpica, i amb aquesta obertura que s'ha fet ara del bebis sol solet, podem afirmar, ja saps que això de la ràdio ens agrada fer sentències molt importants, és el millor moment de la història del bebis sol solet, ara mateix, o no? Del bebis sol solet, com de la èpica sol solet, estem en el millor moment, en el millor any, és a dir. En el millor any del bebis, clar, obviament, si s'acaba d'estrenar i de l'èpica, també. Sí, de l'èpica, també, per les noves notícies que hem tingut aquest final de setmana, que hem estat el copiatos de Catalunya de Poligens, i que he volgut de França, en una reunió, en França, per traer aquí, en Barcelona, una de la primera manca de la Copa d'Europa de Clubs, Piter d'Al, de Poligens, que, per fin, Barcelona i Espanya, Espanya, perdona, perquè és l'Associació Espanyola de Poligens, que va poder organitzar un concurs de nivell internacional. Espera, un moment, espera, Jordi, això ho ha dit molt ràpid, ho ha dit molt ràpid, i no, i espera per què? És una notícia fresca, una notícia fresca. Nosaltres ho teníem apuntat, Jordi, teníem... Podíem tenir la primícia aquí, però clar, tot el que sigui primícia, aquí ho agafen, ho retallen, i després ho posaran a l'informatiu, digueu ben dit, i nosaltres li direm, en el minut tal podres escoltar com la presidenta directora i la jefa mando de l'Àlípica Sol Solet diu que hi haurà un campionat internacional aquí, s'enjust. Com ens pots afirmar això, Mari? Mira, Sol Solet, és dissident de nosaltres, l'organització de Sol Solet ha fet una candidatura en França al Comitè, que organitza la Copa d'Europa de Clubs de Pony Games, se llama la Copa d'Europa de Clubs Piter d'Al, Piter d'Al, que és un senyor ingles que hi haurà trofeos, són la Copa de Clubs, que participa a Italia Francia, Suïssa, Espanya, i Austria. I vam s'organitzar la primera manga de 5 que hi ha. Uno aquí, dos en França, uno en Suïssa, y uno, la final en Italia, en Juïn. Y entonces hemos presentado este dossier el sabato en el Comité, en Lyon, y nos dieron el... nos dieron el SIP. Bravo! Bravo, bravo, sí, senyor. Com ens agrada, eh, tots tots, que passen aquí... T'esclosiva, el juguem a casa. Parla, parla, els informatius serà bona, aquesta jugada. Ja la tenim. Ara, Jordi, jo crec que l'ajudit, la Mariona, ens poden explicar les sensacions que tenen després d'aquest campionat de Catalunya. I... Jordi, per exemple, com veus aquests ponygames? Tu ja fas temps que hi jugues i competeixes, explica una mica a l'audiència quina diferència hi ha i quina... què són els ponygames, bàsicament. Fa 3 anys vam començar aquí, el Sol Solet, els ponygames. Ens va presentar la meva mare, la Marifalet. Sí. I ens hem començat a concursar, competir, hem fet lliga per aquí a Catalunya. Ara volem començar a ampliar. Jo tinc un equip, he anat pujant, primer vaig fer, bueno, almenys 14, 15, 14 anys, i ara tinc un equipament 17, que hem sortit aquest concurs, aquest 17, i diumenge. Diu, s'ha tornat a quedar primers, i diumenge també, que em prens d'aquesta Catalunya. Bueno, bueno, bueno. Això és de Nora Bona, total, aquest, eh, juguem a casa. Felicitats, Jordi, felicitats. Gràcies. La Irene també ha competit en el meu equip, i la Carlota, bueno, va a una categoria menys... Ai, la Mariona, la Carlota, jo abans. D'acord, la Taris Puigdal, eh. I ara, l'any passat, ja ens vam convidar a Istres a fer un piterdal, perquè provéssim. Tots van estar molt contents, i, bueno, ens han agradat molt, i ara ens hem volgut innovar en aquests piterdals i internacionals que farem arreu del món. Mm-hm. I Irene, tu et participa de l'equip de l'ajudit? Sí, un dia sí, però l'altre amb la Carlota. I hi ha molta diferència? Bueno, sí, una mica la velocitat, sobretot. Però, no, no, sí, està molt bé amb els dos equips. Estàs contenta amb els dos, no? Sí, molt content. Molt bé. I tu, Carlota, què ens pots dir? Bueno, que tot va molt bé. Va ser molt divertit. Va ser divertit entre companys, vam jugar. I, realment, un dia vaig anar amb l'equip de l'Airene, que sí que té més nivell, són més dràpids, com ella, i l'altre dia vaig anar amb un altre aquí, que tampoc ho va fer molt bé, i així vam passar el cap de setmana. I quan fa aquestes a l'Àipica? Fa molts anys? Sí, sis anys. I què us motiva, per exemple? Irene, què és el que us motiva a vosaltres a començar un esport com és l'Àipica? Com va començar tot? Bueno, a mi em va convidar a la seva festa a l'Ajudit, i des d'aquell dia em va començar a agradar, allà vaig anar amb la meva mare. Home, molt bé, home, Judit, un aplaudiment. Hem arribat al departament de relacions públiques que tens d'aquí a publicitat, d'aquí a marketing. Bé, Irene, i quan fa d'això, podem dir que... En quatre anys. Doncs quatre anys anant a l'Àipica solsolet. Quants dies que entrenes o quants dies estàs fent equitació? Bé, vaig quasi tots els dies a les setmanes a menys dilluns, i, bueno, ajudo i al Gadesomonto i... Tu pots compasinar amb els estudis? Eh, sí, sí, ho intento, eh, sí. I la Gemma Jordi, que és una mare de l'Àipica, que està... Hem de