Juguem a Casa del 2/6/2014

...música... Molt bona nit, Sánchez Tengs, i benvinguts al Juguem a Casa. ...música... Dilluns, 2 de juny, programa número 68, aquí, a Radio Esvern, el dia 98.1. Un altre dilluns acompanyat pel Nico, bona nit. Bona nit. Pel Sebas, bona nit. Molt bona nit. I pel Marc, bona nit. Bona nit. ...música... Bona nit a tothom, gairebé una hora d'esports, aquí, a Radio Esvern. Us acompanyarem fins al punt de les 10 de la nit, que comença el partit, perquè un dilluns més aquí, a Radio Esvern, juguem a casa. ...música... No hi està l'equip habitual, que jo no em costo, però l'última vegada em toco el pelo. Sobretot a l'Audiència, la mostra era a mi cario, se te parla tanto el cariño, pero a mi cario es no, eh? Vale, a mi cario es no. ...música... El rellotge de la Ràdio Esvern diu que són les 9 i un minut, i què és temps per que el Nico ens faci un repàs del que tenim avui dilluns, no? Doncs sí, ja van acabant les jornades de tot els equips de Sant Just, i com sempre farem el Carlos El Sant Just, amb els resultats dels equips que encara estan disputant alguna competició. Després seguirem amb una entrevista amb Llorol Sàlvia, entrenador i jugador d'Esquash, el Paul Marín, un jugador de sub-17, de categoria sub-17, i amb Filiit Jorge, que és de la mateixa esport i té 13 anys, i juga a la categoria sub-13, per seguir continuant, com sempre, amb les històries del CBT, que avui no sé què ens portarà, i per acabar amb una mica d'actualitat esportiva, perquè està una mica al mercat bastant paral·leit, eh, avui? Sí, però, bueno... El tuit recincullir! Doncs bé, ara estem per fer un repàs al que diu Twitter, avui dilluns, dos de juny, i començarem per Marc. Sí, el tuit del Diari Esport, que comenta la victòria de Marc Marqu, diu que Marc Marqu serà imparable a Mughello, al Gran Premi d'Itàlia, i que porta 6 victòries de 6 consecutives. Déu-n'hi-do, Marc, eh? Déu-n'hi-do, com sempre, ja venim dient que un ritme espectacular. Doncs, mi, si et sembla seré jo, també amb el Diari Esport, Arpa Estèrbic deixa el Barça i retorna Gonzalo Pérez de Vargas, un porter. Un porter, aquesta base ha dit el Turús, de la lliga francesa, que va jugar, si no m'equivoco, també als grans milers. Granollers, dos anys, el Granollers, i un el Turús, i retorna. Retorna el Palau per fer parella de portes amb Dani i els Sàrids. I bé, ara un tuit de l'esport 3, que en recorda que als catalans Marc Serca del Llers i Marc López, a semifinals de Roland Garrós, després d'aliminar els germans Brian. Atenció, eh? Granollers i López, a semifinals de Roland Garrós, després d'aliminar una de les millors parelles del circuit de dobles de Tenis. Sí, jo, com sempre, escombro cap a casa, però avui faig el sal al club de basquets Sant Just, li faig el sal perquè no... No estaran contents, eh? No, però jo em ve un motiu, perquè és un tuit de l'UK Club Sant Just. Molt bé, Sebas. Que diu que a l'arriera de la bona Aigua al costat del Veymullí, hi ha un equip que juga a UK, que es diu UK Club Sant Just, i segueix l'e-l-l-l-l-l-l. Un dels cântics de l'afició, no? Estaven una mica tocadets després de aconseguir la permanència, després de tornar amb bus des de Veylloc, i amb fotos de la celebració del bus, que estaven molt, molt contents, i al tornar, doncs, aquest tuit de l'UK Club Sant Just. No és per menys, eh? No, no, molts contents. I ara, seguidament, al carrus i al Sant Just Ten, farem un repàs del que ha sigut la jornada del cap de setmana pels equips de Sant Just. El partit de la forta! Con aisor! Compañón! Doncs venim que comencem amb el que ha sigut el cap de setmana pels equips de Sant Just. Doncs victòria per 0-2 del Club de Futbol Sant Just al cap del dinàmic Batlló. L'Atletic Sant Just va guanyar 5-3 davant del Cambucheres. L'Abrera es va imposar 8-1 al Futbol Sant Just. L'Envolt de Sant Just va guanyar el seu partit a domicili a casa del Ceia Moncada per 17-21. En Volley, avui parlarem de l'infantil blau, que va guanyar per 0-3 al larenx. En Ukei el Sant Just va guanyar 6-4 al Veylloc. Doncs ve un cop dits els resultats del cap de setmana, és temps per fer una valoració de cada equip. Nico, comencem pel Club de Futbol Sant Just. Doncs el resultat, dinàmic Batlló 0, Club de Futbol Sant Just 2. Una victòria que no va aconseguir el seu fruit, ja que el Sant Just ha quedat tercer en fora de promoció que va segona catalana. S'ha quedat a 6 punts del líder, al dinàmic Batlló, i hi ha un punt de levante a les planes que va cada segon, i al final és el que farà la promoció a segona catalana. Va ser autò de dos goals, però que malauradament no han servit per aquest objectiu del Club de Futbol Sant Just. Però sí, des d'aquí del juguem a casa, felicitar per la seva trajectòria i per la seva gran temporada, i animar-los perquè l'any que ve torni a competir com han fet aquesta temporada, i els anirem seguint, i a veure si podem retransmetre més partits al camp de futbol Sant Just. Recordem, puja directament a segona catalana, dinàmic Batlló, i levante a les planes de Sant Joan d'Espifa la promoció contra una altra segona grup de la tercera catalana. I van aconseguir guanyar el camp del dinàmic Batlló, que era el camp i la Giga. Van aconseguir la victòria en el derby, que era el partit important, malauradament, i el dinàmic sí que el van aconseguir guanyar, però una victòria... Potser s'ha acabat ressentint una mica bastant d'aquest num guanyant 2-0, i al final... de les planes, al minut 87, que els va acabar d'enxurrar, les possibilitats de promoció de Sant Just. L'Atlètic Sant Just va guanyar 5-3 al Camp Buxeres, i ara mateix es novem 50 punts, partidades de Sant González amb hat-trick i dos assistències que acaba la Giga en plena forma. L'Atlètic està amb una bona dinàmica, i passarà... Si la temporada ha vinent, no sabem què passarà, perquè està amb entrenador, que no està decidit, les ions, i la lluita per pujar. I què passarà, en què bé? Recordem, estava David Vain, com a entrenador i jugador, ja veurem què passa amb l'entrenador. Aviam si les ions respecten una miqueta més la temporada que vinent a l'Atlètic, i es s'enganxen a la lluita per pujar a la categòria. Partidades