A les voltes, radiul d'esper. Si tu nits, radiul d'esper. La ràdio de Sant Just durant el vent el sul. Radiul d'esper. Durant el vent el sul. Radiul d'esper. Durant el vent el sul. Molt bona nit, són les vuit d'aquest dia junts, 23 d'abril, dia de nacional i dia de Sant Jordi. Felicitats des d'aquí a tots els Jordis i Jordines, i molt especialment a Jordi More, molt bona tarda, Jordi. Molt bona tarda i moltes gràcies per aquesta felicitació. Molt bona nit a tothom, des d'aquí comencem ara mateix. El juguem a casa amb el Jordi More, el dia del seu sant, i obrim les línies de contacte. A veure si sabeu què ho podeu fer a través del nostre xat, a la pàgina web www.radiodesvern.com i allà tindreu a Live Stream, que només apretant al costat, just al costat, se us obrirà una finestra on podeu contactar amb nosaltres i estem aquí amb l'úrbana d'obert, i podeu explicar-nos tot el que vulgueu, tot el que us ha succeït i tot el que ha passat en aquest dia de Sant Jordi esportivament i totes les altres coses. Doncs ara sí que és el moment, les vuit i un minut, que soni la sintonia Fede, perquè és l'hora que a Radio Desvern, un dilluns més, juguem a casa. Doncs amb aquesta expectativa comencem el programa i una hora per endavant, Jordi, quina previsió tenim? Avui, com el dia és el Sant Jordi, especialitat amb llibres, com no, aquí a jugar a casa volem parlar dels llibres, que és molt important i més en un dia com avui, i relacionat amb el nostre programa, seran llibres de l'actuïtat esportiva, de part d'històries esportius i això, i a veure quins podem descobrir. I sobretot el que està passant a dia avui, és que el Barça crea llibres. Com veurem que si tots i molts són del Barça, relacionats amb el Barça, o jugadors del Barça, és la nova desalbum, al Barça. Això no és tot, també intentarem parlar amb el pare del Jaume Alguersuari, el pilot de Formula 1, intentarem parlar amb el seu pare, que recentment ha tret un llibre, i com és Sant Jordi, volem parlar de tots els llibres, i és un llibre molt interessant, que ens explica les vivències que ha tingut ell amb el seu fill, i els problemes que pot portar, perquè això no és un camí de roses per a tothom, i s'ha de sofrir i s'ha de guanyar també. També tindran l'oportunitat d'escoltar dos germans, d'aquí Sant Just, els germans torrents. Entrenyables. Els germans torrents no són els germans que es vol, però quasi, quasi. Vam parlar més de la bona aigua i ens vam passar molt bé a ells, i segur que ens estan escoltant, i ells també s'ho passarà molt bé. I, per últim, trucarem a la Marta Ferrer, un jugadora de l'esplugament de futbol sala, no, és de Sant Just, però parlem amb ella per una raó, perquè ella està a la lliga on estava actualment el Sant Just de futbol sala, però, recentment, s'ha desfet, i volem parlar amb ella perquè ens diuen a veure com era la competició, si havia tingut l'oportunitat de jugar amb el Sant Just... I, sobretot, després de parlar la setmana passada amb l'Aberta Riera, una noia de 14 anys que juga a l'Espanyol, ara poder seguir, des d'aquí, aquesta reivindicació que fem cada setmana de l'esport femení, que jo crec que és importantíssim, i l'Aberta era una noia que havia començat, que ens havia dit des dels 8 anys, i la Marta Ferrer ens ho explicarà ella, que entén 22 i segueix endavant i segueix jugant a futbol sala. Doncs tot això és el que ens queda a pare endavant. Ara sí, senyora i senyors de Sant Just, no us en poden adormir en aquesta diada de Sant Jordi sense saber els resultats dels primers equips, perquè el primer equip de futbol sala de Sant Just va perdre domicili contra l'equip hoja per dos a tres. El segon equip de futbol de Sant Just va guanyar dos a un al Gavàmar. I l'Atlètic Sant Just segueix imperable i va guanyar tres a sis al Sant Esteve de Sarruvires. I aquesta jornada en futbol sala no ha hagut jornada, ni pel primer equip, ni el segon equip. Sant Suspesa als Partits coincida al dissabte a les 8 de la nit. Com tothom sabeu, era un Barça a Madrid, vam parlar amb la competició amb els Arris, i ens vam arribar a un acord, i finalment es va suspendre als partits. Jornar a propícia per descansar, no? Sí, i digui que aquests partits es jugaran el dia 2 de maig, que són dimecres, les 9 i mitja de la nit. I això ha estat pel futbol sala. I pel que fa al basquet, el club de Sant Just Masculi ha estat derrotat per 84 a 51 contra l'AS. El primer equip de basquet fa maní ha derrotat a l'Hispano Canyelles 70 a 57. I el primer equip de lo que és Sant Just ha empatat a 4 davant del castellet. I això són tots els resultats d'aquest cap de setmana, i esperem que... digui que han tingut bones oportunitats. El basquet fa maní, que ha guanyat després de l'arrot de l'altre dia contra el Námser. I, clar, és que un dia a dia a dia destaquem l'Atlètic, però és que està entretable, perquè està segon classificat a 7 punts del tercer. I està en direcció a la promoció de descents. I aquest cap de setmana ja ho direm després, però hi ha un partidàs. És el líder, l'Almeda, contra l'Atlètic Sant Just. Juguen a casa i... Juguen a casa, no? O sigui que tothom cap allà animar l'afició de Sant Just. Tothom que pugui i vulgui veure un bon partit, que vagi. Però se l'ha dit que encara que guanyi l'Atlètic, no té possibilitats de quedar líder. I, però, bueno, almenys retallar les diferències, com ha fet el Barça. Així és millor la temporada per l'Atlètic, i segur que acabarà jugant aquesta promoció. Intentarem evitar les comparatives del Barça a