Juguem a Casa del 28/4/2014

Fins aquí el programa d'avui. Amigues, amics, hem arribat a la fi del nostre programa d'avui. Esperem que us hagi agradat. Desitgem que passeu una bona setmana, i, si voleu, us esperem el proper dilluns de la mateixa hora. Fins llavors, us diem adeu-siau. Fins aquí el programa d'avui. Molt bona nit, Santos Tanks. I benvinguts al Juguem a casa. Dilluns, 28 d'abril. Programant un Manus 65 aquí a Radio Esvern, el dia el 98.1. Una traïllons acompanyat. Pel Nico, bona nit. Bona nit. I pels seves. Bona nit. Bona nit. I també avui saludar a Marc Fernández. Bona nit. Bona nit. Una nova incorporació que anirem presentant al llarg del programa d'avui. I bé, bona nit a tothom. Gairebé una hora d'esports aquí a Radio Esvern. Nos acompanyarem fins al punt de les 10 de la nit que comença el partit, perquè un dilluns més aquí, a Radio Esvern, juguem a casa. El rellotge de la Radio Esvern diu que són les 9 i un minut. Nico, què tenim pel programa d'avui? Com sempre, començarem amb una mica del Carrossel Sant Justenc, de tots els resultats de la jornada esportiva de Sant Just. Seguirem amb l'entrevista. Avui vindrà el Marc Sánchez, que és taiconista aquí a Sant Just, i també jugador de l'Atlètic Sant Just. Després seguirem amb les històries del CVTES, que crec que avui ens parlarà d'Eurolliga. Sí, correcte. Fem una mica de xifres. Fia Facebook. Fia Facebook.com. Barra, juguem a casa. Fia Twitter. Arroba, juguem a casa. I al telèfon de la ràdio... 933723661. Un moment per repassar el que dona la sí, la xarxa social Twitter. En el dia d'avui, començarem amb un tuit de Rubén Oría, un periodista famós per les seves aportacions de l'Estudio Estadio de Teledeportes de l'Àfrica Espanyola, que va comentar el fet del platani de Dani Alves, ahir al Madrigal, diu així. És un vídeo i ell comenta, Alves ve el platan en el césped del Madrigal, l'opela i se l'ho come. Vaia crac. Què és el sentit de l'humor? I acompanya aquest tuit amb un petit extracte de la transmissió. No es veu, efectivament, Alves agafant el platan i menjar-se'l fent un cop sobre la taula contra el racisme. Sí, i de fet, el Madrigal últimament tira bastantes coses, perquè van tirar el bot de fum. Bé, un altre tuit, jo, com sempre, Fidel, el club de basquets en just, la poesia tira molt, m'encanta. Un tuit d'ahir que diu, i vam creure imprescindible, voler més del que és possible. Aquí teniu la crònica d'aquest cap de setmana, si la voleu seguir, ja sabeu, entreu el twitter del basquets en just i la seguiu. Volem saber qui fa aquests tuit. Ens agrada ja molt. Aportarem aquí la ràdio i li farem una entrevista. Jo li faré, eh, ens encanta. Ens encanta. Bueno, jo per acabar també avui amb lo que és en just, que diu així el tuit, ja teniu disponible a la web tota la informació del primer campus del dia de lo que és en just. Doncs a veure si una crida també, des d'aquí, a tota la gent que ens escolta i vulgui provar lo que és en just, que ja està la prescripció possible a la web del club i a veure si s'apunta molta gent. Esperem que sí. Des d'aquí a la ràdio ens fem una crida perquè la gent s'apunti al campus de lo que és en just. I ara seguim amb el Carlos i els en just. El Partido de la Fornada con Aitor Compañol. Doncs comencem el carrossel d'aquest cap de setmana fent un repàs al que ha sigut la jornada pels conjunts de l'en just. I doncs el primer d'avui serà el club de futbols en just que va guanyar una a tres al camp del salt taulàlia. L'Atlètic Sant Just va empatar un davant de l'Iberia. El futbolse a la Sant Just va guanyar per un contundent 5-0 contra el Montbui. La Molda Sant Just va guanyar 34-20 contra el Ràpid Cornella. El bàsquet femení va perdre 37-43 contra el club Notació Sabadell. El bàsquet masculí també va perdre contra la Seibona Nova 58-54. Doncs ara és moment per fer un repàs una mica més acurat del que va ser aquesta jornada. Comencem amb el club de futbols en just que va guanyar una a tres al camp del Sant Taulàlia d'Hospitalet. I recordem que el club de futbols en just segueix segon a la clasificació de tercera catalana en posició de promoció de 100 a segona i que ara mateix té dos punts menys caldrit, que és el dinàmic velló que va empatar el seu partit, i té un punt més sobre el levant de les plans, que és el tercer clasificat i que ve apretant molt fort per darrere. Així, broument, queden molt poques jornades i en dos llocs per a Sant Dia de Catalunya, i ara mateix s'estan disputant tres equips amb gairebé els mateixos punts. Queden cinc jornades, i el Sant Just depèn d'hi mateix, perquè l'última jornada és contra el dinàmic velló. A camp de dinàmic velló, partit difícil, però, esclar, estan depenent d'hi mateixos ara mateix i la segona posició es donaria aquesta posició de fer la promoció de 100, que no seria la 100 directa, però ja seria una molt bona posició. Hi ha un bon pas cap a la 100, no? Sí, sí. I després d'un parell de setmanes que portaven fent empats, no estaven aconseguint la victòria, jo crec que aquesta victòria pot ser una mica de moral de cara al rival difícil, de cara a aquest final de temporada. Una victòria al camp del Sant Taulall, que era un equip de la mitja taula alta, que fins fa unes setmanes tenia esperances de pujar de categòria, obviament, se'n taula i no pujarà, però el Sant Just està lluitant pel subjetiu. Millors de casa, no? Home, sí. En la mateixa lliga, l'Atlètic Sant Just que va empat a un davant l'Iberia, ja vam dir que no tenen aspiracions en aquesta lliga, perquè estan desents amb 43 punts, lluny de l'ascens i lluny del descens. I bé, temporada feta i vistes al derby, en l'última jornada, la lliga, que es motivaran força d'aquest partit que els hi ve. Algú ha comentat, a més, del futbol Sant Just, que han recuperat alguns jugadors de les lesions que tenien, que això ja està bé per agafar una mica de ritme i a veure si la temporada que ve tenen una miqueta més de sort. Sí, és realment amb el que intenten motivar-se, de cara a la següent temporada, perquè aquesta ha sigut una temporada marcada per les lesions, per les resultats dinàmiques negatives. A partir d'ara, gairebé més pensar en el derby, com hem comentat i la temporada que ve. I ara comentarem els partits que s'han disputat aquest cap de setmana a la bona aigua. El primer va ser el Futbol Salas Sant Just, que va guanyar per un contundent 5-0 contra el Montbui, com hem dit abans. És la segona victòria consecutiva del Futbol Salas, que la mateixa es situen a 4 punts sobre el descens amb un partit menys. O sigui, que és a dir que encara hi ha