de Sant González, que ja va marcar un gol... En plena forma, el Jan. Jo crec que això és una bona notícia per l'Atlètic, que recuperarà un gran jugador i també un amic d'aquí el juguem a casa, com és el Jan, i a veure la temporada que ve, que sí que és veritat que si no tenen tants problemes de les ions, i tants problemes a nivell tècnic... Des d'aquí jo els veig... Sí, el Marc jo ho va dir. El Marc jo ho va dir com uns clars candidats de la centre temporada. El Marc va dir que eren el millor equip, però que el problema és... Sí, l'any suportut, potser l'any que ve més consolidats en aquesta categòria. Bé, parlem ara del futbol cel·la Sant Just, que va perdre 8-1, una derrota contundent contra la Brera per tancar la temporada, que era de fet la Brera, el segon, i es jugava a l'ascens. Ha quedat 11, per sobre de 8 punts d'alt l'ascens, i amb una molt bona segona volta que hem anat seguint aquí el juguem a casa. Repassem l'envol de Sant Just, que va guanyar 17-21, el sèiem en cada domicili, victòria del club en bol Sant Just a casa d'un altre rival d'un altre grup de tercera catalana. Recordem que la Copa Federal s'enfronta en equips dels dos grups de tercera. Un partit solvent del Sant Just, on vam ser superiors al rival, i recordem a l'audiència que ja som a semifinals de la Copa Federació, i que la setmana que ens enfrontarem a un dels grans favorits al títol, el Liceu Francesc, un molt bon equip d'envol. Ara, jo heu relacionat una mica amb l'Atlètic. Són jugadors molt joves, com nosaltres, que, òbviament, jo és el millor equip que he vist aquest any, però no han pujat de categòria, perquè era la cançó de la Copa, i per nosaltres és un marrón que el Liceu juga a la Copa. Ens encantaria que hagués pujat, i no haver-nos de trobar, però, òbviament, partit molt interessant. Quan sàpiguem quan hi ha una juga, ho posarem al Facebook del jugament a casa, i si algú vol venir a adonar-nos suport... Jo ja dic que és...Com a jugador, també. No, no, animar-los, animar-los, que és un partit bastant maco de veure, segur. Sí, serà un bon partit, això segur. A veure si es prepara a arribar a la semifinal. Ho hem fet una bona segona part de la temporada, l'objectiu era pujar, al final no vam acabar d'anar uns resultats bons a principi de la segona volta, i no vam poder pujar, i ara, si l'objectiu és anar, òbviament, tiro de tòpic, però a partir de partit d'anar a la Copa, però ja estem a semifinals, ara volem passar a la final com sigui. Segueixo jo amb el Vole i avui parlarem de l'Infantil Blau, que ha sigut campió de Catalunya Infantil de segona divisió, no, aquest any puja anar a primera. Des aquí felicitar el Vole i femení, l'Infantil Blau. Applaudiments, i... Aquesta fase final es va disputar aquest cap de setmana a Mataró, i van guanyar per 0-3, 3-16-0 contra l'Arents, o sigui, molt bé, a les noies del Vole i Sant Just. Si la setmana passada ja van aconseguir aquest assens, i aquest cap de setmana es va jugar la fase final, on juguen els millors equips de Catalunya, de fet, van aconseguir la victòria, i són el millor infantil de segona divisió, per tant, moltes felicitats. I, de fet, el Vole i que també està pendent de si el jovenil i el cadet es mantenen a primera, es decidirà aquest cap de setmana, i des d'aquí també tot el suport, que aviam si poden tenir totes les categories a primera divisió, que era el somni del Borja, que és el coordinador, i d'aquí... Entrevistat aquí el jugo a casa, recordem? I bé, l'Infantil que ja tenia bastant clar que pujava, el jovenil i el cadet que es mantinguien a primera, que, de fet, està complicat, però no és impossible. Ja hem vist l'Ukei que del que ara parlem. Sí, efectivament, l'Ukei que va guanyar 6-4 al camp del Bay-Yoke, i amb això va aconseguir el divendres de la permanència nacional catalana, i el club va posar autobusos per l'afició que van animar l'equip a fora de casa, i es culminava remuntada que portaven a parlar moltes setmanes aquí, i si podem, d'aquí poc, un vídeo al Facebook del programa. De fet, ja vam penjar el vídeo, ahir a nit, està penjat el vídeo al Facebook del jugo a casa, el vídeo de celebració, de l'Ukei Clubs en Justa, després de guanyar 4-6 a la pista del Bay-Yoke, i felicitats de tot cor a l'Ukei, que hem vist com patien durant tota la temporada. Això no m'ha dit. Jo crec que si d'un dels aquests que hem seguit a tots, o el que ha fet millor segona volta, sense dubte per mi, ha sigut l'Ukei que necessitava guanyar gairebé tots els partits, o si més no, compartir-los per mantenir la categoria. Havia de fer 20 punts o 18 punts de 30, i al final ho ha aconseguit, i des d'aquí felicitats a l'Ukei. Jo vaig estar repassant les estadístiques d'aquest equip, que amb 21 partits només havia aconseguit dos victòries i la resta de rotes. A l'últim partit, que ha aconseguit 6 victòries, 3 de rotes, el qual és números d'estar dalt, i l'evolució que ha tingut aquest equip inclús n'han perdent 3-0 contra el Bay-Yoke, aquest cap de setmana, es va aconseguir posar 4-6 a aquesta remuntada, que al final s'ha culminat, inclús, en l'últim partit. I així, el hashtag de remuntada Nacional Catalana, ha sigut un èxit per l'equip, el club que l'any que ve tindrà en un equip a la millor categoria de nivell català. I doncs bé, acabat el repàs del Carrossel, ara estem per l'entrevista. Cada dilluns, de nou a 10? Juguem a casa. A Ràdio d'Esvern. Doncs ara és temps per als nostres convidats d'avui. Avui tenim aquí la taula a l'Oriol Sàlvia, entrenador i jugador d'esquadra. Hola, bona nit. El Paul Marín, jugador del club de Ciutat Diagonal, és un jugador de l'actòria Sub-17. Bona nit. I tenim també el Filipe. Bona nit, Filipe. Tenim aquí dos jugadors i un entrenador d'aquest club, situat entre Esplugues i Sant Just. I bé, ara els farem un qüestionari per anar repassant el que ha sigut aquesta temporada per ells. Sebas, et sembla si comences tu? Jo primer comentava amb l'Oriol, que és l'entrenador del Filipe i del Paul, que de fet es retira aquest any. Sí, jo com a jugador, aquest any he decidit posar a punt i final a la meva carrera. I ara volcar-me... De fet, la retira ha sigut d'una manera