Molt bona nit d'aquest dilluns 16 d'abril són les 8 i 5 minuts, programa número 5 després de dues setmanes de PON que hem agafat aquí. Comencem de nou amb aquest programa número 5. Molt bona nit Jordi, molt bé. Molt bona nit Marc. Doncs molt bona nit a tothom, molt bona nit Sant Just, obrim les línies de contactes, sabeu que ens podeu seguir a través de la webcam que hi ha www.radiudasvern.com i a través d'aquí hi ha un chat que podrem parlar amb nosaltres i així podrem interactuar. Ara sí que és el moment que soni la sintonia Fede, és l'hora que a Radiudasvern un dilluns més juguem a casa. Una hora de programa aquí a Radiudasvern, Jordi, i amb moltes coses per endavant, quin menú tenim per avui? Programa per sí de coses, de temes molt importants. Comencem amb una entrevista en directe a Jordi Rubio, president del fútbol club Sant Just, però això no és tot. També escoltarem les declaracions de l'Adrià Calonja, un ex jugador de l'Atlètic Sant Just i actualment està jugant al fútbol Salas Sant Just i del seu pare, el Jordi Calonja, que fan unes declaracions, que van tenir un petit problema... En referència a la problemàtica, problemàtica o no problemàtica? Una cosa més del fútbol que passa aquí a Sant Just i vam poder parlar més aquest dissabte. El primer partit que va debutar l'Adrià. I també trucarem en directe a la Berta Riera, una amàlia de Sant Just, de 14 anys, que juga el que ha fet jovenir l'Espanyol femení. Una crac i després podrem parlar amb ella, perquè ella també ja ens ho explicarà, però jo i la setmana que ve podrem veure això. En l'ADN, jo crec que hi ha fútbol. I si no, hi ha fútbol o hi ha esport i això es transmet. I si no, ja ens ho dirà el Jordi Rubio, el president del fútbol club Sant Just, i en l'ADN hi ha fútbol i no hi ha fútbol. I abans de tot, informació detallada per anar per Sant Just, els nostres primers equips del poble, no us en podeu anar a dormir, Sant Just Tanks, sense saber que aquesta setmana... El primer equip de fútbol de Sant Just ha empatat a un davant el mercat Nou Magòria. I el segon equip del fútbol club Sant Just va perdre'm l'aurelament per dos a un al camp del Fons Santa Fatjó. L'Atlètic Sant Just guanyava còmodament el Miran Hospitalet, amb un contundent vuit a dos. I el primer equip del fútbol sala va rebre a domicili una dolorosa derrota important, perquè era un partit important contra les coses portiu futsal per tres a vuit. El segon equip del fútbol sala va derrotar a casa del Montbui per set a dos. I pel que fa al basquet, el club de Sant Just Masculi ha estat derrotat per cincuanta-cin, a setanta-nou contra l'esparraguera. El primer equip de basquet femení ha patit una derrota al camp del Namster per cincuanta-set, a cincuanta-un. I el que és Sant Just pateix una dura derrota per set a dos contra els Santelles. Això han estat tots els resultats d'aquesta jornada on podem destacar la victòria contundent de l'Atlètic Sant Just per vuit a dos, que s'ha agafat a aquesta segona plaça i intentarà jugar a la promoció. També he destacat la derrota del fútbol sala, que si guanyava aquest segon classificat, també entrava en la lluita per pujar a la categoria territorial. Perquè a dia d'avui tenim l'Atlètic, el fútbol sala i les noies del Boley amb una lluita per ascendir de categoria. I vull dir, a veure si continua aquesta lluita molt i molt important. I ara, quan són les vuit i nou minuts, ja el tenim aquí amb nosaltres a la redacció, tenim amb nosaltres el president del fútbol Club Sant Just, el senyor Jordi Rubio, molt bona tarda. Hola, bona tarda, o bona nit, ja no se sap, no? Bona nit, sí. Nosaltres estem en aquest horari de vuit a nou, que quan ens en canvien l'hora, això ja sembla tarda. És un dia, és un dia. I ara me'l canviarà, me'l sol, que ja ens poca més. Passo d'ella, passo d'ella, no saps si estàs a la nit o estàs a la tarda. Quina és, ara, abans d'entrar en matèria, l'última hora del fútbol Club Sant Just, quina cosa destacaries, quina equipa estem així amb més a sobre? No vull matisar equip per aquí, perquè si no es podia m'està forçat tu, però el que és el primer equip, la posició està consolidada, estem en una setena plaça, que està força bé per ser el primer any dels nous ajustos, comptant en gent més de casa, el juvenil, que des començar, com aquí que diu Últims, hem fet una tasca molt bona, i simplement en termes generals, ja estem planificant, des de fa un mes i pico, la temporada propera, que sempre és important. La intenció és comptar en entradors més bons, que això val més quartos, i ja veu com està el tema de diners, però farem un esforç, perquè és el principal, el fútbol base, agafant gent nova, i n'ajudant, i intentar que no se n'acabi res, perquè ja sabeu el món de fútbol que un món és blanc i l'altre és negre, i el que a tu t'agrada a mi no m'agrada, és complicat, molt complicat. Un objectiu clàver, la temporada dinem? Sobretot potenciar el fútbol base, això és el principal, perquè el fútbol avater ja està bé, el juvenil, és de primer any, pensem que podem fer molt bona tasca l'any que ve i l'altre, i també és aquí anar pujant, però sobretot és, com sabeu, hi ha competició o no hi ha competició, el que volem és, sobretot cal anar a sopar si bé, que disfruti, i que gaudeixi del fútbol, que no vingui com una rutina, com