dir, des d'aquí, deixeu-me reivindicar, també representant familiar dintre de l'Àipica solsolet, on la Jordina hi forma part, que els pares són un element bar-tabrador que, fonamental, jo crec que la marí ja li farà després una menció especial, però la Gemma és un element fonamental per tirar endavant aquesta Ípica, i també es mereix un bon aplaudiment, la Gemma. Gemma, què n'hem de dir?Moltes gràcies, eh. A veure si m'ho crec. Ens sembla que tu estàs igual o més implicada que els nens i nenes que pujant sobre dels ponis o cavalls, no? T'impliques quan veus... Primer, el bé que t'acollen a l'Àipica, no, és com a casa teva, i després quan veus que els teus fills són tan feliços. Vull dir, a veure, no dubtes en implicar-te, no? És una mala família més. A l'Àipica és la teva família. La feteta és aquesta. A part de portar els teus fills, tu, a un cop has posat avui un cavall? No, no. Potser s'ho intento, però dic, ostres, si caic, però sí. Fa una mica de respecte. Avui, quan vaig arribar a l'Àipica, els cavalls grans no m'hi acostava. Ara no, perquè reconec que són uns animals molt noples, a més, quan et veuen és com si et saludessin. Sí, la veritat és que són preciosos. Posar un cavall a un poni una mica gran que aguantes el meu pes, que se m'atreviria amb un cavall, no ho sé, eh? Passa molt, Maria, això que les nenes més joves els fa una mica de respecte als cavalls, el primer moment que els veuen... Home, per això que existeixen els ponis. Ah, bé, bé. I poca tradició han quedat ponis, i per això que existeixen, per poder tenir la sua medida i tenir menys respecte, tenir un animal a la seva medida. I això del baby sol solet, Maria, ens explicaves des dels 3, fins als 9 anys, aproximadament, dels 3 als 10 anys, i ara parlava el Jordi exactament d'aquest poni, i tu li explicaves, però hi ha aquesta categoria de poni shetland, aquest tipus de ponis, que jo no... jo es desconeixia, però la gent que es pensi el que és un cavall i el que és un poni, un poni shetland podria ser el rabador de casa seva, eh? Vull dir, és un poni molt petit. Vull dir que explica'ns, Maria, com és aquest baby sol solet amb aquests ponis shetland, que és on pujan els nens petits? Bueno, explico que, com ha venido la idea del baby sol solet, és que cada vez hay más pequeñitos que muy prontitos. A los 2 o 3 años, los padres vienen a la vipica, y dicen que este niño está loco por los ponis, está loco por los ponis. Claro, van al zoo, van a un pasejito, o dibujan caballos, o ven caballos i ven ponis, y entonces llegan ahí, los padres dicen que a mí me fa por, a mí me fa por este niño. Entonces, primero vienen muy pronto, y hay que coger, y una pasión empieza pronto. Estas nenas que están aquí delante, aparte de mi hija, porque esta es como obélix, se ha caído dentro de pequeñita, y las dos, mis dos hijas. Los demás, pues es una pasión, una pasión te nace así y no sabes de dónde viene. Pues es lo mismo para estos niños pequeñitos de 3 o 4 años, que los padres no saben de dónde vienen, no saben cómo hacer, y es un lugar, es un sitio muy cerrado, muy pequeñito, o hay ocho ponis chatlones, y el ponis chatlón es un poni que m'idea hasta metro 10 a la cruz, y son ocho ponis que no recinto en una pista cubierta. Lo bueno es esto, es que no hace mucha calor. Claro, claro, es que metro 10, es molt petit, metro 10. Sí, pero es como si tú te pondrías, por ejemplo, la idea del poni, es que un niño, es el plan visual, es decir, cuando el niño está delante de un caballo, lo que ve es únicamente el pecho, pero cuando ve un poni chatlón, es justo asultor, es decir, la idea que tienes, un animal más pequeñito a mi altura, entonces no tienes este respeto que Gemma hablaba antes del caballo, imagínate tú, ponte de rodilla, no quedará un caballo lo que vas a ver. Entonces, bueno, eso es la idea pedagógica, es decir, que el niño no va a tener tanto miedo, y luego antes cambió de fuerza. Un niño es imposible que monta un caballo hasta los 17 años no tiene la fuerza. Un caballo pesa 600, 700 kilos, i un poni va a pesar solo 150. Entonces, el antes cambió de fuerza es lógico para aprender de empezar con ponis. Luego aquí hay poca tradición ponis, eso es evidente, y lo malo es que, por ejemplo, hablabas de moto antes, si el Marc Marquez es campeón, bueno, quizás sea campeón del GP. Esperamos, claro. Pero este chico ha empezado con motos pequeñitos, y a la gente no le da vergüenza de la seguir, ni se vola de ver. Aquí la gente viene, no, mi hijo tiene que montar a caballo, tiene que montar a poñar hasta los 16, hasta de poder tener la fuerza para montar un caballo. Pues eso. Estàveu en ponis? Sí, jo tinc dos ponis propis, amb un faig poniguens i amb un faig concurs complet, i elles dos munten a ponis que n'hi ha a la Ipica, a l'Ipila. Irene, tu quines la... Perquè parlàvem ara dels poniguens, per la gent que desconegui amb l'equitació tenim els poniguems, com una nova modalitat que ara naixerà aquí a Espanya gràcies a la Ipica Sol Solet, i ja ha conegut també les modalitats de sal i d'adoma, que, per