esglounada, però sí que ara la meva dedicació serà màxima per poder pujar aquests nois que estan entrenant i competint al màxim nivell. De fet, has guanyat dos títols al circuit internacional, has estat dos vegades campió d'Espanya, dos vegades campió de Catalunya. Què els pots aportar, aquests joves, que estàs entrenant actualment, que els pots ensenyar de les teves evidències? Jo intento transmetre'ls-hi totes les meves experiències, tant com en la part de la pista, com si guéssim, amb els entrenaments i puguem aportar-ls-hi tots els meus coneixements que jo he anat adquirint jugant i també tenint els meus entrenadors propis. I, a la vegada, aquell plus que pot oferir un net jugador per les experiències pròpies que ha tingut quan ha competit, i poder transmetre'ls-hi tot el que sigui positiu per ells i que els ajudi a assolir aquests títols que estan aconseguint. Ara estan parlant d'aquest Juliol Neu Aulanda, si no m'equivoco, i tu t'ho has viatjat molt amb aquesta feina que has tingut de jugador esquaix. Canvia molt a la veritat de canviar d'un país i anar a jugar fora, què hi ha de diferent en jugar aquí? Sí. I aquells hi aporta, també, en categoris inferiors, com a ell, sortir a competir fora de Catalunya. Realment, jo crec que, com a experiència de per vida, el fet de que competeixin a nivell internacional, inclús a nivell estatal, jo crec que això és una experiència que es quedaran per ells de per vida i que, com a els de moltes vegades, pot ser en el futur que els hi marqui molt la seva personalitat i el fet que sàpiguen competir i haver de superar situacions moltes vegades adverses, segur que es farà que tinguin en un futur un caràcter més fort i puguin afrontar, segurament, reptes de la vida que no relaciones amb l'esport, però amb la vida mateixa, que el fet d'haver sigut jugadors els ajudi amb tot aquestes aspectes. D'altra banda, bueno, hi ha coses molt obvies, però que han de tenir ells molt clar, que a vegades, al fet de Neu Aulanda, no hi ha un canvi d'horari, però, per exemple, sí que, evidentment, han de ser conscients que han de dormir les hores suficients, que s'ha d'arribar a l'entelació, que s'ha de tenir tot molt controlat, perquè són edats molt joves, però, bueno, qualsevol despiste de no tenir l'equipació adequada, d'arribar tard al club, de no haver fet un bon escalfament, de qualsevol imprevist que sorgeixi, es pot afectar molt en el resultat final d'un partit, que en aquest cas és un campionat de l'Open Junior d'Aulanda, van els millors, ja juguen un títol molt important, i qualsevol despiste es podria fer jugar malament, o no rendir el 100%, i realment no puguèix treure a fluir tot el que han entrenat i les hores que hi han dedicat. Vols, Fili, t'heu sortit ja, heu viatjat, heu anat a jugar fora? Jo he anat a Aulanda, a Aulanda, a Alemanya, a Escòcia, a França i a Itàlia també. No és nou, per tu, llavors, viatjar ja ho tens d'assumir? Fa il·lusió, però està bé. I què tal, l'experiència? En Alemanya, vas estar al German Junior Open, veritat? Sí, soc un T. I com va l'experiència? Medio-medio, per mi. No fos de tot aviat, no fos com t'esperaves? Potser són aquests nervis de sortir per primer cop a fora. Sí, és normal que el Fili doncs era el seu primer campionat a fora, amb els nervis i el fet de jugar amb jugadors estrangers, i això doncs va ser un petit hàndic, però que a poc a poc anirà aconseguint fer més bons resultats i n'estic convençut. Recordem que el Pol és segon de Catalunya, sub-17, cinc de Espanya, vas participar al German Junior Open fa poc, i el Fili, que és tercer de Catalunya en sub-13, i 13 de Espanya amb 9 anys, tens? No m'equivoco, no? Ho he dit bé? Sí. I ara una altra pregunta pel Pol, que ja has sortit de competir fora, com valores això d'anar a competir a altres països i com et vas sentir quan ho feies? És una gran oportunitat per sortir del teu país i anar a competir internacionalment. És una gran experiència, aprens moltíssim, mirant partits, jugant-los, i és impressionant. I ara una pregunta també per tu, però que també és aplicable, quina creieu que és la clau de l'èxit a part de les bones dinàmiques de cuidar-se, de dormir, quina és la clau de l'èxit per arribar a un nivell i sortir a competir fins i tot fora de casa? Jo crec que per ells és fonamentat que ells aquest esport els agrada molt i estan disposats a posar-hi moltes hores i molt sacrifici. Llavors estem parlant d'uns xavals que no és un hobby, estan entrenant pràcticament cada dia, el pol mateix fa una preparació física. I jo crec que aquesta combinació, evidentment, ajudat també, el club també ens ajuda, el club Ciutat Diabonal, jo crec que també es pot aportar moltes coses i tota aquesta combinació, sobretot, juntament amb què ells s'entén moltes ganes i estan molt il·lusionats per ser gran jugadors d'esquadra, doncs fa que els resultats vagin arribant. Compensa, nois, aquesta preparació física que heu d'entrenar quasi cada dia a la setmana per arribar al cap de setmana i poder jugar amb tornets, compensa? Jo crec que és el més important tenir bon físic i entrenar moltíssim. Tu, Filipe, què en dius? Per a mi és el mateix. T'agrada poder entrenar i exprimir-te el màxim per arribar al cap de setmana i poder... Sí, també en fóc en casa, perquè tinc pista en casa. Sí? Per tant... Filipe, pràcticament, set dies a la setmana. Jo també afegiria que, evidentment, que van a competir i l'objectiu sempre és, en qualsevol esport competitiu, és que del primer, però també quan surten a fora, també hi ha l'experiència de conèixer altres jugadors d'altres països que després ells segueixen tan en contacte, que a vegades ells poden a l'estiu anar en un altre país per fer algun tipus de campos, algun entrenament, o altres jugadors que vinguin aquí. Jo crec que l'experiència també personal de barrejar-se amb altres jugadors que estan les quals com es port que els agrada més i tal, doncs també és un plus per ells. Potser que ara el que comentava el Filipe de... Jo el que he notat és que hi superen una mica més com un joc, ara que és més petit, i he vist que en canvi el poli, doncs ja parla una mica més en matèria en sèrio, més