una maquinaria molt engranada, i que sopar si bé, sobretot, però sobretot és, el fútbol base, potenciar-lo al màxim possible. I ara ho deies, no?, millors entrenadors, això que respon entre els més qualificats o quina... Vosaltres ja sabeu, perquè ho he viscut, suposo que alguna vegada, tu estàs jugant actualment amb un altre equip, un equip prevenjamí o venjamí, què poses? Un ano de 18 anys, 19 o 20, perquè tens temps, cobra poc, que mira, què passa? Si busques una persona amb unes qualitats, amb una edat 25 a pammunt, això té un altre cos, simplement per disponibilitzar de temps, i aquesta és la prioritat meva, perquè és una pregunta directiva d'aquesta en què ve. Nosaltres podem dir que hem sortit de la cantera del... Exacte, sí, sí, sí. I a més, us he portat a la mà, vull dir. No vaig a explicar res per aquí, per la cantera, perquè si no, em poden pegar. No pots explicar. Anecdotes molt de l'equip. I des d'aquí, que ens ho comentàvem, el Jordi Felicità, a l'Ivan, el fill del Jordi, que avui fa 22 anys, ja havia jugat amb nosaltres quan nosaltres érem cadets. Cadets, cadets, que no va molt ben classificats, malauradament a final. Sí, molt bona, molt bona. Però molt bon rotllo, molt bon rotllo. Moltes gràcies per la part que en toca. Haurà d'anar després que a l'aniversari de l'Ivan. Això que parlàvem després parlàvem amb l'Aberta. I aquí a Sant Just es dona molt, no? Aquesta situació familiar que hi ha en germans, i a vegades el Sant Just té aquest fet que té dos germans, un en un equip més alt i un altre en un altre equip. Creus que hi ha ADN una mica, i sobretot en aquests germans que tenen succesió. Aquí tens un cas, també, amb Moreno, que són tres germans, encara que un va jugant al Barça i tal, però han vingut a jugar al Sant Just, menys aquest que és a casa de Poposaleno. Però sí que hi ha una mica d'ADN. A mi m'agrada molt el Humboldt i juga't a Humboldt, però al meu oncle hi ha meu tio, sí, va jugar al Málaga. I amb el pare, sense la Joppa Plasec, algú d'ADN sempre n'hi ha com a esport, i si és el futbol, en aquest cas és el futbol. Però sí que hi ha algú, sí, penso jo. Sobretot el primer dia, hem tingut també aquí el regidor d'esports, el Seymour i jo, i ens va comentar, entre una mica en matèria més caurosa, ens va comentar que una nit, una nit, va estar a punt d'arribar a l'acord entre l'Atlètic i el futbol club. Això ja ha plogut aquest sol. Ha plogut molt. I ara, clar, tu ens deies que ja parleu de la temporada següent. Ara hi ha objectius totalment diferents i cadascú va parlar de sega feina. Correcte, això mateix. Hi ha ni bon rotllo ni mal rotllo. Ens respectem i s'ha acabat cadufant la sega feina. L'ú millor que s'ha por o pot, i ja està bé. Tard o d'hora se suposa... Veia, esperem tots. Jo sempre heu vist la primera dia, que m'agradaria molt, que el futbol club tindrà dos equips. És absurd. Jo vaig aconseguir, amb veterans, de fer la fusió. Però, bueno, cinc comentaris, perquè si no es podíem aquí enrotllar massa i tenir coses... Entrevistes que fer. Sí, doncs parlarem d'alguns temes, d'alguns temes de l'Atlètic. Jordi, és complicat en un moment com ara, tu dius, apostem per millors entrenadors, és complicat en un moment com ara gestionar, és complicat en un moment com ara? És complicat, però tot en regint per l'economia. Si tu tens molts ingressos, sigui sponsors, perquè els sponsors et fallen, i com li deia menys en el Jordi, dius, què feies a l'altre ser president? Jo era vicepresident, però en dedicava a la part d'esponsorització. I el camp de unidor als sponsors que hi ha... És difícil, però tens que anar a fan d'aquí d'allà però no és fàcil, perquè quan se vol un nano, aquest entrenador és molt bo. És diners, no sé què, i a la de la veritat, els nanos no li entrap els suïs, o no ho sé, és molt complicat, i tu has viscut també en els teus entrenadors que hem tingut en tota la teva vida, i és que tindràs, espero. Sí, espero continuar. Bueno, i per això que estaves dient, per planificar, per aconseguir aquesta publicitat, per reunir els diners i això, com us planifiqueu? La directiva, ho reneu per l'encave, estic parlant, ho reneu, i feu les comptes, i... Ajuda, no? Sí, sí, ja sóc com estan els càrrecs públicers des de l'estat dins de baix, i això que agrada ben guant, ens trateix que és pàbil a tu. O bé puixes cuotes, que equivaleix, que actualment nosaltres tenim un percentatge no molt alt, però sí important d'impagat de pares que no arriben, que estan a l'atur, i això és comprensible. Ja ens faça el que pots, no? Però sí, sí, nosaltres tenim un director esportiu, si és aquí les preguntes on vas a parar. Ei, prepara tot, ens ho comuniquem a la junta, donem el vist i plau, mirem quins pros i quins contres n'hi ha, i a partir d'aquí vosaltres actuem. Sueldo, me parlem en el tesore, ja que és diners per a la temporada propera, perquè hem fet això, això i l'altre, o pensem, ingressa això o l'altre, que és complicat, perquè és que si mai es produeix. I llavors a partir d'aquí, parlem a l'entrador, sense perjudicar del club de procedència d'on ve, intentem quedar el millor possible, i esperem que surti bé l'aposta. I després, tu deies, sobretot, apostar per al futbol bàsic, i llavors a un llarg termini, no, perquè a falta de calés, tots els equips fan això, i jo soc el