als desconeguts, serà segurament les que puguin veure més per televisió, i també la modalitat amb la que està especialitzada a l'Ipica Sol Solet és el complet, que el complet és una modalitat que impregna doncs el sal, l'adoma i el cròs. Irene, tu personalment, dintre d'aquest sal, d'oma i cròs, quina és la que més t'agrada o amb quina t'identifiques més o tu passes millor? Bueno, jo m'ho passo millor amb el cròs, perquè això d'estar galopant i t'obretar sals, que són uns troncs i això és molt divertit, perquè estàs al mig com del bosc, amb tot d'aerba, i doncs ens ho passem totes molt bé. I l'he dit, Jordi, perquè tenim aquí l'he dit amb 6 anyets, però em sembla que l'he dit als ponis xerlen ja els ha deixat de banda. Ja em sembla que pujar a ponis més grans amb només 6 anys, jo i que sí, he dit. I quina... com es diu el teu pony? Bambú. I amb el bambú tu també saltes, fas cròs, què és el que fas? Entrenes, què fas tu amb el bambú? Fas poni-games. Fas poni-games? I què és el que més t'agrada dels poni-games? Tasses. Què són les tasses? Qui ens pot ajudar amb les tasses? És un joc on hi ha 4 piquetes, que són uns pals, i en la primera piqueta hi ha una tassa, i en la tassera, i tens que anar amb el cavall, anar al pàs, el trot o el galó, i les tens que canviar el lloc. La primera té que anar a la segona piqueta i la tassera a la quarta, i llavors fan reglleus amb 4 persones. I... Clar, és que quan l'he dit... A mi m'ha recordat que a vegades venen aquí els nens de futbol i diem, què és el que més t'agrada i diu l'aranya? L'aranya, i efectivament és un joc que fan l'entreno, que es diu l'aranya, però nosaltres no tenim ni idea del que és l'aranya, doncs faig d'haver passat alguna cosa amb les tasses. Tenim una cosa especial per a ells, no, Jordi, avui? Sí, tenim l'enquesta que fem sempre aquí als nostres convidats, l'enquesta del juguem a casa. Són unes preguntes, són 6 preguntetes, i jo de respondre... Sí o no? Només sí o no? Només sí o no, eh? Aniré per ordre, així, eh? La Gemma i la Marit, també, eh? Per tant, esteu preparades totes? Sí? Sí. Arriba l'enquesta del juguem a casa. Comencem. T'has caigut mai del cavall? Sí. Sí. Sí. No. No? La Gemma no. Sí. L'he dit? No. No t'has caigut, he dit? Després ho explicarem, molt bé. I la Maria, ho s'ha caigut o no s'ha caigut? Puf, unes quantes preguntes. Tens una ferradura de la sort? No. No. Sí. La Gemma, sí. He dit tu? Ferradura de la sort, he dit? No. Ah, la mare li xivava que no. Has arribat mai a saltar un metro amb el cavall? Sí. Sí? Sí. No. Sí. No. Queda poc, he dit. Queda poc. Aquesta pregunta és... Li rentes les dents del cavall? No. No. Sí. No. No. T'agradaries tan voltada de cavalls a la teva feina? Sí. Sí. Sí. Sí. Sí. De vos. Molt bé, home. Sí, plena o sí, eh? Aquí m'ha agradat aquesta. T'has donat mai una cosa a un cavall? Sí. Sí. Sí. No. Sí. Sí. La he dit, sí, eh? També ens ho explicarà. Saps fer trenes de cavall? Sí. Sí. No. Més o menys. Sí. No. Aquesta pregunta és... Vols que el teu marit... Bueno, clar, aquest cas no és tot marit. El teu marit aparegui sobre d'un cavall al dia de la teva boda? Eh? Sí. M'enganteria. Sí. M'hauria agradat. No. Sí. Molt bé, un fort aplaudiment. Molt bé. Doncs, David, t'has caigut molt del cavall. Em dic que no, eh? No t'has caigut, perquè ets molt bona. Home, és l'única que no s'ha caigut, eh, David? I la Gemma. La Gemma. La Gemma tampoc, eh? Sí, sí. I jo tampoc, jo tampoc he caigut, Mari. Mari, després volia, també, Jordi, jo volia en preguntar-te, un dia com avui, per exemple, aquí a la ràdio, i després entenc que un cap de setmana com el que heu passat amb aquest campionat de Catalunya, explicant-nos una mica com ha anat aquest campionat, i després ja se li veu a la cara, eh, Jordi, aquí, quan ens parla la Mari, però crec que l'orgull que sents per aquesta èpica que has format tu des del minut zero que ha començat, i després per com l'has desenvolupat durant el teu dia a dia. Bueno, em començo per els comparators de Catalunya, que és una història, vamos. Primer, perquè està disciplinant Pony Games, ja sé poc que està homologada per a Espanya, i que està aprovada per les dues feregacions, que sea la feregació en catalana, com la feregació en espanyola, i després, doncs, vamos, a coger bastante medallas de ovo, como ayer no estaba nada mal, al contrario, y es como... los Pony Games, para mí, es como un bebé, como el bebé solsolet, también, es como un bebé, porque es una disciplina muy conocida en toda Europa, porque es una disciplina que realmente... en Francia, por ejemplo, de feregados en la disciplina Pony Games, es el segundo del ranking, después de los de Salto, es el segundo del ranking de la feregación francesa, que son más de 400.000 genetes feregados en Francia en la disciplina Pony Games. Esperamos que en España viene a vengar rápido. Los cuatro países en el mundo que participan en esta modalidad, los comparatos del mundo este año eran en New Zealand, los comparatos de Europa fueron en Irlanda, el año que viene, comparatos del