bastanta esperança de poder salvar-se, i hi havia molta alegria. I tot tu que vas poder estar allà a la bona aigua, que jugau després... Sí, efectivament. Jo vaig jugar al meu partit acte seguit del Futbol Salas Sant Just, i realment va ser una victòria molt celebrada per tot l'equip, una maneta al Montbui, un equip que recordar que amb aquesta victòria implica el Sant Just a la lluita pel descens. El Montbui tindrà un o dos punts més que el Sant Just, només. I han fet que un rival que es podia distanciar ja d'ells doncs, n'ha apropat encara més. Sí, hi ha 4 al descens, que és una distància considerable amb un partit menys. Un partit menys, és que això és el... I amb la bona dinàmica que porten dues victòries i van posar contra les cordes del líder, si no recordo malament. Sí, també, també. Bon fina de temporada al Futbol Salas Sant Just, que esperem que acabi remetant la feina amb la salvació a primera Catalana. El més aviat possible. Esperem. Seguim. En volt de Sant Just, 34. Ràpid cornellar, 20. Què va passar? En volt de Sant Just. Ara us ho comentaré una miqueta més de detall. I en volt de Sant Just, segueix 6 a 9 punts de les posicions de descens a tercera preferent. L'ascens molt difícil, comentar-ho una setmana més, però seguirem lluitant per aconseguir una bona... una bona posició de cara a la Copa Federació, que es disputarà les pròximes setmanes. Comentar una miqueta. Victòria contundent del Sant Just, que al final de la primera part, va prendre l'accelerador i va marxar als vestidors amb un resultat de 6 gols per sobre del club Ràpid cornellar, un 15 a 9. I a la segona part, va ser de clar domini local, i el Ràpid no va poder fer res per contenir una miqueta l'empenta de l'envolt de Sant Just. És humil, eh, Laitor? No volia dir, però mira, és humil. O sigui, aquest cap de setmana, per el que m'han dit, va marcar uns quants gols? Sí, doncs, aquesta setmana, em vaig marcar mitja dutzena, molt content a nivell individual, però com es diu sempre en aquests casos, el més important és una victòria clara de l'equip, i això agafa una bona dinàmica de cara a la Copa Federació, però no tots són mèrits, l'entrenador ens va comentar que s'ha de millorar una miqueta en defensa, perquè hi va haver i minutets que vam ser una miqueta encoladero, però bueno... Com a només 20 gols en contra està bé, no? A vegades se'ns van descontrar una mica i va ser quan vam haver de premiar l'excel·lador, perquè si no recordo malament es van col·locar com 11-9 o algo així, i bueno, és això. Valoració bona, però amb petits detalls ja se'n va millorar. Molt bé, molt bé, Laitor. Moltes gràcies. Vinga, el basket femení va perdre 37-43 a la bona aigua. Doncs les penúltimes de la classificació van posar contra les cordes, el segon classificat, i bé, tenen la salvació complicada, 37-43, marcador molt baix, i bé, a seguir intentant sumar victòries difícil, si el segon classificat van estar a 6% ja hi ha esperança. Sí, sí, totalment cert. Vull dir, sempre competeixen contra els primers classificats, però s'ha d'aconseguir aquestes victòries només aviat possible, perquè deuen quedar, si no m'equivoco, un parell de jornades, tres, només, i sí, sí, totalment... A veure si poden salvar-se les noies del basket femení. Pel que fa el basket masculí, també una derrota, jo crec que aquesta és més inesperada, no?, contra la sèrie bona nova, per 58-54, és una derrota contra un equip que, bueno, no és mal aquí... S'ha d'esteter a la classificació. Sí, s'ha d'esteter, però ara mateix el Sant Just s'està jugant l'ascens, i, llavors, aquestes derrotes... Fa molt mal. Fa molt mal, i més. Ara tercera catalana, sí que estic bastant segur que queden dues jornades per acabar la temporada, i, bueno, el Nou Esplugues, que és el rival així més directe que tenen, també ha aconseguit una victòria, si no m'equivoco, si no m'equivoco, i aconsegueixen empatar amb 19 victòries i 9 derrotes amb el Sant Just. I ara, les jornades que queden, doncs, el Sant Just haurà d'apretar, si no vol veure per allà aquesta tercera posició, que recordem manté per millor basquetavera així. Ja vam dir que, bueno, el Badalones, que era el primer classificat, doncs ja és equip de segona catalana, i ara ha d'intentar aconseguir haver-s'hi la millor segona posició i a veure si poden posar segona catalana. Molt bé, el Bòlei no va jugar aquest cap de setmana, així que aprofitem per recordar que el Bòlei juga el seu partit de la 26ª jornada, el jugarà el dia 4 de maig a la pista del Club Petit Congrés. Recorda, el Bòlei de Sant Just ara mateix es troba a 5 punts de la salvació que marca el Club Bòlei Mataró, quan queden 5 partits per acabar la lliga de nacional catalana. Juguem a casa, a ràdio d'Esvern. Ara estem per presentar els convidats d'avui dilluns al Juguem a casa. Avui tenim convidats del Taekwondo. Tenim el Pedro, bona nit. Hola, buenas noches. I el Marc Sánchez, que és el protagonista, podríem dir d'avui a l'entrevista. El Pedro és l'entrenador del Marc, del Club de Taekwondo en Azaret, dels Plugues del Llobregat, i també he comentat que el Marc és jugador del Benjamí, de l'Àlex Sant Just. Farem unes preguntes aquí als nostres protagonistes. Recordar que el Marc va ser subcampió de Catalunya fa unes setmanes, no? Sí, en el pavillon de la Marbella, en la Villa Olímpica. I campió d'un torneig important a la provincia de Castelló? Sí, concretamente en Marinador. Este campeonato, así para el circuito infantil, representa uno de los campeonatos más importantes puesto que participan equipos de toda España. Es lo más parecido a un campeonato de España. ¿Y cómo es que no hay a campeonato de España en esta categoría? Sobretodo el tema del dinero que está haciendo mucho daño. No hay subvenciones. Y los campeonatos que se hacen, pues se lo tienen que costear y es complicado. También hay que pensar que son pequeños, no tienen edad tampoco para irse con la selección y bueno, se gestiona así. També hi havia participants d'Andorra en aquest torneig. O sigui, era una mica un torneig, una miqueta més internacional, no? Sí, sí, sí. De hecho, Andorra también participa en todo lo que son campeonatos de Catalunya. Y si es un campeonato de mucho nivel, la verdad. Jo tinc una pregunta abans que desconeixem tot això del Taekwondo, també pel Marc, si vols respondre. Com és un dia a dia d'un taekwondista? Quines coses, com et prepares els entrenos? Què feu els entrenos? Fem primer anem corrents i també fem exercicis de manopla i de... Bueno, a lo que se refiere el correr sería el típico calentamiento. Pero este calentamiento