La destrucció cada any de desenes de milions d'homes, dones i nens per causa de la gana constitueix l'escàndol del nostre segle, que de 5 segons un nen menor de 10 anys mora de gana i ho fa en un planeta que vomita riqueses. De fet, en el seu estat actual, l'agricultura mundial podria alimentar sense problemes a 12 mil milions de persones, és a dir, gairebé el doble de la població actual. En aquest sentit, doncs, no existeix cap fatalitat. Un nen que mora de gana és un nen assassinat, i l'opinió pública afronta aquesta destrucció massiva amb una indiferència gèlida. Com a màxim, li concedeix una tensió discreta. Molt bona tarda, Sant Just, molt bona tarda a tothom. Són les 8 i 5 minuts d'aquest dilluns 4 de juny. Som aquí a la Ràdio d'Esvern per fer aquest programa. Número 10, i avui, novement, novement acompanyats amb el Jordi Joan, més conegut per dejo. Molt bona nit. Molt bona nit, Marc Marba, molt bona nit, Sant Just, i molt bona nit, Catalunya. Molt bona nit, Catalunya, per part del Jordi de Juan, molt bona nit, Sant Just Tengri. Sant Just Tengres, per tots aquells que la setmana passada ens veu intentar escoltar. Bé, m'està de por, i per tant, hem tornat avui. S'han acabat les lligues, s'està acabant la temporada. És el resum que en parlem de tot i també arriba l'estiu. I, per tant, moltes més coses. Ara sí, 54 minuts per endavant, us ho prometem que ens ho passarem molt bé. Foli Fede, que comença el programa. Molt bona tarda, tothom. Ja sabeu que podeu estar en contacte amb nosaltres durant tota l'estona del programa. Dejo com ho poden fer tots els que estiguin a l'altra banda. Com ja sabeu, ens podeu seguir a la pàgina web rdesbern.com o el telèfon 933723661. I quan obrin, veuran allà la pàgina web que tenen el mainstream, obriu el mainstream, pugeu un número d'uns saudònim, que sí, els recorregibles, i allà ens podeu parlar. Tenim molta i molta telèfon, que és tot el que ens queda per endavant. Déu-n'hi-do, avui serà un dia bastant ocupat. Començarem amb l'entrevista el senyor Víctor Morillo, regidor d'esports de la Jornada Esportiva. A continuació, amb la Magí Carrefour, Jordina Marvà, directora i coordinadora de l'Ípica Sol Solet. Més tard parlarem com funciona el hockey patins a Catalunya. També trucarem a Mia Ordeig, una de les referències del hockey. Campió d'Ocai, campió d'Ocai aquest cop de setmana. Campió, campió, i a nivell mundial una referència. Després parlarem amb Alberto Letxuga, el porter de l'Atlètic Sánjust, que malauradament ha perdut la promoció de Sents aquest cap de setmana. I em sembla que ja no t'hi entens, eh? Tenim temps d'escriure'm una cançó de les nostres que ens agrada, però això és a més endavant. I la redacció, i l'estudi ja està ple de gent, i ja el tenim aquí amb tots nosaltres, el senyor Víctor Morillo, molt bona tarda. Hola, bona tarda. La senyor Maripolet, molt bona tarda, la directora de l'Ípica Sol Solet. I la Jordina Marvà, la coordinadora de l'Ípica Sol Solet. Molt bona tarda. L'hem nomadat coordinadora aquí mateix. Doncs estem amb el senyor Víctor Morillo i la directora de l'Ípica Sol Solet per valorar aquesta jornada esportiva que ahir es va fer al poble, no? Una jornada a la onzena, com recordava, i un èxit? Un èxit. Bé, habitualment és un acte que està funcionant molt bé. Bé, eliminem l'any passat. Trem la pluja, la manualar. Aquest any m'ha anat a punt, però hem estat una mica més... M'has arreglat una mica. Perquè l'any passat, jo crec que a voltant de dos quarts d'onze, està plovent i vam decidir, no m'ho saps, m'has sent cap a casa, i a les 12 faria un sol. La gent no entenia res. I que ha passat, bueno, i aquest any pintava mal, però a dos quarts de... Es va aguantar. Sí, es va aguantar molt bé. Jo que vinc per aquest tipus d'actes era perfecte. Aquests sols que fan a vegades tan... Perdó, ja m'apropo el micro, ja. Aquella vegada que va amb aquest sol tan espatarrant, no va bé per aquest tipus d'actes. Va ser un matí molt maco, molta participació. A l'any que ens ho parlàvem a ella, sabent que donem uns numerets per fer els sorteig, i tal, i més o menys això serveix per saber quanta. Clar, perquè per tothom que ens estigui escoltant, que no conegui, que tothom conec la jornada, però és donar jornada esportiva amb totes les associacions, tots els clubs d'aquí s'enjust surten al carrer, fan el seu estant, no? Sí, home, l'intentió és que totes les entitats esportives surti al carrer aquell dia a ensenyar el que saben fer, que és la pràctica esportiva del seu esport. Jo crec que menys un esport, que és el Humboldt per problemes més bé personals, no ho ha pogut estar. La resta de clubs estan tots, aquí tenim el sol solet, que va ser un matí esplèndid. I, bueno, què fem? No ens intentem, com és l'edat baixa, la franxa més baixa de l'esport, perquè els nens i nenes practiquin totes les activitats. La tendència original de cada nen és si fa basc, o fa hockey, o fa Humboldt, o fa Google Sala, es queden els seus amics, es queda allà. És el normal que farien tots amb el teu grupet. Fa uns anys van dissenyar una papereta, que no té més que un sentit, és fer que els nanos circunin. I de cop i volta posar-te amb un nen que descobreixi un esport que no sabia que perdés coneixement no volia practicar. I tant el nano que està el esportista, a un club provi la resta d'activitats, o que aquest nen que no ha fet mai pugui provar i tastar una mica de tot. I això funciona molt bé. I, a més a més, aquesta papereta, en serveix, aquest full, més o menys per saber quants participants hi hem tingut. 280 nanos. 