In to something real Wide awake and I can see the perfect sky It's tall, I'm on my face This is how I feel I'm cold and I'm ashamed Found and broken on the floor You're a little late I'm already tall I'm tall I'm tall I'm tall Someone needs to wrap off the top Yeah, yeah You're standing at the door I'm falling to the floor You're moving better than you did before I'm staring at my feet You're walking the passage You're walking the path You know this is meant and wide But I could have you, yeah You're a little late Cause you're got a bit busy Because you're a little late Cause you've got me all searchin' and playin' things But I don't want you Do it like you do it to me And burn it out Do it like you do it to me Is not enough Do it like you do it to me I'll be a real close, can I come feel your breath? I wanna have your hand, but I'll lay it back Cause you know this thing could spiral in the night I'll change your mind, I'm ready for this time Just a little look, it's got me feeling bad Just a little bit, you got me see you there Just a little bit, it's got me on the chain You want things that I don't want you Do it like you do it to me, burn it up Do it like you do it to me, it's not enough Do it like you do it to me, just a little Don't you know how much I want you Do it like you do it to me, burn it up Do it like you do it to me, it's not enough Do it like you do it to me, just a little Don't you know how much I want you We'll sit real close, I can feel your grip. I don't wanna touch your head when I lay back. Yeah, yeah. We'll sit real close, I can feel your grip. I don't wanna touch your head. I can't find it all. Do it like you do it to me, burn it out. Do it like you do it to me, it's not enough. Do it like you do it to me, burn it out. Do it like you do it to me, it's not enough. Do it like you do it to me, burn it out. Do it like you do it to me, burn it out. Ara escoltes ràdio d'Esvern. Centonitzes ràdio d'Esvern. Bona tarda, són les vuitos, parlem, Sónia Kher i Manel Carvajal. El govern català ja ha presentat el pla de just que Madrid reclama les comunitats autònomes per complir amb el dèficit. Segons el secretari de l'Estat d'administracions públiques, Antonio Beteta, la Generalitat ha fet les correccions que se li havien indicat i va pel bon camí. Per la seva banda, el govern central ha enviat avui a la Comissió Europea els dos plans dissenyats perquè Espanya acompleixi els objectius de dèficit i que inclou la pujada d'impostos a anunciar. El portaveu de si el Parlament al fons l'OPEC tenen amenaçat amb denunciar el govern per a vos d'autoritat, si molts dels ciutadans que es neguin a pagar peatges. Barcelona, Joan Porta, bona tarda. Bona tarda. El diputat de solidaritat, el fons l'OPEC tenen, ha fet una crida a la ciutadania perquè s'adreixi a la campanya no vull pagar i es mobilitzi en contra del pagament dels peatges del territori. No pagui, i els objectius, evidentment, no pagui els peatges d'unes autopistes que ja estan més camortitzades o les que ja han pagat 15 vegades més, 30 vegades més, el que van costar, que ja van calucar en el seu moment i que, a més, només les tenim i paguem a Catalunya i al país valencià, perquè, a més, no se'ls dirà que a Espanya fa autopistes gratuïtes a Espanya. L'OPEC ha qüestionat l'actitud del govern que, al seu pare, es posa al costat de les concessionàries, d'haver-t'hi, en aquest cas, per uns i pagaments i no ho fa de les empreses o dels autònomes en factures per cobrar, com Radio Barcelona. Per a la seva part, el govern català ha dit que no enviarà els Mossos d'Esquadra a les barreres de Piatx per multar els conductors que no paguin. Fons del Departament d'Interior asseguren que han de ser les concessionàries, les que denunciin els infractors i ho comuniquin al servei català de trànsit. Recordem que, demà a migdia, hi ha convocada una protesta a 11 Piatges catalans. El govern balear tancarà dos hospitals públics per complir amb l'objectiu de déficit que ha fixat l'estat, són el Joan Marc i l'Hospital General de Palma, i transferirà als pacients que hi ha a una clínica privada i a la Creu Roja. És una de les mesures que conté el pla per l'equilibri econòmic que ha presentat avui el president del govern balear, el popular José Ramon Bautà i que ha de servir, per evitar que Madrid intervingui l'autonomia. Balears és una de les comunitats que té més deute, però estic absolutament com més surt que em va que és pla que avui presentam, habitam per complet, que se pugui pensar que balears pugui ser intervinguda. El govern balear també ampliarà la jornada semenal dels funcionaris de les 35 hores actuals fins a 37 i mitja i anul·larà la contractació d'interins. Tot plegat per estalviar 350 milions d'euros aquest any. La Polícia Nacional ha detingut 10 persones i ha negat l'entrada a Espanya a dibuix més des de dissabte quan es va suspendre el tractat de Schengen emotiu de la celebració barcelona de la cimera del banc central europeu. Els 10 detinguts estaven buscats per la justícia. A més, els agents han identificat més de 126.000 persones. Sapiguem ara com se circula aquesta hora les carreteres en ple pont de l'odematge. Mireia Camats, bona tarda. Ara tenen consciència d'algunes complicacions a la xarxa viària catalana. Comencem a explicar-vos que la G667 es dona pas alternativa a l'altura de Calonja contra la col·lisió entre tots turismes, això provoca retencions en tots els sentits. A l'autopista el mereix mal a la C32 i al carrer del dret tallat a Sant Pal d'Amaranç, sentit barcelona, però un camió variat té en aquest tramí a mig quilòmetre de circulació intensa. A més, la mateixa C32 i el quilòmetre de retenció a la ronda de la Mataró, a la sortida de Sant de Mataró, són complicacions a la ronda. La ronda de dalt hi ha retencions entre Sant Gervais i el nostre trinitat en sentit pasos i la ronda literal, i l'entitud i aturada sense rambla prim i el nostre trinitat també en sentit pasos. Això és el servei català de tranget. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Mussolini Alexis Vila Nova com a substitut de Pep Guardiola registering Pee P misery home és a més a Ai Lluat, i l'ha qualificat de Miracle. A l'espanyola, el conseller de legat Joan Colleta ha assegurat que aniran fins al final per restaurar l'honor del club. Si el periodista de la cadena Copé, Juan Antonio Alcalá, no rectifica les seves paraules sobre aferts i regulars en el partit contra l'esporting. També en futbol, a la Copa de Campió en juvenil, en joc a Lepi, a Uelva, quarts de final a la pròrroga, bar segona amb gol de Babunski, a Espanyol, dos. Acaba de marcar, va far el minut 8 de la primera part de la pròrroga. Per tant, el club blanqui blau que s'avancen aquests quarts de final de la Copa de Campió en juvenil. A Espanya, la majoria de mitjans de comunicació viuen instrumentalitzats per raons partidistes. Allunyen de la independència del periodista i del servei de qualitat. Fins i tot, una orgullosa monió de periodistes accepta encantar de l'ascens impròpia posicions d'alta intromissió en el joc del poder. Aquests professionals ja no són els humils intermediaris entre l'emissor que sap i el receptor que ignora. Abans posen l'empresa, la consciència, el mercat, el ètica i