Bona nit Senjors Tengs, benvinguts al Jogem a casa! Bona nit Senjors Tengs! Bona nit Senjors Tengs! Bona nit Senjors Tengs! Bona nit Senjors Tengs! Bona nit Senjors Tengs! Bona nit Senjors Tengs! Bona nit Senjors Tengs! Bona nit Senjors Tengs! Bona nit Senjors Tengs! I tot presentarem els nostres convidats, començarem per el Dani... És més que hagut com una speaker de la cursa de Carles de Cuxinet, bona nit Dani. Bona nit, bona nit a tots. Tenim el Jonas, oficialment la nova veu d'atenció al semàfor de la cursa. Bona nit, Jonas. Bona nit. I el Lighter companyon, el nostre nou company d'aquí al Joan de casa, que el presentem aquesta nit. Bona nit, AiTor. Bona nit, Toni. I Marc, avui tenim com hem dit un programa especial de ressaca de Carles de Cuxinet, d'aquí de Sant Just. Doncs hi ha programes especials i com els programes especials, i després de grans curses que ens deixen sempre els Carles de Cuxinet, avui parlarem amb campions, en campions, i amb algun que ens ve des de bastant lluny, que després el coneixerem, parlarem amb el Carlos López i amb l'Oriol, campions, ni més ni menys, que dels màsters dels Carles de Cuxinet d'aquest cap de setmana, i també parlarem amb el David Ventura, campió de la categoria Seniors, que va guanyar en l'última carrera d'Ai, diumenge a la baixada del Carre Freixes. Tot això serà fins a les 9 i 45, amb l'AiTor companyon, com ara el sentíem, que ens explicarà Filpa Randa, tot el que va passar ahir a la baixada dels Carles de Cuxinet, amb Joan Esbasso, de l'organització que ens explicarà quines són les valoracions que pot fer l'organització un dia després d'aquest cap de setmana, i amb el Dani, que podem dir que ha estat, i potser l'any que ve seguirà sent, la veu dels Carles de Cuxinet. Comencem el programa. Recordeu que sempre que fem el sorteig, el juguem a casa, en aquesta ocasió continuarem parlant de cars. Ens hauria de dir que ens expliquessiu la vostra experiència d'aquest cap de setmana, alguna anècdota especial que hagi viscut, i entraran al sorteig de dues samarretes Nike, que són les pròpies protocines per Rambesport, tenim totes les talles de la XL fins a l'AS. Ja sabeu, com sempre, participeu pel telèfon, pel Twitter, pel Facebook, i per molts altres més llocs, com per exemple el chat. Marc, tens alguna experiència tu? Home, ja les explicarem després amb detall, però m'he deixat els junolls, que em sembla la primera baixada, encara tinc allà els junolls, però me'ls van deixar ben pelats, i peu esquerra un palet inflat. Aquesta és la meva experiència, i després vam perdre el car 18, el car de la ràdio, va perdre les semifinals, es va quedar fora, amb cada quarts, però vam sentir l'afició, ens va acompanyar al llarg de la baixada de semifinals. Ens vam quedar fora, aquesta és la nostra baixada d'ahir, l'hem explicat també a través de les xarxes socials, podeu veure les nostres fotografies en el Facebook de juguem a casa, i si voleu explicar-nos la vostra història dels càrs de cuixinets, ho podeu fer a través de les nostres línies de contacte. I què millor que començar parlant que amb el campió de la categoria de màster de la cursa de càrs, el Carlos López. El tenim o no? Jo ho sento. Des de Galícia, parlant amb el Carles, acabem de parlar amb ell, Carles, en sents bé o no? Jo et sento perfectament. El car número 1 es convertirà l'any que acabem al car número 1, perquè va guanyar aquesta final, a la baixada de la final de màsters, i va substituir, va aconseguir batre durant 3 anys seguits, ja portava en barrera del Primer Car. Mítics, Toni Coells i Joan Barrera, ja porten 3, si no m'equivogo més, edicions guanyant i guanyant, i que semblava que no hi havia relleu, perquè aquests màsters, que és la categoria més important, més difícil, perquè de la franja d'at on la gent està més en forma, que és a partir d'aquests 18, i encara no ens anàbataran, es classifiquen entre senyors i màsters, i els màsters són els que els més classificat. Ara segur que sí. Perquè el Toni Coells i el Joan Barrera aquest any no han pogut ser els primers, jo anava darrere d'ells amb la moto, gravant-los, i vaig veure com s'estampaven a la segona curva, i això feia que els guanyadors d'aquesta edició passessin en primer lloc, i després, quan van celebrar allà amb el cava i el llorell i tot això, avui he vist un comentari justament, i sembla que era del copilot, en Marín, Oriol Marín, que deia que porta 14 anys corrent a la cursa de casa de Cucinets i mai havia quedat en primera posició d'aquests màsters, que és, potser, la categoria més preuada. Està molt content, 14 anys per guanyar d'això. Doncs ara sí que tenim el Carlos, que ens està escoltant. Bona nit, Carlos. Bona nit. Ara sí, ara perfecte. Bon aplaudiment, un aplaudiment per Carlos. Bona nit a tots per si derbus per aquesta victòria. 14 anys, ara estava comentant als jones. Bueno, 14 anys a la categoria de màsters. Des que vam pujar a màsters no havíem guanyat mai, era el que em va buscant, i per fi va arribar el dia. Fet històric i té molt de mèrit també el teu cas particular. Venint des de Galícia només per l'assistir a aquesta cursa de casa. Explica'ns-ho bé, Carles, això, perquè a mi m'ho has explicat, i ens ho ha explicat en el Jordi, però crec que això ho has de fer públic, des de Galícia per guanyar els cars. Vull dir, això és arribar-hi molt de cas i bé. Bueno, és algo que és tradició i que ho porto fent des de petit, i per mi els cars és algo que em motiva molt, m'agrada molt i m'ho passo pipa, la veritat. I és algo que, bueno, que ho porto a dins de petit. I per qüestió de feina, Òbviament, quan et vas fent gran, no sempre pots assistir a les curses i tal. I em vaig demanar festa per poder córrer la setmana passada, però en tema de la pluja de la jornada, i no tenia molt clàssic, ho podia córrer o no. Vaig demanar a algun favor, a algun company de feina, que s'hi esplau que el cap de setmana em deixessin lliure. I res, vaig arribar al dissabte per la cursa, que, de fet, vaig arribar ja quan el carrer està verificat i tot. Vaig fer la cursa i el mateix diumenge després de la cursa, a les 6 i mitja de la tarda, vaig agafar un atavió cap a Galícia, una altra vegada. Cançat? Sí, la veritat és que sí, no us enganyaré. Sempre senta bé, és un cançat sí que es porta bé. Quan has guanyat? És molt diferent. Quan has guanyat el dolor de les agulletes o qualsevol cosa, és molt malament. Ara m'has convidat a riure tota l'estona. Exacte. I ara ho comentava el Jonas, amb el Carles que