mundo en el mundo mundial, donde yo he nacido, en mi país, y los comparatos de Europa en Bélgica. Esperamos... ¿por qué no? Porque yo no sueño, tengo objetivos, es diferente. Entonces, porque no traigo un equipo allí, y los Pony Games es realmente una disciplina que va a ser una bomba en España, estoy convencida. Y luego, pues, porque la hay pica todo bien por esto, a través de entender aquí en España que la equitación no es un deportellitista, que se puede y se debe aprender jugando, porque dices, jugar en casa, pues sí, jugar qué es todos los niños al cole aprenden escribiendo o contando, lo aprenden jugando, y que todos tenemos, a partir de los 20 años, el Sandrum de Peter Pan de seguir todos sus vidas con ganas de jugar, pues eso. Y que, repito, mi primera frase y mi objetivo muy eficaz es tener una equitación que no es delitista, es decir, que no es solo reservar a la gente que tiene un dinero, sino que se puede montar... Montar un niño de 6 años puede montar una vez por semana al coste de una copa en un bar. Es así de fácil. Entonces, es más barato que un minuto de bar, casi. Y bueno, pues ya está. Si sigo hablando, voy a hablar toda la noche. La verdad que has dicho es muy interesante. Y sobre todo, es todo último del precio. Todas las personas y sobre todo los niños y niñas que quieran, no se empieda el dinero a poder acceder a la Ípica. Claro, todo el mundo se piensa que es un deporte. Repito, elitista. Y yo pienso, hace años, cuando el Ortega empezó con las tiendas zaras, todo el mundo le decía que estaba loco. Le decía, ropa barata, precio baratito. Y él lo que le importaba era la cantidad. Y no la calidad, por supuesto, puedes tener la misma calidad y no la misma, sino casi mejor calidad. En precios baratos. Y sobre todo, hay que decir, la equitación tiene que ser como en Francia, como en inglés. El mismo precio que una clase de piscina, como una clase de tenis. ¿Por qué? Porque tenemos que mover muchos niños. Y no solo hacer una clase de 62, porque es reservado, y al nivel alto de clase social y elitista. Una cosa es tener su caballo propio, es decir, mantenerlo al mes, que esto sí que es elitista. Pero montar a caballo, enseñar a los niños y cómo estamos haciendo con estas nenas que están en la mesa. Estas nenas vienen, pero no cada día a la Ipica, por estar, solo por voler el caballo, ya tienen que estar cada día. Pero montan dos o tres veces a la semana, a veces cuatro, pero se pasan más tiempo estando a la Ipica ayudando que montando. Mari, deixem preguntar-te sobre aquest tema, perquè crec que a la Ipica sol solet, més enllà de tot el que parlem, de Els Pony Games, de Catalunya, m'arribarà a un internacional aquí. Però, Irene, la Ipica, a part dels caballs, crec que és molt més, que només l'equitació, em sembla que també, com diu la Maria Neu, perquè crec que us ho passeu bastant bé, no? Que ens faig explicada l'ambient que hi ha allà. Bueno, o sigui, nosaltres només anem per muntar, també ajudem els nens petits, que els hi costa més, però moltes vegades no sé, estem per ja jugant, parlant... I els casals i estiu, ens quedem cada vegada a dormir i ens ho passem sovint bé. Jordi, a mi m'olorava que allò no és només una Ípica, eh? Acabarà muntant un casal social, eh? Una gran família, una gran família. Judit, què n'has de dir de la família de l'Ipica? Bueno, ara cada vegada creix més, i n'hi ha gent que, des de petita, que comença a muntar, i després es fa gran, però a l'Ípica els agrada molt, sobretot estar amb el cavall, perquè des de petits hem vogut tastar-hi, i no és només muntar, sinó també cuidar-se del por ni en sí mateix. I t'ho agrada, què ets per dir? Que la gent es pensa que un cavall és com un simple animal, que no té sentiments d'això, però per nosaltres és com un amic nostre, i passar el temps amb ell és com passar amb un amic nostre, i com estem al teu germà, pots compartir moltes coses amb ell, i tu pots passar super bé, com una persona. M'he emocionat, és perfecte. I la Mari crec que també s'ha emocionat. Jo no sé, no. Perquè no m'ho he preparat, no? Perquè m'ho he venido así tal qual, i que millor escoltar-los. Doncs espera, espera, que estirem el fil de la Carlota, que m'agrada molt el que ens explica. Què és el que més et dona, o què és el que més t'agrada de tot el que et pot donar un cavall, quan estàs amb ell? Muntar és el que m'agrada més, quan estic amb el cavall, i també passar el ratument, no fer-li res, passar el ratujo costat i m'agrada. Com se'n diu vosaltres el cavall, Irene? Per tu què significa? Què és un cavall per tu? Bueno, o sigui, valer que tothom diu que és un animal, però o sigui, no sé, trobo que pots estar amb ell així, i no sé, et sents molt bé al seu costat, i així... És un amic, no? Com ve de Carlota, és un amic? Sí. Per tu, Judit? Jo fa tres anys que tinc un, i per mi el sentiment, potser els cavalls no es poden expressar tant com les persones, però només ja li prens molta confiança amb el Pony, i també el pots estimar, com ella et pot estimar tu, i quan creix junts a un