l'èxit al rigor. Ja no lluiten per la notícia, sinó per ser notícia. Ja no serveixen a la societat per què se serveixen d'ella. Ja són molt més protagonistes que testimonis. La política, en definitiva, s'ha transformat en l'estratègia primordial i preferent dels mitjans a través dels quals creen realitats interessades. Ens atem la setmana amb de los nuevos amb dès potes del periodisme político. Editorial Laertes Ramon Miravillas, Repoll, 1949. Tots per tots. Tots per tots. Tots per tots. Tots per tots. Tots per tots. Tots per tots. Tots per tots. Tots per tots. Tots per tots. Mil realitats, mil històries. Tots per tots. Perquè el futur ja no és el que era. Bona tarda, com va? Són les 8.00 i 6.00 a Trigueros del Vall i a Valladolid, que és on el 1947 va néixer Fernando Martín Alvarez, president de la immobiliària Martín Safadeca. Segons l'informe que la companyia remesa la Comissió Nacional del Mercat de Valors, l'any passat Fernando Martín es va pujar al sou un 23% fins a cobrar amb 2,65 milions d'euros. Es dona la circumstància que aquesta immobiliària ha protagonitzat la major suspensió de pagaments de la història empresarial espanyola. De fet, el mateix any que Fernando Martín es va pujar al sou, l'empresa tenia uns números vermells de 275 milions d'euros. A tot això el seu contracte té una clàusula de blindatge amb una endemlització de dos anys de salari en cas de comiadament improcedent. De 8 a 11 de la nit, tots per tots, la Com solidària, amb Ramon Company. En aquest camp hi viuen unes 3.100 persones, la majoria en d'origen africà, que es troben en una situació incerta a l'espera de poder tornar als seus països, famílies amb nens, l'Agència de Nacions Unides per als refugiats, treballa per recuperar la màxima normalitat possible. I en aquest sentit és molt important, com sempre, la tasca de pallassos sense fronteres que aconsegueix que petits i grans enriguin i s'oblidin per uns instants de la seva crua realitat. Connectem aquesta hora amb Tharfis a Tunícia, on ens espera Samuel Rodríguez, portaveu de pallassos sense fronteres. Samuel, bona tarda, benvinguts. Hola, bona tarda, gràcies per la trucada. Ja fa una setmana, Samuel, que sou a Tunícia, que treballeu al camp de refugiats, que és molt important, que es formi de format més gran per a més públic, destinat a la població infantil i adolescent del campament, i per tal d'acompanyar-los en l'espera que tenim en aquest campament, que porten 14 mesos vivint, a l'espera que solucioni la seva situació, i que han de ser derivats a països tercers. Heu dut a terme les vostres actuacions, ens expliquen a més de 35 graus de temperatura, i hem de dir que aquestes condicions són les que viuen diàriament, aquestes més de 3.000 persones. Sí, correcte. La temperatura sí que és veritat que, un dia, va ser molt, molt calorosa, després ha sigut una mequeta més baixeta. Podríem dir que, per voltant, a l'hora punta entre les 12 i mitja, estem als 30 graus fàcils, i és realment una galò molt forta, és una zona que és semi-desèrtica. I el que més molesta, efectivament, són les petites tempestes de sorra, que són gairebé permanents a la tarda, i que fan difícil la feina. Una gran part de les activitats les fem dins de tendes, amb grups d'alumnes, de les escoles que gestionen l'Agnur, i d'altra zona internacional, i som com petites espectacles adaptats a grups de tenents de diferents edats. Deies que fa més de 15 mesos que són en aquest camp, d'on provenen la majoria? I com s'organitzen? En un camp de refugiats com aquest. Aquestes persones que provenen de l'Ívia van arribar al febrer de l'any passat, i els nens, sobretot, van a les activitats que preparen les organitzacions internacionals per ells. Hi ha un espai que s'ho diu, espai segur per a la infància, on es dona terme a escola i a la bioteca, hi ha una zona de llocs. I els eduts, molts d'ells surten fora del campament, intenten buscar-se la vida, fer una petita feina als pobles propers a la frontera amb l'Ívia, a dins de Tunis. I d'altres, simplement, estar al campament i esperar a veure què solucioni la situació. Molts d'ells estan a l'espera d'aquestes d'arribes d'estats Units, per exemple, d'altres a alguns països d'Europa. I gairebé tots, la gran majoria, provenen de països d'àfrica subsejariana, de Sudam, d'Eritrea, de Somalia, molts, també, del Xat, doncs que estaven vivint a l'Ívia i que van haver de fugir durant la guerra i es van refugir aquí a Xousa. Estem parlant en aquests moments de 3.100 persones, però han arribat a haver-hi 30.000 en aquest camp de Xousa. En quines condicions? Doncs nosaltres, quan hi havia 30.000, no hi vam estar. Durant molts mesos hi va haver-hi una xifra d'uns 14.000 a 17.000, que és bastant important, també. I ara hi ha 3.100 i s'organitzen per sectors, el sector Somali, el sector sudanès, el sector de refugiats provenents de l'Orient Mitjà, per facilitar una miqueta de convivència, els costums, la religió i demés, i és un camp que és realment molt gran, que hi ha grans parts que estan buides, perquè hi ha anat molts dels dos refugiats, han sigut reubicats a altres països, però sí que és una extensió realment gran. No s'hauria dit en quilòmetres quadrats, però uns quants. I pel que heu vist aquests dies, Samuel l'anur, una campanya del carrer de l'Orient Mitjà, que va ser els professionals de la Generalitat, que va ser la competència de Nacions Unides per als refugiats quina feina hi fa amb aquestes persones? Doncs ells, básicamente, coördinant, fan les veus d'un petit govern, podríem dir, i donen assistance, coördinant l'Asistència Sanitària, la distribució dels sediments, la Seguretat del Campament, les austeritats locals tunesines, la gestió de les activitats per a la infància, que hi ha una situació amb l'Agnur, intervèiem a través de l'Agnur amb l'infància, en aquest espai segur per a la infància, però també fem espectacles oberts a tot el públic, a cada sector i també generals per a tots els sectors del campament. Tot el que vulgui venir. Crec que és la primera expedició de tunícia de Pallassu sense fronteres. Correcte. N'hi haurà més? No ho sé, esperem que sí, s'han d'anar veient com van les circumstàncies, tant de bo i totes aquestes persones puguin tornar aviat, al més aviat possible, doncs si desapareix el camp de refugiats, nosaltres ja no hi tornaríem. Però si tot això continués, doncs sí, des de Pallassu sense fronteres, intentaríem poder tenir fons de nou per tornar-hi. Teniu bloc i hashtag al Twitter. Ens el recordes per si algú vol seguir la vostra aventura? El bloc és www.pcfsafeentunes.blogspot.com i el hashtag és pcfentunes. I a través d'aquí, intentem, cada dia, si venen cada dos dies, anar pujant un petit capítol del bloc. Està en català i ho senten que està allà. I amb una galeria de fotos i uns petits vídeos. Els vídeos costen una mica més, perquè la connexió internet és una mica precària, i els vídeos només hem pogut pujar un parell i serà més de la tornada quan els podem pujar. I crec que ara mateix estàs amb bona companyia, no? Doncs sí, estic amb els tres artistes. Podem parlar amb algun d'ells, amb el Pablo, per exemple? Sí, el passo al Pablo, que ja espera el telèfon. Molt bé. Doncs és un dels Pallassu sense fronteres que està en aquest camp