dia d'avui, que a mi encara em vol. Doncs tot això és el que ens han deixat els resultats d'aquesta setmana, pel que fa els primers equips del Sant Just. Ja ho sabeu, que a través de la web radiodesvern.com, radiodesvern.com, tal com entreu, hi haurà el live stream, i ens podeu comentar tot el que vulgueu, i nosaltres interactuarem amb vosaltres. El màgic 7 ens comenta i la Carlota i el Marc tampoc. La Carlota Gau, que és l'entrenadora del futbol sala de Benjamí, l'havíem entrevistat, en teoria l'havia de sortir avui, però hem tingut unes problemes i hem tingut l'ocasió de parlar amb el pare del Jaume, que ara tenim uns problemes i no podem contactar amb ell. Però cal dir que el dia 11 vinent, la Carlota i el Marc Sánchez Padrosa, un nou d'aquí de Sant Just que juga al salandreu de futbol sala, i tenim l'ocasió de parlar més. Farem un futbol sala... La setmana que ve, fèiem futbol sala des de petits fins a grans, fins a cracs, que tenim aquí a Sant Jordi, jugant a primer nivell. Doncs Jordi, dia 23, dia de llibres, dia de passejar per les rambles de Barcelona, ahir era el dia per passejar per aquí Canji, i poder veure tots els llibres i les roses, llibres sota el braç, els nois i les noies, i rosa a la mà, les noies... I llibres també? I llibres. I escolta, algun llibre molt, molt recomanable, com és el del Sique Rodríguez, que ha tret aquest any després de poder parlar amb els pares piquers, amb els pares de Xavi, amb els pares de Cesc, amb els pares diners... Aquest llibre del Sique Rodríguez, que es diu, el llibre del Sique Rodríguez es diu educant campions, o l'educació és dels campions... Educadors per a ganar, ara. Educadors per a ganar és el llibre del Sique Rodríguez, que és un llibre, això, plena aquestes revelacions i anècdotes divertides de les famílies dels jugadors del Barça, que han obert les portes a les seves cases en el periodista, i permeten, coneixen-ho més de prop, aquest rostre més amagat de la família dels Messi, de la família Piqué, Fabregas i tots els idos del moment. Una mica vinculat amb aquest llibre del que ha tret el pare de Jaume Gersuari, no? Sí, primer, pels que no sabien qui és el Sique, és un periodista d'una FM, i és això que ha tret aquest llibre amb anècdotes, i és això que deies que la gent li agrada poder saber els secrets més íntims dels jugadors, ara estàs parlant d'aquests noms, que és el Piqué, el Cesc, clar, és molt interessant, veig que nosaltres els veiem a la tele, però, clar, són també personals normals i tenen anècdotes i secrets, i la gent li interessa molt. I amb això que deies del llibre del Jaume Gersuari, para, que ha tret aquest llibre, que el seu nom és tu i jo, potser ser un crac, és un llibre que parla de les vivències que he tingut ell, i l'experiència que ha agafat de com tractar el tema d'un nen molt jove que vagi poc a poc triomfant en el món de l'esport. Però no t'ansals això, no només el triomf, sinó les derrotes, perquè hi ha molts nens que es queden tancats, que el llibre ho diu, i, clar, la situació dels pares és difícil, aquest llibre és una mica d'autojuda als pares, i jo crec que val la pena comprar-lo i llegir-lo per s'avantar-te una mica de com realment és la vida dels pares, i ara no parlo del nen en sí, sinó dels pares, com viu en aquesta situació, perquè hi ha moments, clar, si tot funciona bé, ara estan molt bé, molt content, però hi ha un fons molt dur i que han tingut a sofrir. Moments difícils, moments de superació i moments de frustració, també, que es poden veure tant en el llibre aquest del pare del Jaume, que també es diu Jaume Gersuari, i en aquest llibre del Sique Rodríguez, que es diu Educados para Ganar, on es poden veure aquestes cares dels pares, que poden ser les persones més amagades i, al final, són les més importants. Sempre que parlem amb aquest, quan hem parlat amb aquí, ja portem sis programes i parlem amb nens petits, la setmana passada parlem amb l'Aberta, però altres nens amb els que hem parlat, quan hem parlat amb la Tania, quan hem parlat amb els cracs del Badminton, al final, darrere sempre hi ha uns pares, com ara ens ho escriuen en els llibres i ho demostren al Sique i al pare del Jaume Gersuari, el senyor Jaume Gersuari, que els pares són un element fonamental i no és gens fàcil, jo crec, la seva tasca. No, ni molt menys. I deixem perdó que et talli, fins que s'hagués un anècdota graciosa, el nou entrenador m'està escoltant la que he dit. Home, el senyor Molina, no? Senyor Jordi Molina. M'ha deixat un comentari i m'ha dit que deixi el futbol sala i que em deia que només era ràdio. Molt bé, molt bé, molt bé. El senyor Molina, l'entredador del Jordi More, li diu a Jordi More de manera totalment explícita i pel chat de la ràdio, que has de dir que deixi el futbol sala. Sí, no sé si ho confetrem o no. No sé si t'hi disfotaré molts minuts. És molt personal, molt molt entrenador i és molt de la broma. Sí, a veure si et posa més. Molina és aquí. El Jordi reclama minuts. L'hem de portar al Jordi un dia, perquè és una persona molt entrenable i té molt d'escasadir i el futbol sala s'enjust. Hi ha una persona clau en aquest dèrmel futbol sala i el Jordi Molina toca tots els pals d'aquí al futbol sala. Bueno, era això, era un petit incís de deixi el futbol sala. I segur que el Jordi Molina estarà d'acord amb mi, que ara el seu pal de paller, també, i el seu recolzament, eh, Joan, escriu a la banqueta. Totalment. Ha sigut l'incorporació de la jogadora, de l'agat. Ha sigut l'incorporació més destacada