corre, el Carles que s'ha deixat les cames, i qui ha deixat la seva precisió, doncs, és l'Oriol Marín, en el volant d'aquest car guanyador dels màsters, i també l'Oriol, en el telèfon Oriol. Què tal? Bona nit. Oriol, en sents bé? Sí, en sents bé. L'Oriol, en el telèfon Oriol, ens podem sentir bé? Sí, en sents bé, Marc? Sí, sí, ara sí que et podem sentir. I clar, estem amb tu, Oriol, i en el telèfon Carles, el tenim a Galícia. No sé si us podeu sentir una a l'altra i saludar-vos a veure com ha anat l'experiència, després de les baixades del dia d'ahir. I clar, en sents o no? Ja està sentim per la ràdio, per internet. Escolta, Oriol, el Carles, em diu que ha tornat a Galícia, però que s'està recuperant bé. Tu com portes la recuperació? Bé, home, el pilote és molt més senzill, el pilote és més cansament i mental, que no tan com ell la cames, que és agullat. És cansat, perquè l'atenció que tens durant els 50-50 i pocs segons que dura la cara de carrera, estàs amb l'adrenalina a tope, i això cansa, i és un esforç mental de concentració, però res que vegem els copilots, que són els que posen molta energia, i si no estan físicament a tope com està el Carles, és impossible aguantar bé i aguantar totes les curses. Hi ha hagut preparació, Carles, i hi ha hagut durant setmanes anteriors, per què Galícia te n'has anat a córrer? M'has fet alguna preparació específica? Òbviament, si no et prepares guanyar la cursa de càrrec és complicat. Primer, que soc una persona que m'agrada molt l'esport, i durant tot l'any estic fent l'esport. Òbviament, quan arriba la data dels càrrecs, vas a córrer una miqueta més, prepares sprints, una d'exercicions de potència, però he de reconèixer que en aquest mes d'octubre i novembre no vaig fer res, vaig agafar vacances a la feina, me'n vaig anar fora... Ah, sí, eh? Molt bé, molt bé, molt bé. Jo ets aquí que em vaig sorprendre, quan ens estàvem nosaltres prevats per tirar sempre veia el Carles amb un llavall estirant, escalfant, com el que més, eh? Et vaig veure molt, molt bé, físicament. Bueno, són els nervis, perquè no em puc estar parat. Tinc ganes de començar a baixar, baixar, baixar, puc estar parat i estar tota l'estona escalfant, estirant. A més, un any em vaig fer mal per no escalfar bé, i no tenia ganes, i en aquest any hi ha molt de fred, i no tenia ganes de fer-me mal i no pudecava la cursa. Oriol, escolta, nosaltres aquí el juguem a casa, el nostre programa ens hem tirat amb car, vull dir, el Jordi i jo era amb el car número 18, amb prou feines vam tenir sort amb arribar a baix, ja que t'ho podem dir, hem d'acabar de saber quin és el truc que, al final, el que corre de corre molt, però Oriol, el que condueix ha de saber tots els trucs de dintre del circuit, quins són els trucs per agafar la primera curva, com tu has fet per aportar els cars enganxats darrere i no posar-te nerviós. Home, el que condueix té molt de mèrit i quines són les teves petites que pots explicar aquí en directe per baixar en aquesta baixada. T'ho explico, malament, perquè em fotran el número 1, això no pot ser, tampoc. No, amb broma de pare, cada any, depèn del tipus de car que et tiris, és el mateix a un car que a un altre, no és el mateix un pilot que pesa 70 quilos com que em pesa 50, una pesa 80, una pesa 100, tampoc no és el mateix que el pilot, que el copilot, que tingui un pes o un altre, és a dir, cadascú té els seus truquets, i tampoc, a més a més, no és el mateix que les carreres i menja categories màsters perquè les curdes estan molt cares les curdes. Com va anar la final, exactament, i quin va ser la clau de l'èxit? La veritat és que la final, tant el Joan i el Toni, que tenien el número 1 de l'any passat i de farà, i els consequtius van fer una bona sortida, nosaltres els hi vam aguantar, vam seguir guanyant els terrenys, amb el qual, quan el que va davant teu no li pots guanyar a la recta, doncs estàs per a la curva, ja ens hi dins d'una mica de sort, ens vam enganxar amb ells darrere, ens vam acostar al màxim que podíem intentar guanyar els dins, però la veritat és que vam fer una primera curva perfecta, tampoc ni vam poder contactar amb ells, ni vam poder agafar el dins d'interior, ens vam posar a la segona recta, ens vam anar a algun mètre a la segona recta, i a la segona vam tenir un petit fallo, i vam poder passar-los per l'interior, quan van tocar palla, i de forma bastant bèstia, tenia una acusió bastant forta. De fet van caure fins i tot els dos? Sí, van caure, vam voler calcar, no hauríem de fer anar moltíssim i redirigir, hem de tenir la sort de poder-lo salvar, perquè el que vas tu tampoc pots controlar el car, fins i tot no pots fer meravelles, i al carros, fins i tot el copilòp va passar el tai, i també va dirigir una miqueta per poder-los esquivar, i vam tocar el car i vam sortir. Les curvas són dos curvas, bàsicament, i ha de fer dues curves perfectes, i en aquest cas vam tenir la sort de que ells tenien un petit error i vam poder-lo aprofitar. Són dues curves, però els segons són eterns, les curves, i el que passa amb dues curves, també ho podem explicar, que el que passen aquelles curves es pot dilatar, per fer una pel·lícula sencera. El Jonas, que estava... anaves amb la moto davant de tot, Jonas, vull dir, que d'hauries de veure l'accident o el pinyo que vam tenir el Toni i el Joan, a primera vista, com pots explicar aquesta curva de màster? Aquesta curva i aquesta final de màsters? Jo anava darrere, i hi havia dos motos, com sempre hi ha totes les finals, i per darrere hi anava darrere, i per tant ja vaig veure... vaig veure que passava alguna cosa, que havia hagut algun accident, i vaig veure el car del Toni Covell, el Joan Barrera, amb els dos mig fora del car, perquè haurien d'haver estat, a partir de la col·lisió, haurien mig sortit del car, i el vostre car, Oriol i Carles, ja estava gairebé creuant la meta. A mi això que heu dit de veure qui té una mica més de culpa o de gràcia per muntar el car, jo sempre he pensat que és 33,3 de cada persona, comptant el car també, 33,3 del pilot, 33,3 del copilot, i 33,3 del car. M'agrada molt aquesta estadística. I la categoria de màsters, que és la que més exigent de tot, com ve deia, has de fer-ho tot, tot superperfecte, perquè el car del Toni Covell i el Joan Barrera, que a la primera curva anaven primers, s'ha de dir que tenen el circuit molt ben apamat, i és difícil superar-los. I, Dani, tu estaves a la línia de meta. Correcte. Clar, el Dani és a l'éspiger dels cars de cuixinets, quan