de refugiats, en Deixou, Xatú, Òlcia. Pablo Tinoxomski, bona tarda. Algo parecido, pero sí, bona tarda. Pablo, ¿qué, doncs? Pablo, ¿qué? Domitxopski. Domitxopski, molt bé. Suposo que, com a Pallassu, és més gratificant fer riure a persones que, malauradament, tenen menys motius per fer-ho, no? Eh... la verdad es que sí. Igualmente, siempre me gusta hacer reír a toda persona en la sociedad en que vivimos, pero la sonrisa está devaluada, como quien dice. No, no es algo muy común, pero en estos casos sí que se valora más y te lo hacen sentir día a día que no es algo natural para ellos, vamos. Que está en una situación muy chunga. ¿Y posar-se al nas és terapèutic? Eh... Hombre, ayer hemos tenido una experiencia así también, hemos hecho un juego, aparte de los espectáculos, hemos hecho juegos para hacer... para dinamizar las... Ah, un moment, ¿eh? Sí. Para reunir a gente de diferentes culturas, a través de juegos, de payaso, poniéndoles en la nariz, y sí que... sí que ha sido muy terapéutico y ha sido, digamos, una riso terapia, como quien dice. T'has de preparar d'alguna manera en concret per dur a terme aquesta tasca, és a dir, quan et diuen que hi ha la possibilitat d'anar a aquest camp de refugiats a Tunísia, com es mentalitza, com es prepara, penses en el que et pots arribar a trobar, no sé. La verdad es que no me preparo de una manera en particular. Yo, como el resto del equipo, somos profesionales y trabajamos de esto y día a día nuestro es de... en nuestra feina, vaya. Entonces, lo que te preparas igual un poquito más es psicològicamente. Nosotros hemos estado miembros del equipo en campos de refugiados en el Congo, en Líbano, y venimos ya con una experiencia previa y sabiendo un poco lo que te puedes encontrar. I què és el que us heu trobat aquí, en aquest camp de refugiats? Aquí lo que nos ha impactado más son las condiciones de vida que tienen. Llevan ya la mayoría un año y medio viviendo en una ciudad hecha de tiendas de campaña, de agnur, en el medio de un desierto. Con lo cual, no sé si se lo podrán imaginar, pero la situación es difícil. Sobretodo en épocas de lluvia o de tormentas, que el salir fuera de la carpa se hace muy difícil y van pasando los días y las condiciones siguen siendo las mismas. Podem viagir al vostre blog, Pablo, cuando la risa aparece y la comunicación niño payaso nace, lo hace para quedarse. ¿Es así? Sí, la verdad es que sí, y ellos nos lo han hecho llegar a través de sus palabras, que desde el primer momento en que hemos llegado es el comentario y el buen rollo que se ha generado en el campo de los payasos, que ellos se les ha abierto una ventana ahí que les deja ahí un buen sabor de boca, vamos. Una cosa més, com és el vostre dia a dia, des que esteu aquí des de Sant Jordi? Per exemple, què heu fet avui, què has fet avui? Hoy hemos empezado el día seis menos cuarto de la mañana para prepararnos y desayunar y salir desde Sarsis, que es la ciudad donde estamos hospedados, hasta Xousa, que tenemos una hora de viaje, hemos realizado hora y media, perdón, de viaje, luego hemos realizado dos espectáculos para dos sectores diferentes de la población resident en Xousa, y por la tarde hemos hecho una animación taller en el colegio para los niños. Y hemos vuelto ahora hace una, menos de una hora. ¿Cuándo cuál es el día se hace intenso? Ens explicava el Samuel Cabell, un camp de refugiats on hi ha multitud de persones que provenen de diferents països de l'Àfrica subsejariana, a certificar, suposo, una vegada més, que l'humor és universal, no? Sí, completamente, y no tiene ningún tipo de edad. Hemos hecho ya espectáculos para niños, desde los cuatro años hasta los 18, hemos trabajado para grupos de gente mayor del campo, de diferentes nacionalidades y etnias, y todos reaccionan de la misma manera, con una sorpresa. Samuel, Pablo, gràcies per atendre'ns, felicitats per la feina, i que acabi tot molt bé. Vos esteu aquí fins a aquest divendres, no? Sí, correcte. Doncs gràcies, fins a un altre. Moltes gràcies, adéu. Tots per tots. Opinió i reflexió. Ara el debat és més gran, el debat és més en el sentit de dir, bé, si hi ha països que realment el que volen és una autèntica integració, és a dir, una Unió Europea federal, que sigui realment una Unió política, una Unió econòmica, una Unió fiscal, una Unió presopastària, però no tots els països volen això. Doncs a lo millor ha arribat el moment de determinar que es pot estar a la Unió Europea de dues maneres diferents, però sobretot que ja s'ha acabat aquesta història de que la Unió Europea és un tren en el qual, al final, ha velocitat la marca al vagó més lent. No minuts i seran dos quarts de nou, com tots els 11, a la primera hora del tots per tots, obrim el nostre temps de crisi, les notícies que varen rebre la setmana passada en l'àmbit de l'economia eren força preocupants, d'entrades confirmava que a Espanya entraven recessió, després de dos trimestres de descens del producte interior brut. Les dades de l'enquesta de població activa a Lepa van natura a Espanya en el 24,44%. És a dir, 5,6 milions de persones sense feina. Andalusia Extremadura i Canàries, aquesta xifra arriba al 30%. I aquesta setmana la comencem amb la possibilitat que a França canviï de president amb eleccions a Grècia, seran el mateix en diumenge, estriaran nou Parlament, i després que el govern del Partit Popular anuncii que finalment pujarà l'impost de valor afegit i liba. Molta teca, doncs, per comentar amb el professor de l'Escola Superior de Comerci Internacional de la Pompeu, Aleksandra Muntz, professor Muntz, bona tarda. Bona tarda, moltes gràcies. Abans que res, avui és pont, recordo el debat de l'any passat del que vam estar parlant sobre fer coincidir els fastius amb dilluns o divendres per evitar més dies improductius, de moment res de res. Una proposta del mateix Rajoy, no? Recordo que ho va dir ell. Sí, el nou govern ha anunciat que canviarà el sistema de fastius de manera que passarà alguns fastius a dilluns, per eliminar ponts i aquel·ductes. El que jo entenc és que això segurament s'aplicarà a partir del proper curs acadèmic. I no afectarà totes les festivitats, perquè clar, l'1 de maig és 1 de maig, independentment quant caigui. No ho pots celebrar un 30 d'abril, suposo, no? Ara, hi ha el model, diguéssim, hi ha el model d'Estat Units i el Regne Unit, que és que només hi ha fastius a nivell nacional o estatal. De tot el país. De tot el país. I, a més, a més, se sap sempre quin dia serà. Evidentment, amb la situació a casa nostra, diguéssim, no és... I també a altres països, ells deia, com per exemple estava preguntant l'altre dia, a Suecia i Dinamarca em van confirmar que també només hi ha nivell de fastius a nivell estatal o nacional. A Espanya té una realitat nacional que no es pot demanar que hi hagi només fastius a nivell estatal. Però jo avogaria, i fa anys que ho demano, per un sistema de fastius, només amb fastius estatals i autonòmics. Perquè si tenim estatals, autonòmics i locals, ni nosaltres mateixos sabem quins dies són fastius o on. Per exemple, ara, que és de setmana, demà, és fastiu a tot Espanya. Però, en canvi, el Dimecres és fastiu a la Comunitat de Madrid. Exacte. I després hi ha els fastius de Madrid, de Girona, de València, com