d'aquesta temporada. Si Jordi Molina era un malalt del futbol sala, ha descobert que hi ha gent malalta com ell, eh, com és, com és... Joan escriu. Seguim amb aquest llibre. El tema dels llibres. També parlada del llibre de Ricard Torcamada, un predictor de Catalunya Ràdio, també col·laborat a TV3, i ha tret un llibre com no del Barça, però molt especial. Es diu Fórmula Barça, viatge a l'interior d'un equip que ha descobert l'eternitat. Clar, parla d'un equip, com tothom sap el que és, del Barça, que demostra dia a dia l'importància del club, i destaca tota la història que ha tingut i la història recent d'aquests anys amb el Pep Guardiola. I, bueno, si qui vulgui conèixer una mica més aquest llibre, Fórmula Barça, viatge a l'interior d'un equip, que ha descobert l'eternitat, que amb el títol llà és un equip... Ja es veu, no? Ja es veu que entrarà en els budells del vestidor i en l'essència d'aquest equip. Fórmula Barça, que us el recomanem des d'aquí, un molt bon llibre d'aquest grandíssim periodista, que és una mica la madreta del mestre Pujal, a Catalunya Ràdio, les retransmissions d'en Pujal. El Barça dona molt, i molt de sí, i com qui també dona molt de sí és el millor jugador del món, tot i que el 17 no marqués, que és Leo Messi. Tot i que és humà, és humà. Pot tindre un partit fruixet. Jo, des d'aquí, digue... pot tindre un partit que no destaqui, destacant la majoria de tots els partits. És un dia molt especial que ha de mostrar, però mai s'ha amagat un Barça de dret, i no com altres. Ja, ja, ja, jo m'escalfaré, perquè jo salto ràpid, i el Leo havia de sortir aquesta setmana, tu. Si havia d'haver-hi una setmana, com demà no es guanyis, la setmana tràgica, això. La setmana tràgica del Barça. Demà segur que el Leo ens torna i despertarà... I com tu dius, és humà, i qui ho ha demostrat, demostrant aquesta humanitat del Leo, és el Leonardo... Leonardo Faggio. Leonardo Faggio, amb aquest llibre que ha fet un llibre del Leo, i on demostra la seva cara més humana, el que ha intentat Leonardo Faggio, que des d'aquí és un llibre que us recomano molt i molt, aquest llibre que es diu Messi, el nom del llibre és Messi, i l'escriptor és Leonardo Faggio, és un periodista argentí, que intenta fer un símil agafa la història d'un jove, òbviament des del principi tots sabem què és el Messi, però agafa la història d'un jove de l'Argentina i intenta fer aquest símil de la història del Messi amb la història d'un personatge més anònim, però saïm totalment els passos del Leo i pots veure aquesta humanitat i aquesta història de la vida d'aquest crac. I sent un escriptor argentí que té més afinitat, més càligua amb el jugador, i molt jo el que el poc que he sentit d'aquest llibre és que es portava molt bé el Leonardo i el Messi, i va rebalar coses que en cap llibre podem trobar sobre el millor jugador del món, Leo Messi. I també del llibre de Messi passem a un llibre també seguint l'Estela del Barça, i en aquest cas la Masia és el tema principal, el llibre de Martí Perarnau, la Cenda de Campiones amb Castellà i el Camí dels Campions en català. Un llibre que en recentment m'ha regalat per l'Esa en Jordi. El Camí dels Campions, recentment. Recentment, eh? Però aquest llibre del Martí Perarnau ara farà un any que va sortir, però jo m'agradaria també tornar-lo a destacar per... Per aquests merals de la cantera, els merals que viuen al Barça bé, al Jóvanil, tots aquells que disfruten veient el futbol formatiu del Barça. I explica coses com el mític. Hi ha una cosa que a mi em va ser al·lucinat, que és la paraula hop, que tots aquells que juguin a futbol saben el que és hop, que quan tu jugues a futbol hi ha paraules que estan prohibides, que, bàsicament, és falta com són meva o meva, i en el Barça es va començar a inventar, i el Martí Perarnau revela que parlava amb el Xerri Reixac, que quan el Xerri Reixac ja va arribar al Barça, ja es deia hop, i parla amb el Cruyff i ja es deia hop. I comença a tirar enrere, i en el Barça és el primer cop que es diu hop, per al moment en què es diu deixar de pilota, i ara això és exteriors a tot arreu. Curiositats com aquestes, que estan molt bé, que es descobreixen en el llibre, i després que també s'atreveix a fer una llista de 50 jugadors... En més futur, de la cantera. Ell augura els que arribaran al futur. Hi ha molta gent que, per fotos alipals, s'ha dedicat a agafar el llibre i els comença a atatjar, i hi ha altres que ja estan marxant fora, com poder sonar l'Oriol Romeu, o ara el Cristian Albert del Mau, l'Ademadret, aquesta valència... La valència exacta, o el que va marxar John Torral, com a marxar a l'Àssel, doncs... Hi ha gent que es dedica... I el Martí, per això, jugadors clar, no riuen al Barça, però amb un València, un Chelsea i un Arcel, eh? Exacte, vull dir que molt recomanable, que a mi dels campions del Martí, per Arnau, ja fa temps que és a les llibreries, i us el tornem a recomanar des d'aquí. I ja, per l'últim llibre que us recomanem, és de l'altre... de l'altre xarco, no? Aquí són tots de catalans, de l'altre... Doncs el director Arnau, Antonio Relaño, ha publicat dos dies abans del clàssic el seu llibre, Nacidos para Incordiarse. Un llibre que enfronta tots els clàssics, tots els que han hagut de la història, explica una mica aquesta rivalitat, aquestes algunes anècdotes... I, bueno, aquests dies han estat presentant aquí a Barcelona, i de moment està tenint un gran èxit. Clar, i és un llibre vist des del punt de vista allà a Madrid, el director