desde hace ya unos años, pues porque todo cada vez es más difícil, ya empezamos a hacerles un trabajo mucho más específico, ejercicios pliométricos que puedan trabajar bien todo lo que son las cualidades motrices, velocidad, fuerza y luego ya pues un trabajo más técnico y a esta de ya pues ya empiezan también a hacer un trabajo táctico en el que Marc pues también destaca. Què és més important físic o tècnica? En aquesta edad potser més havia la tècnica, però el físic... La tècnica i també el físic. El cuerpo ya no que corra más que tenga más fuerza sino simplemente el tener las piernas largas también es importante. Si no se puede suplir con conocimientos tácticos pero el físico también es importante. La cabeza todo todo no es... I ja tàctica també en el tècnico. És a dir tu saps aquí tan frontes i saps el que has d'anar a fer. Las tecnologías pues nos ayudan y nos ayudan a todos. Y tú pues a través de por ejemplo internet sacas mucha información y como cada vez todo es más difícil pues los entrenadores tratamos de conocer con quién vamos a competir. Lo mejor él compete con 15 niños pues a los 15 es complicado conocerlos pero tratas de conocer a los que tú sabes que pueden presentar problemas. I per exemple el campionat de Catalunya i el torneig aquest de Marinador coneixeu els rivals o clar, perquè si és àmbit estatal per exemple el torneig de Marinador que és així el més nom és difícil conèixer gairebé tots els taiconistes d'Espanya. A su edat és difícil. En categorias juniors, cadetes i senyors és més fàcil, pero también se conoce porque los niños ya desde pequeñitos muchos destacan. Entonces pues tú solamente analizando lo mejor cinco o seis últimos campeonatos los resultados ya sabes. Antes del campeonato se realiza un sorteo por lo tanto tú sabes con qué niños les va tocar por lo menos hasta la final. I has dit que el Marc és bo en preparar la tàctica si es bueno porque los entrenos los toman muy en serio. A su edad hay muchos que quieren competir y que están atentos, también hay otros que se dedican un poquito más a hacer deporte sin meterse tanto en el deporte. Pero él se mete y cuando hace los ejercicios quiere saber el por qué, el por qué no y claro, eso es una ventaja para él. I una pregunta pel Marc. ¿Cómo tú fas para compaginar el fútbol a l'Atlètic i el Taekwondo? El diúncia, el dió, fa el Taekwondo i el dimetre fa el fútbol. I quan vas començar a cada esport? Quan vas començar el Taekwondo i quan vas començar el fútbol? Vaig començar el 8 anys i el Taekwondo el 4. La constancia en todos los deportes y en el fútbol es muy importante. También el apoyo de los papás. Cada vez que tenemos un campeonato casi su papá sabe el sorteo antes que yo. Por lo tanto el apoyo de los padres también hay que pensar lo que os decía antes. Prácticamente todos los campeonatos no los tenemos que costear. Nosotros de aquí un mes nos vamos a Granada. Hay que costearlo. Es también el apoyo de los papás. Es muy importante que se impliquen y que digan que hay un gasto. Pero vamos a hacerlo por el chaval. Es importante. ¿El torneo de Granada en què quines? Explica una miqueta. Sí, os lo puedo explicar. Todo empezó porque un calendario catalán por lo que decimos, cada vez reciben menos subvenciones, aunque es una federación que funciona muy bien. Cada vez tiene más licencias. Pero nuestro club está enfocado a la competición y para competir y obtener resultados tienes que moverte. Hace un año estuvimos en Granada en el trofeo Corpus. Nos trataron muy bien. Participábamos contra 80 clubs andaluces y nosotros y quedamos subcampeones. Por lo tanto este año vamos a volver y ir a intentar pues ganar. Jo tinc una pregunta pel Marc. El Taekwondo suposo que va a funcionar amb tots els cinturons. Quins cinturó ha ets ara mateix? Vertrónio. I esperes a ser el negre, el negre és el màxim, si no m'equivoco. I el negre el tens molt lluny o què? Sí, bastant. Però vols arribar-hi? Sí. Per un noi de la teva edat, és usual aquest color de cinturó? O és avançat? Sí, más o menos es lo que toca. No tiene nada que ver el cinturón a la hora de desarrollarte tú como competidor en un tapiz. No tiene nada que ver. Mentalmente sí que puede influir porque tú sales a pista y ves que te toca con un cinturón marrón y eres en el verde, te puede influir. O sigui tu pots competir contra altres cinturons. Sí, pero a la hora de competir el cinturón influye pero no es determinante para nada. ¿Por qué ton día en un cinturón es ganar la federación y hacer un examen? Se hacen unos exámenes que los podemos hacer en el club con un programa técnico y ahí se obtiene el cinturón. El taekwondo, que esto quizás no lo sepa a la gente, pues para mí tiene la grandeza de tener dos vertientes. Una que sería en la que tú te consideras un artista marcial donde puedes llegar a ser el cinturón negro y luego en la que te puedes considerar un deportista. Puesto que el taekwondo es de las pocas artes marciales, que es olímpica. Entonces estas dos vertientes te exigen un mínimo de cinturón para poder participar en los diferentes campeonatos pero no es determinante. Una pregunta pel Marc. Quines diferències trobes entre els dos esports que practiques actualment? Una es individual i una altra es col·lectiva. I què et trobes que t'aporta cadascun dels dos esports que fas? Amb què et quedaries del taekwondo i amb què et quedaries del futbol? Que el taekwondo aprenc a defender-me i al futbol a saber moure la piuta. I Marc, t'agrada preparar aquests partits, aquests enfrontaments contra altres taekwondistes? Sí, m'agrada. Bueno, no siempre, acuérdate con el filipino. Sí, acuérdate. La cabeza juega un papel muy importante pero él es capaz de superar. Yo recuerdo otro campeonato de Cataluña, una final con un filipino que era muy fuerte. Yo marco un poquito. Recuerdo que estuvo dos semanas, tres semanas pensando en el filipino. Y precisamente en Marinador volíamos a coincidir con él. Y esta vez ganó. La primera vez fue muy complicada, pero fue capaz de superarlo y en la final de Marinador llevarse el combate. Yo voy a discrepar un poco con mi alumno porque si no llegaré al club me matarán. A pesar de que el taekwondo sea un deporte individual en cuanto a cómo se desarrolla el juego porque es verdad que tú estás en el tapiz con tu entrenador y tú estás en el tapiz con tu entrenador. Para mí y para mi escuela es muy importante el trabajo en equipo. Yo comentaba antes que nos vamos a Granada y nos vamos con 20 deportistas. Yo solo no me puedo ir con 20 deportistas. Todo lo que es la clase de los adultos, de los