a ciutats. Aleshores, esclar, un país, jo mateix, no m'ho sé, i no sé si algú potser podien posar algun lloc. Perquè, esclar, les autonomies tenen uns dies que ells tenen els seus fastius. I després, els dies locals. Aleshores, és molt difícil per un país ser competitiu, per empreses estranyeres, per muntar conferències internacionals, i jo he viscut quan el sistema de fastius té tres nivells, en si esteixo estatal, autonòmic i local. Jo trobo els fastius locals i passar, efectivament, com farà el govern alguns d'ells a dilluns. Crec que la tens perdut d'aquesta guerra, eh? I perquè, clar, seria treure les festes majors, per exemple, no? Però, a veure, sí, potser sí, esclar, però, a veure, insisteixo, com es pot... A mi m'han dit, a vegades, empresaris... empresaris m'han dit que, per exemple, de voler instal·lar-se a Catalunya, a mitjans de desembre, i pensar, no, que els diguin, escolti, vostè vingui al gener, perquè, esclar, al desembre, per exemple, tenim el pont de la... Home, ja em sembla que ja em sembla de la puríssima la Constitució, per exemple, que jo sí que és una coaducta, com tu deies, no? Exacte, és una setmana sense produir. No, és un mes, és un mes, perquè, clar, una empresa estrangera que vol invertir el nostre país ha d'haver fet una sèrie de tràmits. I, aleshores, sí, clar, si tenim el pont de la puríssima a principi de desembre, després ja som amb Nadal, i cap d'any, i després ja tenim reis al gener... Aleshores, jo, clar, jo no vull que ningú se'n faci amb mi, però les festes majors tot és important, però, al final, la qüestió és que teniu creixement econòmic. Comentava, professor Munts, les dades que vam conèixer al mateix divendres, en de l'EPA, estem ja amb 5,6 milions d'aturats, 5.600.000 persones. Estem parlant de gairebé el 25%, és a dir, un quart de la població, amalat de treballar, i el ministre d'Economia, per acabar-ho de reblam, deia al mateix divendres, l'ús de Guindos, que al 2015 hi haurà tanaturats com ara, o si no més. Es poden fer previsions a tan llarg termini, i és convenient fer-les si són tan negatives. Bé, en primer lloc, és evident que són unes dades damoladores i molt, molt, molt doloroses, però intentar, doncs, animant a la mesura el possible, els que ens escolten, cal recordar que l'any 94, Espanya tenia la mateixa taxa de turca té ara, i ens en vam sortir, el país no es va esfundar, l'any 94 teníem la taxa de turca ara, 24%, i es va aconseguir baixar-la al 2004, 10 anys després, al 10, 11%. Sí, però a quin preu? Bé, no, no és veritat. Tu dirà el preu del totxo, no? A veure, el tema del totxo venia de més endarrere. El model de creixement espanyol no només era basat en la construcció, com diu, sinó també en el turisme, amb endaltament dels particulars, i amb serveis de poc valor afegit. Sí, però estarem d'acord que hi ha un punt d'inflexió que és quan es liberalitza el sol, no? Això és posterior al 94, eh? Bé, crec que, no sé, de tots aquests d'aquest agostí de la costa i del sol, ara es vol fer una nova llei sobre la costa, jo no sóc una expert en el tema del sol, però en qualsevol cas, el que està clar és que hem tingut un precedent anterior d'estar a la mateixa taxa de turcs, no només ens van sortir, sinó que, a més a més, vam complir els requisits per entrar a l'eurosona, perquè vam entrar al 99. Per tant, ens n'hem sortit abans, és evident que la situació és molt dolenta, però s'han de prendre una sèrie de mesures que en podem seguir parlant i que està prenent el govern, i, sobretot, tenim en compte que sí que hi ha un sostre de la tura, evidentment, de fet, jo crec que Deguindo es va dir que cada any que ve hi ha, es preveia una reducció de la tura. Sí, però va fer aquesta predicció que a mi em va sobtar, la del 2015, d'aquí dos anys. En qualsevol cas, parlen de mesures. Una que també ens van deixar caure, perquè ara, per als divendres, és esperar consell de ministres, a veure quina és l'última, l'aument de l'IBA a partir de l'any vinent. És irremediable fer-ho, se'n ressentirà el consum? De fet, pot haver-hi el revés, pot passar que la gent consumeixi una mica més a aquest any en previsió de que puja a l'IBA l'any. Sí, parlava a partir d'aquí, clar, d'acord. Recordem que és una augmenta... Això delplia els dipòsits abans que posi la gasolina, eh? Això va passar a Alemanya, per exemple, fa uns anys el govern va anunciar que posava l'IBA, i la gent va consumir més. Per tant, recordem que és per l'any que ve, l'anunci de l'increment de l'IBA. Recordem que el govern anterior havia dit que deixaria el déficit públic de totes les administracions amb un 6%, el va deixar amb un 8,5, i el govern actual no té més remei que prendre mesures, que ens poden no agradar, però, evidentment, si hem de baixar el déficit d'un pràcticament 9%, que es va quedar al final de l'any passat, al final de 2011, a pràcticament el 9%, 8,5, potser una mica més alt i tot, l'hem de baixar aquest any al voltant del 5,3% i l'any que ve el 3%, s'han de fer... Només hi ha dues maneres, retallar l'espesa i augment d'impostos. També tinc en compte que s'han de fer 3 coses, esclar, s'han de fer 3 coses molt dures, és canviar la model de creixement econòmic, que el quedem abans, que això, tots els organismes internacionals, tots els experts i un servidor durant anys, hem estat dient que no podíem viure només de la construcció de l'atur, d'autament de particulars, i de serveis de popol o refegit. Per exemple, recordem que a Espanya, en el moment més àlgid de la bombolla, en preguntaves per la bombolla, hi havia una adequada de 8 persones que estaven treballant al sector de la construcció. A Estats Units, tot i que va tenir la bombolla també de la construcció, hi havia un de cada 18 persones al sector de la construcció. Per tant, el màxim de la bombolla, com la construcció, va ser els anys 2004, 2005, 2006. Va haver-hi un any, el 2006, que a Espanya es van construir més vivendes que l'Emanya, a França, a Regne Unit, a Itàlia, junts. Llavors, aquest canvi de model, que no va fer el govern anterior, més reformes estructurals, que tampoc les va fer, més l'ajust de retallar el déficit, ho ha de fer tot el govern actual. I, aleshores, ha de trobar la complicitat de la societat catalana, espanyola, i si tots ens posem a queixar-nos. És que a mi em pugen això. És que em pugen la llum. És que em baixen un complement que tenia una paga doble. Si tots ens queixem de tot el que està passant, no tirarem endavant. Hem de ser conscients que Espanya i Catalunya tenien un model de creixement que no era sostenible. Que s'havia d'haver diversificat fa molts anys, invertint en coses com la biotecnologia, la biomedicina, la logística, la nanotognologia, els sectors de la nova economia. Per mantenir el turisme, evidentment, com un dels sectors importants, també la construcció, però no sobredimensionats, especialment la construcció. Com que no es va fer, doncs ara hem de fer un esforç col·lectiu. Suposo que has anat seguint Angela Merkel des de divendres, polítiques d'austeritat, polítiques expansives. Quin missatge t'ha quedat? Que sí, d'acord, que em puc estar disposada oberta, que comencem a aplicar polítiques expansives, però supeditades a l'austeritat. Seria així? Gairebé ningú qüestiona que a curt