de l'As, més que res, que no és com aquí que podem trobar... Ara el Bernat Soler també ha destacat aquest llibre al clàssic. Els clàssics, sí, sí. Pots comparar una mica la visió dels periodistes de Madrid amb els periodistes aquí de Barcelona. A l'Alfredor Relàño, que és el director de l'As, i ja amb el títol ha deixat una mica Nacidos para Incordiarse, que realment és així... I és encertat, el títol. No només incordiarse, sinó que sense un no existiria l'altre, o sense altra no existiria l'un, com és amb el Barça i el Madrid, i així, amb molts equips del món, però aquesta rivalitat que hi ha aquí és difícil de trobar. I, llavors, això està d'aquí al dia de Sant Jordi, esperem que us hagi disfrutat amb els llibres que us hem recomanat, i res, acabeu de passar bon dia i agiu, i ara continuarem... Esperem que hagués agafat paper llapis i hagueu apuntat tots aquests llibres. Tenim en directe pel telèfon. Jaume Algersuari. El pare del Jaume Algersuari, molt bona tarda, Jaume. Hola, bona tarda. Bona tarda, com estem? Sí, estem escoltant i esteu fent un resum, un prontoari de tota la novetat del Barça, aquest Sant Jordi tan maco que hem viscut avui, que ha sigut una meravella. Jo he estat a les taules, avui, firmant llibres, i la veritat és que hi hagués un Sant Jordi molt diferent, i que és entusiasmant saber que la gent encara té el plaer de llegir. Com ha anat, aquest Sant Jordi? Molt d'èxit. Has estat firmant llibres, després has estat al migdia dinant amb els autors, la gent aquest dia molt especial, i espero que tu amb aquest nou llibre que has tret, tu i jo pot ser un crac, també l'hagis viscut de manera molt especial. De veritat és que no ho havia fet mai, és el meu llibre que he escrit per estar a la venta, com a tal, i he escrit molt a la meva vida, com ja sabeu, a la revista Solo Moto i a molts articles, però la primera vegada que he fet un llibre complert i que no és una novel·la, és un llibre d'autoajuda, els pares que tenen fills esportistes, i la veritat és que ha sigut molt bonic. Estic molt impressionat de veure Barcelona des del matable, firmant llibres i veient la gent, i veient la fe, i aquest Sant Jordi tan especial, i els autors coneixen molta gent que no coneixia, molts autors joves, veterans... Redera d'un llibre sempre hi ha una persona, i redera d'un llibre sempre hi ha una inquietud, hi ha una història que explica una ajuda als demés, i Barcelona jo crec que és la capital del món. Quan arribes a Sant Jordi no hi ha altres de tot el món, que sigui tan capaç com Barcelona de 3 metres, aquestes emocions. I aquestes històries que ens dius i que tenen tots els llibres, com és obvi, tu i jo pot ser un crac. Quina història tens de re, Jaume, que ajuda això? Estan amb tot el que he explicat del Martí Pernau, amb la Macia, quan fa les seves prediccions, i ell fa molt bé de fer-les, no és a dir-hi, el que sí, segurament, és on té el talent, i ho explica molt bé. I jo, el que he volgut és donar unes pautes pels pares que tenen fills fent qualsevol tipus d'esport, preferentment esport individual, però també serveix pel esport col·lectiu, i aquestes pautes són, bàsicament, dir-li que el 99,9% de tots els pares que intenten a partir dels 13 anys i arrencant des dels 8 fent esport de base i després esport de competició, arribar a ser professionals, el 99,99% no ho aconseguiran. Però també el llibre diu que això no és un drama. També els explico, aquest 0,0,0% que ho aconseguiran, explico també per què ho fan i per què ho aconseguiran, quines són les seves característiques, perquè puguin, d'alguna manera, a través del llibre, poder fer les comparacions. Jo he volgut donar la meva experiència de 40 anys de veure molts com 2.000 pares de dos mil fills, i després viure la meva experiència directa amb el Jaume, a casa nostra. O sigui, que aquest és el llibre. Hola, Jaume, bona tarda. El títol ha sigut el primer o ja tenies un pensat i l'has rectificat? No, aquest títol és de planeta. El títol va considerar que el meu era un títol que deia pares, fills i talent. I planeta va considerar que no era prou comercial i van buscar aquesta idea de tu hijo puede ser un crack. Si més no, no em va semblar malament. I ha sigut el títol que ha sortit editat, no? Però que també val. Tu hijo puede ser un crack, el puede es un condicional, el que ha de fer és que aquest condicional... Porti una reflexió, porti una reflexió. Jaume, alguna... No és un drama no ser professional ni ser un crack, tot el contrari, i el llibre pretén explicar per què. I amb això que expliques amb aquest drama o a vegades que els pares ho senten així, alguna anècdota o alguna cosa o algun moment dur que tu puguis explicar que tu hagis viscut amb el Jaume, que ara, com sabem ara de fa cosa de tres setmanes, ha tornat amb els circuits, ha fitxat per Pirelli, i és provador de Pirelli, algun moment que hagi sigut més dolorós amb el Jaume, i que tu creguis que has actuat bé i que li servís en aquell moment? Bueno, a veure, el llibre està ple de casuística, no? El tema del Jaume dintre allà de l'esport de la Fórmula 1 és que no té realment res a veure amb el contingut del llibre, perquè el Jaume ja és un professional, ha arribat al màxim, ha arribat a la Fórmula 1, i aquestes circumstàncies que s'han donat a la Fórmula 1, tan poc agradables i difícils d'entendre, ja pertanyen al seu ofici. Probablement el Jaume trobi les solucions i està lluitant moltíssim, això li dona molt mèrit a la seva edat, fa dos setmanes que ha complert 22 