grandes vienen con nosotros, compiten y para nosotros somos un equipo. Eso es lo sabe más también. Suición todavía es un poco de... ¿Tú también vas a competir a Granada? Ya lo dejé, colgue las botas. I fent referència una mica en aquest taekwondoista, Felipe, què va passar? Que era més gran que el palpefadat o era... Físicament. Físicament? Físicament era más fuerte. Era muy explosivo, era muy rápido y claro el combate en esta edad son dos asaltos. Si tú el primer asalto el combate no va muy bien quedas un poquito tocado para el segundo asalto. Si esto le unimos pues que verdaderamente era rápido, era explosivo, era fuerte... Però per exemple en el cas del Marc considero jo una de les virtuts que pot tenir el fet de fer dos esports com és el futbol i el taekwondo que el futbol potser es treballa també molt la resistència i a l'hora d'aguantar un combat ho desconec però a l'hora té més mentalitat potser té més capacitat d'aguantar aquells rivals. Sí, es determinante también el físico. Todo el deporte tiene una parte física aunque sea en niños un niño puede ser muy bueno pero si el combate son seis minutos y solo está explosivo en dos minutos seguramente que el resultado no será bueno por lo tanto es bueno y que haga deporte cada día sea el deporte que sea, es muy importante. I Marc ja l'has demanat al teu entrenador de futbol si anà, granada et deixarà? No, bueno, jo sempre li dic que si puc anar. I et deixen, no? Perquè clar, si els vas guanyant jo crec que t'han de deixar, eh? Ja. També és un orgull per fer-li Sant Joan tenir un jugador que competeix en un altre esport però treu uns resultats boníssims i també volia anar per un camí tu segueixes el taekwondo per exemple i parlaré de Joel González el taekwondoista que va fer madallador vas seguir o segueixes normalment competicions de taekwondo i coneixes una miqueta quins són els taekwondoistes que t'agraden més? El Joel... i hi ha un que no m'agrada no però m'ha firmat el casc. Puede ser Nicolás, Nicolás García o Brigit. Brigit Jaue. O John García, John García. Ah, John García. Normalment en los campeonatos de marinador siempre hay algún deportista invitado y en este caso fue John García. I a fisi o no, el taekwondo aquí a Catalunya i a Espanya? Hay que pensar que Catalunya como comunidad es una de las primeras potencias a nivel nacional y España es prácticamente la segunda potencia. Es un deporte minoritario pero a nivel de ranking estamos arriba. Quina pot ser l'altra comunitat que rivalitza en Catalunya? Com el futbol. Madrid. Madrid, València. Andalusia o Nogó Compatí, quin nivell té? Alto. No puedo decir otra cosa, sino no me van a invitar más. En general en España el nivel es muy alto la verdad. I una pregunta ja més pel Pedro, ens podries explicar una mica per la gent que no sabem tant de quan, una mica dels origens d'aquesta armarcial? Pues su origen es coreano. Es coreano y todo pues empezó pues como un sistema de defensa cuando estaban en guerra corea del norte y corea del sur y de ahí partió y caló, caló hondo y ha ido pasando de padres a hijos, de padres a hijos y prácticamente ahí es pues una religión y se fue desarrollando como arte marcial hasta que invadió prácticamente todo el mundo. I ara una pregunta pel Marc. Jo vull saber per què vas triar taekwondo i no una arte armarcial? Perquè jo volia aprendre a defender-me i vaig fer taekwondo. I teniu alguna oferta més d'aquest tipus d'esport al col·legi en el Zaret? No, en el col·le l'oferta és taekwondo. Tots els entrenadors que hi ha, suposo que han fet taekwondo abans i llavors estan preparats i no han fet altres armarcials, de fet taekwondo no implica que puguis fer una altra armarcial, o sigui, té altres tècniques, suposo, altres tipus de... No, el practicant de taekwondo, a l'hora de participar en diferents eventos, tiene que ser con el taekwondo, con sus normas y demás y su sistema de juego, de puntuación y de todo. Potser que us trobeu un nen que compateixi contra ell en la categoria de taekwondo o l'esport de taekwondo, però que també faci judo o karate, això pot ser? Sí, pero no en el mismo campeonato. No, però que a l'hora de competir contra ell, també tingui coneixements d'un altre tipus d'armarcial, això, com es veu? Li pot donar algun tipus d'avantatge? Jo penso que no, porque en concreto el judo tiene una connotación muy diferente al taekwondo en el que hay proyecciones, hay agarres y en el taekwondo, por ejemplo, está prohibido. Taekwondo es una arte marcial en la que, a l'hora de competir, se utilizan las piernas. Por lo tanto, todo lo que salga de ahí es difícil. El judo es pot utilitzar també els braços? Sí, el judo en concreto es un deporte en el que consiste en que el opositor apuye la espalda en el suelo, dentro de las normas que yo puedo conocer. ¿Cuándo es el objetivo? El objetivo en el taekwondo es puntuar en el peto, que es un protector que se lleva en el estómago o en el casco, que es un protector que lleva en la cara. Normalmente estos petos son electrónicos, tú llevas un sensor en el pie y al impactar con una técnica sencilla en el peto, consigues un punto. Al impactar con una técnica un poco más difícil, consigues dos puntos. En el casco, con una técnica sencilla, consigues tres puntos y con una técnica más complicada, cuatro. I suposo que això passa amb el futbol, que hi ha taekwondistes que van molt a l'atac, i a taekwondistes que només van a l'atac. Yo hablábamos de la táctica. Y más cuando conoces al rival, puedes jugar al ataque o puedes jugar contra el ataque. Como entrenador, pues igual. Puedes ir al ataque o puedes ser un poco más a más la técnica. I què t'agrada, Marc? Anar més a l'atac o saber com és el rival i anar més a la defensiva. Ah, la defensiva. T'agrada més? Sí, t'he drogat, entrenador. Bueno, también es verdad que que a la defensiva ya entraríamos en... de lleno en el deporte. También hay una manera de participar que nosotros ya vamos anticipando. Claro, para tu poder participar a tu rival es lo que decíamos, tácticamente tienes que tener un nivel para tu poder adivinar qué va a hacer y poder te anticipar. No sé si va a contraatacar. Hay maneras y maneras. En concreto, en marinador, en la final Marc iba perdiendo, no lo recuerdo bien, no sé si de dos puntos y fue capaz a 15 segundos de que acabara el combate de que en el ataque del opositor anticipó una acción a la cara y que los tres puntos le dieron el campeonato. Pero yo... para eso hay que tener calidad. Yo solo lo compararía a jugar al contraataque. Doncs... si no teniu cap pregunta més, fins aquí a l'entrevista del Juguem a casa Marc Sanchez i Pedro, el segon trenador, us agraïm molt els dos haver vingut a la ràdio. Yo también lo agradezco a vosotros, el poder que Marc pueda explicar su caso y yo puedes dar un poco a conocer lo que es el mundo del taekwondo, así que muchas gracias. Ens agrada portar esportistes que no juguin a bàsquet, que no juguin a futbol, que facin altres esports. Potser no tan coneguts i, des d'aquí, això donar conèixer esports que tenen els seus valors i són totalment diferents als més coneguts, i més practicants dels que ens pensem. Sí, però són molt únics també. En Catalunya, cada any, ja ho sé comentava antes, hi ha més licències. Es bueno, es bueno. Doncs també és llervós molt a sol, el club, el Marc i a tu, pel tornet de Granada? Pues muchas gracias. I res més, agrair-us un com més que heu vingut. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. A Ràdio d'Esvern. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Arriba al Cebetes. Amb les seves historietes. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Doncs ara és el torn del Cebetes, no? Ara el Sebetes, no? Sí, sí. Aviam què ens explica l'avui. Doncs bé, com ja ha avançat abans, el Nico, la historieta de la Eurogiga. Bé, no només us vinc a parlar de la Eurogiga per la final fort, que es dura termes a mitjans de maig, sinó perquè hi ha hagut una femèrida, fa poc. La setmana passada, el 21 d'abril, dilluns passat, concretament, va fer 20 anys, sabeu de què, no? Això el Nico, el Nico sabrà. I com de l'Àsquet, sí, és els 20 anys de la Copa d'Europa, en aquell moment, del Juventud de Badalona. Sí, a Tel Aviv, a Israel, que es va guanyar a la Copa d'Europa, el Juventud de Badalona, en una final d'infar contra l'Olimpiacós, que va guanyar 57-59, i amb un triple, quasi sobre l'últim minut de partit, de Corny i Thompson, i després amb 4,8 segons, a Terns, després de dos tirs lliures, que va fallar el Gran Paspalts. No sé si el coneixeu, però ho venia com a favorit, no ha passat molt a la història del bàsquet, Nico, tu el coneixes? Sí, sí, a mi em sona, o sigui, de tota la història d'Olimpiacos i tal, sí, sí. Doncs bé, olimpiacos que arribaven com a favorit, i el propi Paspalts es donava com a favorit abans de jugar-se, i es donava com a favorit, i en el moment de llançar dos tirs lliures, que anaven en dos punts de diferència, que es provoca la pròrroga, doncs Villacampa, el president del Juventud, li va dir que si tant favorit es veia, doncs que encertés els dos tirs lliures. Això abans et dirà els tirs lliures. Va fallar el primer i va anar a fallar el segon per poder guanyar. Però clar, la primera ja la falles, aquí Villacampa va estar molt viu. Sí, sí, joc psicològic de Villacampa, eh? Molt avui. Sí, sí, i al final es va conquistar aquesta competició europea, que va ser el moment culminant d'un lustre adorat pel club de Badalona, guanyador de la Copa Còrrec, l'any 90, dos lligues a cb, la 98 i la 92, i un subcampeonat de la Lliga Europea, el 92, i l'any 94, que es va acabar aquesta etapa gloriosa, de quina millor manera que amb la Copa d'Europa. Quatre jugadors formats en els equips inferiors de la penya, Jordi Villacampa, els termans Jofresa, Tomàs Irafa i Juana Morales, que, juntament amb els nord-americans Mike Smith i Courtney Thompson, l'expivot Ferran Martínez del Barcelona, que van ser els artífacts de aquell triomf, té la VIP a les semifinals, també era a final a 4, el Barça de Epi i Aito van caure davant dels Berthinegres, va saltar les sorpreses ja a les semifinals, i van guanyar 79 o 65, de 14. No tan sorpresa, eh? L'equip de la penya tenia un equipàs. Sí, però el Barça també, Epi i Aito, home, són dos mites, ja sé que tu has comprat més cap a casa, cap a Badalona. Cap a Berthinegre, eh? He jugat del meu passat. Doncs sí, no baste gens igual a aquesta semifinal. Doncs bé, ara us parlo de l'eurolliga, perquè ja no és Copa d'Europa com era abans, l'eurolliga, que és la màxima competició de clubs de bàsquet d'Europa, ja està organitzada per l'AULEP, que és la Unió de Lligues Europees de bàsquet. Des del seu naixement, el d'any 2001, en aquell llavors, les associacions de clubs espanyols, italians i gregs van impulsar una ruptura amb la FIVA, que és la Federació Internacional de Bàsquet, que organitzava la Copa d'Europa per crear després una competició en el marc de l'AULEP, i així intentàveu obtenir majors ingressos. Doncs els clubs es veien perjudicats per aquesta Copa d'Europa, que organitzava l'AULEP, i van crear la seva propia Copa d'Europa, l'eurolliga. I el novembre 2004, l'AULEP i la FIVA van pactar, doncs, anar conjuntament a competir amb aquesta nova eurolliga, nova etapa, i els clubs competien en el marc d'aquesta competició. I bé, sabeu qui jugarà aquesta final a 4, no? Sabeu, sabeu, sabeu. Sí, ho sabem, ho sabem tots, no? Bueno, és la final fort, que se celebra milà aquest any. Amb la del 16 al 18 de maig. Molt bé. I hi ha una semifinal, que és un clàssic, no? Un morbo, el morbo de l'eurolliga, un Barça Madrid. I, de fet, ja va ser l'any passat, no? Si no, recordo malament, el Barça Barça. En Victòria dels Blancs? Arriba millor el que fa l'eurolliga, arriba millor el Barça. Va guanyar per un contundent 3-0 contra el Galatasaray. I el Madrid va patir contra el Vicent Campió. Olimpiacos. Que és l'Olimpiacos. Amb més panolis de la Líder. I d'Undernstern. I d'Undernstern. A Pivot. A la Pivot, que va fer una sèrie increïble, que va posar contra les cordes un dels millors Madrids que jo recordo, des de fa bastant temps. Olimpiacos va derrotar el Madrid a l'última final, a 4. Va derrotar el Madrid. I era una mica la revenge, no? I el Madrid va aconseguir ficar-s'hi. També va, a l'última jornada, el Madrid va perdre a la sèrie regular. 105-110, si no m'equivoco. A la fonteta de... I es van haver de jugar contra l'Olimpiacos. L'altre semifinal és CsK Moscú, que porta 11 presències en els últims 12 anys. Tot una... I ara mateix diria que és el clar favorit. CsK. Sí, sí, sí. Més que el Madrid. Més que el Madrid. I mira que em costa, eh, la Dixeu, però sí, sí, sí, totalment... Doncs davant d'indren el Maccabi, és que qui... qui juga, per exemple. Bueno, està Criapa, està Cristi... Aaron Jackson. Jogadors de la novel·la Aaron Jackson, que va jugar al Bilbao, home aquí a Espanya... Sí, sí, que va patir per derrotar Panetanaícos. Sí, però clar, si t'hi fixes, els dos, tant el Madrid com el Txesca, van guanyar els partits a casa. Tots, els partits a casa. Jogar a Grècia és molt complicat. Sempre, o sigui... Més que a Turquia? Jo diria que sí. Els pavellons grecs, i el ambient que es viu és un ambient digne de poder-ho gaudir. I patir, no? I patir, també. I, bueno, d'aquí, les derrotes dels equips que han visit a Grècia. No ho veu? La final fort, que es disputarà el 16 de 17 i 8 de maig, l'entrada més barata, actualment, ho vaig mirar via gogo.com, si us esteu interessats. 