termini, aquest durant aquest any 2012, no pot ser només austeritat. Hem de prendre mesures, efectivament, que fomentin el creixement i la generació d'ocupació per baixar aquesta taxa tan alta de Turca a Espanya, del 24%, que, malauradament, és la més alta, no només de l'Unió Europea, sinó de qualsevol país desenvolupat. I també altres països del sur d'Europa, Gràcia, Portugal, que tenen una taxa de tur molt alta. El que cal fer és invertir en coses com recerca, desenvolupament, infraestructures de transport i energètiques, invertir més en formació, en educació, per atracció de noves tecnologies, per exemple, de banda ampla, d'internet. I aquestes coses, com malauradament, ara, a Espanya, per la situació d'èficit alt que té el govern ha hagut de retallar, aquestes inversions ara el que hem d'aconseguir és que vinguin dels pressupostos de l'Unió Europea. En aquests moments estan negociant. El que són els pressupostos de l'Unió Europea dels propers set anys, perquè es negocia cada set anys, perquè és molt difícil, són 27 països, i per posar-se d'acord els 27 països s'ha de negociar el que s'anomenen les perspectives financeres cada set anys. Són molts diners, és un bilió d'euros. Un bilió en ve de Barcelona, que vol dir... un bilió d'euros és molts diners. I hem de, sí, el govern espanyol aconsegueix el màxim de diners dels pressupostos de l'Unió Europea pels propers set anys. I també, per exemple, del banc europeu d'inversions, per a fer aquest tipus d'inversions productives amb recerca i desenvolupament, infraestructures de transport, infraestructures energètiques, formació, noves tecnologies, que creïn ocupació a court termini, mentre les reformes estructurals van fent efecte. Perquè, evidentment, les reformes estructurals que s'han adoptat, com la reforma de Marc-Arla Boral, la reforma de lluitar contra el frau en el cobrament de la tur, lluitar contra el frau en la sort d'acsocial, contra el sistema dels festius que hem parlat, totes aquestes reformes no poden fer efecte immediatament. Per tant, s'ha de prendre mesures que estimulin el creixement i l'ocupació a court termini amb finançament extern dels pressupostos de l'Unió Europea i del banc europeu d'inversions, mentre les reformes estructurals comencen a fer funcionar millor l'economia espanyola. És aquesta una setmana d'eleccions importants, molt importants, una de les grans potències europees, França celebrarà la segona volta de les presidencials, i tot apunta que hi haurà un canvi. Com pot influir això a nivell europeu? Creus que, més o menys, tot seguirà igual que el toc que ha tingut en campanya Olan rebaixarà quan governi? Aquesta és la pregunta del... parlava del milió d'euros... De menys, no? Del milió. Sí, és molt difícil de contestar aquesta pregunta. Jo crec que, evidentment, és clar... A més a més, Olan i el partit socialista francès, després tenen les eleccions legislatives el mes de juny, a l'Assemblea Nacional. Si volen guanyar les eleccions legislatives el mes de juny, em fa por que continuï al mateix discurs. Jo trobo que s'ha d'anar molt de compte, perquè el pacte fiscal o unió fiscal que es va negociar entre 25 estats membres a finals de l'any passat... És que és perdona el que diu Merkel, que és inegociable, eh? No només Merkel, en molts països. Ja que parlàvem d'ella, que no hi ha cap partit socialista a l'estat d'aquest cap de setmana. Va costar molt que 25 països es posin d'acord per avançar cap a una munitació fiscal a Europa, per posar els límits dels déficits de les constitucions. Ara, una cosa és dir, hem de prendre més mesures a curtermini per estimular el creixement i generar ocupació al tipus de mesures que apuntava fa un moment. Això estem d'acord tots, però reobrir tot el debat de l'aunió fiscal ja ho trobo molt perillós, perquè els mercats poden reaccionar molt negativament, els mercats són impecables. I encara ens agrada dir-ho no, però els mercats poden negociar, poden reaccionar d'una manera dolenta, si ho manté aquesta línia de dir, no, no, jo vull reobrir completament el debat de l'aunió fiscal. Una altra cosa és dir, anem a fomentar el creixement a curtermini en mesures que creïn ocupació a curtermini amb inversions productives, no gastar-se diners de qualsevol manera. Això crec que sí que tots estem d'acord. I de fet, el president del Consell Europeu fan rompo i ha convocat una cimera extraordinària al mes de juny per tractar mesures per fomentar el creixement i creació d'ocupació a curtermini. Ara, reobrir el debat de l'aunió fiscal, jo crec que és mala idea, perquè els mercats reaccionaran malament. I el mateix domenge, eleccions a Grècia? Sí, evidentment. És un superdomenge amb moltes eleccions. Europa sí juga molt. També hi ha eleccions locals a Itàlia, que encara que les eleccions locals tenen les seves particularitats, perquè depèn de qui es presenta, els alcalde, i tenen la seva edució en gràcia. Doncs també s'han les primeres eleccions a Itàlia, des que a Monti va arribar... es va convertir en primer ministre al mes de novembre. A Grècia, efectivament, el govern actual està format pel partit de centradet, una nova democràcia, i el partit socialista, que dona suport a un premi ministre tecnòcrata, que està fent una bona feina. Els sondejos a Grècia preveuen que guanyarà nova democràcia i la intenció és tornar a reeditar el mateix govern amb el partit socialista, i que es quedin massa lluny de la majoria absoluta. Aleshores, haurien de negociar amb partits que estaran en contra del paquet de rescat de Grècia. Per acabar, professor Mons, coneixes empresaris, un empresari que a tot i la que està cayent, li costa deu llajut trobar gent per la seva empresa. Sí, evidentment. De fet, li vaig preguntar a ell si volia que ho comentés el tema, i em va dir que no, perquè... perquè... Hem d'entendre que els empresaris no són escanyapobres, crea una empresa, suposo, una sèrie d'espeses, i, aleshores, és una persona que em va dir que buscés gent, però que a vegades van aturats, i li diuen al cap d'una setmana que no volen continuar la feina, perquè és massa avorrida. Massa avorrida. I que no és el que ells volen, i no només gent sense fills, sinó tot gent amb fills. Aleshores, per exemple, em va dir que els donava festa els seus empleats avui. I així ha aconseguit que no hi hagi més consultivitat. Però no hem de veure l'empresari com una persona. L'empresari té les peces per crear una empresa. I ha de formar la gent. El seu objectiu és que vagi bé l'empresa, i, per tant, els treballadors també tenen una bona vida. No hem de veure l'empresari com una persona dolenta. Perquè l'arriquesa, l'altre dia, ho l'han deia que per crear arriquesa... és que no es crea arriquesa, per tant, un botó. Segurament. Alexandre Monts, moltes gràcies. Que passés un bon nu de maig i tornem dilluns vinent. Gràcies, igualment. Com ràpid. En català, si plou, i a més cauen pocinents de gel, diem que cau pedra, calamarça o calabruix. La paraula calamarça és d'origen celta i vol dir pedres de març. El mot calabruix també és d'origen celta i vol dir pedres de bruixa. Les pedregades solen ser més freqüents en determinades èpoques de l'any, com la primadera o la tardor. D'aquí, que hi ha una dita que et verteix, la pedregada no s'emporta enyada, però