veus que arriben el Carles i l'Oriol, no sé, tu com ho vas veure aquesta final, tu vas arribar a veure la col·lisió, o ja veus el Carles i l'Oriol arribant als primers, i dius, ja tenim campions de màsters. Va ser la última col·lisió, veritat, aquella que va veritat. Doncs sincerament em vaig centrar en segreu per a vosaltres, guanyadors, em vaig centrar molt en el problema, perquè va ser tan general i tan... va semblar tan jaleu i tan... que en els motos el just ja pujava de baix, perquè ja havien sentit, les ambulàncies també pujaven, i va ser tan... més que les ambulàncies, els de la creu roja van pujar i tot, va ser un... Sí, molt i menys important. General, que no em vaig fixar amb els guanyadors després, gràcies a Déu, amb la taula del cantó, me les van anar passant les clasificatòries dels màsters, però no vaig tenir oportunitat, perquè va ser molt caòtic. Aquesta... perdoneu, aquesta última que he hagut. El Dani que s'ha quedat sense ve, te l'has deixat allà. Encara la podem recollir, no? Si anem allà davant del milenari, et veurem la teva veu allà al terra. Passo d'anar allà, ja la recolliré d'aquí. Carles, escolta'm, i tu, la teva final, l'Oriol ens l'ha explicat una mica des de... ha segut, des del seguint del car, tu com la vas veure, perquè sí que és veritat que la segona curva, el Joan i el Toni, se'n van al terra. Vosaltres estem molt apuntant, bé, d'anar al terra. Sí, la veritat és que la cursa va ser del com a l'explicar l'Oriol. La meva intenció sempre era la sortida, intentar superar la sortida del Joan i del Toni, però va ser impossible perquè surten molt bé, que des d'aquí, des de Galícia, vull felicitar. Primer, la seva exportivitat, perquè ens vam felicitar només arribar a baix, després de l'accident i tot. I després, la segona curva, jo patia pel Toni, perquè el vaig veure allà a terra i nosaltres era impossible esquivar-lo. Jo vaig intentar sortir del car per frenar-lo, perquè quan surts al car a córrer sempre frenes una miqueta, intentar redirigir-lo per esquivar-lo, i ell va estar molt àgil, va saltar cap a la palla, i bé, per fi podem poder passar-los bé i cap problema. Però va ser una final molt tensa. Primer, a la final d'accident va haver-hi un accident, van sortir les ambulàncies, va sortir tot. No l'estàvem en la sortida amb molts nervis, perquè ja vols baixar, baixar, baixar, però sense les ambulàncies no pots iniciar la baixada. Jo era molt nerviós, la veritat. Quan vaig arribar a baix i vaig acabar, ja vaig veure que vaig ser primer, o sigui, em va sortir tota l'adrenalina que portava la comuna de sobre, i vaig explotar. Clar, aquell moment, quan és el moment que t'adones que ets primer, perquè fins i tot... Després de passar-los, quan vaig veure allà que... Després de passar-los. Exacte. Vam tenir el... Bon, vam menjar la palla, van sortir volant, i el vam poder esquivar nosaltres, i vam continuar ja sols cap a la meta, en aquell moment ja sabia que havíem guanyat, perquè els altres van anar bastant enrere. Carles, hem vist... Hem revisat el teu Twitter personal, i hem vist un... un tweet que ens hem extrañat, el Marc i jo, perquè posa... Primer any, estrany, ja tenim tot preparat per demà. Només falta d'ursal, increïble. Però això és de l'any passat. Aquest és el de l'any passat, no? Aquest tweet és de l'any passat, sí. Ah, vale, vale. Era l'any perquè venies de Galícia, també. Sí, venia de Galícia, també, correcte. Si portes dos anys venim des de Galícia. Exacte. Sí, sí. La feina la tinc aquí, i mira. Sembla que per aquest cap de setmana, els cals em demano festa. Estiguen estigui, però aquell cap de setmana sempre em demano lliure. Això és un bon senjustec. Això és un bon senjustec, trobo jo. Respectar les tradicions, jo també ho veia estar repetint durant tot el cap de setmana, que a mi sempre m'ha agradat senjust, i m'ha agradat molt les tradicions, i jo, de debò, que et felicito, perquè això crec que només és mèrit d'una persona, d'una persona que estigui amb el seu poble. Exacte. Vaig estar vivint a Londres. Per tant, aplaudiments pel Carles i l'Oriol per la victòria, i al Carles... Escolta, Oriol, tu li has pagat una part del viatge, o no? O sigui, l'avió va finançar entre els dos, o com va? Això, com que s'hi dedica amb el tema dels avions, ja s'ho finança ell. Més una puna amb el tema que té els genals, el 3 de 3%, que m'ha fet molta gràcia. T'ha agradat, no? El pilot i el car, que està molt bé. Des d'aquí també em dona les gràcies al cap de mecànics que tenim, perquè tant ell és una gran part del mèrit, que és mon pare, que des que tenim jo 8 anys i el Carles, que en tenia 10, com m'ha començat, si no aquí vols-ho, han estat sempre no ajudant, sinó fent la majoria de feina del car, i donant-nos una part de suport tècnic, tàctic, moral, de tot, es va apassionat dels cars, si tu reconegués el que hi estic, per tant, que és el meu pare, el Ramon Maril, i que ell sempre l'encanta dels cars, veus que millorar coses, que ser els pesos, els prens, la direcció, i és tant mal a l'home que nosaltres el tema, i si no fos per ell, possiblement, no s'hi estrirem tirant, no s'hi estrirem tirant amb un car que no seria ni la meitat del que aquest, i jo m'ha menys ni aconseguit. Un aplaudiment, per tant, pel senyor Marín, artífacs del car guanyador d'aquesta cursa de màsters, en aquest any 2013, el Carles i l'Oriol, la veritat, Carles Oriol, moltes gràcies. Carles, des de Galícia, moltíssimes gràcies. Oriol, gràcies a tu, gràcies també al teu pare, que ens has descobert darrere de cada car, sempre hi ha un gran ingenier, n'hem descobert poc a poc, sempre hi ha l'Adrián Niui de cada car, i en aquest cas és el Ramon Marín, i per tant també felicitacions per ell. Jo tenia un dubte, perquè volia saber si és el mateix car d'aquells 8 o 10 anys, o l'heu renovat. No, no. No, és diferent, val. Em quedo més tranquil. Han anat millorant, han anat millorant. Exacte, sempre s'ha d'anar evolucionant, i amb això el Ramon sempre s'hi posa, i sempre troba alguna cosa a millorar, a retocar... Carles, i de cara a l'encabé, em escolta, amb 3 anys... 3 anys amb el afici, no diuen? O 3 anys seguit? Victòria segura 3 anys, la quarta és impossible, no? Bueno, la Victòria segura 3 anys, no ho sé, però el que guanya 3 anys seguit, un quart li costa molt, es veu. És el vostre objectiu? El objectiu, si més no guanya una, ni de manya any. Doncs ho esperem l'encabé, i ho ireu al número 1, no? Sí, tant. Amb molt d'orgull? Sí, amb molta feina que