primer partiari d'aquesta aposta, a llarg termini aquests nois que pujant de la base arribar al primer equip, i que aquest primer equip es comença a formar. Però amb un equip, amb un primer equip, amb una categoria no molt notable, si vols dir-ho així, l'exodada jugadors a certa categoria, com jo soc un exemple. Sí, que el jugador la va molt bé, ben cada segons. Pot ser un problema, això? A veure, avui en dia, en la nova restructuració del futbol, nosaltres estem a la tercera i a la quarta categoria. Hi ha gent que per 150 euros, al mes, se'n va amb un altre equip, i no mira que per anar en aquest equip farà més hores, farà més quilòmetres, tindrà que posar més vencina, s'ha fet de dir, vaig a cobrar. I aquests 150 euros que tu pagues i que tu et donen, doncs per mi no tenen cap sentit. Si parléssim de 1.000 o 2.000 euros, dius, escolta, fes el que sigui i marxa. Mira, hi ha un cas, que quan jo vaig a fer el club, vam pujar de categoria, hi havia un tal rafa, va vindre de l'hospitalet, sinó amb el record, vam quedar campions, i al nano estàvem plenaixant la temporada següent, i per mi el millor entendor que ha passat pel futbol cursenyús, i que no es molesti ningú des d'aquí. Però quan fa d'això, més o menys, que és 3 anys? 3 anys. Doncs què va passar, que va vindre l'Espanyol, i el va fitxar. Què t'has de dir, li, escolta, aprofita i marxa l'Espanyol, està portant un infantil. Això és molt bona senyal. Per pareix, sobretot, no n'hem format nosaltres en aquest cas, però sí que hem gaudit un any de lo que hi sàpig, lo que pot aportar en el futbol, i realment és així. És un problema, és un problema. I després, pots dir, pots retenir amb un jugador, fer-li... vaja, coloms, que sobirem-nos a primera, sobirem-nos, no sé què, i la veritat no pot ser amb un poble com senyús. Cornallà, perquè té tants equips per treure diners, perquè el preferent i el nacional, segurament de Cornallà, no sé si hi ha algun jugador jugant, así es de clar, i quan parlo de la Cornallà, molts equips. Si tu vols tenir una equipada de categories importants, que si tot és de fora, que no, que no, que no paguen, que no paguen, i suposo que això ho saps tu millor que ningú, i que passa que el que paga tot aquest gastós, el BLC, el DEI, el EF, per això era que et vas a dar-hi. Però és així, el futbol. Ens deixem enganyar, penso i jo. Molt bé. Doncs, escolta'm, Jordi, en dir-te des d'aquí, nosaltres seguim molt el primer equip, el primer equip de Sant Jus, tenir dos equips, tenir dos equips al nivell, o sigui, dos primers equips no és una feina fàcil per això que ara comentàvem d'aquest exo de jugadors, i la meva opinió personal és aquest sentiment de Sant Jus, amb jugadors del poble, amb jugadors que senten de la casa, seria el que s'hauria de potenciar una mica per aconseguir això, que per 150 euros no te'n vagi a tres pobles més enllà per sentir-te que jugues al teu poble i per sentir que estàs defensant una samarreta una mica... Sí, us valors o fer... Simplement, vosaltres heu estat a mi una setmana fora, un sopar, no sé què, una juerga per aquí, una juerguecilla. Vull dir, m'hi va una mica jugadors, no? Però, bueno, el primer equip també té gent de Sant Jus, més que fa uns anys enrere, i espero que d'aquí uns anys encara tindrem més, pel que el juvenil que us comentava, encara que algun son de fora, hi ha una base molt bona, que d'aquí tres anys poden ser jugadors, sinó un 50, un 40, un 30, això no se sap mai, perquè estudieu la carrera, per mi, el prim mundial, però que siguis un crac, i si ets crac, quan ets petit, ja tenen a buscar. I algun... després parlarem amb l'Aberta Riera, que és una noia d'aquí de Sant Jus, que juga a l'Espanyol. Que va jugar a Sant Jus, vas començar a Sant Jus. Exacte, és el que em deia dir. Algú, exemple, com l'Aberta, que ara la tenim a l'Espanyol, i algun jove que tinguis per ja que dius, home, aquest, sí que tots, al final, són molt bons. Bueno, el Vixi Gafarot, ara l'ha fixat a... Lucas. L'ha fixat al Barça. Li comentaven al Jordi, al Gerard Rovira, i vas començar en el meu figrant, en set d'anys, a la Fixa de la Ferran, ha estat a l'Espanyol bastant sàngil, i després ha anat a Sàuana B, i aquí se l'he tingut a casa nostra, no és perquè hagin pagat perquè comprendràs, sinó per problemes físics i tal, i ara porto un dels nostres equips, que això és el que volem. Gent de la casa que tinc un cert nivell, però clar, això costa, això costa, però n'hi estem intentant. Lo passa aquests dos anys o tres, són projectes a tres o quatre anys, com a mínim. Sí, la setmana vinent intentarem parlar amb el Lucas, ja ens hem posat en contacte, perquè això d'aquest jove del Sant Just, se l'emporti al Barça, és per admirar. Sí, sí, va al Cornellà, si no tinc malentès, i posa la Fixa al Barça. Sí, nosaltres intentarem, intentarem reunir una mica totes les peces, al Barça, estem intentant parlar amb ells, però al Barça té una política que no vol parlar ni ens entrem a ningú, i volem portar, a veure si podem reunir el Lucas, el seu pare, el Ricci, que també va ser un crac, fins que les lesions li van permetre, i alguna font des del Barça, alguna persona que ens expliqui, doncs això, un noi d'aquí de Sant Just, que el fitxa tot un juvenil, no és que un alavi que comencen, sinó que tot un juvenil, i això ens