pobre d'aquell, aquí atrapa. També solen dir que alguna persona o cosa ens fa més poc una pedregada, o que fa més mal que una pedregada. I així indiquem la influència negativa que pot tenir. La pedregada no s'emporta enyada, sinó que pot tenir. Aquest dimecres, el Barça juga a la Com. Els de fet Guardiola, encara sota l'impacte de les últimes derrotes, tornen a jugar davant l'efició al Camp Nou. A partir de dos quarts de 10 de la nit, Barça Málaga. Viu tota l'emoció del futbol amb Jordi Pons, Eric Jiménez i l'equip d'esports de Comradiu. Cada nit tenim les opinions que t'agraden, i les que et posen nerviós. Per tu, al dia de la nit, Comradiu, dos quarts de 12, la casa de tots. La nit amb Ramon Miravilles. Comradiu. Comradiu també al Facebook. Tentres i fes Magrata. Magrata. Comradiu. Magrata. Comradiu.com Comradiu. Com cada 15 dies és moment d'obrir la finestreta de les veus compartides, que és el que s'aprofita a l'Ònua. Des de tots per tots també hem volgut sumar-nos i conèixer més aquesta realitat. I per aquest motiu, l'Olga Ruiz, de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, ens porta cada dos dilluns una història, una persona, una empresa que s'ensur a través d'un model corporatiu o cooperatiu. Millor dit. Bona nit, Olga. No és un model corporatiu i cooperatiu. No és el mateix. Sí que ha dit bé que en aquest espai presentem iniciatives de persones que miren de donar-li la volta la situació de crisi des de les seves empreses cooperatives o projectes, a partir d'una perspectiva que posa en valor la portació col·lectiva i el treball en xarxa. Tot sabem que la crisi financera que patim des de 2008 està forçant a molts sectors exprema la seva creativitat i que la crisi en fa molta il·lusió parlar d'una cooperativa del sector, de les assegurances, un àrea que potser no pensem que pugui organitzar-se amb aquesta fórmula, però que compta amb l'exemple d'Arts Cooperativa, que ja hi porta més de 20 anys. Arts proposa assegurances ètiques als consumidors. De fet, és la primera corredoria europea que disposa d'un segell ètic i solidari per assegurances, per comercialitzar assegurances ètiques. I per parlar-ne tenim amb nosaltres un dels fundadors d'Arts Cooperativa i impulsor de moltes altes iniciatives, que ell mateix ens explicarà bona nit, Jordi Díaz. Hola, bona nit. A assegurances ètiques i solidàries, d'entrada això sona agusarat. De què es tracta? Sabeu què passa? Quan parlem del món del diner i del món de les assegurances, ens movem, en general, des d'uns certs estereotips, des d'una certa concepció, diguem-ne, com inamovible. Si fem una mirada que per l'origen de les assegurances, les assegurances eren un bé social. Les assegurances tenen un origen de caràcter motorista. El món de les assegurances no deixava de ser una bossa de recursos, el servei del col·lectiu, que de forma mutual aportava els diners a la bossa de recursos. Això donarà banda i d'altra banda, el món de les assegurances és un dels principals subjectes del món financer. Penseu que a l'estat espanyol el volum d'inversions, que anualment mou el món de les assegurances, estan aquests moments al voltant del 170.000 milions d'euros anuals. Per tant, des d'aquests factors, des de la necessitat que el món de les assegurances entengui, un ús del diner, per dir-ho molt ràpid, al servei de les persones, sota criteris de responsabilitat social i ambiental, del caràcter mutual, l'originari, es configura el que podríem dir potes bàsiques de la noció del concepte de seguretat ètica i solidària. I al final, el que hem fet des del món de les assegurances és un exercici de sentit comú. No sé si és veritat, però en algun moment hem llegit que a la seguretat tradicional, fins a un 40% de les persones assegurades, es poden queixar d'incompliments per les clàusules poc clares o poc transparents, això no passa amb aquestes assegurances ètiques. Teniu lletra petita? Hi ha lletra petita, però procurem que sigui legible. I procurem transmetre informació, procurem que la seguretat estigui al servei de les persones que contracten les pòlices. Com ens podem imaginar, això no és un monidi ric. Està ple de bones intencions i d'insuficiències, encara. Però nosaltres, com a corredoria de seguretat registrada per gestionar seguretat ètica i solidària, estem submesos a uns criteris de responsabilitat social corporativa, uns criteris de transparència, hi ha una aposta per a l'ús del diner vinculat a la inversió socialment responsable i a la banca ètica. Per tant, estem certificats i l'observatori de les finances ètiques ens fa un seguiment d'aquests comportaments. El que deia l'Òlgan, que les corredories tradicionals tenen aquesta mala fama, o aquest nombre tan elevat de queixes? Sí, aviam, en termes generals, el món de les seguretoses, fonamentalment pel que fa les companyies assegurades, però també des de determinats àmbits de gestió, no té una bona apremsa. Si voleu anar al tòpic comú, la sensació que contractes una pòlissa de seguretoses, on sembla que estàs entendent que et cobreix una cosa, quan llegeixes les exclusions, sembla que te'ls està negant allò que sembla que t'afirma al començament. Això és bastant conegut. El tòpic, que és un tòpic també, carregat de raons en alguns casos, que el món assegurador el que pretén, com a màxima, és assegurar piscines contra incendis, això està bastant generalitzat. Per tant, en fi, tenim una feina important en aquest sentit, i de la qual el sector assegurador, en el seu conjunt, ens som corresponsables. Per tant, en la mesura que ens som corresponsables, dels dèficits que tenim, hauríem de ser també els que proposem mesures per superar i millorar aquests aspectes. Per tant, en aquest sentit, la segurança d'ètica i solidària vol ser un element més per retrobar el sentit i la importància social de les assegurances. Entrem una mica al detall. ¿Què ens va portar a pensar en aquest tipus de segurança i en què es diferencia de la tradicional? Quines són les bases? Què ens va portar a pensar? Ens va portar a pensar la nostra implicació amb l'economia cooperativa, des del convenciment que l'economia cooperativa és una altra forma d'entendre, de concebre i practicar l'activitat econòmica. Quan nosaltres vam començar el nostre projecte cooperatiu, el vam començar com a cooperativa amb voluntat de transformació i de millora social. Això seria un context de caràcter general. Per tant, això ens va portar a una preocupació respecte a tot el moviment de les finances ètiques. I aquesta preocupació social del nostre coneixement del món de les assegurances ens va portar a configurar la proposta de segurança ètica i solidària que us he comentat. Diferències, hi ha unes diferències importants respecte a les companyies asseguradores no registrades, que té a veure amb un compromís respecte a la responsabilitat social corporativa i un pla de millora continuat respecte a allò que s'avaluen a la responsabilitat social corporativa, un compromís respecte a la inversió socialment responsable, un es prioritza es qualifica millor una companyia que té una carta de comportament ètic o bé és una companyia que és un punt de vista de persones jurídiques, de l'economia social, una mutualitat, una cooperativa i també dona punts al fet que