portem a Arradera, també. Moltes ganes. Doncs felicitats moltes. Però haurien de fer dues curses. Una a la tardor i una a la primavera. Sí, jo també estic de cura. Jonas, què dius? Jo dic que ja tenim prou feina per fer-ne una. Però és que he d'acord amb ell, perquè des d'allà es piquen. Vosaltres perquè estàvem moviment, però nosaltres que estàvem allà sentats parlant tot el racó. Passava fred, passava fred. Sí, gràcies a Déu, el dia de la cursa m'he portat una estufeta, i veia estar de màgara vella. Però el dia de les crones veia estar palat de fred, palat. Sí, bueno, és una qüestió polèmica, de les dades de la cursa. Ja va ser en tradició, que és el novembre, i ara no hi ha res segur, però hi ha rumors, que igual la Molins de Rey reprenen aquestes curses de càrrecs que es feien a finals de primavera. Ens donaran una bona notícia. No hi ha res segur, però hi ha rumors. Home, però és bona, és bona. Rumore, rumore, rumore, i aquí... Molt bé, mercat o de càrrecs al poble avall. Doncs a veure, a veure. Doncs Carles i... Més a prop de casa, a mi. Per què, Oriol, d'on ets tu? Els de Molins, ara mateix. Sí, que ho tindràs aquí. Aquí costa la casa, perfecte. Per tant, la baixada, si aquí de Sant Joan la coneixem, aquí a Molins ja corraràs amb vantatges, i això ja es confirma. A Molins ja hem corrat els altres anys que van fer la cursa, i nosaltres hem de estar corrent, també. Amb el Carlos ja hem corrat un any. Doncs, Carles i Oriol, moltes felicitats, normalment, i que disfruteu molt d'aquesta victòria, que us la mereixeu, i gràcies per atendre la trucada del jugador a casa. Merci a vosaltres. Gràcies, Marc. Us acomiadem, com toca, eh? Us acomiadem amb l'himne de campions. Bona nit. Bona nit, que vagi bé. Bona nit, Ori. Bona nit, Carlos. Retornant a el Dani, això del fred, la gent que estava sentada i quieta, a l'Aitor, que vas veure tota la cursa, feia fred, eh, Aitor? Sí, sí, la veritat és que, sobretot, al cap de l'1 a 2, ja ha començat una mica més el fred, i, bueno, això, i no m'imagino, ja els que començaven a anar a les noves del matí, el fred, i m'ho voto com vol corroborar l'espíquer, però, d'una idea. Aitor, fem un repàs, ara, de tots els campions, ara hem parlat amb el... hem parlat amb el Carles i amb l'Oriol, campions de la categoria Masters, que podem dir, Jonas, amb el teu permís, els millors corredors del cap de setmana Sant Just són aquests, no? És a dir, els millors podem dir, no? A part de nosaltres. Són els que els els dona, com més... Ja s'explica que el bon vin, no? A mi, a més, és la categoria que reina, és la més dificultat. És la MotoGP, millor són tots, els que seria la Champions League dels cars són els Masters. Doncs ara hem parlat amb el vigent campió de la Champions, com diu el Jonas, anem a visitar, ara, amb l'Aitor, qui van ser els campions de cada una de les... de les categories. Per quan vulguis, campions dels cars de cuixinet aquest any. Doncs començarem per la categoria de la Vins, on va guanyar el car 611, conduit per Sergi Cano i Adrià Núveda, a la categoria infantil... Sergi Cano i Adrià Núveda, li donem l'aplaudiment pertinent... M'ha rescut, m'ha rescut. Amb aquesta gent que ha vingut avui a veure't jugant a casa. A la Vins, no? A Aitor són aquests? A la Vins, correcte. Quants anys estem parlant, Jonas, això? 10 anys, no? A la Vins? 9, 10 anys? Diria que fins als 12 anys. Ara us ho miro, que tinc per aquí. Mira, els a la Vins són de 8 a 12 anys. De 8 a 12. Per tant, el VdA i, hem dit, Aitor... Sergi Cano i Adrià Núveda. Sergi Cano i Adrià Núveda, els primers campions d'aquest cap de setmana. Seguim. Doncs seguim per la categoria infantils, en què van guanyar Carlos Borrejo i Manel Borrejo, que portaven al car 503. Perdó, perdó, aquí hi va haver un malentès. Borrajo, que a mi ja em van venir a fer la... Borrajo, borrajo, borrajo. Borrajo. Un dilema al cap de setmana. Són germans, no? Borrajo Brothers, no? Campions dels infantils. Campions dels infantils, també aquest aplaudiment per ells. Borrajo Brothers, que hem de dir, sona que el seu pare deu ser d'artifacs. No en tinc ni deu, desconec totalment. Seguríssim. Ues, ues. Ues, no? Ho pots comprar. El mànager, el mànager. Sembla que són responsables d'uns quants cars, construeixen uns quants cars que participen a la cursa, i un d'ells és aquest. El millor, segurament, no? El millor per els fills. El millor per els germans. Borrajo, campió d'infantils. El següent són els cadets. Categoria cadet, va guanyar el car 402. La parella Jan Betta i Albert Maestre. Un aplaudiment també per el Jan i l'Albert, aquests cadets que... Hem pogut veure la final de fet. La final està penjat al YouTube. Em sembla que és des de la GoPro, del que va quedar a quart, i es pot veure fins i tot la sortida en aquesta categoria cadet. He de dir que després de la primera curva, el car aquest que queda a quart, no es veu el guanyador. Ja ha arribat a la següent curva. Una pala. Vull dir que el Jan i el... Com es diu? Jan Betta i Albert Maestre. Jan i Albert. Tot i ser dels cadets ja porten uns quants anys. Porten anys, Jordi, i el car aquest, que si no m'ho equivoco, és el Ferrari, el vermell. S'ha deixat veure en diverses ocasions, i ho fan força bé. Preparin els màsters, que arriben. Hi ha futur, hi ha futur. Si no recordo malament, aquest car ja el portava al germà gran de l'Albert. Ja fa anys, aquest car ha donat diverses voltes, i ja el coneix tot Sant Josep, el car vermell, és la Ferrari. Seguim al següent son, els juniors. Això mateix. A la categoria junior va guanyar el Car 110, conduït per Sergi Bonet, i Gerard Busquets. Sergi Bonet i Gerard Busquets. Gerard Busquets. Encara vindran i també reclamaran. Sergi, Sergi, Gerard Busquets. Esperem que no, perquè... Si tinguessis que aguanta el que ve, aguanta allò. Ara anirem amb tu, Dani. Volem saber tots els llibres de reclamacions que et van demanar. T'esbalaré els secrets dels cals de cuixinets. Què va passar darrere dels altaveus? Ja em mira estrany el Junès. Gerard Busquets. Ho desconec. És de la família del Jan. És del German Petit. No sabem. Gerard Busquets. German Petit segur que no. German Petit potser és cosí del Jan, que va quedar segons. Segons la MasterCept. El Jan Busquets i el seu company, que l'ha impassat va quedar tercers. Exacte. En aquest any han pujat un esgrau del podi. Com els coneixes? Aquests eren els que corrien al meu costat. Jo sempre quedava últim. Però bé, som vells amics. Hem de dir que el nostre car número 18, el car