590 euros, la més barata. Bueno. I la més que ara, 10.000 euros. Ah, bueno. Ja fa un entrevist, no? Cegents a peu de pista, com a Jack Nicholson a Los Angeles. A Los Angeles, sí. Us costaria 10.000 euros. No us animeu? Jo et dic... Jo sé que em sembla que ja per al públic ja no queden entrades. Sí, s'han venut totes, ja crec. Si no me equivoco, diria que sí. O sigui que hi ha gent que paga els 590 euros i que paguen... I de més. I de més. Doncs bé, no queden entrades pel que fa, o sigui, públic. Després hi ha les entrades per a clubs, per a equips que es fan. Per a aficions. Per a aficions, que això ja va totalment diferent, i suposo que fan el típic sortets, però sí que és veritat que s'han venut ràpid. Segur que les de 10.000 euros encara queden, per si esteu interessats en elles. I repassem ara els títols. Al Madrid, encapçala aquesta... aquesta... aquesta clasificació de títols amb 8, tot i que no vull crear polèmica, però semblen tots amb l'enquí negre, que ho sembla. Home, el 63, el 64, el 66, el 67, el 73, el 77, el 79 i l'últim, el 94. Com, no sé, recorda una mica el futbol, aquestes copes d'Europa comprades. Sí, igual és una miqueta, el que se'n diu, de les copes d'Europa al Madrid. Els seus les deixen anar. Sí, sí, bueno, això és el pal de cada dilluns, els seves piquen per una banda, jo crec que és una mica la salsa del programa. Aviam aquest any si aconsegueix un altre, amb color, i pot arribar a la novent, almenys, com el futbol. En segon lloc, està el Tèsca de Moscú amb 6, l'última va ser el 2007-2008. I bé, Panatina i Cos, està el Varese, també, amb un equip que ja suposo que ja no competés. Per aquests títols, m'ha acabat de la VIP, que en té 5, i al Barça que en té 2. Vaja. Vaja, però són més recents que les del Madrid, si més no. La primera va ser el 2002-2003, que segur que us en recordeu, de Jean Baudiroa, com a MVP, i el 2009-2010 també, una bona pallissa sobre l'Olimpiacos 86-68, contra aquest equip grec, i una final celebrada a París. Doncs ve al Barça en té 2, i veurem si en té possibilitats d'obtenir la tercera. Tot i que està difícil, no? Perquè és bastant més favorit, nònic, el Madrid. Sí, bueno, per dinàmiques, però sí que és veritat que el Barça ha anat de menys a més, aquesta temporada, molt de menys a més, que hi haurà sent habitual, amb Xavi Vascuals, i el Madrid potser està patint aquest cançant, sí, d'aquest rècord que va fer al principi, que ningú s'esperava, però que jo crec que ara mateix el Madrid, competint amb el Xesca, són els dos milions d'equips d'Europa. Sí, jo he favorit, des del meu punt de vista, Madrid i Xesca, però ojo el Barça perquè, és el que deien, ve apretant fort de menys a més, i doncs podria ser... I més a una final a quatre, un partit. Vull dir, és que són totalment diferent el que estem habituats a la lligandesa, no? Són partits a vida o mort, on els dos... Ja vam veure a la final de la Copa del Rey, i el Barça, que ningú donava re pel Barça, va sàpiguer intentar competir contra el Madrid, o sigui, és... ojo, també s'ha d'anar amb calma. Bueno, Marc, tu com ho veus, aquesta final fort? Com veus el Madrid, com veus el Barça? Jo he favorit el Madrid. Sí, veig favorit, però el Barça pot tenir opcions. Sí, sí, és això que comentàvem. Potser el Barça depèn molt més de les individualitats, que el Madrid, no? Com a bloc, el Madrid, per mi, és... És com a banqueta, potser. El Madrid té molt més banqueta. Que el Barça potser depèn... Potser depèn més de Navarro, de l'estat de Navarro. Sí, Navarro està una mica a les seves últimes, o sigui que potser s'ha de la seva última ocelliga que he disputit. Tot i que té, si no m'ha equivocat, ho vaig veure l'altre dia, és la vuitena final fort que disputarà Navarro. Focas, no? De consagir, hi ha dos, dos... dos eurojigues. Més que Rudi. Més que Rudi, totalment. Però, bueno, el Rudi encara li queda nans, eh? Sí, que no respecta. Deixem el piquet. Barça-Madrid, i passem una miqueta a l'indivioritats, els premis. Sí, quatre dades. Quatre dades us vinc a portar, que és... bé, interessant, no? El jugador que té més guardons de MVP de la fase regular, vaig quedar sorprès a l'Estadio Unidenc, Anthony Parker, que a un americà vingui a jugar a Europa, doncs jo pensava que sempre havia fet la seva carrera als esports, a Toronto, a Toronto. Clíbera, a Toronto, Clíbera. D'aquí m'he equivocat. Doncs sí, per què va ser durant la Copa d'Europa... No, perdó, aquesta distinció que no existia durant la Copa d'Europa, l'NVP de la fase regular, i ho va aconseguir defensant la camiseta del Maccabi en les temporades 2004 i 2005, i, a més, va ser nombrat MVP de la fina de l'A4, té la VIP al 2004. I ho va aconseguir el mateix Maccabi? Maccabi, davant del Vascònia. I bé, és el jugador... dèiem només dos, o sigui, difícil aconseguir aquest MVP, i diria irrapatir-ho, perquè és l'únic que en té dues, i és el que més en té. Potser que miro t'hi iguali aquest rècord. Diria que sí, però ara mateix no estic molt segur, perquè l'hem passat li van donar... li van donar panolis a l'NVP, i jo crec que diria que no, però no... Potser que miro t'hi fos millor jugador de revelació, o millor jugador de la fase regular. Esteu posant en dubte les dades de la Wikipedia, eh? Sí, bueno... No me'n vaig molt lluny. Respectem les fonciables de la Wikipedia. Respecta les historietes del CBT, eh? La que sí. Bé, en segon lloc, Bologna i Barcelona han sigut les úniques ciutats que han acollit, amb més d'una cosió, la final de l'eurolliga. Barcelona, que va ser seu de la final de l'any 2003, va acollir el Barça, amb Vodiroa al capdavant, i el 2011, amb Victòria de Panet i Neycos, sobre Makaïa Tel Aviv, parlant de Vodiroa, és el jugador que té més cops, ha sigut designat MVP de la final a 4, va ser líder al Panet i Neycos, el 2002, amb 21 punts. I 7 rebots, i el Barça el 2003, o sigui, un any següent, amb 20 punts i 8 rebots. Per tant, si és l'NVP de la final fort, Vodiroa ha estat dues vegades, en Toni Parker va ser l'NVP de la fase regular, dos cops. I per últim, Sarona Jessica Visius, que és el jugador que més... Seràs, el mític. Seràs. Jugador que més eurolliga estén, el seu Palmarés, 4, en total. El primer dels seus quatre triomfs va ser el 2003, el Barça, el