emplora... Aquí hi ha casos, vull dir, vosaltres coneixeu el... Bueno, de fet, nosaltres a la web estem preparant un dossier de totes les jugadors que estan en equips importants, i que han escomerçat al Sant Just. El que passa és que primer té el tema d'autoritzacions, no estan els datos, i tot això sabeu que és una mica complicat, però estem preparant jugadors, que ara hi ha algun que vas començar al Sant Just, al Barça de l'Eivín, hi ha un altre que està al Via Real, al Ritxit, bueno, al Ritxit també, al Ritxit. El seu Cossi, que estava al Sant Just, ara està al Barça també, la fitxa, vull dir, hi ha una feina, però bueno, aquesta feina, més que res, també és ADN, perquè és una família d'ells, també tots han sigut bons jugadors de futbol. Sí, sí, un braç sol, aquí a Sant Just, nosaltres, ens estem sorprenent, la veritat, perquè un dia el Jordi Umènec de l'Apenya del Morro ens deia, però durant una hora, què feu aquí? Parlem d'esports en Just, i nosaltres, quan ens hi posem, diem, en tenim per una hora, i les que siguin, perquè tenim cracs, tenim molts equips, i està ple, i un exemple, i una mica el cap d'abanter, és ara el futbol, i ara encara més amb aquests dos clubs, que al final, l'objectiu potenciar la competitivitat i millorar. És millorar, i com deia, passar-t'ho bé. Doncs perfecte. Doncs Jordi, moltes gràcies. Deixem que vagi a celebrar l'aniversari amb l'Ivan. Ja que no aneu cap aquí, doncs me'n vaig a buscar-lo a casa. Sí, és cap aquí, segur que hi haurà més gent. Moltes gràcies. Doncs que vagi tot molt bé, i ja saps que pots venir aquí quan tu vulguis, això també és casa teva. Moltes gràcies. Molt bona nit, Jordi. Doncs ara, si ens està escoltant, segur que tenim en directe l'Aberta Riera, però abans, fer-ne un minutet de música, i l'Aberta Riera, en seguida, és l'espanyol d'aquí de Sant Just. Moltes gràcies. Doncs són les vuit i vint i sis minuts, quatre minuts per dos quarts de nou, en directe pel telèfon tenim una crac d'aquí de Sant Just que juga el caig juvenil de l'espanyol. La Aberta Riera, molt bona tarda, Aberta. Hola, bona tarda. Com estàs? Bé, molt bé. Finalment, hem tingut ocasió de poder parlar amb tu, perquè els dilluns sempre entrenes, i avui has tingut festa, avui? Sí, t'he tingut festa, anem demà. Com és que has tingut festa avui després que veu jugar ahir, o com és això? Sí, jugar amb ahir, i avui el que m'està ocupat. Bé, Berta, hola, bona nit. Primer de tot, un plaer parlar amb tu, i dir que estem molt orgullosos que gent de Sant Just com tu estigui aquí a l'espanyol i ens representis una miqueta. I malauratia saber una miqueta la teva història, com va funcionar, les proves que vas anar a fer a l'espanyol, des de l'Atlètic, una miqueta que m'expliquessis com va anar tot. Doncs em van comunicar a fer les proves, i era un entrenament normal, i una setmana després em van comunicar que sí que em feia la fita i que em quedava a l'espanyol. Tu estava jugant a l'Atlètic Sant Just, no? Sí, a l'Atlètic. I em van comunicar si volien a fer les proves. I aquesta passió pel futbol, Berta, d'on et ve, quan vas començar una mica a jugar futbol? Doncs em ve de família, i de molt petit vaig començar a jugar futbol. I de família, que pel que coneixem també, també tens un germà gran que no fa malament, no? Sí, no fa malament. Com es diu el teu germà? Vicenç. I tan ensenya una mica, hi ha una mica de pique amb el Vicenç o què? Bueno, i a vegades, que sé què ens diquem. Et dona algun consell o tu li dones a ell mateix? Bueno, i a vegades que ens ajudem, que ens ajudem molt jovement. Això és important. Berta, a quina posició jugues del camp, tu? A mig del camp o extrem. I què és el canvi, una mica, que has patit, però en positiu, de l'Atlètic a l'espanyol? El canvi de segurament d'horaris, de professionalització, una mica més. Tot això, com ho has viscut? Doncs hi havia d'horaris, que canviaven molt, perquè tenien que entrenar molt més tard, i també m'influés a anar a dormir més tard i al col·le i això. Ara entrenes més dies que abans? Bueno, entreno 3 dies i 8 o 2. I el rendiment a l'escola s'hi funcionen bé o no? Sí, sí que s'hi funcionen bé. Berta, ara que no ens escolta ningú, tu ets a l'espanyol o no? No, no, la veritat, que no. La pregunta trampa. Però pregunta trampa, no? Bueno, el... volia que expliquessis una miqueta que jugues contra equips de molt nivell i jugadores molt bones, no? Has notat la diferència de nivell? Hi ha equips que tenen moltes jugadores molt bones, i jo vol dir que s'ha de molt la diferència. I el teu rendiment fins ara? Com el puntuaries? A mi era molt positiuament, que abans, els entrenos són més... ens ajuden més a guanyar el rendiment, la velocitat i això. I tu, Berta, tu ets un clar exemple de quants anys fa ara que jugues a futbol? Doncs, quasi 6 anys. Quasi 6 anys, i entens 13, si no m'equivoco? 14. 