280 nanos ahir estava al carrer. Home, adéu! Això amb els pares i les mares que van passant, no? L'heu estat força bé. La Maria que va sentint la jornada d'ahir, per la Ípica positiva o no? Sí, molt bé. I sobretot, no només per atregar els nens que no han caigut, sinó els més petits. Trenem que atregar els nens a fer esport, el més pronta possible. I intentar obrir. I no pensar que el nen, a partir de 8 anys, pot començar un esport, sinó molt més pronta. Cuidant la edat, a partir de 3, 4, 5 anys, cuidant, per suport, el cresciment, etc. Però un nen pot tocar i començar una activitat esportiva, molt més pronta. I els pares encantats. Clar, perquè el que feia la Ípica de Sol Solet, què era, quin era el seu estant que tenia, i què és el que estava oferint a la gent? Hemos bajado con cinco ponis, de diferente altura, para explicar que el poni no es solamente un animal muy pequeñito, que un poni puede ser muy grande, y se ha montado para niños hasta los 90 años. Decía ponis altos, y que la actividad puede empezar justamente pronto, es decir, tener un animal a su altura. Y entonces hemos bajado con cinco ponis y enseñar un poco la actividad que hacíamos, que no es solamente una equitación académica, sino que se pueden aprender como cualquier cosa, como cualquier deporte o cualquier actividad, una pedagogía cognitiva a través del juego. I un cop a la jornada aquesta oberta a tothom, que va haver un clar favorit, com el futbol, a l'hora que els nens practiquessin, no hi va haver bastant de participació de tots els esports. Pots ser que algun tema en particular funcionés una mica més, però no, jo crec que tots, perquè a més a més és obligatori. Cada entitat ha de posar el seu llit al paperot, a la bollleta aquella de participació, que vol dir que era immensa. Tots els nens han de passar... Han de passar per tots els puestos. Aquesta bollleta té el nom de cada una de les llas que participen, incluït el sol solet. Vol dir que es va passar per allà i provar l'activitat. Ara, si hem de mirar una que durant una estoneta va aglutinar, va ser el que va ser tant. Ella a l'una, més o menys, amb el tema del Pony, i la exhibició d'Abkido, que durant 20 minuts més o menys va aglutinar. Va haver-hi exhibició d'Abkido? D'Abkido, sí. Van venir, que és important. Si un moment la persona que va venir és una dona, va venir de tota l'equip, però ella és campió de l'Espanya, 7 i modant de Abkido, i 6 i modant d'Abkido. Això vol dir que dins de l'Abkido és una institució. És un esport, és un art marcial, que és molt directe. No es coneixem molt el Taekwondo, el Karate... Qui era? Era qui s'enjust? No, la de Vilafranca, la de Vilanova. És curiós perquè són esports, són l'equitació, que no són molt populars, i que fossin dels més... Aquí. A Sant Jussi? No, aquí, en Espanya. La Maria, per tots aquests que esteu escoltant, interfrateu cap al seu accent. És francesa i reivindica... Allà hi ha una referència, no? En francesa? Sí. En Inglaterra més, en Estats Unidos, en Norte d'Europa, molt tradicionant de món. És que 80% de los niños montan en Alemanya, en Suïssa i Nostria. Jo ho deia per l'experiència... Jo el pati del col·le quan era petit, els nens o jugant a futbol, a bàsquet dels més atrevits i poca cosa més. Perquè el futbol és molt immediatitzat. Per això que dic que està bé que en una jornada com la d'ahir, els importants fossin nous esports per crear diversitat... Jo, si puc permetre-me dir alguna cosa, hem vist d'ahir dos esports que són diferents, que són diferents, però amb molta disciplina, que és el taekwondo, l'hapkido i l'equitació. Però la altra part que a mi m'agrada dir, és que quan veiem la gent del taekwondo i de l'hapkido no és una culte al cor, culte al cor, no són gent de 1.80 amb mesures com no veiem a la tele, ni menys els genetes. És que fa una mica la por, que els impren els músculs, no són la qüestió. La qüestió d'Espanya és per haver-la. Mide 1.55? No arribava a 1.60, i ningú diria pel carrer si trobes que és campiona d'Espanya. Ningú, no t'ho imaginaries. No és un deporte que fem culte al cor, perquè hem de ser delgats, que no sé quant... Un deporte no és això, ni el físic, ni no estem corrent magatons, però un deporte és una activitat física, però una activitat mental, disciplina, i això és el que hem de col·locar a tots aquests nens, sobretot al dia d'avui, amb el tema de l'obesitat, que els nens no fan tant deporte que hace años, que no caminen res. Aquí són justes, som una mica d'una bombolla, i al món de l'esport tenim una participació que està per sobre, per sobre de la mitjana catalana, i aquí en el programa ens anem adonant, perquè cada dilluns tenim nens petits, nens més grans, de totes les edats i de tots els esports, i que cada setmana sorprenem, i ens sorprenem nosaltres mateixos. Això és una feina que va començar fa molts anys, en el que és la iniciatió esportiva, com diu ella, comencem amb una temprana d'edat, amb nens molts petits, a iniciar l'esport. No indica un esport concret, sinó a treballar, una mica als ventals, i després anem a arribar a una edat, el set, vuit, que hi ha, pria. Però inicialment fem això a una ensenyada genèrica del món de l'esport, el nen es pot divertir, hi pot jugar, i jo crec que és important que el nen a una edat no ha de competir, s'ho ha de passar. Jo era la primera pregunta que em parla de fer un nen quan ve del partit, és si tu has passat bé. La segona ha de preguntar-lo i vols tornar, i la tercera sí és ganar-ho. Per la de guanyar directe, això creu una mica de problemes. No hi ha unes persones que no han de competir, que no han de ser competibles, que tens 22 anys i encara no has solucionat el tema de competir. Les persones que hi ha gent són competitives, que s'ha de competir a tot. Unes més que d'altres. Fins a cert edat no les ha de fomentar. Volem dir, si a sobre l'heig de fer una mica de l'enlla, i ara l'hem liat. Fins a una edat, el més important és que el nen ha d'haver-hi disfrutat amb el que fa, i vas a futbol, hockey, ètica, el que faci. El nen és que va molt forçats, i hi ha molts pares que forcen el nen a fer aquell esport que el pare l'agradava. I el nen va forçat. Exacte. O hauria d'haver-hi divertit, perquè el partit va tan maco, però el nen no pot tornar demà. Perquè està patint. És que, ara també, el altre tema és que els profes són més tituladors que antes, i traiem una pedagogia que és molt diferent. És el que deies. Antes hacíamos el deporte de papá, y casi por obligación. Entonces, tenemos que insistir en los niños pequeños, de segon deporte lúdico, y se lo pasan bien. Per tant, la jornada d'ahir, 280 persones al carrer. 