de la ràdio, té el car anat d'un car que va construir l'Adrià Sandoval poder ara fa 12 anys. I quan vam començar a tirar-nos, l'Adrià ens va sediar a mi i amb qui ens tiràvem ara fa uns 7 o 8 anys, el car anat i ens el va sedir i encara manté una petita estructura. I sempre que el veu passar, l'Adrià diu, aquest car el vaig construir jo, i jo, car no, no t'atribueixis als mèrits, el car anat, ens va sedir. Però que l'Adrià porta també anys tirant-se, i amb el car 18 també tenia una mica... va posar també de la seva part. Doncs amb els junyors, Busquets i... hem dit que la meva memòria és brutal. Sergi Humet i Gerard Busquets. Doncs d'aquest aplaudiment, també parells, aquesta gent que ha vingut aquí del Jovem a casa aplaudint els guanyadors, molt bé, molt com m'agrada que aplaudiu. I els següents, qui són? Senyors, no? Ah, no, mixtes, mixtes, veterans i fèmines ens queden. Doncs si ho sembla bé, comencem per les mixtes. Som-hi. La parella formada per Lídia Gallego i Antoni Gallego, que són 705. Germans, també, deuen ser. Que pinta. I també el Toni Gallego, un corredor de fa molt de temps, de la meva edat. També estirava amb el Sergi Stitz, que aquest any està lesionat i ha optat per tirar-se amb la seva germana. Ho han fet molt bé, també. Home, campions, no està gens malament en aquesta categoria de mixtes. Som-hi, Aitor. Doncs ara anem per les fèmines, el que n'anarà del Marc. No és tonto, no. Les vam convidar a jugar a la casa del Dilluns i no hem vingut, eh, Jonas. Després ho farem bé, però se'ns va encaixar públicament per Facebook, les dones de l'organització i les vam convidar avui. Les vam convidar avui i no hem decidit venir. Rescamó, rescamó, tenen. Ho haurem de solucionar fora de la ràdio, això. Vinga, les fèmines, Aitor. La categoria de fèmines va guanyar el cartre 105, conduït per el Gassimón i Irene López. Molt bé, molt bé. Semana que ve, entrevista, ja et juguem a casa, en directe. Intentarem gestionar-ho, això, amb el Jonas. Ui, ui, ui, ara no em mira malament a mi. Et mira malament a tot. Ens queden els veterans. Aitor, va. Veterans. Veterans i... Senyors i almas. Doncs, si ho sembla bé, seguim pels màsters com els que hem sentit al principal programa, Oriol Martín i Carles López, el cart número 15. Amb el Carles Benin des de Galícia i Oriol Marín i Ramon Marín al mecànic d'aquest cart guanyador. Seguim amb els veterans. Aitor. Doncs, a la grauria de veterans, va guanyar el cart 201, conduït per Alejandro Villesques i Àlex Portes. Aquests, em sembla, que ja porten uns anyets, eh, també? No? Pot ser, Jonas, em sonen... a l'Àlex Villesques, que ja porta... Em sembla que cadet ja va guanyar, si no m'equivoco. Ara no posaríem el foc, de quantes vegades ha guanyat, però són noms que sonen i són en lloc que normalment estic gestionant les dades dels corredors per tot plegat de la cursa. Són dos noms que sempre van junts, em sembla. I, finalment, la que ens vam clasificar a nosaltres, que va ser la de Senyors, on ens vam quedar fora, Jordi, què va passar, a les semifinals? Vam pecar de novells, va ser un error de novell per part meva, eh. Va ser... Jo ja l'he corregut més. Vaig obrir massa, i a l'interior me la van agafar com un novell que sóc, però això va haver pres de cara a l'any 20. Però s'ha de dir que a cada cop que començàvem a... a la línia de metes, a la línia de metes, els donaves confiaven a nosaltres. Ens haig d'acabar el punt. Estava aquí, estava aquí. Estava claríssim, però jo us vaig veure molt bé. Per ser el primer any que corríeu junts, veu acabar primers... Sí, sí. Un sortir primers, però... Aquella cursa vam acabar segons. I la que vam sortir segons, a la de les semifinals, la primera curva, vam sortir a la segona recta. La segona recta, en tercer, és molt allà amb l'Adrià Uriols, i l'Adrià Uriols a la segona curva, es va estampar directament, i nosaltres, de res de seu, hi ha el Quàri el 5 que anaven, potser a dos o tres segons van passar, però tranquil·lament ja es van clasificar. I jo crec que a la final de senyors va ser l'acabat a tenir més problemes, es va anar a veure... Exacte, va ser el Marc Padrosa, es va fer mal i el seu company. Correcte, es va haver un accident bastant complicat en aquell moment, vam haver de baixar amb volància, va sortir la creu roja, la camilla, i tot plegat, hem pogut contactar amb ells i no ha sigut res greu, simplement unes contusions, avui deu estar baldat, el pobre corredor, però no hi havia cap... símptome, cap... No li havia passat res greu, vaja. Doncs va ser una mica exagerant, com el van treure de la pista, trobo jo, amb el collerí i tot. Totes les precaucions són poques en aquell moment, quan no saps què passa. Jo l'he passat clar. I què recuperi bé? Tu trobes que... Perdó, eh, que m'has tragui el paper, però a mi em pica la curiositat, tu trobes que aquest noi es tornarà a apuntar l'any 20? Perquè no, perquè no. Jo crec que sí, hi ha molts corredors d'aquests típics, m'agradaria sentir si el Toni Covell, jo el Joan Barrera que eren els màsters que havien guanyat tres vegades seguides l'any passat, no han tingut una bona patacada en algun dels anys i han tornat i tornat, i tornat, i tornat a terrassa. És a dir, que aquestes coses no preocupen gaire, els corredors que ho porten a la sang i s'enjustem de tota la vida. I ara, jo, tranquil, jo també estava bastant... tenia bastant de por de tirar-me, però ara he vist que... que és bastant... bastant segur, eh? Ser pilot és millor que ser copilot, eh, realment? Sí, sí. I això ho va veure el Marc de la primera lina, perquè es va fer una miqueta amb els genolls. Sembla, diguem, els guanyadors dels Senors. El guanyador de la categoria Senors va ser el Car 26, conduït per Guillem Monteveros i David Ventura. Els nostres amics que va vindre aquí el Guillem Monteveros va prometre que guanyaria... el guanyador donaria a Xuxi, eh, van dir... van inventar... a convidar a Xuxi, va ser així, o no? Sí, bueno, de fet, aquest pacte amb el Departament de Publicitat de l'Organització, que, si no recordo malament, hi ha un sopar pel... Maki, com es diu l'empresa. El telemaki per tots els guanyadors de totes les categories, una cosa així. Bé, el seu no se l'hauran de pagar. Bueno, espera, espera, farem una cosa. Els hi pregunten directament a ells perquè tenim el David Ventura, l'altre banda del telèfon campió de la categoria Senyors. David, què tal? Bona nit. Està funcionant molt bé el tema del telèfon. Avui, David... El David em diu dos minuts que entro