Pony, t'ensenya també la seva amistat que pots tenir, tant com un amic. I la Gemma, escolta'm, jo vull dir, m'estic quedant emocionat de tot això que ens expliquen, i m'agradaria sentir-ho, tinc la mala sort de no veure-ho poder sentir directament, ho sento amb la meva germana, una mica, tu que deus viure allà també a prova amb les teves filles, com tens aquesta passió, com la sents amb els cavalls? Primer no l'entens gaire, perquè dius on li vindrà, perquè, oi? Però després, quan la veus feliç, si ja no només amb l'ambient que hi ha, sinó que realment aquest lligam que tenen amb els ponis, i nenes amb certs ponis, és una espesa de compenetració, i en nenes que li agrada més un Pony com un altre, doncs realment el començament el sorprèn, i ara ja és una cosa normal, no? I que et parlen del Pony com si fos un amic més? Sí, sí, normal. I arriba el moment que nosaltres també parlem, ja, dels ponis, com un amic més, i saps quan estan bé, saps quan ho estan, saps quin Pony li va millor amb una nena, una altra, i això que jo sincerament no tinc ni idea, eh? Però bé, ho veus? Perquè ho veus com ho viuen, no? I tu ho transmeten, no? I et agrada ben petitets. I dius, ja no... Aquestes nenes que ja són una mica grans, no?, de ben petitets, com l'he dit, no? Exacte, que està muntant, i quan acaba, s'abrassa aquell Pony d'aquella manera, i dius, és molt maco, realment. He dit que ens ho pots explicar del bambú. De quina raceta és el teu Pony, el bambú? El Pony, és Pony. I de quin color és el bambú? És el Marofori, una taca... el Las Blanc. Una taca blanca. I te l'estimes el bambú o no? Sí. A quins cuidados li fas? Que el cuides el pantines, què li fas, en el bambú? Li pantines. I dius, quan te n'has de muntar, com ho fas, això? Amb alguna sella, què li hem de fer, en el Pony, abans de muntar-nos? Posar-li la roba. Posar-li la roba. Perquè no passi fred, no? I a la nit, el tapes, o què hem de fer amb el bambú a la nit? Bueno, quan fa... quan fa fred, li posem la mà. Perquè es pot costipar, no, el pobre? Sí. Veus? Doncs ja ho sabeu, eh, tots? A posar les mantes amb els ponis i amb els vostres cavalls, després de fer la classe a l'Àipica Sol Solet. Doncs nosaltres volem agrair-los moltíssim la vostra assistència a ràdio i que ens expliquessin aquestes vivències que teniu de l'Àipica Sol Solet. I re, moltes felicitats pels campionats i les medalles. Moltes felicitats pels campionats i les medalles. És molt important. I res, esperem que us ho passeu bé aquí a la ràdio. Gràcies a vosaltres.Moltes gràcies. Bona nit.Bona nit. Bona nit a tothom. Vosaltres no marxeu, que ara tornem a moltes més històries. La caminada internacional, els cas de cuixinets, Marc Márquez, MotoGP, tot això fins a les 10 de la nit. Un cop, què seran les nostres convidades de l'Àipica Sol Solet? És hora de s'entran i passar altres temes. Com, per exemple, les seccions que tan estem explotant aquesta temporada, Marc? Avui, amb una secció que serà ja el tercer dia de secció. Avui millor que mai. Foli, foli. Foli, foli, foli, foli. Ara, ara, ara. Foli, foli, foli, foli. Ara, ara, ara. Fili, foli, foli, foli, foli. I la setmana passada vam parlar de converses d'entre dos jugadors de fútbol, com són el Sergio Sánchez del Malaga i del Lisco del Madrid. Avui també tenim dos converses de dos pilotes de Moto2, que com avui parlarem de MotoGP, que són dos pilotes de Moto2, però és graciosa la conversa. Recordeu que ens situem, primer de tot, Moto2, el campionat de Moto2, ara mateix amb dos cursos per acabar el campionat, però els pergaró guanyava aquest cap de setmana després de la lesió de Scott Reading i es situa líder del campionat. Després de tot això era el dia d'avui, Jordi, era el dia d'avui, en el dia d'ahir, Scott Reading, que ha perdut la titularitat, ha perdut el lideratge del campionat amb benefici de Poles per Garó, una fotografia que posa, you don't try, you don't know, si no, proves no saps i una fotografia de Scott Reading recuperant-se en el gimnàs. Abans d'aquesta fotografia el lideratge del campionat de Moto2. Poles per Garó ni més ni menys li contesta, som-hi, jo vull lluitar amb tu a Japó. No ho deixis estar. Per tant, Poles per Garó, que li tira l'apollita a Scott Reading, sabem que no pot ser ni molt menys, ja sabem l'estima que els hi tenen. Amb la muñeca trencada, amb el caneig trencat, potser tu no hauries de sumar cap puna a Japó i ens trobem cara a cara a València. El Pol riu una mica, ja he fet dos zeros aquest any, vols un altre per mi? Diu, Tito Rabat estaria content si jo fes un zero. Per tant, recordem, això és veritat que el Pol ja va fer un parell de zeros i el Tito Rabat està a l'estela del Pol i amb un zero del Pol, i a Japó, com a insinua, el Tito podria lluitar per el campionat. Per tant, el Pol diu que ni molt menys pensa de deixar fer un zero, doncs la conversació segueix. Scott Reading li diu, doncs, this is true, but from mistake, not injury. Li diu que això és veritat que va fer un zero, però va ser per equivocació, no per lesió, com en aquest cas, si cau