280 nanos. Nens i nenes. Per tant, amb més a més, pares i mares. Un aplaudiment per aquests 280 nanos que van sortir al carrer. Que no són pocs. Que no són pocs, més acompanyats de les pares i mares. Sí, sí. Per tant, una jornada de tot un èxit. Per nosaltres un èxit. I tots ens hem de conèixer. Ara el mes de juny, les entitats estan a camara, la temporada moltes estan esgotades. La temporada és molt llarga. Comença a preparar el juliol. I acabant ara, tenen gairebé un mes per descansar, i quan estan a punt de osimia, ja estic a casa, ja la dona m'està esperant el material. Ara ja s'organitza l'encabee. Ara ja comença a muntar l'encabee. El rumore, rumore, desfixatges... i els esportivistes tenen molt poc descans, molt poc, un mes. Tenim un nombre de les entitats esportives que hi van sortir al carrer. Mira, si no, regularment van ser 12. I, per tant, a Sant Just, n'hi ha 13 diferents. Sí. Correcte. Bueno, i a mi em va venir una nova, que està insertant dins de la xarxa que tenim de l'esportiva, que és la gimnàcia rítmica. Hem tingut un grup de esportistes que han vingut amb aquesta proposta. Jo, si algun ve amb propostes, mai dic que no. Jo escolta, tu. La residència de l'esports està oberta a totes les propostes, no? A totes les propostes. Després hem de mirar com han caminat, com han carregat, com fiquen les coses, com fer forat, no? Però, entrada, jo escolto, de molt bon grau, quan s'ha volgut que vingui amb una proposta. Aquestes persones han venit a fer aquesta oferta, estan fent la prova del que és un campus al Canigo, estan funcionant força bé, i ahir, a part de les activitats que normalment fem, aquesta activitat de gimnàcia rítmica va tenir una molt bona aceptació, les mares llogant amb els nens, i va estar perfecte. Home, doncs, seria interessant, ja ens dones el contacte i que puguin venir també quin dia a explicar-ho a la ràdio. La màquina que la tenim aquí, per tant, també aprofitarem, no només per parlar de l'èxit de la jornada i, sinó també de la Ípica Solsolet i de l'Obeca, que està funcionant aquesta Ípica. Cada aquest any ha posat un pauet a la Federació Catalana i està posant un pauet a tot Catalunya i Espanya d'imparància amb un esport com els ponygames. Jordina, Mari, qui vol començar i per explicar una mica a la gent el que no coneixen, segur que és aquest esport, i amb la diferència d'aquest esport? A veure, primer, els ponygames és una disciplina equestria, una disciplina equestria que és, com cada any, en el polo de Barcelona i el concursor de Salto, i el Salto, la domà i el concursor complet, i hi ha més disciplina equestria com el volteo, com l'enganxe, és una disciplina equestria, que vol dir que hi ha uns comparatòs d'Europa, uns comparatòs del món, doncs els ponygames és el mateix. Si traducim els ponygames, són jocs japoneses, amb nens fins als 21, amb diferents ponis i diferents altores. Entonces, existen 32 juegos, se reparten en dos mangas, les decía por la mañana 5 juegos, por la tarde 5 otros. Hasta 21 años, y de pequeños les vamos a dar hasta que se aguanten encima del pony, unos 5 mañitos, para, claro. Empezamos con los niños de 5 a 6, más o menos. De 5 a 6, hasta 21, hasta 21. Y a partir de aquí hay diferentes juegos. Los ponygames han llegado en 1950, son los ingleses, como siempre, porque los ingleses tienen una tradición equestria importante, que copiaron lo que se hacía los militares, encima los caballos, para los juegos medieval, etcétera. Dicen, una espada, coger con una espada, pinchar globos, hacer un eslalom. Juegos de velocidad, de agilidad, y, bueno, bajar su vida del caballo al galop, en fin, todo esto. Sería una serie, a ver si la gente puede... No captas bien, sí, ¿no? Funciona por equipos. Por equipos, son 5 jinetes. O sea, es la única modalidad, digamos, que hay en Ipica, que va por equipos. Exacto. Entonces, cogerse equipos y haces competición entre equipos contra otros, que hay que pasar una serie de... Si fuera una jincama, serían pruebas, y aquí son digamos ejercicios que... No es la única modalidad, ahí también hay el horseball, que es un tipo de basquetball con caballos, pero es la única manera de... Estoy intentando luchar desde muchos años de incluir a mis anunos que la equitación no es un deporte ni elitista, ni mucho menos individual. Hay todo un trabajo, los niños que llegan a Ipica están apasionados, locos por los animales, locos por los caballos. Pero esta pasión, pues, mueve que se juntan, se juntan enseguida. Entonces, los concursos típicos de salto, uvas uno, bueno... Hay poco ambiente, etcétera. Los ponygames es una locura. És un ambientazo. Seria la versión más freestyle de montar caballos. Més o menys, eh? I la... Amb l'esperit aquest que ara ens parlaves, la Jordina ha estat en el sol solet, i aquest esperit que intenta transmetre la magia cap als seus alumnes, tu us heu que també l'has rebut, aquest esport no elitista que ella vol transmetre, que sempre hagi sigut així, el caball, i sobretot aquí a Espanya. Tu com l'has rebut i quin és l'esperit que t'ha impregnat a tu a la marit? La marit també t'ha impregnat a tu? Sí, bueno, jo realment porto molts anys bastant amb ella, i realment acabes també habituant-te a aquesta manera de pensar i de fer, que ja ho impregna tots els alumnes, aquesta passió per l'animal, i de demostrar que l'important no és només la competició i el tema l'itista, sinó que has d'establir una relació, un feeling amb l'animal, i no m'està pendent només de les competicions i de guanyar. Creus que l'Àipica Sol Solet t'ho ha fet un plus amb aquest aspecte? Quan viatgeu i quan feu, marxeu per Catalunya, i, bueno, jo també estic en l'éssord d'anar a Espanya i a veure tornejos a diferents llocs, veus diferències amb aquests aspectes o no? Sí, jo penso que sí. Hi ha altres llocs que també intenten donar aquest esperit, però no gaire, si la Marina és una