a l'entrenum. Jo crec que ja... Ha entrat abans d'hora, eh? Abans d'hora ha entrat el David. David també és un clàssic, dels cars de cuixiner, del David Ventura. Sempre... Jo, com que em tirava, sempre em va veure ell i sempre m'havia animat a dir va, tira, et diens, et passaràs molt bé. I què t'has semblat? Personalment, opinió personal. Personalment m'ha encantat, però de veritat, eh? Si no n'has teniat totes amb mi, eh? Però ara, li he d'avui just avui, m'ha dit, ostres, m'ha dit que ojalà fos una altra vegada el cap de setmana següent, perquè tinc unes ganes, em vaig quedar amb ganes de més. No sé, m'agrada tant. És el que em veu dir vosaltres, ja m'ho heu advertit, que m'agradaria i segur li vaig dir també, que cada any vull tirar-me i vull guanyar, eh? Perquè ara he facat... No vull guanyar, vull guanyar. Perquè a la cursa que es va fer amb el Marc, que va ser a quarts, ens vam sortir... No, vam sortir quarts, sí, vam sortir quarts, i a la segona curva ens vam posar un moment segons i vaig dir, ostres, i aquí tenim possibilitats. Sí, és que, de fet, està bé que hi hagi dissabte, diu menja, que dissabte es recullin els temps, els conometratges, i el diumenge sigui de la cursa. A tota manera sí que és cert que tota la feinada que comporta el dissabte, reunir tants crons i tants temps i intenta exactitud allà, buscant la centècima de segons, perquè després el diumenge surtis a la primera graella, a la primera graella pot canviar tot i després el transcurso de les curses poden canviar per complet i totes les graelles i aquella centècima de segons amb un i avall, que entre quarts es discuteixen per veure qui és el primer, qui és el segon, qui és el tercer, se'n pot anar a Norris i pot canviar el panorama completament. També us voliem felicitar l'organització. Bé, doncs, jo deia abans que m'has preguntat a veure quina és la valoració de l'organització d'aquesta edició, de dir que ahir fent una petita valoració quan s'havia acabat de recullir i tot, hem de reconèixer que no és l'edició que ens ha sortit més ben muntada, més ben organitzada, més ben lluïda. I això té part de la culpa l'inconvenient, l'inconvenient meteorològic, no? A la vè sospès el cap de setmana anterior i teníem tanta gent voluntària lligada ja, que es reservava aquell cap de setmana per venir a ajudar-nos. Aquests serveis, també una mica dependents de publicitats, en part, va ser una llàstima que els corredors no puguessin gaudir. Però més, tot el personal de l'organització que ens va ajudar i tenien aquell cap de setmana reservat de jornar una setmana més tard després no s'ho van poder muntar i nosaltres, com a organitzador, ens vam trobar diverses dificultats, però una d'aquestes va ser la manca, potser, d'afectius d'organització. Volia recordar que fa unes setmanes aquí, als Gunits de Sant Justa, a la penya del Morro, vam fer una entrevista també amb el Jonas i bé, doncs, recordem que el Jordi estava molt afectat perquè hi havia previsió de pluja per aquell cap de setmana i jo me'n recordo que en aquell moment es va enfadar, no el vaig veure mai tan preocupat i tan trist per una cosa d'aquestes perquè fins i tot el gestos que feies d'aquí la que vinc així va dir que és una llàstima, perquè es veia que ell li agradava això, bueno, el pare em segreu per ell, però bueno, mira, m'ha tocat una mica, tampoc està malament, no? I també volia fer una mica de... Un aplaudiment, per a què t'expliquen? Volia fer una mica de de Jonas, per dir-ho com era millor. Perquè us estic sentint, ara diré, curbes, curbes, curbes i m'ha estat al·ladrant al cap, és curbes, no curbes, són curbes. O Revolts, més aviat. O Revolts, o Revolts. Ens ho apuntem, això. Jo crec que les hem fet malament perquè no... Doncs això m'ha passat tot el cap de setmana a mi. Mira... Així es poseu a la meva família. Doncs... Moltes gràcies a tots per... per assistir aquí i parlar dels cars i... Mancada, això que deies que no ha sigut la millor organització. Felicitats, jo valent, perquè és una feinada... Sí, això sí que ho té. Feinada, brutal. I Dani, també. Jo sincerament no trobava que fos tan complicat trobar tremes, doncs, per parlar. Fins i tot el diumenge em va dir que ell hi havia un liu amb la pila del carrer Freixes 92. No piqueu el carrer Freixes 92 perquè diria que no existeix, tampoc. I tampoc pregunto per una pila perquè m'ho vaig inventar tot. Però això sí, tenia aquelles llalles que es van riure. Es van riure... S'ho van passar molt bé, no? S'ho van passar molt bé, quan vaig treure aquest tema de la pila. De veritat és que la gent del públic de davant van riure molt. Doncs per fer-ne també la gràcia aquesta de que el públic també compta, no? Que també... I també la gola que ella la tenia destrossada una mica per tapar els temes. Vaig dir, és que vaig estar a festa amb aquesta dona, no sé què, i deia una de la ranglera del davant. Ai, que ja vas amb les joves i dic si joves és on 60 anys. Això va netes. Fins i tot una mica de problemes. Jo volia convidar a tota la gent que ens està escoltant, que els hi deuen els cars, que s'ha quedat amb ganes de més, que vinguin aquest dissabte al casal de joves a les 6 de la tarda, que és on es farà l'entrega de premis i passarem al vídeo oficial que han gravat la cursa de cars, els cronometratges i tot plegat, que us ho passarem molt bé, que repartim els premis, que hi ha alguna sorpresa a més i que vingueu a les 6 de la tarda al casal de joves, que fem una mica d'ambient de cars i de poble, que ens ho maleixem i ens agrada molt. Ara, en aquest últim quart d'hora, que ja la tenim aquí a l'estudiant nosaltres, què tal, Maria, bona nit. Bona nit, una mica angustipada. Hola, bona nit, Maria. Com tots, Maria, Maria. No, però és que els deures no els he pogut fer bé. No us has pogut fer bé els deures? No, no he pogut fer bé els deures, perquè no vaig mirar gaire la tele, tampoc, que hi haguessin gaire diaris, hauria de ser al revés, avui us hauria de preguntar com va quedar el Barça al dissabte. No et preocupis, ara t'informarem de tot, recordem. Sí, sí. Sempre fem aquest últim quart d'hora, cada dos dilluns parlem amb la Maria, la mirada futbolística amb la Maria Quintana, que sempre aprenem moltes coses, sempre aprenem moltes coses, però, Maria, abans de que marxin l'Aitor, en Dani i en Junàs, vas veure els cars i va ser-hi. No, pateixo, pateixo, no hi vaig. No hi va, pateixes. No, hi vien molt, perquè és clar, era l'època que baixaven, jo no dic tirar, sinó baixar, que això és el