14. Tu jugues a futbol. Si les matemàtiques no em fallen, des dels 8 anys que està jugant. I el futbol femení, des que ets petit, que tu jugues a futbol, però el futbol femení, a dia avui, està creixent. I vull dir, una jugadora com tu, des dels 8 anys que ja està jugant, veus allà l'espanyol que creix aquest esport, que era el futbol femení, que fa un temps no tenia tant de ressò. Sí, a l'espanyol hi ha més categories més ferides de les que jugo jo, i et donen molta més continuïtat després de saber el futbol femení. Perquè recordem que... recordem que l'equip que està per sobre del de la Berta va guanyar el torneig del MIG aquesta setmana santa. És així, oi, Berta, que va en cada campiona? Sí. I per tant, vull dir, és a l'espanyol, és una escola que potencia molt aquest futbol femení. Doncs, Berta, des d'aquí et volem felicitar i que segueixis endavant. I moltes gràcies per haver estat amb nosaltres i compartir les de l'experiència aquí a l'espanyol. I... A veure si d'aquí un temps et podem veure entre la Vero Boquete i les jugadores més cotitzades en futbol femení, d'acord? Moltes gràcies. Moltes gràcies, Berta. Una fort abraçada. Una abraçada, Berta. Sí. Doncs la Berta riera un claríssim exemple que el futbol femení, a dia d'avui, està creixent, però d'una manera molt i molt gran, i la Berta que ha sortit d'aquí de l'Ètic Sant Just. Com va començar el Sant Just, és de l'Elegantera, el Sant Just després a l'Ètic i ara a l'espanyol? Seguim bé la línia que tenim al president Jordi Rubio i si no se'ns enfadarà. Doncs, Fede, una miqueta de música, perquè ara tothom que estigui ben atent volem explicar el tema tal com van succeir les coses. Hem parlat amb els protagonistes, hem parlat amb l'Adrià Calonja, hem parlat amb el pare de l'Adrià, hem parlat amb l'Ètic Sant Just, i ara explicarem una problemàtica o un cas si més no curiós i diferent ha passat aquí en el futbol del poble. Doncs, 8 i 34 minuts, seguim aquí a ràdio d'Esvern. Juguem a casa, ara parlarem sobre el que va passar amb l'Adrià Calonja i l'Adrià Terment i un altre jugador de l'Ètic. Seguim aquí amb el senyor Jordi Rubio, el president de Sant Just que ha decidit quedar-se aquí. Nosaltres només faltaria, només faltaria. Seguis aquí amb nosaltres i per el que vulguis... Si vulguis, ho feu fora? No, no, només faltaria. Per el que vulguis, doncs pots intervenir. Aquesta problemàtica amb l'Adrià, el futbol, l'Àdrià Sant Just, ara mateix, l'Ètic... Vam poder parlar amb ell al dissabte com ha funcionat això, Jordi. Doncs, com molt bé sabeu, ens vam entrar a notícia del que havia passat, farem una mica de 5 cèntins per aquests que no saben, que l'Ètic, el cadet de l'Ètic Sant Just, va jugar contra el cadet del Barça, ah, el cadet del... Infantil, infantil. Va jugar contra l'infantil de Barça i van haver un 3 nois que no van poder disputar cap minut per part de l'Ètic. I això, un pare d'un d'aquests nois, el Jordi Calonja, que és la meva acusació de parlar amb ell, va enviar un mail dirigint-se a la ràdio precisament perquè estava descontent amb la directiva, amb tot una mica com havia funcionat, no havien tractat gaire bé el tema. I, bueno, nosaltres, com molt ben he dit, ho vam anunciar i ara hem tingut la gran acusació de parlar amb els protagonistes, els que ho han viscut i els que per desgràcia ho han patit, el Jordi Calonja, que és el pare de l'Adrià Calonja, que és el nen que no va poder jugar. I abans que s'ha deixat, vam parlar també amb el Carlos Febrián, que és el director tècnic de l'Ètic Sant Just. El Carlos, el que ens volia, el que em va voler transmetre a mi, era que l'Ètic considerava que havia actuat bé, que no troba cap polèmica ni problemàtica, i que no només eren aquests 3 nois, que estaven convocats i no van poder intervenir en el partit, sinó que hi havia 20 infantils més a l'agrada, perquè ells van fer una selecció infantil, l'Ètic, hi havia 20 infantils més que eren a l'agrada, que no van ser ni convocats d'aquesta manera. Per tant, aquests 3 nois estaven convocats, no van poder intervenir, però que igual que ells es van quedar 20 més a l'agrada i que aquells de l'agrada van estanimant, i els hi sap greu, que aquests 3, com els altres 20 que estaven a l'agrada, que no van poder tampoc intervenir, era el que em va dir a Carlos, i abans de seguir, també crec que és just, una esbalteria de dir-ho. Correcte. Bé, doncs, a l'Adrià, ara va prendre la decisió, juntament amb el seu pare, d'abandonar el club de l'Ètic, i se'n va anar al futbol cel·là sent just, que va ser molt bé, ja que anteriorment ja havia jugat, i vam poder assistir el seu debut, el seu debut amb el Sant Jordi, on va destacar la victòria del seu equip, per 4-3, on va donar una assistència i un gol, un gran debut. 4-3 davant de la penya blanca i blau de Sant Joan d'Espi, per tant, bon debut, i ara ho sentirem. Sí, tenim una anècdota de divertida, i tenim el final, en el moment no és la divertida, però ara acaben guanyant, ens en podem riure. Bueno, primer de tot, que el propi Adrià ens explica una mica com va viure la situació en el partit d'aquell contra el Barça. Ja m'ho està plantejant, i vaig decidir aviam què passa al Barça i tot això. Quan vaig veure què entén, és que el fa amb dos companys, l'Adrià Terremens, un altre, bueno, vaig dir, si jugo com a mínim 20 minuts, potser segueixo, però vengues que el fa amb tot el rato, fins que al final el partit ja es va complicar i no ens va treure. Això no ens vala de gens. Clar, com diu l'Adrià, ja venia una mica d'abans, i jo aquí confesso que he estat calentant a la banda durant 25 minuts, i no fa gaire gràcia. I jo entenc que si la cosa venia d'abans, doncs fos el punt d'inflexió que l'Adrià, que va ser una mica cansat. Exacte, molt bé ens deia el