anys, després d'aquest ensurt tan estrany de la Red Bull, que ningú entén, jo, evidentment, ho sé, però no és millor que llargo, i, per tant, no té realment que veure, simplement resaltar la força del Jaume, la seva força interior per superar aquests situacions tan límits i la seva lluita. El llibre és que no et sabria dir ara concretament, té moltes paraís i fills, i, per tant, jo crec que és millor que el que tingui realment una filla fent esport des dels 8 fins als 21 anys, digui que els 21, perquè hi ha més enllà, si no ets professional ja no ho seràs, jo crec que val la pena i que els puc ajudar bastant. Tornar una mica al tema del llibre, la gent pot pensar que és fàcil arribar, que no està al Jaume o ha arribat, i en aquest llibre, el que tu expliques és que hi ha més fracàs que el triomf del noi, per exemple. El llibre ja diu, quan comença el llibre, ja li dic a la gent, als lectors, que el 99, com el 99% dels lectors d'aquell llibre, que tenen nanos i nenes que volen ser professionals, no ho aconseguiran. Així comença el llibre, no? Aleshores, a partir d'aquí, els explico... Aquest 0,0, ja ho he dit abans, aquest 0,0% que ho aconseguiran per què, quines són els atributs que tenen, quines l'entorn que tenen, i a partir d'aquí comença tota una història que comença amb els estudis de primària, per arribar al batxillerat, les condicions que tindran de poder continuar, incluso, la possibilitat de ser o no ser universitaris, i fins a realment el moment que la família decideix no continuar, i té a fer una setmana de valoracions, i aquestes valoracions, tot això els parla tot amb el llibre, crec que d'una manera molt amena, i com a experiència vital, no meva tan sols, que també he tingut el del Jaume, sinó de 2.000 pares i 2.000 fills, menys menys, que jo he tingut el plaer de conèixer durant 40 anys. Estem parlant amb el pare del Jaume Gersuari, era el senyor Gersuari, el pare de la criatura que ara triomfa, darrere que ha tret un nou llibre, el primer llibre que ens ha explicat, Tujo, pot ser un crac, i Jaume, una última pregunta. També hem parlat abans del llibre del Sique Rodríguez, que ha pogut parlar amb tots els pares de jugadors del Barça de dia d'avui, els pares Messi, els pares Piqué, els pares de Cesc Fàbregas, i el Sique ha arribat una conclusió, que és a veure si tu hi estàs d'acord, que el talent no s'ensenya, però educar sí que es pot ensenyar educar. A veure, hi ha moltes versions, però al final, quasi són matemàtiques, jo he conegut molts, molts esportistes, de qualsevol esport que tenien a precocitat, és a dir, que eren molts joves i tenien talent. Quan parlem de talent, no confonguem mai amb habilitat, perquè moltes vegades hi ha extraordinaris esportistes de tots els esports, que tenen una gran habilitat, i són joves o són precosos, però en canvi no tenen talent. El talent, sí, té que portar implicat l'habilitat, però l'habilitat moltes vegades no porta talent. En qualsevol cas, el que fa realment un esportista no és tant l'entorn que ha de ser bo, i si és bo, fantàstic, millor, però jo he conegut grans esportistes de cracs de veritat, que existeixen, que no han tingut un entorn favorable, que no han tingut una família de dient, i que, malgrat tot, per poder arribar a ser grans, perquè eren joves o precosos, tenien un talent d'habitat i d'habilitat immensa, i després eren molts madurs. I ells sols podien inclús operar un entorn no favorable. Per tant, les matemàtiques aquí es trenquen. La sadística diu que pot passar de qualsevol cosa. El que sí diu la sadística és que si tu no ets precós, tu no ets talentós, i a sobre ets madur, que és la clau per ser un crac, la maduresa, que serà impossible que siguis un crac. Doncs perfecte, queda claríssim, i des d'aquí nosaltres ja... Abans hi hem parlat, i ara, parlant amb tu, ho tornem a fer recomanar aquest llibre de Twitter, que ha escrit el Jaume Gersuari, pare, no confondre amb el Jaume Gersuari, que avui és provador de Pirelli. Doncs Jaume, moltíssimes gràcies. De veritat, agrair-te molt aquesta trucada que t'hem pogut fer, després d'aquesta jornada maraturniana de Sant Jordi, moltes gràcies, moltes gràcies, moltes gràcies. Moltes gràcies, moltes gràcies, moltes gràcies. Doncs com podem veure impressionant la història que ha viscut el Jaume Gersuari, pare, com a pare, i el que després intentem de reflexar en el llibre, no? Sí, i és això que millor que ell, el que ha viscut ell, ha passat de tots colors, de ben segur, que en el seu llibre ho explicarà, i és això de millor que... Alguns pares necessiten aquesta ajuda, que es compren en aquest llibre. Hauríem estat tota la tarda parlant d'ells, perquè ara el Jaume tenia que a i mig ens havia de deixar, però al final parlava que l'entorn, quan no és favorable, també pot triomfar, i segur que si hi haguéssim 6 parlaments, hauria posat l'exemple del Jorge Lorenzo, que ell ja el coneix, el Jaume Gersuari el coneix perfectament al Jorge Lorenzo, un noi que han tingut problemes familiars, que han tingut problemes a constància de sacrifici. La maduresa que hi té, que és el més important, per per acabar sent un crac, com ha dit el Jaume. I ara, d'un crac, com era, com més, l'escriptor para Jaume Gersuari d'un crac, i el seu fill que està en el focus mundial cada cap de setmana, algú que practica l'esport, que al final és el que nosaltres ens agrada, com el que practiquem tu, jo, Jordi, i al final, si no hi hagués televisió també es faria esport, tothom seguiria vivint l'esport, i