competitiva. Clar, de fet, ha de ser així. Però jo té una edat que, realment, jo també li exigeixo més, perquè, realment, si no juga bé o no està encertat o el que sigui, realment hem d'ampliorar, hem de corredir, però si el Filipe, amb 9 anys, és primordial que disfruti, que supasi bé, que tingui ganes, i, evidentment, poc a poc anar, mirant que corratgeixi els arros que fa, no demil·lioren el joc, però bàsicament que disfruti i supasi bé. I per vosaltres, no és que signifiqui tenir, perquè és un entrenador l'Oriol que ha sigut un jugador tan prolífic en l'escuaix català. Bueno, és un gran entrenador, entrenador, molt bé. Té molta experiència, i jo crec que és el més important que tingui molta experiència a tancar-hi tant. Tu, Filipe? Bé, molt bé, perquè sé moltes coses, estic aprenyent-ho i moltes coses més. I a quina edat deu començar a jugar? Jo, els 4, 5 anys. I el mires perquè ja vas començar a menjar, no? Sí, vaig començar, exacte. Per tant, porteu que dius... I tu, Filipe? Jo, 8 o 7. Sí, ja vas començar més tard, però igualment fa un any, de fet. Sí, el Filipe porta pocs, sí. I ja està triomfant, no? No ho veig, ja. Si porto un o dos anys jugant, ja com que anàvem fora de micro, jugar amb gent molt més gran que ell... De fet, fins a 14 anys. Estem parlant també d'un nivell molt alt de jugadors, amb el qual també ha d'haver-hi un afegit de facilitat i que el nen se li doni bé a l'esport en concret, amb el qual l'estem parlant de, tant el Poc, com el Filipe, el primer dia que van agafar una raqueta, jo mateix vaig dir-los, si se'l poleixi, si té ganes, si segueix entrenant, podrem fer alguna cosa, dir que la part seva de sacrifici, però més la facilitat que poden tenir per aquest esport també ajuda. Des del primer dia ja es veu, no? Es pot veure. No és matemàtic, perquè l'esqüaix és un esport, com ja hem dit que físicament és molt exigent, es dedica a moltes hores, amb el qual hi ha molts nanos que es perden pel camí, perquè no estan disposats a aquest sacrifici. Però sí que, realment, a simple vista, es pot veure quin nen té més habilitat. És com a qualsevol esport. I com us definiríeu en una pista d'esqüaix que us agrada més desenvolupar el vostre físic, el saque, el revés? Físic, bueno, costa gastar-te, però jo crec que jo em definiria més bé atacar-ho molt. I això. Ets agressiu davant del rival. Tu, Filipe, saque com el portem? El saque me va bien, pero el otro algo fuerte, pero unas cosas medio-medio. I com t'agrada jugar més, tu? Quin estil de joc t'agrada més, atacar, més... No sé, ara m'ho invento. Atacar, no? Tenim aquí dos jugadors per fer l'ofensió. Sí, la veritat és que el pol és un jugador molt àbil, que precisament el que té una mica més... que s'ha de millorar una mica més és la part física. És un jugador que té molta facilitat i ataca molt bé. I el Filipe, jo diria que és un noi molt lluitador, però que també té un caràcter molt fort. I això també, a vegades, quan els partits no van molt bé, fa que tregui treu un gènic. Que jo crec que ben reconduit en un futur serà un maquènrou de l'esquadra, però ben portat. Trenques raquetes, ja? Filipe. Trenques raquetes. Està petit, ja. És un maquènrou júnior. Ara una pregunta per l'Oriol. Té una mica les dos branques teves, com a jugador i com a entrenador. Com diferències la forma que tens de jugar i com entrenes els nens? Bé, es va bastant en paral·lel. Jo els hi transmeto moltes coses que jo feia. Sempre, per això, aplicades cada jugador d'una manera de ser. Aquí també entra molt el tema psicològic. Pensa que jo passo moltes hores a la pista amb ells, tracto diferent al pol que el Filipe o segurament en un futur serà així. Llavors que la jugador té les seves particularitats. I també és cert que l'esport va evolucionant i quan jo vaig començar a jugar, la raquetes eren d'un material que ara són d'un altre material, no qual, es pot picar la bola més fort. Els mètodes d'entrenament físic han evolucionat molt. Jo quan vaig començar també s'ha entrenat d'una manera i ara s'ha entrenat d'una altra. Llavors és una mica estal dia per poder els hi transmetre les meves viències i estar també al capdavant en qualsevol mètode d'entrenament que es pugui beneficiar. Veuen a Cinema Quivoco la setmana passada, a Banyoles, a fer el campionat de Catalunya. Què van ser dos dies de competició en el qual es van jugar 4, 5 partits? Sí, normalment són els campionats que es fan aquí, són de cap de setmana. L'estranger, normalment, comencen dijous, acaben diumenge, s'allarguen una miqueta més. I sí que us diguin ells, però la veritat és que a nivell català ells són de lo millor que hi ha. De fet, el Filipe va jugar subtretsat tot i que la seva categoria, per la dada que té suponsa, que el campionat de Catalunya serà després de l'estiu i ell és un dels clars favorits a endur-se el títol. Sí, perquè va quedar tercer en subtretsat. Correcte. I en aquesta, us ho prometo, vosaltres, que és més important el físic o l'estat mental, perquè, clar, haver de jugar 5 partits potser ja et canses, abans d'arribar. Jo crec que els dos són molt importants, però a l'hora de jugar, és important el físic, però el que més és la ment. Pots estar molt bé de físic, però si un dia estàs mentalment malament, pots arribar a perdre el partit. Només per culpar de la ment. Per a mi és el físic, perquè estàs fort, i pots tirar-me's fort. Tienes força i no te canses tanto. Jo els dono... és normal les respostes que han fet els dos, és normal per les edats que tenen. El pol ja sabeu que moltes vegades el cos no tira, però si el cap et fa tirar, el cos ho mai és cap a aguantar molt. I com un entrenador pot arribar a recondruir al mig d'un partit una situació complicada mentalment, més que físicament, mentalment per un jugador seu? És complicat, a més en les quals hi ha minut i mitja entre joc i joc, que és el millor de 5 jocs. Normalment, en un cas així, el minut i mitja d'aprofites per mirar els jugadors ulls i intentar-li transmetre molta confiança per donar la seguretat de que quan passa això és perquè el resultat no és favorable, allò és per poder donar tota la confiança perquè es pugui reconduir. I una pregunta així. Pateixes