seu pare, que si és un cop, s'entén perfectament, però ja venia d'enrere d'un torneig, d'una d'un esticap, on tampoc, que cada dia les jugues 6 minuts durant tot el torneig, ja portava rossàgan a rossàgan, i l'Adrià ens ha dit que esperava una mica aquest partit, i li va dir que jo no puc, i m'en vaig al futbol sala, on hi ha de moment, com hem vist, que ha tingut un gran debut. El seu entrenador, l'entrenador de l'Adrià actualment en el futbol sala, després ell mateix ens dirà que l'ha rebut amb els braços oberts. Doncs l'Adrià també que ens va explicar aquesta temporada, aquesta situació, una mica complicada, que l'hem passat i ja estava millor, perquè estava en el infantil bé, però que aquest any, amb el nou entrenador, la situació, una mica més difícil. He d'entrenar 3 dies a la setmana, que em treia molt l'estudi i tot això. Vindre a casa les 10 i 14 entre aquests dutxos i tot, i no tenir temps de res per arribar al cap de setmana i jugar 5 minuts o 10. Ja. Moltes gràcies, perfectament. Entrenar tota la setmana i arribar al cap de setmana, i tot això. Si hi ha temps assumit o si hi ha temps interioritzat, sinó que clar, si vens d'un any anterior on estàs molt bé i jugues molt, doncs s'entén aquest canvi. El president de Sant Just entén aquest canvi i també tu també has tingut un fill, que jugui molt un any, i l'altre any es quedi sense quasi ningú. És complicat, cada cop té la seva política, el que sí que és una atrestada, que com tens el Barça davant, tot veient Barça per la tele, pugui jugar 5 minuts, això sí que és una atrestada. Però ja et torno de patir, cada club té la seva política, i aquí no, ni... perquè m'ho heu preguntat, sinó no... no l'opino. L'únic que puc dir, que nosaltres ara vam fer un torneig, un partit amistós amb uns nois ingressos, i vam fer mitja per cada equip. No es va quedar cap nano sense jugar. Però em fa gràcia, jo, contra algun equip ingrés. Moltes vegades t'ho heu viscut amb mi, quan hem anat jugant al Manis, van jugar tots, però torno a patir la política de club, i aquí ja no m'hi fico. Jo també era el... l'Andrea, que el pare també, com a pare de veure el seu fill, creia que estava angoixat, patia, i que no... per fer futbol i patir, i es va plantar, i va prendre aquesta decisió, que com ens ha dit l'Andrea, el seu pare el va ajudar, com a pare, a prendre aquesta decisió. Pues que fes el que sentís, i que ja estàveu d'acord si ja me'n volia anar, però jo no sé, jo tenia por d'anar-me'n fins que... quan hi ha el partit del Barça ja em vaig caure ja, ja vaig. I el meu pare també, i es va enfadar molt el pare de l'Altermens, des d'aquests ja vaig re, vaig prendre la decisió molt ràpid, que potser no tindria que haver fet, però igualment no n'hauria anat, i el meu pare, o sigui, que hi pensàveu el que jo. Clar, si el noi no juga, el pare no pot estar content de cap manera. Clar, referent això al Carlos, el Carlos Tevrián, que va fer el contrapunt, perquè el Carlos em va dir que ell preferia que l'Atlètic no parlar. Respecte això, el Carlos va dir que ells no havien rebut, en cap moment, una comunicació, ni havien tingut cap alament que veies aquest problema, dintre de l'equip, ni que l'Adrià es trobés malament, o es trobés angoixat. I aleshores, clar, també s'entén una mica per part d'Atlètic, que en aquest moment, en què ells no tenien resposta, des d'aquí, jo, per exemple, que ja porto en jugant a futbol, el primer que faig, o el primer que faria, o el primer que m'agradaria, tant si fos entrenador com si fos jugador, és poder parlar amb l'entrenador, i si soc més petit com és l'Adrià, parlar amb l'entrenador. I el pare una mica la situació que es dona, perquè no vingui de cop, i segur que qualsevol club està obert, el club entrenador, a escoltar les propostes, les queixes, i el que sigui, no? I aleshores, sobre aquest aspecte, l'Adrià es mostra crític, una mica, amb el seu equip, i comparant-lo amb el futbol sala, que ara ell ha marxat, li hem demanat, quina és la seva opinió? És que és més senzill, més equip, i jugant tots, encara que perdem, no és tan competitiu com l'Atleti, que només volen guanyar i guanyar, encara que guanyem de 20-0, volen seguir fotent gols, i no ho pensen amb les persones, l'entrenador, sobretot. A una certa edat, amb 13 anys, han de disputar minuts, i clar que sí, tothom vol guanyar, però també han de participar tots els nois de la plantilla, i comprar una miqueta que ara es troba gust, aquí, amb el senyor de futbol sala, i ara ell ens deia una mica com veia el futur, perquè ha fet un canvi de futbol sala a futbol 11, i ell ens explicava que encara ho tenia molt clar, però, bueno, escoltem-lo millor, que ens explicarà. De moment, jugaré... Bueno, jo suposo que jugaré molt temps a futbol sala, i si jugo al futbol 11, m'agradaria que no n'hi hagués, això tinc molt clar, però si n'és a futbol 11, doncs no aniria el típic aquí, d'aquí, o sigui, d'això. Clar, és el que molt bé deia, és que l'equip més pròxim era anar al futbol Sant Just, que hagi estat, recentment, com molt ben t'he dit, al Jordi, o tornar on va començar el futbol sala. I clar... Si ara es troba còmode aquí al futbol sala, doncs endavant, no?, perquè si ha estat al futbol Sant Just, a l'Atlètic, i al futbol sala havia estat en els tres, i ara tornen al futbol