aquesta companyia asseguradora utilitzi la banca ètica, els seus dipòsits, per la seva dia a dia habituals, un punt de vista econòmic finançat. Això pel que fa els àmbits de gestió, companyies en aquest cas. Pel que fa als productes, hi ha qüestions de foment de la sostenibilitat social i de la sostenibilitat ambiental. Examples de sostenibilitat social. Per exemple, criteris de compra col·lectiva, criteris de tarificació que no discriminin, criteris de regularització de primes atenent la sinistralitat que no siguin discriminatoris, qüestions d'aquest tipus. I pel que fa a la responsabilitat ambiental, la inclusió de garanties, per exemple, polistes de multiris de la llar, que de cases que ja tinguin plaques de generació elèctrica, fotovoltaica, de caràcter descentralitzat, aquest tipus de cobertures els hem anat incorporant treballant productes de seguretat ètica i solidària. Quina demanda té aquest producte de seguretat ètica i solidària? Ja penseu que em puc referir a l'experiència a l'experiència d'Arts Cooperativa. L'hem passat ben fet, aproximadament, unes 1.400 noves pòlices. Aquestes 1.400 noves pòlices, aproximadament el 35% ja són... corresponen a productes de seguretat ètica i solidària. I estem denotant que en els àmbits propers al món de la banca ètica, ja tenen una consciència del que fa a los del diner diferent, cada vegada aquests àmbits s'estan convertint en prescriptors de seguretat ètica i solidària. La nostra presència, els acords de col·laboració amb les xarxes d'economia solidària, amb les xarxes d'empreses cooperatives, també són una font de captació i contractació d'aquest tipus de pòlices. El concepte és mar anormitat del món assegurador. Si ens imaginem el món assegurador, com el conjunt de grans de sorra de totes les platges del món mundial, doncs potser ja hem recuperat 3 o 4 grans de sorra d'aquesta immensitat del món assegurador. Però l'important és que el concepte existeixi i que no estiguem parlant d'una entaraquia teòrica, sinó que parlem d'una proposta pràctica. Un dels dispositius importants de transformació de millora social té a veure amb el canvi d'àvids pel que fa el consum. Estem oferint la possibilitat de consum crític, de consum conscient en l'àmbit de les assegurances. I això està començant a caminar. Abans has dit que Arsia té gairebé... Més de 20 anys de trajectòria en aquests 20 anys, abans de la seguretat ètica i solidària, heu promogut moltíssimes iniciatives. Explica'ns algun dels àmbits els que heu treballat. Així posats el fet de portar-hi a tants anys fa possible una visió retrospectiva. Si mirem enrere, ens agrada referir-nos a dues coses, bàsicament. Una, a la necessitat d'entendre que la gestió empresarial cooperativa ha d'assegurar que la transversalitat cooperativa ha d'assegurar que la transversalitat cooperativa estigui present en tots els àmbits de gestió, les cooperatives som empreses, però som empreses cooperatives. I haver de batallar respecte a una noció si voleu convencional, la que és l'activitat empresarial, no és fàcil. Per tant, la nostra aportació, el que endiem criteris de gestió integral cooperativa, l'avalorem molt. El punt de vista organitzatiu, l'incorporació dels valors, és un punt de vista pràctic concret, el servei que estem oferint. Per tant, ens agrada destacar-ho. I després hi ha un altre aspecte. Som del parede que, quan es parla de viabilitat d'un projecte empresarial cooperatiu, s'ha de parlar de viabilitat socioempresarial. Nosaltres no desliguem la dimensió social i societària de la dimensió econòmica empresarial. Per això som empreses cooperatives. Per tant, no articulem... No és incompatible. No, en absolut. La mateixa noció que ens referíem abans, quan ens imaginem el món de les assegurances, una manera unidireccional, és el que, en general, lamentablement, passa quan ens imaginem que l'activitat econòmica o l'activitat empresarial només pot ser d'una manera. Nosaltres, des de la nostra existència com a empresa cooperativa, fem evident que hi ha altres maneres d'entendre l'economia i de fer empresa. Aleshores, aquest segon aspecte, el que em referia, ja veurà amb la necessitat per millorar la nostra viabilitat socioempresarial que existeixin es consolidin a mig intercooperació. A mig intercooperació de caràcter empresarial, grups cooperatius, per exemple, recentment hem format part del procés de constitució d'un grup cooperatiu que es diu ECOS, de... fundamentalment d'empreses cooperatives orientades, doncs, en termes d'economia solidària, transformació social en l'àmbit de prestació de serveis, i des d'ahir, fa molts anys, també hem potenciat la intercooperació en els àmbits i voleu més sociopolítics. És absolutament capdalt per construir sector econòmic visible, socialment visible, des d'un punt de vista cooperatiu, que existeixin federacions cooperatives, xarxes d'economia solidària, i ens hem dedicat d'una manera intensa a promoure la creació, creixement i consolidació d'aquestes eines d'intercooperació. Tant serien aquests dos aspectes. Els relativs de gestió i els relativs de l'impuls d'aquest món federatiu i de xarxes, del que formen part molt activa. Aquí veiem sovint initiatives de persones que busquen treballar plegades, en xarxa, en definitiva cooperar. En mitjan d'una dinàmica en la que s'estan desmembrant estructures representatives de la societat, serveis bàsics, etcètera. Més que mai en cal que la societat civil s'organitzi? Nosaltres estem absolutament convençuts que és imprescindible que en l'àmbit de l'economia hi hagi expressions d'autorganització respecte a l'activitat econòmica. Pel que fa a processos de desmantallament, pel que ens hem d'entendre que estàs plantejant, processos de desmantallament d'estat de benestar, crec que l'economia solidària i l'economia cooperativa tenim un paper molt important, però un paper molt important no tant en el sentit que poden plantejar nocions de l'economia o del model econòmica caràcter neoliberal en el sentit d'anar a externalitzar, a privatitzar, sinó en el sentit que l'activitat econòmica cooperativitzada incorpora elements del que en diem reapropiació de l'espai públic. És a dir, posem en qüestió que l'economia només es pugui veure sota criteris de sector privat i sector públic, i que aquesta noció de sector públic es confongui només amb les iniciatives econòmiques en mans de les administracions públiques. Nosaltres diem que hi ha un sector públic oficial i hi ha un sector públic de caràcter cooperatiu vinculat a l'economia solidària. Aleshores, imaginar-nos la prestació de serveis socials des d'aquesta concepció de servei públic de caràcter cooperatiu té tot el sentit del món des d'un punt de vista cooperatiu. No té sentit, i ens ho posem, i som valigerants, amb la instrumentalització del cooperativisme pel que fa a la privatització sense cap altre tipus de consideració dels serveis que ara són de titularitat pública oficial. Això donaria per... Sí, d'una idea. Per donar-li moltes voltes, però, en qualsevol cas, el plantejament n'hi ha per aquí. Has parlat abans de la intercooperació i de la vostra presència en el grup ECOS, un grup que té diverses empreses i entitats de l'economia solidària, social i solidària, que treballen en el mateix espai físic, un