d'elles, que això realment també passa a tots els esports. És difícil avui en dia trobar-te un lloc on lluitin més per el feeling amb l'esport concret que no per la competició. Com et tira floretes, eh, Mari? La Jordina, et tira floretes, eh? La que fa. Jo suposo que, dintre del mateix Pony Games, hi deu haver el grupet de persones que ho veu més, com una competició i com a voler-ho fer-ho bé i guanyar, i el grupet que ho sent més com una manera de muntar el cavall, fer les coses amb el cavall... No sé, igual, no? Tothom s'ha posat d'acord i aquí no es competeix agressivament. És increïble com el nen, com a qualsevol nen, te podré sorprender mucho. Hi ha molts nens, tots els nens, com deia Víctor Rontes, tots els nens els agrada la competidivitat, però hi ha alguns que volen competir amb ells o altres que els agrada la competició amb nosaltres. Però un equip, com Pep Guardiola ha fet amb el Barça, no és secret, un equip és un conjunt de diferents caràcters i intenta rellegir-lo el mateix. En un equip de 5 ginnetes i de 5 nens amb 5 ponis, hi ha 5 alumnes i 5 ponis, luego hay uno que va a tener un nivel un poco más alto, lo tu un poco más bajo, pero hay una competización, unas ganas, que se olvida la competición para disfrutar, primero disfrutar. Y cuando disfrutas, como repito, como Guardiola ha hecho con el Barça, cuando ves un choc... Una minera de un nostre senyor. A la Ípica, així jo estigués sentint el Pep, s'ha parlat del meu guardiola a l'Ípica, no hi és l'escàndum. Jo he t'esquiat d'aquestes ganes. És un maestro de pedagogia, no solamente de pedagogia, sinó que és un maestro en un joc i ha hecho un juego i una psicologia con sus jugadores que antes de todo disfrutara tocar la pelota. Pues aquí en inquitación es igual. Los niños, repito, los niños vienen a la Ípica porque están locos por los caballos. Intentó guardar esto y hacerlo, no deporte, ni elitista, repito, ni individual, es decir, fomentar un equipo, vienen todos a sol soled, porque todos vienen por lo mismo. Luego sigues. Vigila, que no entri el cavall aquí a l'estudi FD, també. Llevo años hablando con Jordina a mis alumnos de justamente guardiola, que lo primero que hizo es disfrutar. Le he sacado las tripas, se te sale. Bueno, es que es imposible escribir eso. M'agradaria que ens estigués escoltant que pogués venir aquí a veure la passió amb la que la Maria m'està explicant. M'està fent ganes. Jo t'explico. Van fer el primer de Coppone Game aquí, va ser el mes de novembre. Vaig coincidir amb el Dia dels Cards. Tots recordareu com va ser aquell dia. Plovia, una cosa estantosa. Jo crec que fins que no es facin un de la pista, no van deixar... No van de saber. No van de saber. Jo acabava plovent, però això de no podia més, al mig de la pista, al mig de la sala, amb els premis, amb el paraigües... I amb els premis, bueno, a les copes, els nens... No volien marxar. I havia de marxar, eh? Jo ho dic jo, que havia de marxar. Això és per comentar justament que, quan vaig ser el primer torneu pel Coppone Games a l'Àipica, la ferigació catalana d'Àipica, que, bueno, és el nostre llei més o menys. No dudava, no, estos son juegos, no, no sé... No li acabava d'entusiar, això, no? Exacte. I en el temps de la crisi, traient en una Ípica com una Sol Solet, que és molt petit, 97 nens, la ferigació dos dies després ha llamat primer, perquè hem tingut un reportatge en les notícies de TV3, i això, 4 segons... Això ajuda, això ajuda, segur. Això ja és d'Elite. Ja veuràs el que et trucaran, eh? Vayan a la Federació. La Mundial, la Mundial, demà. Dos dies després... Dos dies després, la ferigació n'hi ha mando, intentant homologar la disciplina, bueno... Homologar, sí, homologar la disciplina equestre. L'han passat a la ferigació espanyola, se quieren mover. Estamos ya apuntados en la asociación internacional, gracias a Cataluña, no a España, sino que estamos en la lista. Més o menys. Una mica, no? No quiero echarme flores, pero quizá. Tenemos que tener equipos de aquí a dos años, yo contesto estos dos años que siguen, tenemos que presentar un equipo... Bueno, vamos a decir catalana, pero bueno, del color español, en internacional para estar en los países internacionales. I escolta'm, Maria i Jordina, per tots aquests que ens estiguin escoltant i tinguin el nen, escoltant aquesta passió per l'Àipica i per els cavalls i per aquesta manera de fer diferent. Aquest estiu ho poden fer en el Sol Solet, explica'm una mica aquestes colònies d'estiu del Sol Solet, l'acordinadora oficial de... Com funcionen aquestes colònies quan comencen? I si jo tinc un germà petit que té 10 anys, què he de fer per venir a l'Àipica? Perquè, clar, jo m'imagino, un nen vol jugar futbol, li dono la pilota i juga futbol, però fer un pony game necessita recursos. Doncs durant l'estiu, des de l'última setmana de juny, i tot el mes de juliol, fem els casals allà, el Sol Solet, que bàsicament els nens poden estar de matins o tot el dia sense dinar així, i el que fem és promoure tota aquesta relació del nen amb el pony, muntant a caball, fan activitats com el volteo, ens ensenyem a que ha tingut un contacte amb l'animal, respallar, ensenyem els conceptes bàsics del món de l'equitació, i lògicament també, bueno, això, a nivell d'iniciació, a nivell més avançat, fem entrenaments, més especialitzats, els nens munten dos cops al dia, les hores pots apretar molt més, llavors, bueno, dinar allà, jocs... Tot el dia, eh? Tot el dia. Ho fa de nou a cinc. El dijous, també muntem una barbacoa a la nit, els nens es queden allà a dormir, tendes de campanya... Cada dijous hi ha acampada de no d'indignats, sinó de genets, a l'aipigàs Sol Solet. El dijous, eh? El dia màgic, per a molts. Està convidat tots. Tengo alumnos de 20 picos y más que vienen cada jueves cenando conmigo, ex alumnos de colonias, que siguen veniendo jueves a la noche de colonias i a les hores de les festes i tot. Sí, està molt bé, això. Molt caliu, molt caliu, a l'aipigàs Sol Solet. M'hi puc fer de taig, quan no, també. Així