l'esport es viu cada cap de setmana, cada entreno, dimarts, dijous, divendres... A totes les categories. A totes les categories. En aquest cas, parlarem amb la Marta Ferrer, jugadora de l'esplodent de futbol salt. Bona nit, Marta. Hola, bona nit. Què tal, com estàs? Ara sé que ens estàs abans d'entrenar, tenim poca estona, però moltes gràcies per atendre'ns, la teva trucada, i és això, volíem parlar una miqueta amb tu de la teva categoria on estàs, quina categoria estàs? Segona edició. Has pogut escoltar el pare el Gersuari o no? Has escoltat l'esponeta. I què n'opines del pare el Gersuari? Bé, bé, ara és interessant aquest llibre, que me'l compraré i faré una ullada. Fas una ullada al llibre, no? Sí, tant. Jo, el Gersuari, parlava de talent, i un moment en què has de decidir. I Marta, 22 anys, i s'ha de ser jugant a futbol salt, quants es entrenes a la setmana? Dos, dos, entrenem dos dies. Costa o no? Creus que cada cop és més difícil? Que si cada cop és més difícil. Sí, és el 7 anys, amb la il·lusió. No, no, no, que va al revés. Per què? Perquè cada cop deus que s'està acabant i intentes aprofitar... Intentes aprofitar més que t'entreno i cada partit, perquè en 30 anys no crec que estigui jugant. La setmana passada parlava amb Marta, amb una noia d'aquí de Sant Jus, la Bertha Riera, que a ella jugava en el cadet, el infantil de l'Espanyol. I ens deia això, ja havia estat d'aquí Sant Jus jugant, i ara està l'Espanyol, i ens deia que a l'Espanyol impulsen molt el futbol femení, i que cada cop està creixent més. I també hi ha una mica d'aquest apartat de futbol sala, del futbol sala femenista creixent. Sí, és del club almenys, ho estan intentant molt, i estan promovent tots els equits... ens vegin veure els femenins cada cap de setmana, per anar i per... Bueno, més que res, perquè s'està parlant molt del futbol masculí i tal, però... les pobres noies quedem una mica apartadetes, i això s'ha d'anar... S'ha d'indicar una mica el vostre paper, i sobretot el futbol sala, que també, si dintre del futbol sala, que és un altre esport odalment diferent, ja queda reconat en el futbol masculí, en el femení, deu ser encara més difícil. Clar, clar, sí, exactament. El futbol, per exemple, a aquesta manera de l'Espanyol, segur que té bastant de públic, i que té patrocinadors i tal, no tenen cap tipus de problema, però en cas del futbol sala, ningú vol on dur-ho per ell. Com a aquell que diu... No ho duran en el futbol i en el femení, increïblement. I, basant-te en el teu equip, l'equip està respondent, és a dir, esteu fent una bona temporada? Sí, sí, anem segones, pujant dos, anem segones i... Bé, segurament... Espanyol, toquem fusta, acaba pujant. Teniu... quants punts esteu? Teniu alguna possibilitat de guanyar la lliga? De cada primera és bastant difícil. Hauríem de guanyar tots els que ens queden i que les primeres perdessin dos. Però, de pujar, anem bastant bé. Anem a un punt de les terceres. Està allà, la cosa justeta, eh? Doncs, escolta, Marta, alguna jugada d'estratègia, alguna intimitat, alguna cosa més personal del vostre equip, que ens puguis explicar? No, bueno, el futbol se l'has bastant tot. Cada falta, cada corner, cada saqueda banda i tal, és bastant... Tot planificadet. Clar, a mi és bastant reduït, tot es fa amb el peu, s'ha cada banda amb el peu i tot. I amb una jugada d'estratègia, que desmarcanta, que dos es quedin sols i tal, ja tens fets assegurats. Aleshores, tot és bastant així. El que és just, i un es desmarqui i xut. Tu ets de les golejadores, o quina posició jugues? Jo pivot, allà davant, però intento, intento. Amb el de golejador a l'esquena, o no? Sí, sí, amb el de golejador. Ets la craig de l'equip, o què? No, que va, que va, que va. Tot de Marta. A dalt d'aquí és la ràdio de Sant Just, tots els esplugues, espluguem... Està l'espluguem. Hi ha arribabilitat amb el Sant Just, però ara a la Lliga s'ha desfet l'equip de Sant Just. Bueno, jo estic d'apreny a esplugues, i perquè l'esplugueix no t'he fet venir, però és que és el mateix. I jugàvem contra el Sant Just, però a les segones jornades... I els va passar l'any passat, i aquest any el que ha tornat a passar. Diuen que és per falta de jugadores, però tampoc tenen gaire notícia. Que pel futbol s'ha de Sant Just. Si tu arribes aquí i agafes la capitania... Amb el Déu, amb el Déu. Amb el Déu, aquest equip l'any que ve no es desfarà. No ho sé, no ho sé. Així potencien aquí a Sant Just, deixen davant d'aquí a les penyes fludes... Coneixen alguna jugadora que jugues aquí a Sant Just i alguna amb el Parquet, una mica, perquè heu acabat desfent-se l'equip. Bueno, conec alguna, però se'n van abans que quan l'equip anava bé, se'n van a partim els estudis, i sincerament tampoc li he preguntat aquest any per què se l'ha fet, però l'entrenador li va dir al meu entrenador que era per falta de jugadores. Faltar memres, clar, si no tens jugadores, no pots. No es tira endavant. Però clar, a les hores, en el món en què... en el món en què deixes de jugar que et retires, per la categoria directament o què? Sí, sí, sí. L'equip per la categoria. I clar, i el que em daria vostra una setmana de descans, no? Sí, ens ha dubtat ara. Molt bé, Marta, doncs et deixem que vagi d'entrenar, estàs ja amb les botes posades i així, a prop del parquet o no? Som encara no. Encara no, no? Tu prens trenc clarament. La Crac pot arribar com vol? Sí, que pot arribar tard. Arriba tard, així. Arrossegastes. Molt bé, molt bé, la Marta. Una Crac del futbol sala femení, 22 