més veient els teus jugadors quan juguen una final o unes semifinals? O paties tu més quan estaves ja jugant? Et dic una cosa, pensava que no, però es pateix molt veient-lo jugar. Jo, de fet, m'han donat que inclús intento aguantar-me perquè soc un entrenador que em moc, que gesticulo, que em costa estar maquillent. I llavors segons el jugador que estigui jugant, per exemple, el pol, si gesticulo i tal, jo sé que molt treballes amb ell, i potser inclús beneficios, el fet que jo l'animi, però per exemple el fil i les seves germanades selena, soc conscient que ets una mica més fred, perquè si no el fet que jo faci un moviment, o els animi, o gesticulo i el que sigui, doncs pot anar en contra seva. I quines són les perspectives de... no sé si s'hi acaba ara, la temporada, o seguiu fins al Juliol, perquè aneu al campionat d'Holanda, quin és el vostre futur, els campionats que teniu? Aquest és teu entrenar, i el pròxim campionat és a Holanda, el nou de Juliol, i aquest serà un dels últims campionats quan després venen campos per entrenar i... Eh, el meu és també en el de Holanda, però no estic segur. Crec que és... no, és el de Holanda. Sí, que aneu a Holanda, el nou de Juliol, és com un campionat europeu. Bueno, sí, s'ha espuntat com a circuit europeu, però la gent de tot arreu del món, si es podria ir, és quasi mundial. I trobeu bon nivell en aquests tornejos, o més o menys com a nivell català o espanyol? Espanya, bueno, és impressionant. Crec que el campió d'Espanya ja pot fer quarts budents, i ja està, però bé. Sí, hi ha moltíssim nivell. Ja es trobaran, com diu ell, un campionat de lo més important que d'allà a nivell mundial, tot i que està englobat en el circuit europeu, per ser obert, poden venir jugadors de fora. Llavors ell, tant el Phil com el Paul, es troben jugadors d'Estat Units, d'Egypte, australians... Això anà a l'Open Dolanda. Vindrà gent a jugar amb el millor de la seva categoria. Són els països més potents d'Egypte. Sí, Philip, digues. Los más potents son Egipto, Inglaterra. Sí, ho confirmem. Sí, sí, sí. I a Estats Units era també... era molt escuaj i jo... Hi ha la previsió que em breu, quan els americans hi posen em breu segurament. Volem algun jugador d'escuaj molt bo d'estats Units. I ara, pel Paul, ara ja estàs en 15 anys, amb una perspectiva, ja, quasi de ser professional, t'agradaria arribar-hi ser professional? Si els estudis m'ho permeten, jo, perfecte, m'encantaria poder arribar-hi, ja, jugar professionalment. És una bona resposta, si els estudis, posant-te a posar en els estudis. Està clar, estan en un edat que els estudis són molt importants, amb el qual jo crec que per aquesta banda, també els seus pares ho tenen clar, que es poden fer les dues coses, però, evidentment, no s'ha d'obligar cap de les dues. També és un club formatiu, el vostre club. A part de formar jugadors d'escuaj, també teniu l'objectiu de formar bons estudiants i que destaquin altres facetes. Està clar, nosaltres, el nostre objectiu, és que, inclús, diria més, formar-los com a persona. És el que et deia abans, que jo crec que això és una experiència i, jo, evidentment, que estic en contacte amb els pares i amb els altres entrenadors i que treguin bones notes, també és una cosa molt, molt important per tothom. Què significa per vosaltres tenir un entrenador que és de lo millor aquí a Catalunya i d'Espanya? És molt important, ja que té molta... Ha jugat moltíssim, té moltíssima experiència, jo crec que és una de les millors coses que pots tenir. Per a mi m'ajuda molt, perquè tinc un bon jugador i m'ajuda, perquè sabe cómo juega, cómo no se juega y todo eso. I us agradaria poder-lo superant algun dia? Poder guanyar algun campionat internacional? No, clar que m'encantaria poder superar-lo, està difícil de tenir un bon recorregut i així ho intentarem. A mi m'encantaria. Tu els intentes motivar una miqueta, explicar-li experiències que tu has viscut o reptes que tu has assolit en campionats? Sí, està clar que, a més, ens entrenem d'una manera molt... diria que molt professional i a la vegada també en moments concrets, i a la vegada vas explicar els llocs que jo he viscut per fer-ho una mica més a men. Quan jo he estat a Peixos Estrany o en algun lloc m'he trobat alguna dificultat, també els explico, perquè d'aquesta manera conec una miqueta més al món i per trencar aquesta dinàmica d'entrenament molt específic, molt professional, i que també vagin coneixent coses que jo he viscut. Hi ha alguna anècdota molt especial d'algun país? Sí, hi ha anècdotes moltes, però jo vaig estar jugant al Pakistan, que no és un país per anar de vacances, i algun problema amb algun vol intern, coses d'aquestes que va des. Ara pot fer gràcia el que sigui, però quan t'hi trobes allà amb el racatero a l'aeroport de Caratxi, que passi ràpid el torneig i que peca. Tinc dos més en tema familiar, en dinar familiar per riure? No, coses m'han passat. Me'n recordo una vegada a Suïssa, jugant primera ronda, estava jugant amb un jugador a Chile, molt amic meu, i cosa molt rara, ell va reventar 5 raquetes, i no el que van raquetes. I anàvem dos a dos, era el últim joc, i em va mirar i em diuen, i em diuen, me dejes una raqueta, però va acabar el partit que, a nivell professional, és una cosa molt rara que un jugador deixi una raqueta a l'altre, però en aquest cas l'amistat i tot vols fer que ell acabés el partit amb una raqueta meva i jo jugant amb una amiga. No te la va trencar, no? Si l'aquest trencant no hagués passat re, perquè som amics, i a més vaig guanyar jo. Ja ni veïm més de club del Ciutat Diagonal, quins objectius us marqueu des de la direcció més esportiva en quant a l'Esquash? A l'estelació és un esport relativament nou, que portem un any posant-hi moltes ganes i impulsant-lo. Nosaltres el que intentem, bàsicament, és... jo diria que des de tres bessans, una és a nivell de nanos que vinguin i que puguin entrenar, i això també, juntament amb la competició, que els nanos puguin sortir a fora. L'altra seria l'organització de campionats importants, que de fet ara la Federació ja està confiant en nosaltres i que pugui ser l'asseu de campionats importants el proper