que, si hi ha festa als dijous a la nit a can Sol Solet, Déu, tu t'hi passes segur, eh? Jo, al Pony Game, no sé si el s'hauria de fer servir, però el Suparet... no diria que no. El Suparet de cada dijous, de mes de juliol, a l'aipigàs Sol Solet, després de les colonies, i és tot el dia, arriben a les 9 del matí del dijous, i se'n van, i vendres a la 5 de la tarda. Sí, una mica abans, al lli vendres, perquè, clar, els nens no dormen, i al lli vendres semblen zombis, paures, ja es plegueu una mica abans, que els pares se'ls han d'endur amb pinces, quasi. Sera més d'un, que segur que ens està escoltant, que segur que s'animaria, això. Segur, segur. Moltíssimes gràcies a tots. Ens queda mitxureta, que parlarem ara amb en Mia Ordeig, que és un jo d'educa i del Barça, que ha quedat campió de lligues, i tenim moltes més coses, però un plaer, ens hem morit jo per estar aquí amb nosaltres. Ja saps que juguem a casa, és el lloc i el programa d'esports de Sant Just, i, per tant, com a regidor d'esports, aquí hi té l'entrada totalment, quan vostè vulgui. Perfecte, agraït, i vindré més mecanes. Doncs, esperem que sí, i, Maria i Jordina, moltíssimes gràcies. Gràcies a vosaltres. Moltes gràcies. Doncs ara, tot seguit, després de parlar amb la Jordina, la Maria, el senyor Morillo, regidor d'esports, i després d'analitzar aquesta jornada d'ahir, d'aquí d'esports de Sant Just, poder parlar del sol solet, del que són els ponygames, el que és aquesta manera diferent de fer aquí, en la Ípica de Sant Just, fer-de una mica de musiqueta, una mica de musiqueta per acabar d'espadir, mentre truquem en Mia Ordeig, ni més ni menys, que un campió d'oquei, un campió mundial, i podríem parlar d'eju, d'un dels Leo Messi, Gerard Piqué... Tranquilament podríem parlar d'un dels millors jugadors d'oquei del planeta. Doncs, un dels millors jugadors d'oquei del planeta, aquí, a Ràdio d'Esvern, quan s'acabi aquesta cançó. I down the waterfall, wherever it may take me, I know that life won't break me. When I come to call, she won't forsake me. I'm loving angels instead. When I'm feeling weak, and my plane walks down one-way street. I ja tornem a ser aquí per encarar la segona part del programa. Ens queden 25 minuts, aquí, a Ràdio d'Esvern, i jo no em puc aguantar més a l'altra banda del telèfon. Tenim un campió, ni més ni menys, de l'oquei Lliga, i es va proclamar aquest cap de setmana en mi ordeig. Moltes felicitats, Mia. Bona tarda, bona... merci. Bona tarda, com estàs? Bé, bé, ara hi ha casos descansant, que hem arribat d'entrenar, i a punt ja ha començat a sopar i veure un derbi usoneg de l'oquei Lliga. M'ho has adonat ni festa avui, després de ballar cap de setmana? Home, i tant. I tant, aquest, avui, i tres dies més d'aquesta setmana, a part del partit que tenim diumenge contra el Diceu. Ja hi ha ganes. Mira, em sembla que em coneixes, a mi. Hi ha ganes d'aquest partit contra el Diceu? Segur que moltes, no? Moltes, és el... bueno, el la he dejo. Moltes, perquè, doncs, la setmana passada ens van guanyar a la final de la Lliga Europea, i crec que seria una bona manera de demostrar que va ser un accident que, perquè és com dos finals, els poden perdre el personal. Segur que sí. Tens aquí el Jordi, el dejo, conegut mundialment al món del hockey, m'hi ha. Vols proclamar alguna cosa d'en dejo que potser podria ser un futur gran jugador d'oquei? Bueno, el sento. El dejo, de veritat, és que vam disfrutar molt la millor i vam estar a 4 anys junts. Vaig estar entrenant a 4 anys junts. Vaig coincidir amb un gran grup, amb molt bones persones, amb bons jugadors, i tots ells han continuat el seu camí, i el dejo, doncs, avui que l'on està, no?, vivint a Barcelona, la ràdio de Sant Junts, i molt, però mai, a aquestes coses. No ho t'atràs, jo? A mi m'agafa i ens fa un repàs i va una mica així de xuleta, amb el seu estic. Però clar, realment... Jo crec que està a l'altra banda del telèfon. Sí. Volem que ens expliquis per la gent que ens sent, nosaltres, més o menys, això del hockey, ja sabem com va, ja sabem que ets una mica en l'Eo Messi, però... Volem que ens expliquis per la gent que no en sap de hockey, com un nen de Sanipòlit de Voltragà, agafa uns patins, el dia de la seva vida, i acaba on estàs, ara? Suposo que és una mica per tradició, no?, a Sanipòlit sempre hi ha hagut una tradició d'oquei, i al col·le tothom jugava oquei, i segurament per aquest motiu, a part de la tradició familiar, tot i que el meu pare no volia que jugués a hockey, però sonò. Hi havia conflicte a casa? Suposo que a la seva època devia... bueno, com ara, jo, l'exigència de l'esport, a vegades sembla que no, però és molt exigent, i comporta molts sacrificis, i suposo que, en un principi, no volíem, no desitjava el mateix per mi, però el que passa és que tu què et deia. Els pobles petits, a vegades, com és el cas de Sanipòlit, que tots els amics juguen a hockey, doncs acabes per aquella via, i amb molt de treball i esforç, doncs hem arribat on hem arribat. Ens n'hem adonat nosaltres aquí, igual que tu parles de Sanipòlit, que a la ràdio del poble d'aquí de Sant Just, doncs passa una cosa semblant amb el que és l'oquei a Sant Just, que la gent, poc a poc, i ara farà 5 anys que està creixent això d'una manera espectacular, i que des de ben petits ja comencen, i ara això està arribant al primer equip, que és una mica la tradició, el que mana, al final. Sí, la tradició i l'il·lusió de la gent que treballa als clubs, no és complicat amb pobles així, que els recursos són els que són, i moltes vegades, doncs, tires més il·lusió i de ganes de prendre, que de cap altra cosa, no? Jo crec que és molt important les ganes de treballar, l'il·lusió, i és un altre tipus d'aconsegueixes... Les ganes i l'il·lusió és el que acabes aconseguint, i el veure que fas les coses ben fites, i crec que aquest és el camí, no?, pels pobles com Sant Just i Sanipòlit, i sobretot ara com està tot. Perquè hem de recordar que el hoquei no només és l'oquei lliga, aquí a Catalunya hi ha moltes lligues