sala, doncs si és on realment es troba gust, des d'aquí, la meva recomanació, és el que ell ens deia, i, com després, ens dirà el seu pare. L'objectiu és que el nen estigui gust, el nen estigui bé, i tingui aquesta il·lusió. Vam poder parlar amb l'entrenador de l'Adrià, que porta dos setmanes ja entrenant-lo, i ens deia això d'aquest nou fitxatge que ha tingut ara del mercat de primavera. Aquestes dues setmanes que ha vingut, està molt bé. Necessitem un jugador que sigui exigir d'aquest perfil guolejador, i, sobretot, que tingués molt de un contra un, i a veure si d'aquí a final de temporada ens pot ajudar per remuntar posicions. I l'actitud de l'Adrià ens entrava molt bé. Molt bé, escolta molt, és molt obert, i has conèixer tots els companys, molt bé, s'ha adaptat molt bé. El Richard Díaz. És l'entrenador de l'Adrià Calonja, que també és un jugador del primer kit del futbol sala i un dels bons jugadors. És un d'aquests que els té la pilota, i et pot solucionar partit en qualsevol moment. El Richard Díaz, que de moment està content, està content amb l'Adrià, i per acabar vam poder parlar també amb el pare, el pare de la criatura, que quan estava fent d'espectador durant el partit, vam enganxar allà a la grada, que estava fent vídeos, i estava gravant. El Jordi Calons és el pare que va enviar l'email, que vam rebre aquí a Radio Desben, que vam poder llegir, parlant de que el seu fill, ell sentia que el seu fill està angoixat, i volia mostrar aquesta indignació, una mica, i cap a l'Atlètic. Ens explica que ha marxat en el futbol sala, i una altra, la decisió que han pres. Ha marxat directament de l'Atlètic Sant Just, perquè ja portàvem massa temps, que no jugava o jugava només els últims 5 minuts, i també va anar una vegada a la Donosti, i tampoc no va jugar, i ara no ho sé, és un patí, i al final no es va jugar a futbol per patir. La resposta és, clar, marxem de l'equip, marxem de l'equip, i mateixa ens explica el parque de la decisió d'anar al futbol sala. Ha vingut aquí perquè se sent de Sant Just, perquè havia jugat en equip, perquè li agrada l'esport, perquè en equip té la possibilitat de participar, i sobretot de motivar-se, al final el important és estar motivat, estar content, i ell en l'Atlètic no estava content, estava desmotivat per la situació amb l'entrenador, i per què no jugava. I, en canvi, aquí espero recuperar aquesta motivació, aquesta alegria i aquesta felicitat, que al final és el que et dona la vida. No hem vingut aquí per patir, i menys quan tenen 13 anys. Alegria, que tornes a recuperar alegria, jugar a futbol és el més important per a l'Adrià. I, clar, vam voler parlar amb el seu pare, amb el Jordi, per dir-li com veia l'Adrià, en aquesta angoixa que tenia del no jugar, i com ho veia una mica ell, el seu propi fill. L'angoixava, l'angoixava, i estava desmotivat, esclar. Anava a tots els entrenos, participava amb ganes en els entrenaments, i a l'hora del partit no jugava. I esclar, això, quan passa una vegada, dos, tres, no passa res, però quan és un continu i que li sempre, el final afecta la moral i la motivació. Perfecte. Clar, veure el teu fill a casa, deu ser dolorós. I, com podríem sentir, hi havia el pare, i de fons, l'àrbit, que anava pitant, perquè, com hem dit, estava... No era una retransmissió, òbviament, però ja estàvem parlant d'una cosa seriosa, però el partit sí que estava passant coses. Vam començar a parlar amb ell, amb el dos a un. Vam acabar de parlar amb ell, que anaven tres a dos per dent, dos tres per dent, i van acabar guanyant quatre a tres. Però del dos a un, el dos a dos, Jordi, què va passar? Una anècdota, com hem dit abans, bastant graciosa. Bueno, millor que l'escoltem i que no l'expliquem. I a l'hora del partit no jugava, i esclar, això, quan passa una vegada, dos, tres, no passa res, però quan és un continu i que li sempre, el final, doncs, afecta la moral i la motivació. I això és el que li passava. Aquí, doncs, ja ho veieu, hi ha gols, però hi ha participació, i això és vida i alegria. Acabem de patir un gol en directe en contra, eh? Acabem de patir un gol en directe en contra, sí. Molt perfecte. Bueno, anem una a dos, però esperem que remuntarem i recuperarem. Van remuntar, que ho hem dit? Van remuntar, eh? El gol en directe el vam patir. Des d'aquí seguim reivindicant el nostre moment per fer una retransmissió en directe d'un partit de futbol. Ara t'hi xerem si algú n'ha fet una. Fins ara ho t'hi xem. Un cop en contra, no? Ens ho emportarem a veure si passem únic. A veure si arribem primer. Exacte. Doncs Jordi, nosaltres ens queden 10 minutets. Jo us agraeixo la... la invitació aquesta. Moltes gràcies. Tenia ganes de veure'ns perquè ja tens que no us veieu, i bueno... Doncs és un escenari diferent, però... molt maco, molt maco. Moltes gràcies per tot i que us baixi molt bé. Moltes gràcies, també. Que vagi molt bé. I abans, ara ens queden 10 minuts, abans d'acabar, us podrem descobrir, ja sabeu que cada setmana, aquí, a ràdio d'Esvern, la posem en música i descobrim una cançó. Aquest cop, una que jo crec que agrada i molt les persones que ens estan escoltant, nosaltres, jo, és una de les meves cançons que... preferides i la podeu escoltar i després la comentem amb els amics de les arts. La cançó és una de les cançons que hi ha. Aquesta