anys, i esperem a veure si es converteix amb la Javi Rodríguez, del futbol sala espanyol. A veure, a veure. Moltes gràcies, Marta. Una fort abraçada. Vale, Jordi, felicitats. Gràcies, Marta. Moltes gràcies. Adeu. Doncs la Marta fa re que un exemple del que és l'esport del que nosaltres ens agrada al final, aquest esport diari, del dia a dia, dels pavallons, de la gent més amateur, com som nosaltres al final, i segur que tota la gent que ens està escoltant, molts practiquen l'esport. L'esport, i això del futbol sala, que ara és el futbol femení, el futbol sala és un món, que ha estat augmentant, està creixent molt, molt, i està agafant més força. I de mica en mica, el futbol sala intenta... que mai arribi a ser com un futbol onze, però sí que agafa més importància, i si tothom, femenins, els nens continuen practicant això, anirà creixent, i de ben segur que tindran molt més. Si es comença des de la base, des dels més petits, i s'intenta evitar aquest traspàs que hi ha hagut tota la vida del futbol escolar sala, que va al futbol onze, com ha fet aquí un present que parla, doncs això segur que impulsarà... impulsarà el futbol sala. Són les 8 i 39 minuts, hem tingut l'ocasió de parlar amb el senyor Jaume Gersuari Pàra, que ens ha parlat d'aquest nou llibre que ha escrit, que hem fet un repàs, en aquest dia, de Sant Jordi, de tots els llibres que nosaltres, des de la nostra modèstia, us recomanem. Ara hem parlat amb la Marta Ferrer, jugadora de futbol sala de La Penyes Plugues, i ara, els germans Torrent, el Guillem, de 9 anys i el Roger, de 14, arriben aquí a Juguem a casa. Sintonia Fede, de les que nosaltres ens agrada del Toni Bairo, el petit més gran. M'hauria jugat els veus, tot el que m'exposen peus, i el que em fa un malament és que no em fa un malament. M'hauria jugat els veus, tot el que m'exposen peus, i el que em fa un malament és que no em fa un malament. M'hauria jugat els veus, tot el que m'exposen peus, i el que em fa un malament és que no em fa un malament. M'hauria jugat els veus, tot el que m'exposen peus, i el que em fa un malament és que no em fa un malament. M'hauria jugat els veus, tot el que m'exposen peus, i el que em fa un malament és que no em fa un malament. M'hauria jugat els veus, tot el que m'exposen peus, i el que em fa un malament és que no em fa un malament. M'hauria jugat els veus, tot el que m'exposen peus, i el que em fa un malament és que no em fa un malament. M'hauria jugat els veus, tot el que m'exposen peus, i el que em fa un malament és que no em fa un malament. M'hauria jugat els veus, tot el que m'exposen peus, i el que em fa un malament és que no em fa un malament. M'hauria jugat els veus, tot el que m'exposen peus, i el que em fa un malament és que no em fa un malament. M'hauria jugat els veus, tot el que m'exposen peus, i el que em fa un malament és que no em fa un malament. M'hauria jugat els veus, tot el que m'exposen peus, i el que em fa un malament és que no em fa un malament. M'hauria jugat els veus, tot el que m'exposen peus, i el que em fa un malament és que no em fa un malament. M'hauria jugat els veus, tot el que em fa un malament. M'hauria jugat els veus, tot el que em fa un malament. M'hauria jugat els veus, tot el que em fa un malament. M'hauria jugat els veus, tot el que em fa un malament. M'hauria jugat els veus, tot el que em fa un malament. M'hauria jugat els veus, tot el que em fa un malament. M'hauria jugat els veus, tot el que em fa un malament. M'hauria jugat els veus, tot el que em fa un malament. M'hauria jugat els veus, tot el que em fa un malament. M'hauria jugat els veus, tot el que em fa un malament. M'hauria jugat els veus, tot el que em fa un malament. M'hauria jugat els veus, tot el que em fa un malament. M'hauria jugat els veus, tot el que em fa un malament. M'hauria jugat els veus, tot el que em fa un malament. M'hauria jugat els veus, tot el que em fa un malament. M'hauria jugat els veus, tot el que em fa un malament. M'hauria jugat els veus, tot el que em fa un malament. M'hauria jugat els veus, tot el que em fa un malament. M'hauria jugat els veus, tot el que em fa un malament. M'hauria jugat els veus, tot el que em fa un malament. M'hauria jugat els veus, tot el que em fa un malament. M'hauria jugat els veus, tot el que em fa un malament. M'hauria jugat els veus, tot el que em fa un malament. M'hauria jugat els veus, tot el que em fa un malament. M'hauria jugat els veus, tot el que em fa un malament. M'hauria jugat els veus, tot el que em fa un malament. M'hauria jugat els veus, tot el que em fa un malament. M'hauria jugat els veus, tot el que em fa un malament. M'hauria jugat els veus, tot el que em fa un malament. M'hauria jugat els veus, tot el que em fa un malament. M'hauria jugat els veus, tot el que em fa un malament. M'hauria jugat els veus, tot el que em fa un malament. M'hauria jugat els veus, tot el que em fa un malament. M'hauria jugat els veus, tot el que em fa un malament. M'hauria jugat els veus, tot el que em fa un malament. M'hauria jugat els veus, tot el que em fa un malament. M'hauria jugat els veus, tot el que em fa un malament. M'hauria jugat els veus, tot el que em fa un malament. M'hauria jugat els veus, tot el que em fa un malament. M'hauria jugat els veus, tot el que em fa un malament. M'hauria jugat els veus, tot el que em fa un malament. M'hauria jugat els veus, tot el que em fa un malament. M'hauria jugat els veus, tot el que em fa un malament. M'hauria jugat els veus, tot el que em fa