que són la mar de competitives, i això ho fa la força d'aquests clubs més petits, o clubs igualment importants amb els seus equips de la base, que poden jugar lligues entre ells, i amb aquesta il·lusió i aquestes ganes, surten molts bons campionats, això també és important, no? Sí, jo no sé si ho recordes, que sempre ho veia, no?, que no tot s'acaba amb la màxima competició, però el que és important és disfrutar del que fas, de l'esport, i que hi ha altres coses, no? Jo sempre, amb tot aquest acoll, els vaig animar a estudiar i a disfrutar de l'esport, i perquè l'esport, el cap i la fi, són pocs els que poden estar allà dalt, però és una manera de... és una mà de vida, i crec que és molt important per al jovent, socialitzar-se i per la canalla en general. I, escolta'm, aquí, a la ràdio, al final, el que ens agrada sempre reivindicar i parlar, és, per exemple, en gent com tu, que està al màxim nivell, i ets un crac en el teu esport, però, alhora, també, sempre ens agrada donar-li veu, el jugador o el tio que està aquí, en el primer equip del Sant Just, que està fent quarta carrera, que s'està traient entre mig, i també estan en ecles d'anglès, i a sobre arriba, cada dia, tres cops de setmana a la nit, per anar a jugar aquí, al camp de la bona aigua, per entrenar. De carreres no n'hi falten, perquè em porto unes quantes més que tots nosaltres, ja, i segueix estudiant. És veritat? Sí, és veritat. Jo em dejo sempre... Jo, amb tot l'equip, en general, sempre els diuen que estudiar és molt important, no només... No només esportistes com els jugadors de hockey, que sabem que tenim que viure quan s'acaba la carrera esportiva, hem de viure d'una altra cosa, sinó per l'esportista del nivell que segurament té la vida solucionada, mantenir el cap ocupat en altres coses és important, ja, també, per desconnectar, i pel creixement personal. Però el que sí que realment té mèrit és el que ha d'agastar. A gent que amb il·lusió va entrenar i jugar a categories inferiors que no s'hi guanyen la vida, i que, a més a més, estudien i escriuen cursos d'anglès i tot això, jo crec que té molt més mèrit això, que un esportista com jo, que als horaris, doncs, se m'han anat bé, i he pogut anar estudiant des dels 18 anys que vaig estudiant i continuo, no?, i encara segueixo amb aquest camí. Bueno, Déu-n'hi-do, el mèrit que té és semi-auretge, segur. Encara que no ens ho vulguis dir. Està treient aquí. L'Issenciada, millor d'etge, aquí. L'Issenciat, i segueixes estudiant, perquè a la UOC tens examen d'aquí poc, sí? Sí, aquest semestre m'he pogut matricular només d'una assignatura, perquè també estava acabant un màster de psicologia de l'esport, i vaig decidir matricular-me només d'una assignatura, i ara, el dia 25, tinc l'examen. Imagina't, fa un cap de setmana jugant a la final de la Champions, i la setmana que ve, examen. Examen, Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do. Bé, és el que us deia, és compaginar-ho i fer conscient del que pots fer, del que no pots fer. Escolta'm, mi, una pregunta més en clau, Barça, i per acabar, i tu dejo també, si parlem aquests dos minutets que ens queden en clau, Barça, aquesta lliga us ha fet treure una mica el mal gust que després de la final de Champions, us sentieu com una una mica una obligació després de perdre, o quin és el sentiment que en tens? No, teníem moltes ganes, ja la lliga, després dels plans d'any passat, i jo crec que hem fet un bon any, ha faltat la sidereta, que era la lliga de canpions, però el que et deia abans... Tenen la copa del rei, també, no ens ho podem deixar, això, que és important. Sí, són títols que sumar, però jo crec que l'important és el treball que s'ha fet, i tens conscients que podem millorar molt més, i que si millorem, partits com els de la final de la liga, el que passa és que és difícil que se'ns escapin. El que passa és que és complicat tots els equips, per molt bons que siguin, sempre tenen dies no tan bons, i a vegades vam conèixer una final i s'ha descapat un títol per un dia dolent, que els anys també t'ensenyen a que no sempre es pot guanyar, i t'ensenyen a relativitzar les debòtes i a trobar les coses positives. Segur que amb reus podrem fer una altra trucada, felicitant-te per aquesta txàmbi, doncs, mira. A veure si aquest cap de setmana acabeu de rematar la feina amb el Liceo, i per part nostra deixar-te tota la sort del món que segueixis així com estàs fins ara. Moltíssimes gràcies per encoratjar des d'aquí els nanos petits que segueixin i segueixin, i per tu, com a mostra d'exemple, que va sortir de Sant Hipòlit, i ara ets el número 1 del Barça, d'aquí de Sant Just també potser, qualsevol dia, sortir algun, i moltíssimes gràcies per atendre la nostra trucada. Moltes gràcies a nosaltres. Moltes gràcies, m'hi ha. De res, d'aquí, ens hem aviat. Ens hem aviat. Un aplaudiment fet per a Mia, Ordeig, que s'esmareix, s'esmareix tot, ja de suc, i tant si s'esmareix tot. Un exemple a seguir, ja ho heu vist, no només en el hockey, que aquí ja ho sap tothom, que és un exemple a seguir, sinó en tants altres aspectes de la vida. Quatre detallets més de l'hoquei que aquí a Sant Just està creixent, cada setmana nosaltres en parlem, la feina que s'està fent des de la bona aigua, i l'hoquei aquí en el poble és un exponent que va a l'Alça, però és un resultat del final d'Escol de Catalunya, això. L'hoquei a Catalunya podem presumir que tenim un dels millors, per no dir el millor, nivells del món, i és el que dèiem abans parlant amb en Mia, ja no és només qui juga el Barça, qui juga el Vic, qui juga el Vultragà, qui juga el Liceo, si no, qui juga el Sant Just, qui juga el Manlleu, qui juga el Taradell, hi ha molts equips molt competitius, hi ha lligues molt bones independentment de l'hoquei lligues. Aquí a Catalunya, qui està jugant a la segona divisió A, la segona divisió B, la tercera divisió, que en el món del hockey tenen noms diferents, faig servir els del futbol perquè tothom, que estan jugant lligues molt competitives. Tinc molts