base titular del Barça, després el 2004, el 2005, van ser Makaïa Tel Aviv, també deu tenir el rècord, copes d'Europa consecutives, perquè el 2003, 2004 i 2005, per l'últim, el 2009 també, en Panetinaikos, va aconseguir aquesta... Jo volia dir-li una cosa als seves... Digues, digues. Les copes d'Europa del Madrid són amb la Quinegra, però si t'hi fixes, la primera que va guanyar el Barça va ser el 2002-2003, justament la final de quatre celebrava Barcelona. Jo no vull dir res, però aquí els maletins, segur que van rullar ràpid, eh? Però no és va, s'ha entrenus una mica? Home, no sé, si ets coneixe de causa, no sé, potser el Barça t'obre un expedient, eh? Ah, millor que no, millor que no. Ojo. No juguem amb foc, ni que, sisplau. Fins aquí, sisplau, Aitor posa... posa-li final, sisplau, que si no, jo seguiré. Fins aquí, tots dos, i passem ja a l'actualitat esportiva. Tota l'actualitat del món de l'esport, el marcador. Amb Nico Valfur. Ara és temps perquè el Nico ens porti una miqueta. L'actualitat esportiva d'aquest últim cap de setmana, que ja que d'últims dies venen molt carregats, no? Sí, bueno, començar amb una notícia trista, que ja siguis de l'equip, que siguis doncs, no és plat de bon gust. Va morir Tito Vilanova, l'ex entrenador del Barça, el passat dijous, tinc entès, i des d'aquí enviar respecte i ànims a la família, perquè és una pèrdua important pel barcelonisme, que va saber que rebreu... rebreu... fer un menatge a la figura de Tito Vilanova, a l'esplanada del Camp Nou, es va fer durant aquest cap de setmana, en commemoració a la vida de Tito Vilanova, i van passant més de 50.000 persones, que en sembla una dada molt important, i també arreu de l'estat i a fora, s'ha fet molta reivància aquest fet, de l'amor de l'entrenador del Barça, i s'han fet molts minuts de silenci pel que va ser una persona que va estar ja sempre al peu de Canó, lluitant contra una malaltia que no se li desitza ningú. Sí, i comentar que aquests minuts de silenci s'han fet, per exemple, a l'Ulímpic de Roma... Un únic? Crec que un únic es va fer. Bojan va tenir un dedicatori especial des de Holanda, celebrant l'edifici de l'Àgex. Els de futbol, Sara, que comentaré després, també van tenir un... vam fer un petit homenatge a Tito. El Barça ve a les palmes. O sigui que és... Si el jovenil, també, que juga el seu fill i la Adrià Vilanova, van tenir un detall dedicant-li els gols al fill de Tito, company d'equip. I també comentar que s'ha llargat aquest, diguéssim, l'horari i les dades de l'homenatge que se li està fent a Tito del Camp Nou. Sí, perquè és molt... O sigui, pel Barça, jo crec que va ser molt important, perquè després de la hebra guardiola, doncs, clar, tothom esperava que fos ja cap a baix, però va estar al peu del Camp Nou i fins i tot va aconseguir la millor lliga del Barça amb 100 punts. Sí, també prèviament va ser d'entrenar el cadet bé, amb Messi, Cesc, Piqué... La generació del 87. Va ser d'entrenador i també molt unit a l'actual plantilla del Barça. M'agradaria a mi ara fer un petit incís d'un tuit que vaig veure durant aquest cap de setmana. És un tuit de John Carlin, en què posa d'enllas d'un article del diari El País amb el titular de la dignitat del hijo de un païs, i, realment, si el podeu llegir, jo li recomano a tothom, i explica una miqueta el que seria la figura de Tito Viranova, des d'un punt de vista més personal, des d'un punt de vista familiar, i, realment, és molt aconsellable llegir, perquè posa la pell de Gaïna. Jo també vaig llegir un article de, si no m'equivoco, del Joan Maria Pau, que va fer... es titula el mai més de Tito Viranova. Crec que és algo que s'ha escrit que és molt bo. Realment, em fa reflexionar i fa veure que aquestes coses no les desitgem per ningú. Què us sembla, si canviem una miqueta de... Passem d'un extrem a l'altre, que és el futbol sala del futbol club Barcelona, el Barça Lusport, va proclamar-se campió de la UEFA Futsal Cup, que es va celebrar a vacú, està acervellant, i el Barça va jugar a les semifinals contra l'Araz, que és l'equip d'allà de vacú, d'acervellant, i va repetir la final que es va celebrar fa uns anys, a Yeida, contra el Dinamo, i em va guanyar per un contundent 5-2, una final que s'esperava més igualada, però que el conjunt de Marc Armona va respondre amb una victòria contundent. Si és la segona que aconsegueix el Barça, no? La segona que aconsegueix. Sí, perquè va jugar aquesta Yeida, que va ser la final, també, contra el Dinamo, que era el mateix, i van aconseguir també la victòria. Sí que és veritat que també era una victòria que van dedicar, com he dit abans, si podeu veure imatges, un petit homenatge a la celebració amb la Copa, van fer-se una fotografia amb els dits mirant el cel, i em sembla un gest molt maco per part dels futbolistes, i també van dedicar la victòria al jugador Ari Santos, que també va patir una lesió de creuats, sinó que m'equivoco a la Copa del Rey, en el que va perdre el Barça contra l'Inter Movistar, i també van dedicar la victòria, perquè fa també el baló. Mano, una remuntada històrica. Sí, és l'esperit del Palau. La màgia del Palau. Xavi Pascual, una roda de previa al partit, va dir, a mi em va fer una declaració, que em va fer molta gràcia, va dir, el Palau marcarà 6 goals, i nosaltres 6 més. No van ser tantes diferències, està clar, però sí que és veritat que la força del Palau, com ve deia els seves, va fer acte de presència, i una remuntada realment històrica. Era un equip molt potent. Líder de la Liga de la Mana. S'ha celebrat, crec que celebrava avui, els sortets de la final de 4, també, d'en Bol, i no sé si han tocat el play, no es diu, el Kiel, perdó, que també alemany, però estarà molt igualada, és que és la final de 4. Aquestes finals de 4 sigles, perquè siguin realment, es reuneixen l'elit de l'esport en concret, i són competicions molt ajustades, i realment molt emocionants de veure. Tot el que no fos entrar a la final de 4 i guanyar la Liga, era un fracàs. El que no fos entrar a la final de 4, hi ha un cop allà, jo diria que, incluso, arribar a la final seria un bon premi, o veient les finals, se'n de guanya. Falta un representant d'Alemanya, l'Embur, que també era un dels rivals més complicats a l'Embol, i que això pot ajudar a veure si poden aconseguir aquestes champions de l'Embol. Sí, tots els rivals són molt bons. És complicat de veure remuntades com les del Barça 7 goals. Són molts goals, i es va tenir la sort de fer una mica el que era el Nico, el Palau va marcar uns quants goals, i el Barça la resta. Una imatge que em va agradar molt, de veure era Víctor Tomàs celebrant el gol que posava el 28 a 21, que eren els 7 goals de diferència que necessitava el Barça. La imatge és d'una ecstasi brutal, i viure allò al Palau hauria de ser bastant maco. Des d'aquí, felicitats al conjunt de Xavi Pascual, ja veure aquesta final a 4, perquè la lliga soval. No, la lliga soval. Finiquitada. Finiquitada i més que finiquitada. També jugo en aquest cap de setmana la Copa del Rey, a Pamplona, i ja veure què tal. Favorit Barça, claríssim, sense cap dubte, i si perden seria una sorpresa i un fracàs. També aquest cap de setmana es va celebrar el gran premi de motociclisme, si no sé si el veu poder seguir. No, però guanyant. Qui va guanyar? Qui va quedar segon? La pregunta és qui va quedar segon, qui va quedar tercer? Doncs sí, el ritme de Marc Márquez, com diria el robirosa, apostoflant. Sí, apostoflant, perquè amb 3 carreres que s'han disputat aquest any, 3 victòries i li treu 53. 