any. I després, també, a nivell de practicant habitual, nosaltres, com a club privat, estem a disposició de qualsevol practicant d'Esquash, o sol raquet que vulgui venir a les nostres instal·lacions, també ho faré un bon servei amb bons entrenadors i bones activitats. Estan vacats, d'alguna manera, aquests nois, si han de sortir a Holanda, si han de fer un campionat fora, si us heu d'anar banyoles, si us heu de jutjar... D'alguna manera, us ajuden? Tenim sponsors que ens patrocinen i ens fan ajudes. Jo crec que l'Ajuntament estan justament en algun moment en què el pol l'havien ajudat. Esponsors que és per tot el club o personalment? O sigui, a les samarretes del club portem els logos d'empreses... És complicat, eh? És complicat, de fet, aquí, com a la majoria d'esports, els pares han de fer un esforç econòmic i es puguin sortir a jugar. I, de fet, nosaltres, el que intentem, són trobar ajudes externes de qualsevol particular o d'aquest cas, també, de l'Ajuntament de Sant Just o del club que puguin fer aquests nanos que, en potencial, puguin sortir fora. En el meu cas, també, en el seu moment, tenia ajudes del Consell Català de Esports, de l'OFEC... A mesura que vagin creixent, hi hagi una que podran tenir ajudes a l'Ajuntament de l'Ajuntament catalana o, inclús, a la Federació Espanyola. I, per acabar, una pregunta individualitzada pels tres. Començarem pel pòl. Quina valoració feu de la temporada? I com veieu aquests últims tornejos que us queden? I ja, valora una miqueta, com pinta la temporada que ve? Suposo que començarà fins als 10 o els principis de setembre. Comencem pel pòl. Fic un set. Ja que, al Campionat d'Espanya, vaig perdre quarts a final amb el que va caigar el campió, però tenia possibilitats de guanyar-lo. I al Campionat de Catalunya vaig perdre el final, 3-1, i va ser una llàstima, però un set. I l'any que ve, espero, següent temporada, guanyar-lo, perquè és el meu objectiu, i a veure si puc guanyar el títol del Campió de Catalunya i d'Espanya. Filipe? A mi, els pròximos campionats, uno es muy difícil, y los otros medio-medio. Quina és el més difícil? El más difícil és el de Holanda, i el d'Ox. El d'Ox és el germà. No, el d'Holanda. Jo diria que el pòl ara amb 15 anys està jugant sub-17, amb el qual el propè amb 16 anys jugarà a la seva categoria. Tot i que ell amb el nivell que està jugant, tampoc anirà jugant campionats a nivell estatal d'absoluts. Aquests són els objectius de la pròxima temporada. En el cas del Filipe, jo crec que supons que s'ha d'anar... És una categoria que té molt afiançada, i d'en que ve s'ha d'anar pel sub-13, i tot i que diu que Holanda és complicat, jo crec que encara ens queda un mes per entrenar-hi, ho farà molt bé. Per tant, valoració positiva a la temporada? Molt positiva. Tot va cap amunt, tot molt bé. Fins aquí l'entrevista. Us agraïm els tres que heu vingut a jugar a casa parlant nosaltres, i de cara a la temporada que véns, agradaria ser aquí les tres actòries de tant tema com d'entrenador, i d'ells dos. Ens posarem en contacte per tornar a aquest... que vinguéssiu aquí una altra cop, i desitjar-vos molta sort en aquest tornets del mes de juliol. Gràcies. Cada dilluns, de nou a 10... Juguem a casa. La ràdio d'Esvern. Arriba el Cebetes. Amb les seves historietes. Aquesta setmana, una historieta que fa especial il·lusió, perquè avui us porto la història de... Bé, la història. Un verós repàs de Kilian Jornet, i sobretot del seu projecte Summits of My Life, que ho podeu seguir per internet. No sé si sabeu què és això del Summits of My Life. Aviam, i m'hi recordo amb una miqueta, sisplau. És un projecte que té el Kilian, que va atrar un total de set records, i que està compres entre el 2012 i el 2015, i l'última etapa, que és el gran projecte, que no és el que ha de pujar i baixar al Everest en el menú de temps possible, i va atrar el record. I el que ha de fer és que hi hagi descents sense oxigen, com si anéssim aquí a Coicerola, eh, corre? Com a la vèdia del Moro, no? Sí, sí. Kilian Jornet, que és esquíador de muntanya i corredor de muntanya, combina les dues facetes, l'estiu, corre i el hivern, doncs esquia. Canvió del món d'esquí de muntanya, 2010-2011, canvió del món de curses de muntanya, 2007-2010, també el 2012, i, especialment, conegut per haver guanyat en tres ocasions l'ultra trail del món blanc i la pierramenta. No sé si sabeu què és això de l'ultra trail del món blanc. És un recorregut de 166 quilòmetres, a peu, i un desnil positiu aproximat de 9.400 metres i creu a França, Suïssa i Itàlia. Us podeu imaginar, doncs, pels Alps. Mentre els millors corredors finalitzen la cursa, en poc més de 20 hores, la majoria triga de 30-45 hores a creuar la línia d'arribada. Hi ha més de 2.500 participants, anualment, i només acaben la cursa a la meitat. I els corredors que es tiren 30 hores sense dormir, quasi sense menjar, fent una cursa. No sé si us ho pregunto molt sovint en aquestes seccions, si ho faríeu, jo crec que no. Jo no, eh, aquestes. Si ja vam patir amb maratons, i mitjans maratons, això ja... És l'Albert Co-Provi, no? El realeta que s'han just, que faci una d'aquestes, la veiem que li sembla. L'ultra trail del món blanc és 160 quilòmetres. Bé, ara repassem els records molt ràpidament, que té el Kilian Jornet. El nou va batre el record de la ruta muntanya Gerrabin, a l'Ella de Córcega, 32 hores corrent, amb 32 hores 54 minuts, i 24 segons rebaixant en 4 hores l'anterior record amb mans d'un italià per Fierrocentucci. El Gerrabin està considerat la ruta de llarga distància més dura d'Europa, amb 190 quilòmetres, ja parlàvem de 160 hores de 190, i 21.000 metres de desnivell acumulat. L'1 d'octubre 2009 més records, una nova marca, aquella ocasió de Sierra Nevada, que va aconseguir finalitzar la Tahoe Rim Trail, una prova que recorre el voltant del Yachtahoe, passant pels Estats de California i Nevada amb 38 hores i 32 minuts. Ja us he començat parlant de 20 hores, ara us parlo de 30, ara 38 hores, quasi dos dies sense escorrents. Bé, una passada, una passada. I ara us parlava de 38 hores, anem més enllà, perquè del 31 de maig, el 7 de juny de 2010, va córrer la