amics, conec molts jugadors, que sortits d'aquestes lligues i no parlo de segona A i segona B, sinó també de tercera, han anat a jugar a Itàlia, i allà no només han jugat a la Lliga més important, sinó que han set jugadors referents. I d'Itàlia, com dic Portugal, França, vull dir que... s'estan fent les coses molt ben fetes aquí. Clar, això que dius, una lliga per sota de l'hoquei lliga, que és la Lliga referent, està plena d'equips, però plena d'equips aquí a Catalunya, i és una circumstància especial, la dada que d'on deies abans és acollonant, no? El 90% dels equips de l'hoquei lligues són catalans, això... Això és un déu n'hi do, és que s'estan fent molt bé les coses. Imagina't que el 90% dels equips de la Lliga CB fóssim catalans. O de la Lliga...Sí, de la Lliga BBVA. Què diuen ara? Va, va, BBVA. No tens ús, Fede, per BBVA. Fatal. M'està aconseguint.Aquest està bé, per Florentino. Té-ho. Som del Barça. Clar, imagina't. I aquí, a l'hoquei lliga, la primera divisió de l'hoquei, el 90%, són catalans, vull dir, les coses estan... Sí, sí. Que quan estàs allà jugant i dius... Hòstia, tu, és que puc anar jugant biciclet aquest cap de setmana, i el que ve em porta el papa amb cotxe i tard d'una hora. Jo vull agafar l'avió, jo vull anar a llocs, però quan t'ho mires des de fora ja relaxadament dius... Ostres, és molt guapo ser d'aquí i poder jugar aquí. Siolets, per aquest, sí, que són per la Lliga BBVA. Arriben una mica tard, que no es confonguin, que són pel foc, però correcte. Doncs la veritat, un gran exemple a poder parlar amb el Mia, i també el teu exemple personal d'Ejo. Si ens vols fer una mica 5-7 d'altra historieta... Re, re. Amb Mia anem sobrats d'exemples aquí, no fa falta. Doncs crec que si a l'hoquei el seguim impulsant des d'aquí, la temporada que ve ho seguirem fent. Aquest any han nascut i han començat a fer les primeres passetes. Un grup de noies d'hoquei, aquí a Sant Just, vull dir que... És important, perquè les noies, també, cada cop més, la Lliga és molt competitiva, a nivell internacional, s'estan aconseguint bons resultats, i és important tenir un compte, no només són els nois amb el foc. Doncs tota la força i totes les ganes des d'aquí per a l'hoquei de Sant Just, canvi radical, perquè... Ens fa cur, el programa. Sí, el programa cada setmana es fa cur. 10 minuts i veig que encara hi ha temes a tractar. Encara hi ha temes a tractar i hi ha un tema, per mi, no és delicat, però és un tema que volia sentir, de primera veu, un jugador de l'Atlètic Sant Just, que després d'aquest cap de setmana, que per mala sort no van poder aconseguir aquest ascens esperat, després de quedar segons a la Quarta Regional, després van jugar l'ascens contra el Palau Tordera i van quedar una a una aquí a casa, en el camp del Sant Just, fa dues setmanes, i aquest cap de setmana, cada van zero a zero al camp del Palau Tordera, i per tant, per la diferència de gols, que significa marcar fora de casa, es quedaven a les portes d'aquest ascens tan esperat. Tot i així, tot i així, m'agradaria que, des d'aquí, l'equip d'Atlètic valorés la temporada espectacular que han fet, que han fet lo joves que són i l'edat que tenen, i n'és un exemple, sense cap tipus d'adopte, el porter que defensa cada cap de setmana a la porteria de l'Atlètic Sant Just, Alberto Lechuga, que està a l'altre banda del telèfon. Bona tarda, Alberto. Bona tarda. Com estàs? Bé, molt bé, molt bé. Bueno, assumint la rota, però bé. Recuperat, ja, o no encara? Sí, bueno, es va assumint, no? És una temporada molt llarga i són coses que passen, no? Sembla... sembla a vegades que totes les esperances, i això no el món de l'esport és així de cruel, es posin amb 90 minuts, o bé, de fet, amb 180 minuts, com era l'escens que us heu controlat per l'autordera, i és una mica cruel, però és el que intentava dir jo abans, era intentar tenir una visió més panoràmica, no, de tot? Sí, bueno, portes tot l'any intentant lluitar per allà dalt, i després tu jugues a dos partits, no?, el que dius, amb 90 minuts, que és com diferent a la resta partit de tota la lliga, i, bueno, intentes fer un plus més, no?, però, bueno, no va sortir bé i, bueno, no pot ser res més, ja. I, escolta'm, a part d'això del que és la mala sort del que significa perdre el final de l'escens, com van anar els partits, aquest, una a una, aquí a casa, que és 0-0, la sensació general, parlant amb tots vosaltres, és que us ho mereixiau i de carrer, no? Sí, bueno, la veritat és que l'autordera, tècnicament, no tenia, o sigui, nosaltres érem una mica superiors, però ells van fer molt bé el seu joc, es van tirar enrere, es van aguantar enrere, i a casa nosaltres ens va costa marcar, vam aconseguir marcar un gol, que marca el pols, i, bueno, vam aguantar el partit d'1-0, i, bueno, es van pujar molt a dalt, es van anar al gol, la seva ara va anar a molt, i fa els uns dins minuts es van venir a un, i ens van acabar marquant el minut 88, si no recordo malament, i l'empat a un a un, que, bueno, tampoc és tan mal resultat, però, bueno, si després no marques allà, sí que és mal resultat, perquè a algú a la casa, ja com ja sabem, és una mica negatiu. I, bueno, i això va anar al partit, va ser un partit molt difícil, van aguantar molt amb el físic, amb la terània, i allò ens va posar una mica, no?, al partit de tornada, a casa d'ells, teníem molt públic, va ser un partit difícil, i va costar arribar a porteria, ells van també amb molt enrere, van jugar molt a la defensiva, i va costar molt arribar, no?, i no hem tingut l'aportunitat de fer cap gol. Aquest cap de setmana, el partit, bé, de fet, era ahir, ahir a les 6 de la tarda, jugava, vull dir, que no han passat, mira, ara fa just en 24 hores que s'acaba el partit de... el Palau Tordera. Creus que aquest aspecte de ser més joves i aquest aspecte de que, en contrari, i a ells que fossin un equip més experimentat, ha passat una mica de factura? Sí, bueno, jo crec que això va fer molt. Justament, a casa d'ells, ahir, fa un dia, ells van aguantar molt, van