de Scott Reading. I al final, el Pol espargaró li diu, la lesió no és un... The injury is not from a mistake, la lesió no és causa d'un error, per tant, aquesta última pregunteta d'Unidocom. Però està bé, perquè els dos leaders del Mundial de Motudos que tinguin aquesta conversa també és una mica... hi ha bon rotllo, eh, s'ha de dir, eh? Hi ha bon rotllo, però... Deixen-lo una mica, però hi ha bon rotllo. No és una mateixa relació, per exemple, de Lorenzo, Pedroza i Marqueta. Deixem donar la meva lectura a Espargarosista, que sembla que és una mica antic, i dic que, sí, quan va primer llavors sí que li parla, però, en fi, deixem... Deixem-ho aquí. Deixem-ho aquí, això, però... Això ha sigut el Twitter sencuit de més interessant, que hem pogut... Sí, el més interessant. Després també deixem comentar-te, s'ha parlat molt i ara ha arribat a ser tan dents aquesta tarda, com no podia ser d'una altra manera, el nom de Tata Marino. També com el Tata Martino, Gerardo Martino, l'entrenador del Barça, per aquesta roda de premsa. O l'home pistatge, l'home fastuque. L'home del xan del polo fastuque. Perquè Jordi... Demà, demà... Com agrada aquesta sintonia aquí a Radio Esvern, eh? Recordem l'any passat. Bé, hem fet tres partits en directe. Som del Dormund, eh? Del Dormund, del Gata Sarai, i també del Manchester, no em sé... I demà, al partit del Milan, Jordi, com el veus? Com un partit passatger a vistes del clàssic o ens l'hem de prendre com mereix? Home, jo crec que ens l'haurem de prendre com mai, perquè és el Milan. Un equip que té 7 copes d'Europa no se'l pot prendre com un equipet de recient pujat a primera visió. I demà, i de cara al públic i a l'espectacle, un Barça-Milan sempre té tèlicients molt, molt importants. Això sí, s'ha de dir que és el tercer partit de la fase d'euros. No cal donar-ho tot, perquè el cap de setmana tenim un partit bastant més important, crec, que és contra el Real Madrid. Però això no treu que serà demà un partit molt, molt vistós i amb una intensitat brutal. I més ja tenien el procedent de la temporada passada del 2-0 a San Siro. Jordi, analitzarem concretament i especialment aquest partit, quan a final del programa, però ara abans ens hi posem de ple, perquè aquest cap de setmana aquí, a Sant Just, per al poble de Sant Just, ha passat ni més ni menys que la caminada internacional de Barcelona. I a l'altra banda del telèfon tenim el Josep Maria Jerez, el director d'aquesta caminada internacional de Barcelona. Josep Maria, què tal? Molt bona nit. Doncs Maria, un plaer tenir-te aquí entre nosaltres i, primer de tot, felicitats, perquè aquesta caminada de Barcelona, jo t'he de dir que hi vaig ser a la plaça Mireia, vaig veure el tinglado que teníem muntat i hi ha només felicitats, perquè mare meva, tota l'entrevanc o tota la folla on una mica que suposa muntar tota aquesta caminada. Sí, i de fet, tu també vas anar a una petita part. Allò estava molt implicat per Déu. I després, a la sortida, el punt d'inici final, que era el Polisportiu de l'Espanya Industrial, allà hi havia el gran muntatge, perquè ocupava amb tot el Polisportiu, de fora teníem una instal·lació, al final hi havia moltes coses. I quina valoració en podem fer d'aquesta caminada internacional de Barcelona, després de quasi passat aquest cap de setmana? Nosaltres estem molt contents, perquè veiem que cada any va a més, i cada any tenim, no solamente més gent de casa nostra, que bé, que és important, sinó també molta gent de fora, pensar que ve gent de països molt estrans, molt estrans. Molt poc exòtics, podem dir, no? Gente alvania, gente lituania, gente mágica, gent que ha venit de Japó, gent de Mèxic o d'Albània, ha fet la caminada aquí a Barcelona. Sí, per exemple, sí. Si no, de llegeixo la llista de les eleccions dels països que van venir. A veure, llegeix-nos, a veure quin trobem més exòtic que ens pugui sorprendre més en Jordi i a mi. Albania, Alemanya, Austria, Bèlgica, Dinamarca, França, Holanda, Irlanda, Israel, Japó, Lituàmia, Luxembourg, Mèxic, Noruega, Regnonit, Rússia, Suecia, Txèquia... i els de casa nostres. Un aplaudiment, doncs, per tots aquests... L'unidola la jantada de la nacionalitat, de països... Quants erau, Josep Maria, quants participants veus ser? 4.605. 4.600. Home, 6.505. Aquests 5 no ens els deixem. Home, és per donar la xifra exacte, perquè... Hi ha vosaltres, saps què passa? I del Vanesus, quants eren, al Vanesus? Al Vanesus eren 3. 