Transpirinen, que una travessa que creu el massís dels Pirineus, des de Onda Rivia, el Marc Cantàbric, fins al Cap de Creus, a llançar. Per tant, tots els Pirineus, des de Cantàbria, fins a l'altra punta de Girona. Finalitza el recorregut de 700 quilòmetres i 35.000 metres de desnivell acumulat en 8 dies. Si ves cerca tardar un dia més del previst, rebaixa igualment l'antic record fixat en 12 dies. Per tant, rebaixa el record en 4 dies. I s'està 8 dies, bé, de fet, suposo que en aquest trajecte sí que dorm. Volia dormir una miqueta, eh? Una miqueta, però no crec que més de 4 o 5 hores, per si ha volgut el record. I menjar també no pot... Menjar corrents? Sí, sí, exacte. Més que físicament, deu ser brutal mentalment, aguantar tot això. Durant la tardor del 2010, va pujar i baixar el cim més al del continen africà, el Kilimanjaro, en 7 hores i 14 minuts, imagineu-vos. La més alta del continen africà, així, fàcil, no? Puja, baixar, ser turates... Una tarda, no? Esmorza a casa i sopa a casa, eh? Sí, sí, com que no vol la cosa, pim-pam. Well, Summits of my life molt ràpidament, aquest 29 de maig de 2012, presenta en públic aquest nou projecte, que són els cims de la meva vida. El propòsit de l'aventura consisteix a coronar solitari sense existència, i amb el menor temps possible, algunes de les muntanyes més emblemàtiques del planeta, el 2012, va tenir per objectiu completar dues travesies integrals del massís del Montblanc, que, de fet, en una d'aquestes, se li va morir un company de travesa, un francès, molt amic seu, i va haver de suspendre-la, bé, per aquesta mort, perquè es va despanyar per una muntanya més de 60 metres. El 2013 va intentar batre el record de 100 de l'Elbrus. Aquesta la va haver de suspendre l'Elbrus a Rússia, no sé si ho sona, però el mal temps va fer que el Kilian no pogués fer aquesta fita, tot i que diu que ho tornarà a intentar, el servir, que és 4.400 metres, sí que ho ha aconseguit, i el Montblanc, que també ho ha aconseguit. L'any següent, el 2014, ho intentarà els cims de la Concagua, que són 6.900 metres, i el món MacKinley, que són 6.100 metres als Estats Units. I, finalment, com ja us deia, us avançava l'any 2015, que van batre el record de 100 al cim Everest, de 8.844 metres, sense guies, ni portadors, ni cordes fixes, ni exigents suplementari, que, en el moment de plantejar aquest record, està en 20 hores i 24 minuts, i veurem el Kilian. No hi ha si ho pot fer, no hi ha si ho pot batre el record, sinó fer-ho, perquè és... Tindria molt mèrit, fer-ho. No es feia una ultra-trail de Montblanc, no és una barbaritat. I, a més, va sense cordes, sense guies. És que és això, sense cordes, sense guies. Sense oxigen, sense oxigen extra. Està sonat, aquest tio, per mi. Sense, sense any, em defenderà ningú, però... Quines ganes, jo crec que ha de complicar-se la vida, eh? Doncs bé, aquí jo ja estic cansat, ja, de parlar, perquè em cansa només pensar que ha de pujar. Exacte, i fins aquí us heu explicat, avui, el summits of my life, del Kilian Jornet, i veurem si pot batre aquest record del 2015 del món Everest, que és el més... el més... el més interessant. Sí, sí, des d'aquí l'animent, però... Així que ho faci això, l'és. Pia Facebook. Facebook.com, barra, juguem a casa. Pia Twitter. Arroba, juguem a casa. I al telèfon de la ràdio... 93-372-3661. Tota l'actualitat del món de l'esport, el marcador. Amb Nico Valfur. Doncs bé, Nico, ara estem de fer un repàs, el que ha sigut aquest cap de setmana perquè fa els debaniments esportius. Doncs jo començaré fent una petita menció a Marc Marquez, que està a un nivell intractable a la MotoGP aquest any, i porta 6 victòries de 6 carreres consecutives. No hi ha qui el pari, aquest cap de setmana, el Marc, ha seguit una mica les motos, i un duel amb Jorge Lorenzo, bastant digna de... Estaven els dos allà, que es anaven avançant una a l'altra, i que van haver-hi 13 avançaments entre ells. Sí, una carrera bastant emocional, i tant sàlims, i un moment no es va decidir, crec, recordar. Doncs jo no la vaig poder veure aquest cap de setmana, però sí que és cert que, a nivell de Marc Marquez, la mateixa no té rival. Va ser la primera victòria discutida, no? Sí, ja va avisar a Jorge Lorenzo que arribava en un bon nivell de forma aquí a Moghelo, on es va disputar la carrera, si no, vaig arrat. I la veritat és que sí, la primera de les 6 que ha un nivell igualat. Doncs també volia... S'està disputant el Roland Garrós, no sé si l'esteu veient. Ara crec que hi ha un duel entre Rafa Nadal i Tommy Robredo, potser si no m'equivoco. Jo sé que hi ha 5 espanyols al quart de final. Hi ha un duel espanyol, crec que Rafa Nadal, segur, però ara... Doncs també el tenis espanyol, que pocs cops parlem de tenis, doncs també està un nivell molt alt. Inclus Verdasco, en Terra Batuda... Verdasco, i en Famaní, en tenis Famaní, també, crec. Valimina Muguruza, em sembla. A Serena Williams, una de les clares candidats al títol. I Carles Suarez, també està a quarts. Doncs... I recordar, com hem dit, el tuit, la parella de dobles, formada per Marcel Granollers i Marc López, a la batuta dels germans Brian, els número 1. Se'l trassa la sorpresa, en aquest cas, també. Sí, ja que parlem poc del tenis, ho fem com cal. Com deu? I en aquest trolant arròs. I Federer, era eliminat, eh? Per Tomijas, si no m'equivoco. O Ernest Bulvis, ara no recordo. Un jugador fora del top deuel, eliminat. El Suís, que se'n va cap a casa, ja... Estàs per anar a Wimbledon, perquè la Terra Batuda... No és el seu, eh? I Rafa Nadal, si no m'equivoco, també, va ser 31 victòries consecutives en Terra Batuda, igualant el seu rècord de fa uns anys, també. I seguirem una mica amb les seccions del Barça, perquè el Barça l'altre dia ens parlava de les seccions, i no és per ficar al dit de la Lliga, però tant el Barça d'en Bol com el Barça de futbol sala, començarem pel d'en Bol, han perdut les seves respectives fases finals. Pel que fa l'en Bol, com estava dient, va perdre contra el Flensburg, que era l'equip menys perillós d'aquesta final fora colònia. El campió, sí que és cert, eh? O sigui, el que menys esperava que s'emportés la victòria, va guanyar