jugar molt amb cap, nosaltres, com portaven, com tenien que mercà, si estaven obligats a mercà, potser teníem aquests nervis, no?, però bueno, anem a jugar al nostre partit, no anem a jugar malament, ens va costar marcar, ens va costar arribar una mica dalt, però ells també van fer el seu joc. Jo crec que la mica injust que va ser el marcador, però no ens va poder fer res més i així va acabar, no? I ara, pensant en la temporada que ve, hi ha ganes a l'equip, he sentit que sou joves, segur que molts de vosaltres seguireu, hi ha ganes. Paul Vila, Ot, des d'aquí, si ens estan escoltant, que l'encavea ha de seguir, això, Alberto, o què? Sí, sí, de fet, quan tornàvem al bus, ho deia amb nostres cascos, se donava compte del que havia passat, no ens ho esperàvem, també ens ho esperàvem, i la majoria d'ella mostra que no fem ni la promoció, l'encavea acaba primer, l'encavea ajuda molt més, ja sabem el que passa, no?, si no li fotem el que hem de fotre, i, bueno, intentarem que sigui diferent, perquè aquest any, bueno, a un partit punxàvem i... Potser no haguéssim hagut d'arribar al límit de la promoció, no? Exacte, exacte, no. Vam perdre alguns partits que eren en la serà d'hi perdre, vam perdre punts inútilment, i això l'encavea és el que volem fer, intentar no fer aquestes arrades, i, bueno, som conscients que la lliga és molt llarga, però ens veiem capaços i entrenem molt més dur i intentarem arribar allà dalt. Doncs, Alberto i jo, des d'aquí vull felicitar-vos, perquè és que és un temporadó amb l'edat que teniu tots, i, a més a més, si l'encaveu es puja, la setmana passada parlàvem fa dues setmanes, parlàvem amb el coordinador i amb jugadors del juvenil, si us puja en jugadors del juvenil, acabeu de completar bé la plantilla, i esteu a tope, jo crec que... Home, és que la qualitat de l'ètica és inductable, i dintre de la lliga que hi ha... Home, com a mínim a dalt, segur que hi sereu, i, aleshores, és decidir en aquests partits que s'ha de decidir. Sí, jo crec que l'encave... No hem anat aquí molt bo, igual que aquest any, cuixen els jovenils que també ens donaran molt de pollo i tenen molta qualitat, i el que dius, no l'encave, per la lliga que estem, jo crec que l'encave tenim moltes possibilitats d'estallar dalt. Doncs, Alberto, moltíssimes gràcies, molta força des d'aquí, felicitats, perquè, temporadó, espectacular, no s'ha pogut posar la cirereta, que era l'ascens, però felicitats per l'Alberto i per tots els jugadors de l'ètic. Una fort abraçada.Moltes felicitats, Alberto. Feu l'eixo! Et... Doncs ens queden més ni menys que 3 minuts, 3 minuts per acabar el programa, i abans acabats, que em ve molt de gust, deixo presentar-te una cançó, que va haver-hi partit de la Roja, i la Roja, que a tu t'agrada molt, la Roja. Partit de liniesta, partit de liniesta. La Roja t'agrada molt, a tu. No, però una cançoneta, una cançoneta, que... Tira, tira la cançoneta. Mira, mira, que bé comença, eh?Quin ritmet, eh? Estopa... Estopa Showtime, cançó dedicada a l'europèu. Tothom ja se la pot apuntar. Quina cançó serà aquest europeu? Showtime 2.0. Marba, sempre... amb quina serà la cançó del món? Ja té la de l'europèu. Showtime 2.0. L'han fet especialment per l'europèu, eh? La Roja t'agrada molt, a tu t'agrada molt, la Roja. És la Roja. Bé, bé, bé. Més enllà de les creences i de l'estima que li tinguem a la Roja o no, que no la tenim, des d'aquí ho podem dir. No la tenim, remarquem-ho, ja que ens deixen des d'aquí. Li tenim l'estima a Valdés, a Pugui, a Piquet... Individualment, com aquí, per allò no ens agrada. Jo personalment molt t'estima a Estopa, i per tant, aquesta cançó Showtime 2.0 m'encanta, i un dia hauria de trucar al Sandro als Estopa i dir-li... Sandro, escolta, et parem una cançoneta i un imat al Barça, que ja ho veuràs, eh? Com veurem el deslecs en busto que ens sona a cada final, pel més top, a tu. Doncs aquesta cançó apunteu-la, eh? Que tothom l'apunti Showtime 2.0, la nova cançó que a Estopa ha fet especialment per l'europèu. Quan queden exactament un minut i 10 segons, Tejo, programa ha passat volant-nos. Ens hem deixat coses segurs del que m'hi han planificat, això funciona. Això t'agrada, eh? Ja saps, pots venir aquí sempre, i seria el minut de silenci, però són els 10 segons, en record, Jordi More. Jordi More, que està festejant amb el Barça bé, així per aquí. Per tant, t'excusa, t'excusa. Home, home... Com es cuida el senyor More? Home, Déu-n'hi-do, la clatallada, aquí, per Jordi More, que li està fotent dejo, eh? Saltant-se a la feina, eh? Saltant-se a la feina, el nen. Doncs, moltes gràcies a tothom que ens estigui escoltant. La veritat, ens hem passat molt bé amb tots vosaltres. Tejo, moltes gràcies. Moltes gràcies a vosaltres. M'ha encantat venir, i sempre que m'ho digueu, si em va bé, estaré aquí. Doncs esperem a tots la setmana vinent a les 8. Un dia més jugarem a casa. Ens podem assegurar que ho farem millor, però això sí, a tots vosaltres, us assegurem que ho intentarem. Molt bona nit.Bona nit. Ràdio T'esper. Durant de 8.1. Bona nit i benvinguts a 100.000. Avui començarem el programa parlant com els últims dies de la ciutat literatura per parlar de la trilogia de la Mallorca de Palàuster. El seu nom hi indica que ens anem cap als Estats Units. L'ejectò ja avui ens parlarà de propers concerts, concerts que tenim a la vista, també farem un cop d'ull cap al sonar. I avui, a l'hora de parlar-nos dels descobriments, no ens parlarà d'una nova promesa, sinó d'una figura força consolidada, però que creu que cal ressaltar i destacar-la, que no li han parlat mai en profunditat, que és el senyor Xinarro. I la idea avui se n'anirà cap a l'Orient Mitjà per presentar-nos la figura a la secció de personatge de l'exploradora Freya Stark, una exploradora que va m'estar en terres de l'Orient Mitjà quan molt poques dones se'n van a fer aquesta casca d'explorar el món. Tots això d'anar mateix d'aquí, ja són les 1.000. Exposició. Teatre. El personatge. L'hora del som. També són les 1.000. Són les 1.000.