53 punts d'avantatge sobre Jorge Lorenzo, que és el rival més... L'últim que ho va aconseguir això de fer 3 victòries ahir es va ser Rossi. Sí, sí, sí. El 2002. Amb això just, també. I Lorenzo que va aconseguir pujar el podi, també va ser la primera vegada en aquesta temporada que va pujar el podi, tant Lorenzo que es comença a recuperar del baixó en què va tenir la segona cursa, que va avançar-se la sortida a tothom. Doncs bé, aquesta setmana sí que ha pujat el podi. No hi ha hagut excuses, no? Doncs sí, sí. És veritat que el ritme de Marc Márquez doncs està a l'alçada dels millors. I té 20 anys, eh? 20, cal recordar, que és... Sí, sí. Com a aquell que diu, acaba d'arribar. Acaba d'arribar a la MotoGP. És un món mundial, hi ha... Difícil de creure, però veritat. Sí, no, no, la veritat és que el ritme que porta és de crac. I ara ja, abans d'acabar el programa, ens agradaria que coneguessin una miqueta la veu de qui ens acompanyarà a partir d'ara. Marc, bona nit d'una altra cop. Bona nit. Bé, comentar que el Marc ens acompanyarà d'aquí fins a final de temporada el jugam a casa. I anirem donant poquet a poquet responsabilitats. Però bueno, ens agradaria que ens comentessis una mica, que ens parlessis una mica sobre tu, Marc, jugador del club de futbol s'enjura o ex-jugador, millor dit. Sí, efectivament. Vaig començar quan tenia 5 anys, aproximadament. I vaig estar fins als 10 o 11 anys. Després vaig marxar un any al Júpiter, on vaig estar un any, i després ja vaig venir d'aquí a la bona aigua a futbol sala. I al cap dels anys vaig deixar per tema d'estudis, ja que no podia acompanyar els juraris i tot. I re, i fins aquí. I llavors Marc, jo li vull fer una pregunta. Llavors Marc, amb el tema futbol s'enjurs i atlètics s'enjurs, de quina ets? Home, jo vaig jugar al s'enjurs, o sigui, que sempre amb el s'enjurs. Té l'excusa, potser, que encara l'atletic no que estigui. Esclar, amb l'excusi. També es pot dir això. I temes portes s'enjurs, com ho portes? Bé, bueno, també... M'estigui? Sí, tinc una germana també que fa bol i tot això, i veig bastants partits a la bona aigua. I al futbol sala també els deixo bastant. Molt bé, doncs, bon fitxatge, no, nois? Sí, sí, el tindrem connectat també amb bol i futbol, estarà bé. Sí, sí, pot ser, jo crec que un bon enviat especial a les seccions de l'esport de s'enjurs. Doncs molt bé, això ha sigut tot per part nostra avui dilluns. Agrair-vos els tres un cop més que sigui aquí al programa. Molt bon nit, Sebas. Bona nit. Bona nit, Nico. Bona nit. Bona nit, Marc. Bona nit. A tots dos ullens recordar-vos que la setmana vinent us esperem aquí a jugar-me a casa a les 9 de la nit perquè un dilluns més tornarà a fer això. Juguem a casa! ...tot dos dies clareçó, ...tot dos dies clareçó, ...tot dos dies clareçó, ...tot dos dies clareçó, ...tot dos dies clareçó, ...tot dos dies clareçó, ...tot dos dies clareçó. El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys, el seu germà va morir, i ell va patir un traumatisme crànioencefàlic. Diuen que havia aprogut, quan ho deia el meu germà, ell es veu que va amb relliscar, i venia un cotxe de cara i un mort i l'altra a casa. Jo vaig ser que vaig tenir menys culpa, perquè jo no conduia, tot va ser culpa del meu germà, o culpa de l'altra, però jo perri no va ser. Sí, podem evitar-ho. Servei català de trànsit. Generalitat de Catalunya. Fàres, voltes, ràdio d'esper, símptomes ràdio d'esper, la ràdio de Sant Just. Durant el 8.1, ràdio d'esper, durant el 8.1, ràdio d'esper, I don't know what's your name, girl, what's your number? I think I fell in love at the time I ever saw you And I couldn't get you off my mind You reminded me of candy, sweet in my meridane And I'll be your sugar daddy And we can make sweet love all the time My childhood, the father's love Sweetness of your loving Oh, you're so sexy You're sweeter than the sugar in the candy box It's the sweetness of your loving Hey, talk about it And my rock, we're on the spot It's the sweetness of your loving Yeah, man, yeah I am the thing about it It's the sweetness of your loving Just say it, say it, say it Oh, boy, and I'll remember I'll bring you anything So I'll still make this your first Whatever it is from agency Hey, hey, let me prove that I've been loved I'll do a dance for you Anything that I can to get a chance to love you Of whatever you think I want to be For real My childhood, the father's love Sweetness of your loving Oh, you're so sexy You're sweeter than the sugar in the candy box It's the sweetness of your loving Yeah, yeah, yeah My rock, we're on the spot For the sweetness of your loving Yeah, I said, ooh, ooh, ooh And all I ever think about It's the sweetness of your loving Yeah, I said, ooh, ooh, ooh I am the thing about it I woke up one morning and saw the handbite on the wall. Time was passing me by so fast, I wasn't moving at all. I looked in the mirror and said to myself, to live in this world, you've got to believe in yourself. I am somebody, and the universe is mine. I am somebody, and the universe is mine. I am somebody, and the universe is mine. I am somebody, and the universe is mine. I am somebody, and the world belongs to me. And the universe is mine. Life is a mystery, a game to be played. But if I could win it all, my friend is only for me to say. I am somebody, and the universe is mine. And the universe is mine. I am somebody, and the universe is mine. I am somebody, and the universe is mine. I am somebody, and the universe is mine. I am somebody, and the universe is mine. I am somebody, and the universe is mine. And the universe is mine.