3 al Vanesus, home, doncs aquests del Vanesus també es va deixar el seu aplaudiment. Espero que els hi hagi agradat, Barcelona, perquè... Hi hagi coneguts en Just, no?, perquè passen per la zona de la plaça Mireia, aquella és la zona més neuràlgica, diguéssim, de Sant Just per on passen, oi? Sí. El que passa és que nosaltres tenim dos jocs d'itineraris, el que en diem del Besós i el que en diem del Llobrecat, per la zona on els diferents d'Itàlisi sabem... bueno, se situen, no? Llavors, un any fem el de la zona de Llobrecat, com és aquest any, i un altengem molt de la zona del Besós. Cada un té un centre neuràlgic propi i una zona d'influència del voltant de Barcelona, i d'aquesta manera oferim a la gent que pot tenir que, si ve dos anys seguits, no hagin de repetir les d'itineraris que han fet a l'any anterior. I donem més opcions, donem més interès i més perspectiva del Barcelona, perquè no ens ho entiem del canvi de Barcelona, però en realitat és, inclús, més allà del Barcelona, és que els itineraris del Besós comencen el noresme. Un d'ells comença el noresme. Aquest és el Llobrecat, no?, és d'aquest cap de setmana. Aquest any era el Llobrecat, i un dels itineraris començava el paper, les fleixes del paper. Parlem de Barcelona, però és que agafem, evidentment, per donar 3 itineraris cada dia, el dissabte del domenge, un de 10, un de 20 i un de 30, que tinguin variedat, que tinguin interès, i que tinguin tot això, ja no ens podem limitar solamente. Exacte, perquè... No ha estat de Barcelona, que està molt bé, que no creiem molts altres coses interessants. Expliquem, Josep Maria, en què va consistir aquesta caminada internacional, que va ser durant el cap de setmana, i aleshores dissabte, i diumenge, tots aquests 4.605 participants feien aquests diferents itineraris, no?, explicant-nos una mica com funcionava. I la gràcia és que cada u pot triar una d'aquestes 3 versions, que deia, de 10, de 20, o de 30, que, evidentment, són diferents en cada cas, i que tenen cada uno el seu licent, i d'aquesta manera, les persones, que creixen una activitat no competitiva, té el licent de que si arriben a un lloc que volen fer una fotografia, tot el natural fa una fotografia. Si arriben a la pròxima mireia, per exemple, que hi ha una ginguita, un xiringuito, de servei públic, es poden servir allà amb una taula i prendre-les una servei, o un cafè, o el que sigui. No han d'anar diant escovetejats, corrents... Fem temps i totes aquestes coses. Poden saborejar de tot allò que estan veient, i de tots aquells serveis que troben pel camí, no? I els requisits, una mica per formar part d'aquesta caminada, quins haurien de ser? Molt pocs. Mira, els que fan el quilòmetre és la més curta, aquests no tenen res d'escripció, no paguen res. Els altres paguen 13 euros. O 10, si fan la inscripció per internet. La resta és les cames de cadascú, que porten un bon calçat, i està... Unes bones xiruques, no? Bé, abans anem a xiruques, ara ja la xiruca ja no és el que hi ha d'abans. La xiruca actual és un calçat gairebé especialitzat. Abans era el que portaven els pegesos, treballadors de llocs complicats i tal. Era un calçat molt volat, i els esforçistes també el portaven a més. Jo també em conto i m'hi he portat. El que passa és que la paraula xiruca també és un sinònim, és un calçat que no és les sabatilles o les bambes, hi ha una cosa més, més a la claveta. I escolta, Josep Maria, perquè parlem de 4.605 participants, però tota l'organització també que hi ha muntada al voltant d'aquesta camina d'internacional, em moloro que tots són voluntaris, que tots són gent que ho fa sense ningú de lucre, i també hem de valorar molt aquesta tasca que fas per part teva i per tots els que t'acompanyen, entenc. Bé, veiem. A nosaltres tot això, un tema va ser de voluntariat, evidentment. I puc dir que aquest cap de setmana tota la història s'ha mogut al voltant d'unes 300 persones voluntàries que hi han treballat. Però, de més, és veritat que hi ha serveis que hem de contractar. Per exemple, a nosaltres no tenim camions, a nosaltres no tenim taules, no tenim tot el que és un insult. Si la infraestructura de les carpes que aprengeu, les aigües, les pomes, tot això. Tot això no ho tenim. I ho hem de comprar o llogar, si és el menjar comprar, si són les carpes llogar, si és el transport contractar, etcètera. Aquí la sort que tenim és que l'Ajuntament de la Solenà ens subversiona, una ajuda molt important, i gràcies a això podem cobrir aquesta despesa de costa extern. També és veritat que si a tots els voluntaris els haguessin de pagar el sou com un treballador que correspondria, no ho podrien fer perquè fèiem tanta gent, perquè aquí parlem de dos dies. En realitat són tres, perquè el divendres de la tarda... Ja ho estem muntant, no? Ja tenim mogut que el divendres de la tarda termini així de inscripcions. Però d'aquests 300 voluntaris, n'hi ha, no sé, una dutzena o potser més, que hi treballem tot l'any. No d'una manera continuada, però sí amb un seguiment... Tots han entrat en aquest cap de setmana. Exacte. Et volia re, dues preguntes més. Tu has anat en alguna caminada internacional en algun altre país, o tens l'objectiu o tens les ganes d'anar en algun lloc? No, no. Puc dir que tinc una bona experiència. Una bona experiència, més d'una, no entenc? Quina en recomanes, doncs? M'explico. Nosaltres som en part d'unes organitzacions internacionals, però una, bàsicament, que és de tot el món, que es diu IML Walking Association. Aquesta organització, en tot el món, hi ha una trantena d'entitats amb la nostra que tenim un calendari i que al llarg de l'any anem fent una cadascuna de