primer que s'havia dit. Després els meus joves van regejar com això de l'amputxar, que no és empènyer, però bé, és això. Així m'agrada que els corregis. No, però no és tirar, és baixar, però hi vien moltíssim, moltíssim, des dels primers emocionants i patint i veient com acaben i com aquella adrenalina va pujant el 100% de la gent i baixaven els amics de les meves filles, i és clar, això. I, a més, dir una cosa, el meu marit, el Josep Maria Domingo, juntament amb el Lluís Ramban, crec que era pels anys, finals de 70, començament dels 80, ara no podia exactament fer una pel·lícula dels cars que van passar, la tenia, perquè eren produccions verds, que feien totes les festes de tardor, moltes feien allò pel·lícula. Era pel·lícula, no era ni DVD, ni aquestes coses. Una pel·lícula dels cars que encara tinc imatges, jo, i això si li demaneu el Lluís Ramban, Josep Maria Domingo, i si la poguéssim veure, va en la pena, perquè entre aquell hi posava la música i hi posava tot, ja no sé si era... Vàngeles, pincloi, d'allò, però amb càmera lenta, agafant... Els corredors, a més, era un dia que plovia. Va ser sensacional les coses més maques que va fer produccions verds. Si la voleu recuperar, preveu-li el Lluís Ramban, perquè us en donareu compte que era una cosa que la gent de Sant Lluís l'ha viscut sempre amb molta força i amb molta emoció. Ara hi ha un sorteig de fet, ara que parlaves de produccions i imatges, d'aquest sorteig de l'Instagram amb aquestes noves xarxes socials de fotografies. No sé si tenim ja Jonas Guanyador de fotografies, perquè clar, no sé quants anys hauria de fer d'aquest vídeo, però abans fer un vídeo, fer alguna cosa d'aquestes, era complicadíssim i ara em sembla que s'estan tenim vídeos, fotografies, per les xarxes socials de tot tipus i costarà donar un guanyador amb aquest concurs que s'ha obert, jo crec. Doncs sí, la veritat és que costarà donar un guanyador, l'organització i, més concretament, el jurat del concurs de fotos encara està d'aliberant, qui és el guanyador. S'ha acabat, el concurs ja no es poden entendre més fotografies. I, com deien les bases, acabava a les 12 de la nit, em veia la foto i recordem que el guanyador d'aquesta foto serà la portada del vídeo d'en Guany i tindrà un racó especial a la nostra web. I, com deies, hem demanat al públic assistent i corredors que tenien vídeos, sobretot, aquests vídeos que fan ara amb les càmeres GoPro, que se les posen al mateix cart i poden gravar-se amb moltes possibilitats que ens enviesin, que contactessin amb nosaltres a l'organització, al Club de Casc de Coixinets via Facebook, que intentarem incloure, sempre que puguem, perquè tenim una setmana per muntar aquest vídeo que passarem a l'entrega de premis, que si tenen imatges per passar-nos-la, que contactin amb nosaltres via Facebook i aviam si ho fem possible. I tant. Doncs ara sí, els despedim, moltes gràcies i molta sort a tots, Dani, felicitats per... Moltes gràcies a vosaltres, home, moltes gràcies. Moltes gràcies i per molt d'anys. Ja hi tornes. T'has estrenat ja el teu primer programa al Joc de Ma Casa. Moltes gràcies, bona nit. Bona nit. Continuem amb la Maria Quintana. Vull veure... Vull veure perquè... Estic dintre de la cabina, no? Jo sí, com que havia taula rodona, m'he posat d'esquena aquests nois ara estan... Sí, marxen. Ja marxen la gent de les Casc de Coixinets i ens quedem, el Jordi, jo i la Maria Quintana, perquè... Marc, digue'm quants goals vam fer, va. 4-0, què et sembla? I qui els va fer? Perquè jo els examino. Perquè jo, a fora de... després us preguntaré una altra cosa, perquè ens queden 8 minuts, no? Doncs bé, perquè cada vegada d'intromestari, aquí, eh? Sí, sí, tens raó, tens tota la raó. Sí, però jo no em costa dir que estic, que heu de tenir un respecte a l'edat, eh? Bueno, a què anava a dir? Qui els va fer els goals? Va marcar el Cesc i l'Iniesta de Penal. Tots dos de Penal? Sí, Cesc i l'Iniesta, els dos primers. Justos de Penal, justos. Penals clars, i després va marcar el Pedro i l'Alexis i Pedro en aquest ordre. Molt bé. L'Alexis, no sé si tu ets molt de l'Alexis o no. Sí, ja ho sé, que està castigat. Està castigat. I no pot jugar. Sí. A l'altre, que es va fer mal. I jo pregunto, perquè estic revolucionada, pregunto, per què hi ha d'haver partits amistosos amb unes seleccions que ens importen un pítol, eh? I fan que molts dels jugadors, perquè depèn de quins camps com estan, ens venen les llunats com el Valdés, el Xavi també, el Valdés i un altre, que també he vingut les llunats de no ser on. Per què s'han de fer amb la quantitat amb la barbaritat de partits que tenen oficials? Tenen la Champions, tenen la Lliga. Per què se'ls hi ha hagut de fer aquests amistosos que m'ho expliquin? I a més a més amb la Guinea, que no s'hi havia d'anar. I a més a més a Sud-Àfrica aquests viatges bestials amb unes setmanes pleníssimes. Què és això? Jo no ho entenc. Però Maria, pateixes o no? Ara no tenim, ni amb Valdés, ni amb Messi. No, ja ho sé tot això. En Xavi, piquetocat, ara demà contra l'Àgex jugant nanos de 17 i 18 anys del Barça B. Pateixes o no pateixes? Perquè clar, a mi això no m'agrada gaire. Ara una cosa que potser no vaig puntualitzar amb l'altra vegada. La Palmyra no en truca cada vegada que jugo el Barça. Ah, no? Només aquells de sang i feixa. O sigui, els que ens hi juguem, com per exemple, demà per ser, no? Però tenim la classificació en primers de grup. Un punt de por que és una cosa així, una mica d'estar per casa en aquest sentit. De no patir. Però vull dir, saps quan és aquell patiment profund? És quan la Palmyra en truca. I és clar, quan és el de la setmana, anem a dir, ja hi ha miro d'anar pulsant a veure si veig els resultats, i ja perquè és la lliga, i gràcies a Déu no hem de patir. Només em sap greu que hi hagin altres equips que no perdin. Que ho legin. Això em sap greu. Perquè no es complerta la meva felicitat. Em trobo llavors que sí que hem fet 4 goals, però a millor l'altre he fet 5. Si no hi he, m'entens? M'agrada molt l'altre, parlar de l'altre. I a més us volia dir una cosa. Què us va semblar l'americana del Messi? A mi no és de les que jo em posaria. No posaries, però jo vas trobar que amb un noi tan tímid ser capaç esclar que és en Peles. Això anava a dir, això anava a dir. És l'imatge de l'empresa. Dolce Gabbana. Sí, Dolce Gabbana, que és una empresa d'aquesta italiana. Jo parlo bastant italià i ara em pagaria els meus amics. I jo parlo el català. No ho faig gaire bé. Dolce