un malament. M'hauria jugat els veus, tot el que em fa un malament. M'hauria jugat els veus, tot el que em fa un malament. M'hauria jugat els veus, tot el que em fa un malament. M'hauria jugat els veus, tot el que em fa un malament. M'hauria jugat els veus, tot el que em fa un malament. M'hauria jugat els veus, tot el que em fa un malament. M'hauria jugat els veus, tot el que em fa un malament. M'hauria jugat els veus, tot el que em fa un malament. M'hauria jugat els veus, tot el que em fa un malament. M'hauria jugat els veus, tot el que em fa un malament. M'hauria jugat els veus, tot el que em fa un malament. M'hauria jugat els veus, tot el que em fa un malament. Doncs mira, m'he gustat el futbol de Melendi, aquí agafant el tema que veníem dels germans, ara aquí els meus germans són molts seguidors, els meus germans petits estan dient que jo les jugo molt a futbol... Clar que sí, clar que sí. Com jo soc el millor de la família jugant, les jugant... Vas a enconseixar el germà petit, que t'estimo molt i arriba a casa i segur que et fa cas o bueno, no ho sé, això... Esperem que sí, si no... Melendi, m'he gustat el futbol diumenge, sofà, manta i gol TV, no? Seria això, el tema, no? Gol TV, inclusive el post i la habitació, jo no vaig a ni al sofà, ja. El gol TV és el millor vent que hem fet mai. I m'he gustat el futbol d'aquesta cançó de Melendi, que puja els ànims, puja els ànims. Sí, sí. És una cançó que parla del futbol i està molt bé, molt ben pensada i amb el toc aquest de Melendi de rumbita, que sempre dona un bon rotllo el que deies tu, no? I bueno, escoltem una miqueta més. Tira, tira, una mica, puja, puja, puja. El tema del futbol, no ens en recordem, no ens oblidem que demà... Jo la lliga ja no està, però... Jo la lliga no la veure gaire més, ja. Però la lliga, esperem que sigui que demà ens doni una alegria a aquests cracs, com hem dit a totes les xiles que hem estat parlant. Jo, Jordi, t'he de confessar, estic cagat. Vull dir, des d'aquí, des de la ràdio, no sé, solora a través de l'ordinador, però estic cagat, ens veiem cada fora i el calderon anirà la tia Antònia, perquè jo no penso en el calderon com d'abans a l'Imini. Si venen els 11 bèsties del Chelsea a tancar-se, les 12 són les bèsties, drog, la 9 i mig... Jo la segona passada ja ho deia, si veig el drog vam canviar de cera, i el que es va canviar de cera va ser més xerrar, no?, que no va arribar a la cobertura. El drog va dir no en partit, del terra, del terra, a tota l'estona. Sí, parlem del Chelsea, ja parlem del dissabte, jo exploto aquí. Estic molt indignat, Cristian ens va passar la mà per la cara, el tio és boníssim i em fa ràbia, reconeixeu, i és així. I em va fer tranquil·litos, tranquil·litos, jo estic aquí, i m'ho va fer a la cara. Indignat, indignat. Nosaltres diferem a la final de moni. Això dic, si demà passem, Dimecres, sóc més del Madrid que ningú. Em poso la samarreta del Madrid, Dimecres, i demà passem, i això jo ho he dit perquè els vull a la final. Ara l'estel·la. Fer de tu també o no? Tots, tots. El Ferre del Madrid també. Mira, si ens fiquem la samarreta del programa en directe al Pròxim Diums, aquí, amb la bandera i tot, no?, tampoc tant, però... Si demà passem... Si passem, ja que hem passat a la final, com totes contra el Madrid, i segur que... Jo no el volia, el Madrid a la final, però després de l'odal dissabte, el vull ara, i vull ofegar-los, i després d'haver imatges de Cibeles, canaletes, canaletes ha de ser un clam, després de guanyar a la final de moni, que si és contra el Madrid, la Lliga serà passada amb volia. De ben segur que serà del Barça, les Champions, segur, i demà, demà, no molt segur, però no queda naltre que mirar aquestes coses, i conversa de tu mateix, d'aquesta esperança que... I tothom que pugui animar, clar, és clar, jo sento la gent, la gent està baixa, sense hi ha Xavi, i el Xavi estava desanimat. En canvi, avui Piqué és que, clar, Piqué ha de tornar a ser les grans ocasions, avui surt a la premsa, parla i anima a tothom, anima a tota la col·larada. Jo, escolta, de Piqué, he sortit animat, perquè, clar, és que Piqué és únic i repetible, i demà ha de jugar com sigui. Fem una ràpida repassada de l'agenda de la setmana. Queden dos minuts. Fede, tira el xipirón, que ens en anem. Comencem ja aquesta agenda amb el primer equip de futbol dels senjús, que jugarà al Camp del Coi Blanques. I el segon equip del futbol club senjús, jugarà a fora contra el Vegas, bé. L'Atlètic Senjús s'enfrontarà a Coimnit abans, en què serà una autèntica partida, el primer classificat, l'Almeda. I el primer equip del futbol sala jugarà contra el Vila de Cans aquest cap de setmana. El segon equip de futbol sala volerà aconseguir la victòria a casa contra l'Orens Papió. Que vull dir, que l'Orens Papió l'està al Jordi Torres del Barça de futbol sala. Home, i pel que fa el bàsquet, el senjús masculí juga contra els sants per veure si aconseguís una victòria. El primer equip femení del bàsquet s'enfrontarà al Sal Andreu. El que i senjús juga al Camp del Montbui. I, finalment, les noies de Bollet jugarà al Camp del Sant Cugat. Doncs això és tot aquesta hora de jugar a casa aquí a Ràdio d'Esber. Moltíssimes gràcies, Jordi. Moltes felicitats a tots els Jordis i Jordines. Moltes gràcies al Fedem Arturell en el control tècnic. Us esperem la setmana vinent a les 8 o un dia més. Juguem a casa, no ens podem assegurar que ho farem millor. Però això sí, us prometem a tots vosaltres que ho intentarem. Molt bona nit.