cançó que inspira fútbol. Bueno, el nom, 4-3-3. A mi em sembla... Qui és el 4-3-3? Bueno, ara no és tant, però antigament sí que el Barça jugava molt i sempre el 4-3-3. Ara varia el 3-4-3, aquest invent del Pep. Esperem que aquest dimecres... Aquest dimecres, home. Partit important de mà, per mi. Tots els del Barça tenim un partit important de mà, que és el camp del Bayer. Aquesta cançó és una delícia, a mi. Pujar, puja una mica, puja una mica. Despecte clar, eh? I els que no heu escoltat concretament la cançó, que penseu amb el Ole Leo Lala i el Xau Arma, si us l'esculteu bé, és una tàctica així, una tàctica així, una tàctica així, una tàctica així, una tàctica així, una tàctica així, una tàctica així, que us heu de samtar i prendre nota a tots aquells que coneixem, que els agrada això de sortir a festa i anar a remenar la cua. Doncs asseure-us, prendre nota i escoltar la cançó, perquè és una tàctica de com lligar. Una tàctica de com lligar. I els amics de desars ho expliquen amb futbol, no? Jo, per exemple, el futbol, el lligar i els amics, una miqueta, si és el que dius, tu que escoltin i que prenguin nota, amb una cerveseta al costat i el Xau Arma mateix hi volen. Seure i prendre nota, amb aquest 4-3-3, que al PEP el faràs tan fort, no? Jo crec que sí. Jo crec que farà una sola jugada amb un 3-4-3-3, un camp difícil i físic, el que estan favorits, i esperem que sortim un bon resultat d'allà i acabem fent el camp nou. I allò que ens va passar fa uns anys, ens esperen i em ganes, jo crec. Que va que l'assumpte pareix no va quedar molt... Va quedar obert, i a mi el negre, el drogba, em fa més por que... Jo sóc piquet, i de fet, com li veig, i la cara me'n vaig corrent. I té ganes, ens té ganes. El drogba segur que ens té ganes. I si fos a parar aquesta tàctica, el Chelsea, fàcil, eh? Aquesta tàctica dels amics de l'Azhar. Sí, jo crec que sí, serà molt fàcil, molt fàcil. Ui, te traeixes a pronosticar un resultat aquí en directe? Home, i tant. Un resultat d'estar en forbrits, allò perquè els colers sortim ben cagadets, ben cagadets, un 1-1. Un 1-1? Renostico un 1-1. I amat a les jugues? No, me la jugo. Si me la jugués, me la jugaries en contra, un 2-0, i aquí a la tornada, el camp nou, una olla presió d'aquelles grans. Tu què pronostiques? Un partit amb molts gols. Molts. I quan dic molts, vec un 3-3, o un 3-4. Un 3-4? Allí vaig veure el Chelsea a les finales de l'AFK contra el Tottenham. Hatspot? Exacte. I té una gran pagada i arriba molt bé. Juan Mata, atenció com arriba aquest jugador. Visilem Juan Mata, l'estrib que pot fer per l'esquerra. I si en punta està Didier Drogba, com porta aquests últims partits? Et juro que em creu pel carrer Didier Drogba i canvia de cert. No hi ha cap dubte, eh? Amb aquells molts roscats i aquella cara de sessí. No, no. O sigui, jo et tiro a tu a dintre l'àrea i et remata. O sigui, li ho baixa tot. Li pots tirar un mal on, si en diràs rentadores, qualsevol cosa que la baixa. Increïble. La controla i de primeres a l'esquerra. El Didier Drogba que haurem de vigilar i ho farà el Gerard Piqué, el Puig i el Maixé, que ahir el sentíem. Per cert, avui ja ha parlat i n'hi ha recordat. El gol que va fer a Estam Forbrits. On va començar tot, eh? Allà, allà va començar tot. Va començar tot amb l'assistència de Lionel Messi. I amb Samuel i tot l'equip. Samuel i tot... Samuel. Aquest sí que és molt gran. Que ara està l'Alanzi intentant... Robar una miqueta. Més que ara l'aigua. Fem una mica. Doncs queden 3 minuts, exactament 3 minuts per les 9 i 3 minuts perquè s'acabi aquí el juguem a casa. Encara ens queden coses importants per repassar. I com us expliquem que la setmana d'avui tan nou a Radio Desvern és l'hora en què s'embal sol i, per tant, en l'hora que s'embal sol sona a 3 minuts. I una media de Spanish ca¡! Activistitlacionon, Birthday 타jano a막 ¿ are y que no querías que algo gusto en tu conión стоит hañado en su don Tots els dies són xipirons, tots els dies són xipirons, tots els dies són xipirons, tots els dies són xipirons. Dos minuts per arribar a les 9 i aquest cap de setmana ens esperen moltes i moltes coses per veure si l'Atlètic Sant Just segueix allà dalt i pot pujar de categoria i pujar a tercera catalana per veure si el futbol sala també segueix allà i com ens deia el Jordi, aquest primer equip del futbol Sant Just, que segueix els seus assents, que van començar per la cua i ara ja són setens, amb una zona noble i tranquil·la a tercera catalana. Jordi, aquest cap de setmana, aquest any... El primer equip de futbol del Sant Just juga contra l'equip J, en motiu de la jornada 28. I el segon equip del futbol club Sant Just juga a casa contra el Gavàmar. L'Atlètic Sant Just s'enfrontarà als Anesteva, s'arrobiràs. I el primer equip del futbol sala jugarà al camp de casa al Gavàmar, la Terra Zabé, de un i dos i que tenen sponsors, per veure si recuperen el camí cap a la Victòria. El segon equip de futbol sala voldrà seguir la bona dinàmica a la pista de la Palma. I per el que fa el basket, el Sant Just masculí juga al camp de la S, a dos quarts de sis. El primer equip femení del basket s'enfrontarà contra l'Hispano Can i el que hi s'enjust juga a casa, aquest dissabte, a dos quarts d'avui, contra el castellet. i el que hi s'enfrontarà. i el que hi s'enfrontarà.