la seva caminada. Totes són internacionals. No n'hi ha cap que estigui per sobre de cap d'elles. N'hi ha en 24 que es fan a Europa. I la resta es fan en IML... Sí, pacífic, no? No, no és un pacífic, solamente. És Estats Units, és Austràlia, és Japó, és Xina, etcètera. Bé, de les 24 de l'Europa he estat a totes. I quina en recomanes, amb quina et quedes? La nostra, home. La nostra, no? Va, així, així m'agrada. Tirant cap a casa, eh? Molt bé, molt bé, Josep Maria. Jusquem a casa, eh, Josep Maria? Sí. Cada país és diferent. Els paisatges són diferents. La mateixa gent que organitza és diferent, i, per tant, hi ha la particularitat de cada lloc que té el seu al·licient, no? Clar, no és el mateix per dir a algú anar a Suècia, o a Finlàndia, o a Noruega, que és Pesos Nòrgics, o a la Dita Marca, doncs que anar, que diré jo, a Itàlia, a França... Païs més càlid i fins i tot bé més d'agús, una mica. Està molt diferent, molt diferent. De vegades, amb els francèsos i els italians, en l'aproximitat, i tenim molta... Molta... Bona relació. Però, bé, això és a nivell personal. Doncs, Josep Maria, escolta'm, moltíssimes felicitats a tots aquests participants, perquè, i sobretot, moltíssimes felicitats a l'organització. Ara ja entenc que us deu posar una altra vegada demà a la feina per de cara a l'any 20. Vull dir, moltes felicitats. Esperem que en algú hi hagi que posa Catalunya-Espain. A veure si algun dia veiem allà Barcelona... Païs Catalunya, però, bé, així ja... Ja no us hi podeu encarregar vosaltres. Escolta, ahir ja vam començar a treballar per l'NKB. Ahir ja vam començar a treballar per l'NKB? Doncs vinga, endavant. Això és allò que es vengen a la cua? Sí, sí, sí. No quedem d'una que comencem l'altre. Moltes gràcies a vosaltres per l'atenció que heu tingut de trucar. Doncs, Maria, ens agrada molt destacar aquesta camina internacional de Barcelona, que ha passat per aquí per Sant Just, i gràcies per la teva atenció i felicitats a tota l'organització i aquests més de 4.604 participants que van ser signats. D'acord? Molt bé, bona nit. Doncs aquests 3 minuts que ens queden de programa, per fer-li un ràpid repàs a les motos que està bastant emocionant. Dilluns 6 del matí o 4 del matí? Diu-ho menja. El gran premi de Japó, el circuit de Moteig, que per ser és propietat de la on del circuit. Boníssim. A veure si, com a mínim, saben quina volta hem de baixar. Exacte. Per ser-ho està emocionant la carrera, que aquest cap de setmana ha passat el primer premi d'Estrella, com sabeu, Marc Marquez va estar descalificat i no va a puntua. Si et sembla Marc, repassem què hauria de passar, perquè sigui Marc Marquez el campió a Japó. A puntu, vinga. Clar, que queden dos carreres, Japó i València. Si aquest cap de setmana el Marc Marquez guanya i Lorenzo queda tercer o pitjor, ja és... Ja tenim Victòria Cerbarina. Exacte. També potser primer i Lorenzo tercer o pitjor. Serà difícil. Però ja que el circuit és propietat d'onda, potser Marquez i Pedrosa són primer i segon. Un primer i segon potser no seria tan complicat. I també guanyaria si Marc et fos segon, i això ja seria més impensable que Lorenzo fos cinque o pitjor. I després ja és una mica si Marc et des-tercer, Lorenzo de ser vuitè i no en fem així. Deixem dir-te però que sí que és complicat que Marc Marquez no guanya aquest campionat del món, però una de les mostres més grans que té a l'esport aquest cap de setmana, que té a l'esport és aquest cap de setmana, en Marc Marquez on la millor moto del món, amb el millor equip de motos del món, que en aquest moment és on tenen un error de principiants, i fa que Marc Marquez s'allunyi o li costi més aconseguir el campionat del món. I es pot aplicar en Marc Marquez i en el Barça, per exemple, que aquest cap de setmana també empata Camp 2 a Suna, i el Madrid s'acosta quan fa ja dues setmanes que semblava totalment mort. Vull dir que no descartem res. Jo posto per Marc Marquez, perquè pareix el que a mi m'agrada, però no descartaria res per part meva. Es porta 18 punts d'abantes sobre Lorenzo i 34 sobre Dani Padrosa. Per tant, que no tinguin cap ensur, perquè aquest cap de setmana era impensable que Marc Marquez m'apuntués. Era impensable, però això sempre passa. Ha passat la formula U també, quan Hamilton havia de patar roda i patava l'últim moment. Això mai se sap, a l'esport, per això és la grandesa de l'esport, és que no saps què pot passar fins a l'últim moment. Apostes per Marc Marquez a Motechi, que es ho importa? Esperem que sí. Us ho explicarem al Dilluns K.B., on ja tindrem guanyador de MotoGP, potser també guanyador de Moto2 amb Paul Espargaró, que ara és el cap de van. Us ho explicarem al Dilluns K.B. aquí, a l'esno de la nit, el juguem a casa. Fins la setmana vinent. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit.
Juguem a Casa
El programa d'esport del poble. Esport base, futures estrelles del poble, estrelles consolidades i estrellades. Presentat per Adrià Vilà, Bruno Fortea, Rita Vilalta, Nil Solana i Bruna. Amb el suport de totes les entitats.