la final contra el... contra el Kiel, va ser la final, contra el Kiel, i des d'aquí, jo febicito el Flensburg. Clar, soci, el Flensburg. Nosaltres volem ser un equip semblant al Flensburg i donar la campanada a la Copa Federalesia. Ai, torna, deixa la publicitat. No vindrem, oi? Vull gent que ens vinguem, eh? No seguitem el calor de l'afició. Està bé, clar que sí. No sé si ho heu seguit una miqueta, però s'estava disputant la semifinal dels playoffs, del títol de futbol sala, entre el Pozo Murcia i el Barça Lusport, i va guanyar el Pozo Murcia, va remuntar al primer partit que va guanyar el Barça, aquí, al Palau, i van poder remuntar aquesta... Recordar tenia dos partits a casa seva, eh? Sí, el factor al camp el tenia a favor, que van quedar segons classificats a un gol de diferència del conjunt blaurana. Vaig poder parlar amb Marc Carmona, l'entrenador del Barça Lusport, i ja tenien parir, era, d'anar al Pozo, i havien jugat aquest any i van resultats molt igualats, i al final el Pozo s'ha pogut jugar bé les seves cartes, i aquesta final que es disputarà entre l'intermovistat i el Pozo Murcia. El vigent campió d'Europa que no pot arribar a la final, però campions d'Europa, eh? Seves és conformista, en aquest sentit. No, campió d'Europa i campió d'alcalde. Sí, però intenta treure Ferro la lliga, eh? I el Nico, que no digui el contrari, perquè el Madrid guanyarà. No, sí que és cert, jo estic d'acord amb els seves, que campions d'Europa i campions de la Copa del Rey, sí que és veritat que una mica per culminar aquesta temporada, que es marxen jugadors importants, com Fernandao, Igor, Martorra, doncs potser hagués sigut aquesta cirereta, el pastís. I seguirem una mica, si l'Aitor vol parlar, crec, del tour. Ara ja parlarà primer, primer de fer marxació especial a l'Atlètic Barceloneta, campió d'Europa, de la Copa d'Europa, de Water Polo, eh? Al imporrar-se a la final, al Renditski-Servi... Jugaven a casa, eh? Jugaven al Barça d'Eurogiga. Sí, sí, com a les piscines. Què dius, que estava comparada pel Barça d'Oneta? No, que no es el Barça, no? Doncs primera Copa d'Europa per un equip català és l'any 1995, i contrapromòstic, ja que el favorit era el Renditski, un equip fet a Copta totalonari, i doncs, bé, victòria clara de l'equip català i èxits pel Water Polo masculí. Sí, els equips balcànics que sempre han dominat el Water Polo o Itàlia, i està bé, no?, que el Water Polo català, doncs, tingui aquesta visibilitat en aquest món, i es comença a donar conèixer més enllà de... I ara, ara que parlaves una mica del domini itàlia, et volies treure'ns avui el tema del... Del giro d'Itàlia, eh? Com diu, eh? El tema giro d'Itàlia va acabar ahir, diumenge, el país transalpia amb la victòria del colombia Nairo Quintana, que se'n va endur la màlia de Rosa, el vencedor del giro d'Itàlia 2014 amb el Podi, acompanyat per Rigo Berturan, un altre currador colombí, primer i segon, curradors colombians, un giro molt sur-americà, en aquest sentit, dir-ho, i tercer, clasificat, va ser Fabio Aro, un nou ciclista que ha sortit aquí en aquest primer giro que corria. Vull dir, jugadors...Mona part, sí, bona part. Curradors, curradors, curradors, molt joves en aquest Podi del giro, i bé, bona salut d'aquest esport, podríem dir minoritàri, una miqueta, no s'hi fa tant tractament. Bueno, jo crec que hi ha alguna gent i té bastant públic. El que és a Sud-Amèrica, jo crec que no tant, perquè no han sortit tant. I per això sorprèn, una mica, que d'aquesta edat que deia a l'AiTorra, a l'AiS, o sigui, bastant...surpranent. Jo crec que estem acabant ja el programa d'avui, no deuen quedar gairets minuts, però que es fem una mica de repàs de l'actualitat del Mundial, que comença el 12 d'aquest mes, el 12 de juny, amb un bon duel, no? Estan acabats els estadis? Jo crec que no tots, eh? Jo crec que es fan apretar en aquests últims dies, eh? Sí, sí. El que importa, a veure si... no el que passi a Brasil, sinó que el futbol pugui ser una mica festa, com és un Mundial, una fita, a nivell Mundial com és aquest Brasil 2014, amb un duel, ja, per començar un plat fort, eh? Un Brasil croàcia. Brasil croàcia... Si ho puc seguir, l'últim entrenament de Brasil és colari. Va parar l'entreno a mig entrenament per dir-li els jugadors que s'anava, que els deixava allà, perquè no s'estaven entrenant amb intensitat, i això vol dir que potser els jugadors de Brasil estan una mica relaxats. Jo crec que es veuen favorits. Jo crec que també, i no sé si heu vist les llistes de convocats, no sé si les heu seguit una miqueta, però Brasil no s'han portat ni molt menys... M'han sentit de jugadors importants. L'Aitor, que és així futboler, el Marc també, també domines bastant, que em penseu que les seleccions potser no es portin els millors jugadors. Lluís Aragonès crec que va ser el que va dir que una selecció em van als 11 millors jugadors i després 8 que facin conjunt, que facin pinya. Peperreina. El David Villa, ara. No, però jugadors que puguin sumar en aquestes concentracions i que no siguin un problema. Sí, sí, fer bastidor també té el seu. I així s'explica presències de Pintos, el Barça, o de Peperreina, el Espanya, que de fet segueix anant. Aquesta temporada ho ha fet bé. Però, per exemple, a Brasil, m'heu dit que no va a Diego Alves. No va a Diego Alves. Ni Felipe Luis ni João Miranda. Són jugadors que han fet una temporada a un nivell mundial. Sí, sí, inclús, deien que potser Gavi podria entrar a la convocatòria espanyola. Hauria sigut més descaballat, però no els podia descartar. I Espanya també, jo crec, des del meu punt de vista, s'ha deixat jugadors importants. M'hagués emportat a Llorente. Carbajal. Carbajal no ho sé perquè ja més dubta, potser amb el tema Azpilicüeta i Juan Franke, també han fet una molt bona temporada. Però Llorente, jo crec que el nivell que ha mostrat a la Jove... Jo crec que sumarà així. I ara... I com a alternativa de joc, no? Seria un Llorente, un Negredo, i els altres serien Villa i Torres. És que, clar, Villa Torres, jo els dono molt poques opcions. Jo crec fluixets. Jo, Torres, jo crec que la gent és molt crítica en Torres. I jo crec que és un jugador...