Gabbana. Voleu que us digui una cosa? A mi em va agradar. Sí, perquè és un extrem. Un extrem en aquest noi, que és tan tímid. Per moltes Peles que et posin oiures que et posin a sobre, sortir amb aquella americana a un noi tan tímid no creguis, no és fàcil. Hi ha imatges de companys de l'equip rient una mica d'ell i tot. A mi em va agradar. Sí, senyor, perquè no. Que no tot ha de ser aquell de l'altre que m'ha anguminat. Sempre que fa aquells gestos de jo, jo, jo... La senyala només ha aviat. Els dits, els dits. Mireu-me a mi, que sóc qui em fa aquella cara de peix. Segurament que com que fa també slips i fa cara, de m'ho fa el Messi per això. Això és clar, se li perdona. I amb aquella nòvia tan guapa que em fa una mica de l'altre. Doncs mireu, què vol dir? El Messi va estar... Sí, senyor, perquè no ha de ser travit. Jove i ha de ser travit. Que t'han pagat, sí, però un altre pot ser pagant. M'hi aniria una altra cara. Li van donar la vota d'or per ser el jugador que va fer més gols la temporada passada. Però amb dues setmanes, amb un mes i mig i d'aquí dues setmanes, quan tornis a venir, la pilota d'or que potser se l'emporta l'anguminat de l'altre. Patirem, patirem, sí, perquè home, no sempre és que esclar... Portem quatre seguides, eh? Esclar, és una persona que hi ha dillegia que és el que té més premis individuals de tot dels temps com a futbolista. Deixem que l'altre també en guanyi una mica, no? Li deixem, no? Perquè es pugui comprar molta begumina i molta begumina i tot això. Va, va, pobreta. És veritat, és que ens els castiguen molt, és que hem d'entendre que la vida d'un futbolista professional és molt dura de lesions. Vull dir, han de tenir una forma física. I si tu vols jugar, jugar, jugar, però no estàs el 100% et tornes a ressentir. I ho hem d'entendre també. No tots, no són màquines, són persones. I doncs, mira, el valdés que tu havia de dir que un porter es fes pupa, no? Doncs mira, el valdés es va fer pupa. Potser és el Carme, que com que ens deixa ara l'ha volgut lesionar. Perquè ens deixem el cul a l'aire i jo no estic gaire content amb ell. Però oi que a vegades hi ha gent que té por del pinto, que no sigui prou bo. Vosaltres teniu sou de Marveré, tots d'aquests. Jo sí. Jo me'n recordo com veig l'Aerocitis, la seva dona, l'Angi, no? Sí, l'Angi. Vull dir, qui aposa tots les pelmes i sants? Diu que pateix tant que no pot, no? Jo què vols que et digui? No et fa patir el pinto? No, perquè no ho veig. És que crea una mica de inseguretat. Sí, sí. Vi, vi, vi. Clar, acaba el partit i dius, quan han quedat 4-0 i dius, mira, el pinto ho fa bé. Home, quan té la pilota als peus, allò que en el Barça li agrada treure la de darrere, fa patir, fa patir, fa patir. Com que pateixo de tota manera, tant si és un com si és l'altre, pateixo igual. Penso que aquest xicot, és que sé que tothom pateix tant, però no he fet mai cap fracàs. Vull dir que no, les vegades que ell ha estat, te surt a portar-hi... Una copa del rei, que a València... Però de quan parlem? Fa 3 anys, 3 a 4 anys. M'ho faràs més gran, per això? 38 anys. Bueno, també sabiesa. És clar que davant no és agilitat. La sabiesa no vol dir agilitat, no? Però bé, com ho veieu, del demà, eh? Demà, sí, sí, demà juga el Barça contra l'Àgex. De copa a la història, un partit oficial del camp de l'Àgex, de l'Àmster de Marena. És un fet històric, perquè l'Àgex del Barça sempre s'ha emportat una bona relació. Sí, sí, això sí. Era raro, era estrany que no... Que no s'havien trobat mai. Demà ho sabreu, i a mi m'ho diran després, de què hem fet. És allò que us ho vaig deixar clar l'altre dia. Quan guanyem, emociono i tot això, i quan perdem, no passa res. Ja guanyarem un altre dia. No pot guanyar sempre, no? Això només és quan juguem amb aquell altre, que és quan em poso molt malalta, molt malalta. Però amb l'Àgex, doncs mira, si... És que és això, és que portem... que em es diu una ratxa, molt bona, i estem criticant cada dia el Barça, i la portem bona. És que aquest pobre senyor que ha vingut, el Tata, és que... El pobre se'n deu anar a dormir, deu dir, no ho entenc, aquí estan sonats. Un 50 o un any que sembla més gran, pobre senyor. Sí, és raó. Des d'aquí va arribar, ara sembla que hagi passat 4 anys. No, pobre, hem de plegar ja, no? Sí, ens queda un minutet, però jo volia proposar... D'aquí dues setmanes, quan tornis a venir, Maria, et prometem, primer de tot, començar a dos quarts, i jo heu de preguntar coses... I portar-te un aficionat del Madrid. No, no. I fer una mica de debat, i fer una mica de debat, a veure qui s'ha d'emportar la pilota de dos. Jo vols que t'ho diguin, sembla que no hi entrarem, això. No? Ja li regales, no? No, i a més hi ha una cosa, els fets són els que porten, el teniu o no teniu, o què es pergola pels goals que on té... Sí, però també és pels títols. No té càrrec, no té càrrec. Doncs ja veurem, això. Sí, però què vols que... És que ell dirà que ell és el millor, també diré que el meu és el millor. Si tu el vols portar, porta-li l'època. Estarà encara amb contrari, però bé... Doncs busquarem un madridista... En trobaràs? Ja és això, ara tindrem feina, però... Tindrem feina, eh? Tenim un que el truquem sovint, i que, a part, imita el Maurinyo, l'ex-entrenador, que és molt madridista. T'ho podem portar, doncs. Porta-la a mi, obre't. Què hi farem? Tothom té un defecte, o altre? Sí o no? Clar, aquí n'hi ha més d'honor, perquè també hi ha altres que estan a dins de les gàbies, que també no sé per què són a dins de les gàbies, els pius, pius, però bé, no? Els pius, pius. Els periquitos, no? Ja ho he dit jo. Doncs, Maria, moltes gràcies. Gràcies per venir fins aquí, avui, i està... Exacte, exacte, exacte. Bé, a vosaltres sempre és un plaer estar aquí. Programa especial de Cards de Cocinat, Jordi. Anem molt bé, eh? Molt bé. Saps què passa, el fer-se gran, i et deixen dir-te que ja no els coneixes. Sí, perquè abans els coneixessis, tu et mira, ja ja no, però bé, és la vida. Exacte. Us esperem a tots vosaltres. La setmana que ve, a les 9, començarem un nou programa de Juguem a Casa, on us prometem que ho intentarem fer millor, però no us assegurem que sigui així. Bona nit a tothom, fins la setmana que ve. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit.
Juguem a Casa
El programa d'esport del poble. Esport base, futures estrelles del poble, estrelles consolidades i estrellades. Presentat per Adrià Vilà, Bruno Fortea, Rita Vilalta, Nil Solana i Bruna. Amb el suport de totes les entitats.