espai molt bonic. A vegades és de la cooperació en el dia a dia, o com ho poseu en pràctica. Vosaltres encara esteu compartint espai, també, diverses entitats properes, però diverses, finalment, no? Sí, sí, sí. Mireu, potser és excessivament... A vosaltres, no fa gaires dies, amb una xerrada, parlant de què calia a partir d'endavant projectes cooperatius, parlàvem d'una espècie de fórmula màgica, i és una fórmula màgica que ha d'incorporar il·lusió, que té relació amb una certa bogeria. A vegades, al projecte cooperatiu nostre, ens diem si haguéssim estat absolutament conscients de les dificultats que hauríem d'afrontar a llarg de més de 20 anys, segurament hauríem quedat bloquejats i espantats. Per tant, una certa dosi d'il·lusió, generositat, transparència i capacitat per construir un nosaltres. Com a referència. A tots els dispositius, les persones són imprescindibles, però els personalismes s'han de disoldre dins de la capacitat de construir un àmbit de caràcter col·lectiu un nosaltres, que per això anàvem endavant projectes de caràcter cooperatiu. Això, diguem-ne, pel que fa les actituds, i pel que fa a qüestions més formals, hem d'entendre que som empreses cooperatives, però que no som associacions per fomentar la necessitat de que el món sigui millor. Per tant, desenvolupem una activitat econòmica. Per tant, les exigències associades al desenvolupament d'una activitat econòmica, en el sentit de tenir un producte o un servei amb cara i ulls, en el sentit de fer una bona gestió econòmica o financera, en el sentit de tenir unes organitzacions que siguin eficients, exigències que estan d'amunt de la taula per poder formar part del grup cooperatiu. A part de les vinculacions, el món de l'economia solidària, l'apartament de la xarxa d'economia solidària, el fet de compartir el fet de ser socis amb entitats a finances ètiques i solidàries com el cas de COP57. Fundamentalment, allò que té a veure, bàsicament amb actituds i no és qüestions de caràcter objectiu, que ens interpel·len i ens emplaçen les nostres responsabilitats com a empreses cooperatives. Estem, com deia, més recordàvem en l'any internacional de les cooperatives. Les cooperatives ajuden a crear molt millor, creus? Absolutament començut. Absolutament començut que les cooperatives contribueixen a crear molt millor. Però, dins del cooperativisme, hem de posar en qüestió també aquelles activitats que són cooperatives, que és, a un punt de vista, només formal. Considerem que el cooperativisme com a modal contribueix a construir un món millor. Considerem que existin moltes cooperatives que fem passes en aquest sentit i en el mateix sentit. Critiquem, posem en qüestió, que hi ha empreses cooperatives que lamentablement de cooperatives només entenguin el nom. Però que la seva pràctica, la seva concepció, el seu producte, el seu servei, la seva manera de fer-hi d'organitzar-se, és molt important. Hi ha moltes d'aquestes?Més de les que convindria. Des del meu punt de vista. Doncs en Jordi Via, fundador d'Arts Cooperativa, moltíssimes gràcies, felicitats per la iniciativa, i bé, que duri. Moltes gràcies a vosaltres i a la vostra disposició. Olga Ruiz, gràcies fins aquí 15 dies que vagi bé. Gràcies a tots i a totes. Gràcies a tots i a totes. La proposta del govern és que els treballadors públics no cobrin el celari integrat durant els primers tres mesos de baixa, tal com estableix ara el règim especial de la Seguretat Social d'Estat d'Administracions Públiques, Antonio Bateta. La Generalitat ha fet les correccions que se li havien indicat i va pel bon camí. La Generalitat, però, matisa que només ha presentat les previsions necessàries per acollir-se al pla de préstecs de l'ICO per pagar els proveïdors i que encara treballa en aquest pla d'ajustaments. La borsa espanyola ha caigut avui prop d'un 1,9% i tanca el seu pitjor més de l'any amb una baixa de superior, el 12% durant l'abril tot plegat. L'agència de qualificacions tindran pors a fer entitats bancàries, com ara el banc de Sabadell o el BBBA. L'agència també ha posat en revisió la caixa. L'Ajuntament de Lleida ha xifrat en més d'un milió d'euros els beneficis sobre l'economia local de la celebració de la feina al for de futbol sala a la ciutat. L'alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha qualificat d'èxit rotund la celebració de la competició. Lleida, Marta Serret, bona nit. Bona nit. L'ocupació hotelera ha estat d'entre 80 i el 100%, amb més de 3.000 per notacions. Aquest factor ha estat determinant en el balanç econòmic, en què també han influït altres despeses com la restauració o el comerç. El cos per l'Ajuntament ha estat de 25.000 euros, per la qual cosa l'alcalde Àngel Ros considera que ha estat un èxit. Ha sigut extraordinàriament positiu des de tots els punts de vista. El que fa referència a la visibilitat de la ciutat i a la projecció com a ciutat capaç d'organitzar els depeniments esportius de primer nivell, una repercussió a nivell nacional i internacional important, però també des d'un punt de vista econòmic directe. L'Ajuntament destaca també els beneficis al llarg termini, com el compromís de les autoritats russes que van assistir a la final de visitar la ciutat i estudiar-ne el potencial turístic, com Ràdio Lleida. Vull dir que el policia es ballaran per garantir la seguretat a Barcelona a partir de demà coincidint amb la Simera i que el Departament d'Interior té previst mobilitzar uns 4.500 efectius dels Mossos d'Esquadra, mentre que el Ministeri de l'Interior hi sumarà 3.500 agents més a l'avena així, en un miler, la previsió inicial. Des que dissabte es va suspendre de forma temporal, ha tractat de Schengen, la Policia Nacional ha detingut 10 persones i ha negat l'entrada a Espanya de 18 més des de dissabte. Els 10 detinguts estaven buscats per la justícia. L'Ajuntament de Barcelona, per matrar que es facin concentracions, ha acompanyat a Catalunya per commemorar l'aniversari del moviment 15M, el regidor de seguretat ciutadana Joaquim Ford, però recorda que les ordenances impedeixen a campar. Si és una cosa limitada en el temps, nosaltres podem acceptar-ho, que nosaltres no podem acceptar de cap de les meves, és que la plaça Catalunya es converteixi en un camp i qui pugui. A partir d'aquí hi ha un cert marge d'actuació, que me les podem entendre. Des del Departament d'Interior, també asseguren que els Mossos d'Esquadra poden fer una competició de l'Ajuntament. El celler de Can Roca aspirarà a convertir-se aquesta nit en el millor restaurant del món. La revista britànica Restaurant anuncia aquesta nit, de fet d'aquí a poc menys d'una hora. A Londres, la llista dels 50 millors restaurants del món i entre els favorits hi ha l'establiment Gironi. La Torre 1 del centre de Manhattan és, des d'avui, l'edifici més alt de Nova York, el principal edifici del World Track Center, des de l'atemptat contra les Torres-Bassones. La nova Torre assolirà els 376 metres d'alçada a finals d'aquesta setmana i arribarà fins als 541, quan estigui enllestida a principis del 2014. Bona nit, us parla David Amador, l'entrenador irlandès Gentel Katé, ajudant de Frank